Valoració de les observacions

VALORACIÓ PAUTES D’OBSERVACIÓ PRÀCTICUM II - FORMACIÓ PERMANENT I A LES ORGANITZACIONS FASE 2 Joan Martínez Abellán Desembre 2012

PRÀCTICUM II - FORMACIÓ PERMANENT I A LES ORGANITZACIONS FASE 2

VALORACIÓ PAUTES D’OBSERVACIÓ Joan Martínez Abellán

Contingut

PRESENTACIÓ. .......................................................................................................................2

RESULTATS DE LES OBSERVACIONS. .................................................................................4

ESPAIS DE TREBALL COL·LECTIU. ..........................................................................................4

ESPAIS D’ASSESSORAMENT PRESENCIAL. .............................................................................9

PRESENTACIÓ. Les observacions a les quals fem referència són aquelles en les quals, des d’una

perspectiva participant, hem desenvolupat per copsar la dinàmica comunicativa que es

produeix en aquells canals presencials: espais de treball col·lectiu i espais

d’assessorament presencial.

En relació als primers, es tracta d’espais als quals han estat convocats i convocades

totes les persones que desenvolupen funcions de responsabilitat com a representants

dels treballadors i treballadores del sector d’activitat del Centres Especials de Treball (i

per tant també els delegats i delegades amb diversitat funcional) amb diverses

finalitats: rebre informació sobre el sector d’activitat, rebre informació sobre la dinàmica

de comunicació i/o de negociació amb la Patronal sectorial, compartir les experiències

i situacions dels diferents centres de treball, generar oportunitats i processos

d’interacció i col·laboració entre diferents centres de treball, debatre i consensuar els

posicionaments del sector davant realitats específiques, elaborar conjuntament

propostes de treball en relació als convenis col·lectius o situacions diverses, rebre

assessorament col·lectiu en diverses dimensions de l’activitat sindical... Aquestes

reunions estan convocades per la persona responsable de l’acció sindical d’aquest

sector i generalment conduïdes per aquesta, encara que es pot comptar

ocasionalment amb participacions especialitzades en funció de la temàtica: salut

laboral, reforma laboral, política social, modificacions del règim de la Seguretat

Social,...

Aquest darrer no ha estat el cas i de les tres ocasions en les quals hem participat amb

la finalitat d’observar la dinàmica de cara a fonamentar la nostra proposta, les tres han

estat conduïdes per la mateixa persona: la responsable de l’acció sindical. També en

les tres les finalitats han estat informar de la situació del sector d’activitat, informar de

la dinàmica de la negociació col·lectiva amb la Patronal del sector, debat d’aquestes

informacions per consensuar les respostes i posicionaments comuns, i formulació de

propostes conjuntes per a l’elaboració de la plataforma del Conveni sectorial. En les

tres ocasions han participat persones amb diversitat funcional:



En la primera van participar 15 d’aquestes persones en representació de quatre

centres de treball. 8 d’aquestes persones van assistir com a únics

representants del seu centre de treball i les altres 7 van assistir en companyia

d’altres representants sindicals sense diversitat funcional dels seus centres de

treball.

En la segona van participar 9 persones amb diversitat funcional en

representació de quatre centres de treball. Totes nou van assistir en companyia


treball.

En la tercera van participar 18 d’aquestes persones en representació de cinc

centres de treball. D’aquestes, 8 persones van assistir com a únics

representants del seu centre de treball i les altres10 van assistir en companyia


treball.

En aquestes reunions hem participat en qualitat d’observadors participants donat que

nosaltres mateixos hem estat convocats a aquestes tres reunions. Prèviament hem

comptat amb aquest oferiment per part de la nostra tutora externa i hem informat als

presents que es desenvoluparia una observació de la dinàmica comunicativa. Per tant,

donat que aquesta participació forma part del nostre horari laboral i no han estat

comptabilitzades com a hores de presencialitat. Això ha estat necessari per poder

realitzar les observacions en situacions reals a propòsit del calendari de convocatòries

establert, ja que no hi ha alternativa per organitzar trobades d’aquesta complexitat i

dimensions de manera descontextualitzada de la dinàmica de treball habitual.

Les reunions es van desenvolupar els dies 10 d’octubre de 2012, 20 de novembre de

2012 i 20 de desembre de 2012, totes elles entre les 10h i les 12’30h.

Pel que fa a les observacions d’espais d’assessorament presencial es tracta de

trobades entre la persona responsable de l’acció sindical del sector amb comitès o

representacions col·lectives de treballadors i treballadores del sector amb la finalitat

d’oferir un espai personalitzat en el qual orientar, dinamitzar i assessorar en l’activitat

específica d’aquests òrgans de representació en els seus centres de treball.

Generalment es tracta d’assessoraments relacionats amb els procediments d’aplicació

dels drets i deures d’aquests òrgans de representació en relació als òrgans executius

dels seus respectius centres de treball , orientacions per a l’encarament i resolució de

conflictes laborals en els respectius centres o dinamitzar el funcionament intern

d’aquets òrgans de representació, especialment durant els primers anys d’aquesta

representativitat.

Aquests espais tant poden ser demandats pels mateixos i mateixes representants

sindicals del centre de treball en qüestió o per la persona responsable de l’acció

sindical. Igualment, tant poden ser conduïdes per aquesta persona com per altres

responsables, especialment per aquells del Sindicat en el territori on s’ubica el centre

de treball. Igualment, aquestes reunions presencials es poden desenvolupar en horaris



diversos en funció de les agendes dels participants i en llocs diversos com ara la seu

de la Federació d’Educació a Via Laietana, els respectius centres de treball o els locals

del Sindicat Territorial (la seu de CCOO en la població de referència del centre de

treball al qual estan adscrits els i les representants sindicals objecte de

l’assessorament.

Hem gaudit de la possibilitat de realitzar aquesta observació com a observadors

participants en dues ocasions, donat que la dinàmica organitzativa, les ocasions i

l’horari de presencialitat no han permès realitzar-ne més. En aquestes hem participat

en qualitat de la nostra dedicació parcial com a permanents sindicals per la nostra

condició de membres d’un comitè d’empresa del sector, la qual cosa ens permet

alliberar hores laborals per dedicar-les a tasques de suport en l’activitat sindical del

sector. Per tant, aquestes hores tampoc han estat computades com a presencialitat

donat que formen part de l’horari laboral. En tot cas, hem comptat amb el suport de la

nostra Tutora Externa i les persones, malgrat estar acostumades a que nosaltres fem

aquest acompanyament, han estat informades de què es realitzaria alhora una

observació de la dinàmica comunicativa.

Les dues ocasions es corresponen amb:

Espai d’assessorament presencial a petició de la representació col·lectiva, en

els locals centrals de CCOO, amb un comitè de sis persones, dels quals tres

són persones amb diversitat funcional. La demanda d’assessorament s’explicita

en la necessitat d’orientació i suport per encarar un conflicte col·lectiu motivat

per modificacions substancials de les condicions de treball en el centre al qual

estan adscrits. Aquest espai es va desenvolupar el dia 10 d’octubre de 2012

entre les 18 i les 20 hores.

Espai d’assessorament presencial a petició de la representació col·lectiva, en

els locals de Comissions Obreres a Badalona, amb un comitè de 8 persones

format exclusivament per persones amb diversitat funcional. La demanda

d’assessorament s’explicita en la necessitat d’orientació per a la conducció

ordinària de les relacions amb els òrgans de gestió i les dinàmiques

comunicatives amb aquests. Aquest espai es va desenvolupar el dia 8 de

novembre de 2012 entre les 15 i les 17 hores.

RESULTATS DE LES OBSERVACIONS.

ESPAIS DE TREBALL COL·LECTIU.

Conductora de l’espai: de manera habitual, donada l’experiència prèvia, la majoria de

presents tenen coneixement de la dinàmica habitual i de la composició del grup de



treball. Tot i així, la conductora posa en relació als presents quan es produeixen noves

incorporacions, tot i que només es tracta d’una presentació breu i referida a la condició

de representativitat i el centre de treball al qual estan adscrits, no produint-se

reciprocitat en aquesta presa de contacte amb la resta de presents.

En les ocasions en les quals hem estat presents, la conductora parla de manera

natural en català, tot i que canvia a castellà quan coneix que aquesta és la llengua

d’algun o alguna dels i les presents amb els i les quals interacciona, o bé quan respon

a interpel·lacions o intervencions que han estat formulades en castellà.

Recupera l’ordre del dia, el qual ja ha estat comunicat prèviament per correu als

presents i ofereix algun detall més en relació al contingut que cada punt de l’ordre

incorpora. Acostumen a tractar-se de temes que mantenen continuïtat entre sessions,

de manera que es donen per sabudes moltes informacions prèvies. En cas de noves

incorporacions fa una descripció més acurada dels continguts als quals fa referència.

Situa seqüencialment l’episodi que incorpora la informació a transmetre en el continu

d’activitat que porta en perspectiva temporal al fet ara rellevant, de manera que es

recuperen continguts amb els quals enllaça i cerca d’activar el coneixement previ dels

presents sobre l’esdeveniment objecte.

Generalment fa una exposició completa de la informació per després donar pas a

interaccions comunicatives de valoració, aclariment i contrast, iniciant així una

dinàmica dialògica oberta i flexible en la qual es van succeint interaccions

comunicatives espontànies entre la totalitat dels presents.

En quant a l’exposició verbalitza una seqüència narrativa de tipus temporal en la qual

va destacant els conceptes i idees clau a mesura que aquestes adquireixen presència

en aquest continu. Generalment es tracten de temes especialitzats relatius a l’activitat

negociadora en el sector, la situació laboral, social, econòmica i política del sector,

novetats legislatives o informació i divulgació de temes sindicals o d’interès general.

Els temes relacionats amb el propi sector d’activitat mantenen una relació més

contextualitzada i es vinculen amb l’experiència directa dels presents, de manera que

malgrat pugui restar la seva formulació vinculada a certa complexitat discursiva

aquests són més accessibles donats els coneixements i experiència prèvia dels

interlocutors. En canvi, la resta de temes acostumes a restar menys contextualitzats i

presenten una càrrega d’abstracció alta. Tot i així, es cerca d’acompanyar-ho

d’explicacions complementaries i exemples de contextualització funcional i vinculats a

l’experiència dels i les presents.

L’ús de tecnicismes, conceptes especialitzats i sigles identificatives és alt, però es fan

aclariments i explicacions complementaries. No es fa tant en relació a les referències a

l’estructura organitzativa i de funcionament de Comissions Obreres i de la Federació

d’Educació, les quals es donen per més obviades, igualment com passa amb

organismes, estructures o funcions polítiques i socials d’ús més comú. Tot i així,

l’estructura comunicativa és força dinàmica i es produeixen intervencions amb



demandes d’aclariment o d’aportacions complementaries, les quals s’atenen i

incorporen al discurs amb naturalitat.

El missatge s’ofereix quasi exclusivament de manera verbal, sense que s’acompanyin

de suports `materials, tecnològics, gràfics i pocs de gestuals. El ritme discursiu és

pausat en el mode expositiu, però augmenta molt quan s’entra en dinàmica de diàleg o

debat.

No es detecten infantilismes o expressions i fórmules expressives excessivament

adequades a les persones amb diversitat funcional, encara que es detecta certa

dificultat en l’ús de llenguatge inclusiu. En aquest sentit, malgrat la vocació

explícitament inclusiva, cal fer notar que moltes de les persones presents són

educadors, monitors o personal tècnic en centres d’atenció a persones amb diversitat

funcional, de manera que les seves funcions resten vinculades a l’atenció a aquestes

persones. Habitualment, la dinàmica del sector, per manca de presència efectiva

d’aquestes persones en òrgans de representació, ha centrat la valoració dels aspectes

relatius a la negociació col·lectiva en les pròpies condicions de treball, considerant que

tenien un plus de responsabilitat en garantir també les condicions laborals de les

persones amb diversitat funcional. La presència d’aquestes persones en els òrgans de

representació els atorga protagonisme en aquesta defensa, de manera que la resta de

persones no només són ara companys i companyes seus en aquesta responsabilitat

representativa, sinó que alhora mantenen una relació de vincle professional d’atenció

especialitzada vers elles. D’aquesta manera resulten habituals expressions col·loquials

com les que s’acostumen a utilitzar de manera comú als centres per referir-se a les

persones amb diversitat funcional que atenen: els nois i nois, els i les usuaris i

usuàries, els i les peons,.. Es copsa, per tant, certa dificultat per consensuar un

llenguatge funcional i inclusiu que utilitzi tot el col·lectiu. La conductora, malgrat els

esforços per establir aquest llenguatge, també troba algunes dificultats en funció de

amb qui interactua, de manera que acostuma a utilitzar els termes “peons” o “persones

amb discapacitat”, els quals oposa als termes “professionals”, “tècnics” o simplement

“nosaltres” o “vosaltres” per referir-se al col·lectiu sense diversitat funcional

La conductora incorpora durant el discurs aclariments o contextualitzacions que

dirigeix explícitament a les persones amb diversitat funcional. Igualment, els demana

pel grau de comprensió i els ofereix espais per a la intervenció i la participació, donat

que en la dinàmica habitual el diàleg es desenvolupa amb rapidesa i no es disposen

de massa espais per donar oportunitat a la interacció. Igualment, va verbalitzant durant

la dinàmica comunicativa invitacions explícites per demanar aclariments o fer

aportacions que requereixin.

Realitza abans de finalitzar un petit inventari dels acords assolits i de les

responsabilitats que es puguin haver derivat, però no es formula cap mena de resum

de les qüestions tractades a manera de conclusió nies segueixen estratègies explícites

per comprovar el grau de comprensió, més enllà d’aquelles que s’han desplegat durant

la mateixa exposició, conversa, diàleg o debat.



Persones amb diversitat funcional: se situen en grups naturals i es barregen amb la

resta però mantenint aquests grups en la localització espaial. De manera informal

acostumen interaccionen només entre ells i elles o amb les persones sense diversitat

funcional amb les quals comparteixen representativitat en el seu centre de treball, als

quals sovint dirigeixen interpel·lacions també durant els desenvolupament de les

exposicions i converses, suposem que per dirigir vers aquests els aclariments o

consideracions que demandin o facin a propòsit del missatge que s’està comunicant.

Les persones amb diversitat funcional que assisteixen sense restar acompanyades per

persones amb diversitat funcional mantenen una conducta molt diferent, ja que

interactuen una mica més amb la resta, es mantenen més atents durant les

exposicions i són les que acostumen a fer aportacions per demanar aclariments durant

les converses. Mantenen un comportament més autònom, porten impresa la

convocatòria i ordre del dia, alhora que algun o alguna d’ells pren nota durant

l’exposició amb la intenció de recollir la informació i derivar-la a la resta de companys i

companyes del centre.

No participen de manera espontània en les converses grupals que es generen i no

se’ls demana que en participin durant aquestes. Es mantenen en general atents i

atentes durant aquestes i s¡adrecen comentaris entre ells i elles.

Sí que participen a iniciativa pròpia ocasionalment durant l’exposició de la conductora,

en tots els casos per demanar algun aclariment conceptual o fer propostes de

contextualització en la seva realitat i experiència, suposem que per comprovar de

quina mena de contingut es tracta i si han assolit suficient grau de comprensió.

Participen tots i totes quan en dues ocasions es fa una roda de intervencions seguint

l’ordre de presència en la sala de treball. Tot i així, ho fan de manera molt escarida i

molt centrada en limitar la resposta a allò reclamat, sense explicacions

complementàries com han fet molts i moltes dels i les altres participants. Durant

aquestes rodes de participació resulta comú que la conductora o companys i

companyes de la persona amb diversitat funcional que ha intervingut aportin altres

complements a aquesta participació, generalment per contextualitzar allò aportat o per

aportar informacions complementàries per evidenciar reconeixement vers aquestes.

Alguns i algunes d’aquells i aquelles que venen amb altres companys i companyes

sense diversitat funcional es mostren més comunicatius a iniciativa pròpia,

especialment quan algun dels seus companys ha donat peu a alguna intervenció

d’aquests a partir de referències directes vers la seva tasca o situació. Aquestes

intervencions acostumen a referir-se a fets experiencials relacionats amb la pròpia

activitat sindical o amb el lloc de treball i condicions laborals en el seu centre de

referència, i tenen un alt grau de personalització. En alguna ocasió són exposicions

relativament extenses, anecdòtiques i no directament vinculades amb l’objecte de la

conversa.

Les persones amb diversitat funcional també manifesten certes dificultats per emprar

llenguatge inclusiu, generalment referint-se a ells i elles mateixes també amb



expressions con “nosaltres”, “els i les peons” o simplement “los chicos” o los “los

compañeros”. No es detecten, però, infantilismes o llenguatge inapropiat i poc

corresponent amb l’edat i la condició, encara que potser sí que excessivament

particularitzat.

En general no demanen material complementari, encara que sempre demanen el

justificant d’assistència.

Igualment, expressen comprensió en les estratègies de comprovació d’aquestes,

encara que aquestes no tracten de constatar el grau de comprensió dels diferents

temes, continguts i resolucions tractats i assolides, sinó que es dirigeixen vers

l’obertura de converses en les quals puguin dirigir aquells dubtes que els puguin haver

quedat sense resoldre.

Persones sense diversitat funcional: se situen en grups naturals i es barregen amb

la resta però mantenint aquests grups en la localització espaial.

En quant a la relació amb les persones amb diversitat funcional presents cal distingir

entre aquells i aquelles que venen acompanyats de persones amb diversitat funcional

com a membres del mateix òrgan representatiu en el seu lloc de treball i aquells i

aquelles que no tenen aquesta representació en els seus òrgans i que per tant venen

acompanyats per companys i companyes sense diversitat funcional o simplement en

solitari.

En el primer cas són habituals les interaccions comunicatives entre aquestes persones

durant el desenvolupament de les exposicions o converses. Suposem que

s’intercanvien aclariments espontanis per part dels companys i companyes sense

diversitat funcional o bé que aquests els adrecen aquestes aclariments. En d’altres

casos es pot tractar simplement de comentaris en relació a l’objecte de les exposicions

i diàlegs o vers la mateixa dinàmica comunicativa. En aquest grup és on les persones

sense diversitat funcional acostumen a orientar les intervencions de les persones amb

diversitat funcional o bé expliciten invitacions a què aquests i aquestes en participin en

relació allò que s’està comentant. En aquest grup, en ocasions es demanen

aclariments, exemples, suports o contextualitzacions per part de les persones sense

diversitat funcional dirigides a allò que interpreten com a necessitats probables dels

seus companys i companyes sense diversitat funcional, o bé que aquests i aquestes

els hagin pogut fer saber per tal que ho demanin en nom seu per necessitat pròpia.

En el segon cas quasi no es dirigeixen interlocucions a iniciativa pròpia directament

vers persones amb diversitat funcional, tot i que se’n pot fer referència al contingut

d’aquestes participacions però dirigides al gran grup i dins la dinàmica dialògica. En

cas que es demani un aclariment o es faci un comentari directe, s’acostuma a dirigir

vers les persones sense diversitat funcional d’aquell grup de representació. En els

casos en els quals es vol fer referència a qüestions relacionades amb el grup de

persones amb diversitat funcional que formen part del mateix òrgan de representació

però que no venen acompanyats de persones sense diversitat funcional, la majoria



d’interpel·lacions es dirigeixen vers la conductora de la reunió, com si s’assumís

implícitament que és aquesta qui els representa. Tot i així, es produeixen algunes

interpel·lacions i interaccions adreçades directament a aquest grup, la qual cosa

encara és menys habitual vers aquelles persones amb diversitat funcional que venen

acompanyades.

De totes maneres, es posa de manifest el respecte i consideració vers les

intervencions i participacions, dirigides o no, de persones amb diversitat funcional, les

quals són acollides i en alguns casos incorporades algunes valoracions en relació a

aquestes intervencions en les pròpies intervencions posteriors. No es mostren signes

de control o de rebuig quan aquestes intervencions no semblen del tot adequades pel

seu caràcter descontextualitzat o excessivament particularitzat, la qual cosa sí que es

fa en ocasions quan aquesta apreciació es fa sobre persones sense diversitat

funcional.

Les dinàmiques discursives o diàlegs que s’estableixen en gran grup acostumen a

adquirir una major velocitat verbal i expositiva que no pas en el cas de les

comunicacions de la conductora, de manera que resulta difícil trobar espais per a la

intervenció per aquelles persones amb un maneig més dificultós del llenguatge o amb

algunes dificultats de processament de la informació. Generalment no es donen de

manera natural o provocada espais per oferir la participació explícita de les persones

amb diversitat funcional, a excepció d’aquells que oferta la conductora.

En general, malgrat variar molt en funció de la persona que intervé en cada moment,

els missatges acostumen a contenir una gran quantitat d’informació concentrada i de

molt diversa naturalesa, amb una destacable càrrega d’abstracció i la incorporació

d’alguns tecnicismes, sense que es detectin esforços de contextualització o

explicacions complementàries dirigides vers explícitament vers les persones amb

diversitat funcional més enllà d’aquells que es considerin necessaris per al conjunt del

grup d’oients, de manera que només es produeixen aquells aclariments, complements

i contextualitzacions que aporti la conductora.

No es detecten infantilismes o expressions forçadament adequades, però ens

remetem a la valoració feta en el primers apartat en relació a les dificultats en l’ús del

llenguatge inclusiu. En aquest sentit, també cal destacar algunes limitacions en relació

al llenguatge inclusiu per raó de gènere o origen. No ho hi ha dubte, però, de la

voluntat inclusiva, de manera que sembla tractar-se més de problemes en el

coneixement dels llenguatge més adequat, sovint per manca de significació conjunta.

ESPAIS D’ASSESSORAMENT PRESENCIAL.

Malgrat que les dues situacions a les quals hem assistit en qualitat d’observadors

participants han estat demandats a iniciativa dels òrgans de representació col·lectiva



de dos centres de treball, la iniciativa en la conducció de la reunió s’ha deixat en mans

de la persona que fa l’assessorament, de manera que aquesta ha estat en la pràctica

la conductora de la conversa.

Tot i així, cal diferenciar el pes d’aquest rol en cadascuna de les dues situacions:

La reunió del dia 10 d’octubre de 2012 es va desenvolupar amb un comitè

format per tres persones amb diversitat funcional i tres persones sense

diversitat funcional i en relació a temes relacionats amb la negociació amb els

òrgans de gestió de la seva entitat referents a modificacions substancials de les

condicions de treball que afecten a la quasi totalitat de la plantilla, incloses

persones amb i sense diversitat funcional.

En aquesta trobada l’intercanvi comunicatiu entre la conductora i la resta va ser

més dinàmic i interactiu, més en format de diàleg en qual s’alternen

intervencions entre les dues parts.

En aquesta, malgrat la introducció inicial per part de la conductora, l’exposició

de la situació i la part més expositiva del fet és assumida per una de les

persones sense diversitat funcional, encara que es van produint altres

intervencions ocasionals de les altres persones sense diversitat funcional per

aportar elements complementaris, exemples i contextualitzacions. Durant

aquesta fase la velocitat discursiva és alta i les persones amb diversitat

funcional no intervenen en cap cas. Malgrat alguns tecnicismes, conceptes

especialitzats i alguna càrrega d’abstracció alta, probablement les persones

amb diversitat funcional tenen una comprensió elevada del contingut donat que

ha format part de converses prèvies en l’òrgan de representació i conté moltes

referències a fets concrets i contextualitzats que ells coneixen per experiència

pròpia.

Tot i així, en l’explicació que aporten es van incorporant elements

diferenciadors en relació a diferències en les categories professionals entre

persones amb i sense diversitat funcional. Aquesta situació de certa dualitat

entre les responsabilitats compartides dins els òrgans de representació

col·lectiva i les responsabilitats professionals en l’atenció que sobre persones

amb diversitat funcional tenen alhora els mateixos companys i companyes

sense diversitat funcional, sembla comportar en ocasions alguns desconcerts i

desajustos als quals ja hem fet referència en el primer dels apartats.

Un cop finalitzada aquesta intervenció inicial, la conductora demana alguns

aclariments i detalls per acabar de fer-se la composició de la situació, alhora

que dirigeix vers les persones amb diversitat funcional algunes interpel·lacions

específiques per conèixer la seva opinió i afectació concreta, alhora que detalls

sobre les seves situacions laborals. En aquest torn les persones amb diversitat

funcional responen a tals interpel·lacions i demanen algun aclariment en relació

a les preguntes realitzades, però també intervenen ocasionalment les persones

sense diversitat funcional per tal d’ajudar a adequar les respostes a la

demanda explicitada.

El següent torn es centra en l’exposició de la conductora en relació a

l’assessorament dirigit a orientar l’actuació dels òrgans de representació, així



com a oferir suports i activitats específiques. Aquesta és una intervenció que

comporta una càrrega d’abstracció elevada, que carrega amb diversos

conceptes especialitzats i amb una estructura discursiva quelcom complexa.

Incorpora alguns aclariments conceptuals i moltes contextualitzacions

específiques, mantenint una velocitat discursiva calmada. No aporta suports

materials, gràfics o tecnològics, encara que acompanya algunes expressions

verbals d’acompanyament de suport gestual. Va oferint oportunitats al conjunt

per tal que demanin aclariments sobre el contingut de la seva exposició per

vehicular una adequada comprensió. Només es produeixen aquests per part de

les persones sense diversitat funcional, els quals també dirigeixen a les

persones amb diversitat funcional algunes ocasions per demanar aclariments i

preguntes per comprovar el grau de comprensió, però no dirigides vers la

comprovació de la comprensió del conceptes i continguts sinó formulades de

manera tancada vers el conjunt de l’exposició.

La conversa continua amb el debat de mesures de concreció, el qual es centra

exclusivament entre la conductora i les persones sense diversitat funcional de

l’òrgan de representació. És aquest un diàleg amb una estructura complexa

que es desenvolupa amb una elevada velocitat i en el qual no s’ofereixen

ocasions per a la participació explícita de les persones amb diversitat

funcional. La persona que havia assumit el rol de portantveu en la intervenció

inicial va incorporant a la dinàmica petits resums a manera de conclusió, els

quals dirigeix vers les persones amb diversitat funcional però sense estratègies

per comprovar el grau de comprensió.

La conductora de la sessió fa al final un petit recull dels acords assolits, els

quals dirigeix vers el conjunt, però ho complementa amb alguns complements i

estratègies de comprovació de la comprensió dirigides específicament a les

persones amb diversitat funcional, però d’abast molt genèric.

La sessió es tanca amb un intercanvi de proposicions d’anticipació de l’abast

dels acords presos entre la conductora i els membres de l’òrgan de

representació sense diversitat funcional.

El llenguatge ha estat inclusiu, en el sentit que les referències a les persones

amb diversitat funcional s’han centrat en la definició de la seva categoria

professional, sense fer menció a altres referències relacionades amb les

capacitats de les persones.

La reunió del dia 8 de novembre de 2012 es va desenvolupar amb un comitè

d’empresa d’un centre especial de treball format per 8 persones amb diversitat

funcional. Aquest comitè, malgrat incloure en la seva constitució a una persona

sense diversitat funcional, funciona operativament només amb aquestes

persones. L’objecte de la sessió és oferir-los assessorament i orientació en

relació als drets i deures dels òrgans de representació col·lectiva i concrecions

per desenvolupar-ho en el propi centre de treball considerant les especificitats

d’aquest.

Malgrat aquesta és una petició d’assessorament formulada per aquest comitè,

la consultora assumeix des d’un primer moment el rol de conductora de la



conversa, de manera que es responsabilitza de la part introductòria, en la qual

incorpora elements per recuperar coneixements i experiències prèvies,

elements per definir la seva responsabilitat i les possibilitats d’assessorament

que els pot oferir i elements per estructurar tant el contingut com l’estructura de

la conversa. Demana a les persones amb diversitat funcional aportacions,

concrecions i conformitat per completar el contingut previst de la reunió.

La conversa es desenvolupa amb un intercanvi de preguntes per part de la

conductora adreçades al conjunt per tal de fer-se una composició de la situació,

en la qual va aportant aclariments, concrecions i exemples, així com

estratègies per a la comprovació de la comprensió. Les persones amb

diversitat funcional van intervenint de manera espontània i van aportant

complements, concrecions i contextualitzacions a les informacions que van

donant.

Finalment, la conductora va verbalitzant, i escrivint un cop verbalitzat, aquelles

indicacions que els fa en correspondència a l’assessorament que demanen,

aportant a cada element estratègies per a la comprovació del grau de

comprensió i cercant de consensuar responsables quan alguna acció

proposada ho requereix.

La conversa resulta força dinàmica, amb interaccions constants i es

desenvolupa a un ritme que permet les intervencions de les persones amb

diversitat funcional. Els tecnicismes o conceptes especialitzats s’expliquen de

manera natural dins la conversa.

El llenguatge inclusiu emprat tampoc és cap problema donat que es fa

referència al col·lectiu directament en segona persona.

Se’ls suggereixen suports que els poden resultar adequats, com ara

possibilitats de consulta, altres referents en l’entitat o el territori a qui poden

dirigir-se en demanda de suport, o materials de consulta. Es comprova si

disposen d’aquest material donat que en el moment no es disposa de cap i es

defineix la manera en què els serà adreçat el que s’acorda accedir-los.

Torneu a l’inici

Valoració de les observacions

Documents

Transcript of Valoració de les observacions