Urbanització L’Empedrola. Parcel·la U-1, 2 y 3 (Calp) Rubèn ......El tossal es troba dins de la...

Urbanització L’Empedrola. Parcel·la U-1, 2 y 3 (Calp)

Rubèn Vidal Bertomeu

Publicación digital:

Intervenciones arqueológicas en la provincia de Alicante. 2010

Editores:

A. Guardiola Martínez y F.E. Tendero Fernández

Sección de Arqueología del Ilustre Colegio Oficial de Doctores

y Licenciados en Filosofía y Letras y en Ciencias de Alicante

Año de la edición: 2012

ISBN: 978-84-695-6558-2

Enlace web:

http://www.marqalicante.com/contenido/int_arqueologicas/doc_135.pdf

Actuaciones arqueológicas en la provincia de Alicante - 2010

Sección de Arqueología 1

Colegio Oficial de Doctores y Licenciados en Filosofía y Letras y en Ciencias de Alicante

Denominación de la intervención: Urbanització L’Empedrola. Parcel·la U-1, 2 y 3

Municipio: Calpe / Calp

Comarca: La Marina Alta

Director/codirectores: Rubèn Vidal Bertomeu

Equipo técnico: Lluis Castelló i Costa

Autor/autores del resumen: Rubèn Vidal Bertomeu

Promotor: Hendrik Oscar A De Buck

Nº de expediente: 2010/0732-A (SS.TT. A-2009-432)

Fecha de actuación: 28-09-2010 a 08-10-2010

Coordenadas de localización: X 765.957 – Y 4.284.368

Periodo cultural: No s’ha identificat cap període cultural

Material depositado en: No s’ha recuperat material arqueològic

Tipo de intervención: Seguiment arqueològic

Resumen: S’ha dut a terme un seguiment arqueològic de les tasques de remoció del subsòl

derivades del projecte arquitectònic de construcció d’una piscina a la partida de L’Empedrola

de Calp. L’estudi arqueològic realitzat ha obtingut uns resultats negatius pel que fa a la

detecció de restes arqueològiques en la zona afectada pel projecte urbanístic.

Palabras claves: Seguiment arqueològic, negatiu, Calp.

Abstract: It has carried out archaeological monitoring of subsurface clearance tasks derived from architectural plans to build a swimming pool in the district of Empedrola Calp. The

archaeological study conducted has obtained negative results with respect to the detection of

archaeological remains in the area affected by the development project.

Keywords: Archaeological monitoring, negative, Calp.

Desarrollo de la intervención:

La detecció en la parcel·la U1 de la urbanització L’Empedrola, en el terme

municipal de Calp, d’un jaciment arqueològic durant els treballs de prospecció

emmarcats dins d’una campanya realitzada per la DGPA i la seva inclusió en l’inventari

de jaciments arqueològics, varen modificar la condició de la parcel·la, passant de ser

sòl urbanitzable a sòl verd. Aquesta situació va propiciar la realització d’un estudi

arqueològic de la parcel·la dirigit per l’arqueòleg Joaquim Bolufer i Marques amb

l’objectiu de localitzar les possibles restes arqueològiques, i a més comprovar la

compatibilitat de la conservació del jaciment amb el projecte urbanitzador. Les dades

revelades per l’estudi arqueològic, junt amb la requalificació dels terrenys com a zona

verda, varen fer possible la compatibilitat del projecte constructiu amb la conservació

del jaciment, obtenint l’autorització per part de la Direcció General de Patrimoni de la

Conselleria de Cultura, així com la respectiva llicència urbanística municipal en la què

s’autoritzava la realització del projecte urbanístic, en el que es contemplava l’edificació

d’una vivenda i de les annexes (piscina, tanca) sempre que no afectarà les restes

arqueològiques documentades.

Davant el nou projecte de construcció d’una piscina annexa a la vivenda situada

en l’esmentada parcel·la, els serveis tècnics pertanyents a la Conselleria de Cultura i

Esport, seguint la normativa patrimonial vigent, varen trobar necessari realitzar un




seguiment arqueològic de les tasques de remoció del subsòl derivades del projecte

arquitectònic.

Aquest seguiment s’ha centrat en qualsevol tipus de tasca o de remoció dels

terrenys abans esmentats amb l’objectiu de corroborar els resultats obtinguts amb

l’estudi arqueològic anterior i, en cas contrari, detectar qualsevol resta arqueològica

existent. El nou projecte sols afectava a la remoció del subsòl en una zona concreta i

localitzada, i que ja va estar prospectada en el seu moment.

La intervenció arqueològica, amb numero d’expedient 2010/0732-A (SS.TT.

2009-432), ha estat prèviament autoritzada per la Direcció General de Patrimoni,

pertanyent a la Conselleria de Cultura i Esports de la Generalitat Valenciana, segons les

directrius marcades per l’article 60 de la Llei de Patrimoni Cultural Valencia, de 18 de

juny de 1998, comunicant les dades d’inici i finalització de la actuació arqueològica.

Amb els motius abans exposats es va realitzar un encàrrec per part del

promotor del projecte i l’autorització del propietari del solar per a dur endavant el

seguiment arqueològic.

L’equip de treball que ha dut a terme l’estudi arqueològic ha estat format per

dos arqueòlegs que han realitzat les tasques de direcció i realització del seguiment

arqueològic, participant durant tot el procés d’estudi. A més d’una maquina

retroexcavadora que ha realitzat les tasques de desmunt del terreny per a realitzar la

fonamentació de l’estructura projectada.

Entorn geogràfic

La zona objecte del seguiment arqueològic es troba localitzada en la

urbanització L’Empedrola, en els límits septentrionals del terme municipal de Calp,

més concretament en les parcel·les U1, U2, U3. Les seus coordenades UTM són: X

765.957 – Y 4.284.368. La zona, coneguda amb el topònim de Tossal de l’Empedrola,

allotja en el seu interior una vivenda familiar, així com un jaciment arqueològic d’època

ibera.

El tossal es troba dins de la subunitat del sinclinal Bennisa − Calp. Es tracta d’una cubeta delimitada per la serra d’Oltà i Bèrnia al sud, la serra del Ferrer a l’oest i

el puig de la LLorença al nord. Aquest sinclinal miocè es troba cobert per margues que

dibuixen un paisatge atapeït de llomes, així com petits barrancs que discorren buscant

la zona litoral, caracteritzada per el predomini dels espais de topografia plana que

desemboquen a la mar. Aquesta zona antigament contava amb un entorn dominat per

un paisatge de nombroses i extenses pinars, així com també per camps de conreu

destinats majoritàriament a la producció de moscatell, junt amb la d’ametles i

garrofes, on l’abancalament era l’element vertebrador del paisatge. Actualment

l’entorn ha estat substancialment modificat; la condició de sòl urbanitzable ha permès

la instal·lació d’una urbanització, on el paisatge està totalment dominat per xalets.

La zona on s’han realitzat les obres de construcció de la piscina ocupa una

posició intermèdia entre el jaciment arqueològic localitzat en la banda meridional de la

parcel·la i la vivenda existent que s’estén per la resta del solar. Es tracta d’una zona on

actualment s’ubicava el jardí de la vivenda i que ja va estar prospectat per l’estudi




arqueològic previ a l’inici del projecte de construcció de la vivenda. Els terrenys

afectats pel present projecte de construcció de la piscina correspondrien amb la cala B

de l’esmentat estudi arqueològic, el qual va obtindre uns resultats negatius pel que fa

a la detecció de nivells arqueològics en el perímetre assenyalat; a més, part del sector

on està projectada la construcció de la piscina va resultar afectat durant les obres de

construcció de la vivenda. El projecte d’execució contempla la construcció d’una

piscina i una caseta per a l‘equip de depuració ambdues annexes a la vivenda. A grans

trets l’estructura es basa en un vas de formigó, encastat directament en els terrenys i

amb una planta en forma de ronyo; abasta unes mesures totals de 48 m distribuïdes

de manera que la longitud màxima es de 12 m i una amplada propera als 7 m, amb una

capacitat 74,4 m de volum.

Entorn arqueològic

Les primeres notícies que es coneixen del jaciment arqueològic conegut com

L’Empedrola va ser la seua localització durant una campanya de prospecció

arqueològica que la DGPA va realitzar en el terme municipal de Calp. Una vegada

localitzat, es varen adoptar les mesures patrimonials i urbanístiques pertinents amb

l’objectiu de garantir la seva conservació. Aquestes es varen traduir en una

requalificació dels terrenys, que varen passar de ser urbanitzables a la qualificació de

zona verda arqueològica. Aquest canvi va suposar la paralització del projecte urbanístic

de construcció d’una vivenda unifamiliar projectada en els terrenys. Davant aquesta

situació es va prendre la decisió de realitzar un estudi arqueològic, autoritzat per la

DGPA, amb l’objectiu d’esbrinar si la conservació del jaciment arqueològic era

compatible amb la construcció projectada.

L’estudi arqueològic, realitzat al 1995 baix la direcció tècnica de Joaquim

Bolufer i Marques, es va fonamentar en la realització de dos tipus de tasques: una

primera fase referida als treballs de prospecció arqueològica dels terrenys, en la què es

varen realitzar tot un seguit de cales arqueològiques disseminades per la banda més

alta del turó (A, B, C, D). L’obtenció d’uns resultats positius pel que fa a la detecció de

restes arqueològiques localitzades en una determinada zona (A), va permetre delimitar

una sector interessant des del punt de vista arqueològic, donant pas a la segona fase

de l’estudi arqueològic. Aquest es va basar en l’excavació arqueològica d’una zona

d’uns 150 m localitzada en la banda sud del tossal. Els treballs varen exhumar les

restes arqueològiques pertanyents al basament d’un edifici exempt de dimensions

considerables, bastant degradat encara que sòlid, de planta rectangular amb una

orientació de nord-sud; abastava unes dimensions de 8,20 m d’amplada i una longitud

de 10,60 m. L’estructura, bastida directament sobre la marga blanquinosa, està

definida per ambdós murs (septentrionals i occidentals); aquests compten amb una

fàbrica de doble parament de blocs calcaris mínimament desbastats i amb una trava de

terra argilenca barrejada amb còdols rodats. Pel que fa a les dimensions, aquestes són

bastants considerables, amb una amplada que oscil·la entre els 0,90 m i els 1,10 m. La

plataforma massissa del basament es composava majoritàriament per una

concentració de còdols rodats travats amb el mateix tipus de terra argilenca

homogènia, llevat d’una petita zona localitzada en la banda central, de planta semi

quadrada, pavimentada per lloses de pedra sorrenca rogenca. Adossada a aquesta




estructura, únicament es va documentar les restes pertanyents d’un parament murari

de mesures més reduïdes, que actuava com a estructura de protecció o tal·lus de la

torre. Les reformes posteriors varen modificar part de la fàbrica original de

l’estructura: la utilització dels materials emprats en la fàbrica dels murs perimètrics per

al bastiment d’un mur curvilini, feren desaparèixer ambdós murs perimetrals tant el

sud com l’est.

L’edifici, de planta quadrada, tenia una estructura arquitectònica formada per

una planta baixa i un terrat superior. A grans trets la fabrica de l’estructura es

caracteritza per un sòcol de maçoneria de blocs calcaris travats amb argila. L’alçat es

trobaria realitzat mitjançant la tècnica de la tapia de fang.

Pel que fa al registre dels materials documentats, aquest està centrat

exclusivament en els material de tipus ceràmics. Bolufer destaca la homogeneïtat del

conjunt de materials, representat totalment per formes associades a

l’emmagatzematge com són les àmfores, encara que reutilitzades com a material de

reblit de la fonamentació de l’estructura. Entre les formes documentades destacarien:

les àmfores ibèriques, àmfores púnic-ebussitanes T-8 I.I.I, així com algun fragment de

ceràmica àtica, que estableixen una seqüència cronològica centrada al voltant del segle

IV a.C., caracteritzada per no tindre una fase d’ocupació molt llarga, amb un clar

abandonament anterior al segle III a.C., moment en que es dona un petit canvi en el

patró d’assentament ibèric, constatant la proliferació d’assentaments en el pla. La

similitud entre els materials ceràmics que el Pare Belda documentés en el poblat del

Penyal d’Ifach i els materials recollits per Bolufer en la torre de L’Empedrola, indiquen

que ambdós jaciments són coetanis; a més, la anàlisi de les diferents tipologies

arquitectòniques ens indica clarament una relació de complementarietat i de

subordinació de la talaia al nucli de poblament iber del penyal, íntimament lligat a la

producció i al intercanvi comercial de la sal. Ambdós formarien part d’un mateix

sistema de control del litoral, així com de les vies de comunicació interiors, en aquest

cas el pas intern Vall de Pop/Aixa, on aquesta torre de guaita complia la seva funció. A

més, conta amb una localització privilegiada respecte al control del pas del Mascarat,

per on discorre un de les vies principals que connecta amb el territori meridional.

Segons Bolufer i Sala es tracta d’una talaia aïllada, sense cap nucli poblacional associat,

fet que ens remarca clarament la funció exclusiva de guaita, relacionada amb el

oppidum d’Ifac, amb una seqüència cronològica breu que li confereix un caràcter de

tipus puntual. Guarda certs paral·lelismes amb la torre de la Tallarola a La Vila joiosa

així com amb la torre del Grau Vell a Sagunt.

Descripció dels treballs arqueològics

Davant la no documentació d’estructures i la inexistència d’un context

arqueològic clar fins el moment, l’estudi arqueològic es va fonamentar al voltant de

dues fases ben diferenciades, encara que completament interrelacionades.

La primera fase és la referida al treball de laboratori, en la que s’ha dut a terme

una anàlisi exhaustiva de totes les fonts documentals existents, tant topogràfiques

com fotogràfiques, prestant especial atenció a la memòria científica de l’excavació del

jaciment realitzada per Joaquim Bolufer.




Una vegada recopilada tota la informació, procedirem a la segona fase de

l'estudi, el treball de camp. Aquesta es va dividir en dos tipus d’actuacions:

• Prospecció arqueològica.

• Seguiment arqueològic de les obres

En primer lloc es varen dur a terme el treballs de prospecció superficial,

realitzant una inspecció visual de tipus intensiu, amb l'objectiu d'obtenir una imatge el

més exacta possible de la zona afectada. La prospecció arqueològica realitzada es va

fonamentar en la delimitació d’un perímetre aproximat d'uns 60 m, abastant tant la

zona afectada per el projecte arquitectònic com la zona limítrof amb les restes

arqueològiques excavades i protegides. Una vegada delimitada es va subdividir en

zones més petites, en les quals es va realitzar una inspecció exhaustiva a la recerca de

restes arqueològiques. Aquesta tasca s’ha realitzat per un grup d’observadors separats

en intervals regulars de 2 m, utilitzant quadrícules artificials que cobriren la superfície

delimitada de forma total. Una vegada finalitzada aquesta fase, en la que els resultats

varen ser negatius pel que fa a la detecció de restes o materials arqueològics, es va

precedir a encetar la segona fase dels treballs de camp.

La fase referida al seguiment arqueològic de les obres es va basar en la

inspecció dels treballs derivats del projecte arquitectònic, més concretament a les

tasques de desmunt del terreny, realitzant tasques de cerca, localització i registre de

qualsevol tipus de restes materials arqueològiques. Les tasques de remoció del terreny

es van realitzar de manera ordenada i varen seguir en tot moment la metodologia

arqueològica, retirant estrat per estrat fins obtindre una visió exacta de la seqüència

estratigràfica existent, així com de la natura i composició de cada unitat estratigràfica

documentada. Una vegada retirats els diferents estrats de la seva posició original,

varen estar depositants en una altra zona on varen estar revisats de nou a la recerca

d’algun tipus de resta arqueològica material.

L’estudi arqueològic ha estat realitzat de manera manual, llevat del procés

d’extracció dels diferents estrats que conformaven el terreny realitzat de manera

mecànica mitjançant l’ús d’una maquina retroexcavadora, amb una cullera adaptada a

les necessitats de l’estudi arqueològic.

Tot el procés de seguiment ha estat documentat, tant per escrit com

visualment, realitzant fitxes escrites de cada estrat, o unitat estratigràfica, així com

fotografies de tot el procés. Una vegada finalitzat el treball de camp, es varen recopilar

totes les dades arreplegades al llarg del procés d’estudi, tant de tipus documental com

gràfic, i es va procedir a la redacció de la memòria preliminar.

L’equip de treball ha estat format per dos tècnics arqueòlegs que han dut

endavant les tasques, tant de treball de camp com de despatx, derivades del procés

d’estudi arqueològic. La metodologia que s’ha emprat durant el procés de l’estudi ha

estat de tipus arqueològic, seguint el mètode Harris, el qual es fonamenta en la

representació de la seqüència cronològica del jaciment mitjançant l’ús de l’anomenada

matriu de Harris, diagrama on es representen totes les unitats estratigràfiques

ordenades cronològicament.




Descripció de les unitats estratigràfiques

UE I: nivell vegetal superficial pertanyent a la coberta de gespa del jardí que s’estén

per la major part de l’àrea delimitada, de tonalitats verdoses, abastant unes

mesures considerables pel que fa tant a la longitud com l’amplada; l’alçada,

bastant homogènia, es troba centrada al voltant dels 0,10 m. Es caracteritza per

tindre una composició bastant homogènia formada en un 95% per les restes

vegetals de la gespa, amb un tissatge bastant fibrós i amazacotat en la banda

inferior: el 5% restant es trobaria representat per restes d’altres especies

vegetals a mode d’intrusions. El nivell de humitat es bastant alt tenint en

compte les condicions de reg que requereix aquest tipus de cultiu; per contra,

el nivell de compacitat es inexistent. Aquesta unitat representa a la capa de

gespa que es troba en el nivell mes superficial de la zona objecte d’estudi.

UE II: estrat fosc, d’origen antròpic, pertanyent al conreu jardiner localitzat en els

nivells superficials de la seqüència cronològica documentada. S’estén per tota

la superfície estudiada abastant una longitud i una amplada considerable: la

potencia es troba centrada entre els 0,15 i els 0,20 m de màxima. La seva

composició es caracteritza per ser bastant heterogènia, de tissatge granulós

encara que fi i bastant amazacotat; es troba formada principalment per un

estrat (53%) de terra de to marro fosc, bastant pur i lleugerament argilenc,

seguit d’un 29% d’un estrat vegetal de to fosc, tissatge variat i fi, de

granulometria petita format fonamentalment per un gran nombre de materials

orgànics (vegetals) descomposats. L’estrat es completaria amb un 11% de

restes de fem provinent de l’obra, de petites dimensions i bastant variats,

representats per fragments de materials de construcció (rajoles, teules); el 7%

restant es trobava format per un nivell de grava de petites i mitjanes

dimensions, tonalitats clares i d’origen antròpic. El nivell d’humitat es bastant

considerable, fet que també es reflexa en el grau d’amazacotament del mateix,

amb un nivell de compacitat mitjancer. Es tracta d’un estrat vegetal de jardí

d’origen antròpic, amb una seqüència cronològica contemporània.

UE III: estrat de to marro fosc situat immediatament baix de l’estrat d’origen vegetal

(UE I), el contacte amb la qual dona lloc a una interfacie negativa de superfície,

en els límits superiors, en la que es barregen els dos estrats. Aquest s’estén per

tota la superfície delimitada, abastant unes mesures considerables pel que fa a

la longitud i la amplada: la potencia es troba centrada entre els 0,50 m de

mínima i els 0,82 m de màxima que es localitzen en la banda septentrional,

fitant directament amb la vivenda. La composició es caracteritza per ser bastant

heterogènia, formada per un 48% d’un estrat de terra de to marro bastant clar,

tissatge fi i lleugerament sorrenc, un 18% de pedres calcaries de tonalitats

clares de mitjanes i grans dimensions, amb unes mesures centrades entre les

els 0,15 m i els 0,76 m de màxima pel que fa a la longitud, i amb una amplada

que oscil·la entre els 0,8 m i els 0,40 m. Seguit d’un 9% de grava de tonalitats

clares i metrologia considerable, d’origen tant geològic com antròpic. La

composició es completaria amb un 23% d’un estrat heterogeni de sorres de

tonalitat fosca i tissatge lleugerament granulós, restes dels diferents materials




emprats durant el procés de construcció de la vivenda. L’estrat conta amb un

tissatge groller, lleugerament sorrenc, amb un índex d’humitat baix i un nivell

de compacitat mitjancer. Aquest unitat ha estat interpretat com un estrat de

reblit de la zona enjardinada, amb l’objectiu de anivellar-la, en el que s’ha

emprat tant l’estrat agrícola de la zona com part de les restes de materials

provinents de l’obra. Aquesta unitat resta enquadrada cronològicament en la

fase mes moderna del jaciment.

UE IV: estrat geològic que s’estén al llarg de tot el solar, de to blanc grisós que varia

fins arribar a uns tons més verds. La seua composició es troba formada

bàsicament en un 90% per margues blanquinoses miocèniques, popularment

conegudes com a tap; el 10% restant estaria representat per escassos

afloraments de pedra calcària, de tonalitat grisosa i bastant compacte. Aquest

estrat geològic es caracteritza per tindre uns nivells de compacitat variables

que oscil·len entre uns nivells de duresa altíssims, localitzats en les cotes

inferiors on trobem a les margues en forma de roca molt compacta, fins arribar

a altres percentatges on el nivell de duresa és més modest, i es caracteritza per

tenir un tissatge argilenc, pur i de granulometria molt fina, ubicat en els nivells

superiors de l’estrat. En definitiva. es tracta d’un estrat geològic natural amb un

nivell de cotes bastant irregular, ja que aquest va dibuixant el desnivell del

tossal amb un estat de conservació primari.

Conclusions

L’estudi arqueològic realitzat ha obtingut uns resultats negatius pel que fa a la

detecció de restes arqueològiques en la zona afectada pel projecte urbanístic. Tant

durant la fase prèvia de l’estudi, referida a la prospecció visual, com al llarg del procés

de seguiment arqueològic de les tasques derivades del procés de desmunt dels

terrenys, la recerca ha estat infructuosa. L’absència de nivells, estructures o artefactes

arqueològics corrobora els resultats obtinguts per l’estudi arqueològic dirigit amb

anterioritat per Joaquim Bolufer i Marques, on ja es va constatar l’absència de restes

arqueològiques en esta determinada zona de la parcel·la.




Vista general de la zona afectada pel projecte.

Vista general del basament de la torre.




Detall dels estrats retirats.

Detall del procés de seguiment.

Urbanització L’Empedrola. Parcel·la U-1, 2 y 3 (Calp) Rubèn ......El tossal es troba dins de la...

Documents

Transcript of Urbanització L’Empedrola. Parcel·la U-1, 2 y 3 (Calp) Rubèn ......El tossal es troba dins de la...