Treballar i aprendre en aules heterogènies... un

TREBALLAR I APRENDRE EN AULES TREBALLAR I APRENDRE EN AULES HETEROGÈNIES... UN REPTE PER HETEROGÈNIES... UN REPTE PER

ACONSEGUIR UN NOU MODEL D’ESCOLAACONSEGUIR UN NOU MODEL D’ESCOLA

LES REALITATS: LES REALITATS: La filleta magribí que ha viscut aïllada del món, el fillet

plurideficient que només es comunica amb llengua de signes, els dos fillets anglesos acabats d’arribar a l’illa; les dues filletes que rebutgen la llengua i els costums de la terra d’acollida, els fills dels obrers temporers que només romandran uns mesos entre nosaltres; el fill d’una víctima de la globalització que es

troba en situació il·legal; fillets i filletes de pares i mares de l’illa coberts de riqueses amb altes expectatives acadèmiques; el fill

de l’empresari ric, el fill del sabater, del comerciant i de l’industrial; el fillet tímid, la filleta expressiva i enrotllada, el fillet

entremaliat i la filleta impertinent; el fillet hiperactiu i la filleta intel·ligent...



CONDICIONS BÀSIQUES PER GARANTIR CONDICIONS BÀSIQUES PER GARANTIR PROGRESSIVAMENT LA INCLUSIÓ EDUCATIVA: PROGRESSIVAMENT LA INCLUSIÓ EDUCATIVA: Canviar progressivament la nostra concepció d’ensenyar i Canviar progressivament la nostra concepció d’ensenyar i aprendreaprendre: l’aprenentatge és un procés lent i dinàmic; mai no es pot considerar un procés acabat; per tant, la nostra tasca ha de

consistir en ensenyar a partir del punt on es troba cadascú, independentment d’un suposat nivell, i avançar, lentament, vers

nous aprenentatges. Dissenyar ambients, facilitar materials, proporcionar suports són estratègies més inclusives que explicar

lliçons d’un llibre de text. Activitats obertesActivitats obertes que garanteixin diferents nivells de resolució i d’èxit. Identificació i determinació prèvia dels criteris d’èxit. Les activitats obertes es caracteritzen per presentar problemes poc definits, molts possible mètodes de solució i moltes solucions

possibles.


ACONSEGUIR UN NOU MODEL D’ESCOLAACONSEGUIR UN NOU MODEL D’ESCOLATreball per projectesTreball per projectes globalitzadors.

Flexibilitzar espais i tempsFlexibilitzar espais i temps.Facilitar el raonamentFacilitar el raonament, la reflexió, el pensament divergent, la

creativitat, la imaginació... Facilitar el treball cooperatiuFacilitar el treball cooperatiu i la resolució en positiu dels

conflictes. Fomentar el treball dels continguts en situacions properes i Fomentar el treball dels continguts en situacions properes i

contextos realscontextos reals. Prioritzar continguts i seleccionar nuclis i temes molt rellevants.

Ús de materials propersÚs de materials propers, atractius, actuals i reals, fàcilment identificables al medi més proper, útils i significatius

Ús de paraules clausÚs de paraules claus, si és necessari traduïdes a diferents llengües per facilitar la comprensió dels conceptes generadors.



Els reptes, el nostre model...Els reptes, el nostre model...Grups heterogenis i ràtios moderades

Important xarxa de suport: professionals coordinats setmanalment en horari lectiu.

Activitats de formació contínua: a l’inici i al llarg del curs. Seguiment exhaustiu de cada alumne i de la seva

problemàtica. Actualització costant de les dades i creuament continu de la informació. Coordinació contínua amb serveis

socials, mèdics i policials del municipi. Disseny de situacions d’ensenyament aprenentatge des de

perspectives globalitzades, que coexisteixen amb les pràctiques del llibres de text i altres materials didàctics.


ACONSEGUIR UN NOU MODEL D’ESCOLAACONSEGUIR UN NOU MODEL D’ESCOLAAcolliment i formació molt acurada per a tots els alumnes Acolliment i formació molt acurada per a tots els alumnes amb necessitats educatives especialsamb necessitats educatives especials; professors de suport

coordinats setmanalment amb professors d’àrea. Aula d’acollidaAula d’acollida: professora d’acollida coordinada

setmanalment amb professors d’àrea. Una associació de pares i maresUna associació de pares i mares organitzada que dissenya

molts tipus d’activitats: escola de pares i mares, suport als pares i mares d’alumnes de batxiller (taller per superar les

dificultats de l’estudi), taller de tècniques d’estudi, programa de reforç i suport a l’estudi...

Un centre obert a tothomUn centre obert a tothom: clubs esportius, associacions culturals, casal de joves, taller de graffitti, classes de break

dance...



Un projecte més enllà del centre escolar...Un projecte més enllà del centre escolar...Construir comunitat; crear condicions per a una cultura Construir comunitat; crear condicions per a una cultura més inclusivamés inclusiva: facilitar la participació de l’alumnat i de les

famílies; obrir el centre a la societat; escola de pares i mares; flux de la informació continu i implicació en afers generals.

Dissenyar accions en conjunt i coordinar serveisDissenyar accions en conjunt i coordinar serveis: visió global de les necessitats dels alumnes i coordinació de serveis

Aprofundir en el disseny de grups heterogenis reduïts i Aprofundir en el disseny de grups heterogenis reduïts i millorar els criteris de selecciómillorar els criteris de selecció.

Dissenyar pràctiques progressivament més inclusivesDissenyar pràctiques progressivament més inclusives: progressiu canvi metodològic i actitudinal dels professionals,

sense preses, sense exigències, amb il·lusió...


ACONSEGUIR UN NOU MODEL D’ESCOLAACONSEGUIR UN NOU MODEL D’ESCOLAGenerar estratègies, actituds i aptituds per a la resolució Generar estratègies, actituds i aptituds per a la resolució

dels conflictesdels conflictes. Cal encarar la diversitat amb serenor i capacitat d’anàlisis crític però ser eficient i ràpid; garantir la

seguretat i el bon ambient. Els fonaments de la qualitat educativa: formació, reflexió i Els fonaments de la qualitat educativa: formació, reflexió i

organitzacióorganització. Entenem la qualitat com la capacitat de les escoles i instituts per oferir respostes a les necessitats dels

alumnes i fomentar la convivència amb persones extremadament diferents.

Les ciències de l’educació: unes eines interpretatives Les ciències de l’educació: unes eines interpretatives valuosesvaluoses. Necessitem visions genèriques i generals dels

problemes educatius, no més parcel·lacions per assignatures; les ciències, les disciplines científiques s’han de posar a

disposició de les necessitats dels centres i del seus professorat.


ACONSEGUIR UN NOU MODEL D’ESCOLAACONSEGUIR UN NOU MODEL D’ESCOLAVIURE LA LLENGUA, VIURE LA CULTURA... VIURE LA LLENGUA, VIURE LA CULTURA...

ACOLLIR AFECTUOSAMENT... EINES I ACOLLIR AFECTUOSAMENT... EINES I ESTRATÈGIESESTRATÈGIES

Per aprendre una llengua necessitem viure la llengua i el context que la genera; per aprendre una llengua necessitem

sentir les emocions que la llengua expressa, sentir i copsar els significats profunds que ha atresorat cada mot al llarg dels

segles; necessitem viure i conviure amb la llengua i el territori, viure i conviure amb les emocions i els sentiments...

Cada llengua es crea sobre un paisatge concret; podríem gairebé afirmar que el paisatge modela la llengua i que a la

vegada aquest és modificat per la interpretació que en fa una determinada llengua que a la vegada respon a una determinada

concepció del món.



Viure la llengua, viure la cultura...Viure la llengua, viure la cultura...Si volem aprendre una llengua cal que ens immergim en

contextos reals de producció i de comprensió; si volem que els nostres fills i filles i tots els fillets i filletes procedents d’altres

nacionalitats aprenguin la llengua que ens acull i que ens ajuda a entendre el significats de l’entorn ens haurem d’immergir en

contextos reals assegurant els suports i els ajuts específics que evitin la desconnexió o la pèrdua de sentit per part d’algun

d’ells.

Una llengua a més d’expressar i comprendre mots, expressa, explica i comprèn emocions per sobre del significat de les

mateixes paraules.


ACONSEGUIR UN NOU MODEL D’ESCOLAACONSEGUIR UN NOU MODEL D’ESCOLALes paraules que anomenen els elements que ens envolten tenen significats propis i, en moltes ocasions, no es poden traduir directament, ja que l’abast del seu significat és molt més ampli o molt més reduït que el mot traduït. El seny de Menorca no és ponderación com afirma el diccionari català-castellà. El seny és un estil de viure, una manera de ser, un tarannà concret que no es pot traduir directament i que remet a un conjunt de condicionaments territorials, històrics, geogràfics i sociològics. El seny menorquí o de les illes té a veure amb la realitat territorial: un espai petit, delimitat, ple de possibilitats però extraordinàriament fràgil si se’n fa un mal ús; el seny implica viure dignament sense excessos, implica viure d’acord amb les lleis de la natura i de la ètica més elemental, implica fer el bé, implica viure amb discreció però defensant els drets més elementals, implica viure oberts al món però conservant les tradicions i els tarannàs que ens han permès arribar fins avui en dia... Res d’això es pot entendre si no se coneix profundament la llengua, el territori, el tarannà, la discreció i la humilitat de les persones que viuen en l’increïble paisatge natural que ens envolta.



Habilitats i estratègies a l’aula. Estratègies per Habilitats i estratègies a l’aula. Estratègies per facilitar la inclusió: facilitar la inclusió:

Identificar els mots clausIdentificar els mots claus que acompanyen les tasques quotidianes seguits d’indicacions donades en el context concret de la situació de comunicació.

La identificació de mots claus no és una tasca simple; les situacions de comunicació exigeixen moltes proves amb mots suposadament claus

seguits d’indicacions contextuals. Els materials realsEls materials reals són els que més possibilitats

ofereixen a l’hora de generar comprensió.



Els mots claus... Mots que generen comprensió...Els mots claus... Mots que generen comprensió...Els alumnes més hàbils a l’hora d’establir comunicacions amb èxit

amb persones nouvingudes usen sovint l’estratègia d’identificar mots claus, o conceptes claus que, talment com llençar una pedra en una

bassa, generen més comprensió: la paraula clau genera comprensió; si les imatges acompanyen i els gestos contextualitzats.

Exemple: si demà hem d’anar d’excursió i una persona nouvinguda no ho entén, la persona va indicant poc a poc EXCURSIÓ, assenyalant

amb els dits talment com si caminéssim i assenyala en un mapa el lloc on hem d’anar. Després li indica que cal pagar fent-li les senyes

pertinents i dient-li “val deu euros”, assenyalant el número 10 amb els dits de la mà, alhora que va repetint demà, demà, excursió... Aquestes

podrien ser els mots claus que permeten la comprensió mínima de l’activitat proposada.


ACONSEGUIR UN NOU MODEL D’ESCOLAACONSEGUIR UN NOU MODEL D’ESCOLAEstratègies facilitadores per part dels alumnes nouvinguts: Estratègies facilitadores per part dels alumnes nouvinguts:

Ús de la repetició dels mots o conceptes claus Traducció simultània o diferida Inferència a partir del context

Record de paraules clau i utilització de mots comodíGestualització en context per facilitar la comprensió.

Estratègies facilitadores per part dels professionals: Estratègies facilitadores per part dels professionals: Actitud acollidora i respectuosa

Respondre a les necessitats quotidianes i immediates d’aprenentatge relacionades amb els àmbits social, escolar i

lúdic. Intercanviar informacions breus sobre qüestions properes,

costums, valors culturals, actituds davant la vida...


ACONSEGUIR UN NOU MODEL D’ESCOLAACONSEGUIR UN NOU MODEL D’ESCOLA Habilitats i estratègies comunicatives bàsiquesHabilitats i estratègies comunicatives bàsiques:

L’expressió i la comprensió verbal L’expressió i la comprensió d’imatges fixes

L’expressió i la comprensió del llenguatge musical L’expressió i la comprensió d’imatges en moviment

L’expressió i la comprensió del llenguatge corporal i gestual L’expressió i la comprensió del llenguatge emocional

L’expressió i comprensió de símbols Necessitat de dissenyar activitats i treballar continguts Necessitat de dissenyar activitats i treballar continguts

amb la totalitat dels recursos expressius i comprensiusamb la totalitat dels recursos expressius i comprensius



Aprenentatge, camí, procés, entrebancs:Aprenentatge, camí, procés, entrebancs: En un principi, tots els alumnes nouvinguts passen per una

etapa de escassa producció però amb progressiva escassa producció però amb progressiva comprensiócomprensió. La comprensió pot arribar a ser elevada i la

producció gairebé nul·la.

Si les situacions interactives ho permeten es llancen a produir produir algunes frases amb molts errorsalgunes frases amb molts errors; la llengua de referència és

la seva llengua base a partir de la qual van elaborant traduccions a la nova llengua de comunicació.

La pràctica social del llenguatgepràctica social del llenguatge en els àmbits educatiu, lúdic i social esdevé un element fonamental per a adquirir la nova

llengua.


ACONSEGUIR UN NOU MODEL D’ESCOLAACONSEGUIR UN NOU MODEL D’ESCOLAAPRENDRE A SELECCIONAR I PRIORITZAR APRENDRE A SELECCIONAR I PRIORITZAR

CONTINGUTS VERTADERAMENT ÚTILSCONTINGUTS VERTADERAMENT ÚTILSPotser molts dels continguts conceptuals que treballem no són

essencials ni bàsics per a viure a la nostra societat. Els Els continguts procedimentals i actitudinals s’han de convertir continguts procedimentals i actitudinals s’han de convertir

en eixos i nuclis d’ensenyament i aprenentatge: en eixos i nuclis d’ensenyament i aprenentatge: El per què dels desastres naturals...

Què ens passa durant l’adolescència?Disseny d’una guia d’itineraris pel medi més proper

Com es va generar l’univers?Quina explicació té la violència humana?

S’equivoca la ciència? Podem escriure una novel·la?


ACONSEGUIR UN NOU MODEL D’ESCOLAACONSEGUIR UN NOU MODEL D’ESCOLAEXEMPLIFICACIONSEXEMPLIFICACIONS

D’on ve l’aigua que consumim? D’on ve l’aigua que consumim? El cicle de l’aiguaEl cicle de l’aigua



Exemplificacions: Exemplificacions: D’on ve l’aigua que consumim? El cicle de l’aigua

Ús d’imatges reals i properes

Introducció de mots clau que facilitin la comprensió global i aproximada (mai la comprensió total del que es vol ensenyar)

Activitats de reflexió guiada

Activitats variades referides als continguts del nucli temàtic, amb diferents nivells de dificultats, temps d’execució i criteris d’èxit

finals.

Disseny d’activitats individuals, en petits grups heterogenis i en grup classe.

EXEMPLIFICACIONSEXEMPLIFICACIONSProjecció d’un conjunt d’imatges al canó o amb transparències relacionades amb l’aigua i proposta de debat i de posada en comú dels comentaris que sorgeixin a partir de les imatges. Petit guió indicatiu: - Què us suggereixen aquestes imatges?- Què en veu en elles? - Per què trobeu que les projectem? - Coneixeu els llocs de les fotografies que projectem? - Totes les fotografies són actuals? - Si totes les fotografies fan referència a l’aigua, perquè creus que aquest element té tant importància? - Intentem, entre tots, relacionar els diferents conceptes que hem comentat a partir de les fotografies... - Elaborem, entre tots, un petit mapa conceptual que inclogui tots els conceptes treballats...


ACONSEGUIR UN NOU MODEL D’ESCOLAACONSEGUIR UN NOU MODEL D’ESCOLAActivitats vàries:

Sobre amb imatges sobre el cicle de l’aigua. Agrupar-se en petits grups i intentar fixar totes les imatges dipositades en el

sobre de manera que s’identifiquin els conceptes que expressen i es relacionin entre ells, mitjançant fletxes.

Una vegada identificats els diferents conceptes claus (aigua, cicle de l’aigua, aqüífer, pou, cisterna, nivell freàtic...) mitjançant un

diccionari o un programa de traducció on line cal traduir aquests conceptes al castellà, anglès, francès i àrab i col·locar els

conceptes traduïts a sota de cada fotografia que els identifica. Cal intentar aprendre'ns els noms traduïts en les diferents llengües.


ACONSEGUIR UN NOU MODEL D’ESCOLAACONSEGUIR UN NOU MODEL D’ESCOLAIdentificació dels conceptes claus:

EVAPORACIÓ

CONDENSACIÓ

PRECIPITACIÓ

INFILTRACIÓ

ESCORRENTIA

AIGÜES SUBTERRÀNIES

AQÜÍFER



Treball per projectes: guia Treball per projectes: guia d’itineraris a peu, amb bicicleta d’itineraris a peu, amb bicicleta

i a cavall i a cavall

CAMINANT CAP A LA INCLUSIÓ CAMINANT CAP A LA INCLUSIÓ EDUCATIVAEDUCATIVA:

Grups heterogenis reduïtsGrups heterogenis reduïts


Treball per projectes... Itineraris a peu, en bicicleta i a cavall Treball per projectes... Itineraris a peu, en bicicleta i a cavall pel terme municipal d’Alaiorpel terme municipal d’Alaior


Treball per projectes... Itineraris a peu, en bicicleta i a cavall Treball per projectes... Itineraris a peu, en bicicleta i a cavall pel terme municipal d’Alaior i amb avioneta...pel terme municipal d’Alaior i amb avioneta...

CAMINANT CAP A LA INCLUSIÓ CAMINANT CAP A LA INCLUSIÓ EDUCATIVAEDUCATIVA

Preparant els projectes i dissenyant conjuntament...Preparant els projectes i dissenyant conjuntament...

CAMINANT CAP A LA INCLUSIÓ CAMINANT CAP A LA INCLUSIÓ EDUCATIVAEDUCATIVA

Dissenyant els itinerarisDissenyant els itineraris



Activitats obertes de caire Activitats obertes de caire comunicatiu: presentacions comunicatiu: presentacions



Tots junts, a la mateixa aula, compartint vivències, conflictes, desitjos, il·lusions i

desencisos; tots junts, aprenent les enormes dificultats per a viure amb persones molt

diferents a nosaltres... Per tots ells encara val la pena seguir confiant amb les enormes capacitats

dels éssers humans.

CONVIURE AMB LA DIVERSITAT: un repte per a CONVIURE AMB LA DIVERSITAT: un repte per a la intel·ligència, un exercici de racionalitat i un la intel·ligència, un exercici de racionalitat i un

trasbals per a l’emotivitat...trasbals per a l’emotivitat...



Recuperar la il·lusió per afrontar les noves incerteses; buscar alternatives a la

complexitat de les aules; treballar per facilitar la convivència; generar reflexió i

nou coneixement; respectar la diferència i potenciar la millora personal són alguns dels reptes que ens encoratgen a seguir

endavant.

Treballar i aprendre en aules heterogènies... un

Documents

Transcript of Treballar i aprendre en aules heterogènies... un