REPORTATGEL’experiència ErasmusENTREVISTA

Miquel CalçadaPeriodista

OPINIÓJordi Graupera

ENTREVISTA

Miquel CalçadaPeriodista

REPORTATGEL’experiència Erasmus

OPINIÓJordi Graupera

Ma

ig 2

010

# N

úm

. 1

Direcció: Oriol Vàzquez.Producció Guillem Carol.

Han coŀlaborat en el número: Marc Bonastra, Aïna Figueras, Abel Llibre, Xavi Pacheco, Víctor Puig, Roger Puigví, Josep Ribas, Mireia Tatjer, Oriol Torres, Oriol Vidal-Barraquer.

Correcció lingüística: Lourdes Nonell.

Fotografi a portada: Pont Erasmus, a Rotter-dam, d’Eric Gevaert (by in 123rf.com)Disseny original i maquetació: JNCImpressió i distribució: Món Media, S.L.Dipòsit legal: B-23803-2010

UniCat és una revista trimestral de la Joven-tut Nacionalista de Catalunya (JNC), organit-zació política juvenil.

Edita: Joventut Nacionalista de Catalunyac/ Puig-Reig 10, baixos. 08006 Barcelona.

Sumari

4 - 5# REPORTATGE

3# JNC

8 - 11# Noticies

6 - 7# Entrevista

12 # Opinió

L’experiència Erasmus

Miquel Calçada

Jordi Graupera

El segon volum de les memòri-es de Jordi Pujol és un relat en primera persona que planteja com les idees, els valors, i les actituds d’un dels principals polítics europeus de la història recent van servir per a construir els fonaments de la Catalunya d’avui. Per als joves, el segon volum de les memòries del President Pujol ens ofereix claus per a entendre com es pot donar forma a idees profundes, com es pot portar a la pràctica, amb decisions políti-ques, un bagatge ideològic ferm. És, doncs, un exemple de com construir en política. De com fer que la política es tradueixi en fets, en accions per millorar la qualitat de vida de les persones que formen una comunitat.

INVICTUS

La pel·lícula, dirigi-da per Clint Eastwood i protagonitzada per Morgan Freeman i Matt Damon entre d’altres, està basada en el lli-bre de John Carlin “El factor humà”. En la pel·lícula s’explica com després de la sortida de la presó de Nelson Mandela a conseqüència de l’abolició de l’apartheid, aquest és nomenat President de la República de Sud-àfrica i inicia una política de reconciliació entre blancs i negres tot utilitzant la selecció nacional de rugbi com l’eina més important per aconseguir-ho.

Temps de Construir (1980-1993)Autor: Jordi PujolPàgines: 424 pàginesEditorial: ProaPVP: 23,95 €

Comentaris liberals / l’actualitat vista des del liberalismeComentaris liberals / l’actualitat vista des del liberalisme

www.comentarisliberals.blogspot.com/

ORIOL TORRES, MEMBRE DE L’ÀREA D’UNIVERSITATS DE LA JNC

3 # JNC

El nou model d’accés a la universitat, que entra-rà en vigor a partir del curs 2010-11 ha generat una gran preocupació entre els estudiants i els centres educatius. Una de les modifi cacions que ha generat més polèmica és la nova selectivitat. Aquesta constarà d’una fase general i d’una fase específi ca optativa que farà que la nota mà-xima dels estudiants sigui de 14. Aquest canvi, discrimina els estudiants que van realitzar la selectivitat en cursos anteriors, ja que si decideixen canviar de grau el curs vinent la seva nota serà sobre 10, mentre que la dels es-tudiants que han realitzat la selectivitat aquest any serà sobre 14. Genera també molta preocupació el nou siste-

ma de repartiment de places per ac-cedir a la universitat. Aquest elimina les quotes que reservaven plaça als estudiants procedents de cicles for-matius. Això fa que a partir de l’any vinent, les notes dels estudiants de batxillerat i CFGS competeixin directament per entrar a la universitat, tot i que la nota màxima dels estudiants de CFGS serà de 12 i la dels de batxillerat de 14. Aquest nou sistema ha generat fortes crítiques dels estudiants i les universitats, ja que consideren que no pondera correctament les aptituds i mèrits que han fet els estudiants per accedir a la universitat.

GERARD FIGUERAS, PRESIDENT DE LA JNC.

La nova selectivitat

Que no decideixin per tu!

“Un 40% d’atur juve-nil és una xifra massa

important com perquè passi desapercebuda.

Cal una refl exió profun-da sobre el conjunt del

sistema educatiu i labo-ral per tal de capgirar

aquesta situació.”

Avui la JNC fem un esforç important per portar a la teva universitat el primer número d’UNICAT! Una revista que pretén ser una veu diferent sobre allò que passi, es faci i preocupi als universi-taris catalans. Podràs llegir les aportacions que ens han fet persones interessants de casa nostra i hi trobaràs allò que la gent de la JNC pensem i fem en diverses facultats catalanes. Aquest primer UNICAT el publiquem quan hi ha una situació preocupant pels joves catalans: quatre de cada deu són a l’atur. Cada any surten de les universitats catalanes milers de titulats que no troben feina d’allò pel què durant anys s’han estat preparant. I els que tenen la sort de trobar-ne, ho fan en condicions d’absoluta precarietat. Un 40% d’atur juvenil és una xifra massa important com per-què passi desapercebuda. Cal una refl exió profunda sobre el conjunt del sistema educatiu i laboral per tal de capgirar aquesta situació. I cal fer una aposta clara per donar un pes específi c a la innovació i la recerca a partir d’una inversió pública potent combinada amb capital privat. Des de la Joventut Nacionalista de Catalunya reclamem un debat en què els universitaris hi tinguem protagonisme per tal d’aportar, juntament amb la resta d’actors implicats, les nostres solucions. I després del debat, acció. No serveixen de res els dis-cursos si després no van acompanyats de les actuacions necessàries per canviar les coses. El moment és massa important com per no implicar-se. Mulla’t i que no decideixin per tu!

Text: Josep Ribas.

Fotografia: 123RF.com

L’any 1987, l’associació estudiantil Aegee Europe va promoure, juntament amb el llavors president de la República Francesa, Francoise Mitterrand, un projecte transnacio-nal de cooperació educativa per impulsar la ciutadania europea i promocionar l’aprenen-tatge de llengües i cultures. Aquest programa, porta el nom de l’humanista holandès Erasme de Rotterdam, en llatí Erasmus, viatger incan-sable i defensor d’una Europa unificada i sense fronteres, i alhora respon a l’acrònim anglès European Region Action Scheme for the Mobi-lity of University Students. Els programes Erasmus són només una de les moltes oportunitats que ofereix la uni-versitat, ara bé, des del moment en què un estudiant entra en el món Erasmus, aquesta experiència el marcarà durant tots els estudis. La forma més habitual de conèixer el progra-ma és a través de les experiències que altres estudiants han viscut o de les xerrades infor-matives. És el cas de la Núria Ramon, estudi-ant a la Universitat Autònoma. “Vaig obtenir la informació a través d’una xerrada informa-

tiva que va oferir a la universitat on hi van participar estudiants que explicaven les seves experiències personals durant la seva estada Erasmus”. Una vegada coneixes el programa, has d’escollir tres possibles destinacions que et resultin atractives entre totes les ofertes. L’aprenentatge de la llengua del país acos-tuma a ser un dels motius que impulsen els estudiants a elegir aquella destinació. També ho vas ser per la Núria, “sempre havia tingut força interès en aprendre italià, però no havia trobat l’ocasió de començar, ja que m’havia dedicat bàsicament a l’anglès” – comenta la Núria, per això va triar Milà. Les estades Erasmus estan plenes de bones experiències, curioses anècdotes i co-neixences amb persones d’altres països que poden convertir-se en els millors amics, i això, és precisament, un dels molts atractius que té el programa. La Núria, durant la seva es-tada, va tenir l’oportunitat de conèixer molts estudiants italians i espanyols, però també de Turquia o Albània. Altres alicients, a més de la possibilitat d’aprendre altres llengües, són que “tens l’ocasió de practicar-les con-tinuament in situ, conèixer moltíssima gent i

4 # REPORTATGE

L’experiència Erasmus

“El programa Erasmus és molt més que una acti-

vitat acadèmica, és una experiència enormement

enriquidora i una opor-tunitat per aprendre que cal aprofitar al màxim.”

Des de 1987, més de 2 milions d’estudiants han gau-dit d’un programa educatiu que va molt més enllà de les aules, ja que ofereix la possibilitat de viure i estudiar en un país estranger, conèixer gent d’arreu i, sobretot, viure una experiència única que ja s’ha convertit en un fenomen social i cultural. Es tracta de l’Erasmus i la Núria Ramon, estudiant de la UAB, n’és un exemple. Ella va marxar a Milà, Itàlia, i ha compartit la seva experiència amb nosaltres.

Pont Erasmus, a Rotterdam.

un país nou. Però sobretot viure sol durant un temps i tastar com és el fet d’independitzar-se sense marxar defi nitivament de casa”. Aques-ta experiència, com diuen molts estudiants, acostuma a tenir una mala entrada i una pitjor sortida. Mala entrada perquè “els primers dies et sents una mica desconcertat ja que tens poca informació sobre què has de fer, i a més, és quan més notes que ets lluny dels teus” i pitjor sortida perquè a la majoria d’estudiants els hi sap greu marxar del país estranger i aca-bar “l’oportunitat que se’ns brinda als joves i que probablement no tornarem a tenir”. Sovint s’ha associat la imatge d’un estudiant Erasmus amb la de festa i diversió, aquest tòpic es pot donar en determinats ca-sos però, com argumenta la Núria, “ser un erasmus no implica necessàriament una festa continuada, sinó fer moltíssim turisme, noves amistats, continuar els teus estudis a l’estran-ger i, sobretot, conèixer una nova llengua i cultura”. Són pocs els estudiants que no tornari-en a repetir l’experiència, i de fet, més d’al-gun ja acumula en el seu currículum dos i tres Erasmus. I és que el programa seguirà creixent i expandint-se any rere any i potser, amb el temps, les estades a universitats d’altres paï-sos es convertiran en quelcom habitual en els plans d’estudi de les universitats europees i probablement els Erasmus Mundus, que ara són minoria a les nostres universitats, esde-vindran majoria en el futur, en una Europa que estarà més unida.

5 #

“El primers dies vas perdut, però en poques setmanes ja estàs adaptat i quan has de tornar cap al teu país et sap greu i segurament l’experiència s’haurà fet curta.”

Què va primer fer ràdio en català o fer bona ràdio? Primer s’ha d’intentar fer bona ràdio. És després quan et planteges si la fas amb una llengua o amb una altra. El primer que t’has de plantejar, no només a la ràdio sinó en tots els camps de la vida, és intentar fer les coses de la millor manera possible. Allò de la feina ben feta, vaja. Afortunadament la majoria de gent escull els productes en funció de la seva qualitat. És a dir, busca l’exceŀlència, allò que es fa ben fet. Fer ràdio en català, al capdavall, no és res més que un ac-cident geogràfic. Nosaltres principal-ment treballem per fer bona ràdio i si la fem en català és, simplement, perquè residim a Catalunya.La idea de crear el grup Flaix com va sorgir? Doncs després d’haver tre-ballat a Tv3 i Catalunya Ràdio ens va semblar –al Carles Cuní i a mi- que fóra bo crear una ràdio privada en català. Bé, que seria bo i que tindria un mercat assegurat, ja que de cara al jovent no hi havia absolutament res. Catalunya Ràdio ocupava un espai concret, important i molt con-solidat, però no hi havia cap fórmula radiofònica potent.

I actualment, que ja hi ha iniciati-va privada, Catalunya Ràdio conti-nua sent important? Potser no ho continua sent tant com abans però juga el seu paper. Els temps han canviat i les preferències es reajusten. En canvi la televisió sí que ho és. És a dir, continua sent important i potser molt més que abans. Durant aquests trenta anys encara no s’ha aconse-guit que la llei dels tercers canals i la llei de l’audiovisual s’apliqui i s’adapti a aquesta suposada plura-litat lingüística que presenta l’Estat espanyol. És indignant que es faci una llei, se salti a la torera i no passi res.Què suposaria el seu compliment? Doncs que els canals privats que emetin en territoris on, a part del castellà hi hagi una altra llen-gua oficial, ho facin també amb la llengua del territori. Això no s’ha contemplat mai. S’han anat autorit-zant emissores privades sense dema-nar-los cap mena de contrapartida cultural o lingüística.Continuant amb els mitjans cata-lans: vostè ha estat molt crític amb les últimes decisions de Catalunya Ràdio. Per què? Catalunya Ràdio ha estat

Entrevista: Guillem Carol.

Fotografia: Daniel Crespo.

ENTREVISTA A MIQUEL CALÇADA, PROPIETARI DEL GRUP FLAIX

“Cal més respecte a la llengua que parlem”

6 # ENTREVISTA

Miquel Calçada (Sabadell,

1965) és una referència dins

el periodisme català. Ha

presentat programes innova-

dors, frescos i trencadors. Ha

fet combregar, encara que a

vegades sembli impossible,

grans audiències amb progra-

mes de qualitat. A més, ho

ha fet rebregant el fals clixé

que afirma que per triomfar

s’ha d’utilitzar el castellà o

l’anglès. Calçada actua sense

complexos, sense renúncies

prèvies i amb el triomf com

estendard. No forma part del

catalanisme de resistència,

aquell que resta ancorat en

el lament improductiu, sinó

del d’avantguarda, que actua

sense pors, realista amb el

seu entorn però conscient

que aquest no els ha de limi-

tar el futur.

líder durant molts anys i crec que ha malversat una gran part del seu capital amb molt pocs temps. Per descomptat que hi ha persones que poden prendre males decisions. Tots en equivoquem, forma part de la vida. Ara, no d’aquesta manera i mai de forma tan repetitiva. S’han pres una sèrie de decisions que cap altre mitjà –públic o privat- gosaria pren-dre amb aquesta alegria. No podem desprendre’ns de professionals com el senyor Bassas, per posar només un exemple, d’aquesta manera. No entenc que s’està fent a Catalunya Ràdio, la veritat. M’és impossible de concebre que tantes males decisions siguin, tan sols, fruit d’un seguit d’errors.Aquest malestar que hi ha amb Catalunya Ràdio i amb TV3 és un mirall de l’estat d’ànim de la socie-tat catalana? És cert que hi ha un males-tar i està força estès. Ara, no és ge-neralitzable per tothom. De vegades sembla que els mals d’alguns siguin els mals de tots.Ho deia perquè vostè s’ha signifi-cat amb molta força últimament... Suposo que ens estem fent grans i el temps ens va escarmen-tant a tots. Però no només a mi. Hi ha molta gent que havia ocupat

funcions de govern a les primeres legislatures del president Pujol i que, sense ser gaire sospitosos de ser uns independentistes abrandats, han arribat a la mateixa conclusió que jo.I quina és aquesta conclusió?Doncs que no hi ha encaix possible amb Espanya. Hi pot haver toleràn-cia, submissió o més peix el cove. Tot això hi pot ser. El que no hi pot haver és encaix. És impossible, aquesta gent no ens volen. Racio-nalment és innegable afirmar que la independència és, a aquestes alçades, l’única via possible perquè puguem avançar. Podem continuar vivint d’aquesta manera, és veritat. Ara: aquesta no és la meva esperan-ça. Jo no vull continuar així.Diuen que el nacionalisme es cura viatjant. No és el seu cas, oi? No és que es curi, el naci-onalisme augmenta i molt. Quan comences a comparar-te amb d’al-tres països acabes preguntant-te: quants anys més ha de durar aquesta broma? Quants anys més tardarem a aparcar definitivament l’ambigüitat? No ens ha de fer por definir reptes i objectius. Hem de planificar com volem que sigui el nostre futur. I amb això hem de tenir una cosa ben clara: l’encaix polític amb Espanya,

si no passa per dos Estats indepen-dents, és, a dia d’avui, absurd.I com es fa això?Doncs posant-nos d’acord. Aquesta idea és compartida per molta gent i de partits molt diversos. És un projecte que ha de tenir una vocació oberta, integradora i transversal. Deixem-nos de declaracions de bo-nes intencions i de baralles partidis-tes i comencem a remar plegats. Als partits espanyols no els costa gaire posar-se d’acord. Ho han demostrat al País Basc i ho poden demostrar a Catalunya. De fet, ens ho diuen força sovint i sembla que nosaltres no ho vulguem entendre. Tan difícil és entendre això?Sembla que sí... Doncs no ho entenc, la veri-tat. Quin problema hi ha? Quina és la pròxima excusa? Ja no valen més excuses. Abans deien que havíem d’ajudar Espanya a modernitzar-se. Molt bé, d’acord: ajudem-la. Després van dir que tocava sumar esforços per construir una única Europa. Fantàstic, tot units: fem-ho. Després de tot això, la pregunta que ara ens hauríem de fer és: quan ens toca a nosaltres? Perquè vist com està tot plegat, potser començaria a ser el moment que ens ajudéssim a nosaltres mateixos, no?

“Hem ajudat a Espanya. Ho hem fet i està bé. Ara, però, començaria a ser el moment que ens ajudéssim a nosaltres mateixos”.

“Fer ràdio en català és només un accident geogràfic. Nosaltres principalment treballem per fer bona ràdio”.

7 #

Contacte: Oriol TorresUNIVERSITAT AUTÒNOMA

Contacte: Roger PuigvíUNIVERSITAT POLITÈCNICA

La JNC constitueix un Grup d’Acció Universitària a la UPC, per primera vegada. La Joventut Nacionalista de Catalu-nya va inaugurar, el passat 3 de de-sembre, el Grup d’Acció Università-ria (GAU) a la Universitat Politècnica de Catalunya. El seu màxim respon-sable és en Roger Puigví, militant de la Dreta de l’Eixample. En l’acte de constitució, que va tenir lloc al Cam-pus Nord de la UPC, Puigví va donar la benvinguda als assistents i va traçar les línies de treball inicials d’aquest camí que inicia la JNC a la UPC, tot remarcant la feina que s’ha de fer seguint les pautes de la JNC i de Con-vergència Democràtica de Catalunya, però alhora també amb el propòsit de conèixer a fons la maquinària de govern de la Universitat per mirar d’incidir-hi en tot el que es pugui. En segon lloc, va intervenir el president de l’organització, Gerard Figueras,

que va remarcar la importància de ser presents en el món universitari, que és, al cap i a la fi , l’habitat més comú dels joves entre 18 i 30 anys. També va destacar la importància d’estar formats per afrontar el futur amb garanties, i la necessitat de te-nir gent amb una formació tècnica, un element no gaire present en la política actual. Finalment, Pol Lliró, responsable de Polítiques de Joven-tut de l’organització, va destacar la importància de les inauguracions de coŀlectius, donada la desafecció amb la política que impera en aquests mo-ments, especialment entre els joves, fet que demostrant que hi ha altres maneres de fer política molt més en-grescadores. L’acte va fi nalitzar amb el ritual de totes les inauguracions de col·lectius, quan el president de la JNC va donar al GAU el cap i el cor de l’organització: una còpia dels estatuts i la bandera estelada.

La UAB vol posar fi al deute històric que acumula amb un pla de Raciona-litazació de despeses. El Consell Social de la Universitat Autònoma de Barcelona, l’òrgan en-carregat d’aprovar els pressupostos, ha presentat al Consell de Govern un Pla de Racionalització i Millora (PRIM) on s’exposen les condicions mínimes que li exigirà per tal de donar el vist-i-plau als pressupostos pel pròxim curs. En el document es concreten mesures que permetin in-crementar els ingressos i disminuir i racionalitzar les despeses de la Uni-versitat amb el fi d’eixugar el deute històric que aquesta acumula, de 70 milions d’euros. Aquest però no és l’únic motiu, també s’apeŀla a la crisi econòmica actual i al canvi de model en el fi nançament de la universitat pública, que pot afectar la viabilitat fi nancera de la universitat. Des de la UAB s’assegura, però, que en cap cas les mesures afectaran la qualitat del

servei universitari. Diferents grups d’estudiants i personal administratiu i de serveis ja han expressat el seu rebuig total a la implantació d’aquest pla aŀlegant que el Rectorat no està dialogant prou amb els diferents sec-tors de la comunitat universitària. As-seguren que “amb la implantació de l’Espai Europeu d’Ensenyament supe-rior no es pot reduir el pressupost de la universitat i que el PRIM fa pagar als sectors més dèbils de la comunitat universitària els plats trencats de la defi cient gestió dels diferents equips de govern de la UAB”. Entre les pro-postes del PRIM, les que han generat més controvèrsia són la de convertir parts del campus en zona d’aparca-ment de pagament; l’augment del cànon de recerca i postgrau; la re-ducció del 5% del servei de neteja i jardineria; l’eliminació defi nitiva de la festa major; i la reducció de les substitucions i reforços del personal acadèmic.

uab@jnc.cat

upc@jnc.cat

8 # NOTICIES

Contacte: Abel LlibreUNIVERSITAT DE BARCELONA

Contacte: Oriol Vidal-BarraquerUNIVERSITAT POMPEU FABRA

La universitat no pot mantenir-se al marge de la campanya electoral de les pròximes eleccions nacionals. Vivim en una societat fortament po-lititzada i els partits són presents a la majoria d’esferes de la societat. Aquest 2010 és un any electoral i les properes eleccions seran decisives, tots ho sabem. En aquest context, se’ns planteja una campanya electo-ral molt intensa, amb un bombardeig constant de missatges. Hi ha tendèn-cia a pensar que les campanyes són perverses, brutes i lletges, però no hem d’oblidar que, en el fons, repre-senten la democràcia tal i com l’en-tenem avui en dia. Els partits copsen l’opinió de la ciutadania i la inten-ten convèncer què ells són una opció sòlida. Aquesta tendència a rebutjar les campanyes electorals és especi-alment accentuada a la universitat, acompanyada per un cansament ge-neralitzat de la política entre els

estudiants. Tampoc el bombardeig d’informacions polítiques és ben re-but als fòrums acadèmics. De totes maneres, intentar allunyar la prope-ra campanya de la universitat seria un error garrafal, i és que necessitem que els polítics escoltin els joves. L’Àgora que representa avui en dia la universitat és un espai inigualable per aconseguir establir relacions de tu a tu entre els joves i els dirigents polítics. És per això que des de la JNC a la Pompeu tenim la intenció de treballar per aconseguir acostar la campanya electoral als estudi-ants de la nostra universitat. D’una manera plural i democràtica. Volem que els estudiants escoltin què tenen a dir els nostres candidats sobre els temes que ens afecten, però encara més important, volem que els nostres candidats escoltin què tenim a dir els estudiants de la UPF sobre la Catalu-nya que volem.

La UB: l’escola de formació per al nostre país amb més de 500 anys d’història. Ni el pas del temps, ni les noves uni-versitats han pogut fer front a la re-alitat: la Universitat de Barcelona és la universitat per Exceŀlència, Gràci-es al seu campus compartit amb la UPC ha pogut situar-se entre les 200 universitats més punteres del món i la primera de la llista de l’Estat es-panyol, segons un rànquing interna-cional. I aquesta feina no ha estat possible únicament per l’esforç de les publicacions sinó també dels seus estudiants. Aquells qui un dia van es-collir la UB per a poder seguir apre-nent i formar-se mitjançant la cultu-ra de l’esforç; un esforç que ha creat milers d’investigadors, economistes, juristes, pedagogs, psicòlegs, met-ges,... Per tot aquest vagatge hem de tirar endavant, hem de seguir fent progressar una de les millors univer-sitats del món. Però això no s’acon-

segueix sense una aportació pública de qualitat. Els retalls pressuposta-ris que es donen al nostre país són dignes d’una tragicomèdia: per una banda, ens qualifi quen com una de les millors universitats, però, de l’al-tre, no tenim sufi cients recursos per a tirar endavant projectes de gran magnitud. El dèfi cit de la Universi-tat de Barcelona supera els 90 mili-ons d’euros i sembla que el Govern no intenta reduir-lo, fent perillar la menció de Campus de l’Exceŀlència. El Govern està deixant al descobert totes les universitats públiques per la mala gestió i la manca de fi nança-ment. Però la lectura va més enllà: el govern no sembla donar suport a l’educació, sinó segurament actuaria d’una altra manera. Potser cal recor-dar als seus membres que, com ells al seu dia, molts joves estudien a la universitat per a garantir-se un bon futur, que està en dubte en l’actuali-tat i que volem canviar.

ub@jnc.cat

upf@jnc.cat

9 #

10 # NOTICIES

Contacte: Guillem RusiñolUNIVERSITAT DE VIC

Contacte: Xavier PachecoUNIVERSITAT DE GIRONA

La Universitat de Girona: exemple de cooperació transfronterera.A fi nals de 2009, la Universitat de Gi-rona, juntament amb l’Ajuntament de Figueres i d’altres universitats, va-ren entrar a formar part del projecte TRANSVERSALIS. Aquest projecte té com a objectiu reforçar la integra-ció transfronterera donant valor als aspectes complementaris en l’àmbit de les activitats econòmiques, de la innovació i del capital humà. La Uni-versitat de Girona coordina una de les accions més importants que és la inserció d’estudiants a les empreses i la potenciació de la relació amb les empreses mitjançant la creació d’un centre pilot d’Innovació i Emprene-doria a Figueres. L’objectiu és inte-grar un mínim de 150 estudiants uni-versitaris a les empreses mitjançant estades durant tres mesos. Amb això s’espera formar uns 250 estudiants en el coneixement empresarial, em-

prenedoria i innovació. Des de la Jo-ventut Nacionalista de Catalunya a la UdG valorem molt positivament totes les iniciatives que ajudin a forjar es-tudiants de la nostra universitat en el complicat mapa laboral d’aquesta difícil etapa econòmica que viu Cata-lunya i el món. Aquestes iniciatives seran sempre benvingudes mentre potenciïn un model d’universitat pú-blica de qualitat i assegurin la seva independència, encara que no s’ha d’oblidar mai que el principal objec-tiu de la universitat és la construc-ció de professionals que permetin fer avançar l’estat del benestar fi ns a la seva màxima expressió. L’administra-ció i la universitat han de treballar conjuntament per a augmentar les oportunitats dels joves del nostre país. Iniciatives que exercitin l’es-forç entre els universitaris faran que tot el conjunt de la nostra societat en surti benefi ciada.

La UVic amplia la seva oferta forma-tiva adaptada a Bolonya i fa un esforç per donar-se a conèixer.Des de la Universitat de Vic podem destacar tres fets importants des que va començar l’any: en primer lloc, la Jornada de Portes Obertes; segon, la recent participació de la Universitat al Saló de l’Ensenyament i al Saló Futura de Barcelona; i, per últim, la nova i ampliada oferta de graus, màsters i doctorats segons el Pla Bolonya. En primer lloc, per pro-mocionar-se, es va celebrar una Jor-nada de Portes Obertes, que aquest any va tenir més de 1.200 visitants i que va oferir als futurs estudiants xerrades d’orientació universitària i informació personalitzada; visites guiades per les instaŀlacions; tallers; i exposicions. A més, va ser present al Saló de l’Ensenyament, que es va celebrar al març. Allà va poder ex-plicar les novetats per al curs 2010-11, entre les quals hi ha la incorpo-

ració de 7 nous graus com són el de Biologia, Treball Social o Enginyeria Electrònica Industrial, entre d’altres. També ampliarà l’oferta amb 4 nous màsters, el de Gestió de la Seguretat Alimentària, Pedagogia, Prevenció de Riscos Laborals i Biologia de Sis-temes, que s’impartirà a Barcelona. I s’oferiran set programes de doctorat, per a Biologia de Sistemes, Comuni-cació Digital Interactiva, Tecnologies Digitals i de la Informació, Traducció Llengües i Literatures, Educació In-clusiva, i Finances, Valoració d’Estu-dis Financers. L’oferta, però, anirà condicionada a la demanda. Participa de la vida universitària a la UVic amb la JNC. Des del GAU de la JNC a la UVIC vo-lem encoratjar a tots els estudiants a participar activament de la vida uni-versitària. Si tens ganes de canviar el futur de Catalunya vine a la JNC! Des de la JNC de la UVIC hi tens molt a dir!

uvic@jnc.cat

udg@jnc.cat

Contacte: Sandra SoléUNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI

Contacte: Marc BonastraUNIVERSITAT DE LLEIDA

El català sempre perd a les aules en-cara que sigui una sola persona la que demana canviar al castellà. En els últims trenta anys, la llengua catalana ha anat experimentant una notable escalada de presència a la vida quotidiana dels catalans a tra-vés de determinats sectors de l’Ad-ministració Pública, dels mitjans de comunicació, l’ensenyament prima-ri, secundari i el batxillerat. A pràc-ticament tots els àmbits del país la llengua catalana té el lloc que li pertoca. I remarco el gairebé. El cas més escandalós, crec, és la situació que pateix a l’àmbit universitari, l’àmbit dels estudis superiors. Porto dos anys estudiant a la Universitat de Lleida i hi ha diverses situacions que em deixen perplex i astorat amb l’actitud que es té amb el català per part d’alumnes i professors. Normal-ment el català no té cap problema a les aules quan no hi ha cap alumne

d’Erasmus, ja que els que no parlen català però viuen a Lleida no tenen cap problema en entendre’l. És molt trist que la presència del català a les nostres aules hagi de dependre de la sort que hi hagi o no hi hagi alumnes d’Erasmus a l’aula. Ells arriben aquí i es troben que s’hi parla una altra llengua i els professors no ho dubten en canviar la llengua sense pregun-tar si a algú li sap greu. Crec que el català a la nostra universitat està en situació de total indefensió. Ja que la paraula universitat vol dir “tot” el que no podem fer és renunciar a una llengua; al contrari, com més llen-gües millor, però no a base de relegar la pròpia a un segon lloc. Per tant, a la conclusió que hem d’arribar és que l’ús de la llengua catalana s’ha de blindar almenys a la xarxa de les universitats públiques de Catalunya per seguir normalitzant, de manera incansable, la nostra llengua.

Felip Puig: “Els joves necessiten re-cuperar les paraules compromís, es-perit constructiu i esforç”El passat 27 d’Abril, el Secretari Ge-neral adjunt de Convergència Demo-cràtica, Felip Puig, va fer una xerra-da a la nostra universitat, amb què es va demostrar que la JNC continua apostant per acostar als joves uni-versitaris catalans la política i quines són les seves idees per a Catalunya. Va ser una xerrada distesa on no es van tractar directa, però sí implíci-tament temes com la crisi, l’atur, la formació... Felip Puig van emfatitzar idees com “compromís, esperit cons-tructiu i capacitat d’esforç”, segons ell aspectes que han de continuar sent claus per tal que la societat ci-vil continuï progressant i surti de la situació actual, on cal la implicació total de la gent jove. També va fer referència a tres elements bàsics per a què una societat d’èxit pugui fun-cionar, la que hem de transformar els

joves. En primer lloc, el talent, que cal desenvolupar a base de treball; en segon, tecnologia, creada a partir del talent del jovent, del treball i de l’estudi; i, per últim, la tolerància, que comporta una societat, en gene-ral, de més qualitat. I amb aquests elements podrem fer de Catalunya un referent, però per a fer-ho cal la implicació dels joves. Una implicació que ha de fer que les coses no ens deixin indiferents, que ens impulsi a arriscar. I això ens ha de portar a exercitar el nostre dret a vot com a eina essencial per poder triar un can-vi que ens ajudi fer realitat aquesta societat. Finalment, va acabar amb unes paraules de Winston Churcill: “S’ha acabat l’època de deixar-ho tot per a més endavant, de les mit-ges solucions, del tranquiŀlitzador i incomprensible oportunisme que re-presenta demorar-ho tot. Perquè és ara, que entrem en l’època de les conseqüències”.

11#

urv@jnc.cat

udl@jnc.cat

Fa poques setmanes he començat el màster en Filosofi a a la New School for Social Research. (Bernat Dedéu i Pasqual Margall en son dos iŀlustres ex-alumnes). Diuen que té un dels millors departaments de fi losofi a del món. Ja ho veurem. Diuen que és el millor dels EUA en fi losofi a continental. Ja ho veurem. Tampoc és que pugui comparar gaire. “No som una universitat amb molts re-cursos”, ens diuen el primer dia. Miro l’aula en la qual ens pasturen, amfi teatral, iŀluminada convenientment, endolls a totes les cadires per a l’ordinador, wifi , projector ancorat al sostre, ordinador, micròfon i pantalla de tele-visió a tocar de la tarima professoral. Som a la desena planta d’un edifi ci de la 5a Avinguda, a tocar de Times Square. I qui parla duu una camisa de -com a mínim- 500 dòlars: setinada, plena de tots colors del negre, amb buscades assimetries postmodernes en el tall. Aquesta gent no sap què és una universitat sense re-cursos. (En arribar a casa tinc un correu elec-trònic del Rector, demanant-nos que li enviem cròniques personals de qui som, d’on venim i on volem anar, per a poder ensenyar-les a les seves reunions per recaptar fons: mai no m’havia sentit un bé en què invertir). Em diuen que no em matriculi a més de 3 assignatures. “Per a matricular-se de més de 4 cal demanar un permís especial, i normal-ment no te’l donen”. No m’ho puc creure. A Barcelona 6 assignatures per semestre no te les treu ningú, si és que no ets un dropo. Però quan comencen les classes, comprenc el meu error. En tres setmanes he buscat més litera-tura secundària, he pres més notes i he anat a

dormir més tard, llegint per entendre les clas-ses, que en un semestre català. Però el que és realment diferent, el que ha deixat en evidència la meva carrera acadèmica -si és que es pot dir així, a hores d’ara- són els estudiants. La voracitat. La mi-rada inquisidora contra els professors i el què diuen. Les preguntes desacomplexades, les discussions obertes. La professionalitat amb què estudien, es preparen les classes i defen-sen un discurs. La solidesa dels seus arguments i la rapidesa amb la qual accepten que han comès un error i rectifi quen. La llibertat amb la qual fan i són. Torno cap a casa provant de recordar la quantitat de coses que creia haver après a la Universitat Autònoma, a la UB i a la Uni-versidade Católica de Lisboa. M’he promès no menysprear ni qui sóc, ni què he fet, ni el que m’ha donat el meu país. Hi ha la temptació de la distància: la que magnifi ca el gust del fuet i menysté la qualitat i les forces del país. No, no faré això. Jo sóc el país també, el seu gustós porc i la seva anarquia. És meva la principal responsabilitat, però hauria agraït que algú m’hagués ensenyat el meu deure a ser millor. Ni que fos pagant 30 mil dòlars l’any. Ho val!

Fotografi a: Jordi Graupera.

JORDI GRAUPERA, FILÒSOF.

12 # OPINIÓ

La Universitat des de Nova York“En tres setmanes he buscat més literatura

secundària, he pres més notes i he anat a dormir més tard,

llegint per entendre les classes, que en un

semestre català.”