Els nens i nenes, pares i mares, elDistricte i el professorat de l’escolaTuró del Cargol treballen conjun-tament per millorar el seu camí es-colar, una iniciativa que preténafavorir un accés segur i agradabled’anada i tornada a l’escola. D’a-questa manera, es fomenta anar apeu i l’ús dels mitjans de transportsostenibles, així com l’autonomiadels escolars. Però més enllàd’això, el carrer esdevé un espai derelació, civisme i convivència per atothom. Els establiments del barrii les associacions també estan im-plicades en aquest projecte, quetraça un itinerari invariable esco-llit entre els camins més utilitzatsper la majoria de l’alumnat.

L’escola Turó del Cargolmillora el seu camí escolar

Comença la urbanitzacióde l'avinguda de Vallcarca

PROJECTE

Les millores afectenla vorera del lateralBesòs

MILLORES

La vorera tindrà5,5 metres d'amplada,el doble que l’actual

MANTENIMENT

S'hi instal·lala xarxa pneumàticade recollida de residus

Pàg. 3

ENTREVISTA Pàg. 8

Josep ComellasCofundador delClub Bàsquet Pedagogium

“Els entrenadorsdesconeixen elreglament”

ENTITATS Pàg. 6

Ludàlia, una fundaciócompromesaLleure i cultura per apersones amb discapacitat

POLIESPORTIU Pàg. 7

MarxaGràcia-MontserratUna caminada nocturna

SERVEI PÚBLIC Pàg. 7

Revetllade Sant JoanCom prevenirels accidents

PLE DEL DISTRICTE Pàg. 4

Nou Consell peracollir les personesnouvingudes

Pàg. 5

G R À C I AB A R R I S D E www.bcn.cat | Juny 2010

VALLCARCA I ELS PENITENTS · EL COLL · LA SALUT · VILA DE GRÀCIA · CAMP D'EN GRASSOT I GRÀCIA NOVA

SU

PL

EM

EN

T

Alumnes de l’escola Turó del Cargol creuen per un pas de vianants.

G R À C I A2 Juny 2010

I N F O Ú T I Lt

Una publicació de l’Ajuntament de Barcelona. Consell d’Edicions i Publicacions: Carles Martí, Enric Casas, Eduard Vicente, Jordi Martí, Jordi Campillo, Glòria Figuerola, Víctor Gimeno, Màrius Rubert,

Joan A. Dalmau, Carme Gibert, José Pérez Freijo. Director: Enric Casas. Director adjunt: Joan Ariza. Director editorial: José Pérez Freijo. Director de continguts: Joan Àngel Frigola. Redactora en cap:

Felicia Esquinas. Redacció: Daniel Venteo, Pere S. Paredes, Josep Maria Contel, Joan Anton Font, Beatriu Sanchís, Daniel Romaní, David Sabaté, Jordi Miró, Belén Ginart, Alexandra Rubio i Isabel Deniel.

Coordinació general: José Miguel Esteban. Coordinació de fotografia: Rafael Escudé i Joan Soto. Fotografia: Antoni Lajusticia, Pepa Álvarez, Cristina Diestro, Josep Maria Contel, Luis Clua, Julio Parralo,

Ariadna Borràs, Vicente Zambrano, Carolina García i Unió Excursionista de Catalunya de Gràcia. Disseny: Subirà i Associats. Maquetació i preimpressió: Agustín Viguera, Cristina Vidal. Edició WEB: Miquel

Navarro. Producció: Maribel Baños. Impressió: Printer Industria Gráfica Newco, SL. Manipulació: Societat Catalana d’Aplicacions pel Marketing i la Publicitat, SL (SCAMP ). Distribució: M. Àngels Alonso i

Serveis de Correus. Administració: Ascensió García. Departament d’Imatge i Producció Editorial. Pg. Zona Franca, 66. 08038 Barcelona. Dipòsit legal: B. 29.175-1994.

G R À C I AB A R C E L O N A

www.bcn.cat/publicacions

bcnrevistes@bcn.cat

ATENCIÓ CIUTADANA

Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC)Pl. Vila de Gràcia, 2.Telèfon d’informació 010(0,45 ? IVA inclòs d’establiment de trucada, més0,06 cèntims IVA inclòs per minut tarifat per segon)Telèfon del Civisme 900 226 226Síndica de Greuges de Barcelona 93 413 29 00Ronda Sant Pau, 43-45, 3r.

CENTRES CÍVICS I CULTURALS

Centre cívic El Coll 93 256 28 77Aldea, 15-17.Centre cívic La Sedeta 93 207 36 13Sicília, 321.Casal de barri Cardener 93 210 63 91Cardener, 45.Centre artesà Tradicionàrius 93 218 44 85Travessia Sant Antoni, 6-8.Espai Jove La Fontana 93 368 10 05Gran de Gràcia, 190-192

BIBLIOTEQUES

Biblioteca Jaume Fuster 93 368 45 64Pl. Lesseps, 20.Biblioteca Vila de Gràcia 93 284 77 90Torrent de l’Olla, 104Biblioteca del centre de 93 217 95 27treball i documentacióGran de Gràcia, 126.

SERVEIS SOCIALS

Centre El Coll-Zona Nord 93 256 28 88Aldea, 15.Centre serveis socials Gràcia 93 291 43 25Pl. Vila de Gràcia, 6.Of. serveis socials Generalitat 93 284 27 21Providència, 42.Centre d’atenció a 93 458 99 08disminuïts (infants)Grassot, 3, 4t.

GENT GRAN

Casal d’avis de Gràcia 93 217 94 11Mozart, 24.Casal d’avis Montmany 93 285 04 74Montmany, 45.Casal d’avis de Penitents 93 212 60 62Pg.Vall d’Hebron, 76-78.Casal d’avis La Miranda 93 284 01 26Av. Coll del Portell, 74.Casal d’avis Siracusa 93 219 10 40Siracusa, 23-27.

ALTRES SERVEIS

Punt d’informació jove 93 284 75 73Gran de Gràcia, 190-192.Punt d’informació 93 291 43 30i atenció a les donesPl. Vila de Gràcia, 6.Centre d’informació 93 285 03 57i recursos per a les donesCamèlies, 36.Oficina de rehabilitació 93 291 65 55Pl. Vila de Gràcia, 2, 2n.Centre de recursos 93 237 47 43Barcelona SostenibleNil Fabra, 20.Arxiu municipal de Districte 93 285 03 57Pl. Lesseps, 20-22C. de normalització lingüística 93 217 87 23Príncep d’Astúries, 54, 2n.Centre de recursos pedagògics 93 415 50 98Topazi, 29.

SEGURETAT

U.T. Guàrdia Urbana GràciaAv.Vallcarca, 205.Comissaria Mossos d’EsquadraAv.Vallcarca, 169-205.Emergències Guàrdia Urbana 092Emergències Mossos d’Esquadra 088

SERVEIS URGENTS

Telèfon únic d’emergències 112Urgències sanitàries 061Cos Nacional de Policia 091Bombers 080

SALUT

CAP Pare Claret 93 208 25 70Sant Antoni Maria Claret, 19-23.CAP Larrard 902 011 040Travessera de Dalt, 79.CAP Vallcarca(Parc sanitari Pere Virgili) 93 259 44 22Av.Vallcarca, 169-205. (Edifici Pedraforca)Servei d’urgències del’Hospital de l’Esperança (24 h) 93 367 41 00Av. Santuari de Sant Josepde la Muntanya, 12.Centre de salut mental d’adults 93 218 93 02Mare de Déu del Coll, 41.

FARMÀCIES

www.farmaciesdeguardia.com

L A C O M U N I T A T É S C O S A D E T O T S

Ús compartit dels espais comunsAla comunitat hi ha uns

espais comuns que sónutilitzats pels veïns i veï-nes: la porteria, l’escala, elsotaescala, el terrat, els cel-oberts...És convenient acordar unesnormes d’ús d’aquests es-pais comuns i respectar-lesper evitar que la utilitzaciód’uns molesti o impedeixiels altres poder-ne fer ús.

Aquests espais són part decasa nostra i entre tots hemde tenir-ne cura i contribuira mantenir-los nets i en-dreçats.Si alguna persona de la co-munitat observa algun des-perfecte en els espais co-muns, té l’obligació decomunicar-ho immediata-ment al president de la co-munitat.

MÚSICA

Diumenge 20 de junyMusicusA les 19 h. Centre cívic El Coll (c. Aldea, 15-17)Orquestra de flautes dolces del Coll. Concert dins delcicle ‘Vespres musicals al Coll’.

Divendres 2 de juliolRock a la plaçaA les 21 i a les 22.30 h Pl. La SedetaConcert de Bum Shankar i La banda del Dr. Fargo.Cloenda del 25è aniversari del centre cívic La Sedeta.

Diumenge 4 de juliolSwing a la plaçaA les 18 i a les 19.30 h. Pl. La SedetaBall de swing amb música DJ i, més tard, concert delgrup Jazzadlimitum (swing-jazz).

EXPOSICIONS

Del 9 de juny al 4 de juliolI Mostra d’Il·lustradorsAl centre cívic El Coll (c. Aldea, 15-17)Exposició de joves il·lustradors del barri del Coll.

INFANTILS

Dimecres 16 de junyVols que t’expliqui un llibre?A les 17.30 h. Biblioteca Jaume Fuster (pl. Lesseps, 20-22)Activitat dins del cicle Lletra petita, inclosa al progra-ma Primeres passes.

Dissabte 3 de juliolIII Aniversari de la colla infantilA partir de les 17 h. Sortida de la plaça del NordCorrefoc on participen Els malsons de la Vella i la Collainfantil dels Diables d’Ítaca.

L ’A G E N D AW

TEATRE

Dies 18, 19, 20 i 23 de junyHairsprayCentre Moral i Instructiu de Gràcia (c. Ros de Olano, 9)Espectacle teatral basat en l’obra de Mark O’Donell i enel director del film de 1988, John Waters.

Del 25 al 27 de junyLa cantant calbaTeatre dels Lluïsos de Gràcia (pl. del Nord, 7-10)A les 22 h (divendres i dissabte) i a les 18 h (diumenge)A càrrec de la companyia Sotacabina. Preu: 6 €.

Del 9 a l’11 de juliolLa pell en flamesTeatre dels Lluïsos de Gràcia (pl. del Nord, 7-10)A les 22 h (divendres i dissabte) i a les 18 h (diumenge)A càrrec de la companyia Sotacabina. Preu: 6 €.

ACTIVITATS

Dissabte 12 de junyItinerari: passejant pel barri de la Salut10.30 h. Sortida: travessera de Gràcia cantonadaSant Josep de la MuntanyaInscripció prèvia: Taller d’Història de Gràcia. Preu: 9 ¤

Telèfon: 93 219 61 34 - 647 843 084

Dijous 17 i 18 de junyCampionat de karaoke en famíliaDe 17.30 a 19 h. Centre cívic El Coll (c. Aldea, 15-17)El primer dia, campionat per als petits i el segon, perals adults.

Dimarts 29 de junyFesta Major Camp d’en GrassotA les 19.30 h. Pl. La SedetaMostra de tallers de ball del centre cívic La Sedeta i del’Associació de Pensionistes i Jubilats de La Sedeta.

Daniel Venteo

Les obres d’urbanitzacióde la vorera Besòs de l’a-

vinguda Vallcarca es duran aterme en el tram situat entreels carrers Maignon i Farigo-

la. Aquesta intervenció és laprimera del conjunt d’ac-cions que permetran recupe-rar plenament la vitalitat ur-bana d’aquesta significativaavinguda.

En paraules del regidor delDistricte de Gràcia, GuillemEspriu, aquesta actuació és,precisament, “un primer pasa la part inferior de l’avingu-da per aconseguir fer realitat

la gran transformació deVallcarca. Les obres demos-tren que tot aquest procésno s’atura i se sumen a lesactuacions d’enderroc que jas’han dut a terme a la part desota del viaducte”.Les millores més visibles se-ran la nova vorera de 5,5 me-tres, que doblarà l’actual es-pai per als vianants. Esrenovarà integralment tot elpaviment i es traslladaran elsarbres que actualment es tro-ben massa a prop de les faça-nes, que es i replantaran auna distància adequada.També s ’instal· laran deupunts de recollida pneumàti-ca, els quals en el futur que-daran connectats a la novacentral de residus de la plaçaLesseps. També es milloraràla xarxa de serveis com aragas, telefonia i electricitat, is’instal·larà nou mobiliariurbà.Amb l’ampliació de la voreradestinada als vianants, queés possible gràcies a la su-

pressió d’un carril d’aparca-ment de vehicles, l’avingudaVallcarca continuarà ambdos carrils de circulació debaixada i dos de pujada. Perfacilitar la càrrega i la descàr-rega s’habilitaran noves zo-nes d’aparcament al carrerFarigola i a la banda Llobre-

gat de la mateixa avinguda.Les places d’aparcament pera vehicles s’han incrementatamb el nou aparcament delsjardins d’Esteve Terrades iho faran de nou quan entrien funcionament el que hihaurà al “Refugi d’Obreres”.És previst que les obres tin-guin una durada d’uns vuitmesos.

G R À C I A 3Juny 2010

La vorera de la banda del Besòs de l’avinguda doblarà la seva amplada entre Medes i Maignon.

A mitjan mes comencen les

obres de millora de la vorera

de la banda del Besòs de

l’avinguda Vallcarca, el tram

comprès entre els carrers Medes

i Maignon

L’avigunda Vallcarca inicia laseva transformació urbana

Gràcies a lesobres, s’hiinstal·larà la xarxade recollidapneumàtica deresidus

N O VA I L · L U M I N A C I ÓAEl projecte d’urbanització de l’avinguda de Vallcarca preveu la instal·lació de nous fanals

amb un sistema de doble projector sobre la calçada que millorarà l’enllumenat de l’espai

i alhora evitarà molèsties a les primeres plantes dels edificis veïns. El nou sistema també

permetrà reduir el nombre de columnes d’enllumenat a la nova vorera,la qual superarà en

amplada les de l’Eixample. A la nova avinguda Vallcarca, s’hi millorarà l’eficiència lumíni-

ca dels fanals amb menys consum.

CIUTADANS OPINEN

Raquel GóngoraComerciant

Està bé si el resultat ésbo. Penso que valdrà lapena, ja que les voreresi la il·luminació actualestan malament.Em sembla que seràpositiu.

David CostaEmprenedor

És necessari, perquè ésun carrer molt transi-tat pels vianants, ésuna via de comunicacióal Park Güell i aniràmolt bé, tot i que noacabo de veure on posa-ran les places d’aparca-ment que trauran.

Salvador LavadoForner

Està trigant massa, jafa molt de temps quese’n parla i ja és horade fer canvis al barri.Amb l’eixamplament deles voreres quedarà unpasseig que anirà moltbé als vianants. Ésmolt necessari.

Joan FortJubilat

Això dels aparcamentsés una mica conflictiuperquè ara ja és moltcomplicat aparcar. Pelque fa a les voreres mésamples i al nou mobiliariurbà em sembla bé, per-què permeten descansari prendre el sol.

M. Ángeles RamosComerciant

Como comerciante meparece muy bien el pro-yecto, tanto el cambio deiluminación como laampliación de las aceraspara que la gente puedapasear. No me parecetan bien que suprimanaparcamiento.

Anna MedranoEmpresària

Que eixamplin les vore-res potser crea méscomerç i incentiva lagent a venir a passejar.El que no acabo deveure gaire clar és l’as-sumpte de l’aparca-ment. Haurien de feralgun aparcament.

Q u i n a é s l a s e v a o p i n i ó s o b r e e l p r o j e c t e d e m i l l o r a d e l ’ a v i n g u d a d e Va l l c a r c a ?

G R À C I A4 Juny 2010

P L E D E L D I S T R I C T E

Belén Ginart

Un minut de silenci enmemòria de Blanca

Blázquez, antiga secretàriadel Consell plenari de Grà-cia, que ens va deixar diesenrere, va obrir el Ple delDistricte celebrat el passat 5de maig. La tònica de la ses-sió la va marcar l’acord en-tre els diferents grups polí-tics en la majoria dels temesexposats, com l’informe dela creació del Consell denous graciencs i gracien-ques, nascut per millorar l’a-collida de la població nou-vinguda i afavorir-ne laintegració. El regidor, Gui-llem Espriu, va assenyalar lavitalitat del districte ennombrosos àmbits. Entreells, va destacar el fet quel’edifici Bailèn-Quevedo, on

s’ha de situar la nova escola,ja és en mans de l’Ajunta-ment i ha tancat totes lesactivitats, fet que consolidael compte enrere cap a laconstrucció de l’equipa-ment. El regidor va destacar

el caràcter de novetat queen l’àmbit de la participaciói la democràcia suposa lavotació sobre el futur de laDiagonal, tot i que CarlesAgustí (CiU) va valorar ne-gativament el grau de parti-

cipació ciutadana durant elmandat. Espriu també vainformar dels canvis en elplanejament dels Tres Tu-rons, que va qualificar comuna de les actuacions mésimportants afrontades peldistricte. Roger Amigó(ICV-EUiA) va fer un balançdel desplegament del nouservei de neteja, i va desta-car que el 36% de les llarsde Gràcia ja disposen delscontenidors de rebuig orgà-nic, el percentatge més altde Barcelona; Àlex López(ERC) va demanar dadesmés concretes per valorarmillor el servei, i Ana MaríaCasas (PP) es va queixar dela manca d’ubicació definiti-va d’alguns contenidors.Tots els grups van acordardemanar l’atorgament deles Medalles d’Honor deBarcelona per a Josep Co-mellas, per la seva dedicacióal bàsquet, i per a la Comu-nitat Pompeia, per la sevatasca social integradora.

El Ple va guardar un minut de silenci en memòria de Blanca Blázquez, antiga secretària del Consell.

El regidor vainformar delscanvis en elplanejament delparc dels TresTurons

El Ple acorda per unanimitat proposarJosep Comellas i la Comunitat Pompeiaper a l’atorgament de les Medallesd’Honor de Barcelona

Nou Consell per acollirles persones nouvingudes

Combinen la tradició i la innovació.

Manantial de Salud és una empresa fami-liar que ha complert cent anys dedicats

a l’estudi de les plantes medicinals, aromàti-ques i culinàries. Actualment hi és al capda-vant la quarta generació. Veient la resposta il’acollida que han tingut per part dels seusclients, ara fa dos anys van obrir l’establimenta l’avinguda República Argentina, amb el qualja són vuit els que la marca té a Barcelona.Són fidels a la tradició d’herbolari, però l’ac-tualitzen contínuament per adaptar-se a lesnecessitats dels nous temps. El resultat és una

combinació perfecta entre tradició i innovaciótecnològica. Encara que per definició, vocaciói història són herbolaris, també hi trobemcomplements dietètics, productes d’alimenta-ció de cultiu ecològic, cosmètica natural i pro-ductes apícoles. I, sobretot, un equip de pro-fessionals que ens ofereixen assessoramentexpert i personalitzat.

Manantial de SaludAv. República Argentina, 38Telèfon: 93 434 08 34

E L TAU L E L L

Herboristes amb vocació de servei

Joan Anton Font

Part de la imatge de la portada del llibre “El procés deMontjuïc”.

El procés de MontjuïcRecuperat el castell de Montjuïc per a la ciutat, s’obrenmoltes portes per seguir o resseguir la seva història i laseva relació, sobretot odiosa, amb la ciutat. Montjuïc, cediten part a la ciutat els anys seixanta pel mateix FranciscoFranco, ha estat un lloc de repressió, tortura i mort, mésenllà del servei que hauria d’haver tingut una fortalesacom aquesta, que hauria d’haver estat un punt vital en ladefensa de la ciutat.Una de les seves etapes fosques és la que ara ens narra An-toni Dalmau en el seu llibre El procés de Montjuïc. Barcelonaal final del segle XIX, un interessant treball que repassa lahistòria de Barcelona en un moment de certa turbulènciaanarquista i d’una desmesurada repressió contra aquestmoviment, en una època en què Barcelona va ser conegudacom la “ciutat de les bombes”. Dalmau explica accions coml’atemptat contra el capità general Arsenio Martínez Cam-pos, el 24 de setembre de 1893, i que va acabar amb PaulíPallàs afusellat a Montjuïc el 6 d’octubre de 1893 i l’afuse-llament de sis homes més, acusats injustament per aquestfet, el mes de maig de 1894. També parla de la bomba delLiceu, del 7 de novembre de 1893, que va causar 20 morts,l’autor del qual, Santiago Salvador, va ser executat a garrotel 21 de novembre de 1894; i d’una altra bomba que va ex-plotar en el carrer de Canvis Nous durant la processó deCorpus del 7 de juny de 1896, amb dotze morts com a con-seqüència, fet que va motivar el que es coneix com el pro-cés de Montjuïc el mes de desembre de 1896 i que va aca-bar amb l’afusellament de cinc anarquistes el 4 de maig de1897. El llibre també dóna molts detalls dels torturadorsde Montjuïc i dels seus mètodes.Si té fotografies o documents del seu barri, en pot ferdonació a l’Arxiu Municipal del Districte, 93 368 45 66

J. M. ContelÀLBUM HISTÒRIC

Inauguració de la Mostra de Films de DonesLa 18a Mostra Internacional de Films de Dones deBarcelona s’inaugura el 10 de juny, a les 22 h, a laplaça de la Virreina amb la projecció del documentalMoon Inside You, una reflexió sobre els tabús de lamenstruació que presentarà de la seva directora, Dia-na Fabiánová. Fins al 20 de juny, la Mostra projectaràmés de 40 films, entre documentals i ficcions, fets perdones. Més de la meitat són estrenes al nostre país.Informació: www.mostrafilmsdones.cat

Festa Major del Camp d’en GrassotEl bari del Camp d’en Grassot celebrarà la sevaFesta Major del 29 de juny al 4 de juliol. La novetatd’aquesta edició és que, per primer cop, se celebraràuna cursa, la Milla del Camp d’en Grassot i GràciaNova, el diumenge 4 de juliol.

Mostra de Turisme Juvenil a la FontanaFins al 30 de juliol, el Punt d’Informació Juvenil deGràcia (Espai Jove la Fontana, Gran de Gràcia, 190-192; tel. 93 368 10 05) acull la Mostra de TurismeJuvenil de Barcelona. La mostra ofereix als joves ser-veis com ara l’Espai de consulta (amb informació so-bre vies verdes, el camí de Sant Jaume, Interail...),el Mercat d’Intercanvi Viatger, la Viatgeteca o unfons bibliogràfic especialitzat. Informació:www.bcn.cat/mostraturisme

La Festa Major Gràcia 2010 ja té cartellAina Cordoncillo, una jove il·lustradora veïna de Grà-cia des de fa un parell d’anys, va ser la guanyadoradel concurs que organitza la Fundació Festa Major deGràcia per triar el cartell de la festa. Una parella ba-llant un tango i una altra ballant un lindy hop de ma-tinada, aquest és el cartell guanyador en un concursque va batre rècords de participació. En total es vanpresentar 268 obres, de les quals el jurat va triar 25finalistes i, finalment, una guanyadora.

G R À C I A 5Juny 2010

N O T Í C I E Sf

Pont Biblio-escola explica als alumnes com documentar-se.

El Pont Biblio-escola ensenya als escolars a informar-seRedacció

Uns 1.300 nens i nenesd’escoles de Gràcia parti-

cipen cada any del Pont Biblio-escola, un projecte d’alfabetit-zació informacional entre lesescoles del districte, dues bi-blioteques (la Vila de Gràcia ila Jaume Fuster), el Centre deRecursos Pedagògics i el Grupde Treball de Biblioteques Es-colars. “La idea és que els nenssiguin competents a l’hora debuscar informació, de docu-

mentar-se, que siguin crítics al’hora de seleccionar informa-ció”, explica Carme Galve, di-rectora de la Biblioteca JaumeFuster. “Donar a conèixer a l’a-lumnat les diferents fontsd’informació i formar-lo perser autònoms en el procés d’a-prenentatge”, afegeix. El pro-jecte va començar amb alum-nat de 5è o 6è de primària iposteriorment es va estendrea l’alumnat d’educació infantil.Els programes comencen a les

escoles, on es decideix el temaa treballar i s’identifica quinainformació es necessita. Ales-hores es fa una sessió infor-mativa a la biblioteca de l’esco-la sobre les fonts d’informaciói les eines per consultar-les(catàlegs, sumaris, índexs,etc.). Més tard, els nens i ne-nes es traslladen a les bibliote-ques, on busquen la informa-ció i s’enduen els llibres enpréstec per treballar-los i ex-posar-ne el resultat a classe.

Alexandra Rubio

“Ami no em deixen anarsola a l’escola perquè

he de creuar molts passos devianants i molts semàforsque no hi ha i, a més, perquèque els cotxes no respectenels senyals.”“Jo veig moltes coses que espodrien millorar, però quanets petit no saps que has d’a-nar amb compte, és perillós.”“Vull que hi hagi més vegeta-ció i els carrers estiguin nets.”Són paraules de la Berta, elPau, la Gisela, la Júlia, laGissette, el Sergio, la Gem-ma, la Clara i el Marc. Totsells, alumnes de primària del’escola Turó del Cargol (av.Coll del Portell, 56) que re-flexionen sobre què es tro-ben quan surten de casa peranar a l’escola.“Si es fessin camins escolars,crec que molta més gent sor-tiria al carrer i els nostres pa-

res ens deixarien anar sols al’escola. A més a més, aixòaniria bé no sols per als nens,sinó per als pares, els veïns iels animals. Per a tothom.”

Tenen de vuit a onze anys ihan presentat un recull detreballs que advoquen per larecuperació de l’espai públic iel foment del civisme:“Els nens de la meva classe

van fer un eslògan per dema-nar que es posessin més se-nyals per reduir la velocitat.”“Un amic va fer un dibuix onsortien uns nens que duienuna pancarta a la mà quedeia: estic aquí, no m’atrope-llis.”També expressen el seu de-sig de guanyar autonomiapersonal i qualitat de vidaquan caminen pel carrer.“Si vaig al cole amb amics pucparlar amb ells de les mevescoses i això a vegades m’a-grada més que anar amb elspares.”“M’agradaria que tot fos comal centre de Gràcia, a baix,on hi ha tants bars i places iles voreres són molt mésamples.”El projecte de camí escolarva ser creat l’any 2005 perun grup de pares de l’AMPAde l’escola i pretén aconse-guir un recorregut segur iconfortable per als més pe-tits i fer del carrer un lloc detrobada. Una idea que, endefinitiva, vol recuperar l’es-pai públic per a les persones.

Els alumnes del’escola Turó delCargol estanparticipant en elprocés de milloradel camí escolard’aquest centre

Dibuix dels alumnes de l’escola Turó del Cargol.

El camí escolar hade comptar amb laimplicació de totsels agents socials,tècnics i educatius

Alumnes de l’escola Turó del Cargolreflexionen sobre el camí escolar

DESPLAÇAMENTS MÉS SEGURSAEl camí escolar marca un itinerari definit i de traçat sen-zill que s’escull entre els recorreguts més utilitzats per lamajoria de l’alumnat per tal d’aconseguir uns desplaça-ments més segurs, autònoms i agradables. Aquest tramde casa a l’escola o de l’escola a casa no només busca laseguretat, també té una vessant més comunitària: laconvivència entre famílies, nens, escola, Administraciómunicipal, comerços i associacions.

G R À C I A6 Juny 2010

DanielVenteo

L’objectiu de la Fundació Ludàlia ésla promoció del lleure i la cultura

entre les persones amb discapacitat in-tel·lectual d’una edat compresa entreels 18 i els 45 anys. Les seves activitatssón obertes a tothom. D'ençà de laseva creació, el febrer del 2002, Ludàlia

treballa amb la voluntat de compartiramb el conjunt de la societat les dife-rents capacitats que tenen les personesamb discapacitat intel·lectual i, també,per garantir el seu dret al lleure i la cul-tura mitjançant la participació en totamena d'activitats i projectes. Es tractad'una entitat única a tot Catalunya.

Les seves activitats compten amb el su-port d'un equip de monitors especialit-zats que fomenten una relació qualitati-va, l'amistat i la interacció entre elsparticipants. Hi ha activitats de ball dediscoteca, com un mitjà idoni per afavo-rir la diversió i les relacions personals, ide cinefòrum, amb la voluntat d’oferiruna pel·lícula d'estrena en grup comuna oportunitat per fomentar la presade decisions i l'intercanvi d'opinions.Gràcies a la col·laboració del Centretambé s'organitzen cursos adaptats deformació teatral i cant. Juntamentamb els cursos i les representacions te-atrals, no hi ha dubte que les activitatsa la Biblioteca Jaume Fuster són un al-tre dels àmbits destacats d'actuació. Nofa gaire, la Fundació –que ha estat pre-miada per l'Obra Social de La Caixa–,ha iniciat una nova línia d'actuació "d’o-ci a la carta": trobades on els partici-pants poden explicar quines són les co-ses que els agradaria fer en el seutemps lliure, amb l'objectiu que des deLudàlia puguin ajudar a aconseguir-ho.

Més informació:Fundació LudàliaT. 93 213 17 56www.ludalia.com

Lleure i cultura per a personesamb discapacitat intel·lectual

E N T I TAT S

Trobada organitzada per Ludàlia a un local musical de Barcelona.

E L S G R U P S M U N I C I PA L S O P I N E NO

GRUPS MUNICIPALS

Amb l’arribadadel bon tempsl’ús de l’espai pú-blic s’intensifica.I tot i que el nos-

tre districte té un nivell de so-roll base baix, les característi-ques dels nostres carrers,sobretot a la Vila, requereixenuna especial atenció en mo-ments concrets. És per aixòque, continuant la feina fetadurant els darrers anys, aquest2010 hem decidit posar enmarxa una bateria de mesuresper sensibilitzar els ciutadanssobre les molèsties que general’excés de soroll i així comba-tre’l. La majoria de les accionsprevistes s'implantaran de ma-nera estable durant tot l’any ies reforçaran al mes de junyamb la tercera edició de lacampanya “A Gràcia, abaixa elvolum”. Enguany, la campa-nya finalitzarà al mes de no-vembre. D’aquestes accions,m’agradaria destacar-ne la in-corporació de limitadors a totsels equips de so i la incorpora-ció de sonòmetres a les princi-pals places i carrers de la Vilaper obtenir un mapa dels ni-vells acústics de cada punt.

A Gràcia, abaixael volum

PSC. Guillem Espriu

La consulta sobrela reforma de laDiagonal ha des-embocat en unagreu crisi dins del

Govern municipal perquè lescoses no s’han fet amb sentitcomú. No és només el que hacostat la campanya, més de tresmilions d’euros; no és nomésque s’hagi fet un ús partidistade la consulta; no és només quel’acalde no hagi dit la veritat,sinó que el més greu és que elGovern ha perdut el pols de lasocietat. A Gràcia, per exemple,tenim per resoldre la remodela-ció de la plaça Gal·la Placídiadesprés que el mercat de la Lli-bertat hagi tornat al seu llocoriginal. De moment, el veïnatde la plaça pateix l’abandona-ment del lloc i la deixadesa enel manteniment de l’espai d’es-barjo. Des de l’Administracióhem de ser capaços de facilitarel dia a dia als nostres ciuta-dans, de prestar els millors ser-veis i establir una prioritzaciócorrecta de les polítiques socialsa aplicar, sobretot, en momentseconòmics difícils.Esperem que el Sr. Hereu, coma mínim, se n’hagi adonat.

El Govern ha perdut elpols de la societat

CiU. Francina Vila

Gràcia és un delsdistrictes quemés pateix elsefectes de l’oku-pació. Per evitar

l’okupació il·legal cal més fer-mesa contra aquest moviment,donat que la majoria de les per-sones que hi pertanyen infrin-geixen la llei, no treballen, nipaguen impostos. Cal mésGuàrdia Urbana i més coordi-nació amb els Mossos d’Esqua-dra, i des del PP proposem crearoficines antiokupes per donarsuport als propietaris i modifi-car la llei per establir el “desa-llotjament exprés”. El GovernMunicipal ha de perdre el com-plexos i acabar amb la barralliure d’infraccions d’ordenan-ces i evitar les festes que moles-ten els veïns i perjudiquen laconvivència a la Vila de Gràcia.Gràcia no es una excepción aotras peticiones barcelonesascomo luchar contra la crisis y ladelincuencia aumentando elnúmero de policías, la atencióna las personas, con más equipa-mientos y servicios sociales, yuna inmigración ordenada quecumpla la ley y respete la ciu-dad y el país que la acoge.

Desocupar Gràciad’okupes

PPC. Alberto Fernández

Les personesgrans són unaquarta part de lapoblació de Bar-celona. Atendre

les seves necessitats específi-ques és la nostra prioritat, i hofem impulsant polítiques quepromoguin un envelliment ac-tiu i saludable. Tot i que moltespersones viuen de maneraautònoma i activa la seva velle-sa, aquesta pot comportar ris-cos d’exclusió associats a la de-pendència, la soledat o lesdificultats econòmiques. Des del’Ajuntament, combatemaquests riscos amb un ventallde programes adreçats a la gentgran. Un dels que enguany aca-barem de desplegar a tots elsdistrictes són els Àpats enCompanyia, que ens permeten,d’una banda, atendre una ne-cessitat bàsica com l’alimenta-ció, mentre oferim alhora unespai de relació, un al·licient persortir de casa, una possibilitatde mantenir uns vincles socialsque són cabdals. A Gràcia, dis-posarem properament de mésde 50 places, que se sumaran almig miler que ja funcionen ambèxit al conjunt de la ciutat.

Àpats en companyia,per a un envellimentsaludableICV-EUiA. Ricard Gomà

ERC ha proposat,a la darrera Co-missió de Mobili-tat i Seguretat del’Ajuntament de

Barcelona, crear una comissiódels partits municipals ambl’objectiu d’estudiar amb detalltotes les propostes relatives ala mobilitat de la Diagonal iarribar al consens. El lligamamb el Pla de Mobilitat deGràcia, la millora del transportpúblic, en totes les seves va-riants, l’espai per als vianants,la càrrega i descàrrega de mer-caderies per abastir els co-merços i donar servei als habi-tatges, l’accés als aparcaments,els aparcaments per a motos,el carril bici i els aparcamentsper a bicicletes, el pas del vehi-cle privat, les parades de taxis.En fi, tots aquells elementsque tenen a veure amb la mo-bilitat i que han de ser analit-zats sense apriorismes. Hovam dir abans de la consulta:“...La precipitació no ajuda aconsolidar projectes urbans nila participació.” Per cert,aquesta proposta d’ERC hatingut el suport de tots elsgrups municipals.

És el moment delconsens a la Diagonal

ERC. Ricard Martínez

Barcelona, vista perun dibuixantLlibre amb imatges de Barcelonadibuixades per l’artista autodi-dacte Robert Cabeza, fetes ambdiferents tècniques: aquarel·la,pastel, cal·ligrafia, transferència...Hi ha diversos racons, espais pú-blics i edificis de la ciutat. Totacompanyat de textos de LluísPermanyer i Salvador Cardús.

Barcelona. Veus i miradesAutors: Robert Cabeza (dibuix),Lluís Permanyer i SalvadorCardús (textos)Edita: Ajuntament de Barcelona iLunwerg EditoresPVP: 34,50 euros

LLIBRES

G R À C I A 7Juny 2010

M U LT I M È D I A

TELEVISIÓ

BTV“Connexió Barcelona”De dilluns a divendres, de 17 a 20 h“Info Barris”. Dimecres a les 14.40 hCanal 26 TDTwww.btv.catwww.btvnoticies.cat

Gràcia Televisiówww.graciatelevisio.cat

Graciamon Televisiówww.graciamon.catgraciamon@gmail.com

RÀDIO

Ràdio Gràcia - 107.7 FMAldea, 15. Tel. 93 284 82 88

COM Ràdio – 91.0 FMTravessera de les Corts, 139Tel. 93 508 06 00

PUBLICACIONS

L’Independent de GràciaLa Perla, 31. Tel. 93 217 44 10www.independent.cat/gracia/

Revista GracinovaMuntaner, 521, entl. Tel. 93 284 77 13De l’Associació de Comerciants Gracinova

El teu comerçProvidència, 42. Tel. 660 88 43 56Federació d’Associacions de ComerciantsIndustrials i Artesans de Gràcia

La Tortugawww.latortuga.cat

INTERNET

Portal Sèrie BCN

Sèrie BCN neix com un portal de blocsdirigit als joves de la ciutat, on es recu-llen diferents propostes culturals sobremúsica, cinema, art, vida urbana o soli-daritat. Gràcies als enllaços a les dife-rents xarxes socials, els continguts espoden difondre i compartir amb moltamés gent.www.seriebcn.cat

Cap de setmana

Des de dijous fins a diumenge, el webmunicipal us ofereix totes les propostesculturals per passar un bon cap de set-mana a la ciutat. A més, ara tambépodeu seguir el resum d'aquestes activi-tats en vídeo.www.bcn.cat

wP O L I E S P O R T I U

Pere S.Paredes

El pròxim dia 12 de juny sortirà,des de la plaça de la Vila de

Gràcia, la XXIII edició de la MarxaGràcia-Montserrat, una caminadade resistència per muntanya queacabarà, l’endemà dia 13, a la plaçadel Monestir de Montserrat.Aquesta marxa, que puntua per laCopa Catalana de Caminades deResistència, començarà a les 17 hdel dissabte. S’ha d’arribar a Mont-serrat abans de les 12.15 h del 13de juny, moment en què es tancaràel control.Segons Joan Sanjaume, president dela Unió Excursionista de Catalunyade Gràcia, organitzadora d’aquestacaminada, “movem un gran nombrede persones, tant de participantscom d’organització, ja que el controlde la marxa suposa un gran esforç”.En aquesta edició, els 500 partici-pants pujaran un desnivell acumu-lat de 4.620 metres i recorreran els63 quilòmetres preceptius passant

per indrets com la carretera Vallvi-drera-Tibidabo, Vil·la Joana, l’ermi-ta de la Salut, Can Maimó, Ca n’Oli-veró, Ullastrell , Coll d ’Olesa il’estació de l’aeri de Montserrat peracabar el recorregut a la plaça delMonestir de Montserrat.Sanjaume explica que la participa-ció a la marxa està “oberta a tot-hom, no importa edat –sempremés grans de 13 anys–, ni sexe, nireligió... però, això sí, s’ha de venirpreparat per a una caminada demés de 15 hores, no com van fer

dos participants –explica Sanjau-me–, que es van acomiadar de lesseves parelles i amb unes molt bo-nes sabates de carrer i ben vestits,van pagar la seva inscripció i vancomençar la marxa. No van ser delsprimers a arribar!”.

Més informació:UEC de GràciaC. Encarnació 131-133, pl. baixa.Tel. 93 285 34 54www.uecgracia.catmarxa@uecgracia.cat

Els participantsrecorreran a peu els63 quilòmetres queseparen Gràcia de lacarismàtica muntanya

La marxa, al seu pas per Gràcia, l’any passat.

Gràcia s’apropa a Montserratamb una marxa nocturna

RedaccióEl foc és el protagonista de la re-vetlla de Sant Joan, la nit del 23de juny. Atès el risc d’accidentsque acompanya aquesta celebra-ció, cal adoptar mesures de pre-caució en l’encesa de fogueres iamb l’ús de material pirotècnic,especialment per part dels nens inenes. En aquest sentit, cal re-cordar que la compra i utilitzaciódels petards s’ha de fer sempresota la supervisió dels adults.

Telèfons d’emèrgencia pera la revetlla de Sant Joan:Generalitat: 112Bombers de Barcelona: 080

Els petardsAlgunes de les recomanacions de laDirecció de Protecció Civil de la Ge-neralitat per manipular els petardsamb seguretat són:1 No s’han de posar els petards aprop de la cara o del cos.

1 No s’han de llançar petardscontra ningú.1 No s’han de guardar petards ales butxaques.1 No s’ha de tallar el tro final deles traques, perquè poden explo-tar violentament.1 No s’han de llançar coetsagafant-los per la tija amb la mà.1 També és aconsellable no dei-xar roba estesa, plegar els tendalsi tancar portes i finestres.

Les fogueres1 La Generalitat recorda que perencendre una foguera cal tenirl’autorització corresponent.1 Les fogueres s’han de fer a mésde 15 metres dels cotxes i les faça-nes i mai sota línies elèctriques.1 No s’han d’encendre fogueresamb líquids inflamables, nillançar-hi bidons ni esprais.

Com prevenir els accidentsa la revetlla de Sant Joan

S E R V E I P Ú B L I C

G R À C I A8 Juny 2010

E N T R E V I S TA

Com va començar a jugar a bàs-quet?Vaig començar amb 14 anys amb elCercle Catòlic de Gràcia. Érem una co-lla d'amics que ens vam decidir a cre-ar un equip i vam estar un any nomésentrenant i aprenent gràcies a un ma-nual de Fernando Pont.Van aprendre a jugar a bàsquetamb un llibre a la mà?Fins i tot l'entrenador que teníemagafava el llibre. A mi el manual emva ensenyar bastant.Com és que els va atreure més elbàsquet que el futbol?En aquella època, vèiem el futbol comun esport on hi havia més mala edu-cació. Jo vaig al futbol i m’ho passomolt bé, però llavors ens va atreuremés el bàsquet.Com compatibilitzava la profes-sió i l'esport?Doncs bé, sense problemes. Entrenà-vem i jugàvem al camp de les Cols,

que estava a la travessera de Dalt ambel carrer Mare de Déu del Coll. Vampassar a jugar també a La Salle Bona-nova i més tard a l'escola Jujol.Com era jugar a bàsquet enaquells anys 40?Doncs es jugava en un camp de terra iles pilotes eren de cuir i amb una cos-tura, que quan feies botar la pilota sen'anava. Fins que no van venir les pi-lotes americanes vam tenir proble-mes. La cistella estava a 3,05 metres,però com que el camp era de terramolts cops la zona de sota la cistellaquedaba rebaixada. Amb el temps,vam tenir un camp asfaltat que vacanviar moltíssim el joc.Com definiria el Club Bàsquet Pe-dagògium?Hi he estat jugant més de trenta anysi molts altres com a president i aju-dant en tot allò que calia. És un clubque sempre ha tingut dificultats persubsistir perquè mai ha tingut camppropi. Vam haver de deixar el campde les Cols i anar al de la Salle Bona-nova, al Jujol, a l'Europolis... Pel quefa als col·legis, la gent de Gràcia soliaanar a La Salle o al Pedagògium.

Hi ha rivalitat de derbi entre LaSalle i el Pedagogium?No, no gaire, perquè mai coincidim,però el que és cert és que personessorgides del Pedagogium ara estan enaltres clubs com Lluïsos –com el casd'en Josep Morris–, El Coll o La Salle.

Què és el més complicat de ges-tionar en un club modest?Certament, el més complicat és no te-nir camp, perquè llavors has de dispo-sar de tres camps per jugar i per coor-dinar tota la feina no és fàcil.El futur passa per la possessiód’un pavelló propi?Sens dubte, si no tens camp estàsperdut i el club es trenca. Esperemque les instal·lacions que s'estan fental carrer Neptú serveixin.

Reconeix el bàsquet que es jugaactualment?Sí, en l'actualitat el bàsquet és un es-port on se subratlla més la força físicai, en general, els jugadors també ensaben més. Però per al noi que co-mença a saber-ne massa d'entrada noés bo, perquè aprendre no és tan fàcil.Per regla general, els entrenadors des-coneixen el reglament i això no potser, perquè els entrenadors han deconèixer el reglament més i millorque els àrbitres per poder ensenyar-loals nens.Quines són les condicions fona-mentals que un nen ha de tenirper començar a jugar a bàsquet?Ha de tenir molta afició, estimar l'es-port i el material esportiu. Tot això ésvital.Hi ha alguna manera de veure siun noi té talent?Sí, el proves, el fas saltar, llançar a cis-tella i, sobretot, que la vista de l'en-trenador estigui preparada per veuremés enllà. Cal tenir intuïció per veurela qualitat dels jugadors. Hi ha unpunt en què has de decidir i que tel'has de jugar.

Josep Comellas , cofundador del C lub Bàsquet Pedagog ium

Comellas, amb jugadors de l’equip.

Nascut el 1932, veí del carrer Neptú, és un dels

fundadors del Club Bàsquet Pedagogium.

De professió comptable, és història viva d'un

dels clubs esportius amb més tradició de Gràcia

“Vam aprendrea jugar a bàsquet

gràcies a un manualde Fernando Pont”

“Els entrenadorsdesconeixenel reglament”

MiquelPellicer