UN NOU ORDRE SOCIAL?
1
L'ECONÒMIC 29 DEL 17 AL 23 DE SETEMBRE DEL 2011 EINES n Josep Oliu és l’actual presi- dent del Banc de Sabadell, però també és un aca- dèmic. Llicenciat en cièn- cies econòmiques per la Universitat de Barcelona, es va doctorar per la Uni- versitat de Minnesota, quan pocs en aquest país ho feien, i és catedràtic de teo- ria econòmica per la Uni- versidad de Oviedo. A principis del mes de setem- bre li feien una entrevista a l’Expansión i el titular que van escriure va ser (tra- dueixo): “La crisi ja s’ha acabat! Vivim en un món nou”. El text explica els motius d’aquesta frase am- pliada pel mitjà. L’Antoni Bassas, el cor- responsal de TV3 als EUA -a qui algú va fer un gran favor sense saber-ho, ve- ient com de bé s’ho passa i aprèn en aquell país, des d’on, d’una de les atalaies del món, el va observant-, escrivia al diari Ara, un dia després que es publiqués l’entrevista amb el Josep Oliu: “Aviat farà tres anys que va començar a desapa- rèixer el món que havíem conegut, amb les seves cri- sis cícliques de què se sortia més o menys malparat, pe- rò la vida continuava. No és el cas del que estem vivint. Això és un doble reequili- bri: un canvi mundial de les jerarquies entre els països i les seves especialitzacions econòmiques, i un reequi- libri nacional de les rela- cions entre l’estat i el ciuta- dà, perquè el contracte so- cial està esgotat i ha quedat parcialment rescindit, com en el cas d’Espanya i la seva vergonyosa -per semi- clandestina– reforma E constitucional. No, no és una crisi. És un nou ordre social com el que produeix una guerra, amb la diferèn- cia que el període 2008- 2011 no està deixant morts sinó aturats i està conver- tint la classe mitjana en un parèntesi històric.” PAÏSOS EMERGENTS. Aquesta mateixa setmana el BRIXS (Brasil, Rússia, Índia, Xina i Sud-àfrica) “estudiaven la possibilitat d’augmentar part de les seves reserves internacionals en valors denominats en euros en una acció conjunta desti- nada a ajudar en la debilitat econòmica mundial” (La Vanguardia, dimecres 14 de setembre). Segurament, l’Oliu i en Bassas tenen tota la raó, i buscant, segur que n’hi ha d’altres en la mateixa línia. Per exemple, en Josep Pi- qué, que fa anys que està dient que el món gira cap al Pacífic (va ser ministre d’Espanya d’Afers Exte- riors). A principis del 2010 vaig elaborar un mapa que podreu observar al meu blog (www.josepal- bet.com) en el qual mirava el món des de la perspecti- va que dóna el meridià 180º, l’oposat al meridià de Greenwich, i vaig comptar les persones que viuen a banda i banda d’aquell oceà: 4.194 milions de per- sones, de les quals 3.331 milions són del costat asià- tic. I des d’aquesta visió, no són Austràlia i Nova Zelan- da les que queden a l’altre punta del món, ho és Euro- pa i especialment la penín- sula Ibérica. La globalització, que no és un concepte tòpic, vol dir la intercomunicació plane- tària a través de la tecnolo- gia (de la ciència) –trans- port aeri, marítim i teleco- municacions– i ens està portant, o ens ha portat ja, probablement, a una nova era. Millor o pitjor? Depèn de com cadascú l’afronti i de quin sigui el llegat final, quan en comenci una altra i puguem valorar aquesta. Però el que sembla segur és que quelcom de nou hi ha; si no fos així, per què als empresaris i directius els hauria de preocupar tant la complexitat? (vegeu Un món complex. el meu arti- cle de desembre de 2010). Tradicionalment han bus- cat entorns previsibles perquè són més fiables, pe- rò avui no els troben, i com que no els troben, se’ls fa difícil arriscar, i si no arris- quen, no es creen llocs de treball. És potser això el que explica l’atur als EUA? En el cas del nostre, potser és això, però també molts altres factors lligats a la competitivitat de l’econo- mia i al nivell d’educació de la societat. Què té a veure aquesta re- flexió amb el management? Doncs quelcom molt senzill d’intuir però molt complicat d’aplicar: gestionar amb la ment oberta i minimitzar la por. El que ens ha d’encorat- jar és saber que en la historia de la humanitat hi hagut molts moments de nous mons i la gent se n’ha sortit. UN NOU ORDRE SOCIAL? Manifestació contra la reforma de la Constitució a Barcelona. ARXIU /JOSEP LOSADA GESTIÓ EMPRESARIAL Josep Albet CONSULTOR Tradicionalment han buscat entorns previsibles perquè són més fiables, però avui no els troben, i com que no els troben, se’ls fa difícil arriscar, i si no arrisquen, no es creen llocs de treball. És potser això el que explica l’atur als EUA? En el cas del nostre, potser és això, però també molts altres factors lligats a la competitivitat de l’economia i al nivell d’educació de la societat Glossari Qualitat de complex, segons el dic- cionari de l’IEC. Tanmateix, a la cièn- cia natural és un atribut comú, i en les socials, també. Va més enllà de com- plicat. Que consta de parts combinades o associades intricadament./ Difícil d’entendre, de resoldre. Segons el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans. Que s’interessa a veure, a conèi- xer, alguna cosa./ Que cerca de saber allò que no li hauria d’im- portar./ Interessant de veure, de conèixer./ Net i endreçat. COMPLICAT Que no té parts./ No doble o múltiple, sense subdivisió./ Exempt de com- plexitat./ Anteposat al substantiu, que és tal o tal cosa i no res més. / No complicat, no gens artificiós. SIMPLE CURIÓS COMPLEXITAT
-
Upload
jsplbt-jsplbt -
Category
Documents
-
view
222 -
download
0
description
Estem en cris o hem iniciat una nova era?
Transcript of UN NOU ORDRE SOCIAL?
L'ECONÒMIC 29DEL 17 AL 23 DE SETEMBRE DEL 2011
EINES
n Josep Oliu ésl’actual presi-dent del Banc deSabadell, peròtambé és un aca-
dèmic. Llicenciat en cièn-cies econòmiques per laUniversitat de Barcelona,es va doctorar per la Uni-versitat de Minnesota,quan pocs en aquest país hofeien, i és catedràtic de teo-ria econòmica per la Uni-versidad de Oviedo. Aprincipis del mes de setem-bre li feien una entrevista al’Expansión i el titular quevan escriure va ser (tra-dueixo): “La crisi ja s’haacabat! Vivim en un mónnou”. El text explica elsmotius d’aquesta frase am-pliada pel mitjà.
L’Antoni Bassas, el cor-responsal de TV3 als EUA-a qui algú va fer un granfavor sense saber-ho, ve-ient com de bé s’ho passa iaprèn en aquell país, desd’on, d’una de les atalaiesdel món, el va observant-,escrivia al diari Ara, un diadesprés que es publiquésl’entrevista amb el JosepOliu: “Aviat farà tres anysque va començar a desapa-rèixer el món que havíemconegut, amb les seves cri-sis cícliques de què se sortiamés o menys malparat, pe-rò la vida continuava. No ésel cas del que estem vivint.Això és un doble reequili-bri: un canvi mundial de lesjerarquies entre els països iles seves especialitzacionseconòmiques, i un reequi-libri nacional de les rela-cions entre l’estat i el ciuta-dà, perquè el contracte so-cial està esgotat i ha quedatparcialment rescindit, comen el cas d’Espanya i la sevavergonyosa -per semi-clandestina– reforma
E
constitucional. No, no ésuna crisi. És un nou ordresocial com el que produeixuna guerra, amb la diferèn-cia que el període 2008-2011 no està deixant mortssinó aturats i està conver-tint la classe mitjana en unparèntesi històric.”
PAÏSOS EMERGENTS. Aquestamateixa setmana el BRIXS(Brasil, Rússia, Índia, Xina iSud-àfrica) “estudiaven lapossibilitat d’augmentarpart de les seves reservesinternacionals en valorsdenominats en euros enuna acció conjunta desti-nada a ajudar en la debilitateconòmica mundial” (LaVanguardia, dimecres 14de setembre).
Segurament, l’Oliu i enBassas tenen tota la raó, i
buscant, segur que n’hi had’altres en la mateixa línia.Per exemple, en Josep Pi-qué, que fa anys que estàdient que el món gira cap alPacífic (va ser ministred’Espanya d’Afers Exte-riors). A principis del 2010vaig elaborar un mapa quepodreu observar al meublog (www.josepal-bet.com) en el qual miravael món des de la perspecti-va que dóna el meridià180º, l’oposat al meridià deGreenwich, i vaig comptarles persones que viuen abanda i banda d’aquelloceà: 4.194 milions de per-sones, de les quals 3.331milions són del costat asià-tic. I des d’aquesta visió, nosón Austràlia i Nova Zelan-da les que queden a l’altrepunta del món, ho és Euro-
pa i especialment la penín-sula Ibérica.
La globalització, que no ésun concepte tòpic, vol dirla intercomunicació plane-tària a través de la tecnolo-gia (de la ciència) –trans-port aeri, marítim i teleco-municacions– i ens estàportant, o ens ha portat ja,probablement, a una novaera. Millor o pitjor? Depènde com cadascú l’afronti ide quin sigui el llegat final,quan en comenci una altra ipuguem valorar aquesta.Però el que sembla segur ésque quelcom de nou hi ha;si no fos així, per què alsempresaris i directius elshauria de preocupar tant lacomplexitat? (vegeu Unmón complex. el meu arti-cle de desembre de 2010).Tradicionalment han bus-
cat entorns previsiblesperquè són més fiables, pe-rò avui no els troben, i comque no els troben, se’ls fadifícil arriscar, i si no arris-quen, no es creen llocs detreball. És potser això elque explica l’atur als EUA?En el cas del nostre, potserés això, però també moltsaltres factors lligats a lacompetitivitat de l’econo-mia i al nivell d’educació dela societat.
Què té a veure aquesta re-flexió amb el management?Doncs quelcom molt senzilld’intuir però molt complicatd’aplicar: gestionar amb lament oberta i minimitzar lapor. El que ens ha d’encorat-jar és saber que en la historiade la humanitat hi hagutmolts moments de nousmons i la gent se n’ha sortit.
UN NOU ORDRE SOCIAL?
Manifestació contra la reforma de la Constitució a Barcelona. ARXIU /JOSEP LOSADA
GESTIÓ EMPRESARIALJosep Albet
CONSULTOR
Tradicionalment hanbuscat entornsprevisibles perquè sónmés fiables, però avuino els troben, i com queno els troben, se’ls fadifícil arriscar, i si noarrisquen, no es creenllocs de treball. Éspotser això el queexplica l’atur als EUA? Enel cas del nostre, potserés això, però tambémolts altres factorslligats a lacompetitivitat del’economia i al nivelld’educació de la societat
Glossari
Qualitat de complex, segons el dic-cionari de l’IEC. Tanmateix, a la cièn-cia natural és un atribut comú, i en lessocials, també. Va més enllà de com-plicat.
Que consta de parts combinadeso associades intricadament./Difícil d’entendre, de resoldre.Segons el diccionari de l’Institutd’Estudis Catalans.
Que s’interessa a veure, a conèi-xer, alguna cosa./ Que cerca desaber allò que no li hauria d’im-portar./ Interessant de veure, deconèixer./ Net i endreçat.
COMPLICAT
Que no té parts./ No doble o múltiple,sense subdivisió./ Exempt de com-plexitat./ Anteposat al substantiu,que és tal o tal cosa i no res més. / Nocomplicat, no gens artificiós.
SIMPLECURIÓS COMPLEXITAT
![Conselleria d Agricultura, Medi Ambient, Conselleria …2015/11/03 · CV. [2015/8863] Preàmbul Amb aquesta ordre s aprova un nou règim d ajudes dirigit als con-sells reguladors](https://static.fdocumento.com/doc/165x107/5fbc917e66d6a621483f6a7f/conselleria-d-agricultura-medi-ambient-conselleria-20151103-cv-20158863.jpg)
