Trimestral Abril 2012
28
-
Upload
escola-mestral -
Category
Documents
-
view
218 -
download
2
description
Revista Trimestral Abril 2012 Sant Jordi
Transcript of Trimestral Abril 2012
I Mostra deDiorames a l’Escola
Des de les activitats de dinamit-zació de la nostra bibliotecahem proposat aquesta formamàgica de tractar, també, perquè no, la literatura (contes,poemes, novel.les...) amb l’úni-ca finalitat, com sempre, dedescobrir una i mil vegades lagran aventura de llegir. Des d’a-questes capsetes plenes defantasia us espera el gran mis-teri dels llibres escollits
El diorama és un model tridi-memsional de paisatge quemostra esdeveniments histò-rics, naturalesa, ciutats etc. ambfinalitats educatives o d’entrete-niment”
Editorial
1rtri
mes
tre
03
trimestre 2011-2012
HAN PARTICIPAT EN AQUEST NÚMERO:
Els professors i professores que han treba-llat amb els grups:
Marta Montserrat, Eli Ramírez, Anna Rovira,Raquel Puig, Núria Garcia, Víctor Querol.Susagna Font, Montse Viñolas, JordiGuirado, Ona Ramos, Eulàlia Riera.
Supervisant treballs d’alumnes:
Esther Alenyà, Viqui Burgués, Pere Carrera,Anne-Sophie Jégou.
Explicant-nos experiències:
Maria Candel
Dissenyant la portada:
Lala Blay.
Des de Llengua i comunicació:
Quim Agell, Berta Amades, Anna Badal,Francesc Baltasar, Àxel Cancio, SaraCongost, Aleix Díaz, Mireia Duran, IreneEncinas, Eulàlia Riera.
Suport informàtic:
Carlos Iglesias.
A tots ells, moltes gràcies!!
Eulàlia Riera
Una nova Trimestral de Sant Jordi!!Siguin benvinguts els poemes, els llibres iles paraules!!!Tenim moltes ganes de mostrar-vos tota lafeina feta. El segon ha estat un trimestremolt literari! Vam començar treballant lanarrativa de Pere Calders que ens va inspi-rar un munt d’històries ben originals... acontinuació, cada classe va treballar unpoeta diferent i, finalment, vam poderescriure les nostres pròpies poesies. A lesplanes de l’aparador hi teniu una petitamostra de tot el que en va sortir. Són poe-sies sinceres que reflecteixen els nostrespensaments i les nostres emocions. Durantla diada de Sant Jordi les recitarem i escol-tarem. Algunes rebran un premi però totestenen ja la immensa virtut de mostrar, mit-jançant el llenguatge, idees i paraules boni-ques i motivadores.Com aquesta “finestra” de Pere Caldersque mig obrint-se ens mostra un somnidesitjat, les poesies dels nois i noies del’escola ens conviden a desitjar i a somiar.
Pujaré la tristesa dalt les golfes amb la nina sense ulls i el paraigua trencat , el cartipàs vençut, la tarlatana vella. I baixaré les graus amb vestit d’alegria que hauran teixit aranyes sense seny.
Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques.
Mª Mercè Marçal
Disseny de la portada realitzat amb treballs de plàstica de 2n d’ESO
l’aparador
P3
Esc
ola
Mes
tral
04
ET DIRÉ UN SECRET MOLT FILA PRIMAVERA ÉS AQUÍ!HA CANTAT UNA CANÇÓI HA FLORIT EL TEU BALCÓ
(Popular)
Àlex campillo
Ona Noguera Pau Domínguez
Maria Morales
2ntri
mes
tre
05
l’aparador:
P4
Alba Rodón David Baleta
Joana Falgàs
Ricard Condeminas
UNA ORELLA ENLAIRE,UNA ORELLA AVALLI UN TROSSET DE CUAQUE ES VA BELLUGANT.
TENS LA PELL GRUIXUDATENS LA PELL SUAUI UNES DENTS QUE SEMPREESTAN ROSEGANT.
HAS FET UN NIU FLONJOAMB PÈLS DEL TEU COSPERUQÈ HI PUGUIN NÉIXERELS TEUS LLODRIGONS.
TÉ UNA PASTANAGAROSEGA DE GUSTSI ETS TAN BONA MARETE L’HAS MERESCUT.
Núria Albó
Poesia del conill
l’aparador
Esc
ola
Mes
tral
06
P5
HE SOMIAT AMB UNA NÚVIA GUAPA,QUE VENIA AMB EL SEU PAPA. Marta F.
LA MEVA ESPASA ÉS DE BROMA,I NO TALLA NI UNA POMA. Lucía
AVUI A LA NIT M’HE TROBAT UNA ESTRELLA,I ÉS COM UNA MERAVELLA. Laia T.
JO TINC UNA BALENA QUE VIU A L’OCEÀ,I QUE LI AGRADA MOLT JUGAR. Laia P.
EL MEU DOFÍ ÉS MOLT FI, I SEMPRE LI AGRADA DORMIR. Teo
TINC UNA GRANOTA, QUE S’HA FET MAL A UNA POTA. Arnau
EL MEU ARBRE SAP PARLAR,I AMB LES BRANQUES LI AGRADA JUGAR.Iker G.
EL PAU VA A UN PALAU,I TÉ CARA DE BABAU. Pau P.
JO TINC UN GOS,QUE SEMBLA UN ÓS, I LI AGRADA JUGAR AMB EL REI ROS. Pau J.
TINC UN GATET, QUE ÉS MOLT PELUDET,I ES DIU IVET. Ariadna G.
A LA GRANJA HI HA UNA OCA,QUE ENSOPEGA AMB UNA ROCA. Bernat
EL JOAN ÉS TAN GRAN,QUE SEMBLA UN GEGANT. Joan
HE VIST UN CARGOL,QUE VISITA UN MUSSOL,I SEMPRE FA GOL. Oihane
AL MEU CAVALL LI AGRADA MOLT MENJAR,PERÒ MOLT MÉS JUGAR. Marta B.
JO TINC UN LLEÓ,QUE ÉS MOLT BUFÓ,I LI AGRADA TOCAR EL TAMBOR. Gerard
TINC MALA VISTA, I SÓC UN ARTISTA, I GRAN EQUILIBRISTA. Laia U.
M’HE TROBAT UNA MARIETA,QUE ERA TOTA RODONETA. Irene
AL BOSC HI HA UNA GUINEU,QUE CORRE I ES TRENCA EL PEU. Montse
PASSA UNA PAPALLONA VOLANT,QUE SEMBLA EL SUPERMAN. Íker L.
UNA PAPALLONA, ÉS MOLT BUFONA, I DE NOM ES DIU ONA. Naia
LA TORTUGA, ES DIU HUGA,I SEMPRE JUGA. Jan
M’AGRADA EL FUTBOL, I MARCO UN GOL. Ferran
EL MEU GOSSET,ÉS PETITET,I MOLT ROSSET. Enzo
EL CONILLET VIU AL CAU,I L’HA PINTAT DE BLAU. Inés
LA MEVA ESCOLA ES DIU MESTRAL,I JO LA TROBO GENIAL. Ariadna P.
JO TINC UNA GERMANA, QUE ES DIU JOANA. Agnès
RODOLINS
2ntri
mes
tre
07
l’aparador 1r
EL FUTBOL
El meu cosí juga a futboli ha marcat un gol.
Tots diuen que és el millorperò a mi em sembla que no.
Pau García
EL MEU PEIX
El meu peix és molt petiti també molt bonic.
Li agrada saltar molt altperò mai no es fa mal.
És tot de color ataronjatI el poema s´ha acabat!
Àlex Algaba
LES ESTACIONS
A l´estiu vaig a nedari m´agrada bussejar.
Quan ve la tardorm´ho passo millor.
A la primaveravénen les orenetesque són molt boniquetes.
I a l´hivernvaig a esquiar.
Ara ja puc acabar!
Berta Escrigas
LA MEVA POESIA
El Pausurt d´un cau.
El Genísés com un anís,se´n va a Parísi és molt feliç.
La mare agafa una flori li regala al pare perquè és tardor.
Amb les meves vambesmira que ràpid vaigsemblo un raig!
Àlex Bronchal
l’aparador 2nE
scol
aM
estra
l
08
ALGUNES ESTACIONS DE L’ANY
A l’estiu fa molta calor.Tothom es posa el banyador.
A la tardor cauen les fulles.Un milió!
A l’hivern fa molt de fred.Un es queda a casa ben calentet.
Rosa Carreras
LA LLUNA
La lluna és blancasurt de niti tot seguitme’n vaig al llit.
Nil Cutillas
ELS ANIMALS
El lleó busca un pastor que porti un bastó.
La guineu busca neu i un lloc calentet.
El peixet busca un espai alegre i fresquet.
El grillet per la nit fa ric-ric.
El popet gira voltes ben dret.
La tortuga neda i riu dins del riu.
Núria Planas
EL SOL
El sol brillaestà molt llunyjo no hi arriboperò l’estimo.
Quan surt el solveig als amicsi això, em diverteix.
Irina Martín
2ntri
mes
tre
09
l’aparador 3r
UN VIATGE AL DESERT
Estimo les nits fredes del desert,i les formes ondulades de les dunes.
Estimo contemplar un cel radiant,i veure tots els astres per sobre meu, brillant.
Estimo la calor intensa,i la frescor de l’oasi.Somio anar-hi algun dia,i fer realitat la meva imaginació.
Bernat Ferrer
LA PLUJA
Dalt del cel,els núvols es tornen grisos,juguen a trobar-sei es fan fonedissos.
De dalt del cel,comencen a caure petites gotes,que dibuixen aquestes notes:xim, xim, xim, xim ...
Oriol Rubira
EL MAR
L’anar i venir de les onades,ha deixat petxines platejades i daurades.El mar ha fet de bressoli dolçament s’ha adormit el sol.Contemplant el mar i la seva immensitat,m’inspiren gran calma i felicitat.El mar i la seva aigua transparent,veig que atrau a tota la gent.M’agrada la seva pau,no la trenquis si us plau.
Ariadna Figueras
UN DIA DE PLUJA
La tarda passa lenta,però jo estic contenta.Tot mirant per la finestra,t’acostes, tempesta:de cop caus del cel,i als vidres fas un tel.M’agrada mirar els regalims,que en els vidres fan camins.Tot mirant per la finestra,ja t’allunyes tempesta.
Ara aniré pels bassals i faré uns salts.
Carla Gaspà
Esc
ola
Mes
tral
10
l’aparador 4t
M’AGRADA EL VERD
M’agrada el verdquan comença la primavera,amb la menta i sa frescorquan m’arriba la seva olor.
M’agrada el cant de l’ocellquan obrim les finestres,a primera hora del matíels xiulets ja són aquí.
M’agrada el goteigde la neu quan es fon,per les valls lliscant,un rierol van formant.
M’agrada el verdquan comença la primavera…
Pol Nieto
LA PRIMAVERA
Sento la frescor de la primaverai l’olor de les flors brotant.
Sento els xiscles dels nens que surten de l’escolai el cant dels ocells que mengen pa desesperats.
Sento el vent que xiuxiueja dolçamenti el cel que s’esvaeix.
Sento una flaire que poc a poc es va fent fortai m’adono que són les herbes verdes del jardí.
Aina Baleta
SOMNIO…
Somnio amb l’aire que m’acaronai xiuxiueja al meu costat una estona.
Somnio amb l’aigua del mar i que l’es estrelles em viguin a buscar.
Somnio amb les muntanyes fresquesi amb arbres de fulles verdes.
Somnio amb la llibertatque sempre m’ha acompanyat.
Jordi Brustenga
SENTO…
Sento que ve la primaverai l’olor de roses i botons d’or,
Sento les primeres orenetesi la suau brisa del mar.
Sento els ocells piulant als verds pratsi les corredisses dels animals pel bosc.
Sento que ve la primaverai m’arriba al fons del cor.
Arnau Munté
2ntri
mes
tre
11
l’aparador 5è
UN MÓN SENSE LLUM
A vegades veig espurnesd’un món sense llum,gent sense companyia,gent sense alegria.A vegades veig espurnesd’un món sense llum,de llocs on nadons neixensense poder créixer.
A vegades veig espurnesd’un món sense llumpobles i ciutats desoladesi persones esglaiades.
A vegades veig espurnesi em fa por mirar,però no puc deixar d’escoltar,ni de sentir, ni d’estar...
A vegades veig espurnesde foscor i claredat,som nosaltres i no d’altres,els que hem d’encendre llumsamb esforç i sacrificiles hem d’encendre des de l’inici !
Llums que siguin farsi que ens deixin veure,un futur on encendrel’esperança i la bondat.
A vegades veig espurnes...Ja saps on vols anar?
Víctor Querol
LA POR
Oh! Por sibilina,esquerpa i silenciosacom una salvatgina.Apareixes quan es fa fosc,quan estàs sol, sense ningú,quan tens ànsia per algú.Ets fosca com la nit.Invisible com la llum.Infalible com la llum.Els teus germans;el silenci ben muti el misteri ben ocult.Oh! Por sibilina,tens algun amic?Oh! Por sibilina,no vulguis estar amb mi.
Lourdes Carreras
QUAN VISC ELS SENTIMENTS
Quan visc l’amor tot pren sentit;tanco els ulls i és com tocar el cel…Sóc al teu costat i el cor se’m fa petit.A l’amor sempre li sóc fidelperquè és com un gran i dolç caramel.T’enyoro quan no hi ets,quan parles, quan no dius res.T’enyoro quan no hi ets.
Pots dir-me on ets?Quan visc la tristesa m’omplo de neguit;és com un vast clot sense sortida.La tristesa no té mida.Només té un sentiti mai resta en l’oblit.
Berta Juvanteny
EL RAIG
Oh! Raig de foc que enlluernes el celque bonic que ets de l’alba a ponent!Tu que saps donar-me alegriai m’enlluernes el meu pensament.
Oh! Raig de foc que cremes boscosJa n’hi ha prou de tanta crueltat!Fas mal al bell paisatgei bloqueges la llibertat.
Guillem Lozano
EL RELLOTGE
El rellotge està trist;un número ha perdut.I si no el pot trobar?I si sempre resta mut?La una, les dues, les tres!totes, totes van passant,és tan bonic, tan elegant!I si mai, mai s’espatllésdiríem... quina hora és?El rellotge està trist;un número ha perdut.Què farà el rellotge?Que restarà mut?
Marta Juvanteny
L’aparador 6èE
scol
aM
estra
l
12
LA ROSA
Una rosa bella i maca,Agafant-la m’he punxat.Me la miro amb ulls de plata,i glaçat jo m’he quedat.
Amb espines,i una tija punxeguda...Tu l’admires,no és per a tu desconeguda.
Com pètals amorosits,que a la gent enamoren,doncs són llisos com els teus ditsque pels bonics cels volen.
Arnau Ruiz
TANQUES ELS ULLS I TOT HA CANVIAT
Et sent feliç,tens tota la vida per davant,estàs content,ho tens tot per fer.
Però tanques els ulls un segoni tot ha canviat.La mort t’ha tocat,la mort ha arribat.No hi pots fer res,ja és massa tard.
El fi ha arribat,ara tot és trist,però en el celtothom és feliç.
El fi ha arribat,a tu t’ha tocat.
Pau Gómez
L’ÚLTIM SALT
Negre. Només hi ha foscor.Fred.Estic gelat.Sol.Em sento aïllat.Silenci.No sento cap remor.
Miro i no veig res.Tot em sembla el mateix.Sento els cotxes del carrer.Que trist aquest últim creix.
Salto a l’infern.Salto buscant Déu.El salt és etern;És l’hora, dic adéu.
Carles Ortega
LA SORTIDA DEL SOL
Veig com el sol va sortint...Sembla que obri un nou camímiro l’horitzó sovint
I què hi trobaré?No ho sé...Ho haurem d’anar esbrinant
I què hi ha més enllà?No ho sé...Però, segurament, quelcom fascinant.
Maria Planas
2ntri
mes
tre
13
L’aparador 1r
LA ROSADA
Enmig de la quietud del capvespre,algú gosa irrompre aquesta harmonia:la rosada, perla diamantina,de la fulla rellisca i al buit es precipita.
T’acomiades de la rosa que t’ha fet de mare,per mudar-te a la bassa entelada,
que amb les seves mans de marbre t’arrapen.
Oh, bella rosada, com goses pertorbar el silenci?Oh, bella rosada, com goses pertorbar la calma?Bella rosada, reina de l’encanyissada bassa.
Laia Rodríguez
TOSSA
Tossa és un poble no gaire granamb alè pesqueri un xic medieval.
El casc antic del pobles’alçava triomfant en les seves batallescontra naus del mar.Apuntaven amb canonsa la popa gegant mentre la nau s’enfonsavaho celebraven cantant.Tossa és un poble marinerde cales petites I una de gran, de pedres grisesque et van enfonsant.Hi ha un turó, que has de pujar caminantperò valdrà la pena:veuràs un immens mar brillant.
Xavier Taulé
TARDA D’ESTIU
En una bella tarda d’estiuel bon pescador pescava,i, des de dalt de la roca escarpada,observava, d’entre els peixos, el més viu.
Tot d’un plegat entre la xarxahi descobreix una mà lligadaper por que la noia quedi atrapadas’arma de valor i baixa.
Neda dins l’aigua fredael captiva una suau melodiahi ha alguna cosa que el guia:ha caigut al parany de la sirena.
Pau Vilaseca
UN FULL EN BLANC
Un full en blanc,Què hi faré?Què hi escriuré?No ho sé, no ho sé.
Un full en blanc:mil coses per redactar.Què he de dir? De què he de parlar?No ho sé, no ho sé.
Un full en blanc:Per què? Per què?Per què estàs en blanc?No ho sé, no ho sé.
Un full en blanc:començo a pensarque és millor que em retirii ho deixi estar.
Quim Abril
Esc
ola
Mes
tral
14
l’aparador 2n EL TEMPS
Passa de pressa, corrent.No el pots fer aturarni fer-lo tornar a començar.
Cada segon,una nova mirada al món.
Cada minut,per un sentiment més menut.
I cada horapot fer, de la teva,Una vida guanyadora.
Dies i dies van passant.Coses bones i terriblesque ara véneni se’n van.
Moments tristos i feliçosque m’han passat.Instants intensosque mai he oblidat.
Sara CongostPOU PERMANENT
Des del dia que et vas fer invisible,he deixat de pensar en un futur.És com si tot fos incomprensibleen un forat de terra obscur.
Em sento poruga.Noto fredor.Tinc por de pensar-hi.Tot em fa temor.
No ho volia admetrei ara em sento impotent.Per què jo no ho haig de permetresi ho desitjo constantment?
I quan miro des d’aquell foratEts tan, tan…tan lluny de mi!Un somni fortament anhelatque mai trobarà la seva fi.
M’agradaria sortir-nei veure què m’espera allà dalt.Sense aquest sentiment de melangiaque no pot deixar de fer-me mal.
Laia Ginestà
EL RECORD
Què és la memòriasinó un llarg camí de recordsque no para de créixersense descans, sense repòs?
Què és la memòriasinó les vores d’aquest camíon només tu t’aturesper mirar enrere i recordarsense fi ?
Joan Güell
CAMÍCaminant pel riu d’aigua ben fresca.Endinsant-te cada cop més
més, més.No t’ho rumiïs, és bo,
no hi ha perill.
Dins la vall, el fred és viu.Se sent un crit
rere la boira.Un crit agut, sense memòria.Un crit que sense pensar-ho
descartes.
Et sents confús mentre el soltravessant la clariana de fulles
dels arbresenvaeix l’ombra del teu cap
i tusatisfet
saludes la llum del teu futur.Èlia Fort
2ntri
mes
tre
15
l’aparador 3rCOM EUGA LLIURE EN CAMP
Com euga lliure en camppassejo per un camí solitarid’on tothom se n’acaba anant.
Com euga dins la quadraem sento buida, tancada,però lliure a la vegada.
Alta, lleugera, elegant,amb el cap sempre enlaire,galopa per mostrar el seu encanti dominar la seva ràbia.
Ella pel seu camí, jo pel meuens trobarem en un destí llunyàon el meu avui passarà a ser el teu demài el nostre desig a la fi es complirà.
Júlia Rolduà
CONTINUAR
Entre l'abisme i tirar endavant,vas lluitant a poc a poc.Hauries d'anar acceptant,que aquí s'acaba el joc.
No tenir temps suficient,per poder dir el que penses,el que passa per la teva ment.El que realment tu defenses.
Vas treballar a més no poder,vas somriure per amagar la tristesa.Pots aprendre a valorar el saber,que ets qui crees la teva maduresa.
Cada pas perdut,una guerra mai començada.No has vençut,la teva ànima destrossada.
Encara així continues aquí,suportant cada segon de vida.Lluitant per tu, lluitant per mi.Res està fet a la teva mida.
Marta Castellanos
EL VENT
Pot arribar amb molta força,sempre endavant, aquest no es torça.Forts corrents d'aire va arrossegant,és silenciós, no té cap cant.
Si passa i s'uneix al mar tan gran,esculpirà immenses ones.Si va per baix, per terra arran,Aplana boscos i fa destrosses.
De vegades és molt suau,i refresca quan fa calor.I quan l'aigua de la pluja cau,el fort vent l'empeny sense temor.
Bernat Baleta
LA MÚSICA
No la veig ni la toco,però l’escolto absort.És la meva amiga incondicional,la que em fa sentir més fort.Puc superar moments tristossi tinc la seva companyia.Ella és l’única que després d’un contracorem retorna l’harmonia.
Pau AndreuL'AMOR
L'amor va i ve sense deixar cap rastre,només deixa el coratgeper emprendre un llarg viatge.
L'amor pot ser feliç o dolorósPerò sempre és cosa de dos.
El sentiment és qüestionat,però admets que estàs enamoratmentre sigui al teu costat.
L'amor estimacom mai ningú ha estimat.
De vegades acabes tenint porde fer mal, o cometre errors.Però, tot i que estimis amb temor,actues sense regles i fas el que et diu el cor;així és l'amor.
Jaume Duran
Esc
ola
Mes
tral
16
l’aparador 4t
SOLSol, corres sol,sense esperança ni destí.Creus que no et falta l’alèi corres mentre se’t claven les punxesdel filatoxidat...afilat...Es clava dins la teva carntendra, ingènua,que ferida a feridaes va fent tensa, freda, aspra.Diuen que el tempsho cura totperò saps que no és veritat.Tots els tallsperduren sota de la pelli segueixes corrent.Vols pararperò no pots,no et deixen…I les llàgrimes van teixintel prim i frágil filde la teva vida.
Dídac Gascón
EL FUTUREl futur.Moltes coses a fer.Moltes coses a dir.Moltes coses a ser.
I mentre penso,tot s’esvaeixcom un llampque amb la seva forçaparteixi un arbre centenari.
I m’adonoque el present d’avuiva ser el futur d’ahirque ara no importa.Perquè pensant en el futur d’avui,converteixo en passatla meva existència.
I ahir, avui i demàconflueixen en un totde mi mateix.
Víctor Garrido
VIDAAquí i allà,Allà i aquí.Saber esperar.Poder escollir.
Pujar i baixar,entrar i sortir.Poder esperarSaber escollir.
Segueix el camíque et marca la vida,aixeca’t quan caiguisi rectifica.
L’amor sense mida,el dolor i el gaudir.Deixa que la vidaet marqui el camí.
Montse Valls
TE’N VAS ANAR
Te’n vas anar.Tan ràpid que no ens en vam ni adonar.
Te’n vas anar.I ni tan sols vas deixar escrita una paraula.
Te’n vas anar.Amb la teva malaltiacom a únic equipatge.
Te’n vas anar.I ens vas deixar sols.
I vas deixar l’avi,tan solcom si no hi hagués resal món que fos per a ell.
Aquell dia, de l’enterramentMolta gent, moltes famíliesi tu… tan sola!
Te’n vas anar.
Júlia Lin
2ntri
mes
tre
17
l’aparador Batxillerat
DESERCIÓ
L’ègida arrogant,deserta la fútil empresas’evadeix de l’apòcrifa guerradesrenga l’ànima,el tuf de la mort l’aterra
Trenca. Fuig. Empaita. Renega.A la vida s’aferra.Esclafa la distància,deixa l’ombra enrere,s’atura, cansada, panteixa, i ja de nit,s’abandona a la seva terra,
el ras li fa de llit
Toni Molins
MALALT D’ESTUDIAR
N’estic fart!Malalt d’estudiar.
No ens paren d’ensenyarllengua, matemàtiquesi la cultura del passat.Biologia, químicaDibuix tècnic i físicasón bases de la ciència.Captura’n l’essènciai construeix-te una vidaamb brillant incandescència.Forma el teu punt de vistano et deixis enredarpels ideals que astutamentet volen inculcar
Ja és hora de tenir un criteriOn és el teu senderi?Ara tens uns fonaments,allibera la teva menti fes esmentserè, amb molta curade tot el que pensesen la literatura
Guillem Farré
País petit l'indret on neixo,terra estimada i oprimidaque no s'apaivaga en un full.La llengua amb la que jo creixo,la llavor del meu orgull.
Helena Mirabet
MEMÒRIES D'UN AMNÈSIC
Memòria, jo no en tinc.Sóc amnèsic, i jo què he dit?Vaja, no ho recordo, ho he oblidat!Algú diu res, algú ha parlat?Memòria, jo no en tinc.
Roger Medina
Esc
ola
Mes
tral
18
How much do you know about new technologies? Do the words “ social networking site,wireless broadband, podcast, twitter, Googledocs, Dropbox ” ring the bell? This term, our 3rd ESO students have been learning about all this terminology, have usedGoogledocs to share vocabulary and grammar exercises and they have written a reviewabout a site they like. Are they familiar to you?
Let’s see if after reading their reviews you can find out the name of the site they aretalking about.
My favourite website is a social networking site called …………………….. I've used itto communicate with my friends since I was eight. One advantage is that you can talk to all your friends at the same time. Moreover, Ican arrange when an where meet them outside the web. The site is free, so I don'thave to call or anything and I don't spend any money. I can do video call and talk withmy friends using a webcam. I can upload a profile picture and change the font color.However, there are also some disadvantages with this kind of website.The problemis that if your friends aren't online you can't talk to them.In conclusion, it has helped me to meet new people, but sometimes I think I spendtoo much time on the computer!Jaume Duran
One of my favourite websites is a website to learn English called L……………………from the British Council. I’ve used it since last Friday when my English teacher sho-wed it to me. It’s a good way to practice grammar and vocabulary but I especially useit to listen to very interesting videos content, because I think the videos are fine andthey are quite easy to understand. Moreover, you can play games and you can havea look at the site map to find out where everything is too.One advantage of this website is that you can practice your English language liste-ning skills with Elementary Podcasts, listen to them on your computer or downloadand save them onto your mp3 player. In addition, it’s free to use and there aren’t anydisadvantages!This website has helped me to study English easily, with more enthusiasm and inte-rest. I think that you should try it. Júlia Rolduà Ros
Another web site that I use is T…………. W…………….. I’ve been using it since I waseleven. I use it to play and to communicate with other people, most of them fromCatalonia. Moreover, it’s free to use and it is fun. You start having a little town andyou have to make it bigger, and if you can, you have to conquer other players. It isan online game, so the towns could be conquered by other players.Marc Gonzàlez
English CornerHow much do you know about new technologies?
One of my favourite websites is a social networking site called...................................... I’ve used it since I was 12. I don’t remeber how I found it forthe first time. I use this websites to talk with my friends.One advantatgeof this site is that you can talk to all your friends at the same time.Morever, it’s free to use, so it’s cheaper than using the mobile phone. However, there are also some disadvantages with this kind of website. Some peoplehave had problems with security. For example, there was a boy who invited somefriends to dinner and people who didn’t know him went to the dinner and destroyedhis house. But I think this is the best way to speak with friends.Pau Vicens
One of my favourit website is a social networking site called …………………………...I've used it since last month. It is used to know the news and what friends andfamous people are doing. It's cool!One advantage of T………………. is that it's free and easy to use. And you can learna lot of things about all your favourite people. You can upload photos, too.Moreover, you can know what your friends are doing, but to know what they aredoing you should follow them.However, It also has some disadvantages like for example that anybody can see yourprofile and what you are doing. My mother says that Twitter is the safest website inthe world, but she also says that I spend a lot of time on the computer!Marta Castellanos
One of may favourite websites is a social networking site called …………………..…. I have used it since I was 12. I use this site to communicate with all my friends.One advantage is that you can upload Photos and share them with other people.Also you can talk to all your friends at the same time and see the profile of yourfriends' friends if there are no security measures on. Moreover, it's free to use.However, there are some disadvantages too,because the people you don't know can see yourphotos if you don't select the right option andsome people have had problems with it.Èlia Castro
2ntri
mes
tre
19
Esc
ola
Mes
tral
20
Món Científic
Aquest any l’Escola Mestral té una novetat! El passat 27de març es va realitzar una activitat pensada perquè elsalumnes fessin servir tot el seu enginy i capacitats perresoldre jocs, petits problemes matemàtics, fraccions,igualtats, lògica... Sovint, les matemàtiques són unaassignatura que no ens agrada i això pot ser perquè enscosta plantejar els problemes o bé perquè ens semblentan difícils que ens fa mandra l’esforç que hem de fer perentendre-les. I entendre-les és justament la base per tro-bar-hi el gust. Això és precisament el que es buscava enaquest tipus d’activitat. L’objectiu era apropar els méspetits cap al terreny dels nombres mitjançant la participa-ció en diversos jocs numèrics preparats per alumnes dediversos cursos. Cada joc donava uns punts a cada grup
sempre i quan els resolguessin amb èxit. Els jocs vanser organitzats per diversos cursos a alumnes de cur-sos més petits; de manera que els alumnes de ciclemitjà i superior de primària s’encarregaven de fer-hoals més petits de parvulari i cicle inicial; els de 1r d’ESOs’encarregaven dels de 3r de primària i els alumnesde 2n d’ESO dels de 4t i els alumnes de 1r deBatxillerat s’encarregaven de preparar-ho als alumnes
de ciclesuperior deprimària, ésa dir, als de5è i 6è. Unobjectiu d’a-questa activitat també va ser reforçar els vinclesi la bona convivència entre alumnes de diferentsetapes que tant caracteritza l’escola.
Després de viure aquesta nova experiènciatan enriquidora, només es pot dir que ha estatuna gran idea el proposar aquesta activitat.Tothom s’hi va implicar al màxim i va donar elmillor de si. Es va generar material didàcticque es podrà aprofitar en les classes i tota lafeina i temps dedicat han donat els seusfruits. Esperem que es segueixin realitzantaquestes jornades i que aconsegueixin elmateix èxit que enguany.
Jornada Matemàtica
Roger Medina 1r Batxillerat
2ntri
mes
tre
21
El Carnet de la Biblioteca
Si et dic la veritat, no sóc gaire bon lec-tor. Em fa ràbia perquè llegint adquireixesmés vocabulari i agilitat. També dismi-nueixes considerablement el nombre defaltes.Quan era petit, recordo, llegia més queara. No feia falta que fos una lectura obli-gatòria. Cada nit, abans d’anar-me’n adormir, m’estirava al llit i començava allegir. M’apassionava la lectura i em feiariure molt. Però a mesura que han anatpassant els anys he anat perdent l’hàbitde la lectura sense tenir cap motiu apa-rent. Aquesta és una de les raons per lesque he escollit aquesta assignatura, pertornar a gaudir de la lectura i tenir aque-lla sensació d’haver de continar llegintper veure què passa finalment.
Héctor Martínez
Recordo que sempre, des de petita,m’havia agradat agafar els llibres que emcomprava el meu pare, plens de dibui-xos, i seure a la butaca del menjador.Que bé m’ho passava!!Poc a poc em feia gran i els llibres can-viaven, ja no estaven farcits d’il.lustra-cions sinó d’històries que em meravella-ven. Ara bé, després entres en un móndiferent que a mesura que creixes vasdeixant enrere. Sense saber per què, etlimites a llegir allò que et diuen, que ésobligatori.Finalment, quan vaig llegir “els jocs de lafam” vaig comprendre que m’estava per-dent tot un munt de lectures que empodien fascinar. Clàudia Valls
Quan era petita m’encantaven els típcscontes de tota la vida. Sobretot les histò-ries de princeses i bruixes. Quan teniavuit anys, m’agradava llegir els contes deles tres bessones i algun còmic que emregalaven pel meu aniversari.Sempre m’han agradat els llibres que fanuna mica de por i són de misteri. “El gatnegre” és un dels meus preferits.Ara, de gran, llegeixo bastant, sobretotnovel.les de vampirs i les romàntiques.Són llibres que quan comences, no paresde llegir fins que s’acaba. A vegades, lle-geixo algun llibre que em fa reflexionarsobre aspectes de la vida perquè la pro-tagonista té la meva edat i li passencoses reals.Sempre m’ha agradat llegir i ara de mésgran, en gaudeixo més.
Carla Rolduà
10 anys per sis llibres que et llegeixescada any fan seixanta llibres!!!El meu primer llibre va ser un del TEO il’últim “Como agua para chocolate”. Elmeu nivell cada any va pujant i llegeixocoses amb més raó i més tronc.Sí...Ho reconeixo.... Em costa llegir! peròcrec que és agafar l’hàbit i que cada copm’agradarà més i podré llegir amb mésfacilitat.Jo crec que tothom es proposa: “Va.... Hede millorar la meva lectura.... He de “cul-turitzar-me”....” Però les noves tecnolo-gies moltes vegades ho han substituït iés trist que es perdi aquest hàbit.
Alba López
Després de molts anys d’arrossegar-nos per lectures i lecturetes a les classes de llengua, moltsalumnes del batxillerat d’humanitats assumim un nou repte: La lectura de sis obres clàssiques de laliteratura universal a primer i catalana a segon. Abans de començar l’aventura, agafem una mica d’ai-re i fem una mena de confessió col.lectiva del que suposa per a nosaltres el fet de llegir. En resultenuns textos espontanis i sincers amb els quals, potser, molts de vosaltres, us hi podeu sentir identifi-cats:
Experiències lectores
Esc
ola
Mes
tral
22
Allons enfants...
“J’ai beaucoup aimé ce voyage”
“Quand nous sommes arrivés à Nîmes,nous sommes allés à l’auberge laissernos bagages.”
“J’ai mangé une crêpe au chocolat”.
“Au restaurant, j’ai commandé et j’aidemandé l’addition en français”
“Le premier jour, nous nous sommes pro-menés dans le vieux quartier”
“Le soir à l’auberge, les élèves de 1rBATX de latin nous ont fait un cours surl’histoire romaine”.
“Nous avons vu l’amphithéâtre, nousavons visité la Tour Magne, les Jardins dela Fontaine, le temple de Diane.”
“Nous sommes allés voir à la MaisonCarrée un film en 3D sur l’histoire deNîmes, c’était très intéressant !!!”
“Dans le bus, nous avons chanté et dormiaussi”
Voyage à Nîmes 20124t ESO - 1r Batx - 2n Batx
2ntri
mes
tre
23
El Safareig
El passat 20 de gener, els alumnes d’ESO i Batxillerat vam participar en una jornada detipus cultural dedicada a la segonaRepública i la guerra civil.Els de primer i segon d’ESO, a primerahora del matí, van fer una visita guiada perdins del refugi antiaeri del Poble Sec deBarcelona i a les bateries antiaèries delTuró de la Rovira. Van poder situar-se en elmoment dels bombardejos i van poderentendre com es realitzaven les fugides.
Per conèixer una mica les impressionssobre tot això, hem entrevistat a: CloeCortina i Mar Rodón de 1r d’ESO: Al ser la primera vegada que teniu unes jornades culturals, què us han semblat?Cloe. M’ha agradat molt, perquè he après coses que no sabia.Mar. Bé; han sigut molt interessants.Sabíeu alguna cosa o us havien explicat alguna anècdota respecte la Guerra Civil?Cloe. Sabia algunes anecdòtes que m’havien explicat els meus avis.Mar. Sí, els avis sempre m’expliquen coses que els hi van pasar a ells en el temps de laGuerra.Us heu sobtat amb el que us han explicat? Cloe. No sabia que l’exèrcit de Franco fos tan cruel.Mar. Sí, moltes coses que abans no sabia.
Els de tercer i quart i els de Batxillerat van realitzar les mateixes activitats però en ordresdiferents. A primera hora del matí, van estar tots junts en un homenatge a Federico GarciaLorca, organitzat per alguns alumnes de 2n de Batxillerat i en acabar van seguir amb acti-vitats diferents. 3r i 4t ESO amb una xerrada de testimonis de la Guerra. Batxillerat vancomentar la Renovació pedagògica a la República. A les 12h, les activitats es van intercan-viar. Després de dinar, tots vam anar a veure una pel·lícula al cinema CINEBAIX: “Tierra y liber-tad”. Una pel·lícula que explica la situació dels estrangers que van venir a defensarCatalunya i que al final es van veure implicats en guerres entre els propis catalans.
Hem entrevistat a: Mireia Gallego, MartíJuan i Albert Sánchez, de quart d’ESO. En què va consistir l’homenatge a GarciaLorca?Llegir i mirar poesies de l’autor.Quina xerrada us va agradar més?La dels testimonis de la Guerra.Què opineu de les activitats triades?Estan molt ben escollides i hi vam aprendremolt.
Jornada cultural a secundària: La segona República i la guerra civil
Esc
ola
Mes
tral
24
El Safareig
Presentació dels Treballs deRecerca de Batxillerat
ELS TREBALLS DE RECERCA 2011/2012:
Àlex Pérez: Epilèpsia Adrián Arribas: Aproximació Artística i filosòficaa el soroll i la fúria de W. FaulknerAdrián Antón: Estudi del procés d’osmosi inver-sa.Adrián Valls: Construcció d’un sistema deràdiocontrol.Aina Sospedra: Comparison between the edu-cation system in Spain amd the USA.Andrea Garcia: L’evolució del dibuix infantil.Artur Romero: l’arquitectura de Paulo Mendesda Rocha a Sâo Paulo.Ben Xie: Disseny d’un simulador de trànsit.Blai Garcia: Irish and spanish education.Carlota Colom: Rafael Guastavino i la voltacatalana.Ferran Úbeda: El llenguatge narratiu en lesretransmissions radiofòniques.Irene Subirana:Estudi de tres projectes teatralsde Federico García Lorca.Júlia Andelo: The development of the englishlanguage: american vs british english.Jordi Sanchez: Frank Lloyd Wright.Juan Maria Jurado: Estratègies per millorar lareproducció artifical de la tortuga mediterrània.Laia Baleta: Mort a venècia des del Fedre: lahistoricitat com a fons de l’obra d’art.Laia Corral: Shakespeare: la construcció de laparaula.Laura Gómez : Henrik Ibsen i la mentida vital.Marc Mañé: Construcció d’un aerogenerador.Marc Parellada: La Guerra civil i les relacionsinternacionals.Maria Colomer: La dansa: Nostàlgia de Grècia.Maria Rodriguez: La segona república i lapremsa.Mireia Sospedra: Psychoacustics Nil Vicens: Construcció d’una guitarra elèctrica.Oriol Valls: Anàlisi de les aigües embotellades.Paula Herrero:Sobre la pregunta del sentit de lavida i les seves possibles respostes.Pep Lacima: Trastorn del dèficit d’atenció.Roger Carbó: Josep Pla i la societat del s. XXSergio Garcia: Registre i anàlisi de les varia-cions de pes en exemplars juvenils de la Testudohermanni durant el període d’hibernacióXavier Hernández: Aproximació pràctica al con-trol manual de la imatge digital.
Hem entrevistat a Juan Maria Jurado i aMaria Rodriguez sobre els seus treballs derecerca:Quin tema has escollit per fer el teu tre-ball?JM: La reproducció de les tortugues.M: La Segona República i la Premsa.Què et va atreure d’aquest tema?JM: Era el treball d’animals de l’escola im’agraden els animals i la biologia.M: El poder conèixer coses de Sant Feliuque no sabia. Quan de temps vas tardar en fer el tre-ball?JM: He treballat durant set mesos inclòsl’estiu.M: Tot l’estiu i tres mesos.T’ha ajudat algú a fer el treball?JM: M’ha ajudat en Josep Marí i els meuscompanys Sergio García i Xavi Hernández.M: M’ha ajudat la Mercè Carulla.T’ho vas passar bé fent el treball derecerca?JM: Sí, m’ha agrada’t molt i m’ho he passatmolt bé.M: Sí, tot i que és cansat i costa posar-s’hi. Et va costar exposar el treball? EstavesnerviósJM: Sí, al començament estava nerviósperò després ja no em va costar.M: No el principi estava nerviosa però des-prés els nervis se’n van anar.
Els treballs de recerca representen totala feina feta pels alumnes durant moltsmesos entre els cursos de 1r i 2n deBatxillerat. Els professors responsablesproposen als alumnes diferents propos-tes per escollir. I alumnes i professorsarriben a trobar els temes més interes-sants i profitosos. La recompensa a totaquest esforç i treball és una tasca derecerca molt positiva per a l’escola i elsalumnes.
El 24 i 25 de febrer es va representar, al Centre parroquial de Sant Feliu, l’obra ``això noés vida’’, representada pel grup de teatre de 4t d’ ESO. Divendres 24 hi vam poder assis-tir tots els alumnes de cicle superior de primària i l’ESO de l’Escola. L’obra tracta d’unesnoies que, havent tingut unes vides difícils i trobant-se en un “lloc” que, en un inici, nosaben ben bé on és, han de decidir si volen continuar lluitant per tal de trobar la felicitat.
2ntri
mes
tre
25
El SafareigEstrena de l’obra de teatre:Això no és vida!
Entrevista a la Núria, la Montse, i l’Alba de4t d’ESO, actrius de l’obra:
Quines complicacions vau tenir a l’horade preparar l’obra?El text va ser difícil memoritzar-lo, el fum vaser complicat d’aconseguir i sempre quèiemperquè el teatre estava a les fosques.Per què vau triar aquesta obra?Perquè la Montse Vinyoles ho va proposar iens va semblar bé.Vau triar vosaltres els personatges? Perquè heu triat aquests?Vam triar els personatges conjuntament ambla Montse. En general ens hi sentíem identifi-cades.Qui va escriure l’obra?L’Albert Espinosa, el Sergi Belbel i el DavidPlana.Recordeu algun anècdota divertida quanpreparàveu l’obra?Quan arribàvem els llums estaven apagats ila Montse, la Julia i la Meritxell van caure.
El conte “El gran canvi” de sisè de primària guanya un premien el concurs literari “El canvi climàtic” de la UNESCOEls nois i noies de sisè de primària van estar treballant, durant el primer trimestre, en l’e-laboració de manera col.lectiva d’un conte sobre cons-cienciació ecològica. Fruit de tot aquest esforç en va sor-gir un conte molt bonic, redactat i il.lustrat pels mateixosalumnes. En tornar de Setmana Santa vam rebre la notí-cia que el conte havia rebut un premi del concurs literari“el canvi climàtic” organitzat per la UNESCO. Felicitemben sincerament la classe de sisè i us convidem a gau-dir de la lectura del conte a través de la web de l’escola.
El safareigE
scol
aM
estra
l
26
Un, dos, tres... i el món és al
revés !!!Un altre any el Carnestoltes ha arribat i mildisfresses hem observat. I perquè recordeuaquest dia, els nens de 6è us van preparar unpregó amb alegria. Vet aquí alguns fragmentsmemorables d’aquest pregó tan honorable:
‘’COC-COC’’ fan les gallines, que vénen totes eixerides.
Els de primer amb alegria, Vestiran de fantasia.
I els alumnes de segon,Van de gent de tot el món.
Vigileu amb els de tercer Que fan por a l’escola i al carrer!
Els de quart ens han sorprès.Disfressats de Tintin no els falta res!
A cinquè els famosos han arribati Oscars i Grammys han guanyat.
Faci pluja sol o vent,sisè anirà d’enterrament.
Els de primer d’ESO van d’empollons,encara que treguin zeros rodons.
Els de les ‘’pelis’’ de segon van tan bé...que no semblen de sèrie ‘’B’’.
El safareig
2ntri
mes
tre
27
Carnestoltes2012
Hem entrevistat el Ricard, l’Alba i laJúlia de P4 per saber les seves impres-sions sobre el Carnestoltes:Com vau fer la disfressa?R: amb paper i cartró i amb una bossa.A: amb guants als peus.J: amb les mans pintades de vermell vamfer la cresta.Com us vestíeu els dies abans del car-nestoltes?R: Amb una cua al cul.A: Amb les calcetes i els calçotets al cap.J: Els nens anaven de senyores i els nensde senyors.Quina altra disfressa us va agradar?TOTS: La de por.Us va costar aprendre el ball?TOTS: Sí molt.De què anàveu disfressats fora l’escola?R: De víking.A: De fada.J: D’elefant.De 4t de primària vam entrevistar laMaria M., l’Arnau i l’Àlex:De què anàveu disfressats?Tots: De Tintin, Capità Haddock i Dupond iDupond.Com vau fer la disfressa?M: Dúiem americana negra, camisa blanca,corbata, sabates, bigoti i barret negre.
A i À: Amb el cabell taronja, jersei blau iblanc, pantalons isabates marrons.Al principi està-veu tots d’acordamb la disfres-sa?- M, A i À: sí, tots.De què també ushagués agradatanar disfressats?M: De bebè.A i À: De por.ALEX: De por.Quina altra disfressa us va agradar?M: La de famosos i òscars.A i À: Els pollets de parvulari.Us va costar aprendre el ball?TOTS: No, va ser molt fàcil.De què anàveu disfressats fora l’escola?TOTS: Del mateix que a l’escola.
