Un tast de les revistes de gener i febrer de 2015

TALLERS

SENSE LÍMITS

LA UTOPIAÉS POSSIBLE

ACTIVITATSCULTURALS

ESPAIS D’INTERCANVI

JORNADALA FORÇA DELS MÉS

PETITS

WWW.ROSASENSAT.

ORG

DEBATS

ESCOLA D’ESTIU DE ROSA SENSAT

5 AN

YS

5

ANYS

LA FESTA DE L’EDUCACIÓ! T’HI APUNTES?De l’1 al 8 de juliol de 2015 a Barcelona Inscripcions a partir del mes de febrer

ANUNCI50EE.indd 1 05/12/2014 12:08:02

UNA MIRADA ÈTICA Des DeLs sABeRs

esCOLAR

Núm. 379 - Gener / Febrer 2015

PUBLICACIÓ DE ROSA SENSAT

Una

mir

ada

ètic

a de

s de

ls s

aber

ses

COLA

R 3

79

• Inclusió d’un alumne amb trastorn de l’espectre autista a un Institut d’educació secundària• Carta a Marta Mata

Coberta ext PE379_bona.indd 1 05/12/2014 12:21:01

UN T A S T DE LES NOSTRES

REVISTESedició gener-febrer

TALLERS

SENSE LÍMITS


ACTIVITATSCULTURALS



PETITS

WWW.ROSASENSAT.

ORG

DEBATS


5 AN

YS

5

ANYS


ANUNCI50EE.indd 1 05/12/2014 12:08:02


esCOLAR



Una

mir

ada

ètic

a de

s de

ls s

aber

ses

COLA

R 3

79



ANUNCI MODULOBN.qxd 17/12/2014 14:30 PÆgina 1

sum

ari

Infància en Xarxa Com creus que l'escola ha d'acollir les famílies? 2

Plana oberta Educar és donar la paraula Jordi Canelles 4

Educar 0-6 Condicions per a una reflexió sobre la descoberta Claus Jensen 7

Bones pensades El nom dels infants Marta Torras 10

Escola 0-3 Temps per aprendre i acollir Marta Ordóñez 12

Escola 3-6 A la tribu que van descalços..., quin deu ser el seu número especial? Dolors Feixas 14Les fases d'elaboració de la seqüència numèrica amb cançons Maria Bras-Amorós i Toni Giménez 20

L’entrevista Conversa amb Irene de Puig Mar Hurtado i David Altimir 28

Infant i salut TDAH: Dèficit o falta d'atenció? Jordi Artigue 32

Llibres a mans Qui menja sopes se les pensa totes: cuines de llibre Roser Ros 40

El conte Na Caputxeta Rosa Elisabet Abeyà 42

Informacions 44

Blogs, llibres i més 46

editorial

gene

rfe

brer

201

5

1

202

in-f

àn-c

i-a

sumari

Aquest any que acabem de deixar enrere ha estat un any d’efemèridesimportants per a la infància. El 20 de novembre es va commemorar el25è aniversari de la Convenció sobre els Drets de l’Infant, vàrem tenirel goig de veure com es lliurava el Nobel de la Pau a la jove MalalaYousafzai i a l’activista indi Kailash Satyarthi, que ha lluitat des de fatemps contra l’explotació i el treball infantils. I en una dimensió mésnostra, va aparèixer el número 200 de la revista.

Però iniciem aquest nou any orfes. Orfes perquè hem sabut que l’exer-cici pressupostari del Departament d’Ensenyament no compta amb capeuro per a l’educació dels infants de 0 a 3 anys. Serà la primera vegada endemocràcia que el Govern no preveu cap partida econòmica per a aquestcicle de la nostra maltractada etapa. Aquesta inhibició de responsabilitatsde la nostra Conselleria ens deixa, de nou, molt preocupats.

Els ajuntaments més petits, que ja estaven patint aquest abandonamentarran de la disminució substancial de l’aportació de la part que pertocavaa la Generalitat, hauran de prendre decisions difícils que afectaran, nova-ment, els més vulnerables de tots: els infants. Veurem que les condicionsd’acollida que es defineixen al Decret 282/2006, i que des de l’Associacióde Mestres Rosa Sensat sempre hem vist com a inacceptables, s’acabaranimposant com les mesures estàndard en l’educació dels infants més petits.Tot plegat és un terreny encara més ben adobat per l’entrada del mercatprivat en la gestió de les escoles.

Mentre el mateix Govern celebra l’activisme de persones com Malalao Kailash i sembla reconèixer els drets de la infància, les seves polítiquess’allunyen cada cop més del seu discurs. Però sobretot, s’allunyen cadacop més de les necessitats reals i dels drets que com a ciutadans tenim.

Orfes

Xarxer socials2.qxd 16/12/2014 11:17 PÆgina 1

escola 0-3

Diari de camp, llibreta d’observacions, quadern de seguiment... cadaeducadora, ben segur, té les seves eines per enregistrar allò que vapassant a l’estança i poder-ho recuperar, en un moment donat, perrellegir-ho, compartir-ho i poder-hi reflexionar. Aturar-nos a observarper documentar les entrades, en aquest cas, ens permet anar fent mésacurades les nostres intervencions. Aquest text descriu un matí qual-sevol del grup de lactants.

Són les 9 del matí, entro a l’estança, en Jordi i en Miguel ja fa estonaque són a l’escola, són els més matiners. Darrerament, en Jordi hacomençat a dir «hola» amb la mà i a descobrir el poder d’aquest gest,avui també l’ha fet en veure’m. «Bon dia, Jordi!», en Miguel també emdiu «hola», a la seva manera, sense cap gest però amb la mirada ho diutot. «Bon dia, Miguel!»

En Carlos i la seva mare acaben d’arribar i, mentre el deixa a terra i liallarga la panera on hi ha les tapes de conserva (són les seves preferides),la mare em comenta que avui el recollirà una mica més tard perquè téuna entrevista de feina. S’asseu amb mi a l’altra butaca que hi ha justdavant de la taula braser i la fem petar mentre ens fixem i comentemcom li agraden aquestes tapes. Fins ara les mossegava i les feia cauresorollosament a terra, ara el seu interès és un altre, buida la panera i,amb molta cura i agafant les tapes d’una en una, la torna a omplir. Lamare s’acomiada del seu fill i se’n va.

Just a la porta es creua amb en Fernando, l’avi del Ion, que sempre veamb temps per quedar-se una estoneta. Fa uns dies que el Ion ja

s’aguanta dempeus molt segur i intenta fer alguna passa, l’avi el miraembadalit i orgullós dels avenços del seu nét. Compartim aquelles pas-ses i un parell de caigudes de cul i se’n va.

Ja som 4. Prop de les 9.30 h, en Miguel rondina, segur que té gana, perquè avui

s’ha llevat ben d’hora i no ha volgut esmorzar res. Li ofereixo el biberó ise’l pren, ara sí, d’una revolada i segueix jugant.

L’Ona tot just fa uns dies que ha començat a venir a l’escola bressol.Tot i que es mostra tranquil·la la majoria de la jornada, la mare s’estimamés poder acompanyar-la una estoneta al matí; d’aquí poc se li acaba elpermís i ha de tornar a treballar. «Vull aprofitar tots els minuts possiblesamb ella ara que encara puc!», em comenta. La deixa estirada, panxa enlai-re, i amb la mirada recorre l’espai fins que ens trobem i ens diem bon dia,segueix el seu recorregut fins que es fixa en un mocador vermell amb llu-nes blanques que hi ha al seu costat i que acapara la seva atenció.

L’Iker i la seva mare apareixen per la porta. Ell plora, ha passat malanit i s’ha adormit durant el trajecte. Ara està malhumorat pel despertarinesperat en treure’s la jaqueta. La mare, però, ha de marxar i me’l dónaals braços. Tot posant paraules al que està passant, acompanyem la marefins a la porta i l’acomiadem i el plor es fa més fort. Seiem al balancí is’apropa en Jordi, encuriosit pels plors del seu company que se’l mira itorna a ensenyar-me la mà buscant de nou un «hola».

Són les 10.30 h i l’Iker s’ha quedat ben adormit i el porto al seu bres-sol. Aquesta vegada no li trec el pantaló per tal de no despertar-lo i tornar-lo a empipar.

Temps per aprendre i acollir

12

gene

rfe

brer

201

5

in-f

àn-c

i-a20

2

Marta Ordóñez

4Escola 0-3.qxd 12/12/2014 16:13 PÆgina 12

Gaudeixo del moment de silenci i joc tranquil que s’ha apoderat del’estança.

S’obre la porta i la Maria treu el cap per dir-nos que ha trucat el parede l’Andrea, que no vindrà, que té febre. Finalment avui serem 7! Lamajoria s’han girat cap a la porta, han escoltat la petita conversa i hanseguit amb la seva activitat.

L’Ona, en Jordi i en Miguel tenen son. Després de despullar-los ensn’anem a l’habitació. En Jordi i en Miguel es relaxen al matalàs entresons, voltes i xumets. L’Ona, en canvi, necessita els braços per aconse-guir dormir.

En Carlos, gatejant, entra a l’habitació i està uns instants al meu costat(la porta de l’habitació sempre és oberta), em mira i segueix allà. «Ah!també vols dormir, oi? Ara, quan l’Ona s’hagi adormit, t’agafaré a tu.»

A les 11 h ja dormen, just quan arriba la Mariona. Sempre ve entreles 10.45 i les 11, perquè els pares tenen els matins lliures.

Ara sí, ja hi som tots. Marta Ordóñez, mestra d’escola bressol

escola 0-3

13

gene

rfe

brer

201

5

202

in-f

àn-c

i-a

4Escola 0-3.qxd 12/12/2014 16:13 PÆgina 13

ANUNCI MODULOBN.qxd 17/12/2014 14:34 PÆgina 6

sum

ario

Página abierta 2

Educar de 0 a 6 años Una aproximación al concepto de escucha David Altimir 4

Escuela 0-3 Instrucciones para… Elisa Baquero, Edurne Berastegi y Alfredo Hoyuelos 8Detalles de una pequeña historia Eva Jansà 14

Qué vemos, cómo lo contamos Compartir un descubrimiento Xarxa Territorial d'Educació Infantil a Catalunya 19La aparición del arte Juan Pedro Martínez Soriano 20

Escuela 3-6 Escuchar para comprender M. Carmen Díez 22Cultivar matemáticas Judith Fàbrega y Mequè Edo 29

Infancia y sociedad Desarrollo comunitario y educación J. Ricardo González Alcocer 38

Érase una vez Los tres cerditos Consejo de Redacción de Infancia en Castilla La Mancha 42

Informaciones 45

Libros al alcance de los niños 46

Mediateca 47

editorial

ener

ofe

brer

o 20

15

1

149

in-f

an-c

ia

sumario

En estos tiempos complejos que estamos viviendo, donde parece ser quela educación ya no forma parte de las prioridades de aquellos que nosgobiernan, el Consejo de Redacción de Infancia decidió que la líneatemática de la revista para los seis números del año sería reivindicar loscriterios de calidad y cualidad que deben formar parte de la escuela de 0a 6 años. Las condiciones en las que las leyes educativas y los decretosestán dejando a las escuelas están generando desánimo, agotamiento,tristeza y soledad. Y con razón, no vamos a negarlo. Pero uno de losobjetivos de la revista Infancia, educar de 0 a 6 años siempre ha sidogenerar optimismo, tender puentes y estrechar lazos entre todas aquellaspersonas, sean maestros o no, que defienden una educación de calidad.

Como Consejo de Redacción, también hemos valorado que estas condi-ciones a las que nos empujan van tapando aquellos aspectos imprescindibles

para construir una escuela y una educación de calidad, porque hay que sobre-vivir a las embestidas, criterios que forman parte de los proyectos educativosy de nuestra responsabilidad profesional. Por eso, en los seis números delaño aspectos como la organización de los espacios y materiales, la participa-ción democrática, el trabajo en equipo, la relación con las familias, la forma-ción inicial y continuada, el compromiso ético con nuestra profesión y otrosmuchos más serán reivindicados desde experiencias de maestros y de escue-las. Desde la pedagogía del día a día es desde donde defendemos la educa-ción de 0 a 6 años, desde la comprensión de la evolución del ser humano, yno desde criterios económicos, como algunos informes tendenciosos seesfuerzan en valorar.

Marta Mata decía que pedagogía es política y política es pedagogía.Hagamos pues una buena pedagogía para construir un mundo mejor.

Optimismo y calidad

1pagina abiertal.qxd 15/12/2014 17:29 PÆgina 1

14

ener

ofe

brer

o 20

15

Es septiembre, primeros días en la escuela, y Martina ha encontrado aIván en el jardín. Parece que Iván, que todavía no tiene dos años, estátriste, y Martina, que ya tiene 2 años y 7 meses, se hace cargo de él.Iván y Martina no comparten grupo, pero se han encontrado en la caseta del jardín, donde Iván estaba sentado como si se refugiara dealgo. Martina se le acerca, le habla, lo mima, se lo mira como enten-diéndolo, después lo acompaña por el jardín, como si quisiera darle laseguridad necesaria. Se paran en el banco, otro rato de cuidados y aten-ciones, le limpia los mocos, y una vez limpio, se van a columpiarse muycogidos de la mano.

Piaget niega la competencia de los niños menores de tres años paraentender la mente de los otros y, por lo tanto, afrontar situaciones interac-tivas con compañeros similares que tengan similares niveles de destreza.

Pero la realidad del día a día en las escuelas, las observaciones que hacenconstantemente profesionales de la educación e investigadores de situacio-nes como la que acabamos de describir, empiezan a cuestionar estas teoríasantiguas que limitan las competencias de los niños y niñas.

No se puede negar que Martina ha identificado, e incluso quizás hacomprendido, el estado de ánimo de Iván y ha acogido su sentimientodándole una respuesta. ¿Y esto no es lo que hacemos los adultos? QuizásMartina ha reconocido el sentimiento de Iván porque ella también loha vivido, y sabe cómo encontrar consuelo, y se lo ofrece.

Quienes trabajamos con niños y niñas podemos ser testigos privile-giados de muchas situaciones de relación entre ellos, pero tenemos queir más allá y estar muy atentos para poder descubrir cuáles son los meca-nismos y las estrategias que utilizan para ir dando forma a su interac-ción. De esta manera llegamos a conocer los procesos de desarrollo delos niños y niñas y somos más capaces de darles oportunidades ricas.De alguna manera, nosotros también somos investigadores.

¿Por qué se ha acercado, Martina? ¿Por qué se ha dejado hacer, Iván?¿Cómo se han entendido?¿ Cómo han establecido acuerdos? En definitiva,¿cuáles han sido sus procesos de interacción?

Queda claro que no podemos sentenciar lo que ha pasado, pero pode-mos observar, interpretar y compartir con el resto del equipo lo que hemosvisto para construir una hipótesis e ir desgranando lo que ha pasado parallegar a una interpretación conjunta que nos dé una respuesta.

in-f

an-c

ia14

9

Detalles de una pequeña historia

En el día a día de la escuela infantil se va tejiendo un mundo de rela-ciones entre niños, entre adultos, y entre adultos y niños y niñas.

La curiosidad y el interés por el otro aparecen desde muy pequeños,desde aquel bebé que observa a otro que tiene al lado y que se esfuerzaen tocar y conocer hasta aquellos niños y niñas que se organizan paracompartir ratos de juego.

Como en el mundo adulto, en estas relaciones que se van constru-yendo cada cual asume un rol determinado, y muchas veces apareceel instinto de protección y cuidado hacia los niños más pequeños.

Martina e Iván, Iván y Martina, una historia de amistad, de cuidado ydelicadeza en la manera de acompañarse que refleja cómo los niños y niñas son capaces de ponerse en el lugar del otro, y cómo, a veces,los adultos nos vemos reflejados en sus acciones.

escuela 0-3

Eva Jansà

4Escola 0-3article2.qxd 15/12/2014 17:01 PÆgina 14

Las relaciones entre humanos requieren que haya ciertos acuerdos implí-citos para hacerlas funcionar; en ellas, cada cual de nosotros asume un roldeterminado que se va adecuando según la intervención del otro, y alrevés. Así, uno no es líder si el otro no lo acepta; es el consentimiento delotro lo que le hace líder, y por lo tanto no hay roles pasivos y activos. Losdos tienen acción.

Pero, ¿cómo se entienden los niños?El lenguaje corporal marca el tipo de relación. La comunicación entreniños y niñas se establece a partir de los instrumentos de comunicaciónque tienen a su alcance: la propia acción, el gesto y la palabra, recursosque van utilizando de manera secuencial según se desarrolla la acción.

Martina le ha hablado a Iván, pero también ha acompañado su palabra deuna inclinación de la cabeza y de una mirada tierna; su tono de voz tambiénmostraba una intención determinada, la de que se dejara hacer. Ella enningún momento ha hecho referencia a su estado de ánimo ni le ha pregun-tado, solo ha actuado.

Con estas acciones el niño incita al otro a unirse a él y a llevar a caboun proyecto que requiere su participación. Si el otro acepta, asistimos aintercambios donde las acciones de unos se convierten en complemen-tarias de las acciones de los otros, y que culminan en verdaderas histo-rietas a través de miradas, mímica, gestos, acciones, vocalizaciones. Las«pequeñas historias» sorprenden por su lado dramático: «como en una

escuela 0-3

15

149

in-f

an-c

ia

ener

ofe

brer

o 20

15


obra de teatro, se teje entre los participantes un "drama" que se desarro-lla con sus momentos de tensión y distensión» (Stambak, en Los bebésentre ellos).

El primero «dice» algo de una manera más o menos explícita y larespuesta del otro precisa el significado del mensaje inicial. Así,demandas y respuestas se hacen complementarias, y cada respuesta seconvierte en una nueva demanda que permite, o no, la continuidadde la relación.

Podríamos pensar que la actitud de Iván es pasiva, pero es precisa-mente su respuesta lo que determina la siguiente acción de Martina.Sus reacciones y su manera de comportarse hacen que Martina tengaque ir reajustando sus acciones y actitudes, y surgen nuevas ideas.

En un cuarto de hora (el tiempo que ha durado esta escena) se hansucedido una serie de acciones que han puesto en juego diferentes meca-nismos y estrategias, y se han desarrollado habilidades y competencias apartir de la motivación de un interés y un proyecto compartido por losdos niños. En algún momento el juego ha finalizado, quizás por la pér-dida de interés de alguno de ellos, o quizás la llegada de un tercer niñoha modificado o roto la dinámica establecida. En ningún momento estainterrupción del juego ha sido condicionada por un tiempo marcadopor el adulto.

Las pequeñas historias que podemos encontrar en la escuela nos mues-tran la perseverancia que algunos niños muestran en solicitar compartir

escuela 0-3

16

in-f

an-c

ia14

9

ener

ofe

brer

o 20

15


el juego, y cómo, una vez se ha conseguido el acuerdo, se puede ver alos dos niños jugar durante un tiempo más o menos largo. Un tiempoque puede interrumpirse por el abandono o la pérdida de interés, o porla llegada de un tercer niño que puede romper o modificar la dinámicaestablecida.

¿Roles diferenciados?Experiencias como esta nos hacen reflexionar sobre los roles diferenciadosque durante años ha defendido la bibliografía psicológica, etiquetas quesentencian y limitan las competencias de los niños y niñas.

En situaciones como estas también se observan seres sociables, aten-tos los unos de los otros, con deseo de hacer cosas en común. La mayoríade las veces son escenas de dos niños o niñas surgidas de un encuentrofortuito o, como en el caso de Martina e Iván, de la búsqueda activa deuno de ellos hacia el otro.

Esta conducta de solicitación prueba que existe, desde bien pronto, undeseo y una voluntad de jugar entre ellos.

Malaguzzi habla de la interacción entre niños como un deseo, unanecesidad vital que les permite establecer dinámicas comunicativas dife-rentes, pero no menos importantes que las que puede ofrecer la relaciónniño-adulto. Según Malaguzzi, estos intercambios pondrían en marchaconductas sociales, emocionales, cognitivas y comunicativas y propor-cionan una amplia posibilidad de aprendizajes y de ajustes.

escuela 0-3

17

149

in-f

an-c

ia

ener

ofe

brer

o 20

15


El niño nace con una predisposición a establecer vínculos, a conver-tirse en un ser social, y en la escuela el grupo de iguales tiene una impor-tancia especial, ya que les permite experimentar sentimientos y afectos,poner en juego y practicar mecanismos de relación, ensayar las primerasfidelidades y los primeros fracasos. Todos recordamos parejas de niñosinseparables, o niños que intentan constantemente formar parte del jue-go de otro.

Incluso antes de la fase verbal, mediante posturas, gestos, sonidos ymímicas, los niños y niñas manifiestan un interés mutuo y el deseo decompartir actividades. Y Darwin sostenía que ya los bebés tienen unacapacidad innata para reconocer el significado de ciertas expresiones emo-cionales básicas fundamentada en el hecho de que la expresión facial deestas emociones es constante en las diferentes culturas de la humanidad.

Jugar con otros niños y niñas les permite penetrar en el mundo men-tal del otro, no solo en el mundo de las emociones, sino también en elmundo de los pensamientos: comprender qué quiere el otro. Esto con-duce a los primeros pasos del niño hacia una comprensión de la mente,es decir, una comprensión de lo que los otros piensan, sienten y desean.

Los niños y niñas ponen en práctica también su conocimiento delmundo, y en sus acciones podemos ver ciertos valores y normas socialesque han ido interiorizando a través de las experiencias que han tenido.Incluso nos podemos ver reflejados nosotros, los adultos: la manera detocar, de hablar, de mirar, de sacarle los mocos, de acariciarlo...

¿Y el adulto?El adulto es quien tiene que velar por estas relaciones, un adulto que haseguido todo el proceso de la situación y que planifica los espacios, losmateriales y las dinámicas del grupo para ofrecer oportunidades de rela-ción entre niños y niñas, consciente de su importancia en su proceso desocialización y de construcción de la propia identidad, procesos que seacompañan uno a otro.

El adulto tiene que dejar los espacios y los tiempos para que los niñosensayen, pero ha de estar atento para identificar si es necesaria su inter-vención y de qué manera, y planificar el día a día con la flexibilidadnecesaria para respetar la autonomía y las necesidades de cada uno delos individuos que conforman el grupo.

Ser testigos de estos procesos y darles el valor que se merecen nos tie-ne que hacer reflexionar sobre cuál debe ser nuestro papel en el día adía del grupo, en nuestras intervenciones directas e indirectas, y en cómonos relacionamos con los niños y niñas.

Porque, en el fondo, como indicaba Von Humboldt, «son las relacionescon los otros lo que da sentido a la vida».

Eva Jansà, mestraBibliografía:STAMBAK, MIRA. Los bebés entre ellos. Barcelona: Gedisa, 1984.PIAGET, JEAN. El lenguaje y el pensamiento en el niño. Buenos Aires: Paidós Ibérica, 1984.

escuela 0-3

18

in-f

an-c

ia14

9

ener

ofe

brer

o 20

15


SETE

MBR

E 20

01

1infànciaaeu-ro-pa 14.27

REVISTA D’UNA XARXA DE REVISTES EUROPEES

Construint la qualitat a l'escola

PortadaEu 27.qxd 12/12/2014 19:42 PÆgina 1

SETE

MB

RE 2

001




Construint la qualitat a l’escolaTullia Musatti, Sylvie Rayna i Marie Nicole Rubio 3

«Educació i/és política» 5

Desconstruir els discursos dominants, experimentar noves idees i accionsGunilla Dahlberg 7

Una barreja virolada i sòlida...Florence Godoy i Claude Thüler 9

Vambes per a un dia de plujaBodil Labahå 11

Multiacollida, MultiavantatgesAnne-Françoise Dusart 13

Els drets de l’infant i la perspectiva de gènereBénédicte Fiquet 15

Les emocions en les estructures d’educació infantilDr. Peter Elfer 17

Una mirada sobre l’educació infantil al BrasilFúlvia Rosemberg 20

La igualtat, una clau per a la qualitatMarie Nicole Rubio 22

Avaluació dels serveis d’educació infantilTullia Musatti, Mariacristina Picchio i Isabella Di Giandomenico 25

L’autoavaluació, una eina per aldesenvolupament de la qualitat: el model croatDra. Edita Slunjski i Sandra Antulic 27

Paraules d’infantsLúcia Santos 30

Als dos anys: fotografiar per parlar de qualitat!Sylvie Rayna i Pascale Garnier 31

Focus en... «Vull aprendre a llegir i escriure per deixarde ser l’ombra dels altres» Lúcia Santos 33

Sumari

Portada: Quentin Verniers (RIEPP/Crèche parentale

de Louvain-la-Neuve - Bèlgica)

00Sumari27.qxd 12/12/2014 19:02 PÆgina 2

OCT

UBR

E 20

14

22

Marie Nicole Rubio

Parlar de discriminacions en el terreny de la primera infància pot resultar sorprenent. La qüestió de les discriminacions sembla aquí incongruent, en lamesura que les nostres representacions espontànies de la primera infància sónmés aviat positives. Això no obstant, en el marc de les nostres estructures, comen tota pràctica professional, els riscos de discriminació, conscients o incons-cients, hi són ben presents.

La redacció dels formularis d’inscripció, l’acollida d’un infant que presenta una discapa-citat o una malaltia crònica, l’organització dels àpats, l’organització de les festes de cairereligiós, la construcció del projecte lligat al diagnòstic, el lloc de les famílies, la gestió delpersonal..., són moltes les situacions que plantegen interrogants als professionals i laqüestió d’una possible discriminació.Més que mai, els coneixements sobre el desenvolupament dels més petits ensassenyalen fins a quin punt els infants es basen en totes les experiències de vida,les mirades i els mots que els adrecem dia rere dia per crear les seves pròpies iden-titats, el seu ésser i el seu esdevenidor. Oferir als infants esperances, models, marcsi perspectives de plenitud és una responsabilitat compartida que incumbeix tota lacomunitat d’adults.

La prevenció i la lluita contra les discriminacions: referentsEtimològicament, el mot discriminar no té una connotació negativa. Designa el fet defer una distinció entre objectes, establir una separació entre ells, una diferenciació apartir dels seus trets distintius. Actualment, el mot discriminació ha pres un sentit cla-rament negatiu. Discriminar, en el llenguatge corrent, ja no és simplement separar, sinóseparar jerarquitzant.Jurídicament, la discriminació es defineix com una diferència de tracte entre perso-nes o grups segons un criteri il·legal en un àmbit definit per la llei. Perquè hi hagidelicte de discriminació, cal que la diferència de tracte entre dos individus posats ensituacions comparables estigui establerta, que es fonamenti en un criteri il·legal iil·legítim que comporta un perjudici a aquest individu o grup.

La igualtat, una clau per a la qualitat

A França, la llei reconeix 20 criteris: l’edat, l’aspecte físic, el fet de pertànyer o no a una ètnia, una nació, una raça,una religió, l’estat de salut, la identitat sexual, l’orientació sexual, l’embaràs, lasituació familiar, la discapacitat, el patronímic, el sexe, les activitats sindicals, lescaracterístiques genètiques, els costums, les opinions polítiques, l’origen, el lloc deresidència.

Les discriminacions poden prendre diferents formes:•directesPer exemple, rebutjar acollir un infant per raó del seu origen: relació directaentre el rebuig i l’origen.•indirectes: quan una disposició, un criteri o una pràctica aparentment neutrescomporten en els fets un desavantatge concret per a un cert grup de perso-nes en relació amb un altre grup.

Per exemple, criteri d’atribució de places, criteri neutre en aparença però que des-afavoriria un grup específic (dona sola o família monoparental, per exemple, quan

11 Marie Nicole v2.qxd 12/12/2014 19:26 PÆgina 22

OCT

UBR

E 20

14

23

es privilegia les persones que tenen una feina a tempscomplet, sabent que les dones sovint tenen feines atemps parcial).•sistemàtiques: les que resulten de processos, de fun-cionaments basats en pràctiques voluntàries o no peròque donen lloc a diferències de tracte.

Per exemple, la presència molt feble d’homes com aresultat dels llocs assignats als homes i les dones en lanostra societat.

Un marc de referència de la Convenció sobre elsDrets de l’Infant

Article 21. Els estats membres han de respectar els drets enunciatsen aquesta Convenció i assegurar-los a tots els infants sotala seva jurisdicció sense cap mena de discriminació, inde-pendentment de la raça, el color, el sexe, la llengua, la reli-gió, l’opinió política o d’altra mena, l’origen nacional, ètnic osocial, la posició econòmica, la incapacitat física, el naixe-

ment o qualsevol altra condicióde l’infant, dels seus pares o delsseus tutors legals.

2. Els estats membres prendrantotes les mesures adequades perassegurar que l’infant estigui pro-tegit contra tota classe de discri-minació o càstig per mor de lacondició, les activitats, les opi-nions expressades o de les cre-ences dels seus pares, tutorslegals o familiars de l’infant.

Article 81. Els estats membres es com-prometen a respectar el dret del’infant a preservar la seva iden-titat, incloent-hi la nacionalitat,el nom i el parentiu familiar, d’a-cord amb la llei i sense interfe-rències il·lícites.

Article 231. Els estats membres reconeixen quel’infant disminuït físicament o mental-ment ha de gaudir d’una vida plena irespectable en condicions que li assegu-rin dignitat, que li permetin d’arribar avaldre’s per ell mateix i que li facilitin laparticipació activa en la comunitat.

Article 29 1. Els estats membres convenen que l’e-ducació de l’infant ha d’anar adreçada a:

a) Desenvolupar tant com es pugui lapersonalitat, el talent i la capacitat men-tal i física de l’infant;b) Infondre en l’infant el respecte delsdrets humans i les llibertats fonamentalsi els principis consagrats en la Carta deles Nacions Unides.c) Infondre en l’infant el respecte enversels seus pares, la seva pròpia identitatcultural, llengua i valors, i envers elsvalors nacionals del país on viu, del paísd’on podria procedir i envers les civilitza-cions diferents de la seva.d) Preparar l’infant a una vida responsa-ble en una societat lliure, amb esperitde comprensió, pau, tolerància, igualtatentre els sexes i amistat entre tots elspobles, grups ètnics, nacionals i religio-sos i persones d’origen indígena.


OCT

UBR

E 20

14

24

Quan els infants es discriminenentre ells...La Christine i en Youssouf, de dosanys, juguen plegats al racó de cuinades de fa deu minuts. L’Ivan s’hi acos-ta i li diu al Youssouf amb cara de dis-gust: «Vine a jugar amb mi a cotxes.Mira, tu agafes el blau i jo el vermell,la cuina és per a les nenes». EnYoussouf es deixa arrossegar i laChirstine vol seguir-lo per jugar a cot-xes. L’Ivan li llança una mirada i ellaacaba per allunyar-se i anar-se’n cap aun altre grup d’infants.Si bé la diferència de tracte es basa aquíen el criteri il·legal del sexe, ens trobemen el marc de joc entre infants, i no enun espai previst per la llei (ocupació,habitatge, accés a un bé o servei). Lasituació no planteja doncs una discrimi-nació en el sentit legal. Tanmateix, plan-teja una interacció entre infants quemostra ja certs estereotips presents enles activitats de nens i nenes.

Encara que no s’ha produït una discriminació pròpiament,és important prendre consciència de l’existència de pre-judicis fins i tot en els infants ben petits. Els serveis infan-tils tenen una missió educativa, i dins aquest marc lesactivitats s’han de pensar en relació amb les representa-cions socials que es volen o no transmetre als infants.Aquí, permetre als infants la llibertat de triar lliurement laseva activitat evitarà també la transmissió de certs preju-dicis i estereotips.

Què fan els adults?•Reflexionar i treballar plegats per prendre consciènciade les representacions i els estereotips de cadascú.

•Observar les diferents situacions i preguntar-se si ladiferència entre nenes i nenes es reflecteix en la dis-posició de l’espai, a través dels jocs, dels llibres i de lesactivitats proposades.

•Verificar la coherència entre el que s’escriu o es diu ila realitat.

•Definir i formular objectius tots junts.•Desenvolupar jocs i activitats que permetin descons-truir aquestes representacions estereotipades.

•Establir un diàleg amb els infants entorn d’aquestessituacions.

•Proposar accions amb les famílies.

Proclamar i afirmar la igualtat dedretsUn requisit imprescindible de qualse-vol intent de prevenció i de la lluitacontra les discriminacions.Per exemple, afirmar que el projecte técom a objectiu promoure «la igualtatde drets entre dones i homes, entremares i pares, entre els diferentsmodels de família (reconstituïdes,monoparentals, homoparentals...),entre els infants (sense distinció desexe, origen, religió, per qüestió d’algu-na discapacitat mental o física...)».

De la intenció als fets: un camí a recórrerEs tracta de donar-se oportunitats quotidianes per inte-rrogar-se sobre qüestions diverses:

•La correspondència entre la població d’un barri i elsinfants acollits.

•Les modalitat d’inscripció, els formularis i les normesque vehiculen.

•El lloc concedit a les famílies dins el projecte (usuari, pri-mer responsable de l’infant, coconstructor del servei).

•Els efectes de les nostres representacions en les inter-accions amb cada infant sobre l’oferta de jocs, d’es-pais, de llibres.

•El personal i les funcions de cadascú.

És una tasca que requereix paciència i temps, que per-met ja a alguns i aviat permetrà a altres crear les con-dicions d’igualtat de tracte per a tots. Un treball queimplica també les famílies i els infants amb perseveran-ça i entusiasme.Com diu el poeta Antonio Machado, «caminante no haycamino, se hace camino al andar».

Fragments de la guia per a professionals «Petite enfance,plus d’égalité par une prévention des discriminations». Unacoedició de LE FURET Petit enfance et diversité (www.lefuret.org) i l’ORIV (Observatori Regional de laIntegració de la Vila (www.oriv-alsace.fr).La guia es pot descarregar a:http://www.lefuret.org/media/PJ_newsletter/PJ%20NL%2075/GUIDE%20Discri%20FINAL%20BD.pdf

Marie Nicole Rubio, psicòloga clínica, directora de l’associació Le Furet, directora i fundadora de la revistaLe Furet i coeditora de la revista Infància a Europa.

Fotografies: Multiacollida La souris verte - Villé (67) - FrançaExposició 2008 - El meu pare i jo - Illkirch (67) - França


SETE

MBR

E 20

01

1infanciaeneu-ro-pa 14.27

REVISTA DE UNA RED DE REVISTAS EUROPEAS

Construyendo la cualidad en la escuela


Construyendo la cualidad en la escuelaTullia Musatti, Sylvie Rayna y Marie Nicole Rubio 3

«Educación y/es política» 5

Deconstruir los discursos dominantes,experimentar nuevas ideas y accionesGunilla Dahlberg 7

Una mezcla sólida y llena de color...Florence Godoy y Claude Thüler 9

Zapatillas para un día de lluviaBodil Labahå 11

Multiacogida, multiventajasAnne-Françoise Dusart 13

Los derechos del niño y la perspectiva de géneroBénédicte Fiquet 15

Les emociones en les estructuras de educación infantilDr. Peter Elfer 17

Una mirada sobre la educación infantil al BrasilFúlvia Rosemberg 20

La igualdad, una clave para la calidadMarie Nicole Rubio 22

Evaluación de los servicios de educación infantilTullia Musatti, Mariacristina Picchio e Isabella Di Giandomenico 25

La autoevaluación, una herramienta para eldesarrollo de la calidad: el modelo croataDra. Edita Slunjski y Sandra Antulic 27

Palabras de los niñosLúcia Santos 30

A los dos años: ¡fotografiar para hablar de la calidad!Sylvie Rayna y Pascale Garnier 31

Focus en... «Quiero aprender a leer y escribir para dejarde ser la sombra de los otros» La pedagogíade la comunicación de Paulo FreireLúcia Santos 33

Sumario

Portada: Quentin Verniers (RIEPP/Crèche parentale

de Louvain-la-Neuve - Bélgica)

00Sumari27.qxd 12/12/2014 18:06 PÆgina 2

SETE

MB

RE 2

001




OCT

UBR

E20

14

33

Lúcia Santos

Paulo Freire (1921-1997) nació enuna familia bastante pobre de unaciudad y un estado brasileñospobres: Recife, Pernambuco. Fuearrestado, acusado de traición ydesterrado por el régimen militardurante veinte años poco despuésde haber enseñado a leer y escribira trescientos trabajadores adultosde la caña de azúcar en cuarentahoras con su método innovador. El método consiste en escuchar yhablar con las personas sobre suvida cotidiana y, a través de estediálogo, identificar las palabrasmás significativas para ellas, palabras que tienen sentido porque forman parte de lavida diaria: las palabras generadoras que serán la base del contenido del programa.Estas palabras generadoras contienen la posibilidad de desarrollar muchos temaspara debatir en el grupo a través del diálogo (no simple conversación).Estas palabras generadoras permitirán que las personas descubran sílabas y letras ynuevas palabras y logren el control de su lenguaje, y serán tema de debate dentrodel «círculo de cultura». La palabra favela, por ejemplo, no solo es importante por lassílabas y las letras, sino también porque expresa una situación de vida real, unasituación difícil, que puede unir alfabetización y conciencia y producir una culturaciudadana. «Leer el mundo es previo a leer las palabras.» No basta con llevar a lagente a la escuela; debemos llevar también su cultura, sus sueños y su voluntad deser más (Freire, 2012),1 su proyecto de vida y sus proyectos para el mundo. El dere-cho a la educación no es el derecho de apuntarse a la escuela, sino el derecho de

aprender siendo protagonista delpropio aprendizaje. El educador esun profesional del significado,alguien que comprende el signifi-cado de lo que hace y que elconocimiento es la informaciónque tiene sentido para el aprendiz.Esta visión de la educación comopráctica que da voz a las personas,sean de tres años o personasmayores, como práctica de libertady democracia, favoreciendo la parti-cipación y la toma de decisiones, estan empoderadora que puede resul-tar abrumadora incluso para aque-llos que enseñan democracia ypedagogía de la participación ensistemas democráticos.Esta educación muestra un respe-to y un amor profundos por cadaser humano y su libertad, da atodos la posibilidad de construiruna conciencia crítica sobre susituación vital y sobre el mundo, ypermite realizar la vocación histó-rica y ontológica del ser humano,que es ser más y mirar adelante.«Quiero aprender a leer y escribirpara dejar de ser la sombra de losotros» (Freire, 2009),2 dijo unamujer analfabeta de Recife.El diálogo no es algo nuevo;Sócrates ya lo utilizaba en la Greciaantigua. La originalidad, tal comoseñaló Dewey, «no está en lo fan-tástico, sino en el nuevo uso de lascosas conocidas».3 Y este nuevouso del diálogo nos da voz y puedehacer que dejemos de ser la som-bra de los demás.

«El diálogo es el encuentro de loshombres, mediatizados por elmundo, para pronunciarlo [...] Sidiciendo la palabra con la que alpronunciar el mundo los hombreslo transforman, el diálogo seimpone como el camino a travésdel cual los hombres ganan signi-ficación como tales»(Freire,2012).4

Esto significa que la educación noes algo que se consiga de losdemás de manera mecánica, sinoalgo que sale de dentro de cadauno en relación con unas circuns-tancias y que podemos haceravanzar solo si somos conscientesde nuestra posición. Y también siesta posición en la que nosencontramos no se considera unafatalidad sino un reto. Es un cami-no personal que lleva a accionesintencionales. Es esta la especifi-cidad del ser humano: concienciae intencionalidad; es decir, ética, ypor eso podemos transformar elcurso de las acciones.La educación es, una vez más,una fuerza subversiva.El discurso dominante produceafirmaciones del tipo «la realidades así, ¿qué se puede hacer?», o«el paro es una fatalidad de nues-tro tiempo», pero no son fatalida-des; son, como el hambre o lafalta de educación, inmoralidades,son «transgresiones éticas». «¿Porqué acabar con el hambre no estambién una fatalidad?», pregunta(Freire, 2005).5

Focus en...«Quiero aprender a leer y escribir para dejarde ser la sombra de los otros» La pedagogía de la comunicación de Paulo Freire

16 focus en.qxd 12/12/2014 18:41 PÆgina 33

No es extraño que Paulo Freire sea conocido sobre todo por su métodode enseñanza y su contribución a la educación de adultos analfabetos,pero el método es solo parte de toda una filosofía que nos puede darluz y esperanza ante nuestra propia situación.Freire nos dio una comprensión de la Historia como posibilidad, queabarca la ética universal del ser humano y nos reta a humanizar elmundo. Hay un largo camino de libertad donde podemos elegir vivir y

actuar intencionadamente con concien-cia y responsabilidad hacia nosotrosmismos y los demás. Tal y como señalaRicoeur,6 el criterio para una decisiónética es el del bien mayor del otro.¿Cuál es el bien mayor del otro en estasituación concreta? Para comprenderesto, no nos podemos situar en unapostura naif, viviendo en la periferia delas cosas.La educación es, por tanto, humaniza-ción, porque lleva a los hombres y lasmujeres a su dimensión completa, y eleducador es alguien que «problematiza»

(no un facilitador), para ayudar a laspersonas a tomar conciencia de susituación y sus acciones y de cómo susituación y sus acciones influyen en losdemás y en la sociedad, y en el procesose ayuda a sí mismo, porque es tambiénun aprendiz, no solo un maestro.La propuesta pedagógica de Freire tras-ciende la clase y tiene un impacto pro-fundo en los estudiantes y la sociedad,cosa que lo convierte en uno de los edu-cadores más significativos del mundo, apesar de ser ignorado por la mayoría defacultades.

Notas:1. Freire, P. Pedagogía del oprimido.Madrid: Siglo XXI, 2012. Este libro se con-sidera uno de los textos fundacionales delmovimiento de pedagogía crítica.2. Freire, P. La educación como prácticade la libertad. Madrid: Siglo XXI, 2009.3. Dewey, J. Democracia y educación.Madrid: Ediciones Morata, 2004.4. Freire, P., Pedagogía..., op. cit.5. Freire, P. Pedagogía de la autonomía.Buenos Aires: Siglo XXI, 2005.6. Ricoeur, P. Si mismo como otro. México:Siglo XXI, 2003.

Lúcia Santos, jefa del Departamentode Educación Infantil de la FundaciónBissaya Barreto, Coimbra, y presidentade la Junta de APEI, Lisboa. Editora dela revista Infância na Europa.

OCT

UBR

E20

14

34

16 focus en.qxd 12/12/2014 18:41 PÆgina 34

TALLERS

SENSE LÍMITS


ACTIVITATSCULTURALS



PETITS

WWW.ROSASENSAT.

ORG

DEBATS


5 AN

YS

5

ANYS


ANUNCI50EE.indd 1 05/12/2014 12:08:02


esCOLAR



Una

mir

ada

ètic

a de

s de

ls s

aber

ses

CO

LAR

379



sumariSs u m a r i

CONSELL DE REDACCIÓ: Josep Callís, Jordi Canelles, Leo Carbonell, Mercè Comas, Antoni Domènech, Conxita Márquez, Elena Noguera, Joan Pagès, Antoni Poch, Marta Utset. DIRECTOR: Xavier Besalú. DIRECTOR ADJUNT: Joan Portell. COORDINADORA: Mercè Marlès. DISSENY GRÀFIC: Clictraç, sccl. MAQUETACIÓ: Concepció Riera. IMPRESSIÓ: Romanyà-Valls. SUBSCRIPCIONS I DISTRIBUCIÓ A LLIBRERIES: Associació de Mestres Rosa Sensat. EDICIÓ I ADMINISTRACIÓ: Associació de Mestres Rosa Sensat - Av. de les Drassanes, 3 | 08001 Barcelona | Tel.: 934 817 373 | Fax: 933 017 550 | A/e: [email protected] | web: www.rosasensat.org

DIPÒSIT LEGAL: B. 2090-1975 - ISSN: 0210-2331SUBSCRIPCIÓ ANUAL: 52€. EXEMPLAR: 12€, IVA inclòs

«L’editorial Associació de Mestres Rosa Sensat, als efectes previstos a l’article 32.1, paràgraf segon del TRLPI vigent, s’oposa expressa-ment que qualsevol de les pàgines de Perspectiva Escolar, o una part d’aquestes, sigui utilitzada per fer resums de premsa. Qualsevol acte d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública, posada a disposició, etc.) d’una part o de totes les pàgines de Perspec-tiva Escolar, necessita una autorització que concedirà CEDRO amb una llicència i dins dels límits que s’hi estableixin.»

22

44

6

10

15

22

31

36

41

46

4848

5656

63

65

68

70

7272

75

78

EDITORIAL Quaranta anys

MONOGRÀFICUna mirada ètica des dels sabers

Escola, ètica i moral. Joan-Carles MèlichDes de l’escola la ciència ens permet comprendre el món en cooperació. Carme Alemany

La intersecció necessària entre educació matemàtica i valors. Núria PlanasLa història, una disciplina al servei del futur. Experiències a Secundària. Agnès Boixader

“Sòcrates i els sants ensenyen existint”. Rellegir George Steiner. Maria CanellesSer i fer de mestre. Donar valor a la gestió. Anna Trabal

Entrevista a Enric Canet. El gran valor és l’acceptació de la diversitat. Jordi CanellesPersPectiva escolar recomana. Biblioteca Rosa Sensat

ESCOLAInclusió d’un alumne amb trastorn de l’espectre autista a un Institut d’Educació Secundària.

Purificación Hermoso Lendínez, Lídia Blázquez Reyes i Sílvia Sistach Triola

MIRADESCarta a Marta Mata. Maria Antònia Canals

Generació immadura. Carme Hoyas FernándezRecessions contra la infància. Antoni Tort Bardolet

Els drets dels infants, els deures de la societat. Georgina Yarza40 anys de PersPectiva escolar. Jordi Vives Aromí

RESSENyES I NOvETATSQuina educació volem? Joan Pagés

Presentació del número 378 de la revista PersPectiva escolar. Perspectiva Escolar

Novetats. Biblioteca Rosa Sensat

Tripa PE379.indd 1 04/12/2014 18:18:20

56

Mirades

MaRIa aNTòNIa CaNaLS

cofundadora de l'associació de mestres rosa sensat

Carta a Marta Mata1

Estimada Marta2:

Per què començo així si sé que ja no em sents, ja no llegeixes, ja no ets aquí?

Però, tot i haver constatat això ben fort, tot i no saber com t’ho faràs per llegir-me, tot i estar convençuda que no em respondràs perquè darrerament no m’has escrit mai, i malgrat les distàncies més que còsmiques..., crec

1. Aquesta carta va ser escrita per

l’autora per a la FEEMCAT, la Fede-

ració d’Entitats per a l’Ensenyament

de les Matemàtiques a Catalunya

(www.feemcat.org). Volem agrair pú-

blicamente tant a la FEEMCAT com

a la Maria Antònia Canals les facili-

tats que ens han donat per publicar-

la a PersPectiva escolar.

2. Marta Mata i Maria Antònia Ca-

nals són dues de les fundadores,

l’any 1965, de l’Associació de Mes-

tres Rosa Sensat, juntament amb

Maria Teresa Codina, Jordi Cots,

Pere Darder, Enric Lluch i Anna Ma-

ria Roig.

que, d’una manera o d’una altra, m’escoltes i t’agrada que t’escrigui.

Avui tinc moltes ganes de dir-te coses a les quals només podem arribar-hi amb la memòria, que no-més es poden assumir com a records, trossets de les nostres vides que vàrem compartir tu i jo, i que els altres potser difícilment podran comprendre, per-què les poden saber, però no les poden assaborir com nosaltres.

Però tant se val! De mo-ment, per tot això del re-cord, i també per altres motius que no sé expressar, he volgut aprofitar l’ocasió i escriure’t, i per allò dels “nombres mítics” que a tu i a mi ens agradava tant, de records n’he recollit 7.

I mira què em passa: tot just en començar la carta

Tripa PE379.indd 56 04/12/2014 18:18:32

em fixo que la primera pa-raula és “estimada”..., és a dir parla de l’amor..., i tots sabem que “l’amor és més fort que la mort”. I penso que, qui sap? Que potser sí que d’alguna manera que per ara desconeixem, em respondràs aquesta carta, a mi i a totes les amigues i tots els amics que la llegei-xin. Procurarem estar molt atents, per si de cas...!

Així doncs, decididament: ESTIMADA MARTA:

1.RecordesquanvàremanartotesduesaParís,alaSor-bona?

Era l’època en què el sol fet d’aconseguir anar a París ja era una proesa.

Anàvem com dues estudi-ants ja no gaire jovenetes: passàvem dels 25 anys i érem mestres de l’escola Talitha1.

3. L’escola Talitha, de Barcelona, va

ser fundada per Maria Teresa Codi-

na l’any 1956. Tant la Marta Mata

com la Maria Antònia Canals hi van

treballar; la Maria Antònia entre el

1956 i el 1962.

A la Sorbona hi vàrem anar “d’oients” (cosa que llavors s’estilava).

Tu sabies que hi havia una professora molt bona en la didàctica de les ciències naturals, dels estudis de Magisteri. Jo no sé com t’ho feies, però tu ho sabi-es tot. Tu vas tenir la idea que essent així, la cosa més normal del món era anar a París per escoltar una clas-se com cal, independent-ment de les mil dificultats que a l’època de la dicta-dura hi havia per obtenir un passaport i un visat. Tu vas fer els tràmits, és a dir, vas escriure a la professora i li vas demanar que ens deixés assistir a una classe seva, ben assegudetes al final de la classe..., que no faríem cap soroll...

I després em vas convèncer a mi que era absolutament necessari anar-hi; sense veure aquella classe no po-dríem ser mai unes bones mestres. Evidentment, el convèncer-me a mi no crec que et suposés ni mica de dificultat, perquè jo, en aquells temps, estava dis-posada a qualsevol esforç

per anar a París, i més si es tractava d’alguna cosa per “la causa”.

La “causa” era aprendre de ser bones mestres, perquè el dia de demà hi hagues-sin bons ciutadans, i així el nostre país pogués sobre-viure.

Tu, i la M. Teresa Codina, de la qual evidentment vas obtenir l’acord, ho formu-làveu tot molt bé. Éreu “el seny” de la qüestió; jo feia de “rauxa”, i així tot anava endavant...

No recordo res del viatge, ni de París, però mai no obli-daré aquella classe, que era sobre “la poma”, és a dir, de com fer que els nens i nenes observessin una poma amb tota la serietat i la profunditat del món.

Per mi va ser una lliçó fo-namental, no per la poma en ella mateixa, sinó per diverses coses que sempre han estat claus:

• vaigcomprendrequèvolia dir “observar”, per als nens i nenes de primària;

57

gener - febrer ´15 379

Mm i r a d e s

Tripa PE379.indd 57 04/12/2014 18:18:33

58

• vaigveure,totd’unaiper sempre, que el paper d’una mestra no és “ex-plicar” (la poma i el que sigui) sinó aconseguir que algú descobreixi i aprengui alguna cosa;

• quejonopodiaferresde millor que aprofitar totes les ocasions per seguir aquest camí, que havia escollit sen-se ni imaginar fins on m’embrancava.

Gràcies Marta, per haver-me portat a París!!! Molt sovint hi penso, no només com un record sinó com una part important de les meves raons per viure.

2.RecordesquanvasportarelSr.GalíaVerdumaveurela meva escola?

Era un migdia, quan els nens ja estaven plegant i preparant-se per anar-se’n a casa, a dinar.

Jo llavors, en començar l’escola Ton i Guida2, ha-via hagut de deixar les entranyables reunions que fèiem, quinzenalment, el dissabte a la tarda a casa de l’Alexandre Galí. Segons tu vas dir-me després, ell havia preguntat el motiu de la meva absència i, en dir-li que jo me n’havia anat a començar una escola a Ver-dum, va expressar el desig de visitar-la, i tu vas mobi-litzar-te ràpidament i ens el vas portar...

En un primer moment em va saber greu que, quan và-reu arribar, els nens i nenes ja haguessin acabat la fei-na, perquè jo hauria volgut demostrar-vos que els meus nens de Verdum treballaven el “Montessori” tan bé com

4. L’escola Ton i Guida va ser fun-

dada per Maria Antònia Canals l’any

1962 al barri de Verdum de Barce-

lona.

els de Sarrià o Pedralbes. Però ara ja era massa tard... Els nens ja se n’anaven a casa a dinar.

El Sr. Galí (així és com li dè-iem nosaltres) va mirar-ho tot amb detall, amb la seva mirada sempre educadora, i quan jo ja havia acomi-adat el darrer alumne, va dir-me:

—Molt bé noia, et felicito!

I jo que li responc:

—Però Sr. Galí, si no ens ha vist treballar....

—Jo he vist tres coses –va dir ell–. Primera, que en treure’s el davantal, ningú no ha deixat les mànigues del revés. Segona, que al lavabo, malgrat les pèssi-mes condicions en què es-teu, no hi ha ni gota d’aigua a terra... I tercera, que tu has saludat els nens i ne-

Tripa PE379.indd 58 04/12/2014 18:18:33

nes, un per un, dient-los el seu nom.

És difícil que ara els meus companys i amics s’imagi-nin què varen representar per a mi aquelles paraules del Sr. Galí, fins a quin punt varen animar-me. Tu vas ser-ne l’únic testimoni. El que potser no saps és quantes vegades m’han acompa-nyat, recordant-me què és l’essencial en l’educació.

Gràcies Marta, per haver-me estat tan propera, i per haver-me portat el Sr. Galí a l’escola quan més el ne-cessitava, com qui li porta a un malalt el metge més adient.

3.Recordeslesprimereses-coles d’estiu?

Gairebé fa riure que jo et pregunti això a tu. M’ima-gino més aviat que tu m’ho preguntes a mi, però cal se-guir les consignes pactades en començar la carta.

Alguns han escrit la història de totes les Escoles d’Es-tiu3, de les seves dificul-tats, les seves conclusions i els seus èxits. Estic segura que per tots els que, d’una manera o altra les hem vis-cut i les vivim, són inobli-dables!

5. La primera Escola d’Estiu, or-

ganitzada per l’A. M. Rosa Sensat,

es va celebrar el juliol de 1966 a

l’Escola Nostra Senyora de Lourdes

de les Religioses Filipenses, a Bar-

celona.

Però jo ara només vull co-mentar-te un record direc-tament lligat a tu.

Hi havia, potser en primer lloc, el plaer d’aplegar un grup, cosa que en ella matei-xa ja era prohibida, i això sol, en la situació política que vi-víem, ja era molt important, sobretot perquè estàvem se-gures i segurs que allò que fèiem era necessari per als nostres nens i nenes.

Però recordo sobretot l’ex-pressió de la teva cara, la teva manera de somriure quan contemplàvem aque-lles riuades de mestres joves, com si estiguessis dient “Mira el que hem aconseguit!”. El teu som-riure demostrava la nostra immensa satisfacció, i el teu entusiasme, profund i seriós, que no he tornat a veure més en els espais públics, per a mi era la penyora que indicava que estàvem en el bon camí.

4.Recordesquanvàremde-cidir la primera estructura de Rosa Sensat? Moltes coses varen decidir-se en aquelles llarguesreunions,gairebésemprenocturnes,ontotsaportàvem el nostre granet desorra,itotselsgranetsvanesdevenirunedifici,queencaraésbendretiencaravacreixent...

Per a tots nosaltres era una experiència engrescadora!

Voldria ara recordar es-pecialment un moment

d’aquesta construcció en el qual vàrem decidir que hi hauria tres equips de go-vern, corresponents a tres tipus d’activitats necessà-ries: l’equip pedagògic, el de sensibilització i el de l’economia.

Tots ens anàvem apuntant al que s’adequava millor a les nostres capacitats i de-sitjos, i tu recollies i accep-taves el desig i la proposta de cadascun de nosaltres.

Quan va arribar-me el torn a mi, crec que, com tots els companys, tu esperaves que jo escolliria “l’equip pedagògic”... Doncs no! Sense cap dubte, jo vaig proposar-me per a l’equip de sensibilització!

Em pensava que tots em contradiríeu una mica... Doncs no!

Portàvem un bagatge de poc temps de treball; tot era nou... Però el teu es-perit de respecte a tots i a cadascun de nosaltres, que ara en diríem “democrà-tic”, ja havia començat a impregnar l’ambient... Re-cordo que, de part teva, jo sempre vaig trobar accepta-ció i molta confiança.

Al començament, a l’equip de sensibilització, tal com jo el recordo, només érem dues persones: en Lluís Maria Sunyer, i jo.

Ell coneixia persones clau, o petits grups (corals, grups

59


Mm i r a d e s

Tripa PE379.indd 59 04/12/2014 18:18:33

60

de filatèlia, associacions parroquials..., el que fos) de molts pobles i ciutats de Catalunya, i preparava la ju-gada amb ells. Tot ho apro-fitàvem per agafar el cotxe, aproximadament un dia fei-ner cada setmana, al vespre o a la nit, i anar a trobar el petit grup local, que, men-trestant, ja havia augmentat en nombre, i explicar-los que un aspecte irrenunciable de la recuperació del país, en la qual tots somiàvem, era tornar a tenir les bones esco-les que havíem tingut abans del 1939. Aquesta era la fa-mosa “sensibilització”, per anomenar-la d’una manera innocent i poc sospitosa.

En tornar “a casa”, normal-ment el dissabte, passàvem revista amb tu d’allò que havíem dit i de les respos-tes de la gent... Jo fruïa de les teves interpretacions.

Per a mi era una activitat tan gratificant! I era una font d’esperança.

5.Recordesquantuijo,enunaescolad’estiu,vàremte-nirunaideagenial,quearaseria impensable?

Aquí voldria parlar-te no-més d’un fet concret d’una de les escoles d’estiu que vàrem organitzar a Bellater-ra4. Estic segura que tu no l’has oblidat mai.

6. L’Escola d’Estiu de Rosa Sensat

es va celebrar a la Universitat Au-

tònoma de Barcelona, a Bellaterra,

entre els anys 1977 i 1980.

Per millorar la qualitat d’un curs que jo havia de fer so-bre el mètode Montessori, et vaig proposar fer venir els nens i nenes de la classe de 5 anys de Ton i Guida, junt amb les seves taules i ca-dires, i muntar una classe vivencial i real a l’aula que em tocava ocupar.

I l’aspecte que jo crec més important és que això, que ara seria impensable, lla-vors tu vas trobar-ho molt adient, com si fos la cosa més natural del món.

Ens vas fer anar a buscar a Verdum, i vàrem arribar tots els nens, la mestra de la classe de 5 anys, els mo-bles i jo en un gran camió.

I, evidentment, tothom tam-bé va trobar-ho natural, ja que era per millorar la qua-litat d’un curs, i aquest ha-via de ser sempre l’únic cri-teri: els mestres van poder veure molt bé la dinàmica d’una classe “Montessori”, i els nens van estar feliços i seriosos, convençuts de la importància del seu paper, sense que ningú hagués d’explicar-los res.

Probablement el teu re-cord ara és diferent del meu, potser és encara més potent; i si dic potent, és perquè penso que té algun poder...

Escolta’m Marta: jo voldria que tingués el poder de re-novar les meves il·lusions d’ara, i totes les que neces-

siten els i les mestres d’avui, i que també tingués el poder de despertar-ne de noves en els responsables de l’educa-ció a casa nostra.

Perquè justament això és el que feies tu: despertar idees i il·lusions noves...

I ara ens faltes molt en aquesta tasca!

6.Recordesquanvàremde-cidir fer pràctica dels nous “blocslògics”justamigcamídelatravessaUlldeter-Núria?

A primera vista sembla una cosa que no lliga, però ben mirat sí que lligaven el des-cans necessari per agafar noves forces i la necessitat de pensar sempre en la re-novació de l’escola.

Feia pocs dies que l’Eduard Bonet havia vingut a Rosa Sensat, tornant de París i portant a sota el braç la capsa d’un material nou que acabava de sortir per practicar la lògica que es deia “els blocs lògics de Z. P. Dienes”, i que llavors và-rem creure que era només per al Parvulari. Jo me l’ha-via estudiat, i estava més contenta que una criatura amb una joguina nova, i com que durant la setma-na tots teníem molta feina a les respectives escoles, tu i jo vàrem decidir que una bona excursió al Pirineu, lluny del tràfec de la ciutat, seria l’ambient més adient per aprofundir les merave-

Tripa PE379.indd 60 04/12/2014 18:18:33

lles que aquell matemàtic hongarès acabava de llan-çar al mercat.

Vàrem ser sis persones en l’excursió. Jo guardo una fotografia d’aquell dia.

No te l’envio perquè preci-sament tu no hi surts, ja que ets qui vas fer-la i, sobretot, perquè no puc imaginar-me com la veuries ara.

Aquella i altres descobertes semblants varen ser com la nova llum d’una finestra que es comença d’obrir. Ara recordant-ho, penso que estàvem boges per millorar l’educació.... I deu ser una bogeria que no caduca...

Tu vas aconseguir encoma-nar-la a moltes i molts mes-tres. Tant de bo que l’en-tusiasme dels qui encara estem en aquesta mateixa batalla arribi també a fer-se encomanadís!

7.Recordesquan,unsanysméstard,ensvavisitareldesànim?

Sí, el desànim ens va venir uns quants anys després de la mort de Franco5, quan ens crèiem que ja teníem tots els elements necessaris perquè el sistema educatiu funcionés bé a la majoria de centres, però constatàvem que la realitat no era així. Potser ens crèiem que ja no podíem fer res més... O potser tots plegats estàvem massa cansats...

Allò que ara em sembla realment extraordinari és el fet que abans estigués-sim convençuts que ho aconseguiríem amb una fe sincera i una gran voluntat de canviar totes les coses que vèiem injustes; neces-

7. El general Francisco Franco va

governar Espanya de manera dicta-

torial entre els anys 1939 i 1975,

en què va morir.

sitàvem creure en allò que fèiem, i ens havíem llançat a la tasca amb cos i ànima. Però ara ho veig diferent: ara penso que teníem una esperança encara molt poc provada.

Aquells ànims i aquella empenta dels temps difí-cils van durar més o menys els deu primers anys de la democràcia: continuàvem fent allò que crèiem millor per als nens i nenes, però amb una gran diferència: ara podíem defensar-ho públicament i la lluita era noble i oberta.

Però després d’aquest pe-ríode va venir-ne un altre: a tota la colla de companys i companyes amb qui com-partíem aquests ideals ens va tocar viure el desengany; va venir a poc a poc, sense soroll..., com un sentiment nou que va anar creixent dins nostre...

61


Mm i r a d e s

Tripa PE379.indd 61 04/12/2014 18:18:33

62

Tots plegats, ja no estàvem tan segurs que l’escola del nostre país canviaria… Ho vèiem tan difícil! Penso que per mi va ser potser el temps més dur, i el que m’ha costat més d’assumir ha estat la gran lentitud dels canvis profunds.

Recordes un dia que, pas-sejant pel pati de l’Escola d’Estiu, en parlàvem ben preocupades tu i jo? Pot-ser ho vivíem com un cert fracàs? No recordo exacta-ment el que dèiem, però sí que recordo que aquell dia vàrem gosar formular-nos-ho i parlar-ne serenament totes dues. Però tu sempre has estat més serena que jo i crec que devies fer aquest procés més equili-bradament.

Per part meva, ha estat pre-cisament a partir d’aquí, de la part més aspra i difícil de la meva experiència pro-fessional, que he anat des-cobrint i aprenent de viure, que sí: que més enllà de les aparences, d’una manera ben diferent de com ho havíem previst i somniat, i sense cap dubte a un ni-vell més profund, les coses canvien i el món avança. El que ens passa és que les persones difícilment sabem captar i distingir els dife-rents ritmes de la vida: el nostre temps humà és molt curt respecte al temps que necessita qualsevol can-vi social o ètic del nostre món.

Marta: ara que ja no ens veiem, només escrivint-te puc compartir amb tu allò que penso: tu saps que a mi, personalment, la cons-ciència d’aquest canvi del món, lent i progressiu, i la possibilitat de tenir-hi un paper com a membre actiu, sempre m’ha apas-sionat. Segurament és per això que no puc deixar de treballar per l’educació; no sé deixar-la, tant si és amb més o amb menys forces físiques...

Estimada Marta,

Sé que recordes totes aques-tes coses i moltes més!

Compartir-les amb tu m’aju-da a no anar-les oblidant de mica en mica...

I el record de la teva amis-tat, de la teva casa de Saifo-

res i, sobretot, de la teva ca-lidesa, m’ajuden a viure.

Et prometo que estaré al cas, per si em respons...

marian

[…] Cap dels prodigis que anunciaven taumaturgs insignes no s’ha complert […]

[…]

[…] Posem-nos dempeus altra vegada i que se senti la veu de tots solemnement i clara.

[…]

[…] que tot està per fer i tot és possible!

(miquel martí i Pol)

Tripa PE379.indd 62 04/12/2014 18:18:34

TALLERS

SENSE LÍMITS


ACTIVITATSCULTURALS



PETITS

WWW.ROSASENSAT.

ORG

DEBATS


5 AN

YS

5ANYS


ANUNCI50EE.indd 1 05/12/2014 12:08:02


esCOLAR



Una

mir

ada

ètic

a de

s de

ls s

aber

ses

COLA

R 3

79



TALL

ERS

SEN

SE

LÍM

ITS

LA U

TO

PIA

ÉS P

OSS

IBLE

AC

TIV

ITAT

SC

ULT

UR

ALS

ESPA

IS

D’I

NT

ERC

AN

VI

JOR

NA

DA

LA F

OR

ÇA

D

ELS

MÉS

PE

TIT

S

WW

W.

RO

SASE

NSA

T.O

RG

DEB

ATS

ES

CO

LA

D’E

ST

IU

DE

RO

SA S

EN

SAT

5

ANYS

5 AN

YS

LA F

ESTA

DE

L’ED

UC

AC

IÓ!

T’H

I A

PUN

TES

?D

e l’1

al 8

de

julio

l de

2015

a B

arce

lona

In

scrip

cion

s a

parti

r del

mes

de

febr

er

AN

UN

CI5

0EE

.indd

1

05/1

2/20

14

12:0

8:02

UNA

MIR

ADA

ÈTIC

A De

s De

Ls s

ABeR

s

esCO

LAR

Núm

. 379

- G

ener

/ F

ebre

r 20

15

PUBL

ICA

CIÓ

DE

ROSA

SEN

SAT

Una mirada ètica des dels sabers esCOLAR 379

• In

clus

ió d

’un

alum

ne a

mb

tras

torn

de

l’esp

ectr

e au

tista

a

un In

stitu

t d’e

duca

ció

secu

ndàr

ia•

Cart

a a

Mar

ta M

ata

Cob

erta

ext

PE3

79_b

ona.

indd

1

05/1

2/20

14

12:2

1:01

TALLERS

SENSE LÍMITS


ACTIVITATSCULTURALS



PETITS

WWW.ROSASENSAT.

ORG

DEBATS


5 AN

YS

5ANYS


ANUNCI50EE.indd 1 05/12/2014 12:08:02


esCOLAR



Una

mir

ada

ètic

a de

s de

ls s

aber

ses

COLA

R 3

79



Un tast de les revistes de gener i febrer de 2015

Documents

Transcript of Un tast de les revistes de gener i febrer de 2015