UD3 LÍPIDS
-
Upload
rosersalou -
Category
Documents
-
view
242 -
download
0
description
Transcript of UD3 LÍPIDS
![Page 1: UD3 LÍPIDS](https://reader033.fdocumento.com/reader033/viewer/2022061608/5695d0fd1a28ab9b0294b0d1/html5/thumbnails/1.jpg)
TEMA 3
ELS LÍPIDS
![Page 2: UD3 LÍPIDS](https://reader033.fdocumento.com/reader033/viewer/2022061608/5695d0fd1a28ab9b0294b0d1/html5/thumbnails/2.jpg)
1. ELS LÍPIDS1. ELS LÍPIDS• Biomolècules orgàniques insolubles en aigua i
solubles en dissolvents orgànics (no polars), com l’èter.
• Grup molt heterogeni de substàncies en quant a composició i funció.
• Constituïts per C, H, O, P, N i S
![Page 3: UD3 LÍPIDS](https://reader033.fdocumento.com/reader033/viewer/2022061608/5695d0fd1a28ab9b0294b0d1/html5/thumbnails/3.jpg)
Classificació dels lípids
a) LÍPIDS SAPONIFICABLES
Amb ells es pot formar sabó quan reaccionen amb una base forta.
En la seva composició participen els àcids grassos.
B) LÍPIDS INSAPONIFICABLES
No es poden hidrolitzar amb bases fortes i no formen sabons.
En la seva composició no participen els àcids grassos.
![Page 4: UD3 LÍPIDS](https://reader033.fdocumento.com/reader033/viewer/2022061608/5695d0fd1a28ab9b0294b0d1/html5/thumbnails/4.jpg)
2. 2. ELSELS ÀCIDS GRASSOSÀCIDS GRASSOS• Molècules formades per una llarga cadena
hidrocarbonada alifàtica (lineal) apolar, amb un nombre parells d’àtoms de C. –CH2-CH2-CH2- És la part hidròfoba.
• El darrer C és un grup carboxil (-COOH), és la part hidròfila polar.
• Poden trobar-se en petites quantitats en el plasma sanguini i en l'interior de les cèl·lules.
• Es troben sobretot formant part dels lípids saponificables, com per exemple dels greixos.
• S’obtenen per hidròlisi dels lípids saponificables.
![Page 5: UD3 LÍPIDS](https://reader033.fdocumento.com/reader033/viewer/2022061608/5695d0fd1a28ab9b0294b0d1/html5/thumbnails/5.jpg)
Els àcids grassos saturats• No tenen dobles enllaços entre els C, per tant les
cadenes hidrocarbonades són lineals.
• Solen ser sòlids a temperatura ambient (25 ºC).
• Exemples: àcid esteàric i àcid palmític.
![Page 6: UD3 LÍPIDS](https://reader033.fdocumento.com/reader033/viewer/2022061608/5695d0fd1a28ab9b0294b0d1/html5/thumbnails/6.jpg)
Els àcids grassos insaturats• Tenen dobles enllaços entre els seus C,
per tant les cadenes hidrocarbonades no són rectilínies.
• Monoinsaturats: només tenen un enllaç doble, per exemple l’àcid oleic.
• Poliinsaturats: tenen més d’un enllaç doble, per exemple l’àcid linoleic.
![Page 7: UD3 LÍPIDS](https://reader033.fdocumento.com/reader033/viewer/2022061608/5695d0fd1a28ab9b0294b0d1/html5/thumbnails/7.jpg)
Propietats químiquesa) Reacció d’esterificació
DURANT LA DIGESTIÓ ELS ENZIMS LIPASES HIDROLITZEN ELS ÈSTERS DONANT LLOC A ÀCIDS GRASSOS I A ALCOHOL.
![Page 8: UD3 LÍPIDS](https://reader033.fdocumento.com/reader033/viewer/2022061608/5695d0fd1a28ab9b0294b0d1/html5/thumbnails/8.jpg)
b) Reacció de saponificació Els àcids grassos reaccionen amb una base forta (NaOH o
KOH) formant-se les sals dels àcids grassos corresponents, que s’anomenen sabons.
ELS ÀCIDS GRASSOS SÓN INSOLUBLES EN AIGUA, PERÒ LES MOLÈCULES DE SABÓ FORMEN GRUPS (MICEL·LES) QUE ES DISPERSEN A L’AIGUA FORMANT DISPERSIONS COL·LOIDALS.
![Page 9: UD3 LÍPIDS](https://reader033.fdocumento.com/reader033/viewer/2022061608/5695d0fd1a28ab9b0294b0d1/html5/thumbnails/9.jpg)
Propietats físiquesa) LA SOLUBILITAT
A partir de 8 C són insolubles en aigua. Com més gran és la cadena hidrocarbonada, més insoluble és en aigua i més soluble és en dissolvents apolars.
Els sabons són molècules amfipàtiques, és a dir són bipolars amb una part hidròfila (el grup carboxil ionitzat –COO-), i una part hidròfoba (la cadena hidrocarbonada (CH3-CH2-CH2-…) que estableix enllaços de Van der Waals amb molècules lipídiques.
![Page 10: UD3 LÍPIDS](https://reader033.fdocumento.com/reader033/viewer/2022061608/5695d0fd1a28ab9b0294b0d1/html5/thumbnails/10.jpg)
Sabó sobre l’aigua grups carboxílics dintre de l’aigua i cadenes hidrocarbonades fora d’ella. Constitueixen una pel·lícula superficial.
Si l’agitem es formen les micel·les on les molècules es disposen juntes, les cadenes hidrocarbonades cap a dintre i els grups carboxílics cap a fora.
![Page 11: UD3 LÍPIDS](https://reader033.fdocumento.com/reader033/viewer/2022061608/5695d0fd1a28ab9b0294b0d1/html5/thumbnails/11.jpg)
b) EL PUNT DE FUSIÓ
Per fondre els sòlids cal trencar els enllaços de Van der Waals que hi ha entre les cadenes hidrocarbonades.
En els àcids grassos saturats, a major longitud de la cadena hidrocarbonada, més enllaços cal trencar i més energia calorífica es gasta. Per tant el punt de fusió és més alt.
En els àcids grassos insaturats, a major nombre d’enllaços dobles i triples (fan que les molècules presenten colzes), menys enllaços de Van der Waals cal trencar. Per tant el punt de fusió és més baix.
![Page 12: UD3 LÍPIDS](https://reader033.fdocumento.com/reader033/viewer/2022061608/5695d0fd1a28ab9b0294b0d1/html5/thumbnails/12.jpg)
Punt de fussió dels àcids grassos
![Page 13: UD3 LÍPIDS](https://reader033.fdocumento.com/reader033/viewer/2022061608/5695d0fd1a28ab9b0294b0d1/html5/thumbnails/13.jpg)
3. ELS LÍPIDS AMB ÀCIDS GRASSOS (SAPONIFICABLES)
• Amb ells es pot formar sabó.
• En la seua composició participen els àcids grassos.
• Tots són èsters, és a dir són el producte de la unió d’un àcid gras i un alcohol.
• Classificació: lípids simples o hololípids i lípids complexos o heterolípids
![Page 14: UD3 LÍPIDS](https://reader033.fdocumento.com/reader033/viewer/2022061608/5695d0fd1a28ab9b0294b0d1/html5/thumbnails/14.jpg)
3.1 Lípids simples o hololípids• Èsters formats exclusivament per àcids grassos i un
alcohol.• Classificació: - acilglicèrids o greixos
- cèrids
a) Acilglicèrids o greixos
Lípids simples formats per l’esterificació d’una, dues o tres molècules d’àcids grassos amb una molècula d’alcohol (glicerina).
Molècules insolubles en aigua. Com tenen una densitat baixa suren sobre l’aigua.
![Page 15: UD3 LÍPIDS](https://reader033.fdocumento.com/reader033/viewer/2022061608/5695d0fd1a28ab9b0294b0d1/html5/thumbnails/15.jpg)
CLASSIFICACIÓ SEGONS EL NOMBRE D’ÀCIDS GRASSOS:-Monoacilglicèrids: una molècula d’àcid gras.-Diacilglicèrids: dues molècules d’àcids grassos.-Triacilglicèrids o triglicèrids: tres molècules d’àcids grassos. Els més abundants en la natura.
![Page 16: UD3 LÍPIDS](https://reader033.fdocumento.com/reader033/viewer/2022061608/5695d0fd1a28ab9b0294b0d1/html5/thumbnails/16.jpg)
• Acilglicèrids amb àcids grassos insaturats a temperatura ambient són líquids. Són els olis.
• Acilglicèrids amb àcids grassos saturats a temperatura ambient són sòlids. Són els seus.
• Acilglicèrids amb àcids grassos de cadena curta a temperatura ambient són semisòlids. Són les mantegues.
![Page 17: UD3 LÍPIDS](https://reader033.fdocumento.com/reader033/viewer/2022061608/5695d0fd1a28ab9b0294b0d1/html5/thumbnails/17.jpg)
![Page 18: UD3 LÍPIDS](https://reader033.fdocumento.com/reader033/viewer/2022061608/5695d0fd1a28ab9b0294b0d1/html5/thumbnails/18.jpg)
• Triacilglicèrids: no tenen polaritat, perquè no deixen cap radical hidroxil lliure en la glicerina. S’anomenen greixos neutres.
• Monoacilglicèrids i diacilglicèrids: tenen polaritat, perquè deixen radicals hidroxils lliures en la glicerina.
![Page 19: UD3 LÍPIDS](https://reader033.fdocumento.com/reader033/viewer/2022061608/5695d0fd1a28ab9b0294b0d1/html5/thumbnails/19.jpg)
• Els acilglicèrids davant de bases donen llocs a
reaccions de saponificació, on es produeixen molècules de sabó.
ELS ACILGLICÈRIDS TENEN FUNCIÓ DE RESERVA ENERGÈTICA. S’EMMAGATZEMEN EN ELS ADIPÒCITS. LA SEVA COMBUSTIÓ METABÒLICA PRODUEIX 9,4Kcal/g.
![Page 20: UD3 LÍPIDS](https://reader033.fdocumento.com/reader033/viewer/2022061608/5695d0fd1a28ab9b0294b0d1/html5/thumbnails/20.jpg)
b) Cèrids o ceres
• S’obtenen per l’esterificació de:
- Àcid gras de cadena llarga (14 - 36 C).- Alcohol de cadena llarga alifàtica (14 - 30 C).
• Les llargues cadenes alifàtiques els confereix:
- Caràcter fortament apolar.- Són intensament hidròfobes, lipòfiles.- Funcions impermeabilitzadora i protectora làmines impermeables que protegeixen l’epidermis i formacions dèrmiques dels animals i la superfície d’òrgans vegetals.
![Page 21: UD3 LÍPIDS](https://reader033.fdocumento.com/reader033/viewer/2022061608/5695d0fd1a28ab9b0294b0d1/html5/thumbnails/21.jpg)
• Les trobem en:
- Vertebrats Pell, pèl i plomes.Lanolina o cera de la llana.Cerumen del conducte auditiu extern.
- Invertebrats Cutícula de l’exosquelet.Cera de les abelles.
- Vegetals Cutícula de fulles, fruits i tiges joves.Cera de carnauba (palmera brasilera)
![Page 22: UD3 LÍPIDS](https://reader033.fdocumento.com/reader033/viewer/2022061608/5695d0fd1a28ab9b0294b0d1/html5/thumbnails/22.jpg)
3.2 Lípids complexos o heterolípids3.2 Lípids complexos o heterolípids• Èsters formats per àcids
grassos, un alcohol i un tercer tipus de molècules.
• Són els principals constituents de la bicapa lipídica de les membranes plasmàtiques. Per això també s’anomenen lípids de membrana.
![Page 23: UD3 LÍPIDS](https://reader033.fdocumento.com/reader033/viewer/2022061608/5695d0fd1a28ab9b0294b0d1/html5/thumbnails/23.jpg)
• Tenen comportament amfipàtic.
• En contacte amb l’aigua formen bicapes on les zones lipòfiles (hidròfobes) queden a la part interior i les zones hidròfiles a l’exterior, en contacte amb les molècules de l’aigua
![Page 24: UD3 LÍPIDS](https://reader033.fdocumento.com/reader033/viewer/2022061608/5695d0fd1a28ab9b0294b0d1/html5/thumbnails/24.jpg)
LÍPIDS COMPLEXOS (HETEROLÍPIDS)
FOSFOGLICÈRIDS FOSFOESFINGOLÍPIDS
GLICOESFINGOLÍPIDS
FOSFOLÍPIDS GLICOLÍPIDS
CEREBRÒSIDS
GANGLIÒSIDS
![Page 25: UD3 LÍPIDS](https://reader033.fdocumento.com/reader033/viewer/2022061608/5695d0fd1a28ab9b0294b0d1/html5/thumbnails/25.jpg)
Fosfoglicèrids• Èsters formats per dos
àcids grassos, una glicerina, un àcid fosfòric i un alcohol (normalment un aminoalcohol –NH2).
• Són les molècules mésabundants de la membrana plasmàtica.
![Page 26: UD3 LÍPIDS](https://reader033.fdocumento.com/reader033/viewer/2022061608/5695d0fd1a28ab9b0294b0d1/html5/thumbnails/26.jpg)
• Els més abundants són:
– Fosfatidiletanolamina o cefalina cervell i membranes del RE.
– Fosfatidilcolina o lecitina fetge, cervell (beina de mielina) i rovell d’ou.
– Fosfatidilserina cara interna de la membrana plasmàtica i membranes dels eritròcits.
![Page 27: UD3 LÍPIDS](https://reader033.fdocumento.com/reader033/viewer/2022061608/5695d0fd1a28ab9b0294b0d1/html5/thumbnails/27.jpg)
Fosfoesfingolípids• Èsters formats per un àcid gras,
una esfingosina (aminoalcohol de cadena llarga), un grup fosfat i un aminoalcohol.
![Page 28: UD3 LÍPIDS](https://reader033.fdocumento.com/reader033/viewer/2022061608/5695d0fd1a28ab9b0294b0d1/html5/thumbnails/28.jpg)
• Formen part de les membranes plasmàtiques, es situen a la cara externa. Li donen rigidesa.
• Són molt abundants a les beines de mielina dels àxons de les neurones.
• Tenen comportament amfipàtic.
• El més abundant és l’esfingomielina.
![Page 29: UD3 LÍPIDS](https://reader033.fdocumento.com/reader033/viewer/2022061608/5695d0fd1a28ab9b0294b0d1/html5/thumbnails/29.jpg)
Glicoesfingolípids• Èsters formats per un àcid gras, una esfingosina i un glúcid.
• No presenten grup fosfat.
• Es troben a les bicapes lipídiques de les membranes plasmàtiques, a la cara externa on reben les molècules externes.
• Abundants en les neurones del cervell, actuan com a receptors de neurotransmissors en els botons sinàptics.
• Tipus: cerebròsids i gangliòsids
![Page 30: UD3 LÍPIDS](https://reader033.fdocumento.com/reader033/viewer/2022061608/5695d0fd1a28ab9b0294b0d1/html5/thumbnails/30.jpg)
![Page 31: UD3 LÍPIDS](https://reader033.fdocumento.com/reader033/viewer/2022061608/5695d0fd1a28ab9b0294b0d1/html5/thumbnails/31.jpg)
Cerebròsids
• Només tenen un monosacàrid (normalment glucosa o galactosa) o un oligosacàrid senzill de menys de 15 monosacàrids (normalment fructosa).
![Page 32: UD3 LÍPIDS](https://reader033.fdocumento.com/reader033/viewer/2022061608/5695d0fd1a28ab9b0294b0d1/html5/thumbnails/32.jpg)
Gangliòsids• Tenen un oligosacàrid complex en el qual
sempre hi ha una molècula anomenada àcid siàlic. Poden presentar ramificacions.
![Page 33: UD3 LÍPIDS](https://reader033.fdocumento.com/reader033/viewer/2022061608/5695d0fd1a28ab9b0294b0d1/html5/thumbnails/33.jpg)
4. ELS LÍPIDS SENSE ÀCIDS GRASOS (INSAPONIFICABLES)
TIPUS
ISOPRENOIDESO
TERPENSESTEROIDES PROSTAGLANDINES
• No presenten àcids grasos en la seva composició.
![Page 34: UD3 LÍPIDS](https://reader033.fdocumento.com/reader033/viewer/2022061608/5695d0fd1a28ab9b0294b0d1/html5/thumbnails/34.jpg)
Isoprenoides o terpens
• Són derivats del isoprè.
• Poden formar cadenes lineals o cícliques.• Classificació segons el nº de molècules
d’isoprè:
![Page 35: UD3 LÍPIDS](https://reader033.fdocumento.com/reader033/viewer/2022061608/5695d0fd1a28ab9b0294b0d1/html5/thumbnails/35.jpg)
– Monoterpens: 2 molècules d’isoprè.Substàncies aromàtiques com mentol (menta), eucaliptol (eucaliptus), limonè (llimona) i geraniol (gerani).
– Diterpens: 4 molècules d’isoprè.Fitol (forma part de la clorofil·la) i vitamines A, E i K.
– Triterpens: 6 molècules d’isoprè.Esqualè (intermediari en la síntesi del colesterol al fetge).
![Page 36: UD3 LÍPIDS](https://reader033.fdocumento.com/reader033/viewer/2022061608/5695d0fd1a28ab9b0294b0d1/html5/thumbnails/36.jpg)
– Tetraterpens: 8 molècules d’isoprè.Carotenoides (pigments fotosintètics, poden ser vermellosos, groguencs o ataronjats).
– Politerpens: més de 8 molècules d’isoprè.Cautxú (milers de molècules d’isoprè).
![Page 37: UD3 LÍPIDS](https://reader033.fdocumento.com/reader033/viewer/2022061608/5695d0fd1a28ab9b0294b0d1/html5/thumbnails/37.jpg)
Esteroides• Són derivats de l’esterà o ciclopentà
perhidrofenantré.
• Classificació segons els substituents que s’uneixen a les posicions 3 i 17 de l’esterà i els dobles enllaços en els anells:
![Page 38: UD3 LÍPIDS](https://reader033.fdocumento.com/reader033/viewer/2022061608/5695d0fd1a28ab9b0294b0d1/html5/thumbnails/38.jpg)
– Esterols: tenen un grup hidroxil (-OH) en el C3 i una cadena alifàtica en el C17. Són els més nombrosos.
COLESTEROL ÀCIDS BILIARS VITAMINES D ESTRADIOL
Forma part de les membranes cel·lulars dels animals, donant-les estabilitat. És el precursor de la resta d’esteroides.
Es produeixen al fetge a partir del colesterol. D’ells deriven les sals biliars que emulsionen els greixos a l’intestí.
Regulen el metabolisme del Ca i la seva absorció intestinal. La seva síntesi és induïda a la pell per radiació ultraviolada.
És l’hormona encarregada de regular l’aparició dels caràcters sexulas secundaris femenins.
![Page 39: UD3 LÍPIDS](https://reader033.fdocumento.com/reader033/viewer/2022061608/5695d0fd1a28ab9b0294b0d1/html5/thumbnails/39.jpg)
![Page 40: UD3 LÍPIDS](https://reader033.fdocumento.com/reader033/viewer/2022061608/5695d0fd1a28ab9b0294b0d1/html5/thumbnails/40.jpg)
– Hormones esteroides: tenen un àtom d’oxigen unit al C3 per un doble enllaç.
HORMONES SUPRARENALS
HORMONES SEXUALS
ALDOSTERONA CORTISOL PROGESTERONA
TESTOSTERONAIncrementa la
reabsorció de ions Na i Cl al ronyó
Afavoreix la síntesi de glucosa i de glicogen i el catabolisme de lípids i proteïnes
Prepara els òrgans sexuals femenins per a la gestació
Reponsable dels caràcters sexuals masculins
![Page 41: UD3 LÍPIDS](https://reader033.fdocumento.com/reader033/viewer/2022061608/5695d0fd1a28ab9b0294b0d1/html5/thumbnails/41.jpg)
ALDOSTERONA
PROGESTERONA
TESTOSTERONA
![Page 42: UD3 LÍPIDS](https://reader033.fdocumento.com/reader033/viewer/2022061608/5695d0fd1a28ab9b0294b0d1/html5/thumbnails/42.jpg)
Prostaglandines• Són substàncies derivades de l’àcid prostanoic, el qual està
constituït per un anell ciclopentà i 2 cadenes alifàtiques.
• Funcions:
– Estimular els receptors del dolor i iniciar la vasodiltació dels capilars.
– Fer aparèixer la febre.– Disminuir la pressió sanguínia.– Reduir la secreció de sucs gàstrics.– Estimular la musculatura llisa de l’úter que indueix el part
(s’utilitzen com a abortius).
![Page 43: UD3 LÍPIDS](https://reader033.fdocumento.com/reader033/viewer/2022061608/5695d0fd1a28ab9b0294b0d1/html5/thumbnails/43.jpg)
5. LES FUNCIONS DELS LÍPIDS• Funció de reserva energètica: són la principal font de
reserva energètica de l’organisme. Produeixen 9,4 Kcal/g en les reaccions metabòliques, mentre que els glúcids tan sols produeixen 4,1 Kcal/g. Aquesta funció la realitzen els acilglicèrids.
• Funció protectora: els acilglicèrids recobreixen els òrgans per protegir-los de cops, les ceres recobreixen la superfície de la pell i actuen com a aïllants tèrmics acumulant-se sota la pell de les aus i mamífers.
![Page 44: UD3 LÍPIDS](https://reader033.fdocumento.com/reader033/viewer/2022061608/5695d0fd1a28ab9b0294b0d1/html5/thumbnails/44.jpg)
• Funció estructural: els fosfoglicèrids i esfingolípids formen les bicapes lipídiques de les membranes cel·lulars.
• Funció biocatalitzadora: les vitamines lipídiques, les hormones esteroides i les prostaglandines faciliten les reaccions químiques en els éssers vius.
• Funció transportadora: les lipoproteïnes plasmàtiques i els àcids biliars transporten lípids com el colesterol i els triacilgrlicèrids, des de l’intestí fins on són utilitzades o fins al teixit adipós.