ERC Acci Granollers 2015Granollers SosteniblePg. 5 de 5Un Granollers sostenible per a una nova Catalunya

Lespai cvic. Urbanisme, sostenibilitat i governanaTot i que, etimolgicament, urbanisme t a veure amb lordenaci de la ciutat, la realitat indica que la majoria de fenmens que passen a dins dels municipis des del punt de vista fsic estan directament relacionats amb el que succeeix en el seu rerepas (hinterland) immediat, ra per la qual, des de mitjan segle XX, la reflexi urbanstica incorpora gradualment la interrelaci amb la planificaci fsica dmbits superiors al municipi i la planificaci econmica, incloent-hi, gradualment tamb, la perspectiva ambiental. Per tant, lurbanisme, en lactualitat, no s altra cosa que una perspectiva global de la relaci de lhome amb el medi en qu es desenvolupa, que fa de lordenaci del sl el seu eix.Noms des daquesta perspectiva es pot entendre que, malgrat que des de fa molts anys[footnoteRef:1], lurbanisme s una competncia bsicament municipal, la legislaci urbanstica estableixi la necessria coherncia dels plans urbanstics amb el planejament territorial, a banda destablir categories de planejament urbanstic supramunicipal que simposen jerrquicament al planejament urbanstic municipal[footnoteRef:2]. [1: Des del 1924, amb el Reglamento de Obras, Servicios y bienes Municipales i lEstatuto Municipal de Calvo Sotelo.] [2: En lactualitat, els articles 13 i 56 del Text refs durbanisme i Llei 23/1983, de poltica territorial.]

Tamb des daquesta perspectiva cal entendre la introducci del principi del desenvolupament sostenible a la legislaci urbanstica[footnoteRef:3]. [3: Mancat encara, per, de llarg recorregut pel que fa al planejament vigent a Catalunya, ats que, tot i que inclou el concepte a la Llei durbanisme de 2002, la mateixa Llei renuncia a la manca dadaptaci espanyola de la Directiva 2001/42/CE, de 27 de juny de 2001, de lavaluaci ambiental de plans i programes, a incorporar-la a lordenament catal, cosa que no es fa fins lany 2006.]

Finalment, s destacable com el concepte de desenvolupament sostenible, formulat en la clssica definici de la Comissi Brundtland de lONU com noms el que s capa de perdurar, incorporant-hi les dimensions deficincia econmica (economia), qualitat ambiental del medi natural i cultural (ecologia) i cohesi social (societat), sha redefinit incloent-hi la governana democrtica, s a dir, el dret al bon govern[footnoteRef:4] i a la bona administraci, despecial rellevncia si es t en compte que alguns dels drets que es reconeixen en la majoria de constitucions occidentals estan vinculades al medi ambient urb. [4: Pel que fa a Catalunya, aquest dret al bon govern es troba recollit en larticle 30 de lEstatut del 2006.]

Fi de la dicotomia ciutat/sostenibilitatSegons la Carta de Leizping sobre ciutats europees sostenibles[footnoteRef:5]: [5: Aprovada en la reuni informal de ministres de Desenvolupament urb i cohesi territorial celebrada a Leipzig el 24/25 de maig de 2007.]

... A llarg termini, les ciutats no poden satisfer la seva funci de motor de progrs social i creixement econmic tal com es descriu en lestratgia de Lisboa, a menys que siguin capaces de mantenir lequilibri social, protegir la seva diversitat cultural i establir una elevada qualitat pel que fa al disseny, larquitectura i el medi ambient....... la interacci entre larquitectura, planificaci urbana i de les infraestructures sha dintensificar per tal de poder crear espais pblics atractius i humans....... Una contribuci essencial tant a la qualitat de vida com del medi ambient es pot fer mitjanant un transport urb sostenible, accessible i assequible ... Shan de millorar les infraestructures tcniques, en especial el subministrament daigua i el tractament de les aiges residuals i altres xarxes de subministrament. [...] Leficincia energtica s un requisit clau per als serveis dutilitat pblica. Leficincia energtica en els edificis sha de millorar, tant en els existents com en els de nova planta.Una base important per a un s eficient dels recursos s una estructura compacta dassentaments. L estratgia dintegrar els usos dhabitatge, treball, educaci, compres i oci en els barris ha resultat ser especialment sostenible....Les nostres ciutats shan dadaptar a lamenaa del canvi climtic global. Un desenvolupament urb ben dissenyat pot afavorir un creixement basat en la reducci de combustibles fssils, millorar la qualitat ambiental i reduir les emissions de carboni....Est previst que el 70 % de la poblaci mundial visqui en ciutats lany 2050; un 50 %, el 2008[footnoteRef:6] i, a hores dara, 4 de cada 5 europeus vivim en ciutats[footnoteRef:7]. Aix doncs, dins el fet municipal, la ciutat, de manera rellevant, se situa en el centre de qualsevol estratgia poltica per a la sostenibilitat. [6: Dades extretes de la presentaci de la metodologia de treball Ecobarri Vallbona. Institut de cincia i Tecnologia Ambiental UAB, ICTA] [7: Comunicaci de la Comissi al Consell i al Parlament Europeu sobre una estratgia temtica sobre el medi ambient urb (COM (2005) 718 final), formulada en compliment de Sis Programa dAcci de la Comunitat Europea en matria de Medi Ambient (Decisi 1600/2002/CE del Parlament Europeu i del Consell de 22 de juliol de 2002]

El gaudi i la preservaci duna part rellevant de drets ciutadans reconeguts en les constitucions del nostre entorn poltic estan vinculats al medi ambient urb. El dret a la ciutat (o a determinat model de ciutat, una ciutat sostenible), les cartes de drets amb relaci a ls del sl, interaccionen amb drets fonamentals dels ciutadans. [footnoteRef:8] [8: Larticle 175 del Tractat de la Uni Europea, que dna cobertura a les competncies sobre utilitzaci del sl, forma part del Ttol competencial sobre medi ambient; res a veure amb una regulaci del sl des del punt de vista patrimonial. Fins i tot el Tribunal Constitucional espanyol, seguint la doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans, ha vinculat la defensa del dret a la intimitat amb el dret al medi ambient quan ha equiparat la contaminaci acstica a la vulneraci de la intimitat (STC 119/2001, de 24 de maig).]

El dret ms progressista i modern fa temps que vincula a la llum de clusula de lestat social, el dret al gaudi dun habitatge digne a un hbitat o medi ambient adequat i a unes condicions ambientals mnimes, on es desenvolupi la dignitat de la persona i els drets que li sn inherents. Tant formen part del medi ambient el medi natural com el medi artificial, la ciutat, on es troben, a ms, una part important dels bns pblics que conformen el patrimoni collectiu.En definitiva, el medi ambient s un concepte estructural, no una mirada descriptiva sobre determinats elements.

La ciutat s lespai cvicLurbanisme, ms enll de la distribuci els usos i activitats sobre el territori i la delimitaci entre els espais privats i els pblics, genera lespai cvic. Aquest s lespai socialitzat on es genera el contacte, la identitat, lacci i el conflicte, s un espai en contnua redefinici. Per aix, des dERC Acci Granollers proposem mesures i accions perqu es produeixin i es millorin les condicions que fan daquests espais punts de trobada, com tamb la seva governana democrtica, dacord amb el paradigma del dret al bon govern i a la bona administraci que recull lEstatut. s aqu on les nostres poltiques han de tenir lobjectiu de fer daquest espai un pilar fonamental de la cohesi social del municipi.Des dERC Acci Granollers concebem la participaci de la ciutadania en aquest espai mitjanant el civisme, perqu les nostres propostes provenen del valors republicans llibertat, justcia, comunitat. Volem aconseguir el comproms de les persones en la creaci i la participaci daquest espai. Hem de fer de lespai cvic un lloc de trobada i de contacte, hem de transformar lespai pblic i lespai privat en espai cvic.Per poder generar sinergies positives en lespai cvic, hem de fer poltiques transversals que permetin treballar mbits com el medi ambient, lurbanisme, la mobilitat, lhabitatge i la seguretat, poltiques pensades per a les persones i que ajudin a teixir una societat ms justa.Aquest espai ha de ser el referent dels nostres municipis, la trama urbana, leix vertebrador de les activitats socials i econmiques, i el model urbanstic, un marc integrador en tots els sentits. Ens hem dallunyar del model urbanstic extensiu que tant sha desenvolupat al nostre pas i que no s lidoni per generar aquest espai cvic. Creiem en un model compacte i mediterrani, hem de potenciar la identitat i la pertinena mitjanant el reconeixement histric i el patrimoni de cada municipi.Creiem en la configuraci de lespai cvic com un resultat de lacci de les persones, que li donaran una identitat i un simbolisme propis. Per aix, proposem una poltica local pblica pensada per a les persones i per a la seva quotidianitat, per aconseguir una societat ms justa, lliure i igualitria.Per tant, lespai cvic s fonamental en el respecte als altres, en la convivncia, en la llibertat de la ciutadania. Amb aquest objectiu acomplert, tindrem municipis ms agradables, ms amables; en definitiva, municipis ms humans.

Dret a la ciutatEn aquests moments, les poltiques durbanisme a Catalunya es troben en procs de debat a partir de la creaci, mitjanant lOrdre TES/110/2013, del Comit dExperts per a la reforma de les poltiques dordenaci territorial i durbanisme a Catalunya. El debat incorpora reflexions sobre la supramunicipalitat en les actuacions, els equipaments i les activitats que requereixi la planificaci territorial, compartint beneficis, crregues i ingressos tributaris; tamb les competncies municipals en lurbanisme, dacord amb la capacitat real de gesti del mapa municipal.La perspectiva dun Programa per a unes eleccions municipals ha de ser una eina per afrontar els reptes de gesti poltica i administrativa amb el dret vigent, per la qual cosa ens centrarem en el marc legal vigent, des de la perspectiva de la reivindicaci de lapoderament ciutad en la presa de decisions urbanstiques, propi duna democrcia avanada, doblement legtima si partim duns drets i deures de ciutadania amb relaci al territori i lurbanisme que no tenen res a veure amb la condici de propietari, uns drets i deures la defensa aferrissada dels quals, des dels ajuntaments dERC, hauria devitar noves bombolles immobiliries.La darrera legislaci del sl[footnoteRef:9] instaura un dret a la ciutat, un catleg de drets i deures de ciutadania amb relaci al territori, amb independncia de la condici o no de propietari, i diferent dels drets i deures daquesta condici, i a la iniciativa del desenvolupament ms lligada a la llibertat dempresa.. [9: Apartat IV dels prembul i articles 4 i 5 del Text refs de la Llei del sl de 2008.]

En definitiva, en un procs poltic iniciat amb la Conferncia dEstocolm de 1972, que ha arribat a la primera dcada del segle xxi amb mltiples concrecions, tant jurdiques com declaratives[footnoteRef:10], que ha conformat una nova branca del dret, el dret ambiental, lurbanisme i lordenaci territorial han dexpressar una sntesi entre poltica econmica, social, cultural i ecolgica similar a la que inspira la noci de desenvolupament sostenible. [10: Podrem esmentar, de manera no exhaustiva: lAgenda 21, aprovada a Rio de Janeiro (1992); la Carta dAalborg (1994); el protocol de Kyoto, lestratgia de Gteborg, i la Declaraci de Toledo sobre desenvolupament urb (2010).]

Granollers sostenibleDes daquest paradigma, indefugible per a qualsevol reflexi urbanstica i arquitectnica en lactualitat, la gent dERC Acci Granollers hem preparat el segent programa, per tal de construir un millor Granollers, i que contempla una visi mplia de lurbanisme i la mobilitat sostenible. Que t present la limitaci de recursos, que en el cas de Granollers comena per lespai, i segueix per la gesti de laigua i lenergia, bsics per tal de fer compatibles el desenvolupament econmic de la ciutat amb els criteris de qualitat de vida i de societat del benestar que tots els ciutadans desitgen. I vetllant per lefecte de lacci humana en lescalfament del planeta, i per tant com a primer element causant del canvi climtic.

Aix, caldr desenvolupar un Urbanisme en debat constant amb tota la ciutadania, sota criteris de cohesi social, sostenibilitat, accessibilitat per a tothom, facilitat de mobilitat, ls cvic de lespai pblic i embelliment dels espais de la ciutat. Hem de donar la possibilitat descollir a les generacions futures quin Granollers voldran en el seu moment, perqu puguin tenir loportunitat de rectificar all que avui ens pot semblar normal per, a trenta anys vista, pot ser inoperant i sense possibilitat de tornar enrere. I tamb volem que les generacions actuals ens comprometem a fer possible la reducci de les causes que hores dara estan provocant el canvi climtic.El nostre model de ciutat pretn una ms gran qualitat de vida per a tothom, amb una ciutat ordenada i equilibrada, un desenvolupament sostingut, respectus amb lentorn, que cerca lequilibri home medi. Apostem per un model de municipi compacte, vertebrat en la convivncia dusos, amb un centre urb fort i cohesionat i ben relacionat amb els barris. El territori en el que ens movem, les cases, els carrers, els parcs i espais verds, la mobilitat o els serveis pblics sn un punt de trobada i, per tant, han de ser espai de cohesi social.Per aix, volem potenciar les illes de vianants i al mateix temps dotar daparcaments que afavoreixin el comer urb, tan al centre com a totes les rees urbanes amb una presncia destacada dactivitat comercial. El disseny, gesti i manteniment de lespai pblic ha de recollir les necessitats de la ciutadania i situar-les en leix central de la poltica urbanstica, fent compatible ls de lespai pblic amb una millora de la neteja, la conservaci i la seguretat. I volem treballar per disposar dun urbanisme participat i que al mateix temps illusioni als ciutadans.

La Mobilitat s una de les majors preocupacions dels granollerins, sia a linterior o a lhora daccedir a la ciutat, per les dificultats evidents tant pel que fa a la mobilitat del vianants, com de les persones que volen circular amb bicicleta o amb cotxe. Aix, la mobilitat, entesa en el seu sentit ms ampli, es converteix en una de les principals preocupacions, que a Granollers hauria de tenir en compte prioritriament les persones. Els vianants pateixen disfuncions, sobretot en el nucli antic (voreres estretes, semfors pensats bsicament per als vehicles, mobiliari urb mal collocat, vehicles damunt la vorera i condicions ambientals -soroll i gasos de combusti- poc favorables. Per a aix, des dERC Acci Granollers pensem que cal actuar a la via pblica pensant en una ciutat adequada per a les persones i no per a l'autombil. Amb la creaci de noves zones per a vianants, i la recuperaci del carrer i els petits espais de barri, refermant aix la seva identitat.Ms espai per al vianant, ms transport pblic i, sobretot, molta ms bicicleta. Granollers t les condicions ideals per convertir-se en una ciutat del nord dEuropa per a limpuls decidit daquest sistema de circulaci ecolgic.I aix cal fer-ho amb els municipis de lentorn, entre les diverses administracions, per sobretot amb els ciutadans, les empreses i els agents econmics, els collectius educatius, socials de gent gran, amb dificultats de mobilitat-, les entitats esportives, culturals, mediambientals, i amb tothom qui vulgui treballar per un Granollers amb una mobilitat millor.

Les propostes de Medi ambient les entenem dins un model global de desenvolupament sostenible. Vivim amb preocupaci lescalfament del planeta i els efectes que lactivitat humana t sobre el clima i tots els mbits naturals, tamb a Granollers, lligat a la cura que les persones tinguem del medi que ens envolta. Per aix, volem treballar amb una visi de reptes prioritaris a assolir conjuntament, i amb objectius concrets, dun s ms racional dels recursos disponibles, renovant i reciclant, ordenant el territori per afavorir un desenvolupament social i econmic ms equilibrat, amb un canvi de cultura que porti una nova manera dentendre el creixement, i caminant cap a una conscincia crtica que vagi ms enll de la cultura del estalvi i el reciclatge.Des dERC Acci Granollers considerem lAjuntament un element clau, que ha de permetre ser ms sensibles a les necessitats ciutadanes i alhora implicar-los en la cura del propi entorn. Una visi global i transversal del medi ambient que ha dimpregnar tota acci poltica en qualsevol mbit dactuaci municipal, estudiant i analitzant les problemtiques ambientals en tota la seva complexa interrelaci, per poder actuar en les causes i no tant en les conseqncies.La natura i les seves problemtiques i afectacions no coneixen els lmits dels pobles. Per aix, entenem que Granollers, capital comarcal, ha de liderar la preservaci del seu entorn natural, aprofitant la tasca rellevant que, des de fa anys es du a terme de protecci de la biodiversitat, amb el Museu de Cincies Naturals La Tela al capdavant, i que ha perms, per exemple, la recuperaci de lespai natural del riu Congost o la preservaci de Palou com a espai agrari. Un esfor que es veu contradit, entre daltres, pels alts nivells de contaminaci atmosfrica, o per la voluntat de remetre lespai de Palou amb el nou Pla Director del Circuit de Catalunya. I, si anem una mica ms enll, per lamenaa constant de construcci del Quart Cintur al mig de la plana vallesana. Per aix, volem impulsar poltiques que incideixin en una nova manera dentendre la relaci amb el medi, de conscienciar a tothom de com podem contribuir a un desenvolupament sostenible global, de la importncia dels petits gestos i esforos quotidians, a casa, a lescola, a lempresa, demprendre mesures innovadores de reducci del consum, de reduir al mxim els residus que generem, duna mobilitat molt menys contaminant i molt ms sana, ...

Finalment, el programa inclou les propostes per al provement de Serveis a la poblaci, amb lobjectiu de garantir els serveis bsics i de qualitat per a tota la ciutadania, millorar i innovar en lorganitzaci i el funcionament dels serveis de neteja, recollida de residus, enllumenat, aigua i clavegueram, etc., a partir dun manteniment preventiu, per tamb fomentant la responsabilitat ciutadana i la cultura del civisme.