Turisme a casa - El Punt Avui - Barcelona · Cofundador de l’empresa Coperfield for Social Good,...

Ciutadans de cadascundels estats membresde la UE opinen sobreEuropa i Catalunya, elpaís on viuen

europeus

Turisme a casa Vint-i-dues rutes per redescobrirCatalunya aquest estiu

Núm. 2199. Any XLIX ■ Diumenge, 25 de maig del 2014 ■ www.presencia.cat

4 PRESÈNCIA25.-.05.-.2014 DOSSIER

El poder polític ha de respon-dre a les necessitats dels ciuta-

dans i no a la dels mercats. El debathauria de ser si recuperem el controlde les nostres vides amb manifesta-cions, acampades i cadenes humaneso ho fem construint amb els mitjanstecnològics i el coneixement obertuna nova societat del benestar des dela cocreació, la col·laboració, la soste-nibilitat i el respecte.

Cal un canvi de cultura, d’acti-tud. Les noves generacions es-

tan més preparades per prescindir deldret a la propietat i cedir sobiraniaper compartir el benestar. Tenim unacultura europea basada en la diversi-

tat i el respecte, que es dilapida per-què alguns fan negoci des dels seusllocs de poder. Els populismes s’apro-fiten de l’angoixa dels ciutadans. Lapolítica no pot estar dirigida per lacultura de la por.

Sóc un europeu de ciutadaniaalemanya, resident comunitari

a l’Estat espanyol, que s’ha criat a l’AltEmpordà, viu al Baix Llobregat i tre-balla a la plaça Reial de Barcelona. Heconegut el 25% dels països del món iel meu, al que vull tornar sempre, ésCatalunya. Hem de poder decidircom s’ha d’organitzar políticament ifinancera, si més no, poder-ho mani-festar lliurement, els mateixos cata-lans, tots, tots els que contribuïm a lariquesa econòmica i cultural del país,no només els censats per Madrid.

➊

➋

➌

Eric HauckALEMANYA

Motius familiars el van portar a la badia de Rosesel 1971, quan tenia 3 anys, i més endavant, quan

ja s’havia llicenciat com a periodista, es va retrobar amb el seupaís d’origen cobrint la caiguda del Mur com a reporter.Cofundador de l’empresa Coperfield for Social Good, impulsaprojectes d’innovació social. I en el ball “equitatiu” de lasardana hi veu la justa expressió del tarannà dels catalans.

El control de lesnostres vides

Eric Hauck és periodista. DAVID CAMPOS

El futur d’unaEuropa percompartirEntrevistem vint-i-vuit ciutadans de la UnióEuropea que viuen a Catalunya, un per cadaestat membre de la UE. El mateix dia que totEuropa vota, opinen sobre el difícil momenteconòmic, els drets de les persones i el procéssobiranista del país que els acull

Banderes de la Unió Europea onegen davant la seu de la Comissió. EFE

Agraïments. L’equip de Presència agraeix el suport en la recerca d’europeus residents a Catalunya a les següents entitats i persones:Institut Ramon Llull, CIEMEN, Diplocat, Plataforma per la LLengua, PEN català, consolats de Suècia, Luxemburg, Dinamarca, Letònia iXipre, agència de viatges Jet Lag de Girona i a Dolors Reig, Imma Parada, Ignasi Vila, Ingrid Danckaerts, Javier Benavides, RaquelDevesa i Montserrat Turró.

❶La política témarged’actuaciódavant laforça delsmercats?

➋Cal enfortirl’estat delbenestar iels drets delespersones?

➌Catalunyahauria depassar a serun nou estateuropeu deple dret?

5PRESÈNCIA25.-.05.-.2014

No crec que siguin més fona-mentals que altres. Jo n’espero

poca cosa. Crec que els polítics cadacop tenen menys marge d’actuació iaixò ho camuflen amb discursosgrandiloqüents. Les seves promesescada cop són menys creïbles.

Jo vinc del país d’un dels popu-listes amb més èxit, Jörg Hai-

der, i tot i que era als antípodes de lameva opinió política, l’èxit dels popu-listes no m’ha estranyat mai. Cadacop hi ha més “perdedors” que ja noesperen solucions de l’establishmentpolític per a la seva situació i en laqual ja no hi ha un lloc per a ells. Pelque fa al projecte europeu, tinc la sen-

sació que els seus integrants ja sónmassa diversos. No crec que les ma-croestructures puguin solucionar mi-llor els problemes de la gent. Potservaldria més pensar Europa des d’ uni-tats més petites, com seria per exem-ple l’Europa de les Regions. Per enfor-tir l’estat de benestar els diners han devenir d’algun lloc i no veig ningú quevulgui o pugui pagar-los.

Nascut a Àustria, entre Suïssa iAlemanya vaig viure el federa-

lisme durant quaranta anys de la me-va vida. És per això que he deixat decreure que l’Estat espanyol algun diarespectarà el fet diferencial català. SiCatalunya demà sortís de la UE, demàpassat tornaria a entrar-hi: és pagado-ra neta i una de les poques societatsque encara no són euroescèptiques.

➊

➋

➌

Hans BoeschÀUSTRIA

Va néixer l’any 1957 a Lustenau, a Àustria. Viu aManresa. És professor d’alemany i d’educació

plàstica. Va arribar a Catalunya l’any 1996. Al Perú va conèixeruna noia catalana que avui és la seva dona. Li agrada lasocietat catalana perquè és molt oberta, amb un equilibri entreles ganes de viure i les de treballar.

Catalunya éspagadora neta

Hans Boesch viu a Manresa. EL PUNT AVUI

No espero grans canvis de leseleccions. El poder polític pot

tenir marge d’actuació davant les for-ces del mercat, però hauria de funcio-nar d’una altra manera. Hauria deposar les persones i els drets humansen el centre de les seves decisions enlloc dels interessos econòmics. Tambécaldria que tornés a pensar a llarg ter-mini i no buscant sempre resultatspersonals i immediats.

És normal que en temps de cri-si guanyi pes el discurs populis-

ta o escèptic, però això no vol dir queel projecte europeu estigui en perill.Hi ha també una societat civil activaque defensa el benestar i els drets de

les persones. Hem d’intentar agafar elmillor de tots els sistemes per fer unmodel de desenvolupament europeuque valori la diversitat i promogui lajustícia social.

El procés d’independència deCatalunya és el resultat d’un es-

tat que no escolta els ciutadans. Elmoviment civil que ha sorgit per do-nar suport al procés sobiranista vamolt més enllà de la independènciaen si, és una crida a la democràciareal. Esperem que els polítics ho en-tenguin. Si Catalunya fos un estat in-dependent hauria de formar partd’Europa. El món està globalitzat ihem de buscar maneres de treballaren xarxa o amb altres estats o nacionsper tenir incidència en els temes queens afecten a tots.

➊

➋

➌

Ingrid DanckaertsBÈLGICA

Nascuda al cor de Flandes, al municipi deHeist-op-den-Berg, va arribar a Catalunya l’any

2002 per motius familiars i hi fa vida. Convençuda que lestransformacions s’assoleixen per la perseverança de qui lesempeny, participa en diferents entitats com ara el Servei CivilInternacional i la Coordinadora d’ONG Solidàries de lesComarques Gironines. Resideix a les Escaules.

Una societat civilmolt activa

Ingrid Danckaerts. LARA FLUXÀ

Aquestes eleccions no tenenimportància perquè al final se-

rà el govern alemany, i en menor me-sura el francès, els que diguin el ques’ha de fer, i es farà. La resta de païsoscreixem o baixem segons el que diguiAlemanya, i per tant segons les neces-sitats del seu govern i de la seva eco-nomia. A Espanya, Itàlia i altres païsosels han tret els diners de cop, i hi tor-naran quan a Alemanya li interessi.

Els recursos econòmics dels pa-ïsos s’han de repartir millor, els

governs haurien d’invertir més en ge-nerar riquesa en lloc d’estalviar-ho totper tornar el deute als bancs. El quepassa és que aquesta és la política que

interessa als mercats i als països quelideren la UE. A la sortida del comu-nisme Bulgària era un país molt in-dustrial que exportava a Rússia, peròdesprés a Europa ja no interessavaque fos productiu, sinó comprador, ides de llavors tenim molt d’atur i elsgoverns d’acord perquè ja els va bé acanvi de tenir corrupció. Aquest no ésel camí. S’ha de posar diner en circu-lació perquè hi hagi activitat i feina.

Catalunya vol fer el referèn-dum i a mi em sembla bé si és

el que vol la gent. El que passa és queEspanya no ho permetrà i això no espodrà fer amb acord. A Bulgària heviscut moments polítics complicats illavors l’economia s’ensorrava; tantde bo m’equivoqui, però aquí podriapassar una cosa semblant.

➊

➋

➌

Todor DimitrovBULGÀRIA

Va néixer a Sandanski, una ciutat turística icomercial del sud del país. Va estudiar ciències

econòmiques però la situació del país el va portar a emigraramb la seva dona cap a Catalunya fa onze anys. Viu aVallfogona de Balaguer, un petit poble lleter de la Noguera.Treballa en una vaqueria i té un fill i una filla, nascuts aCatalunya.

Es farà el quedigui Alemanya

Todor Dimitrov. D.M.

505milionsd’habitantsSón els que viuenen els vint-i-vuitestats que for-men actualmentla Unió Europea.

4,32milions dequilòmetresquadratsÉs la superfíciecombinada delsestats membres.Equival a menysde la meitat delsEstats Units imenys d’unaquarta part deRússia.

104dones per cada100 homesLa població feme-nina del conjuntde la UE és unamica superior a lamasculina.

80,3anysd’esperança devida de mitjanaEn el cas de lesdones és de 83,1anys i en el delshomes, de 77,5.

13,075bilions d’eurosde PIBEl producte inte-rior brut del con-junt de la UE l’anypassat. En pro-ducció de béns iserveis, és l’eco-nomia més po-tent del món, aldavant dels EUA.

LES X IFRES





Malauradament, em sentomolt indiferent per aquest te-

ma. La meva indiferència provéd’anys i anys de decepció per la de-mocràcia parlamentària que es mos-tra incapaç d’assegurar una igualtatcivil i, per tant, ha permès una enor-me diferència entre els més rics i elsmés pobres. Els interessos privats i leslleis del mercat són més forts que lesautoritats estatals, que són qui han degarantir la democràcia a la pràctica.

Parlant de la meva experiènciaa Croàcia, on sempre han gua-

nyat partits de tipus populista, pucnomés constatar que avui en dia lesseves tendències són encara més for-

tes, com passa en altres països euro-peus: Espanya, Grècia, França, Hon-gria, etcètera. La crisi econòmica sem-pre enforteix els nacionalismes i enaquest sentit el projecte europeu ésuna bona idea que representa el con-trapunt als xovinismes locals. L’Euro-pa actual no és un projecte democrà-tic sinó un projecte plutocràtic, és im-prescindible enfortir les classes socialsmés pobres per poder viure en unasocietat igualitària.

El procés d’independència deCatalunya és una bona idea

sempre que el nou estat sigui molt di-ferent de l’actual Estat espanyol. L’es-tat català ha der ser molt més just i so-cialista i ha d’assegurar el mateix ac-cés a l’educació, a la sanitat i al treballper a tots els seus ciutadans.

➊

➋

➌

Vedrana LovrinovicCROÀCIA

Va néixer a Travnik, a Bòsnia i Hercegovina, peròté la nacionalitat croata. Va venir a Catalunya el

2013 per fer el màster de llengua i literatura catalanes a laUniversitat Rovira i Virgili (Tarragona), i no sap si es quedarà otornarà al seu país, però ha descobert que la seva “experiènciacatalana sempre ha sigut molt bona” i diu que els catalans i lescatalanes l’han ajudat a integrar-se en la societat.

Un nou estatcatalà diferent

Vedrana Lovrinovic. EL PUNT AVUI

Considero que aquestes elec-cions són molt importants per

decidir cap on anirà Europa en elspròxims anys. En diversos països s’es-tan generant moviments indepen-dentistes i espero que la gent els tin-drà presents a l’hora de votar.D’aquesta manera és com es podràfomentar el futur de tots des d’unpunt de vista polític, econòmic i co-mercial.

Respecte a aquesta qüestió, jocrec que la gent mira més pel

seu propi interès. Si les polítiques imesures que es prenen en les institu-cions europees comporten un benefi-ci d’àmbit local, la gent hi està a favor,

però, ara mateix, veient quina és la si-tuació d’alguns països –entre ells Es-panya–, cada vegada tinc més la sen-sació de l’existència d’una primera id’una segona divisió entre els mem-bres de la Unió Europea.

Estic completament a favor dela independència. Fa molts

anys que penso que seria una separa-ció beneficiosa per a Catalunya. Vincde Dinamarca, un país encara méspetit quant a superfície i habitants, unpaís que forma part de la UE sensecap problema i amb molta estabilitateconòmica, laboral i política. Em sor-prenen les barbaritats que arriben adir alguns polítics sobre les conse-qüències d’una Catalunya que no for-més part d’Espanya, i em sorprèn en-cara més que la gent s’ho cregui!

➊

➋

➌

Marianne LangDINAMARCA

Va néixer a Copenhaguen, on es va formar com aenginyera d’exportació. La seva parella és

catalana i, després d’uns anys de viure a Dinamarca, el 1998van decidir establir-se a Sabadell. Actualment treballa desuport comercial. Valora la nostra societat com a més europeaque la mitjana espanyola, però diu que encara no està gairehabituada a una democràcia real amb governs polipartits.

De primera isegona divisió

Marianne Lang. ARXIU FAMILIAR

Penso que sí, que són impor-tants, tot i que no tenen la relle-

vància de les eleccions de cada estat.Crec que en els darrers cinc anys elParlament Europeu ha agafat méscompetències i ja pot prendre deci-sions més importants.

No crec que perilli especial-ment el projecte europeu tot i

les amenaces dels partits euroescèp-tics i d’extrema dreta. No crec –al-menys això espero– que la dreta mésextrema pugui arribar a quotes de po-der importants a Europa.

Respecte a l’estat del benestar, pen-so que les retallades són opcions quepren cada país i que no es fa el mateix

a tots els llocs d’Europa. D’altra ban-da, sobre el marge de maniobra quetenen els governs respecte als mercatsi les grans empreses, penso que ésmolt petit i que són aquestes granscorporacions les que en realitat estanal darrere de moltes de les decisionsque prenen els governs.

Pel que fa al procés sobiranistade Catalunya, no crec que arri-

bi a bon port: sorgiran inconvenientsprou importants per frustrar-lo. D’al-tra banda, penso que els polítics uti-litzen aquests temes més vinculats alssentiments per no parlar d’altres co-ses que afecten el dia a dia, com po-den ser la sanitat, l’educació, les aju-des als més desfavorits i altres coses si-milars. Sovint el nacionalisme s’utilit-za per amagar altres temes.

➊

➋

➌

Martina PetrakovicováESLOVÀQUIA

Va néixer fa 38 anys a la ciutat de Bratislava.És monitora de submarinisme i esquí. Va arribar

a Catalunya amb el canvi de mil·lenni. Havia vingut a treballarals estius durant l’època d’estudis universitaris i al final vadecidir quedar- s’hi. Viu a Lloret de Mar. Dels catalans destacala seva fidelitat a la cultura i la llengua i, alhora, el seuinternacionalisme i l’acceptació d’altres cultures.

Les retalladesles fan els estats

Martina Petrakovicová. ARXIU FAMILIAR

7PRESÈNCIA25.-.05.-.2014

Més que un punt d’inflexió, es-pero d’aquestes eleccions un

canvi de rumb. El mercat aconsegueixmarcar el seu ritme vertiginós preci-sament gràcies a la complicitat delspolítics. És aquí on els votants hemd’incidir, votant partits que protegei-xin els nostres interessos i no els quesón forts, intransigents, capaçosd’oblidar el preu humà dels projectesgegantins.

Existeix el perill que el projecteeuropeu es desvinculi de la vida

de proximitat. Els partits d’arrel xe-nòfoba i els que es mostren euroes-cèptics defensen una mateixa cosa:que els països funcionin com a illes

tancades. Tot esforç en direcció de co-operació, obertura i llaços afectiusamb els altres protegeix el nucli mésimportant del projecte europeu, la ca-pacitat de col·laboració i el desig decompartir les energies.

Europa és un continent, no unaunió basada en tractats inter-

nacionals. El pensament que la geo-grafia física la podem esborrar perquèno concorda amb interessos políticsés conseqüència directa de la GuerraFreda: durant seixanta anys els euro-peus vivien convençuts que els sepa-rava una barrera i ara aquesta retòricad’expulsió es fa servir amb altres ob-jectius. Catalunya forma part d’Euro-pa en tots els sentits. És una realitatinnegable; la resta són negociacionsper a les quals cal estar preparat.

➊

➋

➌

Simona ŠkrabecESLOVÈNIA

Llicenciada en literatura comparada per laUniversitat de Ljubljana, ha traduït obres dels

principals autors catalans a l’eslovè i a la inversa. Ha escritassajos com ara ‘L’estirp de la solitud’ (premi Josep Carner deteoria literària) i ‘L’atzar de la lluita. El concepte d’Europacentral al segle XX’. Dirigeix el web Visat del PEN català. El1992 va marxar d’Eslovènia i viu amb la família a Barcelona.

Cooperació illaços afectius

Simona Škrabec. JOSEP LOSADA

Les eleccions europees noméssón una tapadora per aparentar

el bon funcionament de la democrà-cia. El Parlament Europeu funcionaamb el principi d’autoritat de lesgrans potències com Alemanya. D’al-tra banda s’està passant un momentde forta crisi política, ja que els mer-cats tenen cada vegada més hegemo-nia; poden fer devaluar l’economiad’un país a partir d’una qualificaciónegativa sobre la seva seguretat.

RAra és el moment de reforçarl’estat del benestar, de fer un

canvi en la política europea, aturar lesretallades i començar a enfortir el fu-tur de cada país, especialment a partir

de l’educació i la sanitat. Les opcionspopulistes són una reacció negativaperò totalment lògica. Si no troba res-postes en els partits, la gent busca al-tres formes de govern. En temps decrisi la població es deixa portar mésfàcilment per propostes que apel·lenals sentiments i a la irracionalitat.

Personalment no m’importaque Catalunya s’independitzi,

però ho respecto. Reconec que hi hainjustícies que afecten directament elscatalans. Hauríem de lluitar per mi-llorar la situació dels ciutadans i nopels interessos polítics. En cas que Ca-talunya s’independitzi, ha de formarpart de la UE perquè compleix tots elsrequisits, és un país de cultura euro-pea. Una altra cosa és veure si com-pleix les condicions econòmiques.

➊

➋

➌

Laura BayonaESTAT ESPANYOL

No sap per què va escollir la Universitat deGirona per estudiar la carrera de psicologia,

però n’està contenta i ja va pel tercer curs. Navarresa, filla deTudela, més endavant té previst instal·lar-se a Barcelona ibuscar-hi el seu futur professional. Ha conegut tots els tòpicsreferits als catalans i ha arribat a la conclusió que, com passaarreu, hi ha gent de tota mena. Ella ha fet molt bons amics.

Enfortir el futur il’educació

Laura Bayona. IGNASI VILA

És evident que, ara per ara, elque necessita Europa són can-

vis, però tot dependrà dels resultats.Si els polítics no canvien la seva visió ino hi ha idees fresques i innovadores,tot seguirà igual. Ja sabem que elsmercats influeixen molt en la política,però això passa perquè hi ha benefi-ciaris en totes dues bandes. Si això nocanvia, no solucionarem res.

Sempre és un bon moment permillorar el benestar social. La

crisi també ens ha portat canvis posi-tius: ens hem adonat que estem de-sinformats, que ens manipulen i queel poder polític i econòmic han comèsmolts abusos. Ara que es descobreix

tanta brutícia, seria un bon momentper millorar la base sobre la qual vi-vim.

És un tema molt complicat. Jocrec que la independència és

possible, no seria pas catastròfica,perquè és el que vol el poble. Estònia,per exemple, també es va independit-zar de Rússia fa més de 20 anys. Sóncasos molt diferents, però els esto-nians també tenien por que es perdésla llengua i la cultura del poble. Si Ca-talunya s’independitza i segueix dinsla Unió Europea, tindrà certs privile-gis i facilitats, però què passa si no ésaixí? Noruega, per exemple, mantéuns vincles estrets amb la UE senseformar-ne part. El que hem de tenirclar és que hem de ser un país desen-volupat i amb un govern adequat.

➊

➋

➌

Lina TummaESTÒNIA

Va arribar a Mataró l’any 2006, tenia 15 anys ino sabia ben bé què l’esperava a Catalunya. Ara

en té 23 i estudia llengües aplicades a la Universitat PompeuFabra i diu que el que més li agrada dels catalans és que són“molt perseverants”, i per això creu que la independència seràpossible. Opina que la crisi econòmica ha fet que la ciutadaniaes desperti i lluiti pels seus drets. Vol un canvi de dalt a baix.

Europa necessitaidees noves

Lina Tumma. RUTH TEMPORAL

20%del comerçmundialEncara que la UEnomés aplega el7% de la poblaciómundial, el seucomerç amb laresta del món re-presenta aproxi-madament un20% de les im-portacions i ex-portacions.

10,5%d’aturLa xifra és la mit-jana dels 28 paï-sos en data de fe-brer d’aquest any.El país amb la ta-xa més elevadaés Grècia (26,5),seguit de l’Estatespanyol (25,3) iXipre (16,8). Àus-tria (4,8), Alema-nya (5,1) i Luxem-burg (6,1) són elsque tenen menysatur.

20.088euros d’ingrésfamiliar brut al’anyAquesta mitjanamesura la capaci-tat econòmica deles famílies i re-flecteix la rendade què disposenper al consum il’estalvi.

79%de les llars ambaccés a internetAquesta és la mit-jana europea. Al’Estat espanyol,la proporció ésdel 70%, i nomésa Catalunya ésdel 72%.

LES X IFRES





Aquestes eleccions són impor-tants especialment per al futur

d’un quants eurodiputats que gua-nyaran un bon sou i, en molts casos,ni tan sols assistiran als plens que secelebren periòdicament. Dubto moltque els importi el futur del continent.És molt més important cobrar unesbones dietes. Els polítics i els governss’han convertit en marionetes delsmercats i dels banquers, i, com es fàcild’entendre, ningú mossega la mà dequi li dóna menjar. No faran res quevagi contra els interessos dels granspoders econòmics.

La unió del continent europeuja no té marxa enrere. Això no

hi ha qui ho pari, ja que estan en jocels interessos econòmics i comercialsdels països que més han aportat enaquest projecte comú i de les gransmultinacionals, i això no ho deixaranperdre. Per competir en l’àmbit inter-nacional necessiten una Europa uni-da, una entitat que pugui competiramb els altres blocs.

Confio en la bona convivènciaentre els espanyols i els catalans

i espero que no es trenqui a causa decomportaments extrems.

Jo crec que treballant junts és comtenim més possibilitats de tirar enda-vant, especialment en aquests mo-ments tan durs de crisi econòmica. Ésmolt més poderós ajuntar-se que di-vidir-se. Els processos de trencamentacostumen a comportar danys col·la-terals difícils de preveure.

➊

➋

➌

Jussi SarrimoFINLÀNDIA

Va néixer a Hèlsinki el 13 de desembre del 1960.És fisioterapeuta esportiu diplomat a Alemanya,

professió que desenvolupa actualment a Girona, on viu demanera permanent des del 1996. Es considera un enamorat delpaisatge i el clima de la demarcació i de la seva situaciógeogràfica. Dels catalans destaca com a virtuts l’esforç i eltreball.

Ajuntar és millorque dividir

Jussi Sarrimo. ARXIU FAMILIAR

Aquestes eleccions del 25 demaig són importants per al fu-

tur del continent a la vista de la situa-ció política espanyola i catalana enparticular. Espero que Europa apren-gui a gestionar amb valentia els actesprovocadors i poc exemplaritzantsque s’han produït darrerament, espe-cialment els protagonitzats per Rússiaa la zona d’Ucraïna, on s’ha demos-trat el poc marge de maniobra que esté davant la força dels mercats (gasnatural, turisme...).

No crec que estigui en perill elprojecte europeu, però sí que

l’extrema dreta, que sembla revisco-lar, acusa Europa de tots els mals. I

per desgràcia és un discurs que sem-bla guanyar terreny al meu país d’ori-gen. Probablement la situació de crisieconòmica que s’està passant no hiajuda gens. L’estat de benestar no espot enfortir sense el ple dret de lespersones, drets aconseguits per ellesmateixes i que ningú no els ha regalat.

Viure a Catalunya des de fa tantde temps m’ha permès enten-

dre el fet català. El fet de treballar iviatjar et fa absorbir sensacions i sen-timents cap a Catalunya que no sem-pre pots compartir amb els altres.Crec que tot poble té dret a expressar-se i que es respecti la seva voluntat, i elcas català no pot ser ignorat. No empuc imaginar Catalunya fora d’Euro-pa, seria un contrasentit des de tots elspunts de vista.

➊

➋

➌

Chantal Grande PaumieromFRANÇA

Va néixer el 1949 a Corrèze, a França. Éspresidenta de la Fundació Forvm, comissària

d’exposicions d’art, assessora d’entitats i col·leccionista.Des del 1970 viu a Catalunya, on va arribar per la via delmatrimoni, casant-se amb un català. A la gent del país laqualifica de laboriosa, integradora, generosa, cosmopolita imolt arrelada a la seva terra.

Tot poble té dreta expressar-se

Chantal Grande Paumierom. EL PUNT AVUI

Considero que aquestes elec-cions són fonamentals per

marcar la direcció d’Europa i perquèes pugui constituir un sistema mésjust entre els estats membres. Tot i ai-xò, és clar que presenten riscos, comara la pujada de l’extrema dreta, unfet que em preocupa molt. Espero queen surti una majoria transformadoraque doni prioritat a les persones i noals mercats.

És fonamental defensar elsdrets socials de totes i tots els

ciutadans, davant el risc d’exclusió isobretot davant el risc de crear ciuta-dans de segona i sense drets, com pre-

gonen alguns. Les retallades de dretshan estat generals a tots els països. AGrècia, la pujada de l’extrema dreta téconseqüències devastadores tant en elterreny social com en l’econòmic.

Dono suport al procés d’inde-pendència promogut per la so-

cietat civil catalana. La independènciahauria de permetre a Catalunya crearun nou model, no necessàriament ba-sat en la Unió Europea, que permetiuna administració més propera alciutadà.

Catalunya és emprenedora, inno-vadora, i amb la seva força, que és laseva gent, ha de ser capaç de sabertrobar el seu propi model, promoventun canvi radical en la política i en lesmaneres de fer.

➊

➋

➌

Yannis PapaioannouGRÈCIA

Va néixer el 1979 a Salònica. És músic, intèrpretde llaüt i instruments de corda mediterranis i

compositor. Va arribar a Catalunya el 2004 per cursar unmàster a la Universitat de Barcelona i va veure que la ciutat lioferia l’oportunitat de desenvolupar-se com a músicprofessional, cosa que l’ha portat a arrelar-s’hi fins avui. Alscatalans, els veu emprenedors, creatius i reivindicatius.

L’extrema dretaés un perill real

Yannis Papaioannou. ARXIU PERSONAL

9PRESÈNCIA25.-.05.-.2014

No, no penso que el ParlamentEuropeu sigui fonamental per

al futur del continent. Mentre les de-cisions importants es prenguin entreels governs, Europa, com a entitat de-mocràtica, no té sentit. I vistes les po-ques ganes dels països membres de ferun traspàs de competències, pensoque una UE en la seva plenitud maino existirà. Tot es redueix a una unióper formar un bloc de poder econò-mic per fer front a altres blocs. Jo sócmés partidari d’un model polític ieconòmic de proximitat.

A Holanda les enquestes pre-veuen que el partit PPV serà un

dels més votats. És un partit de caràc-ter euroescèptic i populista. En tempsde crisi, hi ha molta gent en un paísaportador (dels que més) que qües-tiona el balanç del que dóna i el querep. A Espanya, que durant moltsanys va ser receptor i no aportador,aquest sentiment no existeix encara.

Sóc partidari del principi del’autodeterminació d’un poble

i, per tant, també per a Catalunya.Amb això no he dit si sóc o no parti-dari de la independència. Tampoc sési em deixarien votar. La part tristadel procés és que no existeix una bonaentesa amb la resta d’Espanya. La sos-pita que només és per la pela estàmolt generalitzada i no ajuda a tenirmolta simpatia sobre la qüestió.S’haurien d’explicar millor els mo-tius. No és tan sols per la pela, oi?

➊

➋

➌

Tjerk van der MeulenHOLANDA

Va néixer el 1960 a Arnhem. Ofereix serveisfotogràfics en diferents sectors: comunicació,

publicitat, institucional i cultural, entre altres. L’amor el va portara Catalunya el 1986 i encara persisteix. Li agrada el caràctertranquil, en el sentit pacífic i respectuós, de la societat catalana.És un tòpic, però potser és un dels que menys se senten quanopina la resta d’Espanya sobre Catalunya.

No és tan solsper la pela, oi?

Tjerk van der Meulen. T. VAN DER MEULEN

No crec que les actuals elec-cions europees solucionin res.

Hi ha una casta política que està afer-rada als seus privilegis i costa moltque es moguin per superar els propisinteressos i treballin per estructuraruna alternativa que pugi donar res-posta als problemes que actualmentté la Unió Europea. En aquest aspectesóc pessimista i crec que si Europa hade ser més equilibrada i justa ho seràgràcies a l’empenta dels ciutadans.

En un moment com l’actual enquè la crisi fa que a Europa les

opcions de tipus populista i escèpti-ques siguin vistes com una sortida peralguns ciutadans, crec que cal una re-

flexió a fons, s’ha de tornar a la ideaoriginal i per sobre de les exigènciesdels mercats fer de la Unió un espaide convivència que ajudi a lluitar con-tra la pobresa i la manca d’esperança,que és el que pot portar a la violència.

Quan em vaig establir a Barce-lona, em va seduir el perfil cos-

mopolita de la ciutat i el caràcter delscatalans. Ara, fa nou anys que heobert el negoci i he anat entenent lasituació que es viu a Catalunya, he vistque en relació amb els impostos quepaguen els catalans tenen un finança-ment insuficient, i això provoca quehi hagi una certa insatisfacció ambl’estat central, que és qui administraels diners. D’altra banda, hi ha gentque diu que hi ha crispació; no l’hetrobat enlloc.

➊

➋

➌

Verónika FazekasHONGRIA

Va néixer a Budapest el 1984, des de molt petitaes va sentir fascinada per la cuina i la

gastronomia, i l’any 2005 va arribar a Barcelona per fer unErasmus. Després va treballar en màrqueting per amultinacionals, però el 2010 va obrir negoci propi, PaprikaGourmet, un ‘delicatessen’ hongarès on ofereix productestípics del seu país. Dels catalans li agrada la seriositat.

Cal fer unareflexió a fons

Verónika Fazekas. ORIOL DURAN

Aquestes eleccions són fona-mentals per al futur del conti-

nent. Espero que del seu resultat ensorgeixi una Unió Europea més esta-ble, més forta. Hem de ser molt curo-sos respecte a aquesta qüestió. Perquèés molt important que la ciutadaniavoti i que la seva veu sigui escoltada.Les forces del mercat mundial actuenper trencar les possibilitats d’actuaciódel poder polític i en el futur pretenencontinuar amb aquesta actuació.

En l’actual conjuntura de crisieconòmica estan guanyant pes

en diversos països opcions de tipuspopulista i demagog, així com d’altresque es mostren escèptiques sobre el

mateix projecte europeu. És una reali-tat ben palpable. I això és perquèmoltes persones se senten vulnerablesi desil·lusionades. Crec que Europahauria de fer-hi front, posant de ma-nifest les seves millors qualitats i re-forçant els seus principis bàsics origi-naris.

Si Catalunya s’independitza,serà per formar un nou estat

d’Europa, però parlant d’una manerarealista crec que és més probable queel país guanyi significatives dosisd’autonomia que no que esdevinguiuna república catalana. Ho dic a cau-sa de l’efecte dominó que això provo-caria en altres esferes, no solament al’Estat espanyol, sinó també en inte-ressos d’altres llocs relacionats ambl’Estat espanyol.

➊

➋

➌

Linda McKiernansIRLANDA

Ha vingut atreta pel clima, pel cel blau i per labellesa d’un paisatge diferent i també per obrir

un negoci, com és la taverna que porta el seu nom, a la Ramblade Girona, on es poden prendre els whiskys més populars icerveses irlandeses. Remarca la importància que siguiescoltada la veu de la ciutadania en una Europa més estable icapaç de recuperar els seus valors fundacionals.

Posant-hi lesmillors qualitats

Linda McKiernans. MANEL LLADÓ

2.324euros de salarimitjàEl salari mitjà detots els països dela Unió Europea,segons les dadesdel 2010.

17,5anys dedicatsals estudisAquesta és la mit-jana d’anys quedediquen els ciu-tadans europeusa estudiar, segonsdades del 2011.Els que més, elsfinlandesos (20,6)i els que menys,els xipriotes(14,9). A l’Estatespanyol, la mitja-na és de 18,1anys.

20,129milionsd’estudiantsuniversitaris el2011Els països ambmés universitarissón el Regne Uniti Alemanya. Al’Estat espanyol elmateix any eren1,9 milions, i aCatalunya246.540.

1,3milionsd’europeusmorts de càncerl’any passatEl càncer és laprincipal causade mort entre elseuropeus, seguitde les malaltiesdel cor i del siste-ma vascular.

LES X IFRES





Prefereixo pensar que tot éssempre relatiu. M’agradaria

que guanyessin forces polítiques queestiguessin més orientades cap al ben-estar social que no cap a beneficiar elsbancs. El poder polític sí que té margedavant la força dels mercats: es tractad’una qüestió de prioritats i de volun-tat.

Crec que, en una situació decrisi econòmica com la que es-

tem vivint, més aviat s’hauria hagutde donar prioritat a l’estat del benes-tar i als drets de les persones. Però elque ha passat i està passant és justa-ment el contrari: un desequilibri eco-nòmic i de poder entre els diferents

estats de la Unió Europea. Això és elque fa que el projecte europeu estiguien discussió.

Estic a favor del procés d’inde-pendència i crec que el movi-

ment civil va al davant del poder polí-tic. Una Catalunya independent hau-ria de tenir dret a ser un nou estat eu-ropeu, sempre que la voluntat del po-ble català anés en aquest sentit. Nodono per descomptat que formar partde la UE sigui millor que ser-ne fora.Hi ha països, com ara Suïssa i Norue-ga, que no en formen part i no semblaque els vagi malament. També hi haacords entre la Unió Europea i estatsque no en formen part i crec que hihauria d’haver un debat sobre si aixòpodria ser més avantatjós per a Cata-lunya que ser-ne membre de ple dret.

➊

➋

➌

Raffaella SaliernoITÀLIA

Admira l’esperit de resistència de la societatcatalana, de la qual en forma part com a

traductora i gestora cultural des que el 1993 va deixar Nàpolsper instal·lar-se a Barcelona. És secretària general del PENcatalà i dirigeix el programa Escriptor Acollit d’aquesta entitatamb el suport dels ajuntaments de Barcelona i Girona dins dela Xarxa Internacional de Ciutats Refugi (Icorn).

Dins o fora de laUnió Europea

Raffaella Salierno. JOSEP LOSADA

No crec que el resultat de leseleccions determini el futur

d’Europa. Sembla que ja està traçat,almenys a gran escala, i suposo que elsmercats hi tenen a veure. La prova es-tà en la passivitat de la UE davant lainvasió russa d’Ucraïna. La depen-dència de l’economia europea dels re-cursos provinents de l’est del conti-nent és una gran debilitat.

Era el moment d’enfortir elsnostres drets, però sembla que

s’ha convertit en l’escenari perfecteper suprimir-los o restringir-losd’una manera aparentment justifica-da. Ja veurem si, en recuperar-sel’economia, recuperarem els drets i

l’estat del benestar. La gent no creu enles promeses dels polítics, els progra-mes electorals no es compleixen i lacorrupció s’està convertint en mone-da corrent. Està en perill el sistemademocràtic.

Admiro molt la forma pacíficaque té el poble català de lluitar

pel seu reconeixement com a estat icrec que cal una unió incondicionalde les forces polítiques per la causa.En cas de separar-se d’Espanya, seriainviable quedar-se aïllats d’Europa.Catalunya necessita Europa i Europa,Catalunya. Crec en una Europa cons-tituïda per les nacions que la integren,treballant en un projecte comú, peròsense renunciar a la seva identitat,compartint cultures diferents i no fu-sionant-les en una de sola.

➊

➋

➌

Valts DrukteinsLETÒNIA

Quan ell tenia dotze anys, la seva mare es vaenamorar d’un català i això el va portar a

Barcelona, on ara treballa en una botiga distribuïdora de vins ilicors. Reparteix el seu afecte entre el país que el va veurenéixer, Letònia (a la ciutat de Riga), i el d’adopció, senseespecials contradiccions des del moment que es considera unciutadà del món que no perd la seva identitat.

Escenari persuprimir els drets

Valts Drukteins. ARXIU FAMILIAR

D’aquestes eleccions no n’espe-ro grans canvis en relació amb

la situació actual. No crec que s’esti-gui treballant realment per aconse-guir una comunitat en condicions decompetir amb els països econòmica-ment més forts com ara els EUA i laXina. No sembla que el poder polítictingui una gran capacitat davant laforça dels mercats, tal com es demos-tra amb les mesures plantejades perfer front a la crisi econòmica.

Trobo normal que guanyin pescertes posicions populistes o

euroescèptiques davant la respostadonada per les institucions comunità-ries a la crisi i davant la corrupció des-

tapada en alguns països. Crec que elprojecte europeu està en perill permassa ambiciós, en un entorn de 28països completament diferents quanta mentalitat i interessos. D’altra ban-da, no sembla que l’estat del benestarsigui una prioritat per a la UE.

Al meu entendre, la indepen-dència de Catalunya no és res

més que una cortina de fum, un jocde polítics per entretenir el poble. Unnou estat d’Europa? Potser d’aquí amolt de temps, quan Catalunya de-mostri un potencial equivalent o su-perior al de l’Estat espanyol o a d’al-tres de la comunitat europea. Per des-comptat i amb l’experiència de la se-gregació del meu país de l’antiga UnióSoviètica, crec que és un procés forade lloc en aquests moments.

➊

➋

➌

Vyginta ZnutieneLITUÀNIA

Nascuda a la ciutat de Siauliai, al nord deLituània, actualment resideix a Cassà de la

Selva, on té cura de gent gran com a modus vivendi. Va arribara Catalunya el 2006, buscant feina, uns anys després queaquella república bàltica s’hagués independitzat dels dominisde l’antiga Unió Soviètica. Se sent arrelada i veu els catalanscom a persones treballadores i amb un caràcter tancat.

Competir ambels més forts

Vyginta Znutiene. ARXIU FAMILIAR

11PRESÈNCIA25.-.05.-.2014

24,8%de població enrisc d’exclusiósocial o pobresaAquest percentat-ge mitjà, amb da-des del 2012, ésmolt semblant alde Catalunya(24,9%) i inferioral del conjunt del’Estat espanyol(28,2%).

9,9%de població ambprivaciómaterial severaTambé són dadesdel 2012. A Cata-lunya el percen-tatge s’enfila al7,4%, mentre quea l’Estat espanyolés del 5,8%.

492kg de residusgenerats perhabitant i anyLa mitjana de laUnió Europea,amb dades del2012, coincideixexactament ambla de Catalunya.

794,603de producciótotal d’energiaprimària a l’anyS’expressa en mi-lions de tonesequivalents depetroli, però in-clou carbó, petrolicru, energia hi-droelèctrica i bio-combustibles. Lesdades són del2012. D’altrabanda, aquell any,el 23,5% del’electricitat vaprocedir d’ener-gies renovables.

LES X IFRES

La política encara té poderd’acció sobre els mercats, el que

passa és que molts governs decideixenno exercir-la per raons ideològiques.Crec que aquestes eleccions són moltimportants, per primera vegada po-drem elegir el president de la Comis-sió i espero que guanyin els partitsque volen avançar cap a un estat fede-ral europeu i posar fi a les polítiquesd’austeritat.

Hi ha un problema d’euroes-cepticisme que per combatre’l

caldria reforçar la democràcia. No potser que funcionaris que no han estatelegits pel poble decideixin sobre elpressupost d’un país o fins i tot li im-

posin un govern tecnocràtic; això de-bilita la legitimitat de la UE. Caldriacrear un govern europeu escollit pertots. Aleshores podríem endegar polí-tiques més socials, com ara crear unsalari mínim europeu o harmonitzarles polítiques fiscals per eliminar eldúmping social i els paradisos fiscalscom Luxemburg.

No estic a favor de la indepen-dència de Catalunya. Dit això,

crec que s’hauria de fer la consulta del9-N i, si guanyés el doble sí, Catalu-nya hauria de ser independent i ad-mesa a la UE. El més important és ques’arregli aquesta problemàtica i el na-cionalisme deixi de ser l’eix central dela política catalana. És urgent preocu-par-se més per la pobresa, l’exclusiósocial i l’atur, que no per banderes.

➊

➋

➌

Tom SchmitzLUXEMBURG

És a Barcelona des del 2010 estudiant undoctorat en economia a la Universitat Pompeu

Fabra i s’hi quedarà fins culminar aquesta formació, cap al2015 o 2016. Es mostra molt clar en l’expressió de les sevesidees polítiques i se li nota convicció en la defensa d’unasocietat més justa. Arribat de Luxemburg, troba els catalansmés oberts i directes i menys tancats a les seves cases.

Eliminar elsparadisos fiscals

Tom Schmitz. M. PAULA GERARDINO

Des de la perspectiva d’un paíspetit com Malta, tenir repre-

sentació a la UE és molt importantper defensar els drets de la ciutadania.Però en termes generals em sentomolt defraudada respecte a la baixaqualitat del lideratge dels polítics eu-ropeus; n’hi ha ben pocs que m’inspi-ren com sí ho fa Obama per la sevaintegritat professional i capacitat in-tel·lectual. I a l’Estat espanyol, real-ment s’imposa una forma de fer polí-tica obsoleta, d’un partidisme provin-cià, amb escassa visió de futur i cen-trada en la protecció de privilegis.

És clar que és el moment de de-fensar l’estat del benestar i els

drets de les persones a l’educació, a lasanitat, tot tenint present que la crisino és només econòmica sinó tambéde valors. Necessitem fer molta netejadins de casa i revitalitzar-nos ètica-ment, humana, creativa. Patim ungreu èxode del nostre capital intel·lec-tual, de desmotivació, estem mancatsde rumb.

Tinc molt d’afecte i respecteper Catalunya i la seva identitat

cultural i històrica i entenc perfecta-ment les seves reivindicacions. En pri-mer lloc, els catalans tenen tot el dretdel món a opinar, a celebrar un refe-rèndum, i els desitjo tot l’èxit delmón. A més, estic convençuda queEuropa avança cap a una regionalitza-ció, que cada vegada més els païsosque gaudeixen d’una forta identitatvoldran tenir casa seva.

➊

➋

➌

Donna PaceMALTA

Nascuda a la localitat d’Attard, al centre deMalta, al 1992 va canviar d’illa en conèixer la

seva parella: és des d’aleshores una molt proactiva habitantde les Balears. Actualment instal·lada a Inca, Mallorca, viatjaarreu del món per raons professionals com a responsable deformació d’experts en la metodologia d’Edward de Bono quecontribueix a augmentar el rendiment escolar.

Un lideratge moltmillorable

Donna Pace. JOAN SABATER

Sí que ho són d’importantsaquestes eleccions europees.

Ho són per a una unió catalana, peraconseguir a més unitat a Europa iper tenir més força a escala mundial.

Ja fa temps que es veu que elspopulismes no tenen cap sentit.

La població en general vol prosperar,viure millor, i en canvi el futur empit-jora cada vegada més. No volen, o novolem, demagògies, només una vidadigna. El projecte europeu tal i comestà concebut actualment es podriatrencar si no es produeix un canvi im-portant. Hi ha cansament entre lagent.

És l’única manera d’aconseguirun país nou i propi, l’única op-

ció de Catalunya per poder obtenirl’autogestió, i segur que passaria a serun nou estat europeu, perquè ja hi és,a Europa!

Però per arribar-hi, fa falta que totsels partits, tots, vagin alhora, units,perquè amb la unió es fa la força. Itreballar tots per l’interès de Catalu-nya. A mi m’agradaria poder viurecom un català en una Catalunya inde-pendent!

Si és que podem fer una compara-ció entre Catalunya i el meu paísd’origen, Polònia, cal dir que els polo-nesos no vam estar realment bé finsque no ens vam alliberar del jou co-munista en l’època soviètica. A partird’aquí es va crear un nou país.

➊

➋

➌

Marek Piotr SelwaomPOLÒNIA

Va néixer el 1963, a Wroclaw. Prové d’unafamília d’agricultors, activitat a la qual s’ha

dedicat gairebé sempre. Va arribar a Catalunya el 2000,provinent de Madrid, on vivia des del 1996. Ara està a l’aturperò assegura que li agradaria quedar-se a viure a Catalunyaper sempre. La proximitat amb el cor d’Europa, el clima, el mari la gent són les seves raons de pes.

Hi ha cansamententre la gent

Marek Piotr Selwaom. EL PUNT AVUI





El poder polític té capacitat perregular i controlar aquesta fic-

ció anomenada “mercats”, però sim-plement no li interessa fer-ho. Lesinstitucions europees viuen d’esque-na a la ciutadania i al llegat comú. Nopotencien la democràcia participativani la cultura. Per a la majoria dels po-lítics és una qüestió de prestigi, dinersi privilegis; no defensen la unitatd’Europa, ni els seus valors, ni el seupaper capdavanter en els afers mun-dials, i així altres potències ens vansuperant en economia i geoestratègia.

En aquest sentit no hi ha capprojecte europeu, almenys dig-

ne d’aquest nom. Amb la transició del

segle, molts pensadors van advertir dela necessitat de crear una Europa for-ta, capaç de promoure la pau, la de-mocràcia i la cultura, però la majoriadels líders nacionals no estan a l’altu-ra d’interpretar la importància i gran-desa del moment històric.

Sóc partidari de la dissoluciódels estats en unitats suprana-

cionals de tipus federalista i no de lacreació de noves entitats estatals. Seriafeliç el dia que tots tinguéssim unDNI exclusivament europeu i lesidentitats nacionals fossin un recordfolklòric del passat. És igual que el po-der es concentri a Madrid, Brussel·les,Barcelona o Washington: sempre seràcentralista, arrogant i corrupte. Tocadescentralitzar, que cada ciutat siguiprotagonista del seu propi destí.

➊

➋

➌

Alexandre Nunes de OliveiraPORTUGAL

Periodista, crític d’art, poeta, músic, professord’idiomes, promotor cultural, monitor de visites

escolars..., són alguns dels oficis d’aquest fill d’Évora que vaarribar a Barcelona el 2002 i a Girona el 2008. Es considera unciutadà universal de la Unió Europea i està convençut que lavida real de les persones es fa a les ciutats i no en els païsosque són, tots sense excepció, ficcions polítiques.

A esquena de laciutadania

Alexandre Nunes de Oliveira. JORDI SOLER

Molta gent se sent distanciadadel procés polític de la Unió

Europea tot i que se’n beneficia for-mant-ne part. La UE esdevé un bonregulador davant dels mercats de totallò que incideix en la nostra vida.Què hauria passat amb Espanya, Ir-landa, Grècia i Portugal sense la UE?És poc probable que aquests païsoshaguessin sobreviscut, tot i que po-dem pensar que el preu pagat ha estatmassa alt i que els responsables de lacrisi han escapat impunement. Crecque els Estats Units d’Europa són elcamí cap al futur.

Hi ha molts ciutadans angoi-xats per la feina i altres raons de

tipus econòmic. Al Regne Unit hi hael temor d’una invasió de gent d’altrespaïsos que busquen aprofitar-se delsistema de benestar. Malauradamentaquesta opinió minoritària és magni-ficada pels mèdia. La UE ha de ser ca-paç de reformar-se per afrontar lesrealitats emergents i actuar amb ma-jor transparència.

Bona pregunta per a algú queve d’Escòcia! Els catalans me-

reixen el dret d’expressar-se democrà-ticament. Estic desconcertat davant laresposta del govern de Madrid i de lesautoritats de la UE: cada vegada queparlen contra la independència, hi hamés gent a favor! Davant d’una Cata-lunya independent la UE hauria detenir una posició ben definida a favorde la incorporació del nou estatmembre.

➊

➋

➌

Steven James MallonREGNE UNIT

El maig del 2012, un cop assolida la fita màgicadels 50 anys, es va plantejar un canvi en la seva

vida: traslladar-se definitivament a Barcelona, on des del 2008feia estades per motius sentimentals. Nascut en un petit pobleal costat de Glasgow, aquest escocès, enamorat del cel blau,del sol mediterrani i de la bona conversa, és educador ‘coach’i cofundador de Citrus Associates.

Cap als EstatsUnits d’Europa

Steven James Mallon. ORIOL DURAN

Fa temps que he deixat de creu-re que unes eleccions són fona-

mentals per al futur. La situació de laclasse política actual, la dissipació deles ideologies i l’avorrit bipartidismeque es manifesta a tot Europa, fan queno esperi res d’aquestes eleccions i decap altres. Hi ha un cercle endogàmici viciós difícil de trencar que fa quemolts polítics es dediquin més a pro-tegir els propis privilegis que a prestaratenció al que realment és important:la gent i les seves necessitats.

Vaig estudiar a l’institut a Bu-carest, al Jean Monnet, i sem-

pre m’havia fascinat aquesta idea dein varietate concordia. Però avui crec

que el projecte europeu sempre ha es-tat en perill, ja que va néixer tambécom una reacció i competència al fe-deralisme americà, però sense els ma-teixos recursos i esperit pràctic. Tot iaixò, crec en la idea d’unir forces pelsmateixos objectius i un bé comú.

És un procés que he anat conei-xent, l’he entès i l’he fet un xic

meu. És una reacció tan racional inormal com emocional i viscuda desde les entranyes. Només que crec quedins del mateix nucli català hi ha for-ces que ho frenen i que només ho fanservir com a instrument polític, sensecreure-hi del tot. Segurament, sis’aconsegueix i perdura la força i launitat que ara mateix és necessària,pertànyer a la Unió Europea facilitaràla consolidació del projecte.

➊

➋

➌

Casandra LunguROMANIA

Va néixer l’any 1985 a la capital de Romania,Bucarest, i va arribar a Catalunya el 2007.

Va arribar a Girona amb una beca Erasmus, i en aquesta ciutates va graduar primer en publicitat i relacions públiques idesprés en art dramàtic, al centre de formació teatral ElGalliner. És actriu. Diu que es queda amb l’autenticitat i lasinceritat dels catalans.

Quan el futur esbasa en la gent

Casandra Lungu. EL PUNT AVUI





Els polítics tenen poc marged’actuació, però tampoc el vo-

len aprofitar per la por que tenen delslobbies i els poderosos que dirigeixenel món. El Parlament Europeu és unaorganització central i aquestes gransorganitzacions són només per acu-mular poder i perquè els polítics tin-guin una “excusa” que els permeti dir:“Ho sento, això depèn d’Europa.” Elspolítics no tenen cap poder real, no-més administren diners beneficiantels mateixos, organitzacions, organis-mes que ja tenen diners, però no labutxaca dels ciutadans.

En cap cas crec que el projecteeuropeu estigui en perill, però

realment s’ha de canviar i pensar enl’estat del benestar i en els drets de lespersones.

El procés d’independència deCatalunya és molt important i

és una oportunitat única per veure sila democràcia funciona a Europa ono. Si la gent vol votar ha de poderfer-ho, és el principi de la democràcia,i si els polítics neguen aquest dret esdemostra que no es pot confiar enells. Catalunya ha de ser un nou estatd’Europa. Espero que el resultat delreferèndum sigui que sí: això provo-carà un gran procés positiu a Europaque obrirà sense cap mena de dubteuna oportunitat única per crear unasocietat que no tingui res a veure ambel que tenim ara, una societat més jus-ta i pensada per la gent i en beneficide la gent.

➊

➋

➌

Stefan SvenssonSUÈCIA

Dels catalans pensa que tenen molt bon cor isón amables i servicials, si bé poc respectuosos

amb els vianants quan es posen a conduir. Ens coneix bé desque el 2007 l’amor el va portar a Olot, on se sent del totarrelat. Nascut a la petita població de Ruda (OstergotlandsLan), és actualment director d’un centre privat de formació enidiomes i noves tecnologies i assessor en formació.

L’imprescindibledret a votar

Stefan Svensson. EL PUNT AVUI

De totes les eleccions es diu quesón fonamentals, no? Sempre

és el mateix. Crec que abans de pensaren la vinculació amb Europa s’hauriad’intentar fer neteja a casa i revisarprofundament la relació entre elsgrans partits polítics, el sector finan-cer i el gran empresariat. Potser des-prés la gent tindria més ganes i con-fiança per anar a votar en les euro-pees.

El poder polític sí que té marge,però malauradament l’utilitza sobre-tot per al seu profit.

Sí, i tant que creixen opinionsescèptiques, i té molt a veure

amb l’actual situació política a Espa-

nya.El moment d’enfortir l’estat del

benestar i els drets de les persones?Estaria bé, però s’està fent el contrari:amb les retallades de sanitat i d’edu-cació difícilment ho aconseguirem.De moment no sembla pas que les co-ses puguin canviar.

Pel que fa a la independènciade Catalunya, penso que és un

tema molt complicat. Crec que tota lagent que viu a Catalunya hauria de te-nir dret a decidir-ho lliurement, peròno ho estan posant gens fàcil des delgovern de l’Estat.

Jo mateixa sóc partidària de la in-dependència, i m’agradaria que Cata-lunya fos un nou estat europeu, peròja veurem què passa.

➊

➋

➌

Martina PtackovaTXÈQUIA

Va néixer el 27 de juliol del 1978 a la ciutat dePribram, a la República Txeca.

És guia turística i viu actualment a la població de Blanes, on esconsidera molt ben arrelada.Va arribar a Catalunya l’any 2005 i a l’hora de definir lescaracterístiques més destacades dels catalans s’inclina per laseva capacitat de fer pinya.

Primer cal ferneteja a casa

Martina Ptackova. ARXIU FAMILIAR

El problema d’aquestes elec-cions és que es fan en clau esta-

tal i no europea, però per als que ensconsiderem europeus és importantentendre que són un pas fonamentalper tenir una Europa més unida quesuperi les qüestions domèstiques. Esdóna la circumstància que en païsosintervinguts, com Xipre o l’Estat es-panyol, on hi ha hagut ajustamentsduríssims i ha sorgit la crispació, laidea d’Europa no té gaire bona prem-sa i no es confia que les eleccions can-viïn gaire el panorama.

Per a mi, la pujada del populis-me i l’extrema dreta té una ar-

rel econòmica, neix de la desigualtat,

produïda per l’austeritat, la qual cosaprovoca que cada cop hi hagi mésgent exclosa, i això fa que polítics sen-se escrúpols ho barregin amb la inci-dència de la immigració per assenya-lar culpables i dir que tenen respostes,quan en realitat no donen cap soluciói d’aquesta situació tan sols podemsortir-ne essent més actius en políticai entenent que la força dels ciutadanspot canviar la situació.

La meva percepció és que és di-fícil declarar una independèn-

cia sense conflicte, crec que si el pro-cés vol triomfar, primer haurà de te-nir un suport massiu, no hi ha d’ha-ver violència i treballar democràtica-ment en tots els àmbits. Si es fa aixíserà difícil que els responsables euro-peus puguin dir que no.

➊

➋

➌

Andreas KyriacuXIPRE

Andreas Kyriacu va néixer a Fagamusta, ciutatde l’est de Xipre, i després de conèixer la qui

avui és la seva esposa, l’any 1992 va arribar a Catalunya. Avuiés director del màster en anàlisi econòmica de polítiquespúbliques de la Universitat de Girona i defineix els catalanscom a tolerants i seriosos.

La desigualtat il’extrema dreta

Andreas Kyriacu. PAU LANAO.

Turisme a casa - El Punt Avui - Barcelona · Cofundador de l’empresa Coperfield for Social Good,...

Documents

Transcript of Turisme a casa - El Punt Avui - Barcelona · Cofundador de l’empresa Coperfield for Social Good,...