EL PUNT AVUIDIMARTS, 20 DE MARÇ DEL 20124 | Països Catalans |

8345

83-1

0495

88A

ls científics ho tenen clar: ser bilingüe fa les per-sones més intel·ligents i els efectes de parlar doso més idiomes afecta el funcionament del cervell

amb clares millores en les habilitats cognitives no rela-cionades amb el llenguatge, uns efectes que es per-llonguen fins a la vellesa i que retarden l’arribada demalalties com ara l’Alzheimer, per exemple. Així hodiuen els últims estudis fets sobre el tema al Canadà, aItàlia i a Catalunya, recollits per The New York Times,en un article molt oportú ara que els de ConvivenciaCívica i tota la seva patuleia de fanàtics monolingüessón en plena croada contra el sistema d’immersió lin-

güística de l’escola catalana.Un article que m’ha obert unmar de dubtes, interessats, ésclar, sobre la qüestió. Què fa-ran en Caja i companyia, araque saben que estan impedintfer més llestos els seus fills?Seguiran amb les seves reivin-dicacions o se sotmetran a

l’evidència científica que demostra els múltiples bene-ficis del nostre sistema? Deixem-nos de bromes. Totssabem que la qüestió va més enllà, que en el fons elque els interessa, a Convivencia i als que els donen su-port, no és la defensa dels presumptes drets lingüís-tics d’un fill, sinó minvar –fins a reduir a zero– la capa-citat del país per continuar protegint i impulsant la llen-gua catalana. I fa l’efecte que ni que sortís un estudidemostrant que ser bilingüe permet viure fins a l’eter-nitat, es mourien de lloc. I així els va.

E

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

L’APUNT

Bilingüisme intel·ligent

mriera@elpunt.cat

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Què faran araque saben queser bilingüe ésmolt millor?”

Miquel RieraUrbanisme. Infraestructura portuària a Tossa

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

LA FOTO

■ Triple crisi. Al Mas Falgueras de Sant Feliu s’hiacumulen les crisis: la immobiliària sense pisos, el quimalviu desballestant el que troba a la brossa i la transi-ció a la TDT. Els receptors catòdics s’hi amunteguen. ■

Emili Agulló

La patronal del sector nàu-tic ADIN (Associació d’In-dústries, Comerç i ServeisNàutics) manifesta unaopinió favorable a un futurport, tot i que amb moltesreserves, i condicionada atots els detalls del projec-te. “La posició de la indús-tria nàutica acostuma aser favorable quan es trac-ta de tenir més amarra-ments, però sempre de lamillor manera possible, ique l’impacte sigui el me-nor possible, tant paisat-gístic com amb la sorra deles platges i el fons marí”,va explicar ahir el secreta-ri general de la patronalnàutica, Miquel Guarner.

“A Tossa, per les calesque hi ha, és complicat ferun projecte així sense quetingui un impacte visualsignificatiu. Volem lloc pera les embarcacions peròno a qualsevol preu”, resu-meix. Des d’ADIN, s’ésmés partidari de les mari-nes seques, que no tenentant d’impacte. “Si a Ma-llorca es construïssin totsels ports i amarradors quela gent demana, l’illa sen-cera seria un immens portesportiu i encara faltarienamarradors”, hi afegeix.També recorda que molt

sovint els amarradors aca-ben monopolitzats perembarcacions que nos’utilitzen.

Impacte turísticMalgrat tot, Guarner ad-met que no coneix el pro-jecte, i no sap quin impac-te mediambiental pot te-nir i que cal tenir en comp-te. Pel que fa a l’impacteturístic, no dubta que se-ria positiu. “És innegableque la nàutica d’esbarjopromou una indústria tu-rística de qualitat, i en ge-neral l’usuari té un poderadquisitiu mitjà alt”. ■

El sector nàutic es mostrafavorable al projecte, peròno “a qualsevol preu”a El secretari general de la patronal nàutica, Miquel Guarner, és més partidaride fer marines seques, i veu difícil que no tingui un impacte visual “significatiu”

Nuri FornsBARCELONA

La crisi ha colpejat fortamentel sector nàutic en els últimscinc anys, en què el nombrede matriculacions d’embar-cacions ha caigut fins a un64% a Catalunya. El 2006 esvan registrar prop de 3.000matriculacions, que van que-dar reduïdes en 1.030 l’anypassat. La davallada s’ha fetmés evident en el sector deles grans embarcacions, i lesempreses veuen una oportu-nitat en les de petita eslora id’ocasió, ja que en aquest cas

La marina del club nàutic Port d’Aro, que té 840 amarradors ■ A. VILAR

la demanda encara funciona.El 83% de les embarcacionsmatriculades no superen els8 metres d’eslora. Adin con-fia que la nàutica d’iniciacióajudi a millorar el balanç. “Lanostra voluntat és treballarper promoure activitats, elslloguers, les embarcacionspneumàtiques i les llanxesperquè, com més afició gene-rem, més compradors poten-cials d’embarcacions mésgrans acabarem tenint”, ex-plica Guarner. ■

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El sector nàutic fa aigües

EL PUNT AVUIDIMARTS, 20 DE MARÇ DEL 201214 | Països Catalans |

La presència de la Volta ci-clista a Catalunya, avui, ala ciutat de Girona, provo-carà afectacions de trànsiten diversos carrers de laciutat. Un dels sectorsmés afectats serà el queenvolta el carrer Emili

Grahit, on es farà el finald’etapa pels volts de lescinc de la tarda.

Tot i aquest horari d’ar-ribada, es preveu que lesafectacions comencin ales deu del matí, amb elmuntatge de tota la in-fraestructura, i que s’allar-guin fins a les set de la tar-da. Durant aquestes nou

hores estarà tallat el tràn-sit d’Emili Grahit entre elcarrer Migdia i la carrete-ra Barcelona. Es desvia-ran els cotxes que vinguinde la plaça Europa cap alcarrer Josep Maria Giro-nella. Als que intentin ac-cedir al tram tallat d’EmiliGrahit des de la plaça delsPaïsos Catalans, se’ls farà

passar cap al carrer Mig-dia. Podran arribar a lacarretera Barcelona pelcarrer Pau Vila, al costatdel parc del Migdia. Des deles quatre de la tarda fins adesprés de l’arribada delsciclistes, però, es tallaràtot Emili Grahit, des de laCreueta fins a la carreteraBarcelona. Els ciclistes

sortiran a la una del mig-dia de Fontajau, on es pre-veu que les afectacions si-guin mínimes.

Les afectacions en lacirculació de vehicles tin-dran una especial incidèn-cia en quatre línies de busurbà. Es tracta en concretde les línies L1, de Mont-juïc a l’Avellaneda; L8, deMontilivi a l’estació de bu-sos; L10, de Fornells de laSelva fins a l’estació de bu-sos, i de l’L11, de Montilivifins al centre de la ciutat.Totes aquestes línies veu-ran alterat el seu itinerarides de les deu del matí ifins a les vuit del vespre enel cas de les línies L8, L10 iL11. El servei se suspen-drà completament en leslínies L8 i L11 des de lesquatre fins a les sis de latarda. (Més informació del’etapa de la Volta a la pàgi-na 52). ■

MOBILITAT

a El carrer estarà avui parcialment tallat a la circulació de vehicles bona partdel dia per la cursa ciclista a Diverses línies de bus urbà canviaran els itineraris

El pas per Girona de laVolta a Catalunya obligaa tallar Emili Grahit

Jordi NadalGIRONA

Talls de trànsit a Girona per la Volta a Catalunya

P

P

Tram tallat de 16.00 a 17.30 h

Tram tallat de 10.00 a 19.00 h

Desviament

Accés al pàrquing Casernes

Tallat per obres

Carrer tallatCreu

Antic Roca

Josep Ametller i Viñas

Oriol Martorell i Codina

Pau Vila i Dinarès

Saragossa

Universitat de Montpeller

St. Ignasi

Narcís BlanchCarles Rahola

Josep Tharrats

Joan BrugueraM. de Déu de Loreto

Castell de Peralada

Castell de Requesens

RajolersJaume Marquès

Enric Claudi Girbal

Joan ReglàPl. de LluísCompanys

Maluquer Salvador

Rutll

a

Rutll

a

Joaquim Botet i Sisó

Castell Solterra

Josep Clarà

J. Ruyra

Man

el Q

uer

Man

el B

onm

atí

Sant

ande

r

Cor d

e M

aria

Jaum

eBa

lmes

Prínc

ep

Migd

ia

Card

enal

Mar

garit

Pl. JosepPallach

Pl. d’Europa Pg. d’Olot

J. Planas

Cassià Costal

St. Joan Baptista de la Salle

Joan

Roca

i Pine

t

Riu F

rese

r

Pl. JosepAmetller

Castell de Montsolís

Pl. PaïsosCatalans

Riu Onyar

J. Pascual i Prats

Carme

Emili Grahit

Emili GrahitEmili GrahitEmili Grahit

A. Tuyet i Santamaria

Joan Coromines

Ullas

tret

Castelle

t

EsperantoTuró Rodó

Pl. GeorgeOrwellCa

rles d

e Boló

s

FrancescPalau i Quer

Anton Agullana

Àngel Serradell

Av. L

luís P

erico

tJa

rdins

de la

Rier

a Gom

au

Sant

Agu

stí

Barce

lona

Migd

ia

Migd

ia

Casernes

CASTELL-PLATJA D’ARO

Campanya contranius de gavians enteulades i terrats

El castell de Calonge va serl’escenari del tret de sortidade la tretzena edició del Co-oper Ral·li, una prova de regu-laritat en què van participar80 vehicles clàssics, incloent-hi Porsche, Mini Cooper,BMW, Renault i Seat, entred’altres. És el tercer cop quela prova, organitzada pel ClubMini Cooper i puntuable per alCampionat de CatalunyaClàssic de Regularitat 2012,surt del poble. ■ E.A.

Una vuitantenade cotxes clàssics,al Cooper Ral·li

CALONGE

El Consell Comarcal del BaixEmpordà atén actualment565 usuaris del servei de te-leassistència per a la gentgran –xifra que representa un3,87% de cobertura de la po-blació de més de 65 anys–, através de la xarxa que gestio-na la Diputació. Els professio-nals dels serveis socials co-marcals han visitat la delega-ció del servei de teleassistèn-cia de la Diputació en una jor-nada de treball.■ E.A.

El servei deteleassistènciaatén 565 usuaris

BAIX EMPORDÀ

L’arxiu municipal de Sant Fe-liu de Guíxols ha posat a inter-net la col·lecció sencera de larevista cultural L’Arjau, queedita ininterrompudamentdes de fa gairebé 25 anys. Entotal es tracta de 64 númerosi un volum aproximat de1.800 pàgines amb articles inotícies referits a la història,el patrimoni i la cultura local ide l’entorn. La publicació esva iniciar modestament el1989 i va adoptar el seu nomactual el 1997. ■ E.A.

L’arxiu penja els64 números de‘L’Arjau’ a internet

SANT FELIU DE GUÍXOLS

La regidoria de Sostenibilitatde Castell-Platja d’Aro ha ini-ciat una campanya informati-va amb consells per evitar lanidificació i instal·lació de ga-vians en terrats, àtics i teula-des. Recomanen posar-hi fi-lats amb fil de pescar gruixuto filferro encreuat, en formade malla. Això evita que l’ocellpari al seu lloc habitual i no tégaire impacte visual. L’animalacostuma a fer niu al març i elnaixement del polls és uns 27dies més tard. ■ E.A.

La residència geriàtricaSant Salvador d’Horta deSanta Coloma de Farnersja disposa d’una nova salaper als usuaris més depen-dents, després de les obresde remodelació que s’hi

han dut a terme. En con-cret, s’ha rehabilitat unasala a la primera planta del’edifici, i també vuit habi-tacions, fet que milloraràla funcionalitat i la quali-tat del servei, segons vadestacar ahir l’alcalde deSanta Coloma de Farners,Antoni Solà, que a més és

president del Patronat delgeriàtric.

S’estalvia el trasllatEls usuaris més depen-

dents del centre havien deser traslladats diàriamentde les habitacions de laplanta superior a baix, onhi ha el menjador i la sala

d’estar, i amb les obres ques’han fet a la sala nova,s’estalvien aquest trasllatdiari, a més de poder gau-dir d’una nova sala en òpti-mes condicions que tambéfunciona com a menjador.

250.000 eurosAmb les obres, que hantingut un cost aproximatde 250.000 euros, s’haaprofitat per habilitar unazona d’infermeria, cuina ibany, de manera que, en-tre tot plegat, la superfícieque s’ha arranjat és d’uns100 m². Una part de les

obres que s’hi han dut aterme les ha finançades elpatronat de la residènciageriàtrica Sant Salvadord’Horta, que es finança ín-tegrament amb donacionsprivades, i l’altra, la Gene-ralitat. Tot i que hi ha vuithabitacions que s’han ar-reglat del tot, això no voldir que s’hagi incrementatla capacitat de la residèn-cia geriàtrica, que ara ésde 96 places.

El geriàtric atén an-cians de Santa Coloma deFarners i també de muni-cipis veïns. ■

SERVEIS

Obren una nova sala algeriàtric de Santa ColomaNuri FornsSANTA COLOMA DE FARNERS

El català,llengua vehicularLLUÍS ALDEGUER MARCÉ. GIRONA.

Hen «guanyat» (?) una batalla, però la guerra encara no s’ha acabat. No tinc capconfiança en els polítics. Hem de fer moltapressió si volem donar-ho per exhaurit d’u-na vegada i poder ser estrictes amb la im-mersió lingüística com ja la teníem. No hemd’acatar cap sentència que hi vagi en contra.El model establert fins ara és temporal puixque en aquests moments encara no s’ha pro-nunciat el Tribunal Suprem Espanyol.

Sigui a favor o en contra, la decisió o sen-tència d’aquest Tribunal, la immersió lingü-ística quedarà sense efectes. En el millor delscasos, s’haurà creat un precedent en haveradoptat una postura salomònica per fer con-tent a tothom (TSJC). Poden venir altres fa-mílies que vulgin el mateix tracte que les tresdenunciants i haurem de donar-los la raó.No deixa de ser caòtic i inoperant... No hemde sacrificar un model que ha funcionat enaquest país, respectat per tothom, per l’opo-sició de només tres famílies que volen su-primir-lo. Això és intolerable en qualsevolpoble que es tingui per democràtic com tam-bé és una aberració per a la intel·ligència hu-mana en acceptar aquesta sentència. Vistaixò, ni les lleis ni estructures establertes perqualsevol col·lectivitat tenen cap credibili-tat si es dóna la raó a qualsevol que vol can-viar-ho tot i formular unes noves normesadaptades al seu criteri. L’opinió personalprevaldrà sobre la de la totalitat... (?). Al meuentendre si jo vull integrar-me en una socie-tat i no comparteixo el que està establert, no-

més tinc dues opcions, marxar o bé accep-tar el que vol la majoria. Per tant tenim moltde camí pel davant perquè es reconegui elcatalà com a única llengua vehicular de l’en-senyament. Per tot això hem de donar su-port a la comunitat educativa amb mobilit-zacions i signatures per blindar-ho per llei.

Carta obertaal Tribunal SupremENRIC CARCERENY BELTRAN. LLORET DE MAR.

Vostès senyors magistrats de l’alt tribunal,tenen una gran oportunitat de demostrar laseva indepèndencia i competència per nodictar una nova sentència que alteri el temade la immersió lingüística catalana, pels se-güents arguments: a) El dret estableix que elque el poble vota, cap jutge ho pot canviar.Així es va dir en l’Estatut i el parlament ca-talà. Molts no hi estem d’acord, inclús ambla interlocutòria del Tribunal Superior de Jus-tícia de Catalunya, encara que reconeix la va-lidesa del sistema. b) Està plenament de-mostrat que la seva aplicació ha sigut un en-cert per aprendre el català, reconegut a tot Eu-ropa, i si a sobre el castellà és sense discus-sió l’idioma més parlat i més fort a Catalunya.Anar en contra el més dèbil, és senzillamentun abús, una injustícia i un nou espoli (ro-batori). c) La sentència del TSJC ha obert unaescletxa, que pot ser la demostració final quel’unic camí és la indepèndencia. Així hopoden decidir els catalans, perquè la pa-ciència té un límit. No es fixin amb els jutgesesportius, perquè es veu massa el «llautó». d)Fa poc, el Tribunal Constitucional francès va

votar en contra de l’opinió i el desig del seugovern en el tema del genocidi armeni. Aixòés independència judicial.

La generositat... i la manca de coneixementd’alguns políticsPAU MORATA. PLATJA D’ARO.

Vull felicitar el diari per la seva informaciói articles d’opinió. Gràcies a DdG m’assa-bento de coses com ara la generositat delCAC amb els seus membres i exmembresaixí com de la generositat i el desconeixe-ment sobre promoció turística que hi ha al’Ajuntament de Girona. Ajuntament que esgastarà gairebé 18.000 euros en una suposa-da acció de promoció turís tica al maig envols de llarga distància de British Airways.Que en aquesta viatgin 1,1 milions de pas-satgers no vol dir que més d’un milió de per-sones es mirin la seva revista, en la qual apa-reixerà el publireportatge de dues pàgines. Ique es passi un espot de 35 segons en vols dellarga durada... tampoc significa que se’l mi-rin quan els passatgers poden gaudir d’en-treteniment a les seves pantalles. Diu el Dia-ri que segons l’Ajuntament de Girona, lacampanya tindrà un gran impacte publici-tari i turístic, i que la regidora de Turisme vajustificar l’afer esmentant més d’un milió devisionats, la possibilitat de captar inversorsi que l’Ajuntament es quedarà amb els dretsde tot l’anunci! Només faltaria! Quina gene-rositat, quin impacte... i quina manca de co-neixement sobre la promoció turística!

Cartes Les cartes que els lectors enviïn a aquesta secció han de ser originals i exclu sives i han d'arribar mecanografiades (amb una extensió màxima de 20 línies), signades, amb el número de DNI, adreça i telèfon de l’autor. No es publicaran cartes signades amb pseudònim ni amb inicials.

LES CARTES ES PODEN ENVIAR PER CORREU ELECTRÒNIC, A L'ADREÇA opinio.diaridegirona@epi.es.

22DIMARTS, 20 DE MARÇ DE 2012 | Diari de Girona

OPINIÓ

UNA RARESAINSUPORTABLE

Enciclopèdia Britànica, en laseva de versió paper, acaba demorir de vella. Queda en fidescatalogada, cadàver. Ens

veurem als seus funerals. Entre nosaltresja va morir fa temps l’Espasa, que res teniaa envejar a la Britànica, encara que va te-nir menys fama. Les grans enciclopèdieseren universos. Un creia que l’Espasa s’es-crivia i es reescrivia sola a les nits. El meupare em va dir un dia:

– Juanjo, mira l’enciclopèdia, a veure sihi sortim.

Vaig mirar i no hi sortíem, cosa que almeu pare el va afligir enormement, o aixòem va semblar. Passat el temps, un diaérem ell i jo sols de nou, al saló, el meupare amb el diari entre les cames i la mira-da perduda, com si reflexionés sobre algu-na cosa que acabés de llegir, i jo fent uncastell amb fitxes de dòmino sobre la taulagran. En això, em va dir:

– Juanjo, mira l’enciclopèdia, a veure sija hi hem sortit.

I jo vaig mirar ingènuament, convençutque dins d’aquells volums hi havia una ac-tivitat biològica i gramatical incessant. L’a-nècdota encara s’explica a la família i joassenteixo amb un somriure hipòcrita,perquè no s’adonin que encara, de tant entant, obro la vella enciclopèdia paterna,que en el seu moment vaig heretar, i vaig ala ema i em busco i ens busco, però encarano hem sortit, pare.

A la Wikipedia, o adjacents, no obstantaixò, hi és tothom. Escric, no sé, qualsevolnom, José Reinoso, per exemple, i m’ama-ro de la vida d’aquest tal Reinoso. A la Wi-kipedia i adjacents el difícil serà no ser-hi.D’aquí a uns anys la gent matarà per noaparèixer a Internet. Si algú arriba als 20anys sense haver sortit en una enciclopè-dia de la Xarxa, o rodalia, se li haurà de do-nar un premi o expulsar-lo d’entre nosal-tres, doncs constituirà sens dubte una ra-resa insuportable. Els pares diran als fills:

– Nen, ves a veure si ens han tret ja de laWikipedia.

I el nen engegarà l’ordinador i entrarà ala gran enciclopèdia digital i posarà el seu

cognom sense adonar-se quecada vegada que l’escriu està

sent arxivat. Com més es volsortir de la Wikipedia, més

s’hi entra.

L’

lgunes de les víctimes de lacrisi han anat lliscant silen-ciosament cap a la religió,segons m’expliquen un pa-

rell d’amics sacerdots. Aquests dos rec-tors saben que la recessió difícilment

acabarà amb l’individualisme i ellaïcisme imperants, però consta-ten que un nombre creixent d’a-

fectats per l’actual moment econòmics’està desplaçant fins a les esglésies. Nohi busquen un conjunt de referències,símbols, normes i valors que donin sen-tit a les seves vides, com passava en lessocietats tradicionals. Ara, cadascú con-figura la seva creença en funció delsseus interessos i expectatives. L’intel·li-gent David Lyon ja ho va intuir quan vaescriure Jesús en Disneylandia, publicatper l’editorial Cátedra, en què mostrava

com estaven confluint en aquest segle elregne de Déu –la religió– i el regne de lamàgia –l’imperi de Walt Disney–. I això,precisament, és el que esperen els nousconversos a la força: solucions màgi-ques, gairebé miraculoses. La seva acti-tud varia depenent del grau de desespe-ració que els ofegui i de la paciència queencara conservin, en qualsevol cas, lamajoria s’acosta a la religió amb unaavidesa pròpia del consumisme.

A

CONSUMDE RELIGIÓ

Josep Lluís Micó

a darrera novel·la de DonnaLeon exhibeix un argumenttan previsible i està amanitamb un discurs tan soporífer

que fa caure el llibre de les mans. El comissari Brunetti, encarnació de

l’antiheroi, descobrirà una xarxa d’especu-ladors que manipula el control sanitari dela carn que s’ha de consumir. Una visitaterrorífica a un escorxador amb una minu-ciosa exposició del suplici dels animals és

un episodi que invita a l’abstinència mésenllà de la Quaresma.

De fet, el títol anglès del llibre, Beastlythings, l’han batejat en castellà amb lapoca-soltada de La palabra se hizo carne,una frase evangèlica al·lusiva a la presèn-cia de Déu a la terra.

En canvi, la versió catalana, Carn decanó, suggereix una referència bèl·lica d’u-na tropa de ciutadans que veuen perillar laseva salut per decisions de personatgessense escrúpols, corruptes i avariciosos.L’autora, vegetariana convençuda, defensasense embuts la seva oposició al maltrac-tament dels animals.

Tanmateix, hom hi troba a faltar la imat-ge decrèpita i alhora encisadora de la ciu-tat de Venècia, diluïda enmig de les fuma-rades que emanen de les xemeneies de lesindústries de Marghera, un apèndix meri-dional de la conurbació de Mestre.

De la mateixa manera, les profuses refe-rències a les arts i les ciències converteixenla lectura en un trencaclosques. Ja en ladedicatòria, apareix una citació d’una àriade l’òpera Juli Cèsar, de Händel: «I és quequi està disposat / a fer el mal procura nomostrar / l’engany del seu cor». En el capí-tol primer, un forense detalla l’estranya

malaltia de Madelung, que deforma el cosamb la presència de dipòsits múltiples degreix subcutani.

Unes pàgines més endavant, sense ano-menar-lo, hi ha un homenatge a l’escripto-ra nord-americana Flannery O’Connor(1925-1964), que va morir de lupus, malal-tia que ataca al sistema immunològic. Bru-netti explica un dels seus contes més esfe-reïdors Un bon home costa de trobar: és lahistòria d’una família que surt de viatge ies topa amb una colla d’assassins. Und’ells, amb el sobrenom del Proscrit, des-prés d’afirmar joiós que «l’únic plaer és fercoses dolentes», sense parpellejar, engegatres trets a una àvia desvalguda. Quina do-lenteria més bestial!

Ara bé, ambdues escriptores, enmig demalalties i malvats, pressuposen que elmal radica en la naturalesa humana, unacreença difícil de pair perquè les personesno neixen bones o dolentes sinó en unasocietat que perpetua la insolidaritat i ladesigualtat social.

Una gent perversa que pertany a qual-sevol estrat social i fins i tot ocupa llocs deresponsabilitat en les altes esferes del po-der que, algun dia, hauran de respondreper les seves maldats.

L

EL PLAERDELSMALVATS

Carlos Arbó

Juan JoséMillás

«Les grans enciclopèdies erenuniversos. Un creia que l’“Espasa”s’escrivia i es reescrivia sola»