UNES FLORS · confies en mi per a una missió, comptes amb les meves limitacions. Per això ara et...
2
UNES FLORS Eren dues germanetes que, a- companyades de la seva àvia, anaven a l’escola. Portaven a la mà un pom de flors, segura- ment la mare les havia treure d’algun test de casa. En veu- re’m s’aturen i somrient m’en- senyen les flors, les pregunto: per qui són? Per la senyoreta, em diuen i l’àvia diu que sí, i continuen carrer enllà fins a l’escola. Jo també continuo carrer avall seguin el trajecte vers el meu destí en aquell mo- ment. Anava pensant: veus que bé aquelles dues petitones, (deuen fer segon i tercer de primària) avui deu ser alguna aniversari de la seva senyoreta i elles l’obsequien amb unes flors. El sentiment d’agraïment el podem expressar de moltes maneres, també amb unes flors, però el somriure d’aque- lles germanetes ja ni havia prou per omplir el cor de goig. Segurament la senyoreta algu- na vegada les deu haver renyat, advertit, corregit, fer callar amb algun crit; però per a elles, que tot això entre dins la nor- malitat, és la senyoreta, que se senten estimades per ella, valo- rades i acompanyades en a- quest anys inicials del seu crei- xement i s’adonen que tot allò que reben de la senyoreta és pel seu bé. Es faran grans aquelles dues germanetes, i sempre recordaran aquella se- nyoreta que van tenir en la se- va infantesa i que un dia per fer -la feliç li van regalar un pom de flors cada una d’elles. Feu- vos com els infants, que d’ells és el regne del cel; i, ai! d’a- quell que escandalitza un d’ells, més li valdria lligar-li una pedra de moli al coll i ti- rar-lo al fons del mar! Ens diu Jesús. El Senyor, primer fa lloança dels qui podem tenir un cor innocent com els infants i sap prou que a mesura que ens fem grans anem perdent aques- ta innocència i correm el perill d’allunyar-nos del seu Regne. I el mateix Jesús ens adverteix de no escandalitzar un petit, de no donar-li fals testimoniatge, o mal exemple i es posa sever i exigent. Jesús estima els “petits” del seu regne que són els indefensos per mil causes. Beneïdes flors per a la senyore- ta, que són part d’un acció de gràcies. P. Joan CERCAR DES DE DINS No es poden dissenyar progra- mes o tècniques que conduei- xin automàticament fins a Déu. No hi ha mètodes per a trobar- se amb ell de forma segura. Cadascú ha de seguir el seu propi camí, ja que cadascú té la seva manera d’obrir-se al mis- teri de Déu. No obstant això, no tot afavoreix en la mateixa mesura el despertar de la fe. Hi ha persones que mai no parlen de Déu amb ningú. És un tema tabú; Déu pertany al món del que és privat. Però després tampoc no pensen en ell ni el recorden en la intimitat de la seva consciència. Aquesta acti- tud, força freqüent fins i tot entre els qui es diuen creients, condueix gairebé sempre al afebliment de la fe. Quan algu- na cosa no es recorda mai, aca- ba morint per oblit i inanició. Hi ha, per contra, persones que semblen interessar-se molt pel fet religiós. Els agrada de plan- tejar qüestions sobre Déu, la creació, la Bíblia… Fan pre- guntes i més preguntes, però no esperen la resposta. No sembla interessar-los. Naturalment, to- tes les paraules són vanes si no hi ha una recerca sincera de Déu en el nostre interior. L’im- portant no és parlar de «coses de religió», sinó fer-li lloc a Déu en la pròpia vida. A d’al- tres els agrada discutir sobre religió. No saben parlar de Déu si no és per defensar la seva pròpia posició i atacar la del contrari. De fet, força discussi- ons sobre temes religiosos no fan sinó afavorir la intolerància i l’enduriment de postures. No obs- tant això, qui cerca sincerament Déu escolta l’experièn- cia dels qui creuen en ell i fins i tot la dels qui l’han a- bandonat. Jo he de trobar el meu pro- pi camí, però m’interessa de co- nèixer on troben els altres el sentit, l’alè i l’espe- rança per a enfrontar-se a l’e- xistència. En qualsevol cas, el més important per a orientar- nos vers Déu és invocar-lo en el secret del cor, a soles, en la intimitat de la pròpia conscièn- cia. És aquí on hom s’obre confiadament al misteri de Déu o bé decideix de viure sol, de manera atea, sense Déu. Algú em dirà: «Però ¿com puc invo- car Déu si no hi crec ni estic segur de res?». Ho pots fer. Aquesta invocació sincera en- mig de la foscor i els dubtes és, probablement, un dels camins més purs i humils per a obrir-se al Misteri i fer-nos sensibles a la presència de Déu en el fons del nostre ésser. El quart evan- geli ens recorda que hi ha ove- lles que «no són d’aquest ra- mat» i viuen lluny de la comu- nitat creient. Però Jesús diu: «També les he de conduir jo, i faran cas de la meva veu». Qui cerca amb veritat Déu sentirà, tard o d’hora, aquesta atracció de Jesús al fons del seu cor. Primer, potser amb reserves, després amb més fe i confiança i, algun dia, amb alegria pro- funda. José Antonio Pagola AMB ELS CATEQUISTES Volem una Església oberta i acollidora Reunits com cada més tots els catequistes en una estona de formació, vam estar revisant el què el Papa Francesc demana a l’Església d’avui: Una Església que és Mare de Cor obert i dèiem que surt a l’encontra del fill que s’ha allunyat o perdut. Que és mare fecunda, perquè obre les portes i entrin nous fills, tendre... Una Església Missionera; ja que és la tasca pri- mordial per evangelitzar, no pas per conservar. Que si sortim entraran, una església de carrer que dóna testimoni, no podem esperar pacíficament, és preferible una església ferida, bruta, caiguda, que no pas malaltissa i viciada, diu el Papa. Una Església pobre i pels pobres, on en el cor de Déu hi ha espai per a tots, preferencialment pels pobres, deixar-se evangelitzar per ells, amb escolta i acollida. Una Església de portes obertes; una comunitat d’acollida, pacient i compromesa, amb una mirada dolça i actuar amb creativitat i audàcia pastoral, recu- perar la memòria que som família tots. Una Església que és llar, poble de Déu; que és signe de solidaritat i bondat, que rep del Sagraments la força evangelitzadora. EP, TU! EM DÓNES UN COP DE MÀ? Tu Senyor, crides; i em demanes un cop de mà, confies en mi per a una missió, comptes amb les meves limitacions. Per això ara et busco en el silenci, per a rebre de tu la ferme- sa i energia, per ser enmig del món el teu reflex. Prego, perquè jo sol no sóc pas capaç. Ensenya’m a distingir la teva veu, ja que en el món hi ha molts crits, moltes alarmes i molts sorolls, que a vegades ofeguen la teva veu. Sé que necessites un cop de mà per a treballar a la teva vinya que és la vinya de tots, on hi som tots. Jo estic disposat, a ser el teu missatger. Guiat per tu i formant part del teu ramat, volem ser els teus testimonis avui. Jo estic disposat, jo estic disposada, a donar-te un cop de mà. Sé que no em faltarà mai la teva gràcia, que tot ho venç i tot ho transforma. Amén. ESPLAI ESQUIROLS Més de 4.000 infants, joves i monitors del Moviment de Centres d’Esplai Cristians Catalans (MCECC) de la Fun- dació Pere Tarrés s’han aplegat a Vilafranca del Penedès amb l’objectiu de commemorar el 60è aniversari de la Fundació. Ha estat una trobada única i multitudinària, amb la participació de més de 4.000 infants i adolescents, que han arribat acompanyats dels seus monitors i monito- res dels centres d’esplai que el MCECC aplega a tot Cata- lunya, Andorra i Mallorca. La feina altruista de més de 250 voluntaris i voluntàries ha estat un dels factors clau per l’èxit de la trobada. El nostre Esplai Esquirols també hi eren, poquets però hi eren allí compartint la festa. Ara esperem animar els nos- tres infants de la Catequesi perquè tinguin una continuïtat amb nosaltres. Valls 22 abril 2018 N. 951 Pg/ Caputxins 24 Tel 977600349 WWW. parroquialledovalls.cat www.facebook.com/ParroquiaLledo AQUEST DISSABTE 21 HI HA LA TROBADA DE CRISTIANS A VALLMOLL AMB UNA GRAN PARTICIPACIÓ DE TOTES LES NOSTRES PARRÒQUIES DE L’ARXIPRESTAT Aquest diumenge passat hem rebut la Santa Unció una 20 de persones grans, que sempre ar- rosseguem alguna cosa que ens debilita en aquest final de la cursa humana en el nostre plane- ta. Confiats en la Paraula del Crist Ressuscitat i en el Sagrament de la Santa Unció, continuem caminant, a vegades sentim la mà ferma del nostre Pastor que ens acompanya o ens carrega a les seves espatlles. La gràcia rebuda aquest Diumenge, acompanyats de tota al comunitat cristiana, ens és per a tots nosaltres un estímul i una força més per caminar i ser testi- monis del Senyor que és esperança i vida eterna. CONTEMPLANT I ACOLLINT Cada dia davant el Sant Crist del nostre Santuari, un grupet de persones es van tornant per fer vetlla, mentre atenen les persones que entren i poden fer una estona de pregària i contemplació. Allà hi són cada dia, sens falta, complint els torns marcats per cada un d’ells o elles. Assegudes davant del Sant Crist o del Sagrari, passen el matí amb la Paraula de Déu davant, o bé tancant els ulls i pregant Déu. És una estoneta de pregària i contemplació, una estoneta d’estar prop i davant de la Paraula i la imatge del Crucificat, que ara ressuscitat, ens ofereix el camí fins el Pare. Gràcies bo- nes dones, per aquest servei a la comunitat! LA SANTA UNCIÓ A LA GENT GRAN
Transcript of UNES FLORS · confies en mi per a una missió, comptes amb les meves limitacions. Per això ara et...
UNES FLORSEren dues germanetes que, a-companyades de la seva àvia,anaven a l’escola. Portaven a lamà un pom de flors, segura-ment la mare les havia treured’algun test de casa. En veu-re’m s’aturen i somrient m’en-senyen les flors, les pregunto:per qui són? Per la senyoreta,em diuen i l’àvia diu que sí, icontinuen carrer enllà fins al’escola. Jo també continuocarrer avall seguin el trajectevers el meu destí en aquell mo-ment. Anava pensant: veus quebé aquelles dues petitones,(deuen fer segon i tercer deprimària) avui deu ser algunaaniversari de la seva senyoretai elles l’obsequien amb unesflors. El sentiment d’agraïmentel podem expressar de moltesmaneres, també amb unesflors, però el somriure d’aque-lles germanetes ja ni haviaprou per omplir el cor de goig.Segurament la senyoreta algu-na vegada les deu haver renyat,advertit, corregit, fer callaramb algun crit; però per a elles,que tot això entre dins la nor-malitat, és la senyoreta, que sesenten estimades per ella, valo-rades i acompanyades en a-quest anys inicials del seu crei-xement i s’adonen que tot allòque reben de la senyoreta éspel seu bé. Es faran gransaquelles dues germanetes, isempre recordaran aquella se-nyoreta que van tenir en la se-va infantesa i que un dia per fer-la feliç li van regalar un pomde flors cada una d’elles. Feu-vos com els infants, que d’ellsés el regne del cel; i, ai! d’a-quell que escandalitza und’ells, més li valdria lligar-liuna pedra de moli al coll i ti-rar-lo al fons del mar! Ens diuJesús. El Senyor, primer falloança dels qui podem tenir uncor innocent com els infants isap prou que a mesura que ensfem grans anem perdent aques-ta innocència i correm el perilld’allunyar-nos del seu Regne. Iel mateix Jesús ens adverteixde no escandalitzar un petit, deno donar-li fals testimoniatge,o mal exemple i es posa sever iexigent. Jesús estima els“petits” del seu regne que sónels indefensos per mil causes.Beneïdes flors per a la senyore-ta, que són part d’un acció degràcies. P. Joan
CERCARDES DE DINS
No es poden dissenyar progra-mes o tècniques que conduei-xin automàticament fins a Déu.No hi ha mètodes per a trobar-se amb ell de forma segura.Cadascú ha de seguir el seupropi camí, ja que cadascú té laseva manera d’obrir-se al mis-teri de Déu. No obstant això,no tot afavoreix en la mateixamesura el despertar de la fe. Hiha persones que mai no parlende Déu amb ningú. És un tematabú; Déu pertany al món delque és privat. Però despréstampoc no pensen en ell ni elrecorden en la intimitat de laseva consciència. Aquesta acti-tud, força freqüent fins i totentre els qui es diuen creients,condueix gairebé sempre alafebliment de la fe. Quan algu-na cosa no es recorda mai, aca-ba morint per oblit i inanició.Hi ha, per contra, persones quesemblen interessar-se molt pelfet religiós. Els agrada de plan-tejar qüestions sobre Déu, lacreació, la Bíblia… Fan pre-guntes i més preguntes, però noesperen la resposta. No semblainteressar-los. Naturalment, to-tes les paraules són vanes si nohi ha una recerca sincera deDéu en el nostre interior. L’im-portant no és parlar de «cosesde religió», sinó fer-li lloc aDéu en la pròpia vida. A d’al-tres els agrada discutir sobrereligió. No saben parlar de Déusi no és per defensar la sevapròpia posició i atacar la delcontrari. De fet, força discussi-ons sobre temes religiosos nofan sinó afavorir la intolerància
i l’enduriment depostures. No obs-tant això, qui cercasincerament Déuescolta l’experièn-cia dels qui creuenen ell i fins i tot ladels qui l’han a-bandonat. Jo he detrobar el meu pro-pi camí, peròm’interessa de co-nèixer on troben
els altres el sentit, l’alè i l’espe-rança per a enfrontar-se a l’e-xistència. En qualsevol cas, elmés important per a orientar-nos vers Déu és invocar-lo enel secret del cor, a soles, en laintimitat de la pròpia conscièn-cia. És aquí on hom s’obreconfiadament al misteri de Déuo bé decideix de viure sol, demanera atea, sense Déu. Algúem dirà: «Però ¿com puc invo-car Déu si no hi crec ni esticsegur de res?». Ho pots fer.Aquesta invocació sincera en-mig de la foscor i els dubtes és,probablement, un dels caminsmés purs i humils per a obrir-seal Misteri i fer-nos sensibles ala presència de Déu en el fonsdel nostre ésser. El quart evan-geli ens recorda que hi ha ove-lles que «no són d’aquest ra-mat» i viuen lluny de la comu-nitat creient. Però Jesús diu:«També les he de conduir jo, ifaran cas de la meva veu». Quicerca amb veritat Déu sentirà,tard o d’hora, aquesta atraccióde Jesús al fons del seu cor.Primer, potser amb reserves,després amb més fe i confiançai, algun dia, amb alegria pro-funda. José Antonio Pagola
AMB ELS CATEQUISTESVolem una Església oberta i acollidoraReunits com cada més tots els catequistes en una estona de formació, vam estar revisant elquè el Papa Francesc demana a l’Església d’avui: Una Església que és Mare de Cor obert idèiem que surt a l’encontra del fill que s’ha allunyat o perdut. Que és mare fecunda, perquèobre les portes i entrin nous fills, tendre... Una Església Missionera; ja que és la tasca pri-mordial per evangelitzar, no pas per conservar. Que si sortim entraran, una església de carrerque dóna testimoni, no podem esperar pacíficament, és preferible una església ferida, bruta,caiguda, que no pas malaltissa i viciada, diu el Papa. Una Església pobre i pels pobres, onen el cor de Déu hi ha espai per a tots, preferencialment pels pobres, deixar-se evangelitzarper ells, amb escolta i acollida. Una Església de portes obertes; una comunitat d’acollida,pacient i compromesa, amb una mirada dolça i actuar amb creativitat i audàcia pastoral, recu-perar la memòria que som família tots. Una Església que és llar, poble de Déu; que és signede solidaritat i bondat, que rep del Sagraments la força evangelitzadora.
EP, TU!EM DÓNES UNCOP DE MÀ?
Tu Senyor, crides;i em demanes un cop demà,confies en mi per a unamissió,comptes amb les meveslimitacions.Per això ara et busco en elsilenci,per a rebre de tu la ferme-sa i energia,per ser enmig del món elteu reflex.Prego, perquè jo sol nosóc pas capaç.Ensenya’m a distingir lateva veu,ja que en el món hi hamolts crits, moltes alarmes
i molts sorolls,que a vegades ofeguen la teva veu.Sé que necessites un cop de màper a treballar a la teva vinyaque és la vinya de tots, on hi som tots.Jo estic disposat, a ser el teu missatger.Guiat per tu i formant part del teu ramat,volem ser els teus testimonis avui.Jo estic disposat, jo estic disposada,a donar-te un cop de mà.Sé que no em faltarà mai la teva gràcia,que tot ho venç i tot ho transforma. Amén.
ESPLAI ESQUIROLSMés de 4.000 infants, joves i monitors del Moviment deCentres d’Esplai Cristians Catalans (MCECC) de la Fun-dació Pere Tarrés s’han aplegat a Vilafranca del Penedèsamb l’objectiu de commemorar el 60è aniversari de laFundació. Ha estat una trobada única i multitudinària,amb la participació de més de 4.000 infants i adolescents,que han arribat acompanyats dels seus monitors i monito-res dels centres d’esplai que el MCECC aplega a tot Cata-lunya, Andorra i Mallorca. La feina altruista de més de250 voluntaris i voluntàries ha estat un dels factors clauper l’èxit de la trobada.El nostre Esplai Esquirols també hi eren, poquets però hieren allí compartint la festa. Ara esperem animar els nos-tres infants de la Catequesi perquè tinguin una continuïtatamb nosaltres.
Valls 22 abril 2018 N. 951
Pg/ Caputxins 24 Tel 977600349 WWW. parroquialledovalls.catwww.facebook.com/ParroquiaLledo
AQUEST DISSABTE 21HI HA LA TROBADA
DE CRISTIANS AVALLMOLL AMB UNAGRAN PARTICIPACIÓ
DE TOTES LES NOSTRESPARRÒQUIES
DE L’ARXIPRESTAT
Aquest diumenge passat hem rebut la Santa Unció una 20 de persones grans, que sempre ar-rosseguem alguna cosa que ens debilita en aquest final de la cursa humana en el nostre plane-ta. Confiats en la Paraula del Crist Ressuscitat i en el Sagrament de la Santa Unció, continuemcaminant, a vegades sentim la mà ferma del nostre Pastor que ens acompanya o ens carrega a
les seves espatlles. La gràcia rebuda aquest Diumenge,acompanyats de tota al comunitat cristiana, ens és per a totsnosaltres un estímul i una força més per caminar i ser testi-monis del Senyor que és esperança i vida eterna.
CONTEMPLANT I ACOLLINTCada dia davant el Sant Crist del nostre Santuari, un grupetde persones es van tornant per fer vetlla, mentre atenen lespersones que entren i poden fer una estona de pregària icontemplació. Allà hi són cada dia, sens falta, complint elstorns marcats per cada un d’ells o elles. Assegudes davantdel Sant Crist o del Sagrari, passen el matí amb la Paraulade Déu davant, o bé tancant els ulls i pregant Déu. És unaestoneta de pregària i contemplació, una estoneta d’estarprop i davant de la Paraula i la imatge del Crucificat, queara ressuscitat, ens ofereix el camí fins el Pare. Gràcies bo-nes dones, per aquest servei a la comunitat!
LA SANTA UNCIÓ A LA GENT GRAN
IV DIUMENGE DE PASQUA
ORACIÓ INICIALDéu de bondat i etern, concediu-nos el goig del vostreRegne i feu que la feblesa del vostre ramat arribi allàon ha arribat la Fortaleza del seu pastor. Vós que viviui regneu per sempre. Amén.
SALM 117Beneirem el Senyor, sempre i en tot lloc
Enaltiu el Senyor: que n'és, de bo!Perdura eternament el seu amor.Més val emparar-se en el Senyorque posar confiança en els homes.Més val emparar-se en el Senyorque fiar-se dels poderosos.
Et dono gràcies perquè m'has escoltati has vingut a salvar-me.La pedra rebutjada pels constructors,ara és la pedra principal.És el Senyor qui ho ha fet,i els nostres ulls se'n meravellen.
Beneït el qui ve en nom del Senyor.Us beneïm des de la casa del Senyor.Tu ets el meu Déu, et dono gràcies;t'exalço, Déu meu!Enaltiu el Senyor: que n'és, de bo!Perdura eternament el seu amor.
PRREGÀRIESEt preguem avui, Senyor, pel teu ramat l’Església:Que seguint el teu guiatge caminem pel camí de laBona Nova.
Per tots aquells que s’han apartat del ramat:Que amb la teva gràcia aconseguim el seu retorn a lacomunitat.
Per aquells que desconfien:Que el nostre testimoni els porti fins a tu.
Pels cristians en les esglésies perseguides:Que no els falti la teva gràcia per ser fidels.
Per tantes i tantes famílies que pateixen exclusió:Que sapiguem ser solidaris amb elles i aconsegueixinel benestar.
Per cadascú de nosaltres:Que seguint les petjades del Bon Pastor no ens faltimai el teu ajut.
Per la nostra comunitat cristiana del Lledó:Ajuda’ns a ser una comunitat oberta i collidora, soli-dària i evangelitzadora.
ORACIÓ FINALTu ets el Bon Pastor
i cadascun de nosaltres som les teves ovelles.Tu saps les dificultats de cada camí.Tu et poses a l'espatlla al més feble.Tu facilites les sendes al que no grimpa.Tu cuides sempre la que està pitjor.
ENCARACAÍN
Malgrat els avançostecnològics actuals,malgrat que ens co-muniquem en tot iper tot, i que aixòfacilita les relacionshumanes, aquestesrelacions jo diria queestan en un moment dolent, d’enemistat, de guerra, de matarper matar. Llàstima! Què en queda del poble sirià? Què enqueda de les vides humanes abatudes per culpa de bombesque ho aniquilen tot? Quin odi portem al cor els humans quesom capaços de “fusell en mà”, d’anar a matar? Lespel·lícules què veiem fa pocs anys del famós OESTE, enblanc i negre, rèiem davant els pistolers que mataven i esvenjaven, ja que sempre hi havia el bo i el dolent. Però arasobrepassem la realitat, amb les guerres actual i no en blanc inegre sino en colors, on veus la sang vermella i l’odi vermellque corre per les benes. Els governants què són uns “Caín”que no suporten el germà? Preguem per la pau i ho continua-rem fent, però també és necessari de la part humana fer totsels possibles.
DILLUNS 23 SANT JORDIHi ha l’agenda de la ciutat amb unes quantes activitats peraquest dia, i en especial les parades de roses i llibres. No ensho deixem perdre i fem país.Al Centre de Lectura i amb motiu de la festa de Sant Jordi,fan una sèrie d’actes els dies 19-20-21-23, sempre a les19:30h. A l’entrada del Santuari podeu veure algun cartellque ho anuncia.
DIVENDRES 27MARE DE DÉU DE MONTSERRAT
Festa especial al nostre poble aquest dia. A l’Església delCarme, on es venera la imatge de la Moreneta, hi ha una sèried’actes que es faran allí podem anar-hi. Els dies 25 i 26 a les10 del matí i el dia 27 a les 8 del vespre. Els que hi puguinanar podran venerar a Maria de Montserrat que sempre vetllaper Catalunya i els seus fidels oi més ara que ho necessitemprou i molt.
AGRUPACIÓ DE CONFRARIES IGERMANDATS DE SETMANA SANTA
Dilluns passa dia 16 a sant Joan es va reunir els representantsde les diverses Confraries i Germandats, fent una avaluaciódel que va ser aquesta setmana santa d’enguany. Hi va havermolt punts positius que ens anima a tots a continuar la nostrafeina i els petits errors, que sempre apareixen i en fem previ-sió de superar-ho.
CURS ALPHAAquest dimecres passat l’equip que porta i acompanyaALPHA s’ha reunit a la nostra “sala blava” per avaluar elcurs. I fer previsió de futur. Ho vam valorar molt positiva-ment i en algunes errades hi hem buscat camí de solució.Hem marcat pel dia 16 de juny un berenar per a compartir-hoamb tots els qui hem fet el primer curs ALPHA, i amb tot elgrup marcar un calendari de trobades mensuals de continuïtati participació amb la comunitat cristiana. També pel propercurs, que seria com aquesta vegada entre gener i març, i esfaria sopar els vespres dels divendres. A poc a poc aniremanunciant cada esdeveniment tot convidant a participar-hitots els possibles.
AGENDA D’ABRILSegon i quart dissabte de mes grup BíblicDia 21: Trobada Arxiprestal de Cristians a Vallmoll
Bateig d’Alex Balcells BenedictoMarc Rodríguez Mota
Dia 23: Sant Jordi, Missa a les 20h.Dia 27: Festa de la Moreneta, Missa 20h.Dia 28: Previsió de Boda de: Pedro Alejandro i
Gladis Janeth
LA TAULADALa campanya de la llet ha anat molt bé. Entre tots els quehi heu col·laborat hi ha hagut una bona recollida que fa-cilitarà els esmorzars de cada dia i alguna bona beixamelper alguna macarronada o altres gratinats. A tots els quehi heu col·laborat moltes gràcies.AMB ELS VOLUNTARIS/ESReunió mensual ordinària amb els voluntaris/es de LaTaulada dimecres al vespre, reveure com anem i com hofem i nivell de compromís. Va ser una estona agradabletambé de convivència. Aviat, quan faci bo, anirem a feruna arrossada festiva a Querol. Sempre és important afer-mar els llaços d’amistat entre tots.AMB ALGUNES EMPRESESEstem en contacte amb algunes empreses de Valls, perveure fins a on poden oferir-nos alguna ajuda econòmicaper fer front a les despeses ocasionades amb les obres.Algunes les hem trobat ben disposades, ara hi confiem.ALUMNESContinuen venint els grups d’alumnes de l’Institut JaumeHuguet, i cada matí ens ofereixen una bona ajuda.
CÀRITASEstem treballant de valent acompanyant persones i famí-lies que es troben amb dificultats serioses d’habitatge iencara que les encaminem als Serveis Socials de l’Ajun-tament no acaben de solucionar el problema. Hi a cadadia que passa hi ha més problemes d’aquest tipus i moltsque no diuen res, fins que ja no poden aguantar més. Lla-vors venen a demanar auxili.
Avui et presentem, Senyor,a tots els germans més perduts;volem posar en la teva faldaals nens amb famílies desfetes,a tots els malalts que sofreixen,a qualsevol persona sola, sense amor,al que estigui trist i no tingui consol,a les prostitutes que venen el seu cos.als qui incomprensiblement les compren.
Volem que abracis també,a cada ancià solitari, oblidat dels seus,als qui busquen en drogues la felicitatque no aconsegueixen,als qui beuen per anestesiar els seus dies,als joves que no tenen valors,als desenamorats que ploren el seu dolor,als creients que no et gaudeixen,als matrimonis que s'avorreixen junts,als qui viuen una vida insulsa...
Dóna un altre tom, Senyor, pel teu ramat,recull a l'ovella que encara està per aquí perduda.Que ningú es quedi sense el teu amor i la teva abra-çada. Amén.
GRUP BÍBLICEl tema que treballem de la carta als Corintis tracta de justi-ficar la manera de predicar de Pau i Apol·ló, ja que la comu-nitat resta imperfecte en la saviesa de Déu, perquè espiritual-ment encara són com a nens, doncs les seves preferències perun o l’altre predicador demostra aquesta immaduresa. SanPau, com exemple, els diu que ell planta i Apol·ló rega, peròés Déu qui fa créixer, i també els posa la imatge d’un edifici:el fonament és Jesucrist, els predicadors construeixen l’edifi-ci que ja té l’Esperit, però cadascú el guarneix amb or, plata,fusta, herba seca o palla, depèn del material que hi poseml’obra resistirà al foc o en sofrirà la pèrdua. Aquests exem-ples ens condueixen a unes reflexions personals dins el grupmolt enriquidores, i veiem que cada creient ha d’examinarcom li cal acabar l’edifici.El quart dissabte d’abril, dia 28, ens trobarem novament.
GRUP FE I CULTURA + CONGREGACIÓMARIANA (C.V.X.)
En la trobada d’aquest mes d’abril, anticipada una setmanaper coincidir dilluns vinent amb la festivitat de Sant Jordi,després de la pregària inicial, ens hem endinsat una mica enla biografia de Chiara Lubich (Trento 1920 - Roca di Papa2008), fundadora del moviment dels Focolars.Aquest moviment, nascut a Trento l’any 1943 durant la 2aguerra mundial, es troba actualment estès per tot el món, pre-gona una espiritualitat de la unitat, reconeguda per l’esglésiacatòlica i altres esglésies com un carisma de l’Esperit Sant,que convida a una comunió espontània dels bens espirituals imaterials, i que ha portat a un gran nombre de persones aviure aquesta espiritualitat, atrets per la seva radicalitat evan-gèlica. En properes trobades analitzarem i coneixerem ambmés detalls les característiques pròpies dels Focolars ambuna forta vocació envers l’ecumenisme i el diàleg interreligi-ós. 16 abril 2018
RUTA JUVENILPER NAVARRA
Els animadors de la pastoral Juve-nil de l’Arquebisbat ens fan arribaruna activitat pel mes de juliol, quepodeu trobar els fulletons a l’entra-da del Santuari. Són 5 dies de Ru-ta per Navarra del 16 a 21 dejuliol, visitar on va néixer i viuresant Francesc Xavier missioner dela Companyia de Jesús, a més devisitar altres llocs que poden serforça interessants. El preu per atots aquests dies és de 275€ Al fu-lletó trobareu com fer la inscripció.
