MOVIMENT OBRER

SOCIA

D’A

LUDISME

ALISME UTÒPIC SOCIETATS

AJUDA MÚTUA SINDICATS

D’OFICI CARTISME

SINDICATS DE CLASSESINDICATS DE CLASSE

El iEl movim• Moviment obrer: lluita dels tMoviment obrer: lluita dels t

millorar les seves condicion• Etapes:• Ludisme: Primera manifest

destrucció de les màquines S i d’ j d ú• Societats d’ajuda mútua: s

• Sindicats d’ofici: demaneC ti S i A l t• Cartisme: Sorgeix a Anglatrepresentació política al par

• Socialisme utòpic: crítica a• Socialisme utòpic: crítica a• Sindicats de classe: marxi

revolucionàries i anticapitalipXIX.)

t bent obrertreballadors (proletaris) pertreballadors (proletaris) per ns de vida i de treball.

tació del moviment obrer. (primera meitat segle XIX).

lid i bsolidaritat entre obrersn millores laborals

V l ierra. Volen aconseguir rlament.al capitalismeal capitalismeisme i anarquisme. Teories istes.(segona meitat segle ( g g

El movim• Forma de lluita: la vaga• Inicialment eren organit• Inicialment eren organit

clandestines, perseguid• Els conflictes s’havien d• Els conflictes s havien d

l’empresari i el treballad• El govern només interveEl govern només interve

públic, llavors enviava l'repressió.

• A finals del segle XIX: pL’estat comença a fer dlaboralslaborals.

ent obrer

tzacions il legals itzacions il·legals i des pels governs.de resoldre entrede resoldre entre dor.enia en cas de desordreenia en cas de desordre 'exèrcit i exercia la

primeres lleis laborals. ’àrbitre en els conflictes

1. El moviment obrer: dels inicis fins 1848

1 1 D’artesans1.1 D’artesans

• Des de mitjans segle XVIII empitjo• Des de mitjans segle XVIII empitjosobretot a Anglaterra.

• Llibertat de producció: permet la cmarge dels gremis.

• Els artesans van perdre els seus pcondicions de producció i contrac

• Els treballadors eren pagesos i artE t i l t i t b• Es converteixen en proletaris, trebcanvi d’un salari.

• Nova classe obrera• Inici de l’era de la fàbrica• Inici de l era de la fàbrica.• Fàbriques: locals més grans, amb

tallers i moguda per l’energia de la• Nou ordre laboral: jornades llarguej g

disciplina dura i salaris molt baixo• Treball d’homes, dones i nens.• Mecanització: provoca l’atur de mo• Conflictivitat• Consciència de l’explotació

s a proletariss a proletaris

ren les condicions de treballren les condicions de treball,

creació de noves manufactures al

privilegis i els propietaris fixaven les ctació.tesans arruïnats.b ll d t t t t b llballadors contractats per treballar a

maquinària més potent que els a màquina de vapor.es, ritme de treball constant, , ,

os.

olts treballadors manuals

1 2 Els primers con1.2 Els primers con

• Inicialment, conflictes aïllats i mo

• Primeres associacions de treballaPrimeres associacions de treballa• Eren associacions d’ofici a nivell • Més tard s’agrupen diverses loca• Societats obreres i accions col·le• Societats obreres i accions col·le• Repressió del govern

• França va prohibir les associacioAnglaterra també ( Combination A

• A Anglaterra es formen movimenpolítica i l’abolició de les lleis antllibertats mitjançant marxes, concEl t b ll d ti i• Els treballadors participen en aqu

nflictes i el ludismenflictes i el ludisme

otins

adorsadorslocal

alitats i oficis diferents.ectivesectives

ons obreres (Llei Chapelier 1791) i Acts 1799-1800).

ts radicals que demanen la reforma tiassociatives. Reclamen drets i centracions i mobilitzacions.

t bilit iuestes mobilitzacions.

1.2 Els primers con

• 1811 Nottingam : manifestaciógdels nous telers per fabricar mmés pel mateix sou. Reprimida

• Incendi de 60 telers com a protL dd i it d d l f tLudd com a incitador dels fets.

• D’aquest personatge prové el nq p g pdestruir les màquines per part

• Els ludistes consideraven que qperquè provocaven atur i dism

• El ludisme es va escampar pelEl ludisme es va escampar pel Gran Bretanya fins Alcoi i tamb

nflictes i el ludisme

de treballadors contra l’ampladapmitges que els obligava a treballara durament per l’exèrcit.testa. Es va acusar el capità Ned .

nom de “ludisme” a l’acció de dels treballadors.

les màquines els perjudicaven q p jinució dels salaris.

continent europeu, des de lacontinent europeu, des de la bé a Barcelona (1835).

1 3 EL SOCIAL1.3 EL SOCIAL

a ríf qa tir en uE ss lel sa p rino mm e re sean ts s co ia lsi et s

la in udma stb ae ril s lit azocr c inef óee sl üqox i n è cns t eò ie su ri uqòt esp ics ca ríf qa tir en uE

s co ai sl de la in udma

s co ei ai t t dp i eor a lej c t se per c r ae r al

s co ei

LISME UTÒPICLISME UTÒPIC

1 3 El social1.3 El social

• Sorgeixen crítiques a les icapitalista sorgit de la Revcap ta sta so g t de a e

• Socialisme utòpic: Proposorganitzar la nova societaDi it t d t• Diversitat de propostes:

• Babeuf i Blanqui: la igualt• Babeuf i Blanqui: la igualtaconseguir mitjançant l’acque havia d’imposar una d

• La majoria creia en una tra través de la difusió de lea través de la difusió de lel’exemple.

isme tòpicisme utòpic

injustícies del sistema volució Industrial.o uc ó dust astes innovadores per at.

tat social només es pottat social només es pot cció violenta d’una minoria dictadura revolucionària.

ansformació social pacífica es idees de l’educació i dees idees, de l educació i de

Charles Fourier

• Agrupacions comu• Propietat col·lectiva

Homes dones i nen• Homes, dones i nenles tasques.

• Els seus deixebles agrícoles en diversoagrícoles en diversod’Amèrica, sobretot

r: els falansteris

nitàriesans compartien totesns compartien totes

van crear comunes os indretsos indrets t als Estats Units.

1 3 EL SOCIALISME UT

TEXT HISTÒRIC

1.3 EL SOCIALISME UT

TEXT HISTÒRIC

“El treball societari per exercirEl treball societari per exercirpoble haurà de ser completamrepugnants que ens el fan tanque la indústria societària perque la indústria societària, percompleixi les set condicions se1.Que cada treballador associno per salarino per salari.2.Que cadascú, home, dona, oproporció a les tres facultats, c3 Q l i i d t i l3.Que les sessions industrialsvegades al dia ja que l’entusiad’una hora i mitja o dues horesagrícola o manufacturera ”agrícola o manufacturera.

CH. FOURIER L’harmonia u

ÒPIC

C Els falansteris

ÒPIC

C. Els falansteris

r una atracció tan forta sobre elr una atracció tan forta sobre el ment diferent de les formes odiós en l’estat actual. Caldrà rquè esdevingui atractivarquè esdevingui atractiva, egüents:iat sigui retribuït per dividend i

o nen, sigui retribuït en capital, treball i talent.

i i d it siguen canviades unes vuit asme no es pot mantenir més s en l’exercici d’una funció

universal i el falansteri, 1804.

Êtienne Ca

• Va dissenyar Icària,s’acomplia el somnigualtat social compgua tat soc a co p

• Va intentar crear aqA è i ò fAmèrica però va fra

abet: Icària

, un país on ni comunista d’una pleta.p eta

quest país utòpic a acassar.

1 3 EL SOCIAL1.3 EL SOCIAL“Así como

i d dsociedad,nuestro teconstruccioque es nueqlos asociady de la indominio yal Puebloal Pueblo,administraparticipa igtodos losjejercer una

pero todamedios havariado, ag

j sect cerp are

gtrabajo y lsuministradproductosalmacenesr

al cos ateti alede

iojpr sect cerp e almacenesr

LISME UTÒPICLISME UTÒPICo nosotros no formamos más que una sola

bl l f ili d l i dun pueblo, una sola familia, del mismo modoerritorio, con sus minas subterráneas y susones superiores, no forma más que un DOMINIO,estro dominio social. Todos los bienes muebles dedos, en unión con todos los productos de la tierrandustria, componen un solo Capital social. Esteeste capital sociales pertenecen indivisiblementeque los cultiva y los explota en común que losque los cultiva y los explota en común, que lospor sí mismo o por sus mandatarios, y que

gualmente de todos los productos. [...] Siendoicarianos asociados e iguales [...], todos deben

i d t i t b j l i ú d ha industria y trabajar el mismo número de horas,su inteligencia se aplica a encontrar cuantos

ay posibles para disminuir el trabajo, hacerlogradable y sin peligro. Todos los instrumentos deg y gas materias primitivas [sic: materias primas] sondas por el capital social, así como todos losde la tierra y de la industria son depositados en

s públicos ”s públicos.E. Cabet, Viaje por Icaria (1840)

Robert Owen:

• Va defensar l’organtreballadors en coopropietaris ni salarip op eta s sa a

• Ho va dur a la pràctfàb i tè til N Lfàbrica tèxtil, New L

• Les pressions del gp ga trasladar-se a Ind

: New Lamark

nització dels operatives, sense is.stica a la seva pròpia L k (E ò i )Lamark (Escòcia).govern el van obligar g giana (Estats Units)

1.4 El naixement

• Els treballadors, despdel ludisme i les ideesdel ludisme i les ideesvan començar a crear pròpies, independents

• Plantegen alternativescapitalista.

• Cooperativisme, enfro• Col·lectivisme, enfron• Dues concepcions soc

contraposades: les debanda i les dels propiebanda i les dels propie

del sindicalisme

rés de les experiències s del socialisme utòpics del socialisme utòpic,

organitzacions s dels burgesos.gs a la societat

ont de competènciat d’individualismecioeconòmiques els treballadors per una etaris per l’altraetaris per l’altra.

Les societats dLes societats d(a partir

• Sovint clandestines• Sovint clandestines• Societats de resistència• Ajudaven els treballadors• Ajudaven els treballadors• Cobren quotes i fan un po

necessitats dels associatsecess tats de s assoc atsresistència.

• Organitzen les primeres vcaixa de resistència.

• Aconsegueixen l’abolició(1824) a la Gran Bretanya(1824) a la Gran Bretanyad’associació,

e socors mutuse socors mutus de 1820)

en cas de malaltia atur en cas de malaltia, atur, ...ot comú per resoldre les s i crear caixes de s c ea ca es de

vagues gràcies a aquesta

de les Combination Actsi la consolidació del dreti la consolidació del dret

El fracàs de l’

• Es planteja la necessitels sindicats d’un paísels sindicats d un país

• Es crea l’Associació Nprotecció del Treball (protecció del Treball (associacions de la conmetal·lúrgic i mineres

• Dona suport al prograelectoral que volia incuniversaluniversal.

• La llei de reforma aproconcedir el vot als obrconcedir el vot als obr

acció política

tat de coordinar tots ss.Nacional per la 1830), formada per1830), formada per nstrucció, tèxtil, .

ama de reforma corporar el sufragi

ovada el 1832 no va rersrers.

Gran BrGran BrLa Great Trade

• Agrupava la majoria dVa impulsar accions re• Va impulsar accions re

• Va donar suport a la focooperatives de producooperatives de produ

• El govern va detenir e• Els empresaris es van• Els empresaris es van

als afiliats.• Fracàs de les cooperaFracàs de les coopera• Fracàs de la GTU• Dificultats per aconseDificultats per aconse

obrera a nivell naciona

retan aretanya:e Union (GTU)( )

de sindicatseivindicativeseivindicativesormació de uccióuccióls dirigents

n negar a donar feinan negar a donar feina

atives més costosesatives més costoses.

guir una organitzacióguir una organització al a Gran Bretanya.

1 5 El1.5 El ca• El moviment obrer de la G• El moviment obrer de la G

organitzar a l’entorn d’un cartisme.

• El fracàs de la GTU va fer participar en la política pe

• Objectius de la Carta del P• Objectius de la Carta del Puniversal masculí i secretanual del legislatiu.R llid i d i• Recollida massiva de signpresentar a la Cambra delbritànic).)

• La carta va ser rebutjada p• Els cartistes van obtenir è

la jornada laboral a 10 horla jornada laboral a 10 horconscienciació de molts t

tiartismeGran Bretanya es vaGran Bretanya es va

projecte polític propi: el

evident la necessitat de er poder canviar les lleis.Poble (1838): sufragiPoble (1838): sufragi t, sou pels diputats i reunió

t d lnatures per poder-la ls Comuns (Parlament

pel Parlament.èxits parcials: reducció de res i mobilització ires i mobilització i treballadors.

1 6 L’E iè i1.6 L’Experiència rev

• 1848 París : els obrers francesoburgesia contra els conservadol’ b l ti V f ll’absolutisme. Van fer caure la Segona República Francesa.

• Les seves demandes socials vaEl d l R úbli• El nou govern de la República socials.

• Revolta popular important, rep• Els obrers, després d’aquests f

un estat burgès no resoldrà els• Calia una alternativa obrera al m

i t it li tsistema capitalista.• Apareixen nous plantejaments• La burgesia i el proletariat es c

ll it bà d l dif tlluiten en bàndols diferents a p

l i à i d 1848volucionària de 1848

os van lluitar juntament amb la ors que volien imposar

i i i t lmonarquia i van instaurar la

an ser frustrades per la burgesia.i i t t l fva suprimir totes les reformes

rimida durament per l’exèrcit.fets, prenen consciència de que s seus problemes.marge de la burgesia i del

doctrinals.converteixen en antagonistes i

ti d’ t f tpartir d’aquests fets.

França: etape

• Revolució Francesa (1789-1799• Consolat (1799-1804): Napoleó( ) p• Primer Imperi (1804-1814): Nap• Restauració (1815-1848)• Lluís XVIII (1814-1824)Lluís XVIII (1814-1824)• Carles X (1824-1830)• Lluís Felip I (1830-1848)

Segona República Francesa (18• Segona República Francesa (18Bonaparte

• Segon Imperi (1852-1870): NapC d P í (1871) b it d• Comuna de París (1871): buit d

• Tercera República Francesa (18

es polítiques

9): Convenció i DirectoriBonapartep

poleó I

848 1852): Lluís Napoleó848-1852): Lluís Napoleó

oleó III.d dde poder873-1940)

2 El2. Els grans correl’obre

t id lò i dents ideològics de risme

ELS FONAMENTELS FONAMENTDEL MOVIM

TS IDEOLÒGICSTS IDEOLÒGICS ENT OBRER

2 1 EL MARXISME2.1 EL MARXISME

“Els filòsofs no han fetEls filòsofs no han fet altra cosa que i t t l ó dinterpretar el món de maneres diferents,

però d’allò que es tractaés de transformar-lo”

Karl MarKarl Mar

a

rxrx

2 1 EL MARXISME2.1 EL MARXISME

Es denomina marxisme o soEs denomina marxisme o soideologia elaborada per KaEngelsEngels

é f òDesprés d’estudiar als filòsFeurbach) i als economistesMarx formula en els seus esdel món basada en la críticaque veu condemnat a desappròpies contradiccions i pepròpies contradiccions i pedesprés d’aconseguir el podsocietat sense propietat pritant sense classestant, sense classes.

ocialisme científic a laocialisme científic a la arl Marx i Friedrich

f (ofs alemanys (Hegel, s clàssics (Smith, Ricardo), scrits una nova concepció pa al sistema capitalista, al parèixer per les seves r l’ acció del proletariat que,r l acció del proletariat que, der, aspirarà a crear una vada, sense explotació i per

2 1 EL MARXISME

De l’aportació teòrica del soc

2.1 EL MARXISME

De l aportació teòrica del socdestaquen tres idees principa

El materialisme històric i la lluitahistòric i la lluita de classes com motor del canvi social en la història (anàlisi del

t)

La conquesta del proletariat d

passat)

q p(revolució proletària) i l’estab

comunista sense classes s

cialisme científic o marxismecialisme científic o marxisme als que no es poden deslligar

La crítica de l’economia capitalista i la determinació de la ca sa de l’e plotaciócausa de l’explotació obrera: la plusvàlua (anàlisi del present)

del poder polític

(anàlisi del present)

p pbliment de la societat socials (projecte de futur)

2 1 EL MARXISME2.1 EL MARXISME

EL MATERIALISEL MATERIALISLLUITA D

SME HISTÒRIC i LASME HISTÒRIC i LA E CLASSES

Marx analitza la història dMarx analitza la història dsuccessió de modes de prod

d’explotació i dominació d(opressors

Les relacions de producciói esclau, senyor i serf, capitesclavista feudal i capitalisesclavista, feudal i capitalisdeterminaria l’ apropiació dles desigualtats socials i de

El pas d’ un sistema a una alEl pas d un sistema a una all’antagonisme entre les classmitjançant una revoluciómitjançant una revolució

de la humanitat com unade la humanitat com una ducció (sistema econòmic) i d’unes classes per altres i oprimits)

ó (tipus de relació entre amo talista i obrer) en la societat sta respectivamentsta respectivament de l’excedent i és l’ origen de e la lluita de classes.

ltre es produiria quanltre es produiria quan ses acabaren destruint-lo

Així, la lluita de classes (antat d l hi tò i èmotor de la història perquè p

revolucionària de la societat

agonisme social) és el l t f ióprovoca la transformació

LATSLATPIACEDACTIRCALLA CRÍTICA DE

CAPITALISTA I L

La societat industrial es f t i l’ l t iófonamentaria en l’ explotació dels obrers pels capitalistes burgesos

És l’ apropiació del capitalista de parp p p ptreball de l’obrer (diferència entre el v

En el modus de producció capitalistaEn el modus de producció capitalistaclasse: nous opressors (burgesia propi

i oprimits (proletariat) per la desig

Transformació revo

AULÀVSULPALAMONOCEL’EE L’ ECONOMIA

LA PLUSVÀLUA

La PLUSVÀLUA seria la causa del procés

ód’acumulació de capital (enriquiment) de la burgesia i de l’ l t ió d l bl’explotació dels obrers

rt de producte produit amb el p pvalor de la producció i el salari)

a hi ha un nou antagonisme dea, hi ha un nou antagonisme de ietària dels mitjans de producció) ual apropiació de l’excedent

lucionària de la societat

2 1 EL MARXISME

TEXT HISTÒRIC

2.1 EL MARXISME

TEXT HISTÒRIC“Tota la història de l

avui, és una història de i esclaus, patricis i plebegleva mestres i oficialsgleva, mestres i oficialsopressors i oprimits, seobstinats en una lluita invegades oculta i d’altreslluita que condueix en ctransformació revoluciotransformació revoluciosocial o a l’extermini debel·ligerants. “g

Marx, K. I Engels, F., M

C El iC. El marxismea societat humana, fins lluita de classes. Lliures

eus, barons i serfs de la en una paraula, en una paraula,

mpre enfrontats, ninterrompuda, de ps franca i oberta, en una cada etapa a la nària de tot el règimnària de tot el règim

e les dues classes

Manifest comunista, 1848

3 L’è d l P i3. L’època de la Pri(1864-

I t i lmera Internacional -1881)

3.1 L’Associació Interna

• Associació Internacional de TreLondres el 1864

• Per primera vegada, representamón industrialitzat es reuneixeconsciència de classe.Di i id K l M• Dirigida per Karl Marx

• Hi participen representants delpaïsos ( Gran Bretanya, França

• S’organitzen en seccions nacio

Principis:Principis:• L’emancipació de la classe obr

mateixos treballadors, que havper tal d’eliminar la societat buper tal d eliminar la societat bu

acional de Treballadors

eballadors (AIT): fundada a

ants dels treballadors de tot el en per unir esforços i prendre

ls treballadors de diversos a, Alemanya, Itàlia...).onals

rera havia de ser obra dels vien de conquerir el poder polític rgesa i implantar el socialismergesa i implantar el socialisme.

3 1 L’A i ió I t3.1 L’Associació Interna

• Acords per impulsar les mobili

• Demandes que van influir en le

• Reducció de la jornada laboral• Supressió del treball infantil• Millora de les condicions laborMillora de les condicions labor• Desaparició de l’exèrcit perman• Socialització dels mitjans de pr

• La vaga com a mitjà per aconse

i l d T b ll dacional de Treballadors

tzacions obreres a cada país.

es reivindicacions obreres:

rals de la donarals de la donanent.roducció

eguir aquests objectius.

3.1 L’Associació Interna1864-

• Discrepàncies entre MBakunin defensava l’a• Bakunin defensava l’a

• Marx defensava la contreballadorstreballadors.

• Bakunin defensava l’aseccions.seccions.

• Marx defensava el pod• Els països més industEls països més indust

Bretanya, Alemanya) d• Els països més agrícop g

Bakunin (Espanya, Fra

acional de Treballadors -1876

Marx i Bakuninabolició de l’estatabolició de l’estatnquesta de l’estat pels

autonomia de les

der de l’estat obrer.trialitzats (Grantrialitzats (Gran donen suport a Marx.oles donen suport a pança, Itàlia).

3.2 La Comuna

• Tensió política entre FraLa Internacional es pos• La Internacional es pos

• Esclata la guerra. Françforma un nou governforma un nou govern.

• Esclata la revolta de lesel nou govern i contra lael nou govern i contra la

• Buit de poder• Constitució de la ComuConstitució de la Comu• Govern popular• Instauren una repúblicaInstauren una república

de París (1870)

ança i Alemanyaiciona contra la guerraiciona contra la guerra.ça és derrotada i es

s classes populars contra a capitulacióa capitulació.

na de Parísna de París

a democràtica i sociala democràtica i social.

3.2 La Comuna

Reformes importants qui t b t imoviment obrer posterio

• Nacionalització dels ben• Reforma de la justícia• Substitució de l’exèrcit p• Substitució de l exèrcit p• Abolició de la policia• Lliurament de les empre

cooperatives obreres• Projecte d’ensenyamen

de París (1870)

ue seran un referents del or:ns del clergat

per milícies popularsper milícies populars

eses abandonades a

nt laic i gratuït.

3.2 La Comuna

• Durant uns mesos elciutat.

• Finalment l’exèrcit pr• Finalment l exèrcit prrevoltats.

• Dura repressió• El moviment obrer fra• El moviment obrer fra

desarticulat i trigarà a

de París (1870)

s obrers controlen la

ren París i derrota elsren París i derrota els

ancès quedaancès queda anys a recuperar-se.

3 3 Crisi i dissolució3.3 Crisi i dissolució• La AIT és acusada de donar su

de Parísde París.• És il·legalitzada a molts països• 1872 Congrés de l’Haia.• La majoria marxista acorda for

a forma d’organització del prole• Els bakuninistes no estan d’ac• Formen una nova organització

(1872-1881).• La AIT trasllada la seu a Nova Y• Es dissol el 1876• Primera gran escissió del movi

anarquistes• La AIT no va obtenir grans resu

perquè representa la primera vs’organitzen com a classe i ela

• També perquè es van posar lespartits socialdemòcrates.

ó de la Internacionaló de la Internacionaluport a la revolta de la Comuna

s

mar partits obrers nacionals com etariat.ord i són expulsats del congrés.: la Internacional antiautoritària

York

iment obrer entre marxistes i

ultats però va ser important vegada que els treballadors aboren un programa comú.s bases per la creació dels futurs

4 Si di t d4. Sindicats de mas(1881-

i tit bsses i partits obrers -1914)

4 1 El4.1 Els avenços

• A partir de 1880: augmel t i t i d t i lproletariat industrial.

• Nou sindicalisme de ma• Augmenta la capacitat d

treballadors.treballadors.• Les vagues mobilitzen m

S’i l• S’imposa poc a poc la pcol·lectiva entre sindicafi l i i di ifixar salaris i condicions

d l i di lidel sindicalisme

ent molt important del

assesde pressió dels

milers d’obrers.à ti d l i iópràctica de la negociació

ts i patrons per tal de d t b lls de treball.

4 1 El4.1 Els avenços

• Es comença a exigir l’Estat per arbitrar elsabusos patronals i gaabusos pat o a s galaboral.P i l i l i• Primeres legislacions

• Es regula el treball dgles assegurances oblaborallaboral.

d l i di lidel sindicalisme

la intervenció de s conflictes, frenar els arantir una legislació a a t u a eg s ac ó

l b ls laboralsels infants i les dones, ,

bligatòries i la jornada

4 2 Partits politics i s4.2 Partits politics i s• Es comencen a crear els primers partitsEs comencen a crear els primers partits• 1875 Fundació del Partit Socialdemòc

punt de referència del socialisme europ• El seu programa, d’inspiració marxista, • A llarg termini: conquerir el poder polític• A curt termini: lluita política i acció parla• Reformes democràtiques i socials: sufra

t ió i l i lt t d drepresentació proporcional, igualtat de dpúbliques.

• Millores en les condicions de la classe oprohibició treball infantil, assegurancesprohibició treball infantil, assegurances

• 1912 SPD primera força al parlament a• Va potenciar la creació de sindicats nac• El partit es concentrava en els objectiusp j• El sindicat es dedicava a l’acció reivindi

política del partit.• Espanya: PSOE (partit) i UGT (sindica• Anglaterra: el punt de partida van ser e

consolidat en l’àmbit nacional. D’ells va d’orientació socialista.

sindicats socialistessindicats socialistess politics obrers.s politics obrers.crata Alemany (S.P.D.), el més important i eu.es basava en dos nivells d’objectius:

c per la via revolucionària.amentària.agi universal (homes i dones), d t t ib t ió di t i it t i d iódrets, tributació directa i sanitat i educació

obrera: reducció jornades laborals, socials...etc.socials...etc.

alemany.cionalss políticspcativa i estava subordinat a l'estratègia

at)els sindicats (Trade Unions) que s’havien sorgir el Partit Laborista (1905),

AlemanAlemanSPD

Socialdemo

Via política

Reformes democràtiques

i socials

Sufragi universalSufragi universal (masculí i femení)

Representació proporcional Igualtat de drets Tributació directa

Sanitat i educació públiques

Partit polític:fer lleis per millorar

La situaciód l t b ll ddels treballadors

nyanya

ocràcia

Via sindical

Millorarles condicionsles condicions

de la classe obrera

Reducció jornades laborals Prohibició treball infantil

Assegurances socials Millores salarialsMillores salarials

...