Una trobada amb la informàtica

Arribo ben sola a l’Escola Joan Pelegrí, on hauré de batallar cincs llargs dies amb les noves tecnologies. Sort que aquest alegre graffiti em dóna la benvinguda

L’entrada encara és buida, però aviat s’anirà omplint de professorat que avui recupera els anys d’estudiant

Aquesta cara no m’és desconeguda. Llàstima els whats, que m‘impedeixen sempre veure els rostres. Aïlada en l’era de la comunicació.

Avui podem quedar per anar al cine.

Anem a la descoberta dels racons que amaga el lloc.

El gimnàs, ben buit.

Però almenys arriba un oasi de vida al jardí central de l’edifici. Em desfaig en les meves cavil·lacions com una monja enclaustrada.

Ja en tinc prou de connectar em el món transcendent!

Au, fora la peresa i a començar el curs de projectes didàctics. Segur que m’hi trobaré com peix fora de l’aigua. Segur que em faran anar d’Herodes a Pilat per tot un circuit elèctric expressament preparat per perdre-m’hi en l’intent.

Sec a l’última cadira, la més arraconada. Però... atzars de la vida: per fi puc descobrir la cara que m’era familiar. És la companya de la universitat de qui em separaven ja 20 llargs anys. I la que, entre rialla i esbufec, em guiarà pels laberíntics mons insondables per a mi de la majúscula informàtica. Tinc el cap ben espès, però l’alegria al cor pel retrobament d’una bona amistat.