Periòdic d’informació municipal de Gavà. Capçalera fundada el 1921

4 de Desembre de 2015, Núm. 144

El grup municipal d’ERC-Gavà presentarà una moció al Ple d’aquest desembre per donar suport a la llei catalana de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica. Aquesta norma va ser aprovada pel Parlament de Catalunya el 29 de juliol però el govern es-panyol ha anunciat que la pensa impugnar al Tribunal Constitucional (TC), cosa que implica-ria la seva suspensió i posaria en perill la seva aplicació. La llei catalana prové d’una Iniciativa Legis-lativa Popular (ILP) pro-moguda per la Platafor-ma d’Afectats per les Hi-poteques (PAH), l’Aliança per la Pobresa Energè-tica (APE) i l’Observatori pels Drets Econòmics, Socials i Culturals. A l’article 6 de la norma s’especifi ca que les ad-ministracions públiques han de garantir el dret d’accés als subminis-traments bàsics d’aigua, gas i electricitat. Tam-bé es diu que aquestes han d’establir acords amb les companyies de subministraments per garantir que concedeixin ajuts a fons perdut o apliquin descomptes molt notables en el cost dels consums mínims i que abans d’un tall cal l’informe dels serveis socials municipals. Davant l’arribada de l’hivern, Esquerra de-mana que l’Ajuntament de Gavà expressi el seu rebuig enèrgic a l’actitud del govern espanyol i que doni suport a l’aplicació d’aquesta llei.

ERC demana aplicar a l’hivern la llei catalana d’ajudes a les famílies que l’Estat vol suspendre

Urgència per lluitar a la ciutat contra la pobresa energètica

El govern espanyol amenaça de deixar, un hivern més, a moltes famílies sense els serveis bàsics

Si tú no hi participes... ells guanyenLes circumstàncies històriques al País

Valencià van ésser força bones per aquest cavall d’Atila anomenat PP. Convèncer les classes mitjanes i populars que eren part de les elits fou gairebé fàcil, i això n’era la primera passa. Les següents foren els atacs a la senyera, la llengua, l’ensenyament i a qualsevol signe identitari. Tot tenia un objectiu únic: SEPARAR. Han estat els més separatistes del món. Separar el País

Valencià de la resta dels Països Catalans esdevenia la clau de volta. Després ja ho intentarien amb les Illes. Qualsevol bogeria es feia servir per aconseguir-ho. S’han dit rucades com que el valencià ve directament de l’íber. Han fet l’innombrable per canviar la senyera i deslligar-la de la resta dels Països Catalans. I aconseguiren imposar el nom de Comunitat Valenciana.

Rafael Soriano

Membre de l’executiva d’ERC-Gavà i exsecretari gral. de FEMCA-UGT País Valencià

Ves tu per on es va capgirar el cicle econòmic i la ciutadania s’adonà que no pertanyien a les elits. Més bé continuaven sent classes mitjanes i populars, això sí, més empobrides i infelices. El País

Valencià l’havien arrasat, deixat erm. Ensorrat el vaixell insígnia de la burgesia

(Banc de València) i les caixes d’estalvis, aturades les infraestructures que volia la indústria i també la pagesia. Al capdavall , s ’adonen que els seus diners se’ls emportaren a cabassos.Tot plegat els ha fet reaccionar i avui comencen a conrear la

cultura, l’educació, la proximitat a la gent, la llengua... Desitgem que se’n surti el poble valencià de la plaga bíblica que ha patit. I... compte! a Gavà i Catalunya hem de fer servir les lliçons de la història més propera: si el 20-D tu no hi participes... ells guanyen.

Crònica municipal Eleccions 20-D: L’entrevista del mes Crònica municipal

PSC i CDC acorden un pla per al Delta que amenaça el seu futur ecològic i agrícolaEls alcaldes socialistes del Baix Llobregat i el govern de la Generalitat (CDC) han consumat la seva ame-naça envers el futur ecolò-gic i agrícola del delta del Llobregat, i el passat 2 de desembre van aprovar a la comissió d’urbanisme de l’Àmbit Metropolità de Barcelona (AMB), el Pla Director Urbanístic (PDU) d’àmbits d’activitat econò-mica de la zona. ERC, que havia presentat nombroses al·legacions al projecte, fou l’únic partit

Gabriel Rufi án: «La identitat no té res a veure amb la voluntat d’independència»

Absolen els directius d’AENA pel soroll dels avions, reduït per la protesta veïnalEl passat 9 de novembre es feia pública la sentència que absol Manuel Azuaga,

expresident d’AENA, i altres excàrrecs de l’Estat per als quals es demanaven fi ns a tres anys de presó pels sorolls derivats de la tercera pista de l’aeroport. El jutge argumenta que van intentar solucionar el pro-blema i que no van prendre cap decisió que anés més enllà d’executar una obra plantejada anys abans que ells dirigissin el projecte. El cas sorgeix d’una quere-lla de l’Associació de Veïns de Gavà Mar, el 2005, a la qual es van afegir altres afectats de Castelldefels i l’Associació de Veïns de Gavà Platja. Al final es va arribar a judici amb només aquesta última com acusació. La resta d’enti-tats van signar, el maig d’enguany, un acord extra-judicial i es van retirar.

Intervenció d’ERCEl 2005, ERC va portar el tema al Congrés dels Dipu-tats i, el 9 de febrer d’aquell any, Joan Tardà va aconse-guir que s’aprovés una proposta per reduir el so-roll, obligant els avions que s’enlairen a fer un gir cap a mar. La proposta, ideada

per l’Associació de Veïns de Gavà Mar, es va començar a aplicar el 2006.

El pacte amb AENAEl pacte per retirar-se de la querella obligava l’aeroport a crear una comissió de coordinació mediambien-tal on els veïns tingues-sin interlocució directa amb AENA per tractar els problemes de soroll i es-tudiar-ne solucions. La constitució de la comissió es va fer efectiva el 19 de novembre.

que hi va votar en bloc en contra, ja que els represen-tants de l’Entesa (ICV-EUiA i BCN en Comú) es van posicionar de forma dife-rent (una abstenció i un en contra). La resta de grups hi va votar a favor. Davant d’aquesta decisió, Esquerra seguirà treballant amb les entitats ecologis-tes i els pagesos per aturar un projecte que posa en perill un desenvolupament territorial respectuós amb el medi i la ciutadania. Un pla que nega a l’agricultura el valor d’activitat de pro-moció econòmica que fa temps que demanen les associacions del territori i que aposta pel vell model d’especulació urbanística.

Excepció a la MarinadaTot i que el gruix de les al·legacions presentades han estat rebutjades, sí que s’ha aprovat una presen-tada per ERC-Gavà i nom-brosos veïns que afecta positivament els residents del barri de la Marinada, un espai urbà molt antic, on es reclama regularitzar els habitatges ja existents per dotar-los dels serveis bà-sics de clavegueram, enllu-menat defi nitiu, asfaltat de carrers i creació de voreres.

«Anirem a Madrid com a delegació diplomàticaper defensar el vot dels catalans mentre esbasteix el nou Estat»

«El nostre programa per al 20-D és molt social, prioritza mesu-res per millorar la vida dels que més pateixen»

«Estem construint un país on tothom s’ha de sentir el que vulgui. On es parli castellà i es cantin gols d’Espanya»

«El govern espanyol actúa en tots els àmbits contra els interessos de Catalunya i això s’ha fet ja insostenible»

Gabriel Rufián Romero

(Barcelona, 1982) és fill

d’andalusos de Jaén i

Granada. Va créixer al

barri del Fondo de Santa

Coloma de Gramenet i

també ha viscut a Bada-

lona i Sabadell. És diplo-

mat en relacions laborals

i màster en direcció de

personal. Activista so-

cial vinculat a moviments

d’esquerres es va unir a

l’independentisme des del

col·lectiu Súmate i l’ANC.

És el cap de llista d’ERC a

les eleccions del 20-D.

Per què cal anar a Madrid si ja hem iniciat la descon-nexió amb Espanya?Els resultats del 27-S són inequívocs, tenim 72 de 135 diputats independentistes al Parlament. Però Madrid segueix tancant els ulls. No hi anem a ocupar cap escó quatre anys, sinó a plantar cara amb dignitat, a deixar ben clar el que passa a Catalunya sense els fi ltres de la caverna mediàtica. Ens hi quedarem el menor temps possible, serem una delegació diplomàtica que farà política de veïnatge. Ens sentim ja una república independent i hi anem a fer d’interlocutors mentre acabem de construir les estructures del nou Estat.

A les xarxes socials triomfa una frase teva on comentes que aniràs a Madrid a dir el que mai no s’hi ha dit i a fer el que mai no s’hi ha fet. Què diràs i faràs?Direm que el govern de l’Estat espanyol ja no no-més no és el nostre, sinó que és contrari a nosal-tres, que el patim. Un clar exemple és la interven-ció de les finances de la Generalitat per part de Montoro. Contínuament es prenen decisions contra els nostres interessos, per impedir que triomfi la voluntat democrática de la ciutadania. Direm clar i fort que hem votat, el 9-N, el 24-M i el 27-S, i que hem guanyat. Direm que anem a defensar aquest vot dels catalans perquè, si no ho fem, regalem el relat sobre Catalunya a Ciudadanos.

Què et va fer decidir entrar a la política i, en concret, representar a ERC? Sóc dels qui parlava dels polítics amb els companys i intentava canviar el món fent tertúlia, plantejant com caldria canviar-ho tot des de les institucions. Per mi és un honor que Esquer-ra em plantegés aquest nou repte perquè vinc de treballar deu anys en el departament de se-lecció de personal d’una empresa privada i sóc nou en el món de la política. M’agrada d’ERC que és un partit sempre molt generós al donar cabuda a inde-pendents com jo per fer més gran el seu projecte. És un plaer formar part d’aquesta llista tan diversa, que inclou una pluralitat de perfi ls poc habitual en els partits tradicionals.

Quin són els eixos del pro-grama electoral d’ERC? Té un caràcter molt so-cial, un eix que és com-plementari al nacional. És un programa d’esquerres, amb mesures per millorar la vida dels que més pa-teixen, prioritzant temes com la lluita contra la po-bresa energètica, els des-nonaments, el frau fi scal, l’actual sistema de beques i el salari mínim.

Proposta per coordinar accions d’ajuda solidària als refugiatsERC-Gavà va presentar al Ple de novembre una proposta per coordinar l’ajuda als refugiats entre l’Ajuntament i la plata-forma creada per tretze entitats ciutadanes. Davant la greu situació que es viu a Europa amb l’arribada massiva de re-fugiats, Esquerra demana gestionar de forma urgent ajudes perquè puguin pas-sar l’hivern als camps on

són ara. En resposta, el go-vern local s’ha compromès a crear una taula conjunta de tècnics i entitats i ha informat que ja hi ha enviat 3.000€ d’ajut, canalitzats a través de la Creu Roja.

Petició per ampliar places d’escola inclusiva entre els 12 i els 18 anys ERC va presentar al Ple de novembre una pro-posta per ampliar les places públiques d’USEE per alumnes amb ne-cessitats educatives es-pecials que requereixen un suport específic dins les aules de secundària. El CEIP Marcel·lí Moragas ofereix aquest servei a l’etapa infantil, el CEIP Sal-vador Lluch a primària i la Immaculada Concepció, concertat, a secundària. Davant l’augment de la

demanda en aquest darrer cicle, ERC va proposar al govern local que demani a la Generalitat una segona USEE en un centre públic. La resposta fou que «no es té constància» d’aquesta necessitat.

Paren l’orella, però no escolten El PDU aprovat no respon a cap necessitat concreta i urgent del Delta, sinó a una contraprestació exigida per alcaldes socialistes de la comarca, amb el vistiplau de CDC, després del fracàs de l’opció d’Eurovegas. Es tracta, doncs, d’una proposta reactiva i mancada de fonaments estratègics i globals per a la zona. Bàsicament, es transformen sòls destinats a serveis i equipaments d’ús públic i col·lectiu, en urbanitzables i industrials i, per tant, d’aprofi tament privat. Així, el PDU respon al mateix model «desarrollista» de sempre i menysprea l’agricultura com a activitat econòmica rellevant. Tot un contrasentit, ja

que actualment s’està potenciant al mateix espai el Parc Agrari, que es considera estratègic per fomentar l’agricultura de proximitat i de quilòmetre zero. La

tramitació del PDU no ha comptat amb cap procés de participació per decidir quin és el model de creixement econòmic que necessita el Delta. Únicament s’han seguit, per imperatiu legal, els mínims tràmits d’exposició i suggeriments a l’informe de sostenibilitat ambiental. Vist

això, encara es pot pressionar per modifi car-lo, i reprendre les alternatives sorgides a l’exitosa campanya contra Eurovegas. I que quedi clar, si ERC té un dia responsabilitats al govern local, el canviarem de dalt a baix.

Albert Massana

Portaveu del grup municial d’ERC-GavàAmpliació de l’executiva de la Secció Local d’Esquerra a la ciutat

La Secció Local d’ERC a Gavà, reunida en assem-blea, va aprovar el 18 de novembre la renovació i ampliació de l’executiva, que passa ara a tenir dotze integrants i segueix presi-dida per Josep Campmany.

Esquerra ha augmentat el nombre de militants i simpatitzants a Gavà, fi ns als 90 actuals. També s’ha consolidat com el grup més actiu al consistori, amb una mitjana de 200 propos-tes anuals presentades,

El nou IBI decretat pel PP fa més ruïnós l’impacte del Pla de Ponent

El govern espanyol del PP ha aprovat una reforma de les lleis hipotecària i del cadastre que rebaixa l’IBI als sòls urbanitzables pendents de construir. En resposta a una pregunta d’ERC, l’Ajuntament xifra en 77.107 € les quotes

d’IBI perdudes el 2015 per aquest motiu. Pràcticament tots els terrenys afectats estan al Pla de Ponent i els seus propietaris són la SAREB i promotors privats, que abonen menys impos-tos en perjudici de l’erari municipal.

Per quins motius ets inde-pendentista?Vaig créixer en una família profundament d’esquerres. El meu és un independen-tisme ideològic, no identi-tari, d’una tradició que creu en el dret de tots el pobles a l’autodeterminació. He es-tat fent activisme al carrer i he sigut un dels milers de voluntaris de l’ANC que ha cregut que el país es pot canviar des de la base.

Com es pot fer canviar d’opinió a un ciutadà que no vol la independència per-què se sent només espa-nyol o català i espanyol?La identitat no té res a veure amb la voluntat de ser independents o no. Sú-mate refl ecteix justament això. A Catalunya hi ha nouvinguts i descendents d’immigrants que no par-lem català habitualment, que celebra els gols de la selecció espanyola, que quan va de vacances al poble dels pares també se sent entre la seva gent. Es-tem construint un nou país on tothom s’ha de sentir com vulgui. On se sigui in-dependentista parlis el que parlis i vinguis d’on vinguis. La grandesa d’aquest pro-cés és que entre tots units estem fent la nova Repúbli-ca catalana.

Llavors, es pot ser indepen-dentista i parlar castellàEls meus pares, nascuts a Andalusia, van lluitar per la immersió lingüística a l’escola. Parlo català, però em sento més còmode expressant-me en caste-llà, com li passa a bona part de la població, que el té com a llengua de re-ferència. Aquest és un país d’acollida, que respecta la diversitat cultural.

Què és la Catalunya real?La familia que lluita per una vida digna, la que fa mans i mànigues per tirar endavant la casa, la feina i el negoci, i la que creu que el país l’hem de construir entre tots, no només els poderosos. És la Catalunya que ha sortit al carrer a rei-vindicar els seus drets

Per què viure a la Repú-blica catalana seria millor per als seus habitants que continuar dins d’Espanya?No hi ha alternativa, ja que el govern espanyol actua en tots els àmbits contra els interessos de Catalunya i això s’ha fet ja insoste-nible. Tenim l’oportunitat d’independitzar-nos, com mai abans l’havíem tin-guda. Davant la sobirania popular no es podrà inter-posar cap tribunal.

L’Ajuntament es gastà 14.000 € en el disseny d’un logo electoralistaEn resposta a una pregun-ta d’ERC, l’equip de govern ha informat que l’anterior equip de govern va pagar 14.520 euros a una em-presa pel disseny del logo de la campanya Made in Gavà, que va presentar dos mesos abans de les eleccions municipals. Es-querra considera exces-siva la despesa en imatge davant els problemes que pateixen molts gavanencs i gavanenques, i incidirà

Més de quatre mesos de burocràciaper atorgar llicències municipalsEl grup municipal d’ERC va demanar al Ple de no-vembre agilitzar el tràmit d’atorgament de llicèn-cies urbanístiques per l’Ajuntament, després de constatar retards impor-tants. Segons un estudi realitzat per Esquerra, entre gener i novembre d’enguany, la durada mitjana del tràmit d’atorgament de llicèn-cies és de quatre mesos,

una setmana i un dia. Hi ha expedients que han arribat, fins i tot, als set mesos d’espera. El govern local es va comprometre a optimitzar els tràmits.

Proposta d’ERC: Instal·lació de desfi bril·ladors a espais públics

Prohibició a La Bòbila de símbols i actituds feixistes i xenòfobes

L’Ajuntament ha instal·lat aquest novembre deu desfibril·ladors a equi-paments municipals per reanimar persones que han patit una aturada car-díaca, i salvar-los la vida. Es compleix així una pro-posta que ERC va presentar per primer cop el 2010 i en què ha insistit fi ns que l’equip de govern, aprofi -tant una subvenció de la Di-putació, l’ha materialitzada.

ERC va presentar al Ple de novembre una propos-ta per prohibir expressi-ons feixistes i xenòfobes a l’Estadi Municipal de La Bò-bila durant els partits del FC Gavà, com la salutació nazi que es veu a les fotos de la dreta. El govern local va exigir un dia després al club la retirada d’una pancarta amb la paraula hooligans exhibida per un grup de caire ultra que s’ha creat a les graderies.

Els desfi bril·ladors els pot fer servir qualsevol perso-na, ja que el propi aparell indica els passos a seguir.

Un dels aiguamolls protegits del Delta del Llobregat.

Un judici que ja no aportava solucionsEl suplici al qual ens va sotmetre AENA amb la posada en servei de la tercera pista de l’aeroport de Barcelona es va iniciar el 30 de setembre de 2004 i va durar dos anys molt durs que no oblidarem mai, on vam fer manifestacions, propostes tècniques i gestions polítiques, i vam aconseguir que el 26 d’octubre de 2006 s’iniciés l’operativa actual de l’aeroport, que minimitza molt l’impacte acústic (malauradament, sense eliminar-lo). Ara, una dècada més tard, hem considerat que no tenia sentit portar a judici a les persones que van prendre aquelles decisions, ja que algunes d’elles són les que van aplicar la solució que l’AV de Gavà Mar va proposar.

L’objectiu fi nal és que l’operativa de pistes segregades esdevingui la defi nitiva mentre hi hagi aquest camp de vol, que el gir dels avions des de la tercera pista sigui perfeccionat i que no s’incompleixi el que

es va acordar. Cap d’aquests objectius s’aconseguia portant a judici a unes persones que ja no ocupen les mateixes responsabilitats, i que ens van ajudar. És per això que ens alegrem de l’absolució de Manuel

Azuaga, expresident d’AENA. Dit això, quedi clar que ens estimem

Gavà Mar i volem seguir vivint aquí, amb les pinedes, la platja i les rieres. Qui vulgui jugar de nou amb la salut de les nostres famílies, ens tornarà a trobar al davant.

Elisabet Martínez

Presidenta de l’Associació de Veïns de Gavà Mar

en aquest mandat, després del pacte pressupostari signat per al 2016, a fer un ús més racional i social d’aquest tipus de partides econòmiques.

Veïns de Gavà Mar al Ple del 28 d’octubre de 2004. L’acció va desbordar l’alcalde, que va suspendre la sessió

Revista del Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya Dipòsit Legal: B-3.568-2012 Edita: ERC-Gavà Contacte Grup Municipal: tel. 638981810

Per rebre-la gratis per email cada mes: gava@esquerra.org Despatx: 1r pis Ajuntament, dimecres, 18.30 - 20.30, tel. 93 263 91 57 Adreça postal: ap. correus 24, 08850 Gavà

Fotos: Arxiu/M. Roselló/A. Ollés c/e: gava@esquerra.org Twitter: @ERCGavà FB: www.facebook.com/ERCGavà web: www.esquerra.cat/gava

Gavà activa

El gavanenc Guillem Martí ha estat guardonat amb només 15 anys amb el Premi Butaca (una de les dis-tincions teatrals més importants que es concedeixen a Catalunya) al millor actor de musical, per la seva interpretació a la versió del Petit Príncep d’Àngel

Llàcer i Manu Guix. En el discurs d’agraïment, Martí va esmentar l’Aula de Música Carme Soler i la Roda Produccions, dues entitats de Gavà on s’ha format.

L’Esplai el Mamut va celebrar el 29 de no-vembre el Dia Mundial

L’Esplai El Mamut fa una cursa pel Dia dels Drets dels Infants

Recapte solidari d’aliments a quinze punts locals de recollida

L’Associació de Fami-liars de Discapacitats Intel·lectuals de Gavà (Adisga) va organitzar el 21 de novembre un festival artístic a l’Espai Maragall, inclós dins la commemoració del seu vintè aniversari. Sota el títol de La Festa de la Diversitat, es van veure actuacions musicals, teatrals i de dansa protagonitzades en la seva quasi totalitat per persones de Gavà, Viladecans i Castellde-

La Marxa del Garraf de l’UME celebra amb èxit la 21a edició

La Unió Muntanyenca Eramprunyà (UME) va organitzar el 8 de no-vembre, amb gran èxit de

Gavà es va sumar el 28 de novembre a una nova iniciativa solidària de

L’Associació Veïnal del Centre fa una nova edició del concurs de pesse-bres. Per participar-hi cal trucar al 936336186.

Concurs veïnal de pessebres

El 21 de novembre vam viure una jornada inoblidable i de gran emotivitat, on els protagonistes del festival van evidenciar les seves capacitats. Mitjançant les arts dramàtiques, la dansa o la música ells senten que poden fer el mateix que tothom i assolir els reptes que es proposin. Un gran missatge d’af irmació personal i d ’orgul l que és d i f íc i l d’explicar amb paraules, i que van compartir amb les seves famílies i amistats. Només veure les seves cares vam donar per bo l’esforç fet les darreres setmanes per organitzar el festival. Ells ho donen tot sense demanar res. Són

tot cor i, en dies com el viscut a l’Espai Maragall, enamoren especialment. Vull destacar que, per primer cop i després de molt de temps d’intents, vam reunir les diferents associacions de Gavà i

les poblacions veïnes que treballen amb persones amb alguna mena de discapacitat (Adisga, Caviga, Asdivi i l’Escola Maria Felip). També fou molt satisfactòria la presència de dues entitats barcelonines, amb les quals mantenim una bona relació

d’intercanvi d’experiències. Per acabar, fem una crida a les persones que ens vulguin ajudar com a voluntaris. Ens calen més que mai.

La festa de les capacitats

Isabel RodríguezPresidenta d’Adisga

Guillem Martí guanya el Premi Butaca al millor actor de musical

En cinc ratlles...

El grup La Igualtat triomfa amb la versió de la Família Addams

L’Espai Maragall es va omplir de gom a gom el 31 d’octubre per veure la versió del grup de teatre

Defunció de Josep Soler

També ens va deixar, el 26 de novembre, el gavanenc Josep Soler, fundador de l’entitat Flama i Caliu de la Sardana i ferm defen-sor de la cultura local.

Adéu a mossèn Miquel Martí

El 7 de novembre ens va deixar, als 94 anys, Mn. Miquel Martí, rector de la parròquia de Sant Pere de 1969 a 1987, anys con-vulsos i de grans canvis.

Aniversari en clau blaugrana

La Penya Barcelonista Blaugrana Gavanenca va celebrar el 15 de novem-bre el dinar del seu 40è aniversari (1975-2015).

fels que pateixen alguna mena de discapacitat. També hi van participar dues entitats barceloni-nes: la Fundació Ludàlia

Adisga omple d’art l’Espai Maragall amb motiu del seu vintè aniversari

i Art-teràpia Artenea. L’acte va servir per com-memorar el Dia de la Discapacitat i es va llegir un manifest reivindicatiu.

Minut de silenci per la pau a les Jornades Culturals MarroquinesGavà va acollir el 14 i el 15 de novembre la terce-ra edició de les Jornades de Cultura Marroquina, marcada pels atemptats de París. Es van reduir actes festius i es va fer un minut de silenci.

La biblioteca tanca el servei nocturn en època d’exàmensLa Biblioteca Josep Soler i Vidal va suspendre del 9 al 13 de novembre el servei d’aules d’estudi nocturn (de les 21.00 a les dues de la matinada) en exàmens. ERC n’ha demanat explicacions.

La inauguració de la mostra va deixar petita la sala.

recapte d’aliments or-ganizada a tot Catalunya. En total es van instal·lar quinze punts de recollida, gestionats per voluntaris, als diferents mercats de la ciutat. Actualment, un 20% dels catalans són ja receptors d’aquestes ajudes per menjar.

dels Drets dels Infants amb una cursa de 1.000 metres a l Parc de l Mil·lenni. A l’organització hi van col·laborar l’UME, l’Agrupament Escolta Roc del Migdia, l’Esplai Saurus, l’AV Ausiàs Mar-ch i l’empresa de serveis El Menú del Petit.

Artur Costa: una fi gura local força incòmodaArtur Costa i Martí (1869-1930) va ser un terratinent local que va fer fortuna comerciant amb carbó al port de Barcelona. A Gavà era el propietari de can Glòria, fi nca que s’estenia des de la Rambla al carrer de Rius i Taulet, i del carrer de Sant Antoni Abat a la carretera. Es captenia com un autèntic cacic: el seu secretari va arribar a jutge municipal, primer, i a alcalde, després. Feia gestos populistes, com cedir un solar per a escorxador, el 1924, o construir la primera central elèctrica del delta del Llobregat, el 1909. Però res era gratuït: el solar es va cedir durant el tràmit d’aprovació del pla d’urbanització de la seva finca, i l’electrificació va augmentar el valor dels

terrenys que urbanitzava. Als anys vint, va crear també un parc de recreació, l’American Lake, amb la intenció d’ubicar-hi un casino: un petit Eurovegas avant la lettre!

Si ja en l’aspecte públic no era del tot aigua clara, la seva vida privada va estar envoltada d’escàndols. Tenia una fi lla natural, a qui va forçar a un matrimoni no volgut i que es va acabar suïcidant i, entre els seus coetanis, hi havia el convenciment generalitzat que n’havia abusat sexualment. Si realment ens creiem que cal tolerància zero amb la

violència de gènere i amb comportaments com el que s’atribueix a l’Artur Costa, potser caldria qüestionar la idoneïtat que tingui un carrer dedicat a Gavà. Oi?

Josep CampmanyPresident del Centre d’Estudis de Gavà

local La Igualtat de La Família Addams, un clàs-sic nord-americà de la televisió i el cinema. La representació, plena d’ensurts i sorpreses, va convertir l’equipament municipal en una festa de Halloween.

participació, la 21a edició de la Marxa del Garraf. Els inscrits van disposar d’un temps màxim de 13 hores per cobrir els 48 quilòmetres del recor-regut, que va creuar el massís del Garraf i cinc municipis diferents.