UD2 LA TECTÒNICA DE PLAQUES

Diapositiva 1

LA TECTNICA DE PLAQUES

Amb el nom de Teoria de Tectnica de plaques o Tectnica global es recullen les teories que expliquen la dinmica de lescora i que constitueixen el paradigma geolgic acceptat actualment.

LA TECTNICA DE PLAQUES

Aquesta teoria pren com a models referents la Teoria de la deriva continental i la Teoria de lexpansi dels oceans i permet donar explicaci i interrelacionar de forma coherent tota una srie de processos geolgics (sedimentaci, activitat volcnica, deformaci de les roques, erosi, terratrmols, etc).

LA TEORIA DE LA DERIVA CONTINENTAL

Wegener suggeria que fa aproximadament 200 milions d'anys hi hagu una nica massa continental anomenada Pangea (pan =tot, gea =terra) que estava envoltat per un immens oce, Panthalassa.Segons Weneger, aquest super-continent anomenat Pangea comen a dividir-se en fragments que se n'anaren allunyant els uns dels altres fins arribar a la posici actual.

Cap a 1912, Alfred Wegener (1880-1930) publicava L'origen dels continents i oceans on desenvolupava la teoria de la deriva continental



Wegener es va basar en proves de diversa naturalesa per elaborar la seva teoria de la deriva continental:Dades geogrfiques, basades en l'encaix dels contorns actuals dels continents (per exemple Sudamrica i frica).Dades paleontolgiques. Els fssils indiquen que fa uns 350 milions d'anys la flora i la fauna d'frica, Sud-Amrica, l'ndia i Austrlia eren les mateixes i, per tant, aquests continents havien d'estar units.Dades geolgiques. Coincidncia en el tipus de roca i dataci dels minerals de serralades que ara formen part de continents diferents.

Dades paleoclimtiques: L'aparici de dipsits glacials del Carbonifer als continents de lantiga Gondwana fa sospitar d'una posici d'aquestes terres molt ms prxima al pol sud. La presncia de restes corallines en zones actualment fredes de l'hemisferi nord ens indica una posici molt ms meridional.

PROVES de la TEORIA DE LA DERIVA CONTINENTAL

PROVES GEOGRFIQUES DE LA DERIVA CONTINENTAL

PROVES PALEONTOLGIQUES DE LA DERIVA CONTINENTAL

PROVES GEOLGIQUES DE LA DERIVA CONTINENTAL

PROVES PALEOCLIMTIQUES DE LA DERIVA CONTINENTAL

Les teories de Wegener foren majoritriament refusades sobretot perqu l'explicaci a les causes o motor que movia els continents no van ser acceptades pels cientfics.La teoria de la Deriva continental va ser rebutjada i oblidada fins que als anys 60 van tornar a ser considerades i acceptades.

Wegener proposava un moviment horitzontal per als continents enlloc del moviment vertical. Quin era el motor que movia els continents?Wegener va suposar que les capes ms superficials de l'escora continental -SIAL- es trobaven "surant" sobre les capes subjacents de SIMA, molt ms denses i que formen part dels fons ocenics. Wegener considerava que el desplaament dels continents resultava innegable, per tenia molts dubtes sobre l'origen de la fora que causava els moviments dels continents, donant com a possible explicaci la fora centrfuga de la rotaci terrestre i les forces d'atracci entre la Terra i la Lluna que origina tamb les marees.QUIN S EL MOTOR DE LA DERIVA DELS CONTINENTS?

En els anys 1920, es creia que el fons ocenic era pla, formant per grans planes que estaven cobertes de sediments.

L'EXPANSI DEL FONS OCENIC

Els mapes mostraven que els fons marins tenien terribles valls profundes (fosses oceniques), grans cadenes muntanyoses (dorsals oceniques) i mplies planes. A ms es va descobrir que els fons ocenics eren molt joves (no es van trobar roques de ms de 180 milions d'anys) i estan formats per materials volcnics.

Desprs de la Segona Guerra Mundial, i per raons militars, es va desenvolupar una nova cincia, l'oceanografia. Els oceangrafs van estudiar el fons mar emprant vaixells oceanogrfics equipats amb sonars.


Es va descobrir una enorme dorsal al mig de l'Atlntic.

La teoria del fons ocenic desenvolupada pel geofsic Harry Hess proposa que a travs de les dorsals oceniques s'expulsa magma contnuament procedent de l'astenosfera i que aquest material s'estn a banda i banda creant nou sl ocenic, que es desplaa a banda i banda, com una cinta lliscant. El sl o fons de l'oce es submergeix desprs a les grans fosses oceniques sota les costes d'alguns continents.


A partir de totes les dades recollides amb la nova cincia (oceanografia) l'any 1.962 es va proposar una nova teoria: l'expansi del fons ocenic.



Les principals proves que demostren l'expansi del fons ocenic sn:

1. Estudi del magnetisme: mostra que a banda i banda de les dorsals existeixen bandes paralleles i simtriques de roques que tenen la mateixa polaritat magntica.

2. Ledat de les roques volcniques del fons ocenic augmenta a mesura que ens allunyem de la dorsal.

Veure una animaci sobre la simetria de la polaritat magntica de les roques a banda i banda de la dorsal

LA TEORIA DE LA TECTNICA DE PLAQUES

Tuzo Wilson (1908-1993), geofsic canadenc, va ser el primer en proposar la teoria de la tectnica de plaques o teoria de la tectnica global en un article publicat en la revista Nature el 1965. L'havia sorprs que la majoria dels processos dinmics de l'escora terrestre com els terratrmols, l'activitat volcnica i lexistncia de serralades recents estaven concentrats en unes zones molt concretes del planeta.

Plaques, volcans, terratrmols...tot coincideix!

Localitzaci epicentre de terratrmols

Localitzaci i distribuci dels volcans

La paraula tectnica ve de larrel grega construir; lexpressi tectnica de plaques ve a dir que la Terra est construda per plaques.La teoria de la tectnica de plaques (TTP) afirma que la capa slida ms externa de la Terra, la litosfera, es troba fragmentada en una dotzena o ms de plaques tectniques, unes grans i altres ms menudes.Les plaques tectniques es troben en moviment, arrossegant amb elles als continents. El desplaament de les plaques s deguda als moviments de convecci que es formen a l'astenosfera i a la fora de la gravetat. Les plaques en separar-se originen nous oceans, provocant la seva expansi, mentre que al apropar-se collisionen i s'aixequen noves serralades. El moviment de les plaques s tremendament lent, tot just uns pocs centmetres l'any.


LES PLAQUES TECTNIQUES

Les plaques litosfriques es desplacen a una velocitat d'uns pocs centmetres anuals, com a conseqncia dels corrents de convecci que afecten els materials de l'astenosfera.


Els materials de la part ms profunda de l'astenosfera pugen, ja que el material de la part inferior s ms calent i, per tant, menys dens que el de la part superior. En topar amb la litosfera, els materials flueixen horitzontalment, van perdent calor i augmenten la densitat. Quan ja sn prou freds i densos, baixen i a la part inferior de l'astenosfera tornen a desplaar-se horitzontalment. El contacte amb les zones ms profundes fa que els material s'escalfin novament i tornin a pujar, tancant aix el que s'anomena cella de convecci.

Com a conseqncia del moviment de les plaques litosfriques tenen lloc una srie de fenmens geolgics com la deformaci dels materials de la litosfera, en forma de serralades i tamb processos de deformaci a nivell ms local: plecs i falles. Altres processos lligats a la dinmica cortical sn el vulcanisme i els terratrmols, aix com la formaci de roques endgenes (roques magmtiques i roques metamrfiques).


LMITS ENTRE PLAQUES

Lmits divergents o constructius: les plaques se separen.

Lmits convergents o destructius: les plaques sajunten, xoquen.

Lmits transformants: les plaques ni s'ajunten ni se separen sin que es mouen lateralment, lliscant entre elles.

Els lmits entre les plaques sn tectnicament actius i poden ser de tres tipus que corresponen a tres formes diferents de moviments relatius de les plaques en contacte:

LMITS ENTRE PLAQUES

LMITS ENTRE PLAQUES

Els processos endgens com l'activitat volcnica, els terratrmols o l'orognesi es manifesten en la seua majoria a les vores de les plaques, les quals venen delimitades i individualitzades per accidents geogrfics com dorsals oceniques, fosses abissals, arcs d'illes o noves serralades.

Als lmits divergents les plaques se separen. All on se separen puja material de l'astenosfera que, en refredar-se, forma noves roques que s'afegeixen als marges de les plaques.

LMITS DIVERGENTS

Aix passa perqu als lmits divergents existeix un moviment de convecci ascendent que es continua en moviments amb sentits oposats que contribueixen a separar les plaques.

LMITS DIVERGENTS

Aquests lmits solen trobar-se sota els oceans, perqu en separar-se les plaques es formen zones baixes que s'omplen d'aigua. El ms conegut s el que passa pel mig de l'oce Atlntic, que cada any s uns 2,5 cm ms ample.

LMITS DIVERGENTS

Quines sn les conseqncies?

Volcans i terratrmols submarins.

Expansi dels fons ocenic (fins i tot naixement) i la separaci dels continents adjacents.

A la zona activa per on surt el material de l'astenosfera es forma una serralada que s'anomena dorsal ocenica.

Formaci de les roques de la part superior de la litosfera ocenica.

Formaci d'un magma a nivell de la dorsal ocenica

Dorsal ocenica

Rift

Continent

Fons ocenic

Litosfera

Astenosfera

Fossa ocenica

De tant en tant es trenca la continutat de la dorsal per les Falles Transformants

Allargada depresi a la vora de continents o als arcs de illess volcniques

Am mig de la dorsal. Sn depressions allargades por on flueix el magma del mantell

En zones continentals tamb existeixen lmits divergents, que originen una fractura en la litosfera, denominada rift. Els centres d'expansi dintre del continent bomben l'escora i produxen falles i processos volcnics que, amb el transcurs del temps, divideixen la massa continental en dos fragments.

LMITS DIVERGENTS

Aquesta situaci es dna en la zona d'frica oriental coneguda com Great Rift Valley.

LMITS DIVERGENTS

Islndia est just al mig d'un lmit divergent i l'illa s'est eixamplant per la meitat, justament a la zona on hi ha ms activitat volcnica.

LMITS CONVERGENTS

A un lmit convergent dues plaques s'ajunten, xoquen. Les conseqncies d'aquest xoc sn fcils de deduir: les plaques poden "arrugar-se (collisi) i fins i tot "ficar-se" una sota l'altra (subducci). Que passi una cosa o una altra depn del tipus de plaques que xoquen, per en ambds casos es produeixen terratrmols que poden ser molt intensos.

1. Xoc entre placa continental i ocenica.2. Xoc entre plaques oceniques3. Xoc entre dues plaques continentals.

La placa ocenica s ms densa que la continental i, per tant, tendir a enfonsar-se cap a l'astenosfera. La zona on la placa ocenica "es fica" sota la placa continental es diu zona de subducci i aqu t lloc una intensa activitat. La placa ocenica subdueix per sota la continental originant-se una profunda fossa ocenica parallela a la costa. Els materials sedimentaris de la zona es pleguen i fracturen i donaran lloc a l'aparici de noves cadenes muntanyoses com s el cas dels Andes.

LMITS CONVERGENTS: 1. Xoc entre placa continental i ocenica

El moviment d'avan d'una placa sobre l'altra, produeix un gran fregament que fon les roques. Les roques foses ascendeixen i formen volcans en superfcie i tamb soriginen terratrmols.

LMITS CONVERGENTS: 1. Xoc entre placa ocenica i placa continental

Si hi ha una convergncia entre dues vores oceniques de placa s'origina una zona de subducci que s la responsable de l'aparici d'una fossa abissal i de la formaci darcs d'illes volcniques paralleles a la fossa.

LMITS CONVERGENTS: 2. Xoc entre placa ocenica i placa ocenica

LMITS CONVERGENTS: 2. Xoc entre placa ocenica i placa ocenica

El choque entre dos placas ocenicas origina la formacin de arcos insulares volcnicosAparici d'una fossa abissal i de la formaci darcs d'illes volcniques paralleles a la fossa.

LMITS CONVERGENTS: 3 Xoc entre dues plaques continentals

Si la convergncia entre plaques apropa dues vores continentals, es produeix una collisi on no hi ha una destrucci de la litosfera sin deformacions intenses.


La formaci de l'Himlaia es va produir per la collisi de la massa continental de l'ndia contra el marge sud de la placa Euroasitica

Vista satellital de la serralada del Himalaya


Aqu no es dna ni construcci ni destrucci de litosfera. No hi t lloc activitat volcnica per s una intensa activitat ssmica.

LMITS TRANSFORMANTS

L'activitat ms important associada a aquest tipus de lmits sn els moviments ssmics originats per la fricci entre les plaques.

Les plaques llisquen lateralment i formen falles perpendicular a les dorsals: sn les falles de transformaci. La major part d'aquestes falles es troba en el fons ocenic (en les dorsals).

Falla de San Andrs: exemple de lmit transformant entre plaques

Existeixen alguns exemples de lmits transformants en els continents, com la falla de San Andrs a Califrnia.

VDEOS

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=17143

Animacions sobre Tectnica de plaques

Animaci sobre creaci del fons ocenic

Pangea | La Deriva Continental | El origen de los continentes, Documental en Espaol

Origen del movimiento de las placas

Webgrafia

La majoria de les imatges i recursos per elaborar els continguts d'aquest power point s'han extret d'aquestes webs (encara que no es pot assegurar que en siguin autors de les mateixes):http://e-ducativa.catedu.es/44700165/aula/archivos/repositorio/2500/2623/html/index.htmlhttp://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/1bachillerato/estrucinternatierra/contenido2.htmhttp://blocs.xtec.cat/biocasablancas/geologia-interna/les-capes-de-la-terra/http://www.xtec.cat/~imartin6/1/hotpot/tectonica/tectonica2.htmhttp://www.ux1.eiu.edu/~cfjps/1300/cont_drift.htmlhttp://ies.rayuela.mostoles.educa.madrid.org/Publicaciones/ApuntesCienciasMundoContemporaneo/2-Lugar/TectonicaPlacas.htmhttp://www.manuelugarte.org/modulos/biblioteca/g/deriva/la_deriva.htmhttp://ntic.educacion.es/w3/eos/MaterialesEducativos/mem2000/tectonica/http://en.wikipedia.org/wiki/

UD2 LA TECTÒNICA DE PLAQUES

Education

Transcript of UD2 LA TECTÒNICA DE PLAQUES