Un cervell cada cop més gran?

En el gràfic de baix es representa la capacitat craniana (mesurada en centímetres cúbics) de diferents espècies, calculada en funció del volum interior del crani. El quadrat representa el promig entre totes les dades estudiades, l’interval (representat per la línia vertical) indica el màxim i el mínim de la mostra estudiada (és a dir: el conjunt d’individus mesurats). Es fàcil observar que els homínids més moderns tenen una capacitat major, el que possiblement té a veure amb un major desenvolupament de l’encèfal i amb les nostres habilitats (capacitat d’abstracció, associació i codificació d’informació, llenguatge, per exemple).

Omple la següent taula amb les dades del gràfic

Capacitat craniana Espècie

Mín cc Máx cc promig

cc Orangutà Goril·la Ximpanzé Austalopithecus afarensis Australopithecus africanus Paranthropus robustus Homo habilis Homo erectus Homo neanderthalensis Homo sapiens

Crani gran ≠ Cervell gran

La capacitat craniana i el volum del cervell no són suficients per considerar el grau d’intel·ligència d’un ésser viu, ja que el cervell també controla altres funcions de la vida, com el moviment. Un animal gran és lògic que tingui un cervell gran que el regeixi ( i a ningú si li acudirà que un elefant té el cervell més gran que el d’un humà perquè és més intel·ligent). Així és fa necessari trobar una relació entre el volum del cervell i el pes del cos, per saber quina quantitat de cervell correspon a cada gram de cos. Hauria d’ésser semblant en tots els casos, si és molt gran voldrà dir que sobra cervell per regir el cos; un cervell que es podrà dedicar a pensar per exemple. En el següent gràfic es representa aquest índex d’encefalització

Index d’encefalització

Relaciona el pes de l’encèfal en relació al pes de l’animal. És més alt quan augmenta la proporció d’encèfal que no serveix directament per controlar el cos de l’animal

0,00

1,00

2,00

3,00

4,00

5,00

6,00

7,00

8,00

Goril

·la

Ximpanzé

A. afa

rensis

A. afri

canus

P. robustu

s

H. habilis

H. ere

ctus

H. neanderth

alensis

H. sapiens

Serie1

La capacitat craniana, la massa de l’encèfal i el grau de desenvolupament del cervell.

Capacitat craniana

Espècie Massa

corporal Kg

Mín cc Máx cc promig

cc

pes encèfal (grams)

index enc/cos

(g/g)

Eq. index

Encef.

Orangutan 60 385 409 397 Goril·la 115 452 486 469 500 0,004 1,82 Ximpanzé 40 391 409 400 400 0,010 2,80 A. afarensis 40 400 500 450 450 0,011 3,15 A. africanus 35 400 500 450 450 0,013 3,43 P. robustus 40 400 530 465 465 0,012 3,26 H. habilis 50 500 750 625 625 0,013 3,81 H. erectus 60 750 1250 1000 1000 0,017 5,45 H. neanderthalensis 75 1250 1780 1515 1500 0,020 7,12 H. sapiens 65 1200 1600 1400 1250 0,019 6,48

El cervell del goril·la és més gran que el dels Australopitecs, no obstant també té un pes corporal molt major, amb la qual cosa hi ha més cervell per cada gram de cos en els segons.

Observa com varia la capacitat amb el temps