TURÓ EXPRÉSTURÓ EXPRÉSNúmero: 4 - 23 d’abril 2010 EDICIÓ ESPECIAL

Per St. Jordi no sols és el drac qui ens explica contes als nens i nenes del Turó.Pares i mares - el nostre principal referent- també ho fan en diferents idiomes.

Estudiem i composem música Suplement Marta Capdevila

Opinió Les festes a l’EscolaA la nostra escola les Festes estan molt presents, són un delseixos del seu projecte educatiu. La comunitat educativa celebrales tradicionals i d’altres recentment incorporades d’una maneraparticipativa, on l’alumnat es converteix en protagonista actiu deles celebracions.

Els infants aprenen a tot arreu, però a l’escola ho fan dins d’unmarc preparat i sistematitzat, és per això que les Festes es tre-ballen com a activitats didàctiques que els donen a conèixer lacultura del seu entorn.

Es treballen al voltant d’uns continguts de l’àrea delConeixement del Medi Social i Natural, però aprofitant tots elsaspectes que es pugui d’altres matèries com llengua, matemàti-ques....

A partir d’activitats divertides i significatives, els nostresinfants integren les seves arrels i cultura, tot aprenent a estimar-la, condició indispensable perquè valorin les de tota la resta delmón. Entenem que és una manera integral i enriquidora d’aprendre.

Comissió de Festes

Sumari2 Opinió

3 P3: Mireu Miró

4/5 Donem la nota

6 Carnestoltes a l’escola

7 P4 i P5: Visitem Pou d’Art.

8 El mirador / Retalls.

Marc Parrot va néixer a Barcelona ara fa 42 anys. Laseva carrera artística va començar l’any 1990. Al cap de pocva muntar el seu propi estudi de gravació i entre el 1993 i1995 edità discos en solitari.

Paral.lelament composa i produeix per altres cantants, al’hora que comença a ser conegut com “El Chaval de la Peca”.

Posteriorment col.labora amb programes de TV3; lessintonies de la Marató, la del Club Super 3 i nous discs com“Anem a veure món”, en són un bon exemple.

Un dels últims reptes ha estat col.laborar amb la pro-ductora El Terrat per fer “Casal Rock”.

Quants discs, quants premis, quants amics, quants fills?Discs, n’he fet uns quants ja, com a Marc Parrot 7 d’estudi i

un en directe. Els premis, sincerament no els conto, però m’a-grada destacar que vaig ser el “Caganer de l’any” el 2009. Elsamics, doncs suposo que com tothom a la meva edat, pocs peròbons. I de fills en tinc dos, el Bruno I la Berta.

Quan cantes , expliques històries? Les meves cançons par-len més d’emocions o sentiments que d’històries, en aquest sen-tit sóc poc narratiu.

Una cançó per utilizar com “polytono” en els mòbils ? Noporto cap cançó, tinc un mòbil molt antic però ara ja no me’l vullcanviar perquè és una mica “vintage” i li he agafat “carinyo”.

Pop, rock o altres? I rumba i ranxeres i tango i sardana.

pàg. 2

Cantes en Català, per què? I cantes en Castellà, per què?Canto en català perquè és la meva llengua materna i m’és fàcilexpressar-m’hi i canto en castellà perquè els primers discos elsvaig treure amb una multinacional i eren més ambiciosos en quan avendes.

Macro-concerts o sales petites? En general les sales petitessón més còmodes i agradables (per tocar i per gaudir la música),però hi ha espectacles amb muntatges que només tenen sentit enespais grans i que aconsegueixen un altre tipus d’impacte del quetambé n’he gaudit.

Un escritor, un poeta, un cantant, un instrument. PaulAuster, Joan Margarit, Tom Waits i una guitarra.

On ets més creatiu, al dormitori, al bany, a l’estudi...Aplico diferents parts de creativitat a cada espai.

El fet de portar el cap pelat és per comodidat? En això sócbastant pràctic. Vaig intentar imaginar-me deixant-me llarga lameleneta al clatell i enroscant-me-la a sobre la calba com unaensaïmada peluda, però després vaig pensar en la quantitat de lacaque hauria d’utilitzar cada dia i en el corresponent impacte sobrela capa d’ozó i vaig desestimar la possibilitat en detriment de lameva vanitat, però per el bé del planeta.

Què se n’ha fet del “Noi de la Peca”? Està feliçment reti-rat a Miami, ara fa molt de temps que no parlem, espero que esti-gui bé.

Com és la teva col·laboració amb el Club Super 3? Moltmusical. Vaig fer totes les músiques pel programa i pel nou canal i,a banda, vaig composar el primer disc i part del segon. Ambaquests discos vaig intentar fer cançons que agradessin als nens,però sense “ratllar” als pares, que al final són els que també leshan d’escoltar al cotxe una i altra vegada.

Com és el treball amb els avis i àvies del Casal Rock?Bastant com es va veure per la tele, el programa té pocs trucs. Ésuna feina d’equip i de dia a dia, on en realitat és més importantl’experiència que estem vivint que el resultat musical.

Què et diu la lluna plena? Que a la foscor també s’hi veu.

Gràcies Marc.

Entrevista a Marc Parrot: músic, cantant, compositor i productor.

P3-Mireu Miró

recomanemMusiquetes per la BressolaAquest CD és un treball de recerca musical, de relectura del patrimoni de lamúsica popular i tradicional i de formulació de noves sonoritats. S'ha volgutque el projecte del CD de la Bressola sigui una proposta artística original ide qualitat, que representi per si mateixa una aportació al panorama musicaldel país. http://www.musiquetes.cat pàg. 3

Aquesta proposta de P-3 s'emmarca dins d'un dels eixos fona-mentals de la nostra escola: l'eix transversal artístic. Partimd'obres de Joan MIRÓ per apropar als nostres alumnes al móndels colors, les formes, les tècniques, conceptes, simbologies, i alnostre patrimoni cultural.A partir de les seves obres, introduïm els continguts d'una mane-ra engrescadora i significativa per als infants. Els globus i lesbombolles, a través de les diverses tècniques i materials, desco-briran noves formes i les interioritzaran.A més a més aprofitem l'obra d'aquest artista per interelacio-nar els diferents llenguatges: matemàtic, verbal, musical, corpo-ral i plàstic, afavorint així el coneixement de l'artista, fomen-tant una actitud positiva vers l'art i el seu potencial enriquimentcultural, així com la relació amb l'eix artístic de l'escola.

Com ho fem?Primerament, analitzem els materials aportats per les famílies,llibres, làmines..., consultem els llibres d'art de la nostra biblio-teca i partim de l'observació i descripció dels elements recognos-cibles a les obres exposades i materials didàctics editats per laFundació MIRÓ.Posteriorment fem una visita guiada a la Fundació, després delaqual hi ha una fase d'evocació creativa més subjectiva centradaen l'obra (Què podria ser? A què ens recorda? Quin títol li posa-ríem?). Per finalitzar, hi ha una fase de producció de creacions plàstiquesinspirades en les obres analitzades. Afavorim el fet de mirar,analitzar i reconèixer elements claus de les obres analitzades, iintroduïm la part conceptual (el món de les lletres, les formesgeomètriques, els nombres, etc) a partir de les obres treballadesde l'artista. La metodologia emprada en MIRÓ té un caire molt vivencial iexperimental, fet que ajuda als infants a assolir els aprenentat-ges d'una manera significativa i funcional.

DONEM

LA

NOTA

pàg. 4

Amb ells preparem cançons de Nadal,o les més noves o tradicionals.

Ens va molt bé per poder treballarl'aula de música amb el material.

Després compartim la música amb tots,toquem i cantem les nostres cançons.

El claustre de mestres a escena surt per dir-nos de cor: "fem escola junts".

El nom de la classe cada anytriem, després amb l’Alberto, lacançó en fem.

Som uns grans músics i composi-tors, fem partitures amb lescreacions.

Guitarres, pianos, flautes, tam-bors, xilòfons, bateria, percus-sions...

Els especialistes músics sóntres: l'Alberto, la Laura i laMercè.

pàg. 5

Nosaltres solets inventem els balls:cançons de moda, Barça... tot s'hi val!

Els pares cada any fem una actuaciócantem o ballem, tots Som el Turó.

De tot Sant Cugat els nens de segonomplim l'auditori amb so i emocions.

Els més patufets ballem tan contentsque amb un somriure tothom aplaudeix.

A final de curs ens acomiademamb una gran festa on totsactuem.

És una experiència tant impor-tant que no oblidarem quan ensfarem grans.

Coreografies originals que ambalegria ensenyem als grans.

El fi de curs del cinquè aniver-sari el rock del Turó surt a l’es-cenari.

Carnestoltes

Sabieu que...

Al Turó de Can Mates tot va començar quan vamrebre les ensoltes del Rei Carnestoltes, tots i totes li vamfer cas.

Dilluns, grans i petits la samarreta al revés !!!!Dimarts, amb el cap ben decorat !!!!Dimecres, corbata al coll !!!!Dijous, fer molt de soroll per rebre al Rei de la Festa,el Rei Carnestoltes !!!!Divendres, anar ben disfressats i preparats per fergresca !!!!

Vam fer tallers de barrets, titelles i vella quaresma. Totsi totes ben barrejats. Els més grans vam ajudar als méspetits. Els barrets van quedar molt bé i també les titellesde pal i la vella quaresma.

Per acabar vam fer molt de soroll i xivarri amb tota menad’estris per rebre a Sa Majestat el Carnestoltes. Els nensi nenes de quart vam llegir el pregó que havíem fet. Totplegat va ser molt i molt divertit !!!

El divendres vam fer la desfilada de Carnestoltes. Tots,grans i petits, anàvem disfressats i ben “guapos”. Hi haviade tot: esquelets, bruixes, ninges, pallassos, princeses,spider-mans, vaquers, dràcules, marietes..., i els profes-sors i professores eren pirates.

El riureEl riure és l'expressió d'alegria o reacció a l'humor que aprenem més o menysals 4 mesos d'edat. Té un origen i uns beneficis per a la salut i és consideratuna pràctica aeròbica. El riure està localitzat a la zona prefrontal del còrtexcerebral. La estadística diu que els adults riuen 15 vegades al dia, mentre queels nens ho fan més de 300. http://www.curiositats.cat

pàg. 6

Llegint les ensoltes amb la directora Montse Montesinos.

Alumnes de primaria fent tallers.

Petita mostra de barrets, titelles i vella cuaresma fets pels nens.

Diferents moments de la desfilada de disfresses.

P4 i P5Visitem Pou d’ArtEls alumnes de P4 i P5 hem anat a visitar l'exposició del'artista Jesús Pelegrí a la galeria Pou d'Art.

Hem observat el peix real, hem vist la interpretació que enfa l'artista Jesús Pelegrí, hem verbalitzat les caracterís-tiques i hem fet la nostra pròpia creació.

Fem d'escultors a la galeria-taller Pou d'Art. Mireu, Mireu!

Alumnes de P5A.

Alumnes de P5B.

Treballant el fang a Pou d’Art.

recomanem

Un llibreQuè m'està passant? de Marc Parrot i Eva Armisén. És la pregunta que ensfem quan sentim quelcom per primera vegada o no sabem reconèixer allò quesentim. Aquest llibre ens parla d'emocions quotidianes com la ràbia, la ver-gonya o la por, des del punt de vista de qui les està sentint i hi reflexiona.

pàg. 7

Alumnes de P4. Escoltem amb atenció.

Per col.laborar amb la revista o finançar-la: revista.turocanmates@gmail.com

El mirador

Il.lus

trac

iópo

rtad

a:Cr

isti

naN

avar

ro; R

edac

ció:

Imm

aGa

rcía

, Txe

llTo

var,

Ann

aPa

stor

, Àgu

eda

Boix

. Col.lab

orad

ors:

Mir

eia

Sacr

ista

n,Gu

stav

oCe

ballo

s.-

Dip

òsit

Lega

l:B-

20.9

01-2

009

RetallsFitxa personal

Núria Puigdomènech Cap d’estudis al Turó.

Un llibre: Los Pilares de la Tierra. Una pel·lícula: Memorias de África.Una cançó: “Vive la vida” de Cold Play.Un hobby: Llegir.Una passió: Viure la vida. Un desig: Que tots els nens del món puguin accedir a l’edu-cació.Una mania: Tenir la ràdio engegada a casa.Un defecte: Voler acabar tot el que començo.Una virtut: L’entusiasme i ganes al fer les coses.Un color: Els colors vius.Un animal: El gos. Un planeta: La Terra.Una utopia: Que ningú hagués de patir.

Una mona pel Turó

Saint George's DayDid you know that April 23rd, Saint George's day, is not onlycelebrated in Catalonia?. The day is also celebrated in manyother countries, including England, where Saint George isthe patron saint. This is actually quite peculiar, since it isthought that Saint George never actually set foot in Englandat all!

Saint George is believed to have been a Roman soldier. Hewas a devout Christian, who opposed the Emperor, and paidfor it with his life... he died on April 23rd, 303 AD.

Another popular story, which started in 1200 AD and stillaround today, is that Saint George rescued the city ofCyrene, in Libya, from a terrible dragon that was eating allthe sheep - and even some children - in the town!

Happy Saint George's day !

By Gerard Winn

La Cantata Giraviu El 21 d’abril els nens i nenes de segon de primària de totes lesescoles públiques de Sant Cugat van participar a la VIIa Cantataal Teatre Auditori, activitat que s’emmarca en el Pla de dinamitza-ció Educativa de l’Ajuntament.

Les famílies que hem tingut la sort de veure participar la nostraquitxalla en la Cantata no ho oblidarem mai. Quan s’obre el teló al’escenari hi ha prop de cinc-cents nens i nenes vestits de manerasemblant i amb cara d’il·lusió. Invariablement se sent una exclama-ció col·lectiva de la platea que immediatament esclata en un càlidaplaudiment.L’alumnat de segon dels CEIPs Catalunya, Collserola, Ferran i Clua,Gerbert d’Orlhac, Joan Maragall, la Floresta, l’Olivera, Pins delVallès, Pi d’en Xandri i Turó de Can Mates interpreten en directeuna cantata acompanyats de músics i narradors. Per als joves cantaires l’experiència també esdevé un momentinoblidable. La sensació de ser protagonista al gran escenari del’Auditori davant una sala plena de públic absolutament entregat,la sensibilitat de la música compartida, l’alegria de formar partd’un espectacle tan important, la culminació de la feina de prepa-ració duta a terme durant molt de temps... totes les emocions arri-ben al punt màxim a la cantata i es produeix una màgia difícil d’ex-plicar que val molt la pena de viure.És per això que us recomanem a tots que no us perdeu aquestespectacle el dia que el protagonitzin els vostres fills.

L’Escola agraeix a la famíliadels nens Marina López 2n A(Classe del Món) i JordiLópez P3A (Classe delsGlobus) el seu obsequi d’unaMona de Pasqua de xocolata,que representa l’edifici de lanostra escola amb tots elsdetalls: el pati d’Infantil, elfrontis de colors... Deliciosa!Moltes gràcies !!

SUPLEMENT ST. JORDI

Marta

Capdevila

Sóc la Marta Capdevila, vaig néixer amb una sordesabilateral profunda. Em vaig casar amb un oient i sócmare de quatre fills, un d�’ells també és sord profundcom jo. Era la primera i l�’única de la família, vaig ferla prova de genètica i l�’herència comença en mi.Sóc sorda però no sord-muda, la paraula sord-mut noté sentit, alguns sords no hi sentim però tots tenimveu.De petita portava un audiòfon molt gran a cada orellaque tenia uns cables connectats que anaven amb elsseus motlles i l�’auricular. La veritat, no m�’agradavagens i sempre que podia ho feia desaparèixer com perart de màgia.Aquest fet ha marcat tota la meva vida, he lluitat dinsdel silenci per aprendre a comunicar-me amb el mónque m�’envolta. Això ha estat i encara avui és un repte,però gràcies al meu esforç, al dels logopedes, mestres,familiars i amics, he pogut arribar a parlar força bé.No conec la llengua de signes, he treballat molt la lec-tura labial, llegint únicament els llavis; sense veure lacara em sento perduda, necessito veure l�’expressió iels moviments de la boca. Els meus ulls són les mevesorelles, els ulls fan part del meu treball.Vaig començar a anar a l�’escola amb dos anys, era unaescola especial. Però quan vaig complir els sis em vanportar a una escola per nens oients. Als setze anys vaig entrar a l�’escola Massana, unaescola de Belles arts a Barcelona. Vaig fer cursos de disseny d�’estampats i comptavaamb l�’ajut de logopedes del CREDAC, el centre edu-catiu per a deficients auditius a Barcelona.

Actualment porto 19 anys treballant per a l�’empresaCromosoma, la productora de dibuixos animats i edito-rial on es fan Les Tres Bessones i altres.Vaig tenir la sort de tenir la meva tieta, la RoserCapdevila, que amb els seus dibuixos m�’ensenyava aparlar i a dibuixar. Vaig aprendre un ofici i ara sócil·lustradora com ella.La meva sordesa, com que parlo, no afecta ni la mevafeina, ni la meva relació amb els companys... treballocom tothom: em donen una història, la llegeixo, i enfaig els dibuixos.Fins ara portava audiòfons però no em servien persentir-hi. Només sentia cops molt forts.Amb 38 anys, mai no havia sentit les campanes, ni laveu dels meus germans i pares, ni tan sols la veu delsmeus fills. Vaig pensar que de vida només n�’hi ha una!Per tant, al final vaig decidir operar-me per posar-mel�’implant coclear.Amb l�’operació, no em vaig marejar ni sentir dolor.Després de tres o quatre dies de la primera connexió,el cervell ja començava a reaccionar segons els sons isorolls.Un mes després, només sentia pessigolles al meu cer-vell sense saber que això eren els sons i sorolls. Emsentia molt estranya i prou. Sentir sorolls sense iden-tificar res per a mi era un miracle!Però un dia vaig aprendre a identificar les veus delsmeus fills!! Cada vegada que parlen els sento i m�’e-mociono, fins i tot també sento la SSSSSSSS!!!Sentir-hi és VIDA!! Els primers mesos, quan era al carrer, encara em cos-tava identificar els sorolls dels cotxes, veus, ambulàn-cies... Hi havia dies que estava esgotada d�’estar pen-dent de tot, perquè el meu cervell no reconeixia res,encara tenia teranyines i estava rovellat. De mica enmica vaig descobrint i identificant els sons, com ara eltimbre de la porta, el telèfon, els ocells, l�’aigua, lamúsica... Fins i tot un dia, conduint el cotxe, vaig sen-tir una ambulància! Quin orgull!! De mica en mica, començava a identificar les vocals!Per a mi ja era molt!!Ara ja fa 11 mesos que estic connectada. Visc en unmón ple de sons i sorolls, sense que em faci nosa, alcontrari, em sento més viva i acompanyada. He desco-bert que començo a ser capaç de seguir tota una con-versa sense mirar la boca, només escoltant!Ara estic aprenent a escoltar i a entendre.

Confio que encara puc anar més lluny. Com sem-pre: a millorar!!

L�’entrevista

�“Els meus fills m�’han ensenyat aparlar millor�”

�“Els meus ulls són les meves orelles�”

Com és el dia a dia a casa teva?Els meus fills m�’ajuden molt. Abans, amb elsaudiòfons, només sentia sorolls forts. Els meus fillsm�’ajudaven i m�’avisaven si sonava el telèfon o eltimbre de la porta, m�’explicaven què deia la perso-na que trucava... Ara em puc comunicar millor i nocal que les persones que em parlen vocalitzin tant.

Què t�’han ensenyat els teus fills?A parlar millor. He millorat gràcies als fills. Araamb ells aprenc a escoltar i a entendre.

Què creus que han après els teus fills de tu?Crec que amb mi han après de manera semblant aqualsevol altra persona. Tinc poc temps, amb lafeina...De vegades els demano si noten diferència entre joi les altres mares. Ells em diuen que sí, una mica,però no hi donen importància.

Què has après amb la teva tieta RoserCapdevila?Quan era petita amb els seus dibuixos em va ensen-yar a parlar i a dibuixar. Gràcies a ella he après molta dibuixar i ara sóc il·lustradora com ella. Cap deles seves filles es dedica això.

En què s�’assemblen Les Tres Bessones reals a lesde ficció?L�’Helena té molta gana, la Teresa és molt presumi-da, i l�’Anna és la intel·lectual i romàntica. Però a larealitat no són bessones idèntiques. Tant físicamentcom de caràcter són molt diferents.

Quina és la teva tasca a Cromosoma?Al principi vaig fer d�’animadora de dibuixos ani-mats, quan tot el procés es feia a mà. Després vaigser fondista: dibuixava els fons de les animacions.I ara em dedico a fer d�’il·lustradora, i a més a mésdissenyo calendaris, motxilles...

Quin és el teu projecte personal com a il·lustrado-ra?No tinc temps. Ara sobretot faig de mare.

Quan m�’ofereixen una feina calculo quant trigaré a fer-la. He fet alguns cartells, i altres coses que m�’ocupenpocs dies, però no faig llibres, per exemple, que dema-nen molt de temps de treball. Ara no puc planificarmolt el futur. Tinc sort de treballar a Cromosoma. Ambla crisi és complicat guanyar-se la vida com a il·lustra-dor. En el futur em veig fent d�’il·lustradora.

Parla�’ns dels personatges del teu conte.Tots els personatges que hi apareixen existeixen a larealitat i estan dibuixats de manera que s�’assemblen alsde veritat; tothom es va reconèixer en el dibuix: l�’oto-rinolaringòleg, els professors, l'equip del CREDAC,les persones de l�’associació ACAPPS...

Quin conte ens recomanaries?Us recomanaria un il·lustrador: el dibuixant MiguelGallardo. M�’encanta com dibuixa. Té un llibre sobre laseva filla autista: Maria i jo.

Quin és el teu color preferit?El taronja. Moltes vegades porto alguna cosa taronja ala roba, o bé el rellotge, les arracades... Fins i tot m�’agradaria tenir un cotxe taronja.

Gràcies Marta.

Aquest conte explica la meva experiència personalcom a mare d�’un nen sord.

Els llocs i les persones citades existeixen. L�’he escritper fer públic el meu agraïment. La meva història crecque és molt semblant a d�’altres i pot servir per conèi-xer i ajudar a prendre decisions a pares com nosaltres,davant del naixement d�’un fill sord.

�“Avui en dia, tenir una discapacitat auditiva no suposaun problema tant important com ho era fa uns anys. Lamillora de la tecnologia, amb els audiòfons digitals iels implants coclears, i la millora de l�’educació demodalitat oral, han permès una gran millora. Ara elnens sord hi senten, entenen, llegeixen, escriuen, par-len i s�’integren a la vida amb tota normalitat.�”

El llibre

El 23 d�’abril de 2009 es va publicar el primernúmero de la revista de l�’escola. El TuróExprés ja ha fet un any !

Els inicis van resultar difícils, però de mica enmica hem anat configurant una revista escolarque creiem comença a tenir cara i ulls.

Durant aquest any hem après moltíssim: Compreparar les entrevistes i elaborar-ne els contin-guts; a fer funcionar un programa d�’edició pro-fessional i maquetar; a gestionar-ho tot perpoder entregar els fitxers a la impremta en eltermini establert...

Han sorgit problemes, els hem arreglat. Hemhagut de treballar nits i caps de setmana; hempassat nervis i presses, però continuem amb lamateixa il.lusió que el primer dia per tirarendavant la revista de l�’escola dels nostres fills.

Amb aquesta edició especial volem celebraraquest 1er any amb vosaltres, creiem que s�’hoval! Volem donar-vos les gràcies a tots: mes-tres, pares, nens, i AMPA del Turó, pel vostrerecolzament, sense vosaltres no hauria estatpossible! Feliç diada de Sant Jordi a tothom!

Equip d�’edició del Turó Exprés

1.- D�’on va sortir la idea de crear una revistaescolar?A partir d�’unes reunions de mares. Inicialment esva pensar en fer un butlletí, i després la idea vaevolucionar cap a la revista.

2.- Quins ítems marqueu en totes les edicions?Influeixen diversos factors: l�’època de l�’any enque sortirà el número; els temes que es tracten al�’escola, etc. Per fer les pàgines centrals inten-tem buscar un tema que sigui atractiu fotogràfi-cament, i tractem d�’aconseguir una entrevistaque hi estigui relacionada.

3.- Quina entrevista ha estat més divertida?La de l�‘Alcalde de St. Cugat, per la seva proxi-mitat i naturalitat. Ens ho va fer passar molt bé.

4.- Què trobeu més difícil: crear, pensar ...?El més difícil és complir els terminis establerts.Crear i pensar és el què fa que cada número siguiper a nosaltres un nou repte.

5.- Quins temes no s�’han tractat i us agrada-ria tractar?Tenim moltes idees, però sempre s�’intenta trobartemes que facin il·lusió als nens, i que resultinatractius tant en contingut com fotogràficament.

6.- Com valoreu aquesta experiència?Magnífica, enriquidora, positiva, i sobretot moltgratificant.

Les mestres entrevisten

a l�’equip d�’edició 1er Aniversari de la revista