Participaci Pg. 1 de 10

Una participaci per al millor Granollers

INTRODUCCI

La democrcia no s noms un conjunt de normes i institucions, sin tamb un conjunt de valors i prctiques quotidianes de participaci en la vida pblica que comprometen la ciutadania en el govern de la seva societat i que permeten que aquesta vagi millorant.

La participaci i la proximitat de lajuntament a les persones de la ciutat ha de fer possible que el seu govern sigui accessible a tothom, tant com a individu com des de les entitats que vulguin dir-hi la seva. Els sistemes de participaci i de proximitat han de fer possible que les aportacions de la ciutadania siguin escoltades i cada cop ms vinculants, i ha de servir perqu el ciutad disposi de la mxima informaci sobre la gesti municipal.

Aquesta manera d'entendre la democrcia com a participaci collectiva va molt ms enll de la democrcia representativa i atorga a totes les persones la possibilitat d'implicar-se molt ms en el govern de la seva ciutat. Aquesta s la manera que ens sembla millor per assolir alhora tres objectius:

Fer possible el lligam entre les expectatives del teixit social i les responsabilitats pbliques.

Fer ms democrtic el govern de la nostra ciutat i ms transparent la gesti d'aquest.

Coresponsabilitzar els vens de Granollers en els projectes que es despleguin per a la ciutat.

Per aquests motius, nosaltres optem per un canvi de cultura poltica i ens comprometem decididament en aquest aprofundiment de la prctica democrtica que s, en el fons, un ideal republic de la prctica poltica ciutadana. Aquesta necessitat est condicionada per fenmens nous en lestructura social, aix com per la constataci de dficits i disfuncions en els sistemes poltics que cal anar corregint (feblesa dels partits, limitacions de les llistes tancades, domini de la burocrcia, distncia entre ladministraci i els ciutadans...).

La nostra proposta de participaci obre dos grans fronts. D'una banda, la transversalitat del treball intern de lorganitzaci municipal, en qu simpliquen diferents rees rellevants per a un mateix projecte de ciutat. I, d'una altra, la coresponsabilitat de tots en les eleccions decisives i en el debat i dileg en mbits especfics, fet que comporta informaci als ciutadans i facultats de control d'aquests pel que fa a lacci municipal. Aquesta capacitat de participaci cal establir-la a diferents nivells, aix des del nivell ms bsic que s linformatiu volem passar al nivell decisori, en qu els acords presos tenen el comproms poltic dsser respectats, o a un nivell executiu, en el qual les persones implicades participen en la fase de disseny, realitzaci i avaluaci del projecte. Cal, doncs, avanar en la construcci de noves arquitectures institucionals de participaci que permetin arribar al consens en la presa de decisions entre tots els agents ciutadans i potenciar la coresponsabilitat de tots els granollerins i granollerines en els reptes de ciutat.

Volem, alhora, reforar el teixit associatiu com un element de participaci ciutadana en un mbit concret dun inters ms especfic, per molt ms viscut , que ajuda a la cohesi social de la ciutat. Aconseguir una societat civil que sigui capa de tirar endavant propostes per si mateixa, canalitzant la creativitat de la societat granollerina, s una altra manera ben eficient de fer participar tothom en la vida ciutadana.

Democrcia representativa, participativa i directa

Des dERCAcci Granollers, pensem que els municipis republicans han dassegurar espais per a la deliberaci i la validaci i assegurar una bona combinaci de la democrcia representativa (mitjanant el que determini la futura llei electoral), participativa i directa.

Participaci Pg. 2 de 10

La participaci no s noms estar informat del que passa al municipi, sin que, en les ciutats republicanes, ha dassegurar tamb, i principalment, tant la inclusi en lagenda com la iniciativa ciutadana, la necessria deliberaci de les poltiques pbliques factibles i, finalment, la validaci d'aquestes.

La participaci est a linici, al mig i al final dels processos poltics i ha de ser flexible i incorporar necessriament nous nodes de trobada amb representants electes, de la societat civil i de la ciutadania en general. Lmbit municipal pot esdevenir, per exemple en els nostres barris, un espai ideal on recuperar aspectes de la democrcia dels antics, en qu tothom deliberava i les decisions es prenien dacord amb grans consensos socials.

Proximitat a la ciutadania, deliberaci i governana en la presa de decisions

Ladministraci municipal, la ms propera al ciutad, serigeix com la ms compromesa pel que fa als seus anhels i necessitats. s la que vetlla pel correcte funcionament dels serveis pblics i dna directament la cara a la ciutadania. La proximitat sha dexercir des de totes les instncies de govern municipal, evitant abandonar la condici dactivistes i de motor de noves iniciatives nascudes del contacte directe i continuat amb la gent.

Daltra banda, la deliberaci sobre qualsevol aspecte controvertit de la poltica municipal requereix sempre una praxi habitual dinformaci del govern que ajudi en la formaci dopini lliure de la ciutadania i dels seus grups. Aquesta actitud de transparncia i pedagogia ser, alhora, la garantia de qualitat de la mateixa deliberaci i far que el ciutad sigui copartcip i coresponsable de les decisions.

Els projectes emblemtics, a ms de planificar-los, explicar-los a la ciutadania i executar-los, cal que siguin avaluats pel que fa al grau de compliment i als resultats obtinguts, amb respon-sabilitat i transparncia.

Els processos participatius poden servir per determinar aspectes clau dels pressupostos, les ordenances fiscals o la presa de decisions sobre aspectes controvertits, com tamb lavaluaci posterior que sen faci.

Els pressupostos participatius

Els anomenats pressupostos participatius shan dut a la prctica en municipis sota lorganitzaci dassemblees venals, amb resultats de vegades no sempre reeixits. Malgrat que sn en si mateixos una eina important perqu la ciutadania decideixi les prioritats municipals, cal aprofundir en aspectes com ara els incentius, la participaci plural i la deliberaci democrtica per poder garantir lxit de la implantaci.

La promoci dels pressupostos participatius hauria de poder superar les limitacions derivades de la poca participaci, linters o la instrumentalitzaci de grups poc representatius. En aquest sentit, es considera una bona prctica comptar amb laval de les entitats de la societat civil organitzada, aix com dels sectors clau de la vida municipal, com ara de l'educaci, de la salut, de la cultura, de lesport, de lempresa, etc.

Tamb es considera una bona prctica estendre el sentit de la responsabilitat social al comproms de les entitats de la societat civil, i incentivar que aquestes institucions i sectors promoguin, elaborin i cofinancin projectes de millora del municipi, des de la seva perspectiva, per pensant en el benefici com de les persones i de les famlies ubicades en el seu entorn immediat, dins del barri, poble o ciutat.

Uns pressupostos participatius pensats des daquesta perspectiva permetrien definir projectes altament valorats pels ciutadans, ja que serien concebuts des del comproms daportaci de recursos dels sectors que els elaborarien i proposarien.

Participaci Pg. 3 de 10

A Granollers, fa molts anys ja que el pressupost del Consell Municipal de Cooperaci i Solidaritat s decidit en la seva totalitat per les entitats que en formen part. Una prctica que haurem daconseguir portar a altres mbits.

La participaci a Granollers

Des dERCAcci Granollers, fa temps que intuem aquesta tendncia ciutadana. Ja en la legislatura 2003-7, ERC va crear a lAjuntament la Regidoria de Processos Estratgics i Participatius , des de la qual es varen proposar diversos consells de participaci, es fomentaren plans compartits per la ciutadania i s'endegaren processos com la consulta sobre el POUM...

La tendncia era clara. Venem dun canvi de segle que de mica en mica anava deixant enrere els tabs de la transici. Aquests darrers anys, per, els esdeveniments se succeeixen duna manera vertiginosa. La societat catalana t clar que vol canviar el paradigma de la participaci, i vol decidir el seu futur lliurement, votant tant com sigui necessari. Dexemples, en tenim uns quants, ben propers:

Aix, el 20 de desembre de 2009, naixia Granollers Decideix, una plataforma ciutadana que pretenia fomentar la democrcia participativa i organitzar una consulta popular sobre la independncia de la naci catalana, que a la nostra ciutat es va celebrar el 25 d'abril de 2010.

Amb el lema de "Tant s com no, vota", ms de quatre-cents voluntaris es van mobilitzar per la ciutat per incentivar que els ciutadans exercissin el dret a vot a la consulta. Malgrat les dificultats que varen posar des de lEstat espanyol, es varen obrir vint-i-quatre collegis electorals repartits per tota la ciutat, amb la possibilitat de poder votar a qualsevol barri o al poble de Palou. Granollers fou la ciutat amb major nombre de collegis de Catalunya, per facilitar que lndex de participaci millors tant respecte de les previsions de participaci ja comentades. I el resultat final fou dun XX % de participaci, la segona ms alta de les ciutats del pas. Els resultats, coneguts, deixaven clara la voluntat dels granollerins de ser independents: el 88,73 % de S (7.622 vots), un 8,15 % de No (700 vots), un 3,12 % en blanc (268 vots) i un 0,58 % nuls (50 vots).

Un altre exemple clar el tenim el 9N, lany passat, coordinat per lAssemblea Nacional Catalana, en el qual, amb moltes traves de lespanyolisme recalcitrant, 17.704 granollerines i granollerins varen participar en la consulta ciutadana sobre el futur poltic de Catalunya. Els resultats foren els segents:

Opci Vots % S-S 14.638 82,68 S-NO 1.695 9,57 NO 713 4,03 S-BLANC 158 0,89 EN BLANC 93 0,53 ALTRES 407 2,30

Granollers mostrava aix la seva voluntat de participar en el procs per decidir el futur del nostre pas, en una consulta organitzada sense permisos oficials i amb noms tres centres de votaci a la ciutat. I s que, per fomentar la participaci, cal la implicaci de la ciutadania, per tamb el suport de les institucions.

En tots dos casos, val a dir-ho, la gent dERCAcci Granollers vrem participar com el que ms quant a difondre la capacitat que tenim les persones de decidir el nostre futur per nosaltres mateixos si ens ho proposem, de manera lliure i oberta.

Tan lliure i oberta com ho foren les nostres primries per escollir el candidat dERCAcci Granollers a les eleccions municipals, en qu xxxx persones de la ciutat varen triar qui en seria el cap de llista, sense que sels imposs l'obligaci de ser militant o simpatitzant de la nostra formaci. Un altre exemple de com sentn avui en dia la nova poltica que hauria de regir les institucions.

Tamb podrem remarcar un darrer cas de democrcia ben entesa que ens s ben proper, com ha estat la recent consulta als ciutadans del Moians per erigir-se en comarca. Per primer cop en molts

Participaci Pg. 4 de 10

anys, han estat els vens mateixos els que han decidit canviar les fronteres en aquest cas, comarcals que els definien. I el Valls Oriental la comarca de la qual Granollers s encara capital no va saber argumentar les raons per qu tenia sentit que els ciutadans moianesos romanguessin dins de la nostra comarca. Una prova ms que la voluntat ciutadana s imparable quan sexerceix per mtodes netament democrtics.

A la nostra ciutat, per, des de lAjuntament sha anat desnaturalitzant el concepte de participaci. Amb honroses excepcions, en els darrers anys, la majoria de consells han estat derivats cap a una prctica purament informativa i sels ha manllevat la capacitat de decisi. Ja no es porten accions a discutir ni decidir, sin que sinforma a posteriori de les activitats realitzades per lAjuntament. El mateix que ha passat amb les comissions informatives, que han vist pervertit el seu paper despais de discussi municipal, per passar a ser, la majoria, un simple espai de comunicaci vertical, des de la regidoria corresponent a loposici municipal.

OBJECTIUS

Estructurar slidament els canals formals de participaci directa de la ciutadania en la gesti de serveis i en la poltica municipal, de manera planificada i coordinada, que permetin apropar la gesti municipal i millorar-ne leficincia.

Fer tils les estructures i espais que afavoreixen la dinamitzaci del teixit associatiu local , respectant-ne l'autonomia i fomentant poder compartir la presa de decisions que els afectin directament.

Aprofitar les noves tecnologies per tal daconseguir una major participaci ciutadana, evitant que ning en quedi excls.

Garantir els drets dinformaci de la ciutadania, facilitar laccs dels ciutadans i de les entitats a la ms mplia informaci sobre activitats, obres, serveis, programes i documents municipals, procurant evitar que la manca dinformaci pugui suposar la conculcaci de qualsevol aspecte de desenvolupament de les persones.

Participaci Pg. 5 de 10

PROPOSTES DACTUACI

Per organitzar la participaci

Aprovar el pla de participaci ciutadana, que desenvolupi el reglament orgnic municipal, i formalitzi i ordeni les estructures de participaci en els diversos plans, consells i taules dels diferents mbits municipals.

Revisar el Reglament dorganitzaci municipal (ROM), per adaptar-lo a les noves necessitats i donar-hi prou flexibilitat per incorporar-hi elements de democrcia deliberativa i directa i ms implicaci de la societat civil organitzada i la ciutadania en general a la poltica municipal.

Establir un sistema de coordinaci entre entitats i canals de treball transversal de les diferents entitats per portar a terme projectes ciutadans en els quals se sentin totes implicades.

Garantir laccs de la ciutadania i de les entitats a la informaci relativa a lactivitat municipal, establint un pla daccs a la informaci, que planifiqui i desenvolupi les accions i els mitjans per garantir el dret a consulta de documents pblics, arxius, registres, determinant les condicions, la manera de demanar-ho, els terminis de resposta, etc. Aquest pla tindr en compte les possibilitats de les noves tecnologies, per garantint, al mateix temps, el dret a la confidencialitat de les dades reconegut per llei.

Potenciar les poltiques de comunicaci com a eina de relaci entre la ciutadania i lAjuntament. Establir els drets daccs de la ciutadania en general als mitjans dinformaci municipals (butllet informatiu, rdio, televisi, Internet), i, en especial, de les opinions no coincidents amb les de lequip de govern, per garantir la pluralitat didees i opinions.

Crear llistes dinformaci (via correu electrnic i/o carta), per tal de possibilitar que les entitats i associacions siguin informades del contingut de les comissions informatives , aix com dels projectes que els afecten.

Actualitzar el Pla estratgic de Granollers, facilitant la participaci de collectius i entitats, aix com tamb la participaci de ciutadans a ttol individual. Limitar-hi la participaci dels tcnics i poltics municipals.

Desenvolupar el Servei dEstudis de lOficina del Pla Estratgic per a la realitzaci i/o encrrec destudis de diversos mbits necessaris per fer les avaluacions dels diversos plans.

Plantejar al Consell Comarcal, ara ms que mai, amb els estralls de la crisi econmica, la necessitat de desenvolupar un pla estratgic comarcal per tal de definir el futur de la comarca. Es va fer pals, durant la redacci del Pla estratgic de Granollers, que hi ha molts condicionants dmbit superior a lestrictament municipal que incideixen en moltes de les accions que Granollers pot plantejar. I en aquesta darrera legislatura sha demostrat que conv augmentar la relaci amb els municipis vens duna manera especial quant a la planificaci estratgica.

A partir dels diversos consells i taules de participaci municipals, avanar en la capacitat dels ciutadans i entitats dincidir en els diversos plans que selaborin, estructurant mbits dinformaci i decisi en cada un.

Per avanar en la transparncia poltica

Promoure un pacte local per a la millora democrtica que aplegui el ple municipal, actors socioeconmics i ciutadania i que revisi els rgans i instruments presents amb vista a l'adaptaci a la nova realitat.

Participaci Pg. 6 de 10

Establir plans de transparncia elaborats conjuntament amb la ciutadania , per fer efectiu el dret a la transparncia i al bon govern, mitjanant portals web de transparncia amb tota la in-formaci rellevant (accs permanent, obert i comprensible a la informaci pblica rellevant).

Establiment de compromisos tics en la poltica municipal , mitjanant la posada en prctica dun manual de bon govern, dobligat compliment per a tots els crrecs electes de ladministraci local.

Per avanar en la participaci poltica

Donar a conixer a la ciutadania totes les formes que preveu el ROM i que permeten la participaci dels ciutadans en la vida poltica de la ciutat. Fer campanyes dinformaci especfica a diferents collectius interessats en aquesta participaci (AMPA, associacions de vens, entitats culturals...).

Adaptar lhorari dels plens municipals i de les diferents comissions i consells , de manera que s'hi faciliti lassistncia tant als participants com als ciutadans en general, amb la finalitat que la convocatria no coincideixi amb lhorari laboral de les persones participants i/o interessades.

Fer pbliques les convocatries dels plens municipals , tot convidant els vens i venes a assistir-hi. Els plens han de passar a ser dinters ciutad. Per aix, cal publicar-ne lordre del dia a travs de diferents sistemes bo i emprant-hi els mitjans telemtics.

Retransmetre en directe per streaming els plens i les sessions de les comissions municipals.

Sotmetre a votaci del ple les sollicituds presentades per un nombre determinat de vens.

Treure el ple de lAjuntament: fer, com a mnim dues vegades a lany, el ple fora de lAjuntament.

Impulsar les consultes populars com a mtode per fomentar la participaci dels ciutadans en la vida poltica de la ciutat, sobre temes municipals despecial rellevncia i assumptes que siguin de competncia prpia municipal i de carcter local. Volem consolidar un mnim duna consulta electrnica cada trimestre.

Avanar en els pressupostos participatius durant aquesta legislatura. Per aix, proposem:

Debatre i aprovar a cada consell el pressupost del seu mbit. Recollir demandes per al pressupost als diversos barris de la ciutat, debatre-les i aprovar-los.

Implementar un mtode de participaci/debat per a laprovaci del Programa dActuaci Municipal, tenint presents els diversos consells i taules existents.

Posar en prctica poltiques de democrcia 2.0: vot per Internet, enquestes, consultes

Dotar la ciutadania de les eines i de la formaci (evitant la fractura digital) per treure el mxim profit a aquestes noves poltiques.

Assegurar que hi hagi mitjans pblics al servei de la ciutadania i que reflecteixin la pluralitat poltica i social del municipi. Cal garantir-ne la professionalitat i la independncia.

Promoure la creaci drgans de supervisi i d'atenci de queixes.

Pel que fa als consells municipals de participaci

Els diversos consells municipals ja estan definits com a rgans de participaci, de carcter sectorial, amb funcions dassessorament i collaboraci de lactivitat municipal. Des dERCAcci

Participaci Pg. 7 de 10

Granollers, creiem que haurem de fer una passa ms i permetre, a banda de fer arribar a lAjuntament les opinions i propostes dels ciutadans i de traslladar informaci directa de la gesti municipal a la ciutadania, que es dotin dun carcter ms decisori. Per aix, fem les propostes segents, que shaurien dincloure en el ROM:

S'hi garantir la participaci de tots els agents implicats (representants de les administracions competents, partits poltics, entitats i associacions, ciutadans a ttol individual, etc.).

S'hi garantir la capacitat de debat i decisi prpia de cada rgan de participaci.

Se'n delegar la presidncia a una persona representativa de lmbit, no a un poltic.

S'hi reforaran les estructures municipals de cada mbit amb la participaci ciutadana.

S'hi definiran els plans dacci de cada mbit, en funci dels reptes i necessitats ciutadans, determinant-ne objectius, accions i metodologia de seguiment.

S'hi aprovar el pressupost corresponent de cada mbit.

S'hi decidiran els criteris per a latorgament de subvencions i ajuts de lmbit.

S'hi far un seguiment de lactivitat municipal.

S'hi proposar lelaboraci destudis sectorials.

S'hi realitzar el seguiment corresponent de laplicaci dels diversos plans i programes.

Shi avaluaran les poltiques de cada mbit, els resultats i l'impacte.

Es convocaran amb la periodicitat que marquen els estatuts i s'hi desenvoluparan els objectius pels quals van estar creats.

Es coordinar la celebraci peridica dun ple extraordinari sobre lmbit de cada pla sectorial, amb rendiment de comptes, propostes i seguiment d'indicadors, propostes i estratgies consensuades i compartides, etc.

Alguns consells municipals de participaci haurien de disposar de partida pressupostria prpia per a la realitzaci dactivitats, i de personal tcnic per al seu funcionament.

Proposem la creaci de nous consells municipals de participaci:

Consell Tributari de Granollers, per analitzar els aspectes lligats amb la fiscalitat municipal, amb la participaci dagents econmics, representants ciutadans, etc.

Consell Municipal de Prevenci / Seguretat Ciutadana Consell Municipal dels Serveis Socials ...

Al mateix temps, durant aquesta legislatura, a ms de la transversalitat i la participaci, es vol potenciar la collaboraci quant a la prestaci de serveis amb els municipis vens , com a mesura per guanyar eficincia i possibilitar estalvi, especialment amb els de la conurbaci (Canovelles, les Franqueses, la Roca). Per aix, ser important que tots els consells considerin la participaci dels agents representants daquests territoris.

El Consell de Poble de Palou i altres consells territorialsEl 21 de febrer de 2004 es va constituir el Consell de Poble de Palou, com a consell territorial de gesti desconcentrada, una de les demandes dERC ms antigues. Compost per nou membres, escollits a teros entre els partits poltics, les entitats i els vens, el Consell t capacitat per generar propostes i elevar-les al Ple, i desenvolupar poltiques respecte al seu territori. Al mateix temps, es va restaurar lespai de lantiga casa dels mestres de les Escoles de Palou com a

Participaci Pg. 8 de 10

seu del Consell.

Les darreres legislatures, per, lEquip de Govern ha ents la participaci des dun punt de vista paternalista: hi ha generat un procs participatiu amb el Pla estratgic de Palou, mitjanant el qual s'han plantejat aspectes superficials sense entrar en cap moment en problemes dassegurament de la pervivncia del poble de Palou. Aix, qestions com lafectaci del Pla director del Circuit de Catalunya que proposa la destrucci de Palou amb la construcci dun krting i un cmping o la proposta de doblar el camp de futbol actual, al costat mateix de lesglsia de Palou, no sinclouen dins del Pla estratgic, ni s'han discutit al Consell del Poble (tan sols shi han presentat les propostes, un cop decidides). Una manera antiquada de plantejar la participaci dels palouencs i palouenques.

Per aix, des dERCAcci Granollers proposem:

Dotar el Consell de Poble de Palou de les competncies corresponents a una entitat municipal descentralitzada, ms enll del consell territorial de gesti desconcentrada actual, per debatre qestions que afectin el territori de Palou.

Convertir la casa dels mestres de Palou, seu del Consell de Poble, en una Oficina dAtenci al Ciutad descentralitzada.

Activar el web www.palou.cat, per tal de donar a conixer el poble de Palou arreu, amb informaci sobre el poble, les activitats del Consell de Poble de Palou, actes de reunions, pla estratgic i activitats de Palou. (El web www.ccpalou.org el va desactivar lactual equip de govern.)

El Ple tamb t la capacitat dacordar la creaci de consells territorials de gesti desconcentrada, per tal de facilitar la participaci ciutadana en la gesti dels assumptes municipals. Per aix, des dERCAcci Granollers proposem repensar el mapa de barris de la ciutat, per tal de trobar un sistema de descentralitzaci municipal que no impliqui les disset divisions territorials actuals. Pel nombre dhabitants de Granollers i el seu territori sn massa divisions. Proposem que es distribueixi la ciutat de manera ms compacta i que es respectin ms les connexions naturals. Aix shauria de fer a partir duna comissi de barris, amb participaci de les associacions de vens, de comerciants i dentitats del barri, per tal de debatre aspectes lligats al territori.

Per a cada un dels mbits, s necessari definir dos grans nivells de participaci: les poltiques globals, que sengloben en els consells municipals, i la poltica petita, que determina projectes, propostes o problemtiques concretes. En aquest cas, tamb shan destructurar processos participatius de nivell bsic, amb la formaci de comissions o grups de treball especfics . Per exemple, en el cas de lurbanisme, i derivats del Consell Municipal dUrbanisme, shan de crear projectes com Fem un jard, o comissions venals per a la definici dun parc o una plaa.

Crear, quan sigui convenient, diferents comissions de gesti dequipaments, per poder gestionar alguns serveis pblics, installacions municipals o aspectes concrets, i que haurien de comptar amb representants dels partits amb representaci municipal, amb tcnics en la matria i amb representants dentitats i associacions cviques. Aix, cal continuar impulsant les comissions creades fins ara, ms enll dels centres cvics i culturals, i impulsar-ne en els equipaments esportius, socials, etc.

Dinamitzaci del teixit associatiu com a rgans de participaci cvicaEl teixit associatiu de Granollers s ric i amb una llarga trajectria. Disposem dun nombre elevat dentitats: hi destaquen les de carcter cultural, seguides per les de suport social, esports, i cooperaci i solidaritat.

Una de les febleses que les mateixes entitats manifesten s la manca de coordinaci estable entre elles. La coordinaci de la tasca que porten a terme les entitats entre elles i entre les

Participaci Pg. 9 de 10

entitats i lAjuntament seria un pas important en la collaboraci i la participaci en la vida de la ciutat i en les poltiques concretes que lAjuntament porta a terme.

Per tal que aquestes entitats es mantinguin vives i formin part del projecte de ciutat, s necessari que rebin el suport de lAjuntament i per a aquest motiu nosaltres proposem:

El Servei de Participaci Ciutadana ha desdevenir una oficina tcnica, amb una clara voluntat de transversalitat i de suport, fent realitat el projecte doficina municipal de suport a les associacions i entitats, i totes les activitats previstes de refor del teixit associatiu, en la lnia de les ja iniciades, de formaci en lmbit de la gesti dentitats i datenci a la diversitat.

Posar a disposici de les entitats algun tcnic municipal per tal de portar a terme aquesta tasca de coordinaci i daltres tasques dassessorament que les entitats necessiten.

Que sels doni suport jurdic, fiscal i comptable i assessorament i formaci especfics.

Fomentar el treball collaboratiu en xarxa de les associacions i entitats, especialment en la realitzaci de projectes comuns.

Impulsar la signatura de convenis de collaboraci per activitats que les diferents entitats fan per a la ciutadania, valorant-ne els objectius socials, promovent projectes dinnovaci social a partir de primar-los en els criteris datorgament de subvencions.

Convertir el Registre dEntitats en un aplicatiu informtic per facilitar la gesti de les entitats i associacions de la ciutat, especialment pel que fa al procs burocrtic de gesti de les subvencions. Al mateix temps, ha de servir de base per esdevenir un observatori de lassociacionisme.

La participaci s una opci, un estil de fer poltica, des del govern o des de loposici en el context irrenunciable dun projecte de llibertat nacional i dun model socialment avanat i de progrs. Aconseguir-ne un bon nivell no s fcil, i depn, tamb, en bona part, de la vitalitat i la capacitat del teixit associatiu, per s un objectiu que hem de mantenir i fer avanar en la seva implantaci, sobretot en lmbit local, ja que per la seva magnitud i per les caracterstiques dels projectes que shi desenvolupen s el lloc obligat i privilegiat per desenvolupar noves frmules que permetin la participaci dels ciutadans en la resoluci dels seus problemes. Per tot plegat proposem:

Donar al teixit associatiu un autntic estatus institucional i protocollari .

Promoure lassociacionisme entre la ciutadania, especialment entre els joves, i el voluntariat a travs de les entitats.

Potenciar el Punt del Voluntariat de Granollers, destinat a promoure la cultura de la participaci a travs de la figura del voluntariat, vinculant les persones interessades a fer voluntariat a Granollers amb alguna entitat sense nim de lucre que desenvolupi projectes en aquest mbit.

Promoure la transparncia en la gesti de les entitats, i la posada al dia destatuts, juntes, comptabilitat, etc.

Promoure la participaci i la responsabilitat de les entitats (socials, culturals, esportives...) en la gesti dels equipaments municipals que utilitzen, avanant cap a models de cogesti d'aquests.

Cal fomentar lassociacionisme en els camps cultural, cvic, econmic, etc., i la participaci de la ciutadania en els diferents moviments socials i poltics existents, fent especial incidncia en els joves de la ciutat (vegeu lapartat de Cultura).

Recuperar la Mostra dEntitats com un espai propi dins la Fira de lAscensi.

Participaci Pg. 10 de 10

Al mateix temps, i des del punt de vista de lestructuraci de la participaci, proposem enfortir la xarxa associativa i garantir-ne la interlocuci, la comunicaci i la participaci en els temes rellevants que afectin el municipi, amb especial sensibilitat per les reivindicacions que es plantegin si sn dinters general i beneficien el conjunt de la poblaci.

Garantir la presncia associativa a tots els consells de participaci rgans sectorials, consells municipal consells de barri, etc.

Impulsar els centres cvics com a espais per al desenvolupament comunitari, i com a ens dinamitzadors del teixit associatiu.

Avanar en les frmules de cogesti dequipaments amb les entitats.