UN GRANET DE

SORRA filosofia i kinesiologia

Cati Salas i Imma Burgués

FILOSOFIA

Des de la filosofia es pot contribuir al rebuig contra la guerra i la violència. El coneixement que porta a aconseguir la pau s’aconsegueix treballant des del punt de vista de les diferents solucions que es troben per a resoldre els conflictes.

El seu esperit crític i el raonament de les seves pròpies idees es desenvolupa a partir d’un aprofundiment en el diàleg filosòfic que ajuda a aprofundir en les causes, les raons, les diferents postures...

Orientarem el treball dels alumnes pel que fa al concepte de Pau reflexionant sobre el benefici de les diferents societats existents facilitant aliment, arribada d’aigua potable, atenció mèdica...

Serà interessant reflexionar com es reparteix l’avanç de la ciència al món i qui se'n beneficia més o menys, així com la responsabilitat ètica, la responsabilitat dels governs dels diferents països, el respecte cap a les diferents cultures i la llibertat de les persones.

Centrarem el nostre treball amb la doctora Wangari Muta Maathai premi nobel de la Pau de l’any 2004.

(Nyieri, Kenya, 1 d'abril de 1940 - Nairobi, Kenya, 25 de setembre de 2011)

Al 2004 va rebre el Premi Nobel de la Pau per "les seves contribucions al desenvolupament sostenible, a la democràcia i a la pau". Va ser la primera dona africana en rebre aquest guardó. La doctora Maathai era a més a més membre electa al parlament i ministra de Medi Ambient i Recursos Naturals dintre del govern presidit per Mwai Kibaki. Va fundar el Moviment del Cinturó verd al 1977, un grup col·lectiu ecologista responsable del plantament de més de 30 milions d’arbres per a tot el país per tal d’evitar l’erosió del sòl i per a millorar la qualitat de vida de les dones que el portaven a terme.

Ha estat pou d'inspiració per a molts en la lluita pels drets democràtics i especialment ha encoratjat les dones a millorar la seva situació. A més va ser una lluitadora apassionada pels drets humans i la justícia social. Va destacar per protegir els pobres, especialment les dones, i per la seva lluita contra la injustícia i a favor de la pau. La persistència i l'actitud valenta de la professora Maathai li va merèixer un lloc entre les dones més admirades i respectades de Kènia, però també li va comportar anar a la presó i ser reprimida en diverses ocasions així com ser desmerescuda pel govern del seu país.

Iniciem el treball preguntant-nos a nivell general algunes qüestions importants i bàsiques de les societats existents al món:

- Com definiríem la ciència? Quins tipus de ciència coneixem?

- Qui són els científics? Què fan? - Què són els descobriments científics? On s’apliquen? - Creieu que hi ha descobriments bons i descobriments dolents? - La ciència arriba a tots els països i a totes les persones per igual? - A qui arriba més? I a qui menys? - Creieu que s’ha d’avançar perquè tothom es pugui beneficiar dels avenços

científics? Per què? - L’avanç de la ciència pot disminuir considerablement o bé eradicar la pobresa?

O les malalties que afecten a milions de persones? - Quins són els països que més avenços en la ciència aconsegueixen?

- I quina responsabilitat tenen els governs d’aquests països quan aconsegueixen un avenç científic en una malaltia per exemple? I nosaltres?

- A l’hora d’avançar científicament tot s’hi val? I les armes de guerra modernes,

químiques, bacteriològiques... creieu que són necessàries?

- Sabíeu que els científics fan un jurament en el que es comprometen a fer servir

els seus coneixements i descobriments per al bé de les persones i la societat? - Creieu que es respecten totes les cultures que existeixen al món? Quines es

respecten menys? - A classe tenim diferents cultures? Feu un repàs de totes. - Què en sabem d’aquestes cultures? Creieu que és poc o molt el que en

coneixem? - Les respectem nosaltres a l’escola? Fem activitats per a conèixer-les millor? - Creieu que quan més coneixem els companys de la classe, millor ens entenem? - No sempre veiem les coses de la mateixa manera que un company i sempre

creiem que la nostra opinió és la més bona i que tenim raó. Provem d’escoltar al company i d’intentar veure-les com ell? Potser ell també té part de raó!!!

- Analitzem com resolem els conflictes amb els companys a l’aula o a l’escola en

general.

Aspectes que hem de tenir en compte:

Tenir conflictes és una situació normal i inevitable.

La convivència propera amb els altres genera mals entesos i conflictes.

Identificar i reconèixer el problema.

Què ha passat?

Inhibir respostes anteriors que no serveixen per a resoldre els problemes.

Com he reaccionat? Agredint verbal o físicament, cridant, recriminant...

He pogut pensar, en aquell moment, en aturar-me i calmar-me?

Pensar (en fred) les possibles solucions que ens podem ajudar a resoldre’l. Decidir quines són les més òptimes.

Què hagués pogut fer?

Quina és la manera d’actuar que és més fàcil per a mi i que m’ajudarà a resoldre el conflicte?

(no donar-li importància, disculpar-se, marxar del lloc del conflicte, solucionar-ho verbalment...)

Posar en pràctica la decisió presa.

Quins passos es portaran a terme per a realitzar-la?

Quins mecanismes de control activaré per a poder-me controlar?

KINESIOLOGIA

L’ELEFANT

L’exercici de l’Elefant forma part de les habilitats físiques que potencien l’equilibri actiu per escoltar.

Des de nadons experimentem i explorem el món sonor girant el cap tant a la dreta com a l’esquerra. Gràcies a aquests girs podem rebre els sons que es produeixen al nostre voltant d’una manera més activa. També dóna més confiança quan podem observar la persona que parla ja que podem veure els missatges no verbals, per això és important que tots els nens/es de l’aula ens puguin veure quan expliquem qualsevol activitat. Els moviments que realitzem en fer aquest exercici, sembla que ajuden l’equilibri vestibular i l’equilibri en general.

El sistema vestibular és la part de l'oïda interna i el cervell que ajuda a controlar l'equilibri i els moviments de l'ull.

Quan l'oïda interna i el cervell han estat afectats per una malaltia o un accident, es poden presentar desordres vestibulars.

Els desordres diagnosticats més comuns inclouen vertigen posicional, infeccions de l'oïda interna, danys causats per cops en el cap, entre d’altres.

El sistema vestibular és el que ens ensenya a mantenir constantment l'equilibri i a regular la nostra postura. Totes les sensacions que tenim passen a través del mecanisme vestibular, per la qual cosa tots els altres sentits: el que sentim, el que veiem, etc. es percebran d'una forma còmoda i tindran significat solament si el sistema vestibular funciona com cal.

Quan això no és així sorgeixen problemes en el rendiment escolar i el comportament dels nens.

Els estímuls vestibulars poden resultar tranquil·litzants o alarmants. Un moviment suau o un balanceig, poden provocar el somni. Un estímul més vigorós com el d'una muntanya russa pot tenir un efecte d'excitació.

Els nens amb problemes per integrar la informació sensorial poden tenir respostes hiper o hipo als estímuls vestibulars diaris. Això pot fer que es mostrin com exageradament porucs o afectats pel moviment o, tot el contrari, que aquesta estimulació no els arribi amb la

suficient claredat pel que necessiten més del que les seves activitats diàries els ofereixen. Aquests són els nens que no paren quiets, que salten, corren i giren pel sòl a tota hora.

L'estat més madur del sistema nerviós quant al moviment és la capacitat de mantenir-se totalment quiet i l'equilibri perfecte és el no moviment. Els nens que tenen dificultat per estar quiets, sovint tenen un control immadur sobre l'equilibri. Aquests nens amb freqüència es concentraran millor a la classe si se'ls permet aixecar-se durant uns minuts. El moviment és com un aliment per al seu cervell que necessiten i busquen constantment.

S'ha comprovat que si se'ls permet als nens hiperactius donar voltes durant 30 segons en ambdues adreces (per evitar marejos, ha de canviar-se de direcció al cap de poques voltes), aquests mostren un augment en la seva atenció de fins a 30 minuts després de l'exercici (Sally Goddard en "Reflexos, aprenentatge i comportament"). Això suggereix, una vegada més, que aquests nens hiperactius necessiten l'estimulació vestibular per posar el seu cervell "en marxa".

És una activitat senzilla i alhora divertida que pot merèixer la pena dur a terme. És molt important que es donin unes poques voltes en cada direcció cada vegada, i la mateixa quantitat en un sentit que en l'altre, per evitar el mareig i que l'estimulació de tots dos hemisferis cerebrals sigui la mateixa.

Existeixen exercicis que milloren l'atenció i el comportament a través de l'estimulació del sistema vestibular:

� Desenvolupament *neuromotor mètode DOMEN, consultar amb *Vegakids. � Reorganització *neurofuncional mètode *PADOVAN, consultar amb Clavé

*Psicopedagogs. � Teràpia ocupacional de la INTEGRACIÓ SENSORIAL, consultar amb Isabelle

*Beaudry. � Teràpia de Moviments Rítmics (*TMR) de *Harald *Blomberg, consultar en Reflexos

Primitius i *TMR. � Teràpia de la Integració dels Reflexos de *The *Institute *for *Neuro-*Physiological

*Psycology (*INPP), consultar Vida *Kiniesología S.C.C.L Publicat per *Rosina *Uriarte.

Informació extreta de:

1. El sistema vestibular y la hiperactividad

estimulacionydesarrollo.blogspot.com

2. VEDA - Vestibular Disorders Association - Desórdenes Vestibulares

vestibular.org/espafffdol/desF3rdenes.php

3. Sistema vestibular - Wikipedia, la enciclopedia libre

es.wikipedia.org/wiki/Sistema_vestibular

OÏDA INTERNA