SalvadorGiner

38

“Catalunya ha de tenir almenys una universitat entre les vint millors del món”

Cronobio­logia, la vida també té ritme p. 19

Per a què serveix l’arqueo­logia?p. 12

UNIVERSITAT DE BARCELONA gener-març 2007 Any XI 2,4 ¤www.ub.edu

Editorial

Entrevista a Salvador Giner

“Catalunya ha de tenir almenys una universitat entre les vint millors del món”...............4Pols, pedres i morts El com i el perquè de l'arqueologia .................12

Cronobiologia: la vida també té ritme ...............................................19Del resultat de la recerca... a la seva aplicació Del coneixement a la societat .................................... .32Cascades submarines a la Mediterrània ................................................................... ..36Agenda ................................................................................................................46Som UB ................................................................................................................48

Sumari núm.38Tot un any per avançar

Hem. tancat. un. any,. el. 2006,. marcat. bàsica­ment.pels.canvis.polítics:.un.nou.Estatut.per.a.Catalunya,.un.nou.equip.al.Ministeri.d'Edu­cació.i.Ciència,.un.nou.Govern.a.la.Generalitat..i. un. nou. Departament. d'Innovació,. Univer­sitats.i.Empresa..Nous.escenaris.que.ens.plan­

tegen.nous.reptes.per.situar.la.UB.al.lloc.que.li.correspon..He.dit.sovint.que.la.Universitat.de.Barcelona.hauria.de.recuperar.l'orgull.d'Universitat.capdavantera,.i.tenim.motius.per.fer­ho..Em.refereixo,.per.exemple,.als.bons.resultats.dels.nostres.investiga­dors. i. dels. grups. de. recerca. ubicats. a. departaments. i. instituts.relacionats.amb.la.UB,.que.ens.situen.al.capdavant.de.la.produc­tivitat.científica.en. l'entorn.universitari.espanyol;.a. la.valoració.a.escala.internacional.de.la.qualitat.de.la.nostra.institució,.que.ens.fa.ser.l'única.universitat.espanyola.entre.les.dues­centes.pri­meres.del.món,.i.al.fet.que.els.alumnes.de.nou.accés.amb.bons.expedients. continuen. preferint. majoritàriament. la. Universitat.de.Barcelona.(un.80.per.cent.ens.trien.com.a.primera.opció,.per.bé.que.en.el.77.per.cent.dels.ensenyaments.la.nota.de.tall.de.la.UB.és.superior.a.la.de.les.altres.universitats).i.que.la.meitat.dels.estudiants. de. formació. continuada. de. Catalunya. són. alumnes.de.l'IL3.de.la.UB.Els. resultats. són. bons,. com. ho. han. de. ser. les. perspectives.. Al.capdavall,.els.escenaris,.més.o.menys. favorables,.més.o.menys.engrescadors,.són.l'espai.en.el.qual.hem.d'actuar..D'amenaces.i.d'oportunitats,.de.debilitats.i.de.fortaleses,.en.trobarem.sempre,.són.les.cares.d'una.mateixa.moneda,.la.del.progrés,.la.que.obre.camins.i.la.que.ens.posa.a.l'abast.tot.un.any.per.avançar.

Màrius RubiraltaRector

3

la universitatRevista de la Universitat de Barcelona

Consell editorial:.Màrius.Rubiralta,. rector; Jordi.Matas,. vicerector de Rela­cions

Instituciona­ls, Comunica­ció i Política­ Lingüística­; Ernest.Trias,.ca­p de comunica­ció..

Editada pel Gabinet de Premsa. Ester. Colominas,. direcció;. Núria. Quintana,..

sotsdirecció;.Jordi.Homs,.Rosa.Martínez,.Xavier.Codony.i.Patrícia.Lainz..Admi­

nistració:.Montserrat.Cenzano..Gran.Via,.585,.08007.Barcelona..Tel.:.93.403.55.44..

Fax:.93.403.53.57..A./e.:.premsa@ub.edu.Amb la col·laboració de:.els.Serveis.de.

Comunicació.del.Parc.Científic.de.Barcelona,. la.Fundació.Bosch.i.Gimpera.i. la.

Corporació. Sanitària. Clínic/Idibaps. Col·laboració del fotògraf: J.. M.. Rué..

Producció gràfica i publicitat:. Primer. Segona. Serveis. de. Comunicació...

Tel.:. 93. 343. 60.60..Disseny original: Primer. Segona. Serveis. de. Comunicació..

Tiratge:. 17.000. exemplars.. Distribució: Interpàs,. Associació. Ginesta.. Dipòsit legal: B­19682­97...Amb el patrocini de:

PA

PER ECOLÒGIC

Imprès en paper ecològic

Versió digital: www2.ub.es/comunicacions/revista_launiversitat

Salvador Giner (Barcelona, 1934) va

deixar amb vint i pocs anys la uni­

versitat franquista, i les seves classes

“avorrides”, per buscar a l’estranger

un entorn més fecund on estudiar

una disciplina que aquí era pràcti­

cament desconeguda, la sociologia.

Així va començar un llarg periple que

havia de ser de pocs mesos i que va

durar més de vint anys, la major part

com a professor universitari al Regne

Unit. Premi Nacional de Sociologia

i Ciència Política del 2006, Giner és

actualment catedràtic emèrit de la

UB, on va fer els primers estudis uni­

versitaris de Dret, als quals va sumar

després un doctorat per la UAB i un

per la Universitat de Chicago.

Ara que ja imparteix tan sols algu­

nes classes de doctorat, Giner dedica

esforços a la presidència de l’Institut

d’Estudis Catalans (IEC) just en l’any

del centenari d’aquesta institució.

Amb un to vehement i els rínxols dels

cabells lleugerament despentinats,

defensa el valor del llegat històric de

l’IEC i el paper que pot tenir en el

teixit cultural i científic d’un país que

Giner voldria amb universitats d’un

nivell semblant a les millors d’Europa

i els Estats Units. Amb un to, gairebé

de súplica, ens demana a tots plegats

“Siguem almenys com Holanda!”.

El prec de Salvador Giner

�

“Catalunya ha de tenir almenys una universitat entre les vint millors del món”

Salvador Giner

entrevista

Text:

Núria Quintana

Fotos:

J.M. Rué

Un sistema universitari compartit per tots els europeus ja el teníem a l’edat mitjana

Quan vostè era estudiant, la sociologia no era una dis­ciplina comuna a les nostres universitats. Com va arribar a ser sociòleg?El meu primer contacte amb la sociologia va ser en l’època d’estudiant a la Facultat de Dret, a classe d’un professor feixista, que tots els que vam llicenciar-nos en aquell curs recordem perquè deia unes barbaritats...! Els companys del meu curs, en Jordi Solé Tura, l’August Gil Matamala, en Luis Goytisolo, l’Octavi Pellissa, en Joaquim Jordà, en Francesc Vallverdú, en Feliu Formosa, en Manolo Vázquez... Cada cop que par-lem del primer o segon curs, fem bromes d’aquell professor que tenia teories sociològi-ques del feixisme, o teories feixistes de la sociologia, no ho sé... Doncs bé, aquell professor va referir-se a un sociòleg italià que parlava d’unes elits, les quals apareixien misteriosa-ment, i que estaven formades pels homes superiors, desti-nats a guiar els destins del país. El nostre professor havia inter-pretat malament el que deia el sociòleg en qüestió, però en tot cas feia servir la paraula sociòleg.Ara bé, la sociologia la vaig descobrir al carrer Aribau. Un dia que feia campana a les

màster) i un doctorat és molt important. He après una lliçó del sistema americà i del brità-nic. En un país tan immens com els Estats Units hi ha una convalidació de títols. A la Commonwealth no es compli-quen la vida, tenen un sistema comú, molt homologable, de primer cicle, uns postgraus i doctorats. I el comparteixen.Jo vull fets. De les vint millors universitats del món, disset són als Estats Units, dues a Anglaterra i una al Japó. Això deu ser per alguna cosa, no? Podem continuar pensant que els Estats Units són un país d’ignorants? A veure si obrim els ulls! Els que publiquem a les grans revistes, hem de dir aquestes coses i exigir aquesta qualitat. Necessitem una mica de tensió i de qualitat. Què hi ha en contra d’un sistema

classes de Dret vaig anar a buscar llibres de segona mà, i vaig trobar-ne un d’un sociò-leg alemany, que encara el tinc a casa. El llibre no em va con-vèncer, però el tema sí. La idea d’una disciplina com una cièn-cia social que no era ni econo-mia, ni ciència jurídica, ni filo-sofia, que era una altra cosa, em va agradar. Em vaig posar a buscar llibres de sociologia. Vaig trobar-ne algun del Fondo de Cultura Económica, que se’ls va passar als de la censura, el 56, 57...

Sembla que li interessava més la vida fora de classe que l’acadèmica...La vida acadèmica era un avor-riment, tret d’algun professor com ara el Fabià Estapé, entre d’altres. Els anys d’estudiant universitari els vaig passar al bar de la Facultat, conspirant. A la UB ho aprenies tot i ho feies tot. Vaig col·laborar en les dues antologies poètiques universitàries que vam publi-car malgrat la censura, i que fèiem al pati.

Com a docent universitari, vostè ha tingut una impor­tant carrera no solament en el nostre país sinó també en centres estrangers, en concret en diverses univer­sitats britàniques...

Després d’acabar la carrera me’n vaig anar a Alemanya, vaig començar a estudiar Sociologia a la Universitat de Colònia. Em van atorgar una beca i vaig anar a Chicago perquè el professor Enrique Gómez Arboleya (l’únic cate-dràtic de Sociologia que hi havia a Espanya) em va dir: “vés a Chicago, que té un immens prestigi”. Vaig fer-hi estudis de Sociologia i els vaig acabar a Cambridge. Quan vaig tornar aquí, el 6� o 65, vaig veure que no hi havia res a fer, no hi havia càtedres, l’úni-ca possibilitat era la de ser auxiliar d’un senyor d’idees altament favorables al règim. Me’n vaig anar a Cambridge pensant que m’hi estaria poc temps, però finalment, vaig viure al Regne Unit durant vint-i-tres anys, tot i que he anat venint constantment, he publicat llibres aquí, he fet estudis... No vaig tornar, però, fins que va sortir una càtedra a la UB.

A partir d’aquesta expe­riència, quina visió té del procés de Bolonya i de les possibilitats que s’afermi en el sistema universitari i la societat europeus?Tota la vida he estat europeis-ta. Considero que la idea d’un primer, un segon cicle (un

5

entrevista

6

entrevista

Un humanista al capdavant de l’IECSalvador Giner va arribar a la

presidència de l’Institut d’Es­

tudis Catalans després d’una

executòria professional d’excel­

lència en una àrea que ell va

contribuir a crear com pocs a

Espanya i Catalunya: la socio­

logia. És aquest un camp que

s’escau per conduir l’acadèmia

d’acadèmies de Catalunya,

entitat complexa com la que

més. Però hi ha altres aspectes

d’aquest catedràtic jubilat de

la Universitat de Barcelona, al

qual s’acaba d’atorgar el Premi

Nacional de Sociologia, que li

permeten moure’s en el seu

ambient natural en molts dels

àmbits que l’IEC conrea, des

de la història a l’economia, des

de la filosofia a l’ecologia, per

esmentar­ne només alguns.

Giner s’ha format i ha format

a cavall dels dos continents, ha

estat professor d’una munió

d’universitats angleses i ame­

ricanes, ha escrit manuals uni­

versitaris amb moltes reedici­

ons i que s’han traduït a molts

idiomes, i ha dirigit projectes

de recerca que ens han ajudat

a comprendre’ns millor com a

societat i a fer que el món ens

entengui.

Tot això no és possible fer­ho

si es té una visió sectorial i

exclusivista del món, la pròpia

del camp científic concret en

què es fa recerca, s’ensenya i

es crea. Giner depassa de molt

aquest sector específic; és un

humanista que coneix bé qui

fa què en recerca en molts

dels seus camps d’interès, que

ha reflexionat profundament

sobre els fenòmens socials,

que no refusa de plantejar so­

lucions als problemes de tota

mena que avui té la nostra

societat (vegeu els seus articles

d’opinió a la premsa diària).

Que, finalment, té la saviesa, la

bonhomia i el savoir faire ade­

quats per menar l’acadèmia

d’acadèmies que és l’IEC, que

ha d’estar amatent alhora a la

ciència i l’alta cultura, univer­

sals per definició, i als interes­

sos del país, amb totes les seves

peculiaritats i fragilitats.

Joandomènec Ros, Catedràtic d’Ecologia de la UB i secretari general de l’IEC

La mesura de la democràcia la dóna la quantitat i a la qualitat d’altruisme

compartit per tots els euro-peus? Que no el teníem pot-ser a l’edat mitjana? I va anar molt bé. Jo voldria que un titulat de Nàpols se n’anés a Alemanya i pogués funcionar com a llicenciat en Química.

Parlant d’aspectes que s’haurien de millorar al nostre país, com a sociòleg, si analitzem Catalunya, quins són els principals conflictes que vostè detec­ta en la nostra societat? Coincideixen amb els pro­blemes que apareixen als mitjans de comunicació?

Els conflictes importants que té una societat no són sempre els que la gent veu com a tals; això és un postulat sociològic, perquè hi ha els conflictes subterranis, les tendències subterrànies. Els corrents sub-terranis, com deia Alexis de Tocqueville al segle XIX, sem-pre són el problema.Hi ha el nombre de gent gran que viu sola a casa seva, la pobresa de la gent gran. És un problema difús i el drama d’aquesta gent és personal i no el veus... Estem en una societat d’espectacles mediàtics on s’oculta sistemàticament el drama. Un altre problema que em preocupa: com a bon català m’agraden la feina i la producti-vitat. Jo voldria que en aquest país la productivitat fos més alta, s’ha de produir més i millor. Crec que no cuidem prou el capital humà. Catalunya ha de tenir almenys una universitat entre les vint millors del món. Hem d’augmentar la producti-

7

entrevista

vitat, també la científica, filar més prim. Ja sé que hi ha insti-tucions pioneres, però això no em satisfà. Almenys siguem com Holanda, o com Dinamarca, lluitem per això.Hi ha el problema del català... El català és recessiu. Estem fent esforços perquè la gent es trobi bé amb el català. El problema és que hi ha una llengua amena-çada, que és la nostra. Aneu als carrers de Perpinyà, d’Alacant i de València, a veure què enrao-nen. És recessiu, i en molts llocs de Barcelona se sent menys català ara que fa quinze anys. L’idioma amenaçat és l’idioma de Catalunya. I en aquesta qües-tió, oblida’t, si us plau, que sóc president de l’acadèmia nacio-nal de la llengua, que és aques-ta. Hem de protegir la llengua amenaçada, amb exquisidesa, amb tolerància, amb mà esquer-ra, evidentment.

Com valora que la UB sigui la primera universitat de Ca­talunya a demanar el requi­sit lingüístic al seu professo­rat permanent, en aplicació de l’article 24 de la Llei de Política Lingúistica i 6.4 de la LUC?Celebro que la nostra Univer-sitat s’hagi afanyat a demanar el requisit lingüístic als nostres professors. Com a Universitat més gran i de major abast de Catalunya, la nostra responsa-bilitat en la defensa i promoció de la llengua des del punt de vista científic i acadèmic és es-tratègicament important. Un país sense una classe culta que enraoni la llengua nacional, és un país perdut.

Fins a quin punt alguns dels conflictes que apareixen en els mitjans de comunicació (com ara el dels okupes) res­ponen a la voluntat de parti­cipar de manera diferent com a ciutadans o són més aviat

fórmules d’antiparticipació en la nostra democràcia? Com valora els índexs de par­ticipació electoral en el nos­tre país?La mesura de la democràcia no la donen els partits polítics. Els partits polítics, l’opinió pública lliure i el respecte a la Consti-tució (encara que aquesta no ens agradi, que l’haguem de millorar) són crucials per a la democràcia. Però, tot i així, a mi no em preocupa tant que en unes eleccions generals, auto-nòmiques, o el que sigui, vagi el 55 o el 59 % dels electors a votar. No és aquesta la mesura de la democràcia. Això és fona-mental, però la veritable mesu-ra la dóna la quantitat i la qua-litat d’altruisme que hi ha en una societat. Hem fet estudis sobre això, alguns amb gent del meu Departament de Sociologia de la UB.La mesura de la democràcia la donen les ONG, les associa-cions cíviques altruistes, la

capacitat de la gent d’anar-se’n a Galícia a treure chapapote... Gent jove, il·lusionada, genero-sa. La quantitat de gent que pugui treballar a les ONG a l’es-tranger, persones que aturin els horrors que es fan als aigua-molls de l’Empordà... Per exem-ple, a Anglaterra hi ha molta gent que calladament dóna diners per a una cosa que es diu National Trust, que és un fons nacional per comprar trossos de terrenys, palaus, un tros de la costa de Cornualla... Els territoris del National Trust no es poden vendre ni com-prar, s’han de protegir. Aquí La Fundació Caixa Catalunya ha fet una cosa que es diu Territori i Paisatge, però no ho ha fet la ciutadania. Vergonya, perquè ho hauríem d’haver fet nosaltres. Es tracta de la capa-citat que té un país per cuidar el seu patrimoni, cosa que nosaltres no hem fet perquè hem destrossat el paisatge, la costa, la muntanya... la capa-

Un país sense una classe culta que enraoni la llengua nacional, és un país perdut

�

entrevista

citat d’un ajuntament de dir “no, aquí s’ha acabat de fer xalets!”. Si existeix això, és la mesura de la democràcia i de la virtut ciutadana. I no en tenim, de virtut. Aquí hi ha molt de nacionalisme i poc patriotisme. Un patriotisme que és una acti-vitat empírica: la gent que mira d’escriure el català correcta-ment (gent que no ha tingut escoles de català perquè aques-ta llengua ha estat perseguida), o els que intenten no llençar un paper per no embrutar una platja, o no posar un anunci espantós al carrer... Això és la mesura de la virtut cívica.

Quines són les qüestions realment rellevants pel que fa a la identitat de Catalunya com a país?A mi, el problema identitari em preocupa poc. Jo he escrit molt sobre Catalunya, he fet una recerca de quatre quilos i dos-cents grams sobre la soci-etat catalana. Però, en el fons, la identitat no existeix. És una de les obsessions del segle XX, però què és? Què és aquesta cerca permanent de trets immortals i imperennes? Des del moment en què es pre-gunta a la gent sobre la iden-titat és que hi ha alguna cosa que no funciona. Sobre això hi ha un llibre conegut però ignorat, que no llegeix la gent, que és sublim: Les formes de la vida catalana, d’en Ferrater Móra, que és el millor llibre que s’ha escrit sobre aquest país. Després hi ha el de Vicens Vives, Notícia de Catalunya, i després la tercera gran obra és Nosaltres els valencians, d’en Fuster. Filar més prim que aquests tres grans llibres és molt difícil. Si la gent vol ser danesa o piamontesa, ho serà. Els catalans serem catalans sempre que ho vulguem ser. Més enllà, ens passarem el dia mirant-nos el melic i no el tro-

Amb el Premi Nacional de

Sociologia i Ciència Política,

atorgat recentment pel CIS, i la

presidència de l’IEC, Salvador

Giner corona brillantment i

merescudament una magnífi­

ca carrera com a sociòleg, que

sens dubte continuarà molts

anys més atesa la vitalitat, cu­

riositat i laboriositat que el

caracteritzen. El seu pensa­

ment és d’un enorme rigor i

agilitat, i ha sabut combinar

de manera molt rica diverses

dimensions de la ciència social

contemporània.

En primer lloc, l’aprofundi­

ment en el pensament dels

clàssics, que coneix com pocs

a Espanya i que ha contri­

buït a divulgar en obres im­

portants (com la Historia del

Pensamiento Social), la qual

cosa li atorga sempre una

gran profunditat conceptual.

En segon lloc, combina ma­

gistralment les dimensions

descriptives i normatives: per

a Giner la sociologia és, inevi­

tablement, una ciència moral,

i sempre n’ha tingut present

el vessant pràctic (on reivin­

dica des de fa anys el repu­

blicanisme). En tercer lloc, ha

combinat sempre la teoria, en

el més alt nivell, amb la recer­

ca empírica, que ha practicat

des dels primers treballs sobre

l’estructura social d’Espanya,

passant pels estudis sobre la

societat de masses o el corpo­

rativisme, fins als més recents

sobre Catalunya. Finalment,

s’ha mogut sempre triangulant

Barcelona i Madrid, el món

llatí i l’anglosaxó, de manera

que és al mateix temps castís

i universal, i avui un dels molt

escassos (no arriben a mitja

dotzena) sociòlegs espanyols

amb projecció internacional.

Afegim a tot això que és una

persona jovial i simpàtica, ani­

mada, alegre i positiva. Jo em

preo de ser amic seu des de fa

molts anys. He tingut sort.

barem. La quinta essència no hi és. Aquí passem de l’essèn-cia a la gerència, i de la gerèn-cia a l’essència, i no pot ser. A mi no m’interessa el debat identitari, el que passa és que m’hi obliguen. En el fons m’agradaria no ser ni catala-nista, però m’obliguen a ser-ho. M’obliguen a ser naciona-lista. Em tracten malament el país, per tant me n’haig de preocupar, si em tracten mala-ment l’economia, si em trac-ten malament la infraestruc-tura del país, la llengua catala-na (que me l’ha de protegir també el Govern central, no solament el Govern de Catalunya)... Faci el favor! Jo no em vull empipar amb el Govern central, però que no em trepitgin la pàtria!

Una de les institucions que integren el teixit social i cultural del nostre país és l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), que vostè presideix i que enguany celebra el centenari. L’IEC “té per ob­jecte l’alta recerca científi­ca”; a partir d’aquí, com ha d’enfocar­se, doncs, la rela­ció amb la UB, la universitat capdavantera en producti­vitat científica de l’Estat? Hi ha una simbiosi amb les uni-versitats. Nosaltres sempre hem tingut una estretíssima relació amb les universitats i mai en cent anys no s’han pro-duït friccions. Quan el 1935 la UB es va transformar en

Mitja dotzena de sociòlegs espanyols amb projecció internacional

Emilio Lamo de EspinosaCatedràtic de Sociologia. Universitat Complutense de Madrid. Fo

to: F

un

dac

ió O

rteg

a i G

asse

t

9

entrevista

Quina imatge tenen els cientí-fics en la nostra societat? Quin paper hi tenen?No sé quina percepció té la gent

dels científics, però haurien d’en­

tendre que són persones que po­

drien ser milionàries, perquè de

vegades un científic té un talent

molt superior a un senyor que fa

molts diners en una consultoria,

però es dedica a coses que no fan

diners, perquè fa recerca i tota la

seva intel·ligència va a investigar

un palimpsest de l’edat mitjana.

Part de l’estratègia de l’Institut

d’Estudis Catalans és posar els ci­

entífics a l’abast de la ciutadania,

que els coneguin. Nosaltres fem

un esforç molt potent pel que

anomenem coneixement públic

de la ciència.

En poques paraules... Un econo-mista em pot orientar sobre els meus estalvis, un metge sobre la meva salut, i un sociòleg?Sobre moltes coses. Un exem­

ple. Hi ha fórmules sociolò­

giques que s’han descobert,

fefaents, que s’ha comprovat

que funcionen perquè en un

lloc determinat, una ciutat, una

regió, baixin, s’atenuïn les ten­

sions racials, per exemple. El

meu gremi de sociòlegs no té

“Els científics són persones que es dediquen a coses que no fan diners”

Universitat Autònoma, hi va anar el Dr. Bosch Gimpera, d’aquesta casa, de l’IEC. Hem aconseguit crear una acadèmia compromesa amb les universi-tats. Nosaltres tenim 200 mem-bres, el 99 % dels quals són cate-dràtics d’universitat, per tant hi ha aquesta fluïdesa. Després tenim més de �.600 socis de les nostres 26 filials, que inclouen diverses disciplines.Nosaltres no podem tenir una relació privilegiada amb la UB, perquè hi ha altres universi-tats, però tenim una relació de veïnatge amb les noves facul-tats de Filosofia i de Geografia i Història. I informalment hem parlat amb el rector d’aquest tema: entre el Liceu i la plaça Universitat hi ha una zona incre-ïblement important de concen-tració, que és com el Quartier Latin de Barcelona, amb llibreri-es, exposicions d’art, museus... I hem de treballar en això.

Més d’una quarta part dels membres numeraris i emè­rits de l’IEC són docents de la UB. La universitat sembla, doncs, una font de “matèria grisa” per a l’Institut. Què s’aporten mútuament uni­versitats i IEC?Hi ha una zona de fronteres poc clares. Hi ha recerques de mem-bres de l’IEC que són recerques de les seves universitats i també de l’Institut. Hi ha programes compartits i programes de recerca que només són de l’Ins-titut. Tenim excavacions arque-

ològiques molt importants a Tarragona, a Guissona, a Tossa de Mar… que són nostres o compartides amb l’Institut Català d’Arqueologia. Cada cas és especial. Hi ha línies de recer-ca finançades directament pel Ministeri d’Educació i Ciència, d’altres de compartides... Hi ha una frontera afortunadament poc clara en aquestes coses, potser perquè el país és petit. Espero que en els propers cents anys continuï aquesta harmo-nia i aquesta dolça confusió. D’altra banda, hi ha recerques, com les de lexicografia, diccio-naris, que estan situades a l’Ins-titut per llei, perquè som l’aca-dèmia nacional.Nosaltres som autònoms, som una entitat privada de dret públic. Tenim diners de la Generalitat, de l’Estat central, de la venda de llibres, del llo-guer d’espais, hi pot haver despeses fixes/overheads de les nostres activitats de recer-ca... L’Institut és de tothom i de ningú.

Avui dia es parla de la socie­tat del coneixement i de la internacionalització d’aquest coneixement. En aquest con­text, quin paper han de tenir les acadèmies amb vista al futur? Ara que celebren el centenari sembla un bon mo­ment per a la reflexió...L’IEC ha tingut Prat de la Riba, Bosch Gimpera, Puig i Cadafalch, Nicolau d’Olwer… de presi-dents. És un passat aclaparador.

totes les fórmules, però hi ha un

catàleg de coses, de solucions

importants. Nosaltres vam avi­

sar del que passaria a Rwanda i

Burundi, les massacres racials.

És immens el que no sabem,

però no està malament el que la

sociologia ha avançat, és extra­

ordinari. Ara bé, si els polítics es

gasten els diners en altres coses,

no hi puc fer res. Hi ha terrenys

de la sociologia, com el de la

burocràcia i les organitzacions

formals, l’empresa, en què s’ha

avançat extraordinàriament.

La teoria sociològica avui dia

és molt més interessant que

fa tres­cents anys. Demostrar

que la sociologia és una ciència

acumulativa i que avança, len­

tament, és el més fàcil del món.

10

entrevista

I després els quaranta anys de persecució franquista… Per les finestres del que ara és el des-patx del president entraven coloms... un abandó total. Va ser la destrossa de l’Institut com a part del genocidi cultural con-tra el nostre país que va orga-nitzar el franquisme. Fins i tot en aquells anys negres, la Societat Catalana de Biologia publicava el seu butlletí. Tenim aquest passat gloriós i un deute absolut amb el passat. Però nosaltres som al segle XXI i volem ser part del desenvolu-pament de les acadèmies del segle XXI.Som la primera editorial, per dir-ho així, científica del país, en llengua catalana. A més publi-quem llibres acadèmics difícils de vendre, cosa que fem molt sovint amb universitats. A part d’això hi ha el Diccionari, del

Cada matí, la BBC

qual es traurà una nova edició per Sant Jordi. Moltes coses són a la pàgina web, som a la xarxa... Tenim un projecte de moder-nització potentíssim. Posem a la pàgina web recerca de l’Institut, de gent que alhora són profes-sors d’universitats catalanes, o valencianes, o de Perpinyà, o de Mallorca… Publiquem en cata-là, i unes quantes coses molt importants en anglès, perquè és la llengua franca de la modernitat, és el llatí d’avui dia.

En aquesta tasca, quines se­rien les entitats partenaires de l’Institut a escala inter­nacional?Som part de la Unió Acadèmica Internacional des del 1922, som una acadèmia internacional. Som una acadèmia com ara la italiana Academia Nazionale dei Lincei, l’Académie Française, la Royal Society, l’American Academy of Arts and Sciences... Hi ha acadèmies de territoris petits i poblacions petites, com la de Dinamarca, o la de Catalunya, i n’hi ha de grans, però som col·legues. Nosaltres, com aquestes acadèmies, ens pronunciem en temes que ens

demanen. Fa tres anys ens vam pronunciar per encàrrec de la Generalitat sobre el canvi climà-tic a Catalunya, és un llibre grui-xut que pot llegir qualsevol. Ens hem pronunciat sobre què pas-sarà amb l’economia i la demo-grafia d’aquest país, sobre la llengua, la història, l’arqueolo-gia… Si ens ho demanen, eme-tem un dictamen; el Parlament

ens va demanar que emetéssim un dictamen sobre el projecte del nou Estatut. El que hem de fer és caminar cap a la digitalit-zació, estimular la ciència, fer debats. La força de l’Institut és transversal, si fem un debat cien-tífic sobre el càncer vénen cate-dràtics i professors i investiga-dors de la UAB, de Girona, de la UB… Som una plataforma.

Aquí hi ha molt nacionalisme i poc patriotisme

lorar el rigor com a nord i la

seriositat com a norma.

El vaig engrescar a participar en el

programa matinal de Catalunya

Ràdio d’aquella època. I per a

goig meu ho va acceptar, no

sense ronsejar una mica. El seu

recel inicial era lògic. Però la

seva voluntat d’aportació i de

divulgació es van imposar. I la

seva amistat amb Ernest Lluch,

que feia anys que col·laborava

en els meus programes i el qual

sovint plorem junts.

Desprès vaig ser jo qui va optar

per un reciclatge professional

milles enllà. Em va animar tot re­

galant­me un exemplar de la no­

vena edició, revisada i ampliada,

de la seva Historia del pensami-

ento social i em va instar a tornar

aviat i a no emportar­me “aquell

patracol”, segons va deixar es­

crit. No li vaig fer cas. Me’l vaig

endur i vaig pagar el sobrepès

d’equipatge. El vaig devorar. Pocs

intel·lectuals tenen la capacitat

de sintetitzar tanta matèria tan

transcendental en un sol volum. I

fer que sigui útil a qui vol apren­

dre d’un professor que és mestre.

I d’aquests n’hi ha pocs.

El vaig conèixer quan va tornar

del seu “exili intel·lectual” com

m’agrada remarcar­li. Quan ex­

plicava com la BBC o la PBS

nord­americana havien incidit

en els seus hàbits informatius

i en la capacitat d’anàlisi d’uns

mitjans que aquí no trobava,

fins al punt que em consta que

encara avui escolta cada matí

la prestigiosa emissora brità­

nica. No és un detall d’esnob.

És la base d’un pensador que

ha sabut enriquir per aquesta

via la seva visió del món i dels

fenòmens que el mouen. I va­

Josep CuníPeriodista

Text:

Jordi Homs

Fotos:

Fons UBJosep M. Rué

És un tòpic suat i inevitable as-sociar la imatge d’Indiana Jones a l’arqueologia, però aquesta és una realitat incontestable per a la gran majoria de la població, principal receptora de la potent imatgeria de la indústria cultu-ral de masses. També és igual-ment un tòpic la visió de l’ar-

Pols, pedres i morts

Excavacions a la cova del Parco (Alòs de Balaguer, la Noguera) Fons SERP. Es poden observar els fils i les quadrícules.

sovint els fa gràcia, avesats com estan a menystenir tot allò que sona a “lletres”, però això també forma part del tò-pic de la ignorància de l’actual sistema educatiu basat en compartiments estancs de co-neixement. Poques disciplines tradicionalment associades a les lletres són tan científiques com l’arqueologia i, al mateix temps, poques són també tan multidisciplinàries.Comencem, doncs.

La descoberta, el jacimentEvidentment, no hi ha arqueo-logia sense alguna cosa per excavar. I tal com afirma el pro-

El com i el perquè de l’arqueologia

12

REPORTATGE

queòleg creada a partir de lli-bres com Déus, tombes i savis de C.W. Ceram, malgrat que els paladars consumidors d’aques-ta cultura siguin una mica més cultivats. Per dir-ho clar, la feina d’arqueòleg no és tan romàn-tica com sembla. No és fer d’aventurer saltimbanqui, ni de lletraferit apassionat que des-vetlla, a literals cops de pique-ta, els misteris del nostre pas-sat. Cap dels catedràtics i pro-fessors entrevistats neguen la validesa d’Schliemann, Carter o Schulten, però tots convenen que obeïen a concepcions ro-màntiques de l’arqueologia, avui totalment periclitades... almenys en teoria.

I és que vèncer els tòpics costa molt. La “fascinació pels orí-gens” –en feliç expressió del catedràtic Josep M. Fullola– és una constant invariable dels humans i la tendència a reves-tir aquests orígens de mites, misteris i tresors desconeguts, també. I d’això a la creació d’un cert espectacle per “vendre” troballes espectaculars i així poder continuar captant els escassos recursos que es dedi-quen –Administració i pocs particulars– a l’arqueologia, només hi ha un curt pas. L’arqueologia és una ciència i, sobretot, una disciplina, una metodologia de treball cientí-fic. Això, a la gent de ciències

13

REPORTATGE

fessor Fullola, “en el 70 o 80 per cent dels casos, la descoberta més normal és la fortuïta, que fa un particular”. Afortunada-ment, l’arqueologia no depèn

únicament de l’atzar i els ar-queòlegs tenen diferents mè-todes per saber on han d’anar a excavar: un dels més habitu-als és l’anàlisi topogràfica, “to-

pònims que facin referència a moros, lladres, bruixes, és possi-ble que amaguin algun jaci-ment del qual ha quedat el res-sò en la tradició oral”, així com “la consulta de fonts locals de la fi del segle XIX i començament del XX, molt lligades a la consti-tució dels primers centres ex-cursionistes, que van ser la pri-mera sortida al camp de la gent interessada en la història i gent del país”, afirma Francesc Gracia; i, finalment, “fer una prospecció científica a partir d’uns models d’assentament previs”, conclou Fullola. Josep M. Gurt, en canvi, té una visió una mica diferent: “El jaciment no és el que nosal-tres ens pensem, no és aquell punt on viu una comunitat hu-mana, sinó que, en certa mane-ra, el jaciment és el territori sen-cer, l’espai”, afirma, “i el que estu-dies és l’antropització d’aquest espai, tota la transformació que experimenta a partir de la in-tervenció humana. I posa un exemple clar: “Es pot arribar als orígens de Barcelona a partir

Es pot arribar als orígens de Barcelona a partir d’una simple fotografia aèria de l’estat actual del pla de la ciutat

Josep Maria Gurt(Figueres, 1951)

Deixeble d’un dels pares

de l’arqueologia catala­

na, Pere de Palol, i espe­

cialitzat com el seu mes­

tre en arqueologia roma­

na tardana. Es va docto­

rar amb una tesi sobre

l’antiga ciutat romana de

Clunia (Burgos) i actual­

ment està coordinant

una missió arqueològica

a la ciutat uzbeka de Ter­

mez, amb l’objectiu de

demostrar la seva relació

amb el món clàssic me­

diterrani.

Restes humanes trobades a la Cova des Pas (Ferreries, Menorca). Fons SERP.

Una carrera de lletres?

És evident que l’estudi de la història s’associa al món de les lletres, però l’arqueologia és una disciplina que, actualment, desborda aquesta simplificació. Geòlegs, biòlegs (botànics, zoòlegs i paleoantropòlegs), químics (carboni 14 i termolu-minescència) són imprescindibles per a la recerca arqueolò-gica. Fullola explica que “el que volem aconseguir és tenir persones amb formació dual, persones amb una formació bàsica d’arqueòleg, però que a més a més facin una llicen-ciatura o uns coneixements molt profunds en geologia, pa-leontologia o arqueobotànica, els quals, formats en altres àmbits, davant unes restes vegetals o geològiques es plan-tegin la visió de camp des del punt de vista de l’arqueòleg.” Gurt va més enllà: “A les facultats s’ha fet molt una arqueolo-gia cronocultural, hem explicat el món ibèric, el món romà, el paleolític, amb una mentalitat molt històrica. Aquesta di-nàmica ha estat molt difícil de trencar, molt. L’arqueologia d’avui ha d’ensenyar geomorfologia, estadística, programes informàtics, sistemes d’informació geogràfica, arqueometria, tota una sèrie de disciplines que parteixen del món de la geologia, la física, la química i la matemàtica.”

14

REPORTATGE

ment paleolític o d’un castell medieval no són exactament els mateixos”, i José Ignacio Pa-dilla sembla estar d’acord amb això: “Jo no m’atreviria a exca-var en un jaciment clàssic, i no entenc que un prehistoriador excavi en un castell medieval”, encara que matisa, “sobre el paper, pot fer-ho perquè co-neix la metodologia, però en la pràctica desconeix els contex-tos, fet que no li permetrà treu-re tot el partit possible del ja-ciment.” Fet aquest aclariment, les metodologies són similars, encara que amb variacions. Francesc Gracia és el més ex-plícit: “Intervenció equival a destrucció. Quan excaves, eli-mines com s’ha format el regis-tre, i si no fas un registre ex-haustiu, evidentment no tens possibilitat de reconstruir allò que has anat destruint, perds

En l’home actual perviu alguna cosa del paleolític o la civilització humana és un producte exclusiu del neolític?Excepte en comptades regions del

món on imperen condicions parti­

culars (selva amazònica, desert de

Kalahari) l’agricultura i/o la ramade­

ria, és a dir, tècniques alimentàries

que són resultat de la “revolució” ne­

olítica, s’han convertit avui dia en

gairebé els únics mitjans d’alimentar

les poblacions de la Terra. En aquest

sentit, la nostra manera d’alimentar­

nos està directament relacionada

amb el canvi iniciat per la humanitat,

en alguns indrets del planeta, fa uns

10.000 o 12.000 anys. Això ens remet,

per tant, a un període molt recent si

s’observa des del punt de vista més

general de l’evolució de l’espècie hu­

mana. Amb tota certesa, després

d’aquesta primera fundació dels po­

bles, l’aparició, en una segona època,

de les ciutats, de la jerarquització so­

cial, de l’escriptura, es pot considerar

com un epifenomen del neolític.

Aleshores, per què creu que fas-cinen tant els orígens humans, els animals pintats en coves i no tant les restes relacionades amb el sedentarisme humà?Crec que no podem contraposar un

paleolític “caçador”, marcat per grans

obres d’art, i un neolític “pagès”, que

es troba totalment desproveït d’ex­

pressions artístiques; això explica la

fascinació pel primer i el rebuig del

segon. Hi ha hagut formes d’art en

totes les èpoques: l’art rupestre saha­

rià, per exemple, és essencialment

neolític i, potser, més recent. A

Espanya mateix, hi ha debats sobre la

datació de l’art, tan original, del País

Valencià, que alguns investigadors

atribueixen als últims caçadors i d’al­

tres al neolític (tot i que les taules

figuratives corresponen a escenes de

caça). Cal observar que cada cultura,

depredadora o productora, ha tingut

uns mites propis i que l’art vinculat

a aquestes creences ha variat en el

temps i en l’espai. Així, els primers

neolítics d’Anatòlia van fer néixer un

Jean Guilaine(Carcassona, 1936)

És un dels prehistoriadors més influents dels últims temps. Ha dedicat la seva tasca investigadora al neolític i l’edat del bronze de la zona mediterrània (des de l’Atlàntic fins a l’Àsia Menor), reivindicant el neolític com el moment on s’inicia la construcció material i simbòlica de la civilització humana. Professor del Collège de France, la UB el va nomenar doctor honoris causa el passat mes de juny. Autor de més cinc-cen-tes publicacions i gairebé una cinquantena de llibres, acaba de publicar la seva primera novel·la Pourquoi j’ai construit une maison carrée (Actes Sud, 2006), en la qual narra el canvi mental de l’home paleolític al neolític.

d’una simple fotografia aèria de l’estat actual del pla de la ciutat. Això s’anomena arqueomorfo-logia. En tot cas, per molt treball teòric de despatx qui hi hagi, és evident que un arqueòleg sem-pre acaba excavant. I Gurt, arri-bat a aquest punt, no ho nega pas: “A partir d’aquesta anàlisi prèvia, és quan decideixes fer una intervenció concreta, una excavació, en una sèrie de punts clau per entendre el con-junt. Aquests punts normal-ment són els d’hàbitat, els llocs on es vivia. Per què? Perquè són els llocs que t’informen del ta-rannà de la gent que hi vivia, la seva cultura material, la seva vida quotidiana.”

ExcavarEl primer que vol fer notar el professor Fullola és que “els sistemes d’excavació d’un jaci- Restes del poblat ibèric de Sant Jaume d’Alcanar. Fons GRAP.

15

REPORTATGE

bestiari sorprenent en les lloses

megalítiques (Göbekli) i, fins i tot,

en estàtues antropomorfes origi­

nals, mentre que, per contra, les

representacions humanes van ser

poc valorades pels pintors paleolí­

tics. De la mateixa manera, els fres­

cos de les cases del poble neolític

de Çatal Huyuk (Turquia) també

són molt interessants i tenen l’em­

premta d’un estil, d’una època,

d’una cultura concrets. Sense tor­

nar a la fascinació que ens produ­

eix l’art rupestre paleolític, per la

mateixa raó de la seva antiguitat,

cal evitar les generalitzacions re­

ductivistes.

Vostè sosté a El camino de la gue-rra que la guerra és tan antiga com l’home. Considera la guerra com un motor històric? La guerra, en efecte, va néixer amb

els sàpiens: els últims paleolítics

podien barallar­se igual que els ca­

çadors recol·lectors d’abans. Però

hi ha hagut una evolució en els

motius de la guerra. Es pot pensar

que les societats prehistòriques en

via de passar a ser sedentàries van

poder entrar en conflicte per l’ac­

cés als recursos alimentaris, per tal

d’apropiar­se d’un territori vital.

Però des del final del neolític i dins

de la protohistòria, la guerra esde­

vé una veritable “cultura”, una ma­

nera de construir­se un estatus per

part de l’individu i d’assolir una

posició social dominant per part

dels caps. Es tracta, des de llavors,

de controlar per mitjà de la força

els fluxos econòmics i les xarxes de

béns de prestigi. El poder ja no

prové de la terra explotada, sinó de

la dominació d’alguns humans so­

bre els altres.

Per quin motiu un investigador de la seva categoria es decideix a escriure una novel·la? Potser les eines narratives de la ficció són millors que la ciència per explicar determinats fets?Escriure una novel·la permet a un

científic dirigir­se a un públic més

extens que aquell al qual pot arri­

bar un investigador, fins i tot quan

escriu llibres de divulgació. Amb

un to més lleuger, i fins i tot diver­

tit, pot transmetre alguns missat­

ges. Succeeix el mateix amb les

ficcions filmogràfiques. Les pel­

lícules de Jacques Malaterre (La

Odisea de la espècie, Homo Sapiens)

també són una altra manera de

captar l’interès del públic. Dit així,

una ficció és una obra d’imagina­

ció. És desitjable que s’emmarqui

amb els comentaris d’autèntics

científics. Així, en la meva novel·la

Pourquoi j’ai construit une maison

carrée, he afegit, com a apèndix, el

context arqueològic i les qüestions

científiques latents que m’han ser­

vit per construir el guió. A més, he

volgut conservar en aquesta obra

un aspecte “documental” per tal

que, més enllà de la ficció, el lector

prengui consciència de les qüesti­

ons que inquieten la comunitat

científica.

L’objectiu de l’excavació és molt clar: reconstruir història, no recuperar material arqueològic

Francesc Gracia(Barcelona, 1960)

Cap del Departament de Prehistòria,

Història Antiga i Arqueologia i especialitzat

en protohistòria, és un dels màxims reivin­

dicadors de la rellevància del món ibèric

dins la historiografia catalana i estatal.

Coneixedor profund de la guerra en l’anti­

guitat, coordina des de fa anys les excavaci­

ons dels jaciments ibèrics a les Terres de

l’Ebre. Autor d’El llibre dels ibers (2002) i La

guerra en la protohistoria. Héroes, nobles,

mercenarios y campesinos (2003).

les dades.” Bàsicament, el mè-tode es delimitar el terreny en quadrícules que poden variar, depenent del tipus de jaci-ment, entre 5x5 metres o bé 10x10 centímetres. “El plante-jament metodològic que fem actualment és excavar en ex-tensió –sempre que es pot– totes les capes estratigràfiques successives”, explica Gurt. Evi-dentment, mentre s’excava van apareixent restes diverses: os-sos, ceràmiques, atuells diver-sos, carbons, etcètera. Per tal d’ubicar-los correctament, Gra-cia ens explica que “has de confegir un eix d’abscisses, un d’ordenades i una cota de pro-funditat, per situar cada peça al lloc concret on es va trobar i poder posar aquestes peces en relació amb la resta”. Aquestes dades s’introdueixen a l’ordi-nador i cada objecte es tridi-mensiona. “El programa infor-màtic permet fer les associaci-ons de materials que volem i així podem distingir les dife-rents zones del jaciment, la zona on hi havia el foc, la de treball, la de descans...”, puntu-alitza Fullola. L’objectiu de l’ex-cavació és molt clar: “Recons-truir història, no recuperar material arqueològic”, afirma Gracia. “L’objecte trobat es converteix en una dada histò-rica que serveix per datar un estrat, per identificar una fun-cionalitat d’un nivell d’habita-ció. Fora d’aquest context no-més serveix per indicar l’exis-tència d’un tipus de material i la data, res més.”Pel que fa a l’instrumental, Gurt hi diu la seva “no hi ha instru-mental bo ni dolent. Cada eina té el seu moment. Hi ha mo-ments en què pots fer servir una eina grossa perquè has de moure terra, però en d’altres has de treballar amb una eina de més precisió perquè el ni-vell arqueològic ho requereix. L’instrumental és variadíssim:

16

REPORTATGE

jaciments que requereixen una neteja considerable. Ara bé, quan arribem als nivells d’ús, excavem tan fi com ho pugui fer un prehistoriador”. Una excavació és, evidentment, un treball científic, però també una experiència humana de convivència. Fullola, bregat en moltes expedicions, és prag-màtic: “Jo no gosaria fer exca-vacions que duressin més enllà de 30 dies. L’equip d’una cam-panya està format per gent molt diversa: hi ha professors, ajudants, acabats de llicenciar, estudiants, gent de 18 a 55 anys amb interessos i costums diversos que de vegades po-den xocar.” A més, també hi ha raons d’ordre tècnic: “Si exca-véssim durant quatre mesos, no tindríem temps material ni gent per estudiar tot el que hauríem extret.”

La devolutionUna excavació, sobretot si el jaciment és ric –com pot ser el conegut cas d’Atapuerca–, pot tenir una durada gairebé inde-finida i superar la vida física dels arqueòlegs. Ara bé, el més normal és que després d’unes quantes campanyes, la missió es doni per conclosa. Arriba el moment de les publicacions. Malgrat que s’hagin publicat anualment els estats de la

qüestió a les revistes especia-litzades, una missió arqueolò-gica acaba quan es publica la monografia corresponent, que normalment passa a engrossir els fons de les biblioteques universitàries... I ja està? Too much noise about nothing, po-dria pensar algú. I és que en aquest capítol és on els inves-tigadors es mostren més crítics. José Ignacio Padilla és meridià “es publica molt poc amb rela-ció al que s’excava. Sobretot el que falla és la divulgació. No hi ha sensibilització respecte a això”. Gracia és més analític, pe-rò igualment contundent: “Pri-merament, som un país que s’encamina cap al sector terci-ari. El coneixement del passat és una qüestió ineludible per a qualsevol administració; el co-neixement d’allò que ens fa ser com som és la raó per la qual l’arqueologia no és cap luxe sinó una necessitat de conèi-xer, difondre i protegir el nostre passat. En segon lloc, avui dia, l’arqueologia, a part de fer-nos conèixer el passat, és un motor econòmic importantíssim en el territori que ha de vendre pa-trimoni com a forma d’atracció turística.” I Fullola s’encarrega de recordar als desmemoriats un fet evident: “És important destacar que els investigadors, que fem recerca amb fons pú-

El coneixement del passat és una qüestió ineludible per a qualsevol administració

Josep Maria Fullola (Barcelona, 1953)

Nét del catedràtic Lluís

Pericot, últimament ha pu­

blicat, conjuntament amb

Francesc Gracia, 58 anys i 7

dies. Correspondència de

Pere Bosch Gimpera a Lluís

Pericot (1919-1974) i El sue-

ño de una generación. El

crucero universitario por el

Mediterráneo de 1933. Es­

pecialitzat en l’estudi de les

societats de caçadors recol­

lectors, ha dirigit excava­

cions a Espanya, Mèxic i

Portugal. Destaca que l’ar­

queologia és una feina “pu­

rament vocacional. D’afany

d’estabilitat i alimentació

fàcil, no n’hi ha, en aquesta

feina”. Manifesta que “abans

de morir­me, m’agradaria

trobar algun jaciment pale­

olític amb algun mort i

descobrir unes pintures ru­

pestres paleolítiques”.

Neteja de les pondera (peces d’un telar) ibèric a Sant Jaume d’Alcanar. Fons GRAP.

Pintura rupestre a Cueva Pintada (Baixa Califòrnia Sud, Mèxic) SERP.

Sepultures antropomorfes excavades a la roca al jaciment de Cuyacabras (Burgos). Font: “Yacimiento Arqueológico de Cuya-cabras. Eremitorio de Cueva Andrés”, Publicacions Universitat de Barcelona, 2003.

des d’una pala a un bisturí o un pinzellet”. Ell, particularment, és un gran amant de la paleta ca-talana, “és extraordinàriament útil en un jaciment d’època clàssica. Vaig estar excavant a Ravenna i els italians ens mira-ven com si fóssim molt es-tranys. Ells feien servir una pa-leta més grossa, plana i rectan-gular, semblant a unes que fan servir els guixaires”, recorda ri-ent. Padilla, per la seva banda, precisa que en l’arqueologia medieval són “les àrees emer-gents les que assenyalen les àrees d’actuació. En un despo-blat, per exemple, s’utilitzen el pic i la pala perquè sovint s’han de moure grans quantitats de terra, arrels, fins i tot arbres. Són

17

REPORTATGE

Viatjar en el temps és possible

Enric Calpena, periodista

Diuen que el viatge en el temps no és possible i a mi em sembla

que el qui diu això mira la realitat amb uns ulls massa petits.

Viatjar cap al passat no només és perfectament possible, sinó que

milions de persones arreu del món ho fan cada dia. Aquests vi­

atgers són els historiadors i la seva nau la podem imaginar im­

mensa i poderosa. Doncs bé, si per anar amb aquesta nau cal ser

historiador, per ser enginyer del vehicle o cap de màquines o,

molt sovint, pilot, s’ha de ser arqueòleg. Pedres, ossos, inscripci­

ons, jeroglífics, puntes de fletxa, fang cuit... tot el passat parla i

només l’arqueòleg n’és el summe sacerdot, l’oracle del passat...

blics, tenim l’obligació de re-tornar a la societat que ens paga el resultat de les nostres recerques. I això no només és publicar la monografia, és tam-bé la creació de centres d’inter-pretació, d’exposicions, de conferències, d’editar llibres d’alta divulgació, etcètera.”

Malgrat tot...Quin és realment el nivell de l’arqueologia al nostre país?

Ningú no dubta que l’escola catalana d’arqueologia, creada per Bosch Gimpera, va ser pio-nera a tot l’Estat, però actual-ment té nivell internacional? Fullola es compromet clara-ment: “L’arqueologia prehistò-rica al país –tant a Catalunya com a Espanya– ha fet un salt qualitatiu i quantitatiu impor-tant. Fa vint anys ens anàvem arrossegant i avui, en canvi, Eu-dald Carbonell, amb Atapuer-

Investigadora netejant minuciosament una resta al laboratori.

Una escola persistent

Malgrat l’existència d’il-lustres aficionats com el farmacèutic de Banyoles Pere Alsius i com Ama-dor Romaní, que el 1909 va excavar l’abric que duu el seu nom, el pri-mer que fa entrar la pre-història a l’Acadèmia és Pere Bosch Gimpera, au-tèntic creador de l’Esco-la Catalana d’Arqueolo-gia, l’any 1916. La Guerra Civil i l’exili de Bosch, amb la subsegüent ocu-pació de la seva càtedra a la UB pel falangista Martín Almagro, consti-tueixen un període d’hi-vernació del llegat de Bosch, reprès quan Lluís Pericot guanya la càte-dra de Prehistòria. El mestratge de Pericot continua amb els noms de Joan Maluquer, Mi-quel Tarradell i Pere de Palol, que van ampliar l’abast temàtic de l’ar-queologia catalana ocu-pant-se respectivament de la protohistòria, l’èpo-ca clàssica i el món romà tardà. La generació ac-tual, formada pels actu-als professors, és filla directa seva. Pel que fa a l’arqueolo-gia medieval, és una dis-ciplina relativament mo-derna a la UB, pràctica-ment iniciada al final dels anys cinquanta, el principal impulsor de la qual va ser el catedràtic basc Alberto del Castillo, prehistoriador de for-mació que, influït per un dels seus deixebles, Manuel Riu, va acabar sent catedràtic d’Histò-ria Medieval.

ca, és conegut arreu del món. Els equips de treball són bons a totes les universitats catala-nes. Jo crec que el nivell és ac-ceptable. De l’1 al 10 jo diria que 7-7,5.” José Ignacio Padilla, en canvi, no ho veu tan clar: “Fins i tot es va arribar a parlar de l’escola d’arqueologia me-dieval catalana, el que passa és que jo sóc una mica escèptic. Les escoles es mantenen en funció de les càtedres, i si no hi ha càtedres... L’arqueologia medieval és la germaneta po-bra de l’arqueologia i això, en un país com Catalunya, de cla-res arrels medievals, costa d’en-tendre-ho. De vegades penso que el nacionalisme català és una mica de cartró pedra. No es valora gens el que és propi.”Gurt i Gràcia s’alineen clara-ment amb Josep M. Fullola en afirmar, respectivament: “El món de l’arqueologia catalana és un món històricament molt potent i, sortosament, amb continuïtat. Hem respectat la tradició”, i “a la UB, tots els grups de recerca en arqueolo-gia estan reconeguts per la Generalitat. Som el departa-

18

REPORTATGE

i a la UB...

BUNIVERSITAT DE BARCELONA

U

ment capdavanter en arqueo-logia de Catalunya, molt per sobre de qualsevol altre.” Mal-grat aquest aparent triomfalis-me, la capacitat analítica de Francesc Gracia s’encarrega de posar les coses al seu lloc: “Un dels problemes, però, és la im-permeabilitat de la producció científica espanyola. Cada cop intentem més publicar fora, però estem menys presents del que ens agradaria. Cal que exterioritzem la recerca que fem. És una feina que hem de fer els investigadors, però amb el suport de les institucions,

per exemple, pagant edicions bilingües”. I és que l’absoluta dependèn-cia dels pressupostos públics acaba resultant un llast. Fullola ho remarca: “No hi ha una llei de mecenatge, que seria molt important. Però suposo que aquesta llei no arriba mai per-què les administracions públi-ques temen perdre ingressos. En el món anglosaxó, en canvi, trobes biblioteques o centres de recerca finançats per parti-culars i empreses.”En tot cas, aquí sí que hi ha camp per córrer.

José Ignacio Padilla(Sant Sebastià, 1953)

Aquest deixeble de Manuel Riu és basc

com el pare de l’arqueologia medieval a

la UB, Alberto del Castillo. Va continu­

ar les excavacions del seu mestre a Sant

Miquel de la Vall i als castells de València

d’Àneu i Sort, lloc que qualifica “d’alt contingut simbòlic, atès

que representa la fi de la Catalunya comtal. És on es va refugi­

ar l’últim comte del Pallars, Hug Roger III, al segle XV, en la

seva lluita contra Joan II”, i lamenta no haver pogut continuar

el treball per falta de finançament públic. Actualment ha reprès

les excavacions de la necròpoli de Quintanar de la Sierra

(Burgos) que va iniciar Del Castillo als anys seixanta.

Títol homologatS’imparteix al Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, el qual consta dels següents grups de recerca en arqueologia, tots ells reconeguts per la Generalitat. SERP (Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques) www.ub.es/SERP/homepage.html, dirigit per Josep M. Fullola.GRAP (Grup de Recera en Arqueologia Protohistòrica) www.ub.edu/prehist/activi/grap/grap01.htm, dirigit per Francesc Gracia.

Facultat de Geografia i Història Montalegre, 6-808001 Barcelonawww.ub.edu/facgh/gh.htmtel. 934 021 090fax 934 037 733

GRAT (Grup de Recerca en Antiguitat Tardana)www.ub.es/grat/grat01.htm, dirigit per Josep Vilella.GRAPCE (Grup de Recerca en Arqueologia Protohistòrica Clàssica i Egípcia).CEIPAC (Centre per a l’Estudi de la Interdependència Provincial Clàssica) http://ceipac.gh.ub.es/ dirigit per José Remesal.ERAUB (Equip de Recerca Arqueomètrica de la UB) www.ub.es/prehist/eraub/, dirigit per Josep M. Gurt.

Màster en Aqueologia www.ub.edu/arqueomaster/El màster prové de l’antic Graduat Superior en Arqueologia i està homologat per l’Espai Educatiu Superior Europeu. El pot cursar tothom, fent un curs pont. A part de la llicenciatura prò-piament dita, constitueix l’altra via per esdevenir arqueòleg. Consta d’un total de 120 crèdits distribuïts en tres mòduls obli-gatoris, 4 mòduls optatius i un pràcticum.

Cursos d’Extensió UniversitàriaReviure la prehistòria(www.ub.es/prehist/docencia/noreg/2006-2007/Fceuprehist.htm), adreçat a estudiants de 1r i 2n cicle i tot tipus de persones interessades. Impartit per Jofre Costa.La ruta de la seda (www.ub.edu/prehist/docencia/noreg/asia2007/Fceuruta.htm),adreçat a estudiants de 1r i 2n cicle i tot tipus de persones inte-ressades. Impartit per Sebastian Stride.

A continuació us presentem el centre de la UB vinculat al tema d’aquest reportatge:

Cronobiologia: la vida també té ritme

Text:

Rosa MartínezPatrícia LainzXavier Codony

Fotos:

Marta CasellasJosep M. Rué

Tot l’univers és ple de ritme: la Terra gira al voltant del Sol cada 365 dies i rota sobre si mateixa cada 24 hores. L’alternança dia-nit, el fotoperíode, la tempera-tura, els canvis estacionals, etcètera, són alguns dels factors externs que afecten de forma cíclica el nostre entorn físic. Podríem imaginar-nos un uni-vers sense aquesta vibració rít-mica? L’oscil·lació és una propi-etat inherent a la matèria i tots els éssers vius tenim ritmes biològics. Des de l’aparició de les primeres formes de vida al planeta, fa més de 3.000 mili-ons d’anys, el ritme és una característica en tota l’escala evolutiva i és el resultat de l’adaptació dels organismes als canvis ambientals –llum i

temperatura, entre d’altres– del medi que els envolta. Tots els éssers vius expressen algun tipus de variació rítmica fisiolò-gica i s’han adaptat als cicles canviants que experimenta la natura per poder sobreviure. Fins i tot, en el cas dels bacteris. Els ritmes biològics tenen un origen genètic, revelen una programació temporal de les activitats fisiològiques i meta-bòliques i mostren pics d’acti-vitats –màxims i mínims– que no responen a l’atzar. Són, al capdavall, un éxit del procés evolutiu i fan que els éssers vius siguin més eficients en els seus entorns respectius. La cronobiologia és la disciplina que estudia l’organització tem-poral i les característiques dels

processos cíclics que es pro-dueixen en els éssers vius. Els ritmes biològics, també en els humans, formen part de l’es-fera més quotidiana de la vida i influeixen en l’àmbit fisiològic, psicològic i social de tota perso-na. En general, no s’havia pres-tat gaire atenció a la dimensió temporal de les funcions orgà-niques ni a la seva relació amb la salut i la qualitat de vida dels individus. Des de fa temps, però, la cronobiologia i altres disci-plines relacionades (cronofar-macologia, cronoergonomia, etcètera) s’esforcen per trobar respostes als interrogants sobre la naturalesa dels ritmes biològics i la influència que exerceixen en la conducta i la biologia humanes.

L’efecte d’un medicament varia segons l’hora d’administració? La toxicitat, depèn dels ritmes biològics? És un mite la depressió primaveral? Podem lluitar contra el jet-lag? La cronobiologia ens dóna ara la clau per conèixer algunes respostes.

19

REPORTATGE

20

REPORTATGE

Jean-Jacques d’Ortous de

Mai­­­­ran, astrònom francès del

segle XVIII, va comprovar que

una planta de Mimosa pudica,

en absènci­­­­a de llum solar,

manteni­­­­a el ri­­­­tme d’obertura

de les fulles com en un típi­­­­c

ci­­­­cle llum-foscor. Era el pri­­­­mer

experi­­­­ment ci­­­­entífi­­­­c en el

camp de la cronobi­­­­ologi­­­­a, una

di­­­­sci­­­­pli­­­­na i­­­­nci­­­­pi­­­­ent que al segle

XX guanyarà protagoni­­­­sme

amb els treballs als Estats Uni­­­­ts

del bri­­­­tàni­­­­c Coli­­­­n Pi­­­­ttendri­­­­gh,

organi­­­­tzador del pri­­­­mer si­­­­m-

pòsi­­­­um sobre ri­­­­tmes bi­­­­ològi­­­­cs

a Cold Spri­­­­ng Harbor, el 1960,

i­­­­ Jürgen Aschoff, a Alemanya.

Des de 1978, aquest és també

l’àmbi­­­­t del treball i­­­­nvesti­­­­gador

del Grup de Cronobiologia

di­­­­ri­­­­gi­­­­t, a la Facultat de Far-

màci­­­­a, pel catedràti­­­­c Antoni­­­­

Díez-Noguera, autor de la pri­­­­-

mera tesi­­­­ doctoral en aquesta

di­­­­sci­­­­pli­­­­na a l’Estat (1983). És

un dels pocs equi­­­­ps a tot

Espanya que fa recerca sobre

ri­­­­tmes bi­­­­ològi­­­­cs i­­­­ processos

cícli­­­­cs en els éssers vi­­­­us i­­­­ és

pi­­­­oner en la i­­­­mplantaci­­­­ó de la

docènci­­­­a de la cronobi­­­­ologi­­­­a en

estudi­­­­s de grau i­­­­ postgrau.

“Conei­­­­xíem molt bé el funci­­­­o-

nament i­­­­ les propi­­­­etats del

rellotge bi­­­­ològi­­­­c sense saber

encara ni­­­­ tan sols on era”, di­­­­u

Díez-Noguera, “perquè en cro-

nobi­­­­ologi­­­­a la i­­­­nformaci­­­­ó funci­­­­-

onal ens ha arri­­­­bat molt abans

que el conei­­­­xement de l’estruc-

tura anatòmi­­­­ca.” El grup també

ha estat el pri­­­­mer a constatar la

naturalesa heredi­­­­tàri­­­­a del patró

complex d’acti­­­­vi­­­­tat motora de

rates i­­­­ ratoli­­­­ns, i­­­­ la i­­­­mportànci­­­­a

críti­­­­ca de l’efecte de la llum

durant l’etapa postnatal per al

desenvolupament dels ri­­­­tmes

ci­­­­rcadi­­­­ari­­­­s de l’adult.

Cicles, ritmes biològics i bioritmes: és tot el mateix? La termi­­­­nologi­­­­a és i­­­­mportant

també en cronobi­­­­ologi­­­­a. Un

ci­­­­cle és una successi­­­­ó ordenada

d’esdeveni­­­­ments, però sense

teni­­­­r en compte el temps. En el

ri­­­­tme, posem l’èmfasi­­­­ en el

factor temps i­­­­ en la peri­­­­odi­­­­-

ci­­­­tat. El terme bi­­­­ori­­­­tme és

eti­­­­mològi­­­­cament perfecte,

però ha estat usat per una

teori­­­­a proposada al pri­­­­nci­­­­pi­­­­

del segle XX pels psi­­­­còlegs

Sowoda i­­­­ Fli­­­­ess, els quals

suposaven l’exi­­­­stènci­­­­a de tres

ri­­­­tmes –emoci­­­­onal, físi­­­­c i­­­­

i­­­­ntel·lectual– de períodes

di­­­­ferents que s’i­­­­ni­­­­ci­­­­aven en el

moment del nai­­­­xement i­­­­ que

es manteni­­­­en de forma esta-

ble durant tota la vi­­­­da. Avui­­­­

aquestes hi­­­­pòtesi­­­­s estan total-

ment descartades ci­­­­entífi­­­­ca-

ment i­­­­, per ai­­­­xò, quan ens

referi­­­­m a estudi­­­­s ci­­­­entífi­­­­cs

dels processos rítmi­­­­cs sempre

parlem de ri­­­­tmes bi­­­­ològi­­­­cs.

Un ritme biològic, qui-nes propietats té? Per començar, és de naturale-

sa endògena, és a di­­­­r que no

respon a un segui­­­­ment passi­­­­u

de les condi­­­­ci­­­­ons externes, i­­­­ té

tendènci­­­­a a osci­­­­l·lar de forma

espontàni­­­­a. Un ri­­­­tme es manté

en absènci­­­­a de senyals o d’i­­­­n-

formaci­­­­ó temporal, té uns

màxi­­­­ms i­­­­ uns míni­­­­ms, i­­­­ és afec-

tat per determi­­­­nats factors de

l’ambi­­­­ent o si­­­­ncroni­­­­tzadors.

Perquè un ri­­­­tme si­­­­gui­­­­ efi­­­­ci­­­­ent

i­­­­ servei­­­­xi­­­­ per a alguna cosa ha

d’anar si­­­­ncroni­­­­tzat amb els

factors externs. En termes

d’evoluci­­­­ó, el que i­­­­nteressa és

teni­­­­r un rellotge bi­­­­ològi­­­­c que

ens avi­­­­si­­­­ abans que passi­­­­n les

coses. Els ri­­­­tmes bi­­­­ològi­­­­cs sor-

gei­­­­xen com a mecani­­­­smes

adaptati­­­­us des de l’ori­­­­gen de

la vi­­­­da a la Terra, i­­­­ un dels pri­­­­-

mers reptes per sobrevi­­­­ure va

ser adaptar-se a un planeta

que dóna voltes. En senti­­­­t

estri­­­­cte, no hi­­­­ ha res que si­­­­gui­­­­

estàti­­­­c: les constants vi­­­­tals, fi­­­­ns i­­­­

tot, només són constants quan

ens mori­­­­m. Quan estem vi­­­­us,

estan sempre canvi­­­­ant, i­­­­ més

avi­­­­at caldri­­­­a parlar de “vari­­­­a-

bles” vi­­­­tals. Nosaltres estudi­­­­em

els ri­­­­tmes ci­­­­rcadi­­­­ari­­­­s (de prop

de 24 hores), ultradi­­­­ari­­­­s (de fre-

qüènci­­­­a superi­­­­or, com la venti­­­­-

laci­­­­ó pulmonar), etcètera.

Encara avui­­­­ es di­­­­scutei­­­­x si­­­­ hi­­­­ ha

un ri­­­­tme setmanal: hi­­­­ ha qui­­­­

pensa que no és un ri­­­­tme si­­­­nó

un condi­­­­ci­­­­onament soci­­­­al. És

molt curi­­­­ós que la majori­­­­a de

ci­­­­vi­­­­li­­­­tzaci­­­­ons hagi­­­­n adoptat la

setmana com a base del calen-

dari­­­­. És una tendènci­­­­a natural

endògena? Tot ai­­­­xò és molt di­­­­s-

cuti­­­­ble i­­­­ metodològi­­­­cament és

molt compli­­­­cat arri­­­­bar a des-

cartar la i­­­­nfluènci­­­­a de la soci­­­­-

etat en aquests ri­­­­tmes.

Quina és la base fisiolò-gica de la ritmicitat? En els vertebrats, especi­­­­alment

en mamífers, el pri­­­­nci­­­­pal

rellotge bi­­­­ològi­­­­c és el nucli­­­­

supraqui­­­­asmàti­­­­c (NSQ) de l’hi­­­­-

potàlam, que està format per

unes cèl·lules nervi­­­­oses d’alta

especi­­­­ali­­­­tzaci­­­­ó. Si­­­­ ens referi­­­­m al

senyal de la llum, les cèl·lules de

la reti­­­­na envi­­­­en aquesta i­­­­nfor-

maci­­­­ó cap a l’NSQ. Potser no és

tan ben conegut que de rellot-

ges, a més de l’NSQ, en trobem

pertot arreu. Els gens responsa-

bles de la ri­­­­tmi­­­­ci­­­­tat –ben i­­­­den-

ti­­­­fi­­­­cats en les cèl·lules de

l’NSQ– també s’han locali­­­­tzat

en altres parts del cos com el

fetge, els pulmons, els ronyons,

etcètera, que actuen com a

Antoni­­­­ Díez-Noguera, coordinador del grup de cronobiologia a la UB:

“Cada cèl·lula és gai­­­­rebé com un rellotge”

21

REPORTATGE

osci­­­­l·ladors peri­­­­fèri­­­­cs. Però què

hi­­­­ fan aquí, aquests gens? En

termodi­­­­nàmi­­­­ca, l’osci­­­­l·laci­­­­ó és

la forma més efi­­­­ci­­­­ent de treba-

llar en un si­­­­stema complex.

Cada cèl·lula és gai­­­­rebé com un

rellotge: sabem que en culti­­­­us

cel·lulars, els hepatòci­­­­ts mante-

nen ri­­­­tmes metabòli­­­­cs amb

peri­­­­odi­­­­ci­­­­tat de 24 hores. Molts

tei­­­­xi­­­­ts bi­­­­ològi­­­­cs poden segui­­­­r

una osci­­­­l·laci­­­­ó, però necessi­­­­ten

algú que els marqui­­­­ el ri­­­­tme de

forma si­­­­ncroni­­­­tzada i­­­­ harmò-

ni­­­­ca, com en una orquestra.

Des de 1972, sabem que en

mamífers els ri­­­­tmes ci­­­­rcadi­­­­ari­­­­s

són regulats pel nucli­­­­ supra-

qui­­­­asmàti­­­­c (NSQ) si­­­­tuat al

cervell. El 2004, el nostre equi­­­­p

va presentar en un arti­­­­cle a la

revi­­­­sta Current Biology la pri­­­­-

mera correspondènci­­­­a anato-

mi­­­­cofunci­­­­onal entre les dues

subdi­­­­vi­­­­si­­­­ons de l’NSQ –la

ventrolateral i­­­­ la dorsomedi­­­­al,

conegudes i­­­­ anatòmi­­­­cament

di­­­­ferenci­­­­ades– amb dos ri­­­­tmes

bi­­­­ològi­­­­cs i­­­­ndependents però

si­­­­multani­­­­s. L’NSQ, per tant, no

és un úni­­­­c rellotge, si­­­­nó que

pot segui­­­­r dos ri­­­­tmes de forma

si­­­­multàni­­­­a i­­­­ actuar de forma

di­­­­ssoci­­­­ada en dues parts –com

si­­­­ fossi­­­­n dos rellotges bi­­­­olò-

gi­­­­cs– amb una acti­­­­vi­­­­tat funci­­­­-

onal pròpi­­­­a i­­­­ di­­­­ferenci­­­­ada.

Aquesta fi­­­­ta ci­­­­entífi­­­­ca ha apor-

tat una nova vi­­­­si­­­­ó a l’estudi­­­­ de

la di­­­­ssoci­­­­aci­­­­ó i­­­­ dels desacobla-

ments dels ri­­­­tmes bi­­­­ològi­­­­cs.

Com podem sincronit-zar el rellotge biològic? L’estímul més uni­­­­versal i­­­­ cone-

gut és la llum. Des que la Terra

dóna voltes, les condi­­­­ci­­­­ons d’i­­­­l-

lumi­­­­naci­­­­ó vari­­­­en cada 24 hores

a la superfíci­­­­e del planeta i­­­­ no

és estrany que l’evoluci­­­­ó l’hagi­­­­

selecci­­­­onat com el senyal més

uni­­­­versal i­­­­ fi­­­­able de tots. És

el zeitgeber (si­­­­ncroni­­­­tzador)

pri­­­­nci­­­­pal. Altres senyals, sense

teni­­­­r un paper tan i­­­­mportant,

també ajuden en aquest procés

d’encarri­­­­lament o de si­­­­ncro-

ni­­­­tzaci­­­­ó amb l’exteri­­­­or. N’és

un exemple l’acti­­­­vi­­­­tat motora,

i­­­­ ai­­­­xò es pot apli­­­­car a persones

cegues o amb certes di­­­­fi­­­­cultats

per percebre la llum, a les quals

se’ls recomana fer exerci­­­­ci­­­­ unes

hores al di­­­­a per encarri­­­­lar el

seu ri­­­­tme. També s’ha vi­­­­st que,

sobretot en pri­­­­mats, els con-

tactes soci­­­­als amb i­­­­ndi­­­­vi­­­­dus de

la matei­­­­xa espèci­­­­e són un ele-

ment si­­­­ncroni­­­­tzador. La di­­­­spo-

ni­­­­bi­­­­li­­­­tat d’ali­­­­ment també ho

seri­­­­a, però en absènci­­­­a d’altres

zeitgebers més i­­­­mportants. El

soroll pràcti­­­­cament no comp-

ta, però hi­­­­ ha espèci­­­­es d’ocells

en què certs sorolls amb valor

soci­­­­al poden actuar com a si­­­­n-

croni­­­­tzadors. Sabem que el si­­­­s-

tema nervi­­­­ós uti­­­­li­­­­tza el pri­­­­nci­­­­-

pi­­­­ de la redundànci­­­­a per trans-

metre i­­­­nformaci­­­­ó: envi­­­­a

senyals per di­­­­ferents canals i­­­­

confronta la veraci­­­­tat de les

dades rebudes. En els ri­­­­tmes

bi­­­­ològi­­­­cs hi­­­­ ha un senyal molt

i­­­­mportant, que és la llum, però

hi­­­­ podri­­­­a haver altres formes

d’obteni­­­­r la matei­­­­xa i­­­­nforma-

ci­­­­ó amb ci­­­­rcui­­­­ts redundants.

El nostre equi­­­­p ha començat a

treballar amb un nou concep-

te, l’ordre temporal extern

(OTE), per valorar si­­­­ és un

zeitgeber en si­­­­ matei­­­­x. Ai­­­­xò vol

di­­­­r que tots nosaltres, sense

adonar-nos-en, assi­­­­mi­­­­laríem

di­­­­àri­­­­ament un conjunt d’i­­­­n-

formaci­­­­ons i­­­­ senyals de caràc-

ter ruti­­­­nari­­­­ que confi­­­­guren un

entorn repeti­­­­ti­­­­u, que és l’OTE.

Proposem, com a hi­­­­pòtesi­­­­,

que aquest escenari­­­­ rítmi­­­­c i­­­­

cícli­­­­c, que es repetei­­­­x cada di­­­­a,

ens ajuda a si­­­­ncroni­­­­tzar-nos.

Els trastorns de la ritmi-citat, com ens afecten?Tot depèn de cada si­­­­tuaci­­­­ó en

parti­­­­cular. Els més coneguts

són el jet-lag i­­­­ els canvi­­­­s d’ho-

rari­­­­. En condi­­­­ci­­­­ons naturals,

cap organi­­­­sme no està sotmès a

canvi­­­­s d’horari­­­­. Per naturalesa,

estem preparats per fer front a

si­­­­tuaci­­­­ons de ri­­­­sc o d’estrès

però no a la dessi­­­­ncronosi­­­­ (pèr-

dua de si­­­­ncroni­­­­tzaci­­­­ó) ja que és

una si­­­­tuaci­­­­ó absolutament

estranya per a nosaltres. L’orga-

ni­­­­sme es troba i­­­­ndefens i­­­­ no té

altre remei­­­­ que pati­­­­r-la. Gràci­­­­es

a la cronobi­­­­ologi­­­­a, sabem

mi­­­­llor com funci­­­­onen els rellot-

ges i­­­­nterns, qui­­­­ns estímuls aju-

den a si­­­­ncroni­­­­tzar-los i­­­­ teni­­­­m

més ei­­­­nes per recuperar la si­­­­n-

croni­­­­tzaci­­­­ó tan ràpi­­­­dament

com és possi­­­­ble. En aquests

casos, l’exposi­­­­ci­­­­ó a la llum

i­­­­ntensa, o bé l’ús de melatoni­­­­-

na, ens poden ajudar a avançar

o endarreri­­­­r el nostre rellotge

i­­­­ntern i­­­­ faci­­­­li­­­­tar-nos el reajusta-

ment a un nou horari­­­­.

Els ritmes poden influir en la resposta als medi-caments? Els medi­­­­caments són absorbi­­­­ts

de manera di­­­­ferent al llarg del

di­­­­a i­­­­ la seva efi­­­­càci­­­­a pot vari­­­­ar

segons el moment de l’admi­­­­-

ni­­­­straci­­­­ó. Aquest és el camp

d’estudi­­­­ de la cronofarmacolo-

gi­­­­a. Els fàrmacs, a més, s’eli­­­­mi­­­­-

nen majori­­­­tàri­­­­ament per di­­­­fe-

rents òrgans (fetge, ronyó,

etcètera) que mani­­­­festen ri­­­­tmes

ci­­­­rcadi­­­­ari­­­­s marcadíssi­­­­ms. Tot i­­­­

que l’entrada d’un medi­­­­cament

per vi­­­­a i­­­­ntravenosa pot ser

constant, la sorti­­­­da no ho és

pas, i­­­­ hi­­­­ pot haver canvi­­­­s de fi­­­­ns

al 100% de la seva concentraci­­­­ó

en sang. Amb medi­­­­caments

tòxi­­­­cs, quan s’està al lími­­­­t de la

toxi­­­­ci­­­­tat, tot ai­­­­xò té una i­­­­mpor-

tànci­­­­a críti­­­­ca i­­­­ pot determi­­­­nar

l’efi­­­­càci­­­­a, i­­­­ fi­­­­ns i­­­­ tot el caràcter

tòxi­­­­c, d’un medi­­­­cament. Penso

que valdri­­­­a la pena teni­­­­r en

compte la cronofarmacologi­­­­a

en algunes teràpi­­­­es. Per la nos-

tra part, des de 1990, col-

laborem amb l’Hospi­­­­tal de

Bellvi­­­­tge en l’anàli­­­­si­­­­ del moni­­­­-

toratge ambulatori­­­­ de la pressi­­­­ó

arteri­­­­al (MAPA). En la pràcti­­­­ca,

per apli­­­­car els pri­­­­nci­­­­pi­­­­s de la

cronofarmacologi­­­­a als malalts

caldri­­­­a canvi­­­­ar algunes ruti­­­­nes

dels metges i­­­­ superar di­­­­fi­­­­cultats

d’ordre pràcti­­­­c que di­­­­fi­­­­culten

que tot ai­­­­xò s’i­­­­ncorpori­­­­ fàci­­­­l-

ment a la ruti­­­­na assi­­­­stenci­­­­al.

Ritme al cos La freqüènci­­­­a és la base

per classi­­­­fi­­­­car els ri­­­­tmes

bi­­­­ològi­­­­cs en tres grans

grups: ci­­­­rcadi­­­­ari­­­­s, de prop

de 24 hores, com ara el ci­­­­-

cle son-vi­­­­gíli­­­­a, la tempe-

ratura; ultradi­­­­ari­­­­s, de fre-

qüènci­­­­a superi­­­­or a la di­­­­à-

ri­­­­a, com el batec cardíac,

la respi­­­­raci­­­­ó; i­­­­ i­­­­nfradi­­­­a-

ri­­­­s, de freqüènci­­­­a i­­­­nferi­­­­-

or, com ara els ri­­­­tmes es-

taci­­­­onals, el ci­­­­cle mens-

trual, etcètera.

22

REPORTATGE

La cronobiologia regeix molts àmbits de la vida quotidiana. Per aquest motiu, que cada individu tingui ben ajustat el rellotge biològic és més im-portant del que sembla a prio-ri. La majoria de les nostres activitats es fixen segons el ritme circadià i totes les funci-ons fisiològiques, bioquími-ques i comportamentals tenen un caràcter periòdic. El bon funcionament biorítmic pot influir, per exemple, en el ren-diment físic i cognitiu o en la protecció davant trastorns físics i mentals. Així, algunes de les alteracions més freqüents del ritme biològic es manifes-ten a través de desajustos del cicle son-vigília, el patiment de depressions estacionals o l’aparició de jet lag, entre d’al-tres. La professora titular del Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Clínica de la Facultat de Psicologia de la UB, Ana Adan, ha fet múltiples recerques amb relació a la cro-nobiologia, les repercussions que té en l’ésser humà i les maneres com aquest afronta les diferents alteracions que produeix. A més, Adan impar-teix l’assignatura optativa de treball pràctic Cronobiologia a la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona.

La importància de tenir ben sincronitzat el rellotge biològic

La depressió estacional no és exclusiva dels països nòrdicsEls països nòrdics tenen unes condicions climàtiques extre-mes que comporten canvis estacionals severs, amb la con-següent falta d’exposició a la llum en èpoques de fotope-ríode extremadament curt, o l’excés d’exposició en les estacions amb un fotoperíode anormalment llarg. Els habi-tants d’aquests països són, per aquest motiu, molt suscepti-bles a patir alteracions vincu-lades a la manca o l’excés de llum solar. La professora Adan, això no obstant, alerta que també als països mediterranis hi ha persones afectades per la síndrome estacional depres-siva. En estudis portats a terme conjuntament amb Vicenzo Natale i Marco Fabbri, Adan ha comprovat que un gruix im-portant de població d’Espa-nya, Itàlia i altres països amb una variació estacional discre-ta, pateix un percentatge ele-vat d’incidències que no dife-reixen gaire de les de Finlàndia o altres països nòrdics. Segons assegura, “sovint, els símpto-mes no es prenen en conside-ració i la persona afectada, malgrat que no es trobi bé, que estigui més cansada o dormi pitjor, no acostuma a visitar l’especialista, ni tant sols acudeix al metge de capçalera. Aquests individus, que són més sensibles als canvis que la resta, tenen un rellotge biolò-gic que els fa sucumbir en un grau més alt a la reducció o l’ampliació del fotoperíode, encara que sigui mínima”.

Sóc professor del Departa-

ment d’Estrati­­­­grafi­­­­a, Paleon-

tologi­­­­a i­­­­ Geoci­­­­ènci­­­­es Mari­­­­-

nes de la UB. He parti­­­­ci­­­­pat

en quatre campanyes ocea-

nogràfi­­­­ques a bord del BIO

Hespérides, en ai­­­­gües de la

península Antàrti­­­­ca, amb

una durada màxi­­­­ma d’un

mes i­­­­ mi­­­­g, sempre a l’i­­­­ni­­­­ci­­­­ de

l’esti­­­­u antàrti­­­­c, que coi­­­­nci­­­­-

dei­­­­x amb l’hi­­­­vern del nostre

hemi­­­­sferi­­­­. En aquesta època,

les temperatures acostumen

a ser d’uns quants graus

sota zero i­­­­ el sol arri­­­­ba a

desaparèi­­­­xer a l’hori­­­­tzó a

pri­­­­mera hora de la mati­­­­na-

da, però la llum és present

les 24 hores del di­­­­a. Jo tre-

ballo sovi­­­­nt durant el torn

de mati­­­­nada, de manera que

m’adormo amb els rai­­­­gs de

sol entrant per la fi­­­­nestra de

la cabi­­­­na. Resulta graci­­­­ós

recordar que he arri­­­­bat a

celebrar el cap d’any amb

llum solar. De tota mane-

ra, el fet de portar a terme

les nostres acti­­­­vi­­­­tats a l’i­­­­n-

teri­­­­or del vai­­­­xell fa que els

canvi­­­­s tèrmi­­­­cs i­­­­ lumíni­­­­cs

no ens afecti­­­­n gai­­­­re. Pati­­­­m

molt més el cansament del

vi­­­­atge per mar des d’Ushu-

ai­­­­a (Argenti­­­­na), de tres di­­­­es

de durada i­­­­ amb onades de

fi­­­­ns a 8 metres. El que sobta

quan arri­­­­bes a Barcelona és

que es faci­­­­ de ni­­­­t tan avi­­­­at...

José Luís Casamor, investigador a la UB:

“He menjat els raïms de cap d’any amb llum solar”

La falta de llum solar pot afectar els ritmes biològics Sol de mitjanit un cap d’any a l’illa d’Smith, a l’Antàrtida.

© José Luis Casamor, desembre 2001 (GRC Geociències Marines UB)

23

REPORTATGE

Antoni­­­­o Ji­­­­ménez, tècnic d’Adif:

“Tri­­­­go dos di­­­­es a recupe-rar-me del torn de ni­­­­t”

Sóc tècni­­­­c de regulaci­­­­ó de trànsi­­­­t de trens. Des de fa 25

anys, cada setmana canvi­­­­o d’horari­­­­ de treball, és a di­­­­r, fai­­­­g

rotati­­­­vament el torn de matí, el de tarda i­­­­ el de ni­­­­t. Els tras-

balsos són nombrosos: l’hora dels àpats vari­­­­a contínuament

i­­­­ sovi­­­­nt no coi­­­­nci­­­­dei­­­­x amb la de la meva famíli­­­­a, fi­­­­ns i­­­­ tot

acabo perdent la gana; dormo menys hores i­­­­, quan ho fai­­­­g

de di­­­­a, malgrat desconnectar el telèfon i­­­­ córrer les corti­­­­nes

per si­­­­mular que és de ni­­­­t, qualsevol soroll de l’exteri­­­­or em

desvetlla; però el pi­­­­tjor és que després de set ni­­­­ts treballant,

necessi­­­­to dos di­­­­es per recuperar-me del tot. Al meu depar-

tament, gai­­­­rebé tots pati­­­­m hi­­­­pertensi­­­­ó, problemes di­­­­gesti­­­­us

i­­­­ de ti­­­­pus nervi­­­­ós, a més del perjudi­­­­ci­­­­ evi­­­­dent que aquest

ri­­­­tme ocasi­­­­ona en les relaci­­­­ons amb la famíli­­­­a i­­­­ els ami­­­­cs. I

és que aquest temps perdut és i­­­­rrecuperable.

La síndrome estacional de-pressiva es manifesta amb símptomes atípics com ara hipersòmnia, fatiga excessiva i augment de pes, que es pro-dueixen bàsicament durant els mesos hivernals (síndrome estacional depressiva de tipus hivernal). També hi ha un tipus estiuenc de la síndrome, que es caracteritza per emergir durant la primavera i l’estiu. L’edat dels pacients diagnosti-cats clínicament se situa entre els trenta i els quaranta anys, malgrat que els símptomes inicials apareixen aproximada-ment als vint anys. La incidèn-cia en el sexe femení és supe-rior a la del masculí, a raó de 4 a 1. No hi ha una teoria que expliqui la depressió estacio-nal, però les hipòtesis sobre canvis en la fase, l’amplitud de la ritmicitat circadiana i les dis-funcions en els sistemes de neurotransmissió són les més sostingudes, ja sigui per les

dades empíriques com per la utilitat de les respostes tera-pèutiques.

Ser de costums matutins o vespertinsHi ha persones que al matí es mostren enèrgiques i dinàmi-ques, i d’altres que, al contrari, necessiten el pas de les hores per activar-se i arriben al grau màxim de rendiment a la tarda o al vespre. Han estat tipifica-des com a matutines i vesper-tines, respectivament, i segons un estudi dut a terme per Ana Adan amb la col·laboració del professor Vicenzo Natale, de la Universitat de Bolonya, tot indica que l’època de naixe-ment de l’individu és un dels factors decisius a l’hora de definir el seu patró rítmic d’ac-tivitat. Segons Adan i Natale, la durada del fotoperíode o grau d’exposició lumínica durant els primers mesos de desen-volupament del nadó és un element cabdal en el procés d’implantació de ritmes endò-gens circadians i defineix el perfil preferencial rítmic o tipologia circadiana de l’indi-vidu adult. Així doncs, una per-sona nascuda a la tardor o a l’hivern –amb un fotoperíode decreixent i curt– manifestarà una tipologia més aviat matu-tina, mentre que la tipologia vespertina serà més habitual en individus nascuts a la pri-mavera o l’estiu –amb un foto-període creixent i més llarg.

Ser matutí o vespertí depèn de l’època del naixement

24

REPORTATGE

per contrapartida, aquests so-len ser més resistents a les modificacions d’horaris labo-rals o al jet lag i s’adapten millor als canvis estacionals.” Un altre estudi posa de mani-fest que el ritme circadiari matutí o vespertí de les perso-nes també afavorirà o no el

consum de cafeïna, nicotina i alcohol. Segons aquestes recerques, la proporció més gran de consumidors d’aques-tes substàncies s’observa en persones vespertines, la més petita en les matutines, i els subjectes indefinits estan en una posició intermèdia.

Trasbalsats pel ‘jet lag’

El ritme circadiari matutí o vespertí afavorirà o no el consum de cafeïna, nicotina i alcohol

El jet lag és una síndrome rela-

ci­­­­onada amb els canvi­­­­s d’horari­­­­

sobtats de més de ci­­­­nc hores.

Aquests canvi­­­­s d’horari­­­­ nor-

malment es relaci­­­­onen amb els

que tenen lloc quan fem un vol

transmeri­­­­di­­­­à que i­­­­mpli­­­­ca el pas

de quatre o ci­­­­nc fusos horari­­­­s. La

pri­­­­nci­­­­pal mani­­­­festaci­­­­ó es caracte-

ri­­­­tza per i­­­­nsomni­­­­ i­­­­ hi­­­­persòmni­­­­a,

és a di­­­­r la persona afectada no

pot dormi­­­­r a les hores que desi­­­­t-

jari­­­­a fer-ho i­­­­ té son a les hores

en què hauri­­­­a d’estar desperta.

D’altres mani­­­­festaci­­­­ons són: alte-

raci­­­­ons gastroi­­­­ntesti­­­­nals, psi­­­­co-

lògi­­­­ques, com ara falta d’atenci­­­­ó

i­­­­ di­­­­smi­­­­nuci­­­­ó de la capaci­­­­tat de

concentraci­­­­ó i­­­­, en general, di­­­­smi­­­­-

nuci­­­­ó del rendi­­­­ment tant mental

com físi­­­­c. Aquesta si­­­­mptomato-

logi­­­­a es deu al fet que el rellotge

ci­­­­rcadi­­­­ari­­­­ tardarà un cert nom-

bre de di­­­­es a resi­­­­ncroni­­­­tzar-se a

un nou horari­­­­ i­­­­ durant el temps

que dura aquesta si­­­­ncroni­­­­tzaci­­­­ó

l’organi­­­­sme perd l’organi­­­­tzaci­­­­ó

temporal i­­­­nterna, el que ano-

menen dessi­­­­ncroni­­­­tzaci­­­­ó i­­­­nter-

na. Tot i­­­­ que el nostre rellotge té

mecani­­­­smes per resi­­­­ncroni­­­­tzar-

se als canvi­­­­s d’horari­­­­s, el reajust

és lent. Les estratègi­­­­es d’adapta-

ci­­­­ó al nou horari­­­­ i­­­­mpli­­­­quen teni­­­­r

en compte di­­­­versos factors:

1. La magni­­­­tud del canvi­­­­ d’ho-

rari­­­­. Com més llarg és el des-

fasament horari­­­­ entre el país

d’ori­­­­gen i­­­­ el de desti­­­­naci­­­­ó,

més es mani­­­­festa la si­­­­mpto-

matologi­­­­a del jet-lag i­­­­ més

di­­­­es dura.

2. La di­­­­recci­­­­ó del vol: per a

l’organi­­­­sme resulta més fàci­­­­l

adaptar-se a un vol cap a

l’oest que no pas cap a l’est.

3. El temps que el vi­­­­atger s’està

en el país de desti­­­­naci­­­­ó i­­­­ la

necessi­­­­tat que té d’adaptar-se

o no al nou horari­­­­. Cal teni­­­­r

en compte que de vegades, si­­­­

el trasllat és per a un temps

molt curt, pot ser recomana-

ble que el vi­­­­atger no canvi­­­­ï

l’horari­­­­ del país d’ori­­­­gen.

4. La llum bri­­­­llant del sol pot

ajudar a si­­­­ncroni­­­­tzar-se al nou

horari­­­­, si­­­­ es rep en una hora

determi­­­­nada, que cal determi­­­­-

nar atenent als factors anteri­­­­ors.

Úni­­­­cament un bon conei­­­­xe-

ment del funci­­­­onament del

rellotge ci­­­­rcadi­­­­ari­­­­ permet dedui­­­­r

qui­­­­na seri­­­­a la mi­­­­llor estratègi­­­­a

per adaptar-se com més avi­­­­at

mi­­­­llor a un canvi­­­­ d’horari­­­­.

Tri­­­­ni­­­­tat CambrasProfessora del Departament de Fisiologia de la UB

Segons explica la professora Adan: “Els matutins (nascuts a l’hivern o la tardor) són perso-nes que, habitualment, estan més ajustades al cicle llum-foscor ambiental tot i que també en són més depen-dents. Socialment, el matutí està molt més acceptat per-què, entre d’altres coses, sem-pre arriba d’hora a la feina. Però no tot són avantatges, perquè si sotmets el matutí a canvis, com podria ser la mo-dificació del torn laboral o un viatge transcontinental, li costa més d’adaptar-s’hi i és més susceptible a patir altera-cions en l’organisme. En el cas dels vespertins (nas-cuts a la primavera i a l’estiu), que han rebut grans dosis de llum, el seu rellotge s’organit-za amb més autonomia del cicle llum-foscor, fet que pot derivar en un ritme que no s’ajusta a l’ambiental. Ara bé,

Els exàmens al migdia, i l’aeròbic i la concentració a darrera hora de la tarda Quin és el nostre moment de màxim rendiment cognitiu i físic? Hi ha moments del dia que són millors per fer front a l’execució de certes tasques, segons les

25

REPORTATGE

àlgid a darrera hora de la tarda. Pel que fa a la flexibilitat i la contractibilitat muscular, Adan afirma que la franja horària ideal és entre les 18.00 i les 20.00 hores. Amb tot, hi ha diferències individuals en els òptims de rendiment diürn, sobretot en funció de la tipolo-gia circadiana de la persona (matutina o vespertina). El matutí, que es lleva d’hora i se’n va a dormir aviat, presenta els màxims d’activitat durant la pri-mera meitat del dia, mentre que el vespertí, al contrari, s’ai-xeca i se’n va a dormir tard i això fa que els seus màxims es pro-dueixin a darrera hora de la tarda o a primera hora de la nit. Les diferències horàries en els òptims de rendiment entre els matutins i els vespertins depe-nen del tipus de tasca i oscil·len de dues hores a, fins i tot, dotze hores. L’activitat dels individus de tipologia indefinida, a la qual pertany aproximadament el 60 per cent de la població, s’acostuma a situar en una

“El jet-lag pot arri­­­­bar a i­­­­mpedi­­­­r-te fer càlculs mentals”

Fa 26 anys que exercei­­­­xo la

professi­­­­ó i­­­­ he passat períodes

de tres anys fent vols trans-

oceàni­­­­cs. El temps em va

ajudant a suportar el jet-lag,

però encara ara dormo poc i­­­­

no sempre que vull. El di­­­­a que

arri­­­­bo d’Amèri­­­­ca esti­­­­c i­­­­rri­­­­ta-

ble i­­­­ la hi­­­­pòxi­­­­a (falta d’oxi­­­­gen

al cervell) em dei­­­­xa el cap

emboi­­­­rat, de manera que em

costa fi­­­­ns i­­­­ tot sumar. A banda,

tots els ri­­­­tmes, ci­­­­cles i­­­­ bi­­­­ori­­­­t-

mes es poden veure afectats.

Una gran part dels meus col-

legues, sobretot les dones,

patei­­­­x trastorns hormonals.

En el meu cas, superat el pri­­­­-

mer di­­­­a després d’aterrar, em

recupero ràpi­­­­dament.

Blanca Fuertes, hostessa d’Iberia:

posició intermèdia i adaptada a les necessitats sociolaborals. “Si bé és cert que aquestes diferèn-cies són conseqüència de l’orga-nització rítmica del rellotge biològic, es poden fer alguns ajustos si és que l’individu neces-sita complir unes demandes concretes d’activitat, com po-dria ser un torn laboral que l’obli-gui a rendir durant un període horari diferent al de la seva tipo-logia circadiana”, diu Ana Adan.

Una llum d’esperança: la teràpia lumínica La llum és un potent sincro-nitzador rítmic per a l’organis-me, perquè estimula la pro-ducció de substàncies quími-ques que controlen el ritme activitat-descans i també l’es-tat d’ànim. Per aquest motiu, cada vegada està més estesa l’anomenada teràpia lumínica, que està produint resultats francament bons i gairebé no presenta efectes secundaris. Diversos estudis han consta-tat que, per exemple, les sín-dromes de depressió estacio-nal es poden tractar amb luminoteràpia perquè la res-posta al tractament és exacta-ment igual d’efectiva que mit-jançant la prescripció d’un antidepressiu i amb l’avantat-

ge que s’aconsegueix una res-posta més ràpida. L’exposició indirecta a llum artificial bri-llant durant mitja hora al dia també pot millorar la qualitat del son i disminuir la presèn-cia de patologies com, per exemple, les anomenades fase avançada i/o endarrerida del son, que provoca que certes persones desplacin, avançant-lo o endarrerint-lo, el seu cicle son-vigília. Així mateix, la lumi-noteràpia resulta molt efecti-va per tractar l’anomenada síndrome del fer-se fosc, que pateixen certs ancians, sovint amb demència, que quan es fa fosc comencen a delirar, al·lucinar i presentar una con-ducta agitada que fins i tot pot arribar a ser agressiva. Els primers episodis d’aquest trastorn acostumen a coinci-dir amb la tardor i l’hivern, destaca Ana Adan. Al comen-çament, això dura des que es fa fosc fins que s’esgoten i s’adormen, però a mesura que progressa la patologia, la pre-sència dels símptomes pot durar tota la nit. En aquestes persones, una vegada més, la luminoteràpia és una opció molt bona atès que té una efi-càcia comparable a la dels tractaments farmacològics.

habilitats cognitives o físiques que aquestes comportin. Per optimitzar el resultat de les nos-tres activitats diàries, cal conèi-xer quins són els moments de més rendiment i intentar selec-cionar al màxim els horaris òptims per fer-les. Al final del dia, la capacitat de concentrar-se i la d’emmagatzemar informació a la memòria a llarg termini són superiors, mentre que l’hora del dia ideal per fer front a un exa-men es produeix al migdia, quan la memòria del treball i la sensació d’activació i benestar subjectius són millors. Final-ment, la memorització de dades a curt termini és millor fer-la a primera hora del matí. Pel que fa a l’activitat física, també cal diferenciar-hi pics de rendiment en el curs del dia. A tall d’exem-ple, esports com el billar, el golf o el tir, on la precisió és un ele-ment crucial, s’executen més bé a les últimes hores del matí. Al contrari, la força del sistema musculoesquelètic i la potència anaeròbica tenen el moment

Com diu la professora Ana Adan, “cada vegada està més estesa la teràpia lumínica”.

26

REPORTATGE

i a la UB...

BUNIVERSITAT DE BARCELONA

U

Farmàcia

Títol homologatEnsenyament de 1r i 2n cicle

Biologia vegetal i farmacognòsia general; immunologia; bioquími-ca; nutrició i bromatologia; física aplicada i fisicoquímica; salut pública; matemàtica aplicada; tecnologia farmacèutica; micro-biologia; morfologia i funció del cos humà; toxicologia; fisiopa-tologia; parasitologia; química orgànica, inorgànica i farmacèu-tica; gestió i planificació farma-cèutica; tècniques analítiques; legislació i deontologia; biofar-màcia i farmacocinètica; farma-cologia i farmàcia clínica; anàlisis biològiques i diagnòstic de labo-ratori; pràctiques; pràctiques tutelades (sis mesos).

Medicina

Títol homologatEnsenyament de 1r i 2n cicle

Continguts bàsics:Bases psicològiques dels estats de salut i malaltia; estat de salut dels aparells i sistemes corporals; epi-demiologia general i demografia

Alguns dels ensenyaments i grups de la UB relacionats amb el reportatge són:

Facultat de FarmàciaCampus Diagonal “Portal del Coneixement”

Avinguda Joan XXIII, s/n08028 BarcelonaTel.: 93 402 13 14www.ub.edu/farmacia

Facultat de Medicina

CasanovaCasanova, 14308036 BarcelonaTel.: 93 403 52 51www.ub.edu/medicina

BellvitgeFeixa Llarga, s/n08907 L’Hospitalet de LlobregatTel.: 93 403 47 52

Sant Joan de DéuP. Sant Joan de Déu, 208950 Esplugues de LlobregatTel.: 93 253 21 30

Facultat de Psicologia Campus Mundet

Passeig de la Vall d’Hebron, 17108035 BarcelonaTel.: 93 312 50 09www.ub.edu/psicologia

Un llibre recomanat

Cronobiología básica y clínica (Edit. Editec@Red, 2006) és una obra dedicada a ampliar coneixements sobre el temps, els cicles i la vida. Està dirigida sobretot a professors, estu-diants i professionals de ciències de la salut i, més en general, a tots els lectors que vulguin conèixer com es manifesten els ritmes biolò-gics a la vida diària, tant en la salut com en la malaltia, i com prevenir les seves alteraciones. Editat per Juan Antonio Madrid i María Àngeles Rol de Lama (Universitat de Múrcia), conté vint-i-sis capítols que cobreixen aspectes bàsics i metodològics de la cronobiologia. Participen en l’obra més de 60 especialistes internacionals, entre els quals hi ha també els investigadors Antoni Díez-Noguera, Trinitat Cambras i Ana Adan, de la UB, i Mikel Urreta-vizcaya i Virgínia Soria, del Servei de Psiquiatria de l’Hospital Universitari de Bellvitge.

sanitària; morfologia, estructura i funcions de l’organisme humà; patologia; medicina legal i toxicolo-gia; medicina preventiva, salut pública, medicina i cirurgia d’apa-rells i sistemes; obstetrícia i gineco-logia; pediatria i psiquiatria.

Psicologia

Títol homologatEnsenyament de 1r i 2n cicle

Continguts bàsics:Matèries troncals i obligatòries de primer cicle: avaluació psicològica; dissenys experimentals i aplicats; història de la psicologia; mètodes, dissenys i tècniques d’investigació psicològics; processos psicològics bàsics; psicobiologia; psicologia de la personalitat; psicologia del desen-volupament; psicologia social i psico-logia social aplicada i comportament col·lectiu Matèries troncals i obligatòries de segon cicle: ètica; neuropsicologia humana; psicofarmacologia; psico-logia de l’educació; psicologia de la salut; psicologia del pensament i del llenguatge; psicologia dels grups i de les organitzacions; i Psicopato-logia i tècniques d’intervenció i tractament psicològic.

28

notícies

Carlos Cordón Cardó, un dels experts de més prestigi inter­nacional en el camp del càncer, va ser investit doctor honoris causa el 9 de novembre al Pa­ranimf de la UB, apadrinat pel professor Antonio Manuel Ballesta Gimeno, del Departa­ment de Ciències Fisiolò­gi­ques I i coincidint amb el marc de commemoracions del centenari de la Facultat de Medicina de la UB i l’Hospital Clínic de Barcelona.En el seu discurs, Carlos Cor­dón Cardó va remarcar que “l’aspecte més gratificant de la meva professió és poder estar al costat del pacient” i també va adreçar unes paraules als estudiants i joves investiga­dors. “No es deixin portar per la frustració. Atreveixin­se a pensar fora del context con­vencional, encara que només ens eduquin dins la norma, i fins i tot ens sancionin quan ens en sortim. Recordin que seguint el mateix camí mai no

El passat mes de novembre, la Universitat de Barcelona va investir doctors honoris causa dues personalitats d’àmbits ben diferents però­ que tenen en comú la rellevància inter­nacional en els camps respectius: Carlos Cordón, reconegut mundialment per les seves recerques sobre el càncer, i el músic Jordi Savall, autor d’una tasca cabdal de recuperació de la música antiga catalana i europea, des de l’edat mitjana fins al segle XIX.

La UB investeix doctors ‘honoris causa’ l’oncòleg Carlos Cordón i el músic Jordi Savall

s’ha arribat a nous horitzons.”L’investigador va destacar també, com a fites científiques del seu equip investigador, la caracterització de la glicopro­teïna P (Pgp), codificada pel gen de resistència a múltiples fàrmacs (MDR) en teixits hu­mans normals i tumorals, i l’anàlisi del gen del retinoblas­toma (RB) i el seu producte codificat (pRB). Cordón Cardó també va parlar de la “patolo­gia de sistemes”, una nova dis­ciplina en què s’integren varia­bles clíniques amb paràmetres histolò­gics, morfometria tissu­lar i cel·lular, i també perfils moleculars. Aquest és un nou concepte que comporta una gestió integral del pacient on­colò­gic, per mitjà de l’estudi del risc, la detecció precoç, el diag­nò­stic, l’extensió i la resposta al tractament.Carlos Cordón Cardó (Calella, 1957) és membre de prestigi­oses societats científiques com ara la United States and

Canadian Academy of Patho­logy, l’American Association for Cancer Research, la Inter­national Society of Urological Pathology, l’Association for Molecular Pathology, el Na­tional Cancer Institute (NCI) i l’American Association for Cancer Research (AACR), per citar­ne algunes. Ha estat in­clò­s en la Llista d’Honor de la Unió Internacional contra el Càncer (UICC) i ha rebut diversos premis i distincions internacionals d’institucions, com ara la Medalla d’Or de l’Acadèmia Mèdica Sueca i el

Premi Ramón y Cajal de l’Spa­nish American Medical and Dental Society, entre altres distincions.Director de la Divisió de Pato­logia Molecular del Memorial Sloan­Kettering Cancer Center de Nova York, ha desenvolupat la seva carrera investigadora en aquesta institució de prestigi internacional. És un dels investi­gadors més citats en la catego­ria de medicina clínica de l’ISI (Thomson Scientific) i autor de més de cinc­centes publicacions entre articles, capítols de llibres i resums.

Carlos Cordón: “L’aspecte més gratificant de la meva professió és poder estar al costat del pacient”

29

notícies

El músic Jordi Savall va ser

investit, el dilluns 27 de no­

vembre, doctor honoris causa

per la UB, apadrinat pel cate­

dràtic de Literatura Espanyola

Adolfo Sotelo Vázquez en un

acte al qual va assistir el con­

seller de Cultura de la Gene­

ralitat, Ferran Mascarell. En el

seu discurs, el mestre Savall va

manifestar la necessitat de

“recuperar el meravellós po­

der de la música per afrontar

els conflictes i la inestabilitat

del món actual”. Savall va

acompanyar el seu parlament

d’una interpretació musical.

“És veritablement la cultura,

entesa en tota la seva dimen­

sió estètica, espiritual i univer­

sal, la que ens permet a cadas­

cun de nosaltres de revita­

litzar­nos en el passat per

participar millor en la creació

d’un futur més just i més

humà”, va manifestar Jordi

Savall. També va apuntar que

no s’ha de desprendre la mú­

sica de la “dimensió espiritual”.

Si no tenim en compte això­, la

música pot esdevenir, fins i

tot, un inhibidor de la nostra

sensibilitat més profunda. “En

cap època de la histò­ria de la

humanitat no s’havia escoltat

tanta música com ara, i tam­

poc en cap altra època passa­

da la barbàrie no havia arribat

a extrems tan generalitzats i

mediatitzats”, va assenyalar.

Savall va acabar la seva inter­

venció amb una crida a la

necessitat de donar una bona

educació musical als infants,

ja que, si “passats deu o dotze

anys no hem cantat ni fet

música per a nosaltres matei­xos, perdrem per sempre més la capacitat de ser sensibles a l’expressió musical”. “Solament la pràctica d’una activitat mu­sical [...], pot estructurar la per­sonalitat dels joves ciutadans en el sentit d’una obertura de l’esperit, del respecte als altres i del desig de pau”, va afirmar el mestre Savall.Després del seu discurs, Jordi Savall va interpretar les peces musicals següents: Las estre­llas de los cielos / Yo m’enamorí d’un ayre (anò­nim sefardita), Durme, hermosa donzella (can­çó de bressol sefardita), Gha­zali tal jàhri (anò­nim marro­quí), Apo xeno meros (anò­nim grec), Lamento di Tristano, Istampitta (anò­nim italià), Polo­rum regina (del Llibre vermell de Montserrat), Soleta so jo ací (de Bartomeu Càceres), Roma­nesca y Passamezzo (de Diego Ortiz) i Sentirete una canzonet­ta (de Tarquino Merula). Jordi Savall va actuar acompanyat

de la seva esposa, Montserrat Figueras (cant), la seva filla, Arianna Savall (arpa i cant), i Dimitri Psonis (percussió). Savall, per la seva banda, va tocar la viola i la lira d’arc.Jordi Savall (Igualada, 1941) és considerat un dels millors intèrprets mundials de la viola de gamba, un instrument antic que va ser usat especial­ment entre els segles xvi i xviii, abans de ser relegat a un segon pla pel violoncel. Amb la distinció de doctor honoris causa, la Universitat reconeix la tasca de Jordi Savall en la recuperació, no només de la música antiga, sinó també d’un important llegat de tex­tos catalans i europeus de diverses èpoques, sobretot de l’edat mitjana. Savall ha bus­cat sempre assegurar­se d’em­prar versions textuals fiables i que la pronúncia s’acostés al màxim a la de l’època de la peça. Val a dir que Savall ha interpretat sovint composi­

Jordi Savall: “La cultura ens permet, a cadascun de nosaltres, de revitalitzar-nos en el passat per participar millor en la creació d’un futur més just i més humà”

cions musicals basades en textos que alhora són objecte de recerca per part d’investi­gadors de la UB. D’altra banda, ha donat suport a iniciatives de la Universitat, com ara la col·lecció de Textos Medievals Catalans. Finalment, la UB des­taca que Savall ha defensat al llarg de la seva trajectò­ria valors propis de la universitat, com ara l’intercanvi, l’entesa, la tolerància i la pau.

El mestre Savall va remarcar la “dimensió espiritual” de la música

Jordi Savall, a l’esquerra, en un moment de l’actuació al Paraninf de la UB.

30

notícies

La UB i la Universitat de San­tiago de Compostel·la (USC) impulsaran, amb el suport de Santander, una xarxa internaci­onal d’incubadores università­ries, el nucli inicial de la qual estarà format per la bioincuba­dora que la UB està creant al Parc Científic de Barcelona i UNINOVA, la incubadora d’em­preses de l’USC. La Universitat de São Paulo, la Universitat Ca­tòlica de Xile i l’Institut Tecno­lògic de Monterrey participen també en el desenvolupament de la nova xarxa, que estarà oberta a noves incorporacions. La iniciativa neix arran d’un acord entre Màrius Rubiralta, rector de la UB, Senén Barro, rector de l’USC, i Emilio Botín, president de Santander, signat el passat 15 de desembre a Santiago de Compostel·la.L’acord recull a més a més el suport de Santander a les uni­versitats promotores de la inici­ativa per formar equips multi­

Nova xarxa internacional d’incubadores universitàries

disciplinaris amb l’objectiu de facilitar la transferència dels resultats de la recerca a la soci­etat, en especialpel que fa a ciències de la vida. Les tres enti­tats signants posaran en marxa projectes conjunts amb altres institucions acadèmiques ibe­roamericanes que permetran la creació de, com a mínim, 100 empreses derivades università­ries (spin-offs) en els propers cinc anys. La Càtedra UNESCO sobre iniciatives empresarials, amb seu a l’USC, funcionarà, a més, com a base per a les acti­vitats que portin a terme les tres entitats amb l’objectiu de formar una nova xarxa de càte­dres d’iniciatives empresarials. La UB s’incorporarà a UNINVEST SGECR, que aplega 45 campus, 600 facultats i instituts d’inves­tigació, 500.000 estudiants, 40.000 investigadors­profes­sors, 3.300 grups d’investigació i 18 oficines de transferència de resultats d’investigació. Dis­

posa, així mateix, d’un capital inicial de 18,5 milions d’euros i rep el suport de grups empre­sarials de referència i d’entitats financeres públiques –com ara ENISA i Axis, la societat de capi­tal de risc de l’Institut de Crèdit Oficial– i privades, entre les quals es troba Santander, que hi participa a través del seu programa Santander Universi­tats, amb una aportació de tres milions d’euros.Santander, a través del seu pro­grama Santander Universitats, col·labora des de fa anys amb les dues institucions educatives en el desenvolupament dels projectes acadèmics respec­tius, entre els quals hi ha diver­ses iniciatives per al foment de la innovació i de la cultura emprenedora. Així, la UB rep, des de 1997, el suport de San­tander per a diverses iniciati­ves. Gràcies a aquesta col·labo­ració, que va ser renovada per darrera vegada el passat mes d’octubre, el banc participa en el desenvolupament de pro­jectes d’incubació, valorització, i emprenedoria a través del Centre d’Innovació de la Fun­dació Bosch i Gimpera, la Fun­dació Parc Científic de Bar­celona i l’Agència de Valorit­zació i Comercialització dels Resultats de la Investigació (AVCRI), entitats creades per la UB per facilitar la col·laboració entre la universitat i la societat. Santander, a través del progra­ma Santander Universitats, col­labora a més en altres projec­tes de la UB, com ara el seu campus virtual i el projecte Som UB, per mitjà del qual la Universitat es relaciona amb

tots els membres de la seva co­munitat, entre altres activitats.Santander Universitats, el pro­grama que vertebra el Pla de responsabilitat social corpora­tiva de Santander, permet al banc mantenir una aliança estable amb el món universita­ri. El 2005, l’entitat bancària va destinar l’1,6 per cent del bene­fici net atribuït –66 milions d’euros– al patrocini de projec­tes acadèmics, de recerca i tec­nològics en suport de l’educa­ció superior a Espanya, Portugal i Iberoamèrica. Les activitats de Santander Universitats es con­creten en tres grans àrees d’ac­tuació: els convenis de col·la­boració amb institucions uni­versitàries i de recerca, que es pot considerar el projecte fona­mental; el mecenatge de la xarxa Universia, nascuda com a conseqüència de l’anterior, i el suport a la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, creada per iniciativa de la Universitat d’Alacant, Santander i la Fun­dació Marcelino Botín.

La UB i la Universitat de Santiago de Compostel·la impulsen aquesta iniciativa amb el suport de Santander

Moment de l’acte de signatura.

31

notícies

La UB, entre les 200 millors universitats del mónLa UB és l’única universitat espanyola present en el ràn­quing de les 200 millors uni­versitats del món redactat per la revista especialitzada brità­nica The Times Higher Edu­ca-tion Su­pplement, en una llista que, per segon any consecu­tiu, continua encapçalant la Universitat de Harvard (EUA). La UB ocupa el lloc 190 i, res­pecte de la classificació de l’any passat, escala 50 posici­ons. La UB i La Sapienza de Roma (197) són les dues úni­ques universitats del sud d’Europa presents en aquest

rànquing. Així mateix, la UB i la UNAM (en el lloc 74), quali­ficada com “probablement la universitat més gran del món en nombre d’estudiants”, són les dues úniques universitats de l’àmbit hispanoamericà citades. Les 200 universitats esmentades pertanyen a una trentena de països.L’estudi té en compte diverses variables, com ara el nombre d’estudiants i professors es­trangers, les citacions en publi­cacions científiques, la ràtio d’estudiants per classe i facul­tat, així com la valoració sub­

jectiva (peer review) feta per més de 3.700 professors uni­versitaris de tot el món, en­questats per The Times Higher Su­pplement, i l’opinió de les persones, empreses i organit­zacions que donen ocupació, tant aquelles que treballen a escala internacional com les que tenen una forta implanta­ció en mercats locals.Aquesta tercera edició del The Times Higher Supple­ment World University Ran­king mostra que les instituci­ons capdavanteres mantenen posicions, però amb força

canvis tant al capdamunt com al capdavall de la taula. En aquest sentit, la Universitat de Harvard es manté la primera i l’Imperial College London entra per primer cop al top ten. La Universitat de Cam­bridge assoleix el segon lloc i la de Yale accedeix al top five per primera vegada. Les uni­versitats americanes copen els deu primers llocs, amb representants del Regne Unit, però les trenta primeres inclo­uen institucions de la Xina, Austràlia, França, Singapur, el Japó, el Canadà i Suïssa.

Conveni per rehabilitar el Pavelló de la República

L’antiga fàbrica CACI, futura seu universitàriaEl rector de la UB, Màrius Ru­biralta, i l’alcaldessa de Ba­dalona, Maite Arqué, van signar el mes d’octubre passat l’acord que permetrà posar en marxa la remodelació de l’antiga fà­brica CACI i convertir­la en un centre universitari. A l’edifici s’impartirà docència, concre­tament formació corporativa i màsters de tipus intensiu, i part de l’espai es destinarà també a residència universitària. El con­veni atorga a la UB el domini de l’edifici i estableix alguns termi­nis i condicions per iniciar­ne la rehabilitació.

L’edifici té una superfície cons­truïda de 5.400 metres qua­drats, distribuïts en sis plantes, que, un cop enllestida la reha­bilitació, prevista per a abans del final de 2008, es destinaran a activitat acadèmica, concre­tament docència de postgraus i màsters, residència universi­tària, amb més de 80 habita­cions per a investigadors visi­tants de tot Europa i Amèrica Llatina, i a d’altres activitats obertes a la participació ciuta­dana mitjançant sales poliva­lents a disposició d’entitats i associacions.

El conseller de Política Territo­rial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, i el rector de la UB, Màrius Rubiralta, han signat un conveni de col·laboració per a la rehabilitació i millora del Pa­velló de la República.D’acord amb aquest conveni, es faran una sèrie de reformes interiors, exteriors, generals i d’estructura al Pavelló de la República per un valor de prop de 450.000 euros, que seran assumides per les tres instituci­ons. Concretament, es reforça­ran els fonaments per poder ubicar­hi una nova sala d’arma­ris compactes que permetin

emmagatzemar els nous fons documentals del Centre d’Es­tudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB, que dirigeixen els catedràtics del Departa­ment d’Història Contemporània Antoni Segura i Rafael Aracil.A l’edifici s’allotgen el CEHI, fundat el 1949 per Jaume Vi­cens Vives, i els fons documen­tals de la Fundació Centre d’Es­tudis d’Història Contemporània ­ Biblioteca Josep M. Figueras. La reunió dels dos fons va donar lloc a la formació d’una de les biblioteques més importants del món sobre la Segona Repú­blica, la Guerra Civil, el franquis­me i la transició.

Identificació i avaluacióEl descobriment d’una molècu­la que pot donar lloc al desen­volupament d’un nou fàrmac, una nova tecnologia per fabri­car nous materials, un nou pro­cés que permet entendre el funcionament d’una malaltia o l’elaboració d’una nova tecno­logia que ajudi al desenvolupa­ment de noves maneres de diagnosticar, són alguns exem­ples de la recerca que actual­ment fan els investigadors de l’entorn de la UB i que pot resol­dre, en aquest cas, algunes de les qüestions relacionades amb la salut. Perquè els resultats d’aquesta recerca esdevinguin un producte concret que bene­ficiï les persones, l’Agència de Valorització i Comercialització dels Resultats de la Investigació (AVCRI) coordina el sistema d’innovació del Grup UB, inte­grat principalment pel mateix AVCRI, els Serveis Científico­tècnics de la UB, el Centre de Patents de la UB, el PCB, el Cen tre d’Innovació de la FBG, l’IDIBAPS, l’IDIBELL i la Fundació Clínic, tot el procés de desenvo­lupament que comença quan l’investigador troba un resultat

La Universitat de Barcelona és líder en productivitat científica a tot l’Estat espanyol i la primera que figura, a més, en el rànquing de producció científica als països iberoamericans. Ara bé, per ser una universitat més competitiva internacionalment, la UB s’ha proposat actualment, entre altres línies estratègiques, de potenciar la transferència dels resultats de la recerca, amb l’objectiu d’impulsar millores socials i la innovació del teixit empresarial. En aquest sentit, la Universitat ja va ser pionera en aquest àmbit amb la creació de la Fundació Bosch i Gimpera i, després, del Centre de Patents, el Centre d’Innovació, el Parc Científic de Barcelona i, com a darrera iniciativa, l’Agència de Valorització i Comercialització dels Resultats de la Investigació (AVCRI).

Dels resultats de la recerca... a la seva aplicacióDel coneixement a la societat

Abans de fer difusió d’aquest coneixement –en congressos o publicacions científiques–, l’investigador contacta amb l’AVCRI per poder identificar el projecte que pot ser transferit. En aquesta fase es fa una ava­luació inicial a partir d’infor­macions com ara quina apli­cabilitat té, a qui pot interessar o quin valor posseeix. És a dir,

es defineix el projecte de transferència.Des d’aquest moment, l’inves­tigador treballa juntament amb experts en gestió de la recerca, propietat intel·lectual i industrial, i comercialització dels resultats, els quals prove­nen de l’AVCRI, el Centre de Patents i el Centre d’Innovació de la Fundació Bosch i Gimpera.

innovador i conclou amb l’apli­cació d’aquest descobriment a la societat.El primer pas d’aquest procés de desenvolupament s’inicia, doncs, quan l’investigador ha trobat en la recerca un resultat nou que pot tenir una aplicació pràctica i pot cobrir, d’aquesta manera, una necessitat que fins a aquell moment encara no s’ha resolt.

Ens cal un canvi culturalJosé M. Palacios, director de l’AVCRI

dor s’ha de preguntar “per a què serveixen o poden servir?”, i després s’ha de posar en con­tacte amb nosaltres. I llavors, de manera conjunta, analitza­rem i planificarem el projecte de transferència, que general­ment s’inicia amb la protecció de la propietat industrial. La gestió de la propietat intel­lectual o industrial permet, d’una banda, un millor aprofi­tament del coneixement que es produeix, cosa que assegura a més un retorn just de la inver­sió duta a terme. De l’altra, per­met el traspàs d’aquest conei­xement al sector productiu perquè posteriorment el des­envolupin i el comercialitzin.

La recerca que duen a terme els investigadors del Grup UB és de gran qualitat científica. Entre els seus resultats, n’hi ha molts que porten intrínseca­ment noves aplicacions que poden resoldre necessitats. En canvi, pocs d’aquests arriben al mercat. Perquè aquestes inno­vacions arribin al sector pro­ductiu i, en definitiva, a la soci­etat, fa falta, en primer lloc, un canvi cultural pel que fa al pro­cés de transferència. En aquest canvi, la presa de consciència sobre la protecció dels resul­tats de la recerca, a través de patents o altres vies possibles, és un tema clau. És a dir, davant de nous resultats, l’investiga­

Un segon aspecte és la possibi­litat d’afegir valor al nou conei­xement o la nova tecnologia, és a dir, valoritzar­lo. Cal, doncs, definir una experimentació, amb la inclusió de noves pers­pectives d’estudi, noves patents o nous col·laboradors, tant de l’entorn del Grup UB com de l’àmbit privat. Com a conse­qüència d’aquest procés, el valor de la recerca augmenta tant per a l’investigador com per a la societat, de manera que el risc disminueix i les probabi­litats d’èxit s’incrementen.

32

notícies

Text: Susana Herraiz www.ub.edu/portaltransferencia

gia que s’hagi de transferir.En aquesta fase, l’AVCRI po­tencia i fomenta la transver­salitat entre les diferents àrees de coneixement de la Universitat i les entitats del seu entorn, tenint en compte els recursos i la possibilitat de col·laboració amb altres orga­nitzacions externes que com­parteixen objectius o interes­sos similars, amb la finalitat d’obtenir una prova de con­cepte o un prototip que en permeti la comercialització en millors condicions i amb més expectatives d’èxit.

ComercialitzacióFinalment, el coneixement o la tecnologia nova poden seguir camins diferents perquè, d’una banda, arribin a la societat i, de l’altra, proporcionin el retorn de la inversió feta en tot el procés

Amb els projectes de transferència:• S’evita que d’altres es be­

neficiïn comercialment

d’invencions pròpies.

• S’avança en el desenvo­

lupament d’idees aplica­

bles, a més d’augmentar

el coneixement científic.

• S’aconsegueix que les

idees aplicables arribin a

ser un benefici social.

• S’obté un retorn de la

inversió feta per poder

continuar investigant, per

contribuir al creixement

econòmic i social.

Dels resultats de la recerca... a la seva aplicacióDel coneixement a la societat

Aquest equip planifica totes les activitats, identifica les necessitats i gestiona els recur­sos per definir cap a on s’ha d’avançar perquè els resultats de la recerca feta, tant en huma­nitats i ciències socials com de ciències experimentals, esde­vinguin un benefici social.

ProteccióUn dels passos que s’ha de tenir en compte en tot aquest procés és la protecció dels resultats de la recerca, sia mit­jançant patents, sia a través d’altres vies com ara el secret industrial o el copyright. Davant del descobriment d’un conei­xement o una tecnologia nous, no es tracta solament de publi­car­los i posar­los en mans del domini públic, sinó que, en el plantejament dels projectes de transferència, s’ha de procurar

que es puguin utilitzar per, en definitiva, millorar les condici­ons de vida de les persones. Per aquesta raó, l’AVCRI, a través del Centre de Patents, assessora, analitza i gestiona la propietat intel·lectual i industrial dels investigadors segons la nova normativa que, sobre aquest tema, ha elaborat la UB.

ValoritzacióUn cop protegida, la innovació, si té un gran potencial d’aplica­bilitat, entra en fase de valoritza­ció. És aquí quan es defineix què s’ha d’afegir en el desenvolupa­ment del projecte per incre­mentar­ne el valor i facilitar­ne la comercialització: per exemple, l’elaboració d’estudis addicio­nals d’altres disciplines que per­metin de reforçar la patent o d’augmentar el valor estimat del coneixement o la tecnolo­

cap a la mateixa UB. Per exem­ple, es poden donar drets a tra­vés de llicències a les empreses perquè explotin la innovació o bé aconseguir contractes per aplicar­la en altres projectes de recerca o en assaigs clínics. També és possible crear una empresa de nova creació o deri­vada (spin-off), o una unitat de recerca mixta formada per una empresa i un grup de recerca de la UB per poder desenvolupar­la i explotar­la, activitats en què el sistema d’innovació del Grup UB ja té experiència a través del Centre d’Innovació de la Fun­dació Bosch i Gimpera i el Parc Científic de Barcelona.S’han dut a terme iniciatives semblants en les universitats més importants del món i en els millors dels casos han aconse­guit d’obtenir un retorn de la recerca superior a la inversió.

“Ens cal suport per a la transferència del coneixement”Francesc Rabanal, Departament de Química Orgànica

“En el meu cas, duem a terme la transferència d’un nou procés químic per a la síntesi de pèp­tids, una família de fàrmacs amb una àmplia aplicació terapèuti­ca, com ara el càncer, l’osteopo­rosi o la diabetis. La transferèn­cia de coneixement i tecnologia des dels nostres laboratoris de

millor estratègia per comercialit­zar aquest coneixement. L’asses­sorament de l’AVCRI és clau per definir com s’ha de protegir la nostra invenció i com s’haurà de presentar a les empreses. Ara cal que hi hagi sort!”

recerca als sistemes produc­tius és una etapa primordial perquè la societat rebi el benefici de la nostra feina com a investigadors. No obstant això, aquesta no és un tasca tri­vial i ens cal el suport de con­sultors amb experiència, per exemple, per saber quina és la

33

notícies

Text: Susana Herraiz www.ub.edu/portaltransferencia

34

notícies

Lliurada la segona edició dels Premis del Consell SocialEl professor d’Economia Polí­tica i Hisenda Pública de la UB, Alejandro Esteller, l’investiga­dor del Departament de Quí­mica Física, Sergio Alonso, i l’investigador del Centro de Investigaciones Biológicas del Noroeste (Mèxic), José Manuel Mazón Suástegui, van rebre el 14 de novembre els Premis del Consell Social de la Universitat de Barcelona. Els guardons es

concedeixen als millors treballs científics derivats d’una tesi doctoral llegida a la UB. En el curs de l’acte es va anunciar que els organitzadors estudien la possibilitat d’ampliar a qua­tre els guardons en pròximes edicions, afegint­hi el Premi Senén Vilaró per distingir la millor iniciativa empresarial sorgida per portar a terme un projecte fruit de la recerca. D’esquerra a dreta, Alejandro Esteller, José Manuel Mazón i Sergio Alonso.

Maria Teresa Casals Senent guanya la desena edició del Premi Claustre de DoctorsPatologia molecular del gen CFTR: fibrosi quística i fenotips relacionats és el títol del tre­ball redactat per M. Teresa Casals Senent i dirigit per Xavier Estivill que ha resultat guanyador de la X edició del Premi Claustre de Doctors de la Universitat de Barcelona a la millor tesi doctoral. El jurat del Claustre de Doctors també va decidir atorgar un accèssit a la tesi Reducibility of Quasi-

Periodic Skew-Products and the Spectrum of Schrödinger Ope-rators, de Joaquim Puig Sadur­ní, que ha dirigit Carles Simó i Torres, catedràtic del Depar­tament de Matemàtica Apli­cada i Anàlisi de la UB.Dins el marc de les activitats del Claustre de Doctors, el Premi, creat l’any 1997, ha pre­tès donar a conèixer i poten­ciar els treballs dels doctorats per la Universitat de Barcelona

i col·laborar així a la difusió del valor social del títols de doctor, màxim grau acadèmic que poden assolir els estudiants formats en la institució univer­sitària. El Premi té una dotació de 4.000 euros que es faran efectius durant l’acte públic de lliurament oficial, que tin­drà lloc a la Universitat de Barcelona. La data concreta s’anunciarà amb l’antelació suficient.

Premis Narcís Monturiol Els investigadors de la UB María Casado, Xavier Llimona i Joandomènec Ros han estat guardo­nats amb la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic, un guardó creat el 1982 per la Generalitat de Catalu­nya. Enguany s’han dis­tingit tretze investiga­dors destacats per la se­va contribució al progrés científic i tecnològic de Catalunya. A més, una de les dues institucions pre­miades amb la Placa Nar­cís Monturiol ha estat l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS). L’acte de lliurament dels guar­dons va tenir lloc al Palau de Pedralbes el passat no­vembre amb la presència de l’aleshores secretari d’Universitats i Recerca, Joaquim Prats, i del direc­tor general de Recerca de la Gene ralitat de Catalu­nya, Xavier Testar.

35

notícies

Les noves facultats de Filosofia i de Geografia i Història han començat ja el seu paper com a elements dinamitzadors de la vida cultural de la ciutat i del barri del Raval.El mes de novembre es va cele­brar al nou edifici la jornada La Universitat en el Teixit Cultural del Raval, organitzada per la UB i Foment de Ciutat Vella, que va tractar sobre les noves oportu­nitats culturals que s’obren al barri amb la nova seu universi­tària. Entre d’altres activitats, durant la trobada es va fer la presentació de les noves facul­tats i algunes de les institucions ubicades al Raval: la Universitat Ramon Llull, el Centre d’Estudis i Recursos Culturals, el Centre de Cultura Contemporània de

Barcelona, el Museu d’Art Con­temporani de Barcelona, el Fo­ment de les Arts i del Disseny, la Fundació CIDOB, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), el Liceu i la Fundació Tot Raval. També es va presentar l’estudi Del Xino al Raval, elaborat pel catedràtic de Ciències Polítiques de la UAB Joan Subirats i pel profes­sor associat de Sociologia de la UAB Joaquim Rius. La jornada es va cloure amb la intervenció del rector de la UB, Màrius Ru­biralta, i de l’alcalde de Barce­lona, Jordi Hereu.El mateix mes de novembre van tenir lloc, a les noves facultats, les VII Jornades del Projecte Educatiu de Ciutat (PEC) i la I Trobada de les Comissions Te­màtiques. Les facultats també

Les noves Facultats del Raval inicien el seu paper a la Plataforma Universitat Cultura del barri

Actualment, una vintena de grups de recerca de la UB fan algun tipus de tasca vinculada a la cooperació universitària al desenvolupament. Aquesta és només una de les dades que mostren fins a quin punt l’ac­ció social i la cooperació inter­

nacional són importants dins les activitats de la Universitat de Barcelona. La Universitat ha creat recentment la Plata­forma per la Pau i la Coope­ració al Desenvolupament de la UB, un entorn de coordina­ció que acull totes les organit­

Deu anys de tasca solidària de la Universitat

Testimonis i víctimes de diferents conflictes del segle XX participen en unes jornades internacionals

“Qui no té memòria no té futur” va ser el títol de les jornades internacionals que van tenir lloc a l’Edifici Històric el passat novembre, en les quals van participar persones que treballen per a la resolució de conflictes als seus països malgrat ser objecte d’amenaces i patir un risc personal. És el cas d’Oksana Chelysheva, periodista i defensora dels drets humans a Txe­txènia, o de diferents testimonis dels conflictes dels Balcans. La trobada, organitzada conjuntament per Solidaritat UB i la Fundació Pau i Solidaritat del sindicat Comissions Obreres, va tenir el suport del Departament de Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat i es va emmarcar en els actes de la Quinzena de Solidaritat a la UB.

zacions i iniciatives de la co­munitat UB. Una de les més importants d’aquestes és la Fundació Solidaritat UB, crea­da ara fa 10 anys, i que té com a objectius canalitzar i impul­sar els esforços de la Univer­sitat i de les diferents entitats del Grup UB en aquest sentit. Segons el director de Solida­ritat UB, Xavier López, des de la universitat es pot treballar en la cooperació al desenvo­lupament a partir de les acti­vitats pròpies de la institució, la formació i la recerca, “tant pel que fa a la recerca feta des d’aquí per resoldre problemà­tiques d’allà, com a la creació d’equips conjunts d’investiga­dors, o a l’ajut per a la creació d’infraestructures de recerca en els països del Tercer Món”. A més, en el cas concret de la

UB, Xavier López assenyala que un aspecte positiu és el fet de disposar d’especialistes en pràcticament tots els àm­bits i destacar en alguns d’es­pecialment susceptibles d’in­terès per a la cooperació al desenvolupament, com ara la salut internacional, l’econo­mia del desenvolupament o la preservació del patrimoni, per citar­ne alguns. Solidaritat UB vol continuar amb les actuals línies de coo­peració per al desenvolupa­ment, així com amb una tasca a favor d’una cultura de pau i protecció dels drets humans. En aquest darrer sentit, cal fer esment a la tasca de l’Obser­vatori Solidaritat UB, un espai a internet dedicat a la infor­mació, el debat i l’anàlisi sobre conflictes arreu del món.

van acollir, conjuntament amb Casa Amèrica Catalunya, el Simposi Estat, Regió i Poder Local a Amèrica Llatina. Les jor­nades, coordinades per la pro­fessora Pilar Garcia Jordán, van estar organitzades pel Taller d’Estudis d’Investigacions Andi­

noamazòniques de la UB i hi van collaborar la Fundació Casa Amèrica Catalunya, el Ministeri d’Educació i Ciència, l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca i la Comissió de l’Agrupació de Recerca en Humanitats de la UB.

36

apunts de ciència

Cascades submarines a la MediterràniaL’impacte dels enfonsaments d’aigües costaneres denses en forma de cascades (cascading) a través dels canyons submarins del Mediterrani nord-occiden-tal al golf de Lleó, al nord de Catalunya, és un dels resultats més espectaculars que revela l’estudi publicat per la revista Nature el 16 de novembre. Pre-senten els resultats els investi-gadors Miquel Canals i Joan Fa-bres, del Grup de Recerca Con-solidat de Geociències Marines de la UB, i Pere Puig i Albert Pa-lanques, de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), en col-laboració amb Xavier Durrieu de Madron i Serge Heussner, del Centre de Formation et de Recherche sur l’Environnement Marin (CEFREM) de Perpinyà.L’enfonsament hivernal d’ai-gües denses en forma de cas-cades és un procés oceano-gràfic conegut des de fa temps en determinades regions oce-àniques. El golf de Lleó és una de les tres úniques àrees del mar Mediterrani on aquest fenomen ha estat observat regularment. Aquest cascading, juntament amb la formació d’aigua densa en alta mar, ori-gina les aigües intermèdies i profundes del Mediterrani occi-dental. “Mentre que els me-canismes que governen el pro-cés en alta mar són relativament ben coneguts, no succeeix el mateix a la zona costanera”, comenta el catedràtic Miquel Canals, investigador principal del Grup de Recerca Consolidat de Geociències Marines de la UB i primer autor de l’estudi.

L’origen dels canyons submarinsEls canyons submarins, que sovint enllacen amb cursos fluvials terrestres, són inter-

pretats habitualment com el resultat de processos erosius actius durant una successió d’episodis de baix nivell del mar (fins a -120 metres) al llarg dels darrers centenars de milers d’anys, en el període quaternari. Aquests episodis coincideixen amb les èpoques glacials, l’última de les quals va assolir el màxim grau de fred fa aproximadament 21.000 anys. Actualment, els canyons sub-marins es consideren general-ment inactius, des que el nivell del mar va assolir la cota actual com a conseqüència de l’aug-ment postglacial de les aigües. Els canyons submarins només experimenten reactivacions esporàdiques quan es produei-xen esllavissaments sedimen-taris a la capçalera o als flancs, o amb motiu de grans tempes-tes o arribades massives de sediment procedent de riua-des. Els resultats obtinguts pels investigadors catalans mostren, no obstant això, que

fins i tot en èpoques com l’ac-tual, amb un nivell del mar alt, pot produir-se un elevat trans-port de sediment que erosio-na de manera significativa el llit dels canyons a causa de processos exclusivament hi-drodinàmics.Les descobertes dels investiga-dors aporten una nova visió, de gran transcendència, amb rela-ció a les cascades d’aigua den-sa conegudes en nombroses regions costaneres del món, especialment en latituds altes. L’impacte que exerceixen so-bre la transferència massiva de matèria entre la zona costane-ra i l’oceà profund mai no havia estat demostrada amb tanta claredat. Un últim aspecte, no menys important, és que algu-nes modelitzacions recents indiquen que els enfonsaments d’aigües denses podrien ser afectats –fins al punt de que-dar bloquejats– per l’escalfa-ment climàtic global. Les con-seqüències en la ventilació de

les aigües intermèdies i pro-fundes, el segrest del CO

2 i l’ali-

mentació dels ecosistemes po-drien ser considerables. La recerca, iniciada fa vint-i-cinc anys, és fruit d’una estreta col·laboració entre els grups als quals pertanyen els autors, que han rebut finançament de diferents organismes. L’expe-riment que ha proporcionat els resultats descrits a l’article de Nature ha estat finançat per la Comissió Europea (projec-tes EUROSTRATAFORM i EU-RODORM, del V Programa marc, i projecte HERMES, del VI Programa marc), l’Oficina d’In-vestigació Naval de la Marina dels Estats Units, el CNRS-INSU francès i la Generalitat de Catalunya. La descoberta s’ha presentat el desembre al Fall Meeting de l’American Geo-physical Union (AGU) a San Francisco, un dels fòrums més importants del món en geo-ciències, on participen més de 7.000 investigadors.

© D

avid

Am

blà

s, G

RC

Geo

cièn

cies

Mar

ines

UB

solcs gegants

fons del canyó

capçaleracasc

ades

Profu

nd

itat (m)

-95

-800

37

apunts de ciència

La revista Science va publicar al mes de novembre un treball que demostra que el virus d’Ebola (ZEBOV) és la causa principal de la mortaldat en les poblacions de grans simis, prin-cipalment goril·les i ximpanzés, al santuari de fauna de Lossi, situat al nord-oest de la Re-pública del Congo-Brazzaville i al seu voltant. En un cens de nius que cobria una extensió de 5.000 km2 es dedueix que el ZEBOV ha matat un total de 5.000 goril·les.Aquest estudi ha estat elabo-rat per José Domingo Rodrí-guez Teijeiro, catedràtic del Departament de Biologia Ani-mal de la UB, Magdalena Ber-mejo, investigadora vinculada

Desxiframent de la seqüència genètica de l’eriçó maríPere Martínez Serra, profes-sor d’investigació ICREA al Departament de Genètica de la UB, és l’únic investiga-dor espanyol que ha col-laborat en el desxiframent de la seqüència del genoma de l’eriçó marí, una fita cien-tífica publicada en un arti-cle a la revista Science el

passat divendres 10 de no-vembre. La descodificació de 23.300 gens dels 814 mi-lions de bases nucleòtides dels cromosomes de l’eriçó és obra d’un consorci inter-nacional liderat pel Centre de Seqüència del Genoma Humà del Col·legi Baylor de Medicina de Texas (Estats

Units) en què han participat més de 200 experts de tot el món. L’estudi està patroci-nat per la Fundació Nacional de les Ciències i els insti-tuts nacionals de salut dels Estats Units.Segons l’estudi, el genoma d’aquest invertebrat marí –un equinoderm de la clas-

se dels equinoïdeus– és molt més semblant del que es pensava al de l’ésser humà. La proximitat genè-tica descoberta ara podria convertir l’eriçó en un orga-nisme model per fer estu-dis sobre malalties huma-nes com el càncer o la dis-tròfia muscular.

Guia del consum de peix i marisc segons els efectes per a la salutLa Unitat de Toxicologia de la Facultat de Farmàcia de la UB i el Laboratori de Toxicologia i Salut Mediambiental de la URV han dut a terme l’estudi Con­taminació química pels aliments més consumits a Catalunya. Avaluació del risc per a la salut de la població associat a la pre­

sència de contaminants químics en peix i marisc durant el període 2004­2005. L’estudi, dirigit per Joan M. Llobet, catedràtic del Departament de Salut Pública de la Facultat de Farmàcia de la UB, i Josep Lluís Domingo, catedràtic de Toxicologia de la URV, determina les concen-

tracions de diversos contami-nants en catorze espècies ma-rines fresques, que són les més consumides per la població resident a Catalunya: sardina, tonyina, anxova, verat, empera-dor, salmó, lluç, moll, llenguado, sípia, calamar, musclo, cloïssa i gamba.

L’estudi també determina els nivells dels àcids grassos ome-ga-3: eicosapentanoic (EPA) i docosahexanoic (DHA). A l’es-tudi ara publicat, el salmó, seguit a gran distància pel verat, el moll, el lluç i el cala-mar, van ser les espècies amb nivells més alts d’omega-3.

El virus d’Ebola delma les poblacions de grans simis

a aquest Departament, i Alex Barroso, col·laborador, amb la participació de Germán Illera, investigador associat al pro-grama ECOFAC de la UE, Carles Vilà, professor associat del De-partament de Biologia Evo-lutiva de la Universitat d’Upp-sala (Suècia), i Peter Walsh, investigador d’Antropologia Evolutiva del Max Planck Ins-titute (Alemanya).Els autors de l’estudi han com-provat que el desfasament de l’inici de la mortaldat entre els diferents grups de goril·les veïns estudiats és molt proper a la longitud del cicle de la malaltia de ZEBOV, dotze dies, la qual cosa evidencia que la transmissió de grup en grup

n’ha amplificat la mortaldat. La recerca conclou que la mort de més de 5.000 goril·les a l’àrea d’estudi és un cas únic de pèrdua d’efectius en una població animal en tan poc de temps i alhora evidencia que la transmissió entre famílies incrementa els episodis de mortaldat. Fins ara s’especu-

lava amb la hipòtesi que la transmissió es produïa a tra-vés de diversos focus de con-tagi entre l’espècie portadora del virus (Nature va publicar un article al començament d’aquest any en què assenya-lava la possibilitat que fossin algunes espècies de ratpe-nats) i els goril·les.

Investigadors del Centre Internacional de Recherches Médicales de Franceville (Gabon) a la selva tropical pantanosa del santuari de goril·les de Lossi (República del Congo). Foto: Alex Barroso.

38

notícies

Els secrets de les etiquetes comercialsClaudi Mans, catedràtic del De­partament d’Enginyeria Quí­­­­­mica, aborda el món del con­sum i l’etiquetatge de produc­tes al llibre Els secrets de les eti­quetes. La química dels produc­tes de casa (Ed. Mina). Per mitjà de les etiquetes, l’autor ens parla de curiositats i de dife­rents aspectes de la ciència de la vida quotidiana vincu­lats al consum d’aliments i als productes de neteja i cosmè­tica, roba i sabates.Una etiqueta és una peça de disseny gens trivial: és una de les eines empresarials més im­portants a l’hora d’oferir­nos

dades del producte i la imat­ge de marca. Pot ser una peça d’informació sanitària o nu­tricional i tenir instruccions per al reciclatge. També pot ser un objecte artí­­­­stic, disse­nyat per grafistes o pintors famosos, o bé una peça literà­ria curta, a l’estil dels haikus. Encara més, n’hi ha que són peces de col·leccionisme o objectes d’estudi i de catalo­gació per biblioteques i medi­ateques (el que es coneix com a ephemer). En els quatre primers capí­­­­tols del llibre s’analitzen els prin­cipals elements informatius

de les etiquetes dels aliments, els productes d’higiene per­sonal i els cosmètics, els pro­ductes de neteja i la roba i el calçat. El cinquè i darrer capí­­­­­tol descriu aspectes generals de la retolació i l’etiquetatge, el reciclatge de l’envàs o els diversos sí­­­­mbols dels aerosols. L’apèndix, finalment, conté un glossari sobre el significat de termes habituals a les etique­tes de productes alimentaris (per exemple, llet UHT, conyac VSOP o l’almí­­­­var de 30º Brix). A l’interior de les solapes del llibre hi ha tots els sí­­­­mbols citats al llarg de l’obra.

El catedràtic Joan Armengol, Premi Atlas 2005

Joan Armengol, catedràtic i director del Dept. d’Ecologia a la UB, ha estat distingit amb el Premi Atlas 2005 a la categoria de trajectòria exemplar en l’àmbit medi­ambiental. Els premis Atlas, creats el 1998, són fruit d’un protocol de col·laboració entre la UGT i el Departa­ment de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya per reconèixer les iniciatives exemplars desenvolupades en l’àmbit sociolaboral i res­pectuoses amb l’entorn.

Presentació de l’Institut de Nanociència i Nanotecnologia de la UBL’Institut de Nanociència i Nanotecnologia de la UB es va presentar en un acte a les facultats de Fí­­­­sica i Quí­­­­mica el passat 14 de desembre.El nou Institut de Nanociència i Nanotecnologia (IN2UB) con­centrarà un gran nombre d’in­

vestigadors de l’àrea de la na­notecnologia de diversos de­partaments de les facultats de Fí­­­­sica, Quí­­­­mica, Farmàcia, Bio­logia i Medicina i del Parc Cien­tí­­­­fic de Barcelona. Amb voluntat integradora, el nou Institut pro­porcionarà cohesió als grups i

les infraestructures de recerca en nanociència i nanotecnolo­gia, i els dotarà de l’organització i visibilitat exterior adequades. Així­­­­ mateix, permetrà millorar la col·laboració amb els grups d’altres universitats i, especial­ment, amb l’Institut Català de

Nanotecnologia. A més, facilita­rà la relació amb el sector indus­trial interessat en aplicacions de les nanotecnologies i contribui­rà a construir un projecte global que ajudi a vertebrar tot el po­tencial de recerca nanotecnolò­gica de Catalunya.

Unes mil persones visiten la mostra Exponano

Prop de mil persones, majorità­riament estudiants de secun­dària, han participat durant els darrers dos mesos de les visites guiades i els debats en el marc de l’exposició “EXPONANO. Més petit que petit: la nanotec­nologia a debat” (www.pcb.ub.es/exponano), organitzada pel Parc Cientí­­­­fic de Barcelona amb la col·laboració de l’Ins­titut de Nanociència i Nanotec­nologia de la UB i l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya, entre d’altres. “EXPONANO” s’ha desenvolu­pat en el context d’un projecte

europeu per proporcionar in­formació, fomentar noves vo­cacions i estimular el debat en­torn de la nanotecnologia i les seves aplicacions a la vida quo­tidiana. En aquest sentit, s’han obert al públic set rèpliques d’aquesta mateixa exposició simultàniament a Itàlia, França, Estònia, Bèlgica, Alemanya, Suècia i Portugal. La mostra que s’ha pogut veure a Barcelona és una acció del Programa Recerca en Societat, del PCB, i ha estat finançada a més pel Ministeri d’Educació i Ciència, el Depar­tament d’Educació i Universitats

de la Generalitat de Catalunya i el projecte europeu Nano2Life. En el transcurs de la mostra, s’han recollit els diversos pa­rers dels visitants amb l’objec­tiu de redactar un informe sobre les percepcions del pú­

blic. Aquests resultats, junta­ment amb els obtinguts a la resta de països, es presentaran a escala europea en una con­ferència a Brussel·les, durant el mes de febrer de 2007 (www.nanodialogue.org).

39

notícies

Amb l’objectiu d’impulsar el vessant informatiu d’Eubràdio, el Vicerectorat d’Estudiants i la direcció de l’emissora, amb l’as­sessorament del Gabinet de Premsa de la UB, s’han propo­sat de posar en marxa, durant el primer trimestre de 2007, un butlletí­­­­ setmanal de notí­­­­cies que també incorporarà entre­vistes amb representants dels diferents col·lectius de la comu­nitat universitària i un espai de

El rector, Màrius Rubiralta, entrevistat per Àlex Fernández de Castro, director d’Eubràdio, el passat 4 de desembre.

www.eubradio.org potencia els espais informatius

col·laboració amb les associaci­ons d’estudiants. L’elaboració de monogràfics sobre les dife­rents facultats i escoles de la Universitat, i l’emissió en diferit d’actes destacats que hi tin­guin lloc són altres projectes de futur que estudien els res­ponsables de l’emissora.Eubràdio, creada el 1999 per estudiants de la Universitat de Barcelona, ja fa més d’un any que emet els continguts a tra­

‘Diario Médico’ premia la recerca biomèdica a la UB“Les millors idees de l’any”, un certamen promogut per la publicació Diario Médico per reconèixer la innovació en el camp de la recerca biomèdi­ca, ha premiat enguany diver­ses investigacions en el marc de la UB.En l’apartat de polí­­­­tica sanità­ria, ha estat guardonat el Centre de Recerca en Salut Interna­

cional de Barcelona (CRESIB), impulsat per la UB, l’Hospital Clí­­­­nic de Barcelona (HCB), l’Ins­titut d’Investigacions Biomè­diques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) i els anteriors depar­taments de Salut i d’Educació i Universitats de la Generalitat de Catalunya. En l’apartat de recerca i farmà­cia, un dels guardons ha estat

per a la primera filmació per ressonància magnètica del procés de maduració cerebral en el pas del balboteig a la parla, en què han col·laborat la UB, la UAB i la Corporació Sa­nitària Clí­­­­nic (CRC). L’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona i l’Hospital Clí­­­­nic de Barcelona també han estat reconeguts per la creació de la primera

Unitat de Cirurgia de l’Epilèpsia a Catalunya. En la mateixa cate­goria, s’ha premiat així­­­­ mateix el treball cientí­­­­fic sobre el con­trol dels lí­­­­pids en el cicle cel­lular dels hepatòcits, publicat a la revista Science pels investiga­dors Albert Pol i Cecí­­­­lia Albor, del Departament de Biologia Cel·lular i Anatomia Patològica de la UB i de l’IDIBAPS.

Conferència de la catedràtica Mercè Durfort en l’homenatge a Ramón y Cajal a l’Ajuntament de Barcelona

En l’acte, marc de presentació així­­­­ mateix del programa Bar­celona Ciència 2007, també hi va participar Joaquim Fuster de Carulla de la Universitat de Califòrnia.Santiago Ramón y Cajal (Petilla de Aragón, 1852 ­ Madrid, 1934) va compartir el Premi Nobel de Medicina de 1906 amb l’italià Camilo Golgi pels tre­balls sobre l’estructura del sis­tema nerviós. Creador de la teoria de la neurona i de la important escola histològica

de Madrid, el 12 de desembre de 1887 va prendre possessió de la Càtedra d’Histologia i His­toquí­­­­mica de la UB. “Va optar per la Universitat de Barcelona –va dir Durfort– pel fet que l’ambient cientí­­­­fic de l’època li semblava més favorable per a una recerca de qualitat, atès que creia que hi tindria més recursos per dur­la a terme i per poder publicar­la.” Cajal va perfeccionar diverses tècni­ques d’impregnació argèntica per a l’estudi microscòpic de

les neurones. El 1988 formula el postulat de la teoria neuronal, basat en la individualitat de les cèl·lules nervioses i dels con­tactes que estableixen entre si, i postula la llei de la polaritza­ció dinàmica. Durant la seva estada a la ciutat va crear la revista Trabajos del Laboratorio de Histología de la Facultad de Medicina de Barcelona i va publicar a la Gaseta Mèdica Ca­talana, la Revista de Ciències Mèdiques de Barcelona i la Ga­ceta Sanitaria de Barcelona.

vés d’Internet, perí­­­­ode durant el qual ha obtingut una mitja­na de 1.300 visites setmanals. El web www.eubradio.org ofe­reix als oients un model de ràdio a la carta amb espais

gravats en format MP3, estruc­turats en tres blocs temàtics generals: programes musicals, programes no musicals (bàsi­cament monogràfics) i progra­mes informatius.

“L’etapa barceloni­na de Santiago Ra­món y Cajal (1887­1892)” és el tí­­­­tol de la conferència que

va impartir Mercè Durfort, cate­dràtica del Departament de Biologia Cel·lular, en l’acte d’ho­menatge presidit per l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, el 12 de desembre, al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, amb motiu del centenari de la concessió del Premi Nobel de Medicina al prestigiós històleg.

40

notícies

Mig segle d’esports a la UB

Corria l’any 1944 quan l’edu­cació física va esdevenir assig­natura obligatòria en els plans d’estudi universitaris espa­nyols, i va ser arran d’aquesta novetat que, el 1952, es va iniciar a l’avinguda Diagonal la construcció de l’anomena­

Al llarg de 2007, Esports UB organitzarà tot un seguit d’actes i activitats per commemorar els 50 anys de l’entrada en funcionament de les seves instal·lacions. Lluny de conformar-se a mirar cap enrere, com ara a la pèrdua de patrimoni amb la venda d’espais a prin-cipis d’aquesta dècada, el servei treballa per millorar i ampliar la seva oferta.

lliure, fins a 25 activitats diri­gides amb un total de 310 hores setmanals, acull dife­rents competicions università­ries i partits internacionals, organitza activitats infantils com ara l’escola de tennis i els campus d’estiu i de Nadal i proposa programes d’ajut i de tutorització per a esportistes, a més de crèdits de lliure elecció per als estudiants.Pel que fa a les millores recents o en vies d’entrar en servei, cal esmentar l’ampliació i reorde­nació de l’espai de la sala de fitness, la instal·lació de quatre pistes de pàdel a l’actual espai

da Ciutat Esportiva Universi­tària de la Universitat de Bar­celona. El 1957, 120.000 me­tres quadrats d’instal·lacions eren ja una realitat: piscina, frontó, sis pistes de tennis de terra batuda, una pista d’atle­tisme, dos camps de futbol,

un camp de rugbi i una pista poliesportiva, vestidors, bar i habitatge. Cinquanta anys més tard, les possibilitats d’abonament es troben ober­tes a un ampli ventall de col­lectius i el servei s’ha conver­tit en un dels complexos es­portius més grans de la ciutat pel que fa a infraestructura esportiva i en el centre de lleure, esport i salut dels membres de la comunitat universitària.Enguany, Esports UB ofereix, a més de l’aprofitament dels actuals 95.000 m2 d’instal·la­cions mitjançant la pràctica

4. Prova d’atletisme el curs 1957­1958.

5. Joan Antoni Samaranch, en aquella època regidor d’esports de l’Ajuntament de Barcelona, entre les personalitats assistents a la llotja de la pista d’atletisme a la fi dels anys cinquanta.

6. La tennista Arantxa Sánchez Vicario i l’atleta Javier Moracho durant la consecució d’un rècord Guiness, l’any 1989, que va consistir a celebrar una prova de relleus durant 24 hores seguides i que va concentrar més de 500 corredors i corredores.

1

2 3

4 5

41

notícies

Mig segle d’esports a la UB

poliesportiu i el control auto­matitzat dels accessos als ves­tidors de la piscina i la sala cardiovascular. Però els plans de futur (pla director 2007­2010) són molt més ambicio­

d’una nova pista poliesporti­va al costat de l’entrada del frontó i, finalment, dotar de control d’accessos les dife­rents instal·lacions. Són reptes que, quan es facin realitat,

permetran optimitzar els recursos i augmentar­ne la qualitat, a més d’incrementar les xifres d’abonats, que el curs 2005­06 van superar els 6.600.

Medaller Campionats d’Espanya Universitaris 1989-2006 Universitats 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 TOT

Barcelona (UB) 21 17 38 30 39 26 45 33 37 48 40 46 26 25 35 34 32 34 1597Politècnica de Madrid 36 37 40 34 29 28 33 26 31 36 25 24 23 22 33 29 22 39 1425complutense de Madrid 31 20 25 30 33 30 39 28 29 27 28 34 27 32 19 24 18 41 1348País Basc 15 22 21 23 22 38 30 30 40 26 23 36 33 26 29 31 26 33 1317oviedo 19 9 22 21 17 23 23 18 23 20 26 30 24 19 18 18 21 35 991València 13 15 11 7 11 15 23 25 20 26 32 19 21 18 18 23 22 34 888UneD 2 12 8 11 11 25 11 15 21 16 24 28 29 19 19 19 20 24 814Granada 25 18 14 19 12 13 13 21 17 23 16 24 11 8 11 25 11 20 766Valladolid 9 16 18 8 9 17 13 21 22 24 18 14 13 7 8 10 10 11 673salamanca 14 16 16 16 12 12 9 13 12 13 17 13 12 8 7 8 6 9 579

1 Entrada a les instal·lacions esportives de la UB per l’avinguda Diagonal a la fi dels anys cinquanta.

2 i 3 Quan es va construir, en els anys cinquanta, la piscina feia 5,5 m de fondària a la part més fonda i tenia una torre de salts de dues palanques de 5 i 10 metres i dos tram­polins de 3 metres. Quan es van fer els treballs de climatització, l’any 1998, es van eliminar els trampolins i la torre, que no es podien utilitzar des de feia temps. Actualment, la fondària és de 3,5 metres, tot i que ara les piscines acostumen a tenir una profunditat d’1,60 a 2 metres. Amb la fondària actual, encara s’hi podrien fer salts però amb trampolins de només un metre.

sos i inclouen, entre d’altres, la reordenació de la zona sud i de l’accés per l’avinguda Diagonal, la instal·lació de gespa artificial a l’actual camp de futbol de terra, la ubicació

Rànquing esportiu, d’un total de 67 universitats participants, que lidera la Universitat de Barcelona des que funciona el Comitè Espanyol de l’Esport Universitari (CEDU).

6

42

notícies

Enguany es compleix el cin­quanta aniversari de la inaugu­ració de les Llars Mundet a la Vall d’Hebron. L’any 1954, l’em­presari i filantrop empordanès establert a Mèxic, Artur Mundet Carbó, va fer una donació de quaranta milions de pessetes a la Diputació de Barcelona per construir, a partir d’un edifici inacabat de 1927, un complex arquitectònic destinat a tas­ques socials, on es poguessin traslladar els residents de la vella Casa de la Caritat del Raval. El projecte es va encarregar a l’arquitecte Manuel Baldrich, el

Cinquantenari de les Llars Mundet

qual va dissenyar un conjunt d’edificis de caràcter funciona­lista, inaugurats el 1957.En la nova institució van arribar a viure mil infants interns, els quals tenien problemes de ca­ràcter social i provenien de fa­mílies desestructurades. A més de l’internat, les Llars Mundet també acollien la residència per a gent gran Anna Gironella de Mundet. El 1971 es va afegir a aquests espais l’Institut Psico­pedagògic, destinat a perso­nes amb disminucions.El 1972, el llavors president de la Diputació, Joan Antoni Sa­

maranch, va posar la primera pedra del que aleshores va rebre el nom d’escoles Pando Mundet i residència Serradell Trabal. L’escola parvulari Ma­nuel Pando Mundet es va fer gràcies a la donació del matri­moni Pando­Mundet, parents d’Artur Mundet. Va ser conce­buda com a escola per als nens orfes acollits a les Llars Mundet, però oberta a la vegada als nens del barri. Actualment, porta el nom Els Pins. La resi­dència Serradell Trabal, alçada a partir de la donació de Fran­cesca Trabal, vídua de Serradell, és un edifici de tres pisos con­cebut inicialment com a resi­dència, en règim d’internat, per a criatures de quatre a deu anys. Actualment l’ocupen de­pendències administratives de la Diputació.Avui les antigues Llars Mundet estan dividides entre el cam­pus de Mundet i les dependèn­cies de la Diputació, amb un complex educatiu i esportiu. La UB va dur a terme tota una tasca de reforma i condiciona­ment d’aquests edificis, des­

Un indià obsessionat per la beneficència

prés que li fossin cedits per la Diputació el 1987. Els espais van remodelar­se seguint els plànols de l’arquitecte Fran­cesc Labastida i el catedràtic emèrit d’Urbanisme de la UPC Manel Ribas, que precisament havia col·laborat feia més de trenta anys amb l’arquitecte Manuel Baldrich quan aquest va dirigir la construcció de les Llars Mundet.El campus de Mundet està integrat per cinc construcci­ons: l’edifici de Ponent, que acull la Facultat de Psicologia; l’edifici de Llevant, amb els departaments de Pedagogia i Formació del Professorat, i la biblioteca del campus; l’edifici de Migdia, on hi ha les facul­tats de Pedagogia i Formació del Professorat, i també la seu de l’Institut de Ciències de l’Educació; l’edifici del Teatre, que acull l’Aula Magna de les facultats de Formació del Professorat i Pedagogia, i la de Psicologia; i l’edifici de l’Admi­nistració de Campus. En el re­cinte també es troba el Palau de les Heures.

De visita a Barcelona el juliol passat, Francesc Domènech Planas (Badalona, 1925), casat amb la néta més gran d’Artur Mundet, Josefina, ens explica que el matri­moni Mundet­Gironella va tenir quatre filles: Josefina, Teresa, Anna Maria i Ra­mona (Monchi), i un sol fill, que va morir molt jove, als vint anys. Aquesta desgràcia va deixar una empremta fonda al matri­moni, ja que, a partir d’aleshores, va començar a dedicar­se a les obres de cari­tat. Es comenta que el fill, abans de morir, va dir als pares que la seva part de l’herència la donessin a la beneficència. Això va con­vertir Artur Mundet en un gran filantrop.

En una de les seves visites a Barcelona, l’any 1954, Mundet va llegir a la prem­sa una queixa del president de la Diputació d’aleshores, el marquès de Castellflorite, pel fet que darrerament no hi havia gaires donacions i que la Casa de la Caritat per a nens desem­parats estava abandonada. Artur Mun­det es va presentar al marquès i va oferir­li un donatiu. Va preguntar quant calia per acabar l’obra i van dir­li que vuit milions de dòlars. La seva respos­ta va ser que ell en donaria la meitat i que l’altra meitat la posés la Diputació. I així va ser.

Gaudiu de la tecnologia més avançada en el tractament d’aigua per a la vostra llar

tractaments d’aigua

Descompte especial: 10%

Protegiu de la calç la vostra caldera, calefacció i electrodomèstics a la vostra llar

Oblideu-vos de les ampolles d’aigua! Beveu i cuineu amb aigua pura i saludable d’alta qualitat

Obteniu uns cabells sedosos i una pell molt més suau per a tota la vostra família

Descobriu un gran estalvi en energia i productes de neteja, amb aigua descalcificada

Osmosi inversa d’última

generació

Atenció al client: 902 232 444

www.aquaprojects.es

44

notícies

La Fundació Privada P. i P. Pizarroso convo-ca unes beques adreçades a estudiants de Les tituLacions de Medicina, FarMàcia, bioLogia, bioquíMica, PsicoLogia i inFerMeria de La ub. Podran concórrer a aquestes beques els alumnes que esti­guin cursant els estudis de grau i que reuneixin els requisits que quedin establerts anualment a la corresponent convo­catòria. Per a l’any 2006, la Fundació P. i P. Pizarroso convoca sis beques de 5.000 euros cadascuna.

Sabíeu que...?La PriMera antoLogia Poètica en casteLLà (PubLica-da eL 1605 Per Pedro esPinosa) ha estat objecte ara d’una edició crítica i coMentada a càrrec del professor del Departament de Filologia Hispànica José María Reyes i la professora de la Universitat La Sapienza de Roma Inoria Pepe Sarno. Primera parte de flores de poetas ilustres de España (editorial Cátedra) és un autèntic clàssic de la literatura castellana que reu­neix composicions de caràcter tradicional amb les d’autors molt joves en la seva època, com ara Quevedo, Lope o Góngora, que anunciaven les noves tendències barroques.

eL nou PortaL de revistes cientíFiques ub (www.bib.ub.edu/revistes-ub/) recuLL 60 títoLs de revistes cien-tíFiques, 22 de les quals són actualment accessibles a través d’in­ternet. De les 60 publicacions, 29 són editades per facultats, depar­taments, centres i instituts vinculats a la Universitat de Barcelona, 26 les publica el Servei de Publicacions i Edicions de la UB i cinc són en format digital. El Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI) de la UB ha posat en funcionament aquest portal, que per primer cop permet accedir i localitzar totes les revis­tes editades a la UB. La Universitat se suma amb aquesta iniciativa al moviment Open Access que promou l’accés gratuït i a través d’internet a tota la literatura creada pels acadèmics.

eL catedràtic eMèrit de La universitat de barceLona jordi sabater Pi ha estat distingit aMb eL 20è PreMi esteve bassoLs “senyor de barceLona”, que reconeix la contribució a la projecció de la ciutat mitjançant la seva tasca, imatge i prestigi social. El guardó, atorgat per l’Associ­ació Catalana de Comunicació i Relacions Públiques i la Fun­

dació per al Foment de la Comunicació ­ Àgora, va ser lliurat el passat 24 de novembre en un acte celebrat al Palau de la Música Catalana. L’etòleg Sabater Pi està considerat com una de les primeres autoritats mundials en l’estudi dels primats en estat natural i dels amfibis. D’altra banda, recent­ment s’ha incorporat a la Memòria Digital de Catalunya part del fons de la col·lecció Sabater Pi del Parc Científic de Barcelona, concretament la col·lecció digital Dr. Sabater Pi. Dibuix naturista. La Memòria Digital de Catalunya és un projecte en col·laboració amb el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) i consisteix en un dipòsit cooperatiu des del qual es poden consultar, en accés obert, col·leccions digitalitzades de diversos materials.

L’atri soLar ubicat a Les FacuLtats de Física i quíMica de La ub Produeix 58.110 kiLowatts hora cada any i evita L’eMissió a L’atMosFera de 615 tones anuaLs de co

2. Aquestes són algunes dades obtingudes el primer any de

funcionament d’aquesta instal·lació de 375 m2. Amb motiu del seu aniversari, el passat mes de novembre l’atri solar va ser visitat pel president de l’Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida i segon tinent d’alcalde l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Portabella. L’Atri solar s’integra en el projecte europeu UnivERsol (Universitats, ener­gies renovables, solar) impulsat per la UB i coordinat pel professor Antoni Lloret, del Departament de Física Aplicada i Òptica.

saber si té soLució La caLvície coMuna o si eLs cosMè-tics Fan MaL a La PeLL són aLgunes de Les Preguntes que es resPonen aL LLibre Salvem la pell (editorial La Campana) publicat pels dermatòlegs i professors de la Facultat de Medicina de la UB Francesc i Ramon Grimalt. Amb un estil divulgatiu i ple de sentit de l’humor, els autors han triat una sèrie de temàtiques relacionades amb la pell i les patologies més fre­qüents que presenta. Al llarg de l’obra es parla, per exemple, del lligam entre la pell i l’estat d’ànim del pacient (la psicodermato­logia). Els autors tampoc no s’obliden de donar respostes a falsos mites (“es poden tornar blancs els cabells per culpa d’una des­gràcia?”, “menjar xocolata provoca grans a la cara?”) i d’explicar la base científica dels estigmes sagnants en mans i peus de místics com ara sant Francesc d’Assís o santa Caterina de Siena.

45

PubLicacions

El espíritu del reportajeJaume Vilalta

Aquest llibre és fruit dels vint-i-cinc anys d’experiència de

Jaume Vilalta com a reporter. Defineix el reportatge de tele-

visió i analitza la manera com s’han d’explicar les històries.

Forma part de la col·lecció “Comunicació Activa”, dirigida per

Antoni Mercader Capellà, cap del Departament de Didàctica

de l’Educació Visual i Plàstica de la Facultat de Formació del

Professorat de la UB.

CosmosCarl Sagan

Per primera vegada es publica en català aquesta obra, una de

les més destacades de la literatura internacional de divulgació

científica. Des de la infinitud de l’univers fins al món invisible

dels àtoms, des del naixement de les estrelles fins a l’aparició de

la vida, Sagan aconsegueix transmetre els coneixements d’una

manera entenedora i apassionant.

Per primer cop Publicat en català

La meva família i altres animals, dins la col·lecció “Català fàcil”Gerald Durrell

Aquesta coneguda novel·la tanca la

col·lecció “Català fàcil” d’obres de

la literatura universal, biografies de

personatges populars i assajos sobre

temes de cultura catalana, el text dels quals s’ha simplificat i

adaptat per utilitzar-los en l’aprenentatge del català. A més,

els llibres van acompanyats d’un CD amb la lectura del text.

És el primer cop que es publica una eina d’aquest tipus, força

comuna en l’estudi d’altres idiomes com ara l’anglès, per a

l’aprenentatge del català. La meva família i altres animals explica

amb un toc d’humor les vicissituds d’una família anglesa que

es trasllada a l’illa grega de Corfú.

Guia de Conversa Universitària. Amazic-Català

La col·lecció “Guies de Conversa” posa

a l’abast dels qui arriben per primera

vegada a la UB des de diferents països

una recopilació de frases i vocabulari

per ajudar-los en els primers con-

tactes i per facilitar-los les relacions

personals, perquè l’estada i la convivència amb els diferents

àmbits universitaris els siguin còmodes i senzilles des del

primer moment.

Podeu adquirir aquestes obres a les llibreries habituals i a través del portal de les publicacions de la universitat de barcelona: www.publicacions.ub.es

Diàlegs sobre evolució genètica i cultural. Cap a l’home responsableJean Dausset i Macià Tomàs

Aquesta obra confronta els punts de vista

de Jean Dausset, premi Nobel dedicat a la

recerca en biologia, amb Matías Tomás,

un metge format en medicina social que a

través de la professió coneix els efectes de les malalties en els seus

pacients. Incideix en els problemes de la medicina actual i les pers-

pectives de futur i reflexiona sobre el fet que, en el cas de l’home,

la selecció cultural guanya la natural.

Educació. MUNICIPIS i RepúblicaRafael Aracil i Antoni Segura

(coordinadors)

És clarament durant la Segona República

quan convergeixen i culminen tots els

esbossos i avenços iniciats molts anys

abans en matèria educativa. A Catalunya,

i especialment a Barcelona i el seu entorn de municipis, ja des dels

primers anys del segle XX es troben les propostes més avançades de

la renovació pedagògica que consideren l’escola i el seu entorn com

un mitjà per a la formació moral i social de l’individu.

i per als que estan aPrenent català:

Gener

Del dilluns 22 al dissabte 10 de febrer

• Exposició homenatge a José María Valverde, “Imatges i pa-raules”. Al vestíbul de l’Edifici Històric (Gran Via, 585).

Dijous 25

• Petites òperes. Obres de Gae-tano Donizetti, Giuseppe Verdi, Wolfgang. Amadeus Mozart i Charles Gounod. Al Paranimf de l’Edifici Històric, a les 20 h.

Del dilluns 26 al dissabte 10 de març

• Exposició Filatèlia a la Univer-sitat. A l’Edifici Històric de la UB.

Març

Dijous, 1 de març

• Concert del grup Quartet Image Ensemble. Al Paranimf de l’Edifici Històric, a les 20 h.

Del dimecres 14 al dissabte 24

• Exposició homenatge al al ca-tedrátic Josep Salvador Jassans. Al vestíbul de l’Edifici Històric.

Si esteu organtizant alguna activitat a la UB que tindrà lloc entre abril i juny, feu-nos-ho saber. Ho anunciarem en aquesta secció d'agenda. Envieu-nos-en les dades, com ara la descripció de l'activitat, les dates, l'hora, el lloc i el vostre contacte a través del formulari que trobareu a www.ub.edu/comint/agenda o per fax al 93 403 53 57.

agenda

Dijous 22 de març

• Concert de l’Orquestra Univer-sitat de Barcelona. Al Paranimf de l’Edifici Històric, a les 20 h.

Dimarts 27

• Matesfest-Infofest. A la Facultat de Matemàtiques (Gran Via, 585).

abril

Del dimecres 11 al dissabte 14

• Congrés “A share legacy: Isla-mic science east and west”. A l’Edifici Històric.

Febrer

Dijous 8

• Concert de piano de Daniel Blanch, piano. Al Paranimf de l’Edifici Històric, a les 20 h.

Dijous 15

• Jornada homenatge al profes-sor Antoni Comas. A l’Edifici Històric.

Dijous 22

• Concert del Quartet Versus. Al Paranimf de l’Edifici Històric, a les 20 h.

Saló de l’EnsenyamentDel 21 al 25 de març, a la Fira de Barcelona, al recinte de Montjuïc, es farà el Saló de l’Ensenyament. La Universitat de Barcelona i les institucions del Grup UB hi presentaran la seva oferta educativa.

Els actes anunciats en aquesta agenda poden ser objecte de canvis de darrera hora.

�������������

�����������������������������������������������������������������������������������

����������������������������������������������������������

�����

�����

������

�����

���

��������������������������������������������������������������

���������������������������������

��������

�����������������������������������������

��������

�����������������������������������������

��������

����������������������������������������������������� ��������������������

������������������������������������ ����������������������

������������������������������������������� �������������������

������������������������������������������� ��������

���������������������������� ���������������������

�������������������� ���������������������

�������������������������������� ���������������

�����������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������

��������������������������������������������������

��������������������������������������

����� ���������� ��������� ������ ���������������� ���� ���� ���� � � � � ����� ���� ���� ������������������ � � � � ������������������

����������������������������������������������������������������

����������������������������������������������������������������

������������������������������������������������������������������������

���������������������������������������

�����

�����

������

�����

���

48

SOM ub

Aquestes activitats, suscepti-bles de ser reconegudes com a crèdits de lliure elecció, te-nen una tipologia de cursos molt variada, que s’adreça a diversos col·lectius, com ara estudiants que vulguin conèi-xer on treballaran d’aquí a uns anys, estudiants dels darrers cursos interessats a conèixer els processos de selecció de les empreses o titulats inte-ressats a situar-se o reubicar-se professionalment.

Jornades d’Orientació ProfessionalFeina UB, en coordinació amb els centres de la UB, i amb la col·laboració de Porta22 de l’Ajuntament de Barcelona, organitza un any més aquestes

Formació per a la inserció laboral

jornades, adreçades als estudi-ants i titulats universitaris de les diverses facultats i escoles universitàries. Les jornades, que enguany tindran lloc en setze centres, des del desem-bre de 2006 fins al maig de 2007, analitzen la inserció la-boral des del punt de vista de cadascun dels ensenyaments, mitjançant conferències i tau-les rodones que inclouen te-mes com ara els instruments de recerca de feina, els proces-sos de selecció habituals en els diversos àmbits laborals, els perfils professionals més sol-licitats, els serveis d’inserció laboral dels centres, testimonis i experiències de professionals en actiu i exalumnes en el món laboral, etcètera.

Feina UB ha presentat la nova oferta formativa per al segon semestre del curs acadèmic 2006-2007, destinada a l’alumnat i a les persones titulades de la UB que estiguin interessades a preparar la transició al mercat laboral i millorar les seves habilitats i competències dins l’entorn de treball.

Una estudiant lliura un currículum a representants d’una empresa en una de les activitats organitzades a la UB.

Novetats a Antics UBAntics UB continuarà, amb vista a l’any vinent, tot un conjunt de projectes i n’impulsarà de nous. En primer lloc, ha començat l’any regalant als socis que ho són des de l’any 2000 una agen-da de la Universitat com a premi a la seva fidelitat. A principi del 2007 es posarà en marxa un nou portal a internet amb tota la informació que pot ser d’inte-rès per als socis, com ara els ser-veis dels quals poden gaudir o un espai d’informació i intercan-vi entre els membres d’Antics UB. D’altra banda, s’ha iniciat una nova línia de col·laboració amb el Departament de Disseny i Imatge de la Facultat de Belles Arts. Com a primer resultat d’aquesta relació, s’ha elaborat un tríptic informatiu nou sobre Antics UB. En un altre ordre d’actuacions, s’ha posat en mar-xa el Grup d’Alimentació, que portarà a terme diverses activi-tats aquest any 2007, com ara un article mensual relacionat amb el món de l’alimentació o un tast de xocolata el proper mes de gener.

Cursos de formació per a la inserció laboralAquest conjunt de cursos i tallers (presencials i virtuals), de temàtiques específiques, molt pràctics i impartits per especialistes, es plantegen amb l’objectiu d’aprofundir en la preparació per accedir al món laboral.• Tècniques de recerca de feina• Com superar entrevistes de

selecció de personal• Com afrontar tests psicotèc-

nics• Com conèixer-te millor: anà-

lisi de competències per al treball

• Com treure profit dels teus coneixements: desenvolupar habilitats personals

• Una comunicació més eficaç per a una feina millor

• Com parlar en públic• Com aprendre a organitzar-

se la feina• Competències per treballar en

corporacions internacionals

Tríptic editat en col·laboració amb el Departament de

Disseny i Imatge de Belles Arts.

Distribució del diari ‘ADN’ a la UniversitatLa UB i l’Editorial Página Cero han signat un conveni per a la distribució del diari gratuït ADN als seus centres.

Dins aquest mateix conve-ni, la Universitat disposarà d’espais publicitaris sense cost en la publicació per

a la difusió dels seus serveis, projectes i activitats, amb l’objectiu de promoure la vin-culació de la UB a la societat.

Per a més informació i ins-cripcions, consulteu el web www.ub.edu/feinaub. Informeu-vos als centres de la UB de la resta d’ini-ciatives per a la inserció laboral que s’estan duent a terme.

49

Pla d’avantatges

Som UBEl carnet Som UB permet accedir a un interessant Pla d'avantatges als membres d’aquests col·lectius: estudiants, PDI, PAS, antics alumnes i Som UB de Societat. Beneficis interns: oferta formativa de la UB i el Grup UB, oferta cultural i institucional... i molt més. Avantatges externs: música, cinema, assegurances, compres, productes financers, etc. A continuació teniu una selecció dels beneficis del Pla d’Avantatges Som UB.

CAIXA I ASSEGuRANCES

CAIXA CAtAluNyACaixa Catalunya, entitat protectora Som UB, ofereix avantatges finan-cers en condicions preferents als membres Som UB que vinculin el seu carnet a un compte de l’en-titat (Llibreta Total, Crèdit Estudis, Préstec Ordinador, Multiplà de Pensions Total, etc.).

SANtANdER CENtRAl HISpANOProtector Som UB, ofereix a la co-munitat universitària una àmplia gamma de productes i serveis fi-nancers (crèdits per al finançament de la matrícula i per a la compra d’equipaments informàtics, prés-tecs hipotecaris, plans de pensions, etc.) en condicions preferents i amb assessorament personalitzat.

lA CAIXAOfereix múltiples productes finan-cers als membres Som UB: Línia Oberta, Préstec Estrella Estudis, Préstec Universitari de Màsters i Postgraus, etcètera.

SANItAt

ClíNICA dENtAl dAvOSAquesta clínica, amb més de vint anys d’experiència, ofereix a tot el col·lectiu Som UB gratuïtat en la primera visita, el 50% de des-compte en neteges bucals i el 20% de descompte en la resta de trac-taments (ortodòncia, endodòncia, extraccions, fundes, ponts, odonto-logia infantil, etc.). Horari continuat de 9.00 a 20.00 hores i servei d’ur-gències les vint-i-quatre hores.

INStItutS OdONtOlÒGICS ASSOCIAtSAquest grup, amb 20 clíniques prò-pies i 260 professionals, ofereix als Antics UB serveis gratuïts (consul-tes, revisions i pressupost, fluorit-

zacions, radiografies intrabucals..), un preu fix de 20 ¤ en extraccions simples, higiene bucal completa i urgències, i el 20% de descompte en la resta de tractaments.

OCI

CAIXAFORuM Ofereix un 50% de descompte en totes les seves activitats (cicles de conferències, jornades socials, lectures de poesia, jornades d’art multimèdia, tallers educatius infan-tils, etc.), com també visites guia-des gratuïtes a les exposicions i a l’edifici modernista de Josep Puig i Cadafalch (els divendres de 16.00 a 17.00 h, amb inscripció prèvia).

tEAtRE NACIONAl dE CAtAluNyA (tNC)Durant la temporada 2006-2007 i per als espectacles de les tarifes B i C, els titulars del carnet Som UB podran beneficiar-se d’un 15% de descomp-te en l’adquisició de fins a dues loca-litats per representació, tots els dies. Les localitats es poden adquirir di-rectament a les taquilles del TNC o mitjançant trucada telefònica a Tel Entrada (902 10 12 12).

dIvERSOS

AutOESCOlA FREEdOMAutoescola Freedom ofereix, en el moment de matricular-se, un xec regal de 135 ¤ per a cinc classes pràctiques. Si s’aprova la teòrica abans dels tres mesos des de la ins-cripció, premi a la motivació amb un altre xec regal de 215 ¤, a bescanvi-ar per vuit classes pràctiques.

vIAtGES

bCd tRAvEl BCD Travel, agència de viatges amb un alt nivell de professionalitat i molts anys d’experiència en el sec-tor, ofereix descomptes en paquets

tAStOllEtuM Tastolletum ofereix cursos de tast de produc-tes (vins, xocolata, cervesa i formatge, entre d’altres) i distribueix pro-ductes seleccionats (vins de diferents D.O., olis, melmela-des, patés i salses). El col·lectiu Antics UB gaudeix de descomp-tes especials.

El JOu HOtEl REStAuRANt (***)Situat a Guardiola de Berguedà, en una masia restaurada del segle XVIII, disposa de 21 habitacions, restaurant, sala de lectura, zona infantil, gimnàs, sales de treball i convencions. El col·lectiu Som UB gaudeix d’un 10% de descompte en allotjament i manutenció i un 5% en programacions espe-cials de lleure, així com l’aplicació de tarifa de grup i 50% de descompte en sales i equipaments (dilluns a divendres) per a reunions de treball.

ÒptIquES bOIRA Òptiques amb més de vint anys d’experiència, amb la màxima qualitat i serietat professional. 40% de descompte en muntures i vidres gradu-ats, 20% en audiòfons digitals, ulleres de sol, protecció laboral i lents de contacte, i regal d’unes ulleres de sol per compres superiors a 150 euros. Finançament a mida, tres mesos sense recàrrec i revisions visuals i auditives gratuïtes.

FC bARCElONA - pAlAu blAuGRANA Oferta per als estudiants de la UB d’un 15% de descompte en tots els partits de bàsquet, handbol, hoquei sobre patins i futbol sala (excepte eliminatòries, semifinals i finals) i 2 x 1 en els partits entre setmana d’ho-quei sobre patins, handbol i futbol sala (excepte finals i semifinals).

Per comprovar les condicions exactes de l’avantatge per a

cada col·lectiu i com accedir-hi, consulteu la pàgina web www.ub.edu/somub

de vacances per al col·lectiu Som UB, que van des d’un 5% a un 12%, segons la destinació.

vIAtGES bARCElóDescompte del 7% en paquets turís-tics de majoristes propis (TravelPlan i Costa Creuers) i del 5% en paquets turístics de la resta de majoristes pre-ferents, tant catàlegs com ofertes.

vIAJES El CORtE INGléSL’agència Viajes El Corte Inglés ofereix preus especials al perso-nal de la UB en tots els productes de vacances.

MERIdIÀ vIAtGES - Club CAtAlÀ dE vIAtGESEl Club Català de Viatges, expert en viatges i itineraris amb continguts pensats des d’una òptica catalana, ofereix un 7% de descompte en la programació del Club Català i un 5% en programacions de majoristes. Oferta adreçada a personal UB i Grup UB, Antics UB i col·lectiu de societat.

50

SOM ub

Feu-nos arribar aquest formulari, emplenat i signat, per correu, fax o personalment. Rebreu al vostre domicili el carnet Som UB, amb validesa anual, al cap d’un mes a partir de la data del càrrec bancari. Quota anual 35 ¤ (27 ¤ si sou antic alumne). Inclou la subscripció a la revista La Universitat.

Som UB. Àrea de Màrqueting, Societat i EmpresaUNIVERSITAT DE BARCELONA

Balmes, 21, pral. 08007 Barcelona • Telèfon 934 024 290 - Fax 934 035 917A/e: marquetingub@ub.edu - www.ub.edu/somub

Signatura de la persona sol·licitant

........................................., .............. d ............................... de 20.............

Si voleu col·laborar amb Som UB mitjançant altres vies de vinculació, seleccioneu l'apartat que us interessa. Contactarem amb vosaltres en breu.

Entitat: Oficina:

Dígit control: Núm. compte corrent:

DaDes BaNCÀRIes

Patrocini i donacions Serveis de màrqueting Quota corporativa Pla d’Avantatges

D’acord amb el que estableix la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, us informem que les dades facilitades formaran part d’un fitxer de la Universitat de Barcelona, la finalitat del qual és gestionar la vostra adhesió al projecte Som UB. En els termes previstos en la norma esmentada, teniu el dret d’exercitar els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició.

Si sou antic alumne de la Universitat de Barcelona, especifiqueu les dades següents: Titulat en: Any:

Indiqueu si voleu ser inclòs en el directori d’Antics UB

Demaneu el vostre carnet Som UB

Cognoms: Nom:

DNI: Data de naixement (dd/mm/aaaa): Sexe (h/d):

Adreça: Població: Codi postal:

Província: Telèfon: Adreça electrònica:

Nom de l’empresa: Càrrec:

Adreça: Població: Codi postal:

Província: Telèfon: Fax: Adreça electrònica:

DaDes LaBORaLs

Suma’t a Som UB

Totes aquelles persones, empreses i

institucions que vulguin compartir

els objectius comuns de millora

del coneixement, conservació del

patrimoni pú­blic i enriquiment

de la qualitat de vida de la societat

poden sumar-se al projecte Som

UB de cinc maneres diferents:

• �Patrocini d’algun dels projec-

tes amb causa. En funció de la

quantia anual aportada, es de-

terminen les categories de col-

laboradors i les diferents con-

traprestacions associades.

• Serveis� de� màrqueting� UB.

Canals per dur a terme les se-

somub). Aquestes aportacions

comporten la desgravació fis-

cal corresponent.

• El�pla�d’avantatges permet a

les empreses oferir avantat-

ges als col·lectius identificats

de la UB i el seu Grup: estu-

diants, docents i investiga-

dors, personal d’administra-

ció i serveis, antics alumnes,

societat, etcètera.

• El� programa� de� sinergies�possibilita fer intercanvis en

espècies –de recursos– entre

la UB i les organitzacions,

sense un cost extraordinari.

Digueu-nos com us heu assabentat sobre com fer-vos el carnet:

Revista Web Un amic Premsa Mitjançant un soci d’Antics UB Altres

Indiqueu si esteu interessat/ada a rebre el butlletí electrònic Som UB

Indiqueu si autoritzeu la difusió de les vostres dades amb la finalitat de fer-vos arribar avantatges d'empreses col·laboradores Som UB: Sí No

...........................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

DaDes PeRsONaLs

ves accions de màrqueting:

promocions i publicitat als

centres, mitjans de comuni-

cació interns, presentacions a

estudiants i borsa de treball,

etcètera.

• Mitjançant�la�quota�corpo­rativa:

– Oferta per fer membre de

Som UB tot el personal de

l’empresa, com a benefici ex-

traordinari, per tal que aquest

gaudeixi del pla d’avantatges

associat i participi en el pro-

jecte de causa que decideixi.

L’empresa passarà a formar

part de les empreses patroci-

nadores de Som UB.

– Oferir al personal de l’empresa

la possibilitat de formar part

del col·lectiu Som UB i gau-

dir dels avantatges associats.

L’empresa passarà a formar

part del col·lectiu d’empreses

ciutadanes.

• Donacions: les empreses, per-

sones i institucions interessades

a col·laborar amb els projectes

Som UB també es poden afegir

a la iniciativa fent una donació

en línia, mitjançant la pàgina

web de Som UB (www.ub.edu/

...........................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

���������������������������������������������������������������

��������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������� �� ����������������������� ����� ������ ��� ���� ��������� ���������� ������������

������������������������������������