Unitat 7
description
Transcript of Unitat 7
![Page 1: Unitat 7](https://reader036.fdocumento.com/reader036/viewer/2022070410/568144ea550346895db1ba5b/html5/thumbnails/1.jpg)
Unitat 7
El mercat dels factors de producció
![Page 2: Unitat 7](https://reader036.fdocumento.com/reader036/viewer/2022070410/568144ea550346895db1ba5b/html5/thumbnails/2.jpg)
ECONOMÍAS ECONOMÍAS DOMÉSTICASDOMÉSTICAS
SECTOR SECTOR PÚBLICOPÚBLICO EMPRESASEMPRESAS
MERCADO DE BIENES Y SERVICIOSMERCADO DE BIENES Y SERVICIOS
MERCADO DE FACTORES PRODUCTIVOSMERCADO DE FACTORES PRODUCTIVOS
Oferta de factores productivos
Sueldos, rentas, intereses, beneficios
Oferta de bienes y servicios
Pago de precios
Impuestos Impuestos
Bienes públicos, transferencias y subvenciones
Bienes públicos, transferencias y subvenciones
![Page 3: Unitat 7](https://reader036.fdocumento.com/reader036/viewer/2022070410/568144ea550346895db1ba5b/html5/thumbnails/3.jpg)
Les rendes
Definició: La renda representa el valor o el preu d’un recurs productiu
Mercat del factors productius
Treball
SALARIS
Recursos naturals
LLOGUERS/RENDA TERRA
Capital
INTERESSOS/BENEFICIS
Recursos productius i rendes que generen
![Page 4: Unitat 7](https://reader036.fdocumento.com/reader036/viewer/2022070410/568144ea550346895db1ba5b/html5/thumbnails/4.jpg)
Recordeu
Factor productiu
Recursos naturals
Renda que genera
Lloguer o renda de la terra
Capital Interessos/beneficis
Treball Salari
LLoguer/renda de la terra és la retribució que perceben els propietaris dels recursos naturals per utilitzar-los.
Interès és el valor dels serveis de capital.
![Page 5: Unitat 7](https://reader036.fdocumento.com/reader036/viewer/2022070410/568144ea550346895db1ba5b/html5/thumbnails/5.jpg)
Els recursos naturals
Factor importantíssim per a la producció
Inclouen a més de la terra, les primeres matèries, minerals, energia solar, aigua,... que es poden utilitzar per la producció Aquests recursos no han d’haver estat fets per l'ésser humà.
Una diferència amb els altres factors productius: la quantitat de la que es disposa és constant...però la terra per a un ús en concret no és constant: abans se n’utilitzava molta més per a cultiu
![Page 6: Unitat 7](https://reader036.fdocumento.com/reader036/viewer/2022070410/568144ea550346895db1ba5b/html5/thumbnails/6.jpg)
Oferta de recursos naturals
Quantitat de recursos naturals és limitada.
Límit depèn de què es pugui reproduir o no.
Per tant parlarem d’oferta fixa (la que hi ha en la naturalesa) i per tant el preu de la terra (ens sentit ampli) depèn de la demanda.
Penseu que no podem fer augmentar l’oferta de petroli, diamants, coure....
![Page 7: Unitat 7](https://reader036.fdocumento.com/reader036/viewer/2022070410/568144ea550346895db1ba5b/html5/thumbnails/7.jpg)
Demanda de recursos naturals
De què depèn?
Preu dels recursos.
Productivitat: més gran a major productivitat (si gràcies a ell es pot augmentar molt la producció = + demanda)
![Page 8: Unitat 7](https://reader036.fdocumento.com/reader036/viewer/2022070410/568144ea550346895db1ba5b/html5/thumbnails/8.jpg)
Renda de la terra
Preu d’equilibri que assoleix en els mercats els recursos naturals, tenint en compte que l’oferta és fixa.
La renda reflecteix el valor de la productivitat
La renda de la terra és la que va al propietari i la renda agrària a qui treballa la terra.
![Page 9: Unitat 7](https://reader036.fdocumento.com/reader036/viewer/2022070410/568144ea550346895db1ba5b/html5/thumbnails/9.jpg)
El capital
Diferenciem entre:
Capital físic: estoc de béns d’equip que s’utilitzen per produir béns i serveis.
Capital humà: persones i els seus coneixements aplicats a la producció.
Capital financer: recursos que permeten finançar la producció d’allò que necessiten per finançar la seva activitat. Ens centrarem en aquest darrer i en el seu mercat ja que el cost del capital invertit, el tipus d’interès es determina en els mercats financers.
![Page 10: Unitat 7](https://reader036.fdocumento.com/reader036/viewer/2022070410/568144ea550346895db1ba5b/html5/thumbnails/10.jpg)
La retribució del capital: l’interès
Oferta de Capital (prestamistes) Si tens diners i els decideixes prestar et donen a canvi un interès. Per tant es paga als estalviadors. Els estalviadors sacrifiquen el consum present, per un consum futur.
Demanda de Capital (prestataris) Si no tens suficients diners en efectiu i has de demanar diner prestat, has de pagar un interès per a aquest préstec. Prefereixen consum present.
![Page 11: Unitat 7](https://reader036.fdocumento.com/reader036/viewer/2022070410/568144ea550346895db1ba5b/html5/thumbnails/11.jpg)
El preu del diner
Com qualsevol altra mercaderia el diner té un preu, perquè també s’intercanvia.
- Quan nosaltres deixem/oferim diners a una entitat financera, aquesta ens paga (poc) per poder disposar d’aquests diners.
- Quan nosaltres demanem diners, hem de pagar nosaltres (molt).
El preu que paguem o ens paguen quan demanem o prestem diners, és el tipus d’interès
![Page 12: Unitat 7](https://reader036.fdocumento.com/reader036/viewer/2022070410/568144ea550346895db1ba5b/html5/thumbnails/12.jpg)
Factors que influeixen en el tipus d’interès
Risc de l’operació: perill de no recuperar el préstec. El risc serà diferent segons qui el sol·liciti.
Garantia que ofereixi el sol·licitant del préstec. Quines garanties tens? Propietats? Contracte indefinit?
El període per al qual es concedeixi el préstec. Si el préstec és a llarg termini el tipus d’interès és alt (per què? Més risc a major durada per al prestador i qui rep els diners té més temps per gaudir-ne)
![Page 13: Unitat 7](https://reader036.fdocumento.com/reader036/viewer/2022070410/568144ea550346895db1ba5b/html5/thumbnails/13.jpg)
Diversos tipus d’interès
Segons període : curt i llarg termini
Segons Variabilitat * Fixos: no varien durant la vida del préstec * Variables: varien all llarg del temps dependent de diversos factors
Si tenen o no en compte els preus * Real: és igual al tipus d’interès nominal menys la taxa d’inflació (IPC o augment dels preus) * Nominal: no té en compte l’efecte de la inflació
![Page 14: Unitat 7](https://reader036.fdocumento.com/reader036/viewer/2022070410/568144ea550346895db1ba5b/html5/thumbnails/14.jpg)
Oferta i demanda de capital L’oferta depèn:
* Tipus d’interès: com més alt sigui, més cars seran els préstecs que els deixaran els bancs i per tant tindran més dificultats per produir-los.
* Dels seus ingressos o rendes. A més benefici més invertiran
La demanda depèn de si les empreses volen invertir o no. És a dir si les inversions que fan els generen més diners del que els costa el préstec demandaran diners.
![Page 15: Unitat 7](https://reader036.fdocumento.com/reader036/viewer/2022070410/568144ea550346895db1ba5b/html5/thumbnails/15.jpg)
El treball
El salari és la remuneració del treball prestat per compte aliè.
Funcionament del mercat de treball
Demanda de feina L’ofereixen les empreses
Factors:- nivell de salaris ( + salaris – demanda)- preu del bé o servei produït ( + preu + demanda)- productivitat
Oferta de feina Formulada per les famíliesFactors:
- nivell de salaris (+salaris+ demanda)- carácteristiques població ( + població + oferta)
![Page 16: Unitat 7](https://reader036.fdocumento.com/reader036/viewer/2022070410/568144ea550346895db1ba5b/html5/thumbnails/16.jpg)
Mercat de treball/preu d’equilibri
Salari
Quantitat treball
Oferta treball (treballadors)Demanda de treball (empresa)
Abundància màd’obra
Escassetatma d’obra
SalariEquilibri
QuantitatEquilibri
![Page 17: Unitat 7](https://reader036.fdocumento.com/reader036/viewer/2022070410/568144ea550346895db1ba5b/html5/thumbnails/17.jpg)
Grups població*Població total (Pt)
Població en edat de treball (Pet)
Població enedat de
no treball(+65,-16)
*Grups de població segons la seva participació en el procés productiu
Població en edat de treball (Pet)
Població activa (Pa)
Població activa
Població ocupada
Població aturada
Població inactiva
![Page 18: Unitat 7](https://reader036.fdocumento.com/reader036/viewer/2022070410/568144ea550346895db1ba5b/html5/thumbnails/18.jpg)
Conceptes i taxes ocupacióC
once
pte
Taxes
Població enedat de treballar (Pet)
Persones amb més de 16 i menys de 65
Població activa. Persona que buscafeina.
a) Ocupada. Treballadors per compte aliè o prop
b) Desocupada. Treballadors que busquen activament feina i no la troben
Població inactiva
Persona que no busca feina ni desitge treballar
Taxa d’activitat (Ta) Ta=població activa/Població edat de treballar*100
Taxa d’atur (Td) Td= Població desocupada/Població activa*100
Taxa d’ocupació (To) T0= Població ocupada/Població activa * 100
![Page 19: Unitat 7](https://reader036.fdocumento.com/reader036/viewer/2022070410/568144ea550346895db1ba5b/html5/thumbnails/19.jpg)
Cas pràctic
A partir de les dades del quadre, calcula:- Taxa d’activitat de l’any 2003- Taxa d’atur de les dones de l’any 2003.- Taxa d’ocupació homes de la’ny 2003.- Variació percentual població activa de l’any 2003 respecte l’any 2002.
![Page 20: Unitat 7](https://reader036.fdocumento.com/reader036/viewer/2022070410/568144ea550346895db1ba5b/html5/thumbnails/20.jpg)
Cas pràctic- Solució Taxa activitat 2003
Ta= Pa/Pet* 100 Ta= 18.615,0/34.120,5 *100= 54,56 %
Taxa d’atur femení 2003
Td=1.249,8/7500,1*100= 16,66 %
Taxa d’ocupació homes 2003
To= 10.182,0/11.114,9*100= 91,61 %
Variació percentual
Variació percentual= (Pa2003-pa2002)/pa2002*100
Variació percentual= (18.615,0-18.136,6)/18.136,6*100= 2,64 %