Les aigües del planeta i les civilitzacions fluvials:

Mesopotàmia

UNITAT DIDÀCTICA 6

1) Les aigües

RiusCapçalera

, llera i desemboc

adura

Rius principals i afluents

Conca hidrogràfi

ca

Cabdal d’un riu

Provenir aigua, vies

comunicació,

energia.

Desgel, pluja, o aigües

subterrànies

Danubi

Iang-Tsé

NilCongo

Amazones

Mississippí

Curs alt: congosts,

gorges

Curs mitjà: meandres

Curs baix: planes

al·luvials, estuaris i deltes.

Les aigües marines

Aigua salada en constant

moviment

Marees i ones:

Baixamar i

plenamarCorrents marins: càlids i freds

Font d'aliment i energia

Recurs turístic i comunica

ció

Els llacs

Llacunes o mars interiors

Les precipitacions i el volum de

l’aigua

Aigües de rius i de corrents

subterrànies i glaceres

Pantans o aiguamolls

Grans Llacs

Mar Caspi

Llac Baikal

Llac Titicac

a

Llac Txad

Llac Victòri

a

Les aigües subterrànies i el gelLes aigües subterrànies

Aqüífers

Brolladors i fonts termals

Són molt valuoses

El gel

Major part d’aigua dolça

Glaceres

La força del gel: circs i llengües

2) L’aparició de l’ escriptura

Va aparèixer fa més de 5.000 anys a Sumèria.

Pictogrames, que representaven paraules i objectes, però no conceptes abstractes.

Escriptura cuneïforme

Es va escriure originalment sobre tauletes d'argila humida

Les tabletes s’ordenaven

alfabèticament

En la part superior dreta de la tableta es ficava el número de

sèrie

Després anava el text principal, que

acabava amb la ratlla d’acabament.

Per últim estava el colofó. Al colofó estava l’any de

regnat i la primera frase de la tableta

següent

Inscripció de Behistud

Trobada a 1835 per Henry Rawlinson

Escrit en Persia durant el regnat de Dario I en un

penya-segat entre el 522 i el

486 aC

Està escrit en persa antic, babilònic i

elanita. Comença amb

la llista dels reis perses.

3) De les ciutats als imperis

Característiques de les civilitzacions fluvials.

Societat molt

jerarquitzada

Grans construccio

ns

Poder polític fort

Pod

er

polít

ic f

ort • Rei

• Polític i religiós

• Lleis• Funcionar

is• Exèrcit

Soci

eta

t je

rarq

uit

zad

a • Privilegia

ts: propietaris de les terres i riqueses.

• Majoria sotmesa

Gra

nd

s co

nst

rucc

ion

s • Canals• Palaus• Temples• Tombes

4) La història de Mesopotàmia

Mesopotàmia: entre rius. Terra de regadiu

Alta Mesopotàm

ia

Assíria

Nord

Baixa Mesopotàm

iaSumèri

a i Accàdi

a

Sud

HISTÒRIA

MESOPOTÀMIASumeri

sI.

AccadiBabiloni

aI. Assiri

I.

Neobabilònic

Gudea Sargon Hammurabi Assurbanipal

Nabucodonosor II

300

0 a

C

233

0 a

C

180

0 a

C

135

6 a

C

612

aC

539

aC

El primer emperador

Sargon I

Fill il·legítim

abandonat al riu.

Arreplegat pel

regador

Protegit d’ Ishtar

Rei de Kish.

Guerra amb

Lugalzagesi.

Rei d’Uruk,

Ur, Umma i Lagash.

Emperador de

Sumer.

(Kazallu, Mari,

Yamurti i Ebla)

L’acadi, la nova

llengua.Enheduanna

La creació de la

llegenda.

5) La població i el treball

Rei

Privilegiats: Aristocràcia, sacerdots,

funcionaris

Persones lliures: Camperols, artesans

Dones

Esclaus

6) La cultura mesopotàmica

Religió

PoliteistesEnil

Istar

Arquitectura

Rajola i atovó

Arcs i voltes

Temples, ziggurats, palausMuralles i portes fortificades

L’escultura

Estàtues, masculines, déus i reis, amb ulls grans i frontals.

Relleus, sobre pedra. Esdeveniments importants.

Antropomorfes

El Ziggurat d’Ur

61 x 45,7 metres i 15 metres d'alçària.

Planta rectangular

Dedicat al déu lunar Nanna

Fet de tova

Restaurat a 1970 Ziggurat

Construït al s.XXI aC

Babilònia

Babilonia: Muralles, portes d’ Istar, grans

temples, torre de Babel, jardins penjants,

palau del rei.

Hammurabi1800 a.C.

Imperi Babilònic.

Nabucodonosor II

605-562 a.C Imperi

Neobabilònic.

El codi d’Hammurabi

El déu Shama

sh lliura

les lleis a

Hammurabi

1800aC

• Ull per ull dent per dent

• Càstig equivalent al crim cotmés

Llei del

Talió

Toca tots els àmbits de la vida;

familiar,

econòmic,

comercial,

civil, polític

Àmbits

Llei 8. Si un home roba i [allò que l’home ha robat] pertany a la religió o a l’Estat, restituirà trenta vegades el seu valor; si pertany a un ciutadà particular, en restituirà deu vegades el seu valor. Si el lladre no posseeix el necessari per restituir, serà condemnat a mort.

Llei 196. Si un senyor treu l’ull a un membre de l’aristocràcia, se li destruirà el seu.

Llei 197. Si trenca l’os d’un altre senyor, se li trencarà l’os a ell.

Llei 198. Si destrueix l’ull d’un plebeu o trenca l’os d’un plebeu, pagarà una mina d’argent.

Llei 199. Si li buida l’ull a l’esclau d’un senyor o li trenca l’os a l’esclau d’un senyor, pagarà a l’amo la meitat del seu preu.

Repàs del tema