Treball tordera

22
Alumnes: Marc A. Aguilera, Berta Garcia i Miquel Rull. Professor: Òscar Garcia Moron. Assignatura: Biblioteca. Curs:4t A

Transcript of Treball tordera

Alumnes: Marc A. Aguilera, Berta Garcia i Miquel Rull. Professor: Òscar Garcia Moron.

Assignatura: Biblioteca. Curs:4t A

ÍNDEX

ÍNDEX ............................... 2 Fitxa tècnica ........................ 3 Característiques del curs alt ....... 4 Característiques del curs mitjà .... 5 Característiques del curs baix ..... 6 Altres dades d’interès .............. 8 Fotos (recull d’imatges) ............. 15 Curiositats ........................... 20 Bibliografia .......................... 21 Valoració personal .................. 22

Fitxa Tècnica

-Nom del riu: Tordera -Llargada:55km -Altitud del naixement:de 1.100m a 1.500m -Cabal mitjà:5,01m3 -Àrea de la conca:894,0 km2 -Naixement: Massís del Montseny -Desembocadura: Al mar Mediterrani, entre Blanes i Malgrat de Mar. -Territoris de la conca: Vallès Oriental, La Selva i Maresme. -Afluents principals: Riera d’ Arbúcies, Riera de Santa Coloma i Riera del Pertegàs. -Conca hidrogràfica a la que pertany: Conca hidrogràfica de la Tordera

Característiques del curs alt

El riu Tordera neix al massís del Montseny entre les Agudes i el Matagalls. Neix a la Font Bona en el Coll de Sant Marçal vall emmarcada pels cims del Matagalls i el turó de l’Home, es dirigeix cap al sud-oest i a uns 4,5 km del seu naixement gira bruscament en angle recte per encaixar en la falla de Collformic. Aigües avall el riu travessa el municipi de Fogars de Montclús i entra al terme de Sant Esteve de Palautordera.

Característiques del curs mitjà Després de deixar la muntanya, el riu inicia el seu tram mitjà a la plana al·luvial de Palautordera, caracteritzat per meandres pronunciats. Aquest tram té àmplies superfícies dedicades a conreus, indústries i nuclis de població important. Passa per Sant Celoni i gira al nord-est fins a Hostalric, on rep la riera d’Arbúcies que baixa per la falla que separa les Guilleries del Montseny.

Característiques del Curs Baix El riu Tordera desemboca al mar Mediterrani entre els municipis de Malgrat de Mar i Blanes, formant el delta de la Tordera amb una extensió d’aproximadament 8km. El delta del riu Tordera assoleix una amplada màxima de 6400 metres a la façana litoral i una llargada en el sentit de l’eix del riu de prop de 3000 metres. Aquesta àrea és habitada per vàries espècies de flora i fauna entre les que podem mencionar: la Garsa imperial, Martinet menut, Ibis sagrat, garsetes blanques, corriols petits, cuereta torrentera, oques, gavines, etc...

Altres dades d’interès EL NOM Durant l'època medieval es coneixia com Tordaria o Torderia.

ESPÈCIES ANIMALS Unes de les que podem trobar entre moltes són:

Calàbria petita - Cavilat Calàbria grossa

Martinet menut - Madrilla Martinet de nit – Truita Comú Mussol comú – Larva de Granota Ànec blanc – Colobra de Collar Esparver cendrós - Tricòpter Xoriguer petit - Gammàrid

Daurada petita Sangonera

Espinós

ESPÈCIES VEGETALS Entre moltes d’altres, trobem:

Crèixens Canyis Boga

Jonca d’Estany Llengua d’Oca

Ranulcle aquatic

Jonc Boval

COMPARATIVA ENTRE EL USOS INDUSTRIALS I EL DOMÈSTICS

Usos industrials

Usos domèstics

El volum d’aigua consumit en usos domèstics és molt més important que no pas el volum destinat a usos industrials. L’us domèstic va en funció de l’època de l’any.

USOS AGRÍCOLES

En els usos agrícoles el volum d’aigua consumit se situa en 9 hm3/any i igual que els usos domèstics, també es caracteritzen per l’estació de l’any, tot coincidint amb els tradicionals períodes de reg dels conreus de la zona.

CONTAMINACIÓ

A partir de la diagnosi de les principals problemàtiques que afecten la Tordera se’n troben catorze que expliquen el risc d’incompliment dels objectius de la DMA (Directiva Marc de l'Aigua). Són les aquestes: - Alteracions morfològiques dels marges fluvials i de les zones humides.

- Contaminació d’origen industrial. - Canvis morfològics a la costa. - Generació de residus en ports, embarcacions i per ús lúdic de les masses d’aigua.

- Extraccions i regulació del cabal. - Contaminació per insuficiències en el tractament de les aigües residuals urbanes.

- Descàrrega de col·lectors unitaris d’aigües pluvials i de sanejament.

- Contaminació per adobs d’origen ramader. - Espècies Invasores. - Contaminació per les pràctiques agrícoles. - Contaminació d’origen domèstic de nuclis sense sanejament.

- Alteracions del règim de cabals per aprofitament hidroelèctric.

- Contaminació per abocadors i dipòsits de residus. - Contaminació associada a infraestructures lineals soterrades.

Imatge de la Tordera any 2008 a conseqüència de la contaminació.

Retall de diari parlant de la contaminació

FOTOS (RECULL D’IMATGES)

FOTO ANTIGA DE LA TORDERA AL SEU PAS PER SANT CELONI

FOTOS DE PORTADES DE LLIBRES DEDICATS A LA TORDERA

PINTURA DE LA TORDERA DE DANIEL ROIG

LA TORDERA MOLT CRESCUDA PER LES PLUJES

Desembocadura de La Tordera

Fotos delta riu La Tordera

CURIOSITATS

Bibliografia

Internet: - Viquipèdia

- gencat.cat/ Agència Catalana de l’Aigua

- turisme al Montseny/ parcs naturals

- xtec-es/ centres de recursos pedagògics

Valoració personal

Marc A. Aguilera Farré Aquest treball m’ha agradat molt fer-lo, perquè m’ha ajudat a conèixer La Tordera més a fons. Els animals que hi ha són molt macos. M’ho vaig passar molt bé fent-lo amb els meus companys. És un riu molt maco. Berta Garcia Masso A mi aquest treball m’ha agradat molt. Tot el meu grup ha treballat. No sabia que hi havia un riu que es deia Tordera. També he après molt fent aquest treball.

Miquel Rull Trinidad A mi m’ha agradat el treball perquè el cabal que té, és un riu que el veig molt i té unes plantes que a mi m’agraden.