Treball en xarxa per a una educació personalitzada

Valors en una societat canviant

SUPERACIÓ

COMPROMÍS

AUTORREGULACIÓ

NECESSITATS

SATISFACCIÓ

FAMÍLIA

1

Treball en xarxa per a una educació personalitzada

Valors en una societat canviant

2

© del text: els autors© de les imatges: els autors© de l’edició digital: Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de LleidaPlaça Catedral s/n. 25002 Lleida. Telèfon 973 271500www.fpiei.catISBN: 978-84-16452-33-0Disseny i composició: estudi NiX

www.fpiei.cat @IEI_lleida #ieilleida

Agraïments:

Ajuntament de LleidaCNL. Centre de Normalització Lingüística de LleidaDepartament d’Ensenyament. Serveis Territorials a LleidaGESEC. Grup d’Estudis Societat, Salut, Educació i Cultura. Universitat de LleidaEscola Camps Elisis de LleidaEscola Francesco Tonucci de LleidaEscola les Savines de CerveraEscola Maria Mercè Marçal de TàrregaEscola Mont-Roig de BalaguerEscola Parc de l’Aigua de LleidaEscola Salvador Espriu de Vallfogona de BalaguerEscola Sant Gil de ToràFacultat d’Educació, Psicologia i Treball Social. Universitat de LleidaFederació de Moviments de Renovació Pedagògica de CatalunyaGrup d’Ensenyants Urgell-SegarraInstitut Alfons Costafreda de TàrregaInstitut Aubenç d’OlianaInstitut Castell de Templers de LleidaInstitut d’Aran de VielhaInstitut Joan Oró de LleidaInstitut Josep Vallverdú de les Borges BlanquesInstitut de Ciències de l’Educació. Universitat de LleidaMoviment d’Innovació Educativa de LleidaServeis Educatius de la Segarra. Centre de Recursos PedagògicsServeis Educatius del Segrià. Centre de Recursos PedagògicsServeis Educatius de l’Urgell. Centre de Recursos Pedagògics

3

ÍNDEX

PrsentacióEl sentit del projecte

• En el marc de Valors en una Societat Canviant- Raül Manzano

La personalització educativa• La meva experiència d’aprenentatge - César Coll• La personalització de l’aprenentatge, conferència de César Coll• Referències sobre personalització de l’aprenen-tatge escolar• Personalització de l’educació i model de currícu-lum - Joan Domènech• L’alumnat i la construcció del seu patrimoni intel-lectual - Ferran Ruiz• Aportacions del lleure educatiu a la personalitza-ció de l’educació - Carles Barba• Escoltem-los - Jaume Cela Ollé• Quin sentit té aprendre avui? Taula d’aprenents

Les vivències dels actors del projecte, infants i pro-fessorat dels centres educatius

• Les pràctiques educatives• Les claus de personalització • Fitxa de presentació de pràctiques de centre• Processos d’aprenentatge processos de millora - Laura Lladós, Carolina Carrillo, Fanny Majó

• Les experiències de personalització vistes pel professorat• Les experiències de personalització vistes pels infants i joves. • Els centres educatius

Esc. Camps Elisis. L’aprenentatge personalitzat a l’escola. Esc. Francesco Tonucci. La història d’un viatge.Ins. Castell de Templers. Del Jo aprenc al No-saltres aprenemIns. Aubenç. A l’Ins. Aubenç, atenem personal-mentIns. Joan Oró. Geometry and EnvironmentIns. Josep Vallverdú. Assentant les bases per a una educació personalitzadaEsc. Les Savines. Personalitzem els projectes interdisciplinarisEsc. Montroig. Elaboració d’un treball mono-gràfic

Per concloure, pensant en el futur• Paraules clau• A mode de síntesi i conclusions. Diàleg treball en xarxa per a una educació personalitzada• Recull

pàg 5

7

131518

19

20

23

26

2931

32

34363536

pàg 40

41

42

4650

55

5863

68

72

777879

80

4

5

Des del procés d’institucionalització cultural del segle XIX –quan les entitats privades suplien la deficient situació de l’ensenyament oficial a Catalunya–, passant pels projectes educatius, moderns i innovadors de la Mancomunitat i de la Generalitat republicana, i fins als nostres dies, en què el sistema educatiu depèn de la Generalitat de Catalunya, l’obligació i la responsabilitat d’ensenyar sempre s’ha concebut com un objectiu de primer ordre en la societat catalana i els seus processos formatius i de desenvolupament.

En l’àmbit del debat, el treball acadèmic de la Secció de Sociologia i Educació de l’IEI sobre l’educació i els seus valors en la societat del segle XXI ha esdevingut un exercici preparatori per a una obra de majors dimensions, com el 1r Congrés Internacional “Valors en una societat canviant: educar en xarxa”, celebrat a la seu de l’Institut a finals del 2017. En ple desenvolupament del que els sociòlegs anomenen la cultura de l’instant, les administracions i les institucions educatives no poden restar al marge dels nous escenaris i canvis d’orientació que plantegen les noves tecnologies de la informació i de la comunicació.

Per tant, l’intercanvi d’idees, d’experiències i d’aportacions d’aquell congrés ha de servir per eixamplar els coneixements sobre els procediments de l’ensenyament i l’aprenentatge i per donar una millor resposta a les exigències educatives d’una societat cada cop més tècnica i tecnològica.

Joan Reñé i HuguetPresident de la Diputació de Lleida

6

SUPERACIÓCOMPROMÍS

COHE

RÈNC

IA

AUTO

RREG

ULACIÓ

NECESSITATS

SATISFACCIÓ

FAMÍLIA

7

El sentit del projecte

Raül Manzano Tovar. Secció de Sociologia i Educació de l’Institut d’Estudis Il·lerdencs

El treball en xarxa per a una educació personalitzada és un projecte de la Secció de Sociologia i Educació de l’IEI. Al llarg d’un any, ha procurat generar complicitats i treball compartit amb escoles i instituts de les comarques de Lleida per incorporar les claus de personalització en les seves pràctiques educatives. Pretén ser una eina més de reflexió i transformació dels valors en una societat canviant a través de l’essència del treball en xarxa.

El germen de la nostra proposta

La personalització és la línia educativa que basteix l’aprenentatge partint de la diversitat de capacitats cognitives, emocionals i creatives de la persona; i del seu propi i particular procés d’aprenentatge –desenvolupat en diversos escenaris on viu i s’educa-. La finalitat és que assoleixi les competències i coneixements bàsics, desenvolupi al màxim les seves capacitats i pugui exercir plenament la ciutadania.

Les persones que hem format part de l’equip organitzador1 d’aquest projecte vam considerar interessant abordar aquest tema que, ja en el moment del seu disseny durant el 2015, era un dels elements més recurrents en la prospecció educativa. Avui, podem dir que ja és present en la majoria de fòrums educatius actuals. Coneixíem dues iniciatives que ens podien servir de base. Per una banda, el seminari impulsat per la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya entre els anys 2010 i 20132; i per l’altra, la Jornada de Reflexió del Consell Escolar de Catalunya de 20143.

El punt de partença tenia solidesa ja que teníem l’experiència de quatre Jornades de Valors en una Societat Canviant on s’havien tractat diferents temes educatius i les dues propostes exposades. Vèiem que el fons havia

de ser inalterable, potenciar la reflexió per promoure la transformació. La reflexió és important i ha d’acompanyar l’acció, però la intencionalitat ha de ser la transformació de la realitat social i educativa. La novetat la vam decidir introduir en la forma, vam convenir en incorporar centres educatius de les Terres de Lleida d’educació infantil, primària i secundària, i donar-li un format sostingut durant un any.

Anar a l’essència dels valors del treball en xarxa

Avui es parla de manera molt generalitzada de les bondats del treball en xarxa. És ben cert, segurament és una de les principals virtuts i aprenentatges que ens n’emportem d’aquest projecte. Un cop vam tenir clara la forma, calia trobar centres educatius disposats a participar-hi tot i que la proposta es va fer a partir del suggeriment de les persones de la comissió, la veritat és que podien haver estat perfectament altres

V Jornades de Valors en una Societat Canviant

8

catorze. Hem de confessar que no confiàvem que tots acceptessin. Un 7 de juliol de 2015 vam fer una sessió tranquil·la, aclaridora i dialogada. Vam tenir la sort de poder comptar amb el Dr. César Coll, avui per avui una de les persones que parlen amb més propietat de la personalització dels aprenentatges, i amb qui hem tingut el plaer de compartir tot el projecte. La solidesa del marc teòric la vèiem imprescindible.

La proposta feta a escoles i instituts era clara i senzilla, que no vol dir simple. Ho podreu comprovar amb la lectura dels textos del professorat d’aquesta publicació. Cada centre triava una pràctica que feia o tenia previst de fer, i es tractava d’anar transformant-la a partir de les claus de personalització.

En aquest moment s’estava definint un objectiu clar i acordat, aspecte imprescindible per al treball en xarxa. El clima que es volia instaurar era de llibertat, cada centre educatiu és diferent, la naturalesa de les pràctiques eren diverses, les expectatives, els interessos i les possibilitats també. Hem intentat que cadascú hagi anat traçant el seu propi itinerari. Hem apreciat que aquesta llibertat, acompanyada de confiança, les persones dels centres que han participat l’han tenyit d’altes dosis de compromís personal i professional. Tot plegat, amb una base d’interacció, col·laboració i cooperació necessàries en el treball en xarxa. Els espais de treball i trobada hem procurat volgudament que fossin espais segurs, en realitat espais d’aprenentatge, on la dificultat i l’errada serveixen per a la millora i la superació. Vist així, tot plegat pot semblar una mica complicat; tanmateix la nostra impressió és que ha estat fluid i natural. El que no podem obviar és que al darrera hi ha hagut esforç i permeabilitat per a la introducció de canvis.

Però, sobretot hem de ser realistes, nosaltres ho teníem clar, es tracta d’un projecte acompanyat de transformació de pràctiques educatives amb recursos limitats i impulsat des d’una institució cultural. El treball i l’experiència feta la volem posar a disposició d’administracions educatives, universitats, col·lectius docents i entitats de la comunitat educativa.

Necessitat de compartir significats i experiències

Els centres educatius convocats el 7 de juliol, un cop acceptada la proposta a principis de setembre, ens van fer arribar la seva proposta de pràctica amb les primeres intuïcions sobre aquelles claus de personalització que podrien introduir en el procés de transformació. Era necessari fer una primera trobada conjunta per saber-ne una mica més, per veure

VI Jornades de Valors en una Societat Canviant

9

què és i què significa la personalització. Pensàvem però, que ja valia la pena posar en valor la riquesa de les propostes que ens havien arribat; de fet, per nosaltres és on rau el valor del projecte. Per això, la primera sessió seminari que vam tenir durant tot el projecte, ens havia de servir per parlar, analitzar i endreçar les pràctiques. Aquella sessió de finals de setembre va ser fructífera i va permetre que cada proposta es pogués transformar en un pòster de presentació de l’experiència. El conjunt va ser exposat en el marc de les V Jornades de Valors en una Societat Canviant.

Aquestes V Jornades4 pretenien ser un espai per compartir significats i poder aprofundir en el concepte de personalització i en la seva inducció cap a la pràctica. Es van obrir a centres educatius i a la comunitat educativa. Vam començar amb una conferència del Dr. César Coll que permetés situar la temàtica i amb l’aportació d’altres persones que ens van permetre analitzar-la des de les seves perspectives personals, professionals i d’expertesa. Les seves reflexions, a posteriori, les podeu llegir més endavant. També hem tingut la sort de poder comptar amb la feina discreta però, a la nostra manera de veure, molt important, de l’equip del CRP del Segrià. El seu treball ens permet ara disposar de tota la documentació escrita i audiovisual a què tindreu accés des d’aquesta mateixa publicació.

Un aspecte al qual voldríem donar especial rellevància ha estat que s’ha tingut en consideració la veu dels infants i joves. Ningú ho podria definir millor que Jaume Cela, mireu amb atenció el seu preciós text. Els hem volgut donar un espai destacat en les nostres trobades. I podem dir amb satisfacció que entre les V i VI Jornades han participat nois i noies dels catorze centres. En les cinquenes, els vam proposar que ens parlessin sobre quin sentit té aprendre avui. Les sàvies opinions personals, o recollides després d’haver-ne parlat amb els companys, han estat un dels pilars per poder anar construint el projecte. Us recomanem que les

escolteu. Aquestes Jornades es van celebrar el 23 i 24 d’octubre de 2015 a la Sala Víctor Siurana del Rectorat de la UdL.

La feina de plantejament estava feta, ara calia posar fil a l’agulla per aprofundir en l’anàlisi i transformació de les pràctiques. Sent conscients de la complexitat del que teníem per davant vam considerar que necessitàvem suport. En aquests moments vam veure que, a part de l’acompanyament general del Dr. César Coll, podíem establir-ne un de més específic per a cada grup reduït de centres. Ens posem en contacte amb el Moviment d’Innovació Educativa de Lleida i Carolina Carrillo, Laura Lladós i Fanny Majó faran aquesta tasca fins al final del projecte. Podeu llegir també les seves vivències i reflexions.

V Jornades de Valors en una Societat Canviant

10

Les acompanyants dels centres comencen a fer una feina colze a colze, aprofundint en cada pràctica, cercant les eines d’anàlisi, coneixent-les de primera mà. Al mes de febrer fem una altra trobada conjunta de tots els centres amb el Dr. César Coll i les tres acompanyants. És una segona sessió molt intensa de seminari, complexa. Estem caminant cap a la transformació i les idees, les dificultats, els dubtes, les propostes... van aflorant. El reptes estan sobre la taula i són motiu de treball sistemàtic per part de les tres acompanyants de centre en coordinació amb el Dr. César Coll durant el que quedava de curs escolar.

La darrera sessió de seminari va tenir lloc una tarda de juny. Era qüestió de posar sobre la taula els canvis realitzats, valorar-los, veure com havia anat l’experiència. Una trobada relaxada i amb bones dosis de satisfacció pels camins recorreguts des de cada realitat i possibilitats. Una mostra de l’increment de coneixement i reconeixement de la temàtica i dels altres centres que s’havia anat creant. La mirada d’observació participant de les persones de la secció ens permetia corroborar la nostra intuïció, podríem organitzar les VI Jornades amb els agents que teníem en aquells moments a la sala de l’IEI.

Donar la paraula als protagonistes del projecte

L’any que ens havíem donat de coll anava passant. De fet, els centres educatius ja havien fet la transformació de les seves pràctiques. Ara tocava fer una trobada per posar en comú el treball fet, van ser les VI Jornades de Valors en una Societat Canviant, les vam voler centrar en les Pràctiques del Treball en Xarxa per a una educació personalitzada5. La lectura d’aquest text pot justificar-ne plenament el títol.

Com en el cas de les cinquenes, aquestes Jornades eren obertes a tots els centres educatius i a la comunitat educativa, es van celebrar a l’Aula

Magna de l’IEI, el 21 i 22 d’octubre de 2016. Les havíem de començar amb un dels valors més preuats del projecte al qual recurrentment hem fet referència, les pràctiques. Per això, Carolina Carrillo, Laura Lladós i Fanny Majó ens van fer una síntesi de l’evolució que havia tingut cada pràctica. En podeu consultar el vídeo i els materials.

Després volíem aprofundir en quelcom que ens semblava interessant, les vivències i els aprenentatges dels protagonistes. Per això, vam organitzar tres converses amb professorat i alumnat dels centres educatius i amb les persones acompanyants. En els tres espais de reflexió, debat i opinió educativa es pot apreciar la interiorització conceptual, les vivències, les satisfaccions, les dificultats, els reptes, les il·lusions, els somnis... El que s’ha de destacar és la predisposició, la voluntat i l’amabilitat de tothom qui hi participà. Ho podem certificar Àngels Morera, Ernest Caufapé, Joan Tahull i qui us escriu aquest text, vam tenir el plaer de moderar-los. I creiem que són una bona mostra de la riquesa dels processos realitzats pels centres educatius, podeu veure’n els vídeos.

La necessitat de documentar

L’IEI ha estat present en tot el projecte, de fet, sense la sensibilitat i la dedicació de les persones que el representen i hi treballen res del que s’explica hauria estat possible. En tot moment han estat al costat, fent tasques feixugues tan imprescindibles com invisibles. Un cop finalitzat i valorat el procés van considerar que valia la pena donar forma a tot plegat i deixar-ne testimoni amb la publicació que teniu a mans. No és més que el fruit del treball de moltes persones entusiasmades en creure fermament que l’educació és el millor diamant en brut per tintar de valors de justícia social, de pau, de solidaritat, de fraternitat, d’ecologia... la nostra societat canviant. En llegir-la hi trobareu eines per anar-lo polint, afegiu-les a les moltes de les que ja disposeu, es tracta d’ampliar la xarxa.

11

1- Paquita Sanvicen Torné (coordinadora), Ernest Caufapé Curià, Raül Manzano Tovar, Fidel Molina Luque, Àngels Morera Toldrà, Núria Regi Olesti i Joan Tahull Fort.

2- Educar i aprendre en un nou escenari. Noves idees i noves pràctiques. http://www.mrp.cat/inici/32/educar-i-aprendre-en-un-nou-escenari-noves-idees-i-noves-practiques

3- Accés al web del Consell Escolar de Catalunya: http://consellescolarcat.gencat.cat/ca/actuacions/jornades/

4- Accés al web de la V Jornada de Valors en una Societat Canvianthttp://www.sesegria.cat/formacio/treball-en-xarxa-una-educacio-personalitzada

5- Accés al web de la V Jornada de Valors en una Societat Canvianthttp://www.sesegria.cat/vi-jornades-valors-en-una-societat-canviant-recull

A tall de corol·lari, molta gratitud

Volem acabar aquest article mostrant una profunda gratitud a totes, que són moltes, les persones que han participat en aquest projecte. El gra de sorra de cadascú ha servit per fer-lo possible, però potser el millor és que, com es desprèn dels diferents textos que podreu llegir, per a tothom ha estat un oportunitat per a l’aprenentatge i s’ha pogut fer en un entorn amable, un plaer sens dubte.

12

13

La personalització educativa

La personalització és la línia educativa

que basteix l’aprenentatge partint de

la diversitat de capacitats cognitives,

emocionals i creatives de la persona, i del

seu propi i particular procés d’aprenentatge

–desenvolupat en diversos escenaris on

viu i s’educa-. La finalitat és que assoleixi

les competències i coneixements bàsics,

desenvolupi al màxim les seves capacitats

i pugui exercir plenament la ciutadania.

14

V Jornades de Valors en una Societat Canviant

15

L’autor assenyala i comenta breument algunes coses que ha après com a resultat de la seva experiència d’acompanyament del treball en xarxa sobre la personalització educativa en centres de Lleida. Concretament, es refereix a la conveniència de distingir entre personalització de l’aprenentatge i aprenentatge amb sentit i valor personal per a l’aprenent; a la diversitat de vies emprades pels centres de la xarxa per personalitzar l’aprenentatge, i a les condicions necessàries per poder generalitzar la personalització al conjunt del sistema educatiu.

Quan la Comissió de Sociologia i Educació de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI) em va proposar, a través de Raül Manzano, acompanyar des de la distancia el procés de treball i reflexió sobre la personalització de l’aprenentatge escolar d’un conjunt de centres educatius de les comarques de Lleida, em va sembla que era una bona oportunitat per continuar una iniciativa engegada un parell d’anys abans per un grup de treball impulsat per la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya (FMRPC). Tot i que d’entrada els objectius d’aquell grup de treball eren més amplis, a poc a poc l’interès i els esforços dels participants es van anar focalitzant en la necessitat de reforçar i promoure el sentit dels aprenentatges escolars i en la revisió de les experiències i propostes de personalització de l’aprenentatge com una via per avançar en aquesta direcció. No és doncs d’estranyar que en aquest context, tant jo com altres companyes i companys del grup de treball de la FMRPC que després han estat implicats en la xarxa sobre la personalització educativa a les comarques de Lleida, veiéssim en la invitació de l’IEI una oportunitat per seguir elaborant, compartint i aprenent sobre el tema amb el centres educatius i amb el professorat de la xarxa lleidatana.

I així ha estat. En el temps transcorregut des que la xarxa va iniciar les seves activitats hem tingut diverses ocasions per reflexionar, intercanviar i debatre. I hem après moltes coses sobre la personalització de

l’aprenentatge gràcies, en bona part, a les experiències desenvolupades en els centres i a les activitats desplegades pel seu alumnat i professorat en el marc d’aquestes experiències. Tot i que la meva participació i implicació en el procés ha pres la forma, com deia, d’un acompanyament a distància, ha estat en conjunt una experiència d’aprenentatge força enriquidora. Ha estat una experiència que ha contribuït de manera important a modelar la meva comprensió de les propostes de personalització de l’aprenentatge escolar, del seu impacte en l’organització i funcionament dels centres educatius, dels factors que en faciliten i en dificulten la posada en marxa i, en definitiva, de la seva potencialitat per reforçar el sentit dels aprenentatges escolars. En altres paraules, ha estat una experiència que m’ha permès aprendre algunes coses importants sobre què vol dir personalitzar l’aprenentatge i com es pot avançar cap a la personalització de l’aprenentatge escolar. Permeteu-me que n’assenyali un parell que han estat per a mi especialment significatives i les comenti breument.

En primer lloc, he après que convé diferenciar amb claredat les propostes de personalització de l’aprenentatge escolar que fan referència a unes determinades maneres d’organitzar les situacions i activitats escolars d’ensenyament i aprenentatge del resultat que s’aspira a aconseguir mitjançant la participació de l’alumnat en aquestes situacions i activitats i que podríem identificar com un aprenentatge amb sentit i valor personal per a l’aprenent. Mentre que la personalització de l’aprenentatge remet a la influència educativa i a les pautes d’actuació docent, l’aprenentatge personal ho fa a les característiques de l’aprenentatge assolit pels alumnes, un aprenentatge que és fruit i part al mateix temps d’unes experiències que fonen el cognitiu amb l’emocional, que es connecten amb altres experiències d’aprenentatge associades a diferents contextos d’activitat, que responen a interessos i propòsits personals, que obren perspectives per realitzar nous aprenentatges, que amplien les possibilitats d’interacció amb els altres i amb el món, i que porten a

César Coll Salvadó. Catedràtic de psicologia evolutiva i de l’educació de la Universitat de Barcelona

El treball en xarxa sobre la personalització educativa en centres de Lleida.La meva experiència d’aprenentatge

16

l’aprenent a identificar-se i a conèixer-se com a aprenent, és a dir, com algú capaç d’aprendre en una varietat de contextos i situacions.

Aquesta distinció em sembla important per almenys dues raons. La primera, perquè ajuda a evitar el reduccionisme consistent a pensar que solament mitjançant la posada en marxa d’unes estratègies pedagògiques de personalització de l’aprenentatge aconseguirem que l’alumnat dugui a terme aprenentatges amb sentit i valor personal. Res més lluny de la realitat, com ho mostra el fet que els alumnes duen a terme aprenentatges autènticament personals en contextos diversos, tant escolars com no escolars, i en aquest darrer cas de vegades encara que l’acció educativa no respongui explícitament a plantejaments de personalització de l’aprenentatge escolar. I, la segona, perquè crida l’atenció sobre el fet que el sentit que caracteritza un aprenentatge personal i l’experiència d’aprenentatge portadora d’aquest sentit és el resultat d’un autèntic procés de construcció en el qual l’aprenent és el veritable protagonista. En la construcció del sentit, com en la construcció del significat, l’aprenent té l’última paraula, la qual cosa implica que, igual com succeeix en el cas de l’acció educativa orientada a promoure la realització d’aprenentatge significatiu, l’acció educativa orientada a promoure i reforçar el sentit dels aprenentatges escolars, és a dir, la realització d’aprenentatges escolars que tinguin un sentit personal per a l’alumne, ha d’entendre’s fonamentalment com una ajuda al procés de construcció que ningú pot fer en el lloc de l’alumne.

Una segona cosa que he après gràcies a aquesta experiència és la gran diversitat d’estratègies, de vies d’actuació, de maneres d’avançar cap a la personalització de l’aprenentatge escolar. Com es pot comprovar mitjançant la lectura de les experiències presentades en aquesta publicació, cada centre ha trobat una via pròpia i específica, ha posat en marxa una estratègia diferent per avançar en aquesta direcció. La via V Jornades de Valors en una Societat Canviant.

17

emprada és fruit d’un conjunt de factors entre els quals juguen un paper fonamental la pròpia tradició i experiència dels centres, les opcions pedagògiques i didàctiques del seu professorat, el perfil de l’alumnat, o els recursos que tenen a disposició tant en els centres com en l’entorn

comunitari en què es troben. Al meu entendre, però, el que convé subratllar és que cada centre ha cercat i ha sabut trobar el seu propi camí i que, en principi, tots aquests camins, malgrat ser tan diversos, van en la mateixa direcció: reforçar el sentit dels aprenentatges escolars de l’alumnat.

Aquesta constatació, la gran diversitat d’estratègies emprades pels centres, té algunes implicacions importants pel que fa a les condicions més o menys favorables per implementar les propostes de personalització de l’aprenentatge sobre les quals tornaré després. El que vull destacar ara, però, és que posa de manifest que no hi ha una única manera, una única via, per a personalitzar l’aprenentatge ni molt menys una única manera “correcta” de fer-ho. Hauríem de fer un esforç, en conseqüència, per evitar aproximacions, propostes i fins i tots discursos que identifiquin la personalització de l’aprenentatge escolar amb estratègies pedagògiques i didàctiques concretes i úniques. Hi ha moltes maneres diferents d’actuar per afavorir i promoure la realització d’aprenentatges amb sentit i valor personal per l’alumnat i cal triar en cada cas la que s’adequa millor a la situació.

Hi ha certament algunes claus o principis bàsics de l’acció educativa orientada a la personalització de l’aprenentatge que és imprescindible respectar com ara, per exemple, incorporar la veu i els interessos i opcions de l’alumnat al disseny la planificació i el desenvolupament de les activitats d’ensenyament i aprenentatge; reconèixer i acceptar la seva capacitat per prendre decisions sobre el procés d’aprenentatge; establir connexions entre les activitats i experiències d’aprenentatge escolar i no escolars; emprar situacions i tasques d’aprenentatge autèntiques i culturalment rellevants, o introduir moments i activitats de reflexió de l’alumnat sobre el seu abordatge de les situacions i activitats d’aprenentatge. Aquestes claus o principis poden i han d’adoptar, però, formes força diverses i seria un error, al meu entendre, “empaquetar-los” en píndoles llestes per ser consumides.

La diversitat d’estratègies i vies existents per personalitzar l’aprenentatge ens parla també de les condicions necessàries per poder posar en marxa de forma efectiva aquests plantejaments en els centres educatius del nostre país. No hi ha dubte que alguns principis bàsics de la personalització de l’aprenentatge serien molt més fàcils d’implementar si es modifiquessin alguns aspectes no menors de l’organització i funcionament actual del nostre sistema educatiu. És força difícil, per exemple, incorporar els interessos i opcions de l’alumnat i reconèixer i acceptar la seva capacitat per prendre decisions sobre què, quan i com aprendre mentre seguim tenint com a referent per a l’acció educativa un currículum bàsic sobredimensionat obligatori per a tot l’alumnat. Ara bé, el que el treball en xarxa dels centres educatius de Lleida ha posat de manifest és que, mentre reivindiquem aquestes modificacions i sense deixar de reivindicar-les, es pot seguir avançant en la direcció d’una major personalització de l’aprenentatge escolar. Cada centre des de la seva realitat, cada centre al seu ritme, cada centre cercant la seva pròpia via.

Ha estat una experiència que m’ha permès aprendre algunes coses importants sobre què vol dir personalitzar l’aprenentatge i com es pot avançar cap a la personalització de l’aprenentatge escolar.

18

La personalització de l’aprenentatge

Enllaç Vídeo de la Conferència realitzada pel Dr. Cèsar Coll.

Documentació.

Aquesta conferència ens introdueix a la personalització de l’aprenentatge. Fa temps que molts centres dediquen esforços per treballar en aquesta línia, per anar fent aquest salt qualitatiu. És necessari el compromís de molts actors educatius: escola, comunitat educativa, administració...

L’exclusió es genera i creix perquè no s’obtenen els fruits amb un treball adequat i per tant, la personalització no és només una proposta pedagògica per a l’equitat de l’alumnat amb dificultats, sinó per a tothom. La seva base és l’aprenentatge amb sentit.

Conferència César Coll Salvadó. V Jornades Valors en una Societat Canviant

Títol conferència: Treball en Xarxa per a una Educació Personalitzada

Data: 23 d’octubre de 2015

Lloc: Sala Víctor Siurana, rectorat de la Universitat de Lleida

V Jornades de Valors en una Societat Canviant. Treball en Xarxa per a una Educació Personalitzada.

César Coll Salvadó

19

Referències sobre personalització de l´aprenentatge escolar

BibliografiaBRAY, B., & MCCLASKEY, K. (2015). Make learning personal. Thousand Oaks, California: Corwin.

COLL, C. (2013a). La educación formal en la nueva ecología del aprendizaje: tendencias, retos y agenda de investigación. En J.L. Rodríguez Illera (Comp.), Aprendizaje y Educación en la Sociedad Digital (pp. 156-170). Barcelona: Universitat de Barcelona. En línea: http://www.psyed.edu.es/archivos/grintie/AprendizajeEducacionSociedadDigital.pdf

COLL, C. (2014). El sentido del aprendizaje hoy: un reto para la innovación educativa. Aula de Innovación Educativa, 232, 12-¬17. En línea: http://aula.grao.com/revistas/aula/232-el-sentido-del-aprendizaje-hoy

COLL, C. (2016). La personalització de l’aprenentatge escolar. El què, el per què i el com d’un repte indefugible. A J. M. Vilalta (Dr.). Reptes de l’educació a Catalunya. Anuari d’Educació 2015. Barcelona: Fundació Bofill. En línia: http://www.fbofill.cat/sites/default/files/RepteseducacioCatalunya.Anuari2015_041016.pdf

FERRER, F. (2012). Personalisation of education: reflections from an international perspective. En M.E. Mincu (Ed.), Personalisation of Education in Contexts. Policy Critique and Theories of Personal Improvement (pp. 109-127). Rotterdam: Sense Publishers.

GRANT, P., & BASYE, D. (2014). Personalized Learning. A guide for Engaging Students with Technology. Eugene, Oregon: ISTE –International Society for Technology in Education. En línea: https://www.k12blueprint.com/sites/default/files/PL-OneSheet.pdf

MINCU, M. E. (2012). Mapping meaning of personalisation. In M. E. Mincu (Ed.), Personalisation of Education in Contexts. Policy Critique and Theories of Personal Improvement (pp. 191-206). Rotterdam: Sense Publishers.

RODEL TEACHER COUNCIL (2014). Blueprint for personalized learning in Delaware. Rodel Foundation of Delaware. En línea: www.rodelfoundationde.org/blueprint/

Marcs de referència i enllaços

WebgrafiaPersonalize Learning. Transform Learning for All Learnershttp://www.personalizelearning.com/p/home.html

The Institute for Personalized Learninghttp://institute4pl.org/

LEAP Learning Framework for Personalized Learninghttp://leaplearningframework.org/

20

Darrerament han aparegut molts posicionaments a favor de la necessitat de personalitzar l’educació. Voldria aportar, en aquesta breu comunicació, alguna reflexió més a favor d’aquesta necessitat i de la relació que ha de tenir amb el mateix model de currículum que l’ha de fer possible.

Està clar, en primer lloc, que personalitzar l’educació no vol dir individualitzar-la en el sentit de desposseir-la del seu caràcter social. Que els infants i els joves –i els adults- aprenen d’un en un i que ningú ho fa per ells és una realitat compatible amb la que ens recorda que aquest aprenentatge es produeix en un context social i de grup. Aquest context social té una doble funció d’ajudar al procés individual d’aprenentatge –a través del diàleg, de la cooperació, de l’ajuda entre iguals...- i de contribuir a un dels pilars fonamentals de l’educació: aprendre a conviure o a viure junts.

Personalitzar l’educació ho hem interpretat com una reacció enfront de la uniformització de l’aprenentatge, a un currículum en el qual la diversitat només és acceptada com a principi teòric, sense gaires conseqüències pràctiques que no siguin la de rebaixar els continguts per adaptar els aprenentatges a unes suposades possibilitats individuals de cadascú. Personalitzar, naturalment, té relació amb la necessitat de trobar l’espai i el temps que necessita cada infant per aprendre, però no solament això.Jaume Trilla va expressar fa temps una idea interessant parlant de la diversitat de l’escola que crec que ens pot ajudar a entendre el sentit d’aquest concepte. Ell deia que l’educació obligatòria tenia una finalitat implícita en relació a la construcció de la identitat de cada persona. Ho formulava d’aquesta manera aproximadament: l’educació obligatòria i universal té l’encàrrec de la societat de fer-nos, a la vegada i sense contradir-se, més iguals i més diferents. És a dir, que els infants i els joves en el seu itinerari de formació, per una banda, adquireixen elements comuns que els ajuden a formar part d’una comunitat, a sentir-se ciutadans d’un

Personalització de l’educació i model de currículumJoan Domènech Francesch. Mestre i exdirector de l’Escola Fructuós Gelabert de Barcelona

temps i d’un país... i d’un planeta i, per altra, desenvolupen tot un conjunt d’aprenentatges específics que potencien la seva personalitat, les seves capacitats, el seu element, seguint la idea de Ken Robinson. Tot per aconseguir viure, conviure i fer front als reptes que la societat planteja –entre ells el desig i la necessitat de transformar-la i millorar-la. És a dir,l’èxit de l’educació consisteix a augmentar quantitativament i qualitativa el bagatge que haurem de compartir com a espècie humana, a la vegada que també la pròpia motxilla, fent créixer els interessos i potencialitats individuals. En el seu conjunt, les dues dimensions contribueixen a construir la personalitat de cadascú.

Per tant, l’atenció a la diversitat requereix un plantejament diferent que el de partir d’un currículum i adaptar-lo a cada individu. Sobretot si partim i parlem d’un currículum sobrecarregat i exhaustiu com el que tenim en aquests moments. El concepte de necessitats educatives especials que dóna lloc als plans individualitzats té aquest plantejament clarament quantitatiu. Però això no soluciona la necessitat d’atendre tot l’alumnat. L’educació personalitzada planteja una visió qualitativa d’aquesta atenció individualitzada de tot l’alumnat.

En un món lineal, l’educació proporcionava un corpus de coneixement que conduïa a l’obtenció d’un títol que a la vegada donava accés al món del treball. En aquest món, el currículum homogeni tenia sentit. Formava part del compromís de l’escola amb la societat, per tal que tothom adquirís els coneixements necessaris per desenvolupar-s’hi plenament. Les successives crisis econòmiques, l’aparició de la societat del coneixement, la disminució del pes del sector secundari i primari de l’economia, juntament amb el canvi profund de les relacions humanes i la globalització, han posat en crisi aquesta homogeneïtat i linealitat del sistema educatiu i han fet necessari replantejar la formació de les persones.

21

La pretesa homogeneïtat que proporciona el vigent paradigma educatiu es contradiu amb el paper que la societat atorga a l’educació en l’actualitat. L’educació formal ha perdut l’exclusivitat de la informació i el coneixement i depèn, en gran mesura, de processos de socialització i educació globalitzats –que trenquen la idea d’un temps i un espai definit i concret-, de caràcter no formal i informal. Una societat en la qual les relacions personals, laborals, afectives i socials estan marcades per la liquiditat, fa necessari pensar en unes necessitats educatives no homogènies que preparin precisament de forma intel·ligent per als canvis que la vida ens depararà. Tot això, amb la realitat d’un alumnat en el qual la diversitat n’és la característica clau, diversitat que en el marc de l’escola pública, té un significat molt ampli. Una diversitat que no es pot anul·lar ni compensar només, sinó que cal potenciar perquè és la base de la construcció de la pròpia identitat.

L’educació ha de servir, entre altres finalitats, perquè ens ajudi a saber o aclarir-nos què farem de les nostres vides com argumenta Nusbaumm, i això vol dir que un dels seus propòsits és la construcció i reconstrucció de la pròpia personalitat, del propi jo, en un context de socialització i de construcció del nosaltres. L’educació, ara i aquí, ens ha d’ajudar a conèixer les nostres potencialitats i les nostres debilitats, a compensar-ne algunes d’aquestes, a fer créixer les primeres i a adquirir les eines que ens permetin orientar-nos en els laberints d’una societat summament complexa i en un futur de gran incertesa. I en aquest procés la pròpia identitat, història i cultura té especial importància. Si, de tot això, en volem fer una taula rasa i començar amb una mateixa proposta curricular, el resultat serà una atenció a l’alumnat diferent quantitativament, però no donarà resposta a aquest creixement i potenciació de cadascuna de les personalitats potencials del nostre alumnat.

És per això que pensem que l’homogeneïtzació de l’escola obligatòria, ha deixat de tenir sentit. El currículum, entès com fins ara, era un concepte lligat al compromís de l’escola per aconseguir que tots i cadascun dels alumnes accedissin a aquests coneixements bàsics que els permetessin incorporar-se sense problemes a la societat. Era l’ideal de la meritocràcia com a gran alternativa al progrés basat en el llinatge. L’escola tenia un compromís explícit amb la societat de justícia social. I aquest compromís fracassa quan el sistema no és capaç de garantir aquesta equitat i aquesta educació per a la vida per a tots i cadascun dels alumnes. Avui, recuperar aquest compromís de justícia social i d’equitat amb la societat passa per donar resposta a la identitat de cadascun dels nostres alumnes.

I com ho podem fer tot això amb el currículum actual? Sens dubte que necessitem fer un exercici de gran imaginació i creativitat per aconseguir-ho. Sobretot pel binomi currículum – avaluació que condiciona l’actual sistema i, estigui en el marc d’una idea competencial o no, no dona resposta a aquest plantejament.

Taula Com es pot incidir en la personalització educativa des de la perspectiva de l’aula i del centre. V Jornades de Valors en una Societat Canviant.

22

La mateixa idea de competències bàsiques està contaminada d’aquest esperit quantitatiu i de la idea d’una atenció a la diversitat que consisteix a rebaixar plantejaments, seleccionant-los de forma quantitativa. Quan la personalització es desprèn d’una visió quantitativa esdevé una proposta d’adaptació de l’alumne al currículum, en comptes de construir, personalitzant-lo, un currículum vital per a cadascun d’ells.

El concepte de currículum bàsic està sotmès a la dictadura de la quantitat. S’accepta que hi ha un currículum màxim i llavors ens aproximem a aquest currículum, rebaixant plantejaments. Els conservadors i detractors de la renovació i actualització de l’educació parlen des de la LOGSE que les successives reformes han abaixat el nivell. Aquesta visió quantitativa del currículum, en el fons, els dona la raó.

Si volem personalitzar l’educació i l’aprenentatge, necessitem un currículum comú, per una banda, i una gran flexibilitat en la seva gestió i aplicació per una altra. El currículum comú s’hauria de construir a partir de tots aquells aprenentatges que considerem essencials per a tota la població i que ens permeten viure, conviure, conèixer, interpretar i orientar-nos en una societat com l’actual i que ens permeten entendre com s’aprèn i els valors, procediments i actituds que cal que tothom comparteixi. Tothom l’hauria de poder assolir. I completar-lo amb un currículum personalitzat, vital, que es construeix i reconstrueix en cada espai i àmbit educatiu, que té en compte la història i la personalitat de cadascun dels nostres alumnes, un currículum que pot ser diferent i de la màxima exigència i potencialitat. Tot això només és possible en un marc legislatiu orientatiu i amb una gran autonomia de concreció, que inclogui els criteris d’avaluació. És evident que això està a anys llum de la situació que tenim ara, amb un currículum prescriptiu i pensat verticalment.

Tanmateix la imaginació i la creativitat, la força de la convicció dels equips de mestres, la cohesió i implicació que mostrin les comunitats educatives, poden crear projectes educatius que hi contribueixin i reivindiquin, amb força,

aquestes noves condicions que han de permetre potenciar aquesta idea de personalització i contribuir que l’educació formal torni a recuperar plenament la confiança de la societat en relació amb els seus compromisos d’accés al coneixement i d’equitat.

Bibliografia

TRILLA, Jaume (1998) a CONSELL ESCOLAR DE CATALUNYA (1998): La diversitat a l’escola. ROBINSON, Ken (2014): El elemento, De bolsilloNUSBAUMM, Marta C. (2014): Sense ànim de lucre, Arcàdia

L’educació personalitzada planteja una visió qualitativa d’aquesta atenció individualitzada de tot l’alumnat.

23

Aprendre és una activitat que empra recursos informatius i genera produccions diverses, que es podrien reaprofitar en aprenentatges posteriors. Seleccionar i organitzar tota aquesta informació amb la finalitat que cada alumne construeixi un patrimoni intel·lectual personal hauria de ser un objectiu molt rellevant de l’activitat escolar. En absència d’aquesta finalitat, l’alumne percep que la seva feina serveix per ser avaluada, en detriment d’una visió positiva del coneixement.

El treball intel·lectual

En llenguatge casolà, sense pretensió científica, es pot dir que «treball intel·lectual» és l’activitat mental que es materialitza en l’acte de pensar, és l’acció i l’esforç de formular una pregunta o obtenir una resposta, d’establir una relació, de trobar la manera d’aconseguir un objectiu. S’està fent treball intel·lectual quan s’investiga la naturalesa i característiques d’una situació o d’un problema, quan es defineixen els seus trets essencials o se situen en un context més ampli. També se’n fa quan s’utilitzen fontsd’informació o es debat respecte al tema en qüestió i quan oralment o per escrit s’argumenta sobre les característiques del problema o situació. Una creació feta emprant un llenguatge simbòlic (com una redacció, una composició musical, una demostració matemàtica, un disseny o un programa informàtic) és un producte del treball intel·lectual1.

La realització d’aquest treball comporta tasques d’anàlisi i síntesi, raonament lògic i presa de decisions, així com accions motores (per exemple escriure amb un teclat o parlar en veu alta) i recepció d’estímuls sensorials (com ara llegir, observar o escoltar). El treball intel·lectual no es realitza en el buit sinó que es du a terme sobre la base de les destreses cognitives i d’interacció pròpies de cada persona, dels coneixements generals i especialitzats que té i, per descomptat, està relacionat amb els seus valors. En aquest sentit, el treball intel·lectual d’un individu depèn

d’actituds subjectives fonamentals que guien el seu comportament en àmbits com iniciativa, curiositat, motivació, perseverança, autodisciplina, responsabilitat, honestedat, empatia, solidaritat, etc.2 Les contingències (com per exemple la urgència, l’obligació o el cansament) condicionen el treball intel·lectual, que també depèn de la influència d’altres persones i del context en què es realitza.

El centre educatiu com a context del treball intel·lectual

El treball intel·lectual relatiu a l’acció d’aprendre està condicionat pel centre educatiu. L’escola és precisament la institució creada per impulsar i donar forma al desenvolupament intel·lectual i personal d’infants i joves. Amb aquesta finalitat estableix objectius, configura activitats formatives i especifica els criteris pels quals serà jutjat l’assoliment, i alhora valora el capteniment de la persona en el marc institucional.

L’escola incideix en el desenvolupament intel·lectual pel simple fet d’existir, d’organitzar-se i d’actuar de la manera que ho fa, amb els estímuls que genera i les propostes que proporciona. També condiciona el desenvolupament en imposar límits i restriccions, atès que estableix fronteres que limiten l’abast de la recerca, de la interacció o de la informació. El fraccionament organitzatiu facilita la feina del professorat i de gestió, però encapsula l’aprenentatge i limita la transferència i la coordinació en l’espai i en el temps. El fraccionament organitzatiu (més que no pas el disciplinari) redueix l’abast i la qualitat de l’experiència intel·lectual de l’alumne.3

En resum, l’escolarització deixa empremta en el desenvolupament intel·lectual d’infants i joves per la manera en què està plantejada i conduïda i, a més, imposa restriccions que limiten el treball i el desenvolupament intel·lectual de l’alumne, amb conseqüències tan habituals que acostumen a passar desapercebudes.

L’alumnat i la construcció del seu patrimoni intel·lectualFerran Ruiz Tarragó. Expresident del Consell Escolar de Catalunya

24

El patrimoni intel·lectual personal

Abans de la revolució digital la producció intel·lectual es materialitzava bàsicament en forma d’exposicions orals, d’escrits i de creacions en altres llenguatges simbòlics. La suma d’aquesta producció i els llibres, articles i altres documents coneguts pel fet d’haver estat consultats constituïa una mena de patrimoni personal, qualificable d’intel·lectual pel fet d’estar relacionat amb l’activitat cognitiva. La biblioteca personal i els documents i projectes de producció pròpia són la concreció física habitual d’aquest patrimoni.

El concepte es manté, tot i que la situació hagi canviat radicalment per l’enorme varietat d’instruments i serveis digitals que quotidianament donen cos i substància al treball mental. La utilització quotidiana en el treball professional i l’aprenentatge d’instruments digitals per la creació, l’exploració i la comunicació, genera un volum enorme de produccions i d’interaccions que queden enregistrades en els sistemes informàtics en forma de fitxers de diversa tipologia. Adequadament capturats, seleccionats i organitzats, aquests fitxers contenen una part important del patrimoni intel·lectual de l’individu, perquè donen cos al bagatge de

coneixements i informacions que necessita en la feina i en la relació amb altres persones.

El treball intel·lectual empra, construeix i acumula un significatiu patrimoni personal d’informació. Una part —llibres, articles, retalls de diari i altres publicacions, pàgines web, fotografies, podcasts, enregistraments o dissenys, etc.— són objectes digitals i no digitals de procedència externa que hom conserva perquè han tingut rellevància o en poden tenir en el futur. L’altra part són els objectes digitals i no digitals que la persona ha elaborat o contribuït a produir, com ara documents i informes, projectes de treball, resums de lectures i converses, observacions i anotacions personals, comentaris de materials externs, missatges, intervencions en fòrums i xarxes socials, etc. Els materials de creació pròpia i els d’altres procedències, degudament triats i organitzats, donen suport a l’activitat intel·lectual de la persona.

Com més rellevants són les feines de pensament en la vida d’un individu, més important li és comptar amb un patrimoni personal d’informació viu i ben organitzat, que li faciliti guardar i recuperar de manera eficaç la informació. La satisfacció de trobar la informació adient en el moment

Taula Com es pot incidir en la personalització educativa des de l’aportació de les tecnologies de la comunicació. V Jornades de Valors en una Societat Canviant.

25

i aconseguir que tinguin utilitat posterior. Així, llevat d’excepcions, la producció intel·lectual de l’aprenent perd rellevància un cop qualificada: la perd de cara a l’escola i, pitjor, la perd de cara al mateix alumne.

Aquesta manera de fer contribueix ben poc a construir patrimoni intel·lectual i a que l’aprenentatge sigui significatiu. El funcionament “encapsulat” dels centres educatius comporta que la perspectiva del professor que imparteix una determinada matèria en un curs no vagi més enllà de la seva obligació actual (en essència: explicar el programa, avaluar i gestionar la classe). Aquest fet repercuteix negativament sobre l’alumne ja que no viu l’activitat acadèmica com la construcció d’un patrimoni personal de coneixement que l’enriqueix i li obre portes al món. Sense això, sense aquesta construcció voluntària, expressa i assistida d’un patrimoni intel·lectual personal en suport digital, la personalització de l’aprenentatge és més aviat un mot buit.

Qualsevol adult que fa una activitat professional (com ara el professorat) troba natural reaprofitar el que coneix i ha fet. Basteix noves produccions sobre la base de les anteriors. Reutilitza fonts d’informació i les amplia amb altres de noves que incorpora al seu patrimoni i procura tenir-lo organitzat i actualitzat. No aplicar aquesta idea als alumnes possiblement sigui injust i poc respectuós en sentit intel·lectual. Que el motiu sigui l’organització escolar habitual no ho justifica. Superar aquesta limitació és un tema de sensibilitat, visió i voluntat, que rau plenament en l’esfera d’acció del centre i del professorat.

oportú es contraposa amb la molèstia de no trobar quelcom que se sap que existeix (potser la mateixa persona l’ha creat) però que no es localitza quan cal, essent per tant informació inútil. La pèrdua accidental o negligent d’informació o de “feina feta” també genera irritació: ningú no vol repetir tasques que ja ha fet (possiblement amb un alt nivell d’esforç i dedicació) ni tornar a treballar amb fonts ja emprades per elaborar-la de nou. És del tot evident que una bona organització del patrimoni informatiu personal empodera l’activitat intel·lectual i la creativitat.

La producció intel·lectual dels alumnes

Tot això és aplicable a l’aprenentatge escolar, que empra recursos externs i produeix continguts —redaccions, treballs, exercicis, dibuixos, enregistraments, fotografies, projectes i dissenys, entre d’altres. El patrimoni intel·lectual personal que es genera aprenent també s’ha d’organitzar perquè sigui útil i es pugui reutilitzar.

Tanmateix, els alumnes veuen que les seves produccions tenen una finalitat suprema: ser avaluades. Posada la nota, el seu treball ja es pot llençar, al mestre no l’interessa i no el tornarà a demanar. A l’alumne no se li suggereix ni habitualment se l’ensenya a conservar el més rellevant del que ha produït, consultat o utilitzat. Cap professor li diu que determinats projectes es reprendran en cursos posteriors per ampliar-los i bastir més coneixement a partir d’ells: quants demanen els treballs més importants fets en anys anteriors amb l’objectiu de revisar-los i expandir-los? Generalment l’escola tampoc no s’ha organitzat per reaprofitar feines

1 - Consell Escolar de Catalunya (2013). L’impacte i la contribució de les tecnologies digitals en l’educació. Conclusions de la XXII Jornada de reflexió del Consell Escolar de Catalunya.2 - Ferran Ruiz (1999). Trabajo intelectual, información y tecnología digital. Educar, núm. 25, Universitat Autònoma de Barcelona.3 - OECD (2008). Innovating to learn, learning to innovate. OECD.

El patrimoni intel·lectual personal que es genera aprenent també s’ha d’organitzar perquè sigui útil i es pugui reutilitzar.

26

El lleure educatiu és un espai especialment propici per a l’educació personalitzada. Per contraposició a l’escola, està lliure de les obligacions i inèrcies que l’han situat en dinàmiques uniformitzadores. Metodològicament, el grup reduït, el caràcter inclusiu, l’equip dels educadors, la identitat i el sentit de pertinença esdeven quatre factors clau que faciliten la personalització educativa. La connexió amb l’entorn, a partir de les oportunitats educatives en el lleure és decisiva per a la construcció del propi itinerari.

És fantàstic comprovar que, en la primavera pedagògica que està vivint Catalunya, hi ha gran quantitat de connexions provinents de llocs i espais diversos. En l’àmplia diversitat d’experiències, debats i reflexions sobre la innovació i el canvi en l’educació podem constatar elements coincidents sobre els aspectes que són més crítics pel que fa a la transformació educativa.

M’agrada parlar d’un nou escenari de “confluències educatives” per significar la identificació d’elements comuns formulats des de realitats diverses i la conveniència d’interseccionar-les i de cercar transversalitats. Una d’aquestes confluències és la que té a veure amb els aspectes que conformen el que s’ha anomenat la personalització educativa.

Hem tingut l’oportunitat de participar en la reflexió que l’Institut d’Estudis Ilerdencs ha liderat pel que fa a l’educació personalitzada i vull agrair i reconèixer especialment que la reflexió no s’hagi plantejat exclusivament des del marc reglat de l’escola i s’hagi donat veu precisament a experiències del món educatiu en àmbits no formals.

El que s’exposa a continuació recull la nostra visió sobre l’aportació de l’experiència del món de lleure, de l’esplai, en l’educació personalitzada a partir de tres qüestions:

Aportacions del lleure educatiu en la personalització de l’educacióCarles Barba Boada. Pedagog i educador en el lleure

1. Les condicions favorables de l’esplai per a l’educació personalitzada2. Aspectes metodològics per a la personalització3. El treball en xarxa i col·laboració lleure/escola/comunitat

Les condicions favorables del lleure per a l’educació personalitzada

La primera cosa que volem compartir és que l’àmbit del lleure educatiu és un espai especialment propici per a l’educació personalitzada i que, per contraposició a l’escola, està lliure de les obligacions i inèrcies que han situat la institució escolar històricament en dinàmiques més uniformitzadores.

Si haguéssim de resumir les raons que expliquen aquesta situació favorable ens hauríem de referir a:

• L’absència de currículum obligat i uniformitzador. En el lleure, el“programa” d’activitats es defineix de manera adaptada en raó del grupi les persones que el componen.

• Són els educadors i els mateixos infants i adolescents qui prefiguren elsobjectius i els resultats del projecte i les activitats. No venen predefinits uns resultats a assolir per part d’un tercer aliè.

• Definició de l’activitat educativa sobre la base dels interessos individuals i col·lectius. El pla d’activitats i projectes, trimestral o de l’any, es defineixa partir dels interessos i motivacions dels participants.

• Participació dels infants en la decisió de les activitats i la vida quotidiana. Els infants no són “receptors” d’uns continguts aliens. Ells són elsprotagonistes i responsables de l’activitat en totes les fases del procés.

27

Taula “Com es pot incidir en la personalització educativa des de les famílies i l’entorn educatiu”. V Jornades de Valors en una Societat Canviant.

• Motivació i emoció associada a l’activitat. Qüestió clau derivada de lesdues anteriors. La “vivència” i implicació emocional és present i promouels aprenentatges i l’assumpció de valors de forma significativa.

• En el lleure, de forma gairebé natural es posen en joc el treball i eldesenvolupament de les diverses intel·ligències: cognitiva, fisicomotriu,artística, emocional, espacial, musical, interpersonal i intrapersonal,amb la qual cosa es vehiculen les capacitats i les aptituds de formapersonalitzada.

Aspectes metodològics del lleure educatiu que contri-bueixen a l’estratègia de la personalització educativa

Metodològicament, l’esplai, ja en la seva pròpia cultura i ADN, incorpora alguns elements que ens ajudaran a l’educació personalitzada. En destacaria quatre:• El grup com a espai natural i preferent del treball educatiu. Aquest fet

ens possibilita treballar la diversitat, la complementarietat, el treball en equip, la distribució de tasques, responsabilitats i sobretot que tothom tingui un paper específic, el seu, en el projecte col·lectiu. Les unitats de grup són relativament reduïdes i permeten el protagonisme individual i també l’atenció personalitzada.

• La lògica inclusiva. El valor de la diversitat per diferents motius: edatsbarrejades, orígens i contextos culturals, sexe, habilitats i capacitatsdiferents, sensibilitats diferenciades. El tractament de la diversitat i elfactor “inter” és present en gairebé totes les formes organitzatives i entots els projectes. En conseqüència, l’atenció a la diversitat permet lapersonalització educativa i que cada noi i noia trobi “el seu lloc” en elconjunt de la col·lectivitat i el projecte.

• Un equip de monitors/educadors. En un mateix grup de nois i noies,durant el curs, a colònies, a les excursions, en les activitats generalsal barri, intervé un equip. Els educadors actuen com a referentexemplificador compost per persones diverses, per gènere, personalitat, capacitats. Actua com a tal, es distribueixen les responsabilitats, elseguiment dels nois i noies; són referents complementaris que ajuden al’acompanyament particular de l’itinerari personal de cadascú.

• Clima de confiança, proximitat, amb sentit de pertinença, que afavoreixla construcció d’identitat. Formar part d’una entitat, d’un esplai,d’un cau, de la secció o del grup, suposa estar en un espai acollidor,proper, familiar del qual jo formo part. Són espais d’identificació, dereconeixement i d’estima. Em coneixen, m’estimen i jo també estimo iel faig possible.

28

El treball en xarxa per a una educació personalitzada

Un element clau en la vida de l’esplai i en l’activitat del lleure en general és la connexió amb la comunitat, la descoberta permanent de l’entorn i els espais, les festes, les tradicions, el paisatge, la relació amb d’altres col·lectius, el que es viu a la xarxa.

Des del punt de vista de la personalització educativa això és essencial ja que educar és precisament possibilitar la connexió de l’infant i l’adolescent amb l’entorn, que és divers, per tal que el conegui, l’entengui, hi interaccioni, hi pugui créixer i el pugui millorar. És en aquest entorn que hi trobarà relacions, natura, diversitat humana, aficions, interessos i experiències que el faran créixer.

També dificultats, conflictes i, per tant, aprenentatge per superar les pròpies dificultats i limitacions i també per a la convivència entre diferents.

És fonamental la connexió amb què passa a l’escola, a casa, a l’esplai, al club esportiu, al món d’internet i les xarxes. Cal propiciar la permeabilitat dels diversos espais i que el noi i la noia trobi el seu lloc de manera natural.

Personalitzar l’educació és construir el propi itinerari, en la vida real

En definitiva, és en els espais de lleure educatiu on sovint es viuen les experiències més significatives i on, en moltes ocasions, es poden desenvolupar aficions, interessos o capacitats que de vegades estructures més uniformitzadores no deixen créixer i desenvolupar-se.

L’educació personalitzada és aquella que permet construir el propi itinerari vital. Res millor per fer-ho possible que un lleure educatiu que faciliti viure experiències de vida real d’acord amb les motivacions, interessos i aptituts de cadascú.

És fonamental la connexió passa a l’escola, a casa, a l’esplai, al club esportiu, al món d’internet i les xarxes. Cal propiciar la permeabilitat dels diversos espais i que el noi i la noia trobi el seu lloc de forma natural.

29

La veu de l’alumne no és només una bella veu, és una veu que ens compromet, que col·labora a enriquir la nostra reflexió i que ens exigeix uns determinats canvis.

La relació entre mestres i alumnes és asimètrica. Això vol dir que els que ens dediquem el bell ofici d’educar som responsables de la colla d’alumnes amb qui caminem al seu costat, però ells no són responsables de nosaltres.

Els mestres sempre som aprenents de mestre, sempre fem de mestre confiant que els alumnes podran arribar un dia a reconèixer-nos com els seus mestres, aquelles persones que els hem acompanyat en el procés de descobriment del món, que amb encerts, errors i marrades hem sabut estar al seu costat, a la distància precisa –calcular aquesta distància té molt a veure amb l’art, per això reivindiquem la paraula ofici, ofici d’artesà i d’un artesà que ha de treballar en equip-, disposats a escoltar-los i a mantenir contra tots els vents que bufin en contra la confiança que poden aprendre més i que poden arribar a ser més bones persones, com ens pot passar a nosaltres.

Un cop comencen a volar sols poden girar la seva mirada cap a nosaltres i donar-nos les gràcies per tot el que hem fet per ells sense ser prou conscients que nosaltres sempre som deutors perquè ells i les seves necessitats són qui ha donat sentit a la nostra feina.

Recordem el cas històric d’Albert Camus quan rep el premi Nobel de literatura i adreça una carta bellíssima al seu mestre de primària on li agraeix tot el que va fer per ell quan encara anava amb pantalons curts.

Ara bé, aquest reconeixement pot arribar o no. Si arriba és un esdeveniment a la vida del mestre. Si no, doncs hem de continuar treballant, perquè la

nostra professió entra de ple en allò que entenem per ètica que vol dir –ras i curt- fer mans i mànigues per atendre el millor que puguem i quesapiguem les necessitats dels altres. L’asimetria inicial es pot anar reduint al llarg del temps i en algunes ocasions pots assolir un estat d’igualtat en les responsabilitats que seria una manera d’identificar l’amistat.

Si tot ho fem per atendre’ls és just i necessari, és imprescindible goso afirmar, que escoltem que ens volen dir, que a cada escola i a cada institut donem espai i temps perquè puguin fer-nos saber quines són aquestes necessitats que hem de procurar satisfer perquè el vincle que ens uneix és la confiança.

És necessari escoltar-los amb molta atenció, una escolta clarivident que vol dir saber interpretar més enllà del significat de les seves paraules,

Jaume Cela Ollé, mestre i escriptor

ESCOLTEM-LOS

Taula d’aprenents. Quin sentit té aprendre avui? V Jornades de Valors en una Societat Canviant.

30

sobretot quan són més petits. Estar atents a la paraula i al silenci, al gest, a la mirada. I aquesta manera d’escoltar reclama proximitat.

Si acceptem el risc d’escoltar significa que estem disposats a establir un diàleg amb ells per veure com podem millorar. La veu de l’alumne no és només una bella veu, és una veu que ens compromet, que col·labora a enriquir la nostra reflexió i que ens exigeix uns determinats canvis.

Si acceptem el que he dit anteriorment, si acceptem que la veu de l’alumnat –les veus- ha de tenir una presència en el debat educatiu que serà d’una determinada manera seguint les característiques evolutives que té cada etapa educativa, haurem d’anar-nos habituant a convidar nois i noies, nens i nenes, joves i adults a tots els nostres debats i crec que seria molt interessant que cada centre educatiu es reunís amb exalumnes de diferents etapes per construir acció partint de les respostes a aquesta pregunta tan senzilla de formular: què esperàveu de l’escola i què en vau rebre?

La tensió entre la realitat i el desig, entre allò que es confiava rebre i el que realment es va rebre, i més si els consultats són molt diferents, és un element de primer ordre en el camp de l’avaluació, perquè qui millor que aquell que està al centre dels nostres esforços per valorar si la nau ha arribat a bon port i aquest port no cal que sigui Ítaca, perquè de bells i bons ports en tenim molts al nostre entorn.

Si acceptem el risc d’escoltar és que estem disposats a establir un diàleg amb ells per veure com podem millorar.

Conversa. Les experiències de personalització vistes pels infants i joves. VI Jornades de Valors en una Societat Canviant.

31

Un seguit d’infants dels diferents centres educatius de les comarques de Lleida participants en el projecte, en moments educatius diferents, ens parlen en primera persona, i en algun cas fent d’altaveu del grup, sobre com perceben i viuen els seus processos d’aprenentatge. Conduïts per Jaume Cela ens fan bones aportacions sobre l’educació d’avui i els canvis que es van fent necessaris.

Enllaç Vídeo Taula d’Aprenents. Quin sentit té aprendre avui ?

Taula d’aprenents. Quin sentit té aprendre avui?

Títol: Taula d’aprenents. Quin sentit té aprendre avui?

Data: 25 d’octubre de 2015

Lloc: Sala Víctor Siurana, Rectorat de la Universitat de Lleida

V Jornades de Valors en una Societat Canviant. Treball en Xarxa per a una Educació Personalitzada.Participants: • Guillem Mo Riasol i Jordi Rius Balcells. Escola Maria-MercèMarçal de Tàrrega• Alba López Ramon. Escola Parc de l’Aigua de Lleida• Noret Ballarín Cunillera. Institut Josep Vallverdú de Les Borges Blanques• Laura López Nolasco. Institut Joan Oró de Lleida• Cristian Pena Vila. Institut Aran de VielhaCoordinació: Jaume Cela Ollé. Mestre jubilat, exdirector i membre de reconegut prestigi del Consell Escolar de Catalunya.

Quin sentit té aprendre avui?

32

33

Les vivències dels actors del projecte, infants i professorat de centres educatius

Educació

ComunitatPersona

Aprenentatge

interessos, motivacions, talents, biografia, vivències, inquietuds, llibertat, responsabilitat, consciència, creativitat,

felicitat, regulació, autoregulació, presa de decisions, consciència, acollida,

acompanyament, conversa, comunicació, escolta activa,

investigació, convivència, confiança...

34

Les pràctiques educatives

Els centres educatius van elaborar pòsters del plantejament de l’experiència que van ser exposats en les V Jornades el 23 i 24 d’octubre de 2015

Pòsters de presentació de l’experiència dels centres participants:

• Tallers de Ciències, proposta metodològica per una educació personalitzada - Escola Parc de l’Aigua,Lleida

• El Pla de l’Equip - Escola les Savines, Cervera

• La Capsa dels Colors - Escola Maria-Mercè Marçal, Tàrrega

• Amb l’hort, a totes - Escola Sant Gil, Torà

• Elaboració d’un treball monogràfic per parelles - Escola Mont-Roig, Balaguer

• Projecte Nusos – Pla d’Atenció Personalitzada - Escola Salvador Espriu, Vallfogona de Balaguer

• Parlant de tot... - Escola Camps Elisis, Lleida

• Què i com vull aprendre - Escola Francesc Tonucci, Lleida

• La Carpeta Personal de les Ciències Socials - Institut Alfons Costafreda, Tàrrega

• Projecte Escolta’m - Institut Aubenç, Oliana

• Orientació als estudis Postobligatoris, Institut d’Aran, Vielha

• Un dia, una foto - 250 dies de la vida quotidiana del jovent de les Garrigues - Institut Josep Vallverdú,Les Borges Blanques

• Geometry and environment - Institut Joan Oró, Lleida

• Del jo aprenc al nosaltres aprenem - Institu Castell dels Templers, Lleida

El plantejament

Exposició de pòsters. V Jornades de Valors en una Societat Canviant.

35

La presentació

Carolina Carrillo, Laura Lladós i Fanny Majó, acompanyants dels centres educatius del projecte, fan una presentació breu dels canvis que s’han produït en les pràctiques d’escoles i instituts en clau de personalització educativa. Aquesta actuació es fa en el marc de la VI Jornada, el 21 d’octubre de 2016.

Enllaç vídeo: Les pràctiques dels centres educatius

Enllaç materials:Experiències dels centres

Les pràctiques educatives

Presentació de les pràctiques. VI Jornades de Valors en una Societat Canviant.

36

Les claus de personalització utilitzades al projecte de Lleida

Els centres educatius participants han tingut en compte algunes d’aquestes claus per introduir-les, adoptar-les i adaptar-les a les pràctiques educatives que han procurat personalitzar.

Avaluació dels aprenentatges assolits per l’alumnat (què, quan i com s’avaluaran) i establiment de recorreguts personals d’aprenentatge.

Vinculació i col·labora-ció amb altres agents socials i educatius de la comunitat.

Comunicació, relació i interacció amb les famílies.

Ús de les tecnologies digitals.

Accés a l’ús de recursos d’aprenentatge (experts, fonts documentals, materials en línia, comunitats d’interès i de pràctica, etc.) que es troben en principi fora de l’aula i del centre.

Ús de metodologies didàctiques d’indagació (projectes, casos, problemes...)

Ús de situacions i activitats d’aprenentatge relacionades amb la vida quotidiana.

Presa en consideració dels coneixements que l’alumnat adquireix en altres àmbits vitals i educatius fora del centre educatiu.

Opcions d’elecció i control de l’alumnat pel que fa al què i al com del seu propi procés d’aprenentatge.

Atenció als interessos i objectius de l’alumnat, a més de les seves característiques i necessitats.

37

En aquest article expliquem l’experiència viscuda des de la mirada de l’acompanyament a diferents centres educatius de les terres de Lleida. Amb aquest seguiment van poder portar a terme processos de millora de la pràctica docent, a partir de les claus essencials de l’aprenentatge personalitzat.

Fa un any i mig vam iniciar aquest camí gràcies a la Comissió de Sociologia i Educació de l’Institut d’Estudis Ilerdencs i de la mà del Dr. Cèsar Coll, que, amb una interessant conferència, centrà el marc teòric i ens oferí de forma aclaridora les claus per poder dur a terme experiències i pràctiques personalitzades en educació. Igualment interessants van ser les taules de debat que es van generar a partir d’aquest tema, centrant la mirada en la personalització en els diferents entorns en els quals se situa l’aprenent. De la mateixa manera podem dir que van ser molt reveladores les aportacions que van sorgir a les jornades. Tot plegat es va convertir en un espai de reflexió, de compartir experiències, significats, desitjos i compromisos. En va sortir l’acceptació per part de catorze centres d’assumir el repte d’incorporar alguna clau de personalització a les seves pràctiques educatives.

Doncs bé, el giny de l’activitat ja estava en marxa al nostre territori, i per acabar de fer rodar l’engranatge se’ns va demanar que féssim d’acompanyants dels centres per donar un millor suport. Els nostres perfils són ben diversos, com també les nostres trajectòries personals, professionals i educatives, però d’això es tracta en la personalització! Cada aprenent va creant el seu recorregut personal, es va definint a partir dels seus interessos, de les seves prioritats, del seu context i de la xarxa que és capaç de crear per afavorir el seu desenvolupament i per anar definint-se com un bon i permanent aprenent; un aprenent que aprèn amb significat i té consciència de ser-ho.

Processos d’aprenentatge, processos de milloraLaura Lladós Alonso, Carolina Carrillo Martín i Fanny Majó Masferrer. Moviment d’Innovació Educativa de Lleida

Com a acompanyants ens agradaria compartir la nostra experiència al costat dels centres, de les mestres i els mestres, dels i les alumnes, i de les pràctiques que han anat evolucionant, donant una altra volta a les experiències innovadores que estaven duent a terme per mirar-les a través de les ulleres de la personalització. I ens agradaria fer-ho posant-nos aquestes mateixes lents per tal de plasmar les nostres reflexions, sensacions i aprenentatges en el marc del treball en xarxa i sota una mirada atenta. Per fer-ho ens valdrem de les claus de la personalització treballades per tots els centres, ja que són les mateixes que hem emprat per dur a terme el nostre acompanyament.

1. Atenció als interessos i objectius a més de les característiques i neces-sitats: cada centre és diferent dels altres, igual que les seves pràctiques i el seu alumnat. Per aquest motiu vam fixar la data per fer diverses visites als centres, per poder veure i viure de primera mà: com és l’entorn i el con-

“Ensenyar no és una funció vital, perquè no té el fi en si mateixa; la funció vital és aprendre” (Aristòtil)

Institut Alfons Cosatafreda de Tàrrega

38

text en el qual se situa la pràctica?, com és l’alumnat que va al centre?, quins són els interessos i preocupacions dels docents vers la pràctica?, quines són les seves ne-cessitats?... Per nosaltres va ser molt important poder donar resposta a tots aquests interrogants i a d’altres que van anar sorgint, per poder reflexionar tots plegats i ser conscients de com som com a centre, quines són les nostres característiques i les nostres motivacions. D’aquesta manera vam poder anar analitzant cada pràctica conjuntament per poder veure quins eren els aspectes de personalització que s’esta-ven duent a terme i quins es podrien integrar per tal de millorar l’experi-ència d’aprenentatge dels i les alumnes i el seu recorregut personal, tot ajudant-los a fer emergir la seva consciència sobre com són com a apre-nents. De la mateixa manera i conjuntament amb els docents van poder fer aquest mateix treball, per tal que poguessin reconèixer els punts forts de la seva pràctica i quins altres aspectes es podien millorar; i el més important quines eines podien utilitzar i com ho podien fer per assolir els objectius fixats, donant resposta als interessos col·lectius.

2. Opcions d’elecció i control pel que fa al què ial com del propi procés d’aprenentatge: després de diverses jornades de treball i reflexió amb els centres, els diferents equips educatius van escollir i definir els seus propis recorreguts dins del camí de la personalització. A causa de la diversitat de pràctiques, de realitats i del diferent punt de partida de cada experiència, cada centre va definir el seu pla

de treball per millorar la seva proposta educativa. De la mateixa manera es van definir diferents opcions de control per tal d’anar avaluant com anava tot el procés. Vam poder realitzar diverses visites als centres i vam participar tots plegats en un seminari que va comptar amb la presència del Dr. Cèsar Coll, que ens va ajudar a clarificar diferents aspectes que havien anat sorgint durant tots aquests mesos de treball conjunt. Per tant, cada centre va anar fent el seu propi itinerari, un itinerari que era significatiu per a ell i el seu alumnat, alhora que podia compartir amb altres centres la seva experiència durant tot aquest interessant, i algun cop difícil, recorregut.

Cada centre va anar fent el seu propi itinerari, significatiu per a ell i per al seu alumnat, alhora que podia compartir la seva experiència amb altres centres durant tot aquest interessant i algun cop difícil recorregut.

Escola Salvador Espriu de Vallfogona de Balaguer Escola Maria Mercè Marçal de Tàrrega Escola Parc de l’Aigua de Lleida

39

3. Presa en consideració dels coneixements que l’alumnat adquireix enaltres àmbits vitals i educatius fora del centre educatiu: els equips docents van fer tot un treball de reflexió al voltant dels diferents contextos on l’alumnat adquireix coneixements. Era molt important saber detectar-los i ser conscient que l’escola ja no és el Temple del saber. Sols d’aquesta manera podien anar incloent, dins del centre, tots aquells aprenentatges (diguem-ne no formals) que els i les alumnes realitzen fora del centre i que es poden incloure en els currículums educatius. Aquest bagatge ajudarà els alumnes a veure que tot allò que aprenen fora del centre els serveix a l’escola o institut i a la inversa. El fet de poder fer aquesta anàlisi va servir en alguns casos per crear una xarxa de treball entre diferents agents de la zona o de fora d’ella, en altres casos per potenciar la participació de les famílies en l’entorn escolar i en altres per a tenir una font de recursos o una futura col·laboració. També cal destacar la importància de lesTIC com a font d’aprenentatge o com a eina de treball facilitadora per la personalització d’aprenentatges. De fet diversos centres van veure molt clar que en la societat de la informació és molt important oferir a l’alumnat la possibilitat d’utilitzar aquestes eines, significatives per

a elles i ells, per anar construint els propis recorreguts d’aprenentatge sense girar l’esquena a la societat tecnològica en la qual estem immersos i que és una font infinita d’informació.

4. Avaluació i establiment de recorreguts d’aprenentatge: cada centreeducatiu va escollir les eines o metodologies afavoridores per a la personalització de l’aprenentatge: projectes, anàlisis de casos, reptes, tallers... Cadascú tenint en compte allò que més afavoria la seva pràctica o que era més adient i enriquidor. De la mateixa manera es van decidiri elaborar les eines d’avaluació que els permetrien anar comprovant el nivell d’èxit de les millores que s’havien plantejat en les seves pràctiques, per tal d’assolir els objectius fixats en un principi per donar resposta als interessos inicials en tot aquest procés.

Finalment vam participar tots plegats en la Jornada “Pràctiques de treball en xarxa per una educació personalitzada”, on vam presentar les millores de les pràctiques de cada centre i vam poder comptar amb la presència del Dr. Cèsar Coll, amb qui vam poder establir un debat entre tots els i les participants. De la mateixa manera es va poder prendre part en tres taules diferents de debat, on van explicar la seva experiència mestres dels centres participants, diversos alumnes d’aquests centres i finalment una taula on el Dr. Cèsar Coll i nosaltres com a acompanyants vam donar la visió sobre tot el procés seguit, explicat anteriorment, que vam dur a terme durant un any.

Per concloure voldríem dir que orientar els centres en el seu creixement envers l’aprenentatge personalitzat ha estat una tasca enriquidora i formadora per a nosaltres també; els centres educatius han millorat les seves activitats, però nosaltres hem crescut i millorat com a docents.

Escola Sant Gil de Torà

40

Les experiències de personalització

Conversa: Les experiències de personalització vistes pel professorat

En aquesta taula es comparteixen les diferents mirades que han tingut els centres en les seves experiències de personalització. Es troben coincidències en els diversos enfocaments però també unes particularitats que enriqueixen molt aquesta xarxa i que animen a la participació i la reflexió. Recollim paraules com goig, benestar, acompanyament, repte, utilitat per a l’alumnat, suport, emoció, implicació, descoberta i concreció.

Enllaç Vídeo: Conversa: Les experiències de personalització vistes pel professorat

Les experiències de personalització vistes pel professoratData: 21 d’octubre de 2016Lloc: Aula Magna de l’IEIVI Jornades de Valors en una societat canviant. Pràctiques de Treball en Xarxa per a una Educació Personalitzada.Participants:Èric Berga. Escola Salvador Espriu de Vallfogona de BalaguerAmadeu Bonet. Institut Josep Vallverdú de les Borges BlanquesMercè Guiu. Institut Castell de Templers de LleidaGemma Mirmi. Institut Joan Oró de LleidaAnna Torres. Escola Les Savines de CerveraCarles València. Escola Parc de l’Aigua de LleidaModeració: Raül Manzano. Secció de Sociologia i Educació de l’Institut d’Estudis Il·lerdencs

41

Les experiències de personalització

Conversa: Les experiències de personalització vistes pels infants i joves.

Els infants i adolescents ens expliquen com s’han sentit treballant aquests projectes en el marc de l’educació personalitzada. Parlen de com aprenen i sobretot on ho fan. Què en pensen de com se’ls avalua, com els agrada ser protagonistes del seu propi aprenentatge, allò que per a ells i elles és important.

Enllaç Vídeo: Conversa: Les experiències de personalització vistes pels infants i joves

Les experiències de personalització vistes pels infants i jovesData: 22 d’octubre de 2016Lloc: Aula Magna de l’IEIVI Jornades de Valors en una Societat Canviant. Pràctiques de Treball en Xarxa per a una Educació Personalitzada.Participants:Lucía Álvarez. Institut Alfons Costafreda de TàrregaÀlex Campí. Escola Mont-roig de BalaguerMartina Farré i Arnau Pinós. Escola Sant Gil de ToràJana Ribalta. Institut Aubenç d’OlianaCarla Roure. Escola Francesco Tonucci de LleidaAbdelhadi Zenouki i Núria Vatamana. Escola Camps Elisis de LleidaModeració: Àngels Morera. Secció de Sociologia i Educació de l’Institut d’Estudis Il·lerdencs

42

Escola Camps ElisisL’aprentatge personalitzat a l’escola

Jordi Porta Sans, Xavier Gimó Ribes i Carolina Carrillo Martín - Lleida

Els alumnes de P5 amb col·laboració de les famílies, compar-teixen jocs i tradicions de diferents cultures.

Els pares i les mares d’infantil participen en el projecte “El pro-tagonista de la setmana” on expliquen, amb ajuda dels seus fills, com ha sigut la seva infància, experiències, sentiments...

L’àmbit comunicatiu és bàsic en el procés d’aprenentatge. A l’Escola Camps Elisis promovem experiències vivencials per adquirir coneixement, ho vinculem amb esdeveniments que sorgeixen a la nostra ciutat a través de la reflexió i la col·laboració de la comunitat educativa.

Introducció

Aquesta iniciativa pedagògica neix de formar part de dos projectes de gran magnitud. Per una banda, les “Pràctiques de treball en xarxa per a una educació personalitzada” coordinada des de la Comissió de Sociologia i Educació de l’IEI i dirigida pel Dr. César Coll catedràtic de la universitat de psicologia evolutiva i educació de la UB. Per altra banda, també volem exportar la nostra experiència participant en les Jornades BLE (Bridging Learning Experiences) “L’aprenentatge i educació escolar al segle XXI: la connexió entre experiències d’aprenentatge dins i fora l’escola” que es van celebrar a Barcelona els dies 17 i 18 de novembre de 2016 (MACBA) organitzades per Anna Engel i César Coll entre altres grans professionals que donen suport a la nostra tasca docent. Per aquests dos grans motius, vàrem decidir analitzar les activitats més significatives de l’escola relacionades amb l’expressió oral i afegir el condiment de l’aprenentatge personalitzat amb

activitats més properes, més funcionals i en què realment els alumnes fossin els vertaders protagonistes del seu procés d’aprenentatge juntament amb la resta dels agents educatius. Entre tots podem aconseguir una major qualitat educativa.

Com ho fem?

A l’Escola Camps Elisis potenciem i treballem la personalització de l’aprenentatge adaptant les activitats dels alumnes no solament al seu ritme i als seus processos, sinó també a les seves opcions d’aprenentatge.

43

Els centres educatius

Les exposicions orals a tots els ccles són el plat fort de les activitats de la nostra escola. Els alumnes elegeixen el què, com, quan i què exposar. L’avaluació és entre iguals.

El nostre treball sobre l’aprenentatge personalitzat a l’escola i la seva pràctica està basat en l’expressió oral com a eix transversal per a l’aprenentatge de tots els àmbits. Creiem que l’àmbit comunicatiu és importantíssim en el procés d’aprenentatge i la comunicació oral n’ha de ser una de les potes més importants. En aquest sentit, promovem l’intercanvi d’experiències, vivències, coneixements, reflexions... amb l’objectiu d’assolir progressivament una bona competència comunicativa.

Ens hem de saber expressar davant els nostres companys, i davant d’altres, en les diferents situacions que es produeixen, tenint sempre present amb qui estem parlant, de què estem parlant, per què ho estem fent i com ho estem fent. I què millor per fer-ho que parlar del que ens interessa a cadascú de nosaltres, de les nostres vivències, de les nostres investigacions, del que ens agrada...

Aquesta línia de treball s’estén des d’educació infantil amb el projecte “L’escola oberta al saber” on les famílies, en col·laboració amb els seus fills, aporten diferents coneixements sobre la seva vida familiar i la seva cultura per tal de treballar la multiculturalitat i el plurilingüisme que hi ha a l’escola (contes, jocs i cultura popular de les diferents cultures

d’origen), fins al cicle superior d’educació primària on alumnes i famílies dels diferents cicles dissenyen i exposen activitats personalitzades en tots els cursos, on el tema, el ritme i el guió són elegits pels alumnes i les famílies, i el treball s’acaba realitzant de forma conjunta. Al cicle inicial i mitjà es realitzen petites conferències de gran interès i motivació, tant per als participants com per als assistents i col·laboradors (familiars), i s’elaboren treballs creatius que els alumnes hauran d’exposar a l’aula (endevinalles, rodolins...). Al cicle superior, els alumnes participen en el Congrés de Ciència Anna Gené, en què exposen una sèrie d’experiments davant del públic lligats amb un tema de ciències. També visiten, tres vegades durant el curs, l’aula “Antoni Camprodí” de l’Hospital Arnau de Vilanova, on els alumnes adapten la seva sessió pràctica als infants i joves de l’hospital amb l’objectiu de compartir amb ells experiències i activitats que consideren interessants, que es distreguin mitjançant activitats pràctiques (experiments, contes, manualitats, jocs de taula...) i gaudeixin del moment amb altres nens i nenes amb els quals comparteixen experiències i, sobretot, valors.

Per altra banda, també es graven breus enregistraments: uns recullen les experiències abans esmentades, les quals ens serveixen per

44

Escola Camps Elisis

les famílies expliquen i duen a la pràctica jocs tradicionals de la pròpia cultura. Els alumnes aprenen molts jocs de llocs diferents.

autoavaluar-nos, identificar, comprendre i fer propostes de millora de les errades, tenint-les com a font de l’aprenentatge, i els altres els fem recomanacions de llibres que ens agraden, amb la pretensió, a curt termini, de formar futures xarxes col·laboratives amb altres centres que tinguin aquest interès i intercanviar opinions sobre la lectura i els llibres fins i tot.

Interactuació amb la família

Aquest tipus d’activitats estan adaptades als processos, als diferents ritmes i a les opcions d’aprenentatge dels alumnes. També hi participa la comunitat educativa (donant molta importància a la relació família-escola) i estan relacionades amb l’entorn social i comunitari més proper dels alumnes, característica per la qual són activitats motivadores que sorgeixen dels seus propis interessos, en què els treballs estan relacionats amb els diferents esdeveniments que es duen a terme a la ciutat. Aquestes activitats permeten saber quines són les predileccions dels alumnes i ens plantegen com treballar la motivació, la reflexió i la generació de més i nous interessos, amb l’objectiu d’anar construint un interès per tot tipus d’aprenentatge.

Amb el treball personalitzat, es relacionen els coneixements dels diferents entorns d’educació

no formal que cada vegada estan agafant més influència i més presència en la vida dels nostres aprenents, amb els coneixements de l’educació formal de la nostra escola. Les activitats són enregistrades i revisades pels alumnes per tal de promoure la reflexió dels aprenentatges, la coneixença de les seves fortaleses i debilitats com a aprenents creant situacions i condicions que afavoreixin aquesta capacitat en contextos diversos. Després són penjades a la nostra web per tal que siguin accessibles a tota la comunitat educativa.

Una de les activitats que genera més interès a la nostra escola és l’exposició d’educació artística, que impregna totes les parts de l’escola, on s’exposen els productes finals de cada un dels tallers en què els alumnes de tota l’escola han participat. Ells mateixos preparen la visita i expliquen l’exposició a la resta d’alumnes en diferents sessions coordinades i planificades en l’horari escolar. Finalment, aquesta exposició queda oberta a les famílies de l’escola a la tarda (fora d’horari escolar) i els alumnes segueixen amb els seus torns d’explicacions per als pares, mares i familiars que vulguin venir a sentir l’educació artística com ho fem nosaltres: amb el cor.

45

Les exposicions orals a tots els cicles són el plat fort de les activitats de la nostra escola. Els alumnes elegeixen el què, com, quan i què exposar. L’avaluació és entre iguals.

Els centres educatius

Procés avaluatiu

L’avaluació de les activitats és contínua, significativa i funcional ja que els agents que avaluen les diverses activitats són: els alumnes (autoavaluació, coavaluació i valoració final), la família (amb valoracions i propostes de millora sobre les activitats i funcionament del centre) i els mestres (avaluació formativa, de procés) potenciant molt més, d’aquesta manera, una avaluació qualitativa que no pas quantitativa, encara que sabem que aquesta també és important, però la intentem plantejar quan sabem que hi ha possibilitats d’èxit (Sanmartí, N. 2010). Els ítems i instruments són construïts i acordats amb els alumnes i sempre romanen subjectes als canvis proposats per ells i contrastats per les i els mestres. El nostre objectiu, en el cas de l’avaluació, és que aquesta sigui reguladora i no qualificadora i seleccionadora del nostre alumnat.

Conclusió final

Aquest llarg, costós i gratificant procés de personalització de l’aprenentatge volem que ens condueixi més enllà, volem aconseguir la recuperació del sentit de l’aprenentatge en el nostre context escolar i formal. Volem que la nostra comunitat educativa vegi,

noti i certifiqui que els aprenentatges estan estretament lligats a les seves trajectòries personals d’aprenentatge (Coll, C. 2016). És per aquesta raó que ens proposem millorar-ho, entre d’altres activitats, construint xarxes de col·laboració per potenciar l’ús dels diferents recursos externs a l’escola, augmentar la col·laboració i participació dels diferents agents educatius tant externs com interns del centre amb l’objectiu final d’iniciar el procés de transició de ser un bon estudiant a ser un bon aprenent.

Bibliografia

COLL, C. (2014) “El sentit de l’aprenentatge avui: un repte per a la innovació educativa”. Revista Guix núm.405, p. 12-17.COLL, C. (2013) “El currículum escolar en el marc de la nova ecologia de l’aprenentatge”. Revista Guix núm.392, p. 31-36.MAJÓ, F. (2010) “Pels projectes interdisciplinaris competencials”. Revista Guix núm.368, p.11-17.BAQUERÓ, M.; MAJÓ,F.(2014). Los proyectos interdisciplinarios. Editorial Graó.SANMARTÍ, N. “10 ideas clave. Evaluar para aprender”. Editorial Graó.DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT. (2015) “Decret 119/2015. 23 de juny. Ordenació dels ensenyaments d’Educació Primària”. COLLET, J.; TORT, A. (2012) Famílies, escola i èxit. Millorar els vincles per millorar els resultats. Dossier de premsa. Fundació Bofill. COMAS, M. (2014). S’impliquen les famílies a l’escola?. Dossier de premsa. Fundació Bofill.

46

En aquest article exposarem el viatge realitzat per una mestra que treballa al centre educatiu Francesco Tonucci després de participar al “Treball en xarxa per a una educació personalitzada” i de les eines docents experimentades per tal de millorar els projectes personals de l’alumnat.

Escola Francesco TonucciLa història d’un viatge

Maria Francesca Martínez i Iglesias - Lleida

Introducció

Arribar a un nou centre educatiu és una aventura; nous companys i companyes, nous projectes, nou alumnat... però la meva arribada a l’escola Francesco Tonucci va comportar quelcom que no m’esperava i va ser una reorientació de la meva pràctica professional vers l’educació personalitzada.

Un article o la història d’un viatge

En aquest article m’agradaria explicar-vos l’experiència d’una mestra, no gaire veterana, tot intentant incloure la personalització en la seva aula a l’estil Frato, es a dir, respectant i valorant molt la visió, el ritme i les propostes dels nens i les nenes a l’escola.

En la primera part de l’article, us explico molt sintèticament com vam decidir la inclusió

al projecte de l’IEI “Treball en xarxa per a l’educació personalitzada”.

Més tard us detallo la descripció de la pràctica escollida, els projectes personals, d’aquesta practica us faig cinc cèntims dels elements de l’aprenentatge personalitzat que la caracteritzen per donar peu a parlar dels elements clau per a la millora de la pràctica des del punt de vista de l’educació personalitzada.

Acabo el meu article amb una al·lusió al futur d’aquesta pràctica i als aspectes que caldrà revisar/millorar.

Inici-Fem les maletes?

Quan vam conèixer el projecte que engegava l’IEI sobre el treball en xarxa per una educació

personalitzada es va llençar la proposta de participació en aquest projecte al claustre de l’escola i ens va semblar que podria ser una bona ocasió per introduir una reflexió sobre allò que estàvem fent al nostre centre educatiu.

També us comentaré que ens atreia poder com-partir aquestes experiències d’aprenentatge personalitzat amb altres companys i compa-nyes i altres realitats escolars properes.

Descripció de la pràctica. Què duem a la maleta?

En la pràctica escolar dels Projectes personals l’alumnat pensa, dissenya i duu a terme un treball sobre un camp del coneixement que el motiva, centrant-se en un producte final. El docent cal que realitzi un acurat acompanyament a

Un projecte personal sobre la natació fet per dues alumnes que practiquen aquest esport habitualment ens fa present la significa-tivitat d’aquesta pràctica. Es relaciona què s’aprèn fora de l’escola

amb què s’aprèn dins.

47

l’estudiant orientant-lo en el procés. Per aquest motiu se’ns fa imprescindible crear unes eines que permetin portar a terme amb eficàcia aquesta acció didàctica de manera que puguem ajudar-los a treure profit dels seus interessos i coneixements i també a fer-los conscients dels seus punts forts i febles, amb un seguiment alhora rigorós i flexible de la planificació i de la realització del treball, sempre amb l’objectiu que l’alumnat evolucioni en els seus aprenentatges mitjançant l’autoavaluació i l’autoregulació.

Abans de tancar la maleta no descuidem aquests elements de l’aprenentatge personalitzat!

Mireu, el nostre projecte d’escola ja recollia aquells elements que considerem indispensables per dur a terme la personalització dels aprenentatges, però ens faltaven eines i recursos per sistematitzar les accions docents. Parlem del fet que l’alumne/a se situï al centre de l’aprenentatge intentant garantir que aquest sigui realment significatiu. Per aconseguir aquesta significativitat tenim diversos recursos sobre els quals hem pogut reflexionar i millorar amb les aportacions del “Treball en xarxa per a una educació personalitzada” en les diferents sessions; una

d’aquestes eines és un qüestionari anomenat entrevista d’inici de curs, que es realitza al llarg del primer trimestre i en la qual es recullen les principals motivacions, interessos i aficions de cada alumn@. Aquesta informació inicial ens ajuda a fer propostes sobre futures lectures, futurs projectes personals, etc.

Un altre espai per garantir la personalització és la tutoria individualitzada, on cada setmana el tutor disposa d’una sessió per atendre l’alumnat del seu grup i fer un seguiment dels aspectes que es consideri oportuns.

Pensem que per garantir una bona pràctica, es a dir, un bon projecte personal, cal vetllar per un bon procés de construcció de l’autonomia de l’alumnat. En aquesta línia és molt normal trobar pels passadissos de la nostra escola

Els centres educatius

Els reptes són dinamitzadors del dia a dia de l’escola. El treball en grup demana un esforç de cohesió i cooperació que aporta moments de gran caliu a l’aula.

El compromís de l’aprenent vers el seu projecte personal fa que en ocasions calgui trobar solucions a les contrarietats. En aquest cas els alumnes van contactar amb un exalumne del centre per tal que aportés un material al producte final del projecte; la iniciativa, la curiositat i l’autonomia dels aprenents van ser bàsiques en aquesta decisió.

48

propostes plantejant reptes que poden superar ells mateixos. També es bàsic oferir possibilitats en les quals hagin de decidir i actuar en funció d’una opció escollida.

Penso que també cal vetllar per la cooperació, és un element molt important. La cooperació o col·laboració, allò que nosaltres coneixem a la nostra escola com treball per grups cooperatius, fa que tots aportin les seves capacitats i el seu esforç per tal d’aconseguir un objectiu comú. En ocasions els projectes personals es fan en grup i en aquests casos la cooperació és la pedra angular del projecte, aporta un plus de diàleg, entesa i cohesió que fa que aquests treballs brillin d’una manera especial.

Però tot el que estem parlant no es donarà si

no tenim les butxaques plenes de curiositat. Sí: aquella curiositat natural dels infants que els fa investigar, fer propostes i cercar estratègies per trobar solucions.

Per acabar aquest apartat no puc deixar de parlar del pensament crític. En tot viatge cap a l’educació personalitzada cal portar la ferma decisió de desenvolupar el pensament crític en el nostre alumnat, sigui a través de situacions que portin a qüestionar-se diferents punts de vista, sigui amb preguntes sense resposta, sigui amb el que sigui i com sigui però cal que els nostres alumnes avaluïn els propis aprenentatges, el seu propi jo com a aprenent, la seva identitat davant els companys i companyes, en definitiva , cal parar-se i pensar, tal com ens deia Anna Gené a classe.

Preparats! Bon viatge!

Un cop ja ho tenim tot i sobretot les ganes, podem dir que ja estem preparats per gaudir d’aquest viatge. Us ben asseguro que així ha estat la meva experiència, un viatge que encara no ha acabat. En ocasions paro, m’estic un cert temps en un lloc determinat i prenc nota de tot el que m’hi trobo. L’educació personalitzada té molts aspectes apassionants i no podem córrer. Un d’aquests aspectes apassionants dels quals us parlo és evidenciar com l’alumnat, quan realitza pràctiques d’educació personalitzada, ha passat de ser consumidor de la informació o de propostes culturals a productor. Ja no es mostren com a consumidors passius sinó que han estat autors, creadors i protagonistes d’una realitat.

Escola Francesco Tonucci

El pensament crític va ser fonamental per tal de porter endavant un projecte personal basat en l’elaboració de plastilina casolana, pels alumnes que el van portar a terme va ser una manera de buscar alternatives al consumisme.

La preparació i interpretació d’una obra de teatre ens fa agents actius, fem cultura.

49

El vídeo és un projecte personal realitzat per tres alumnes de sisè de l’escola, elles van decidir realitzar un producte cultural, van escriure, interpretar i presentar un conte a la biblioteca pública de Pardinyes.

Aquesta pràctica va promoure que aquestes alumnes esdevinguessin agents culturals actius, van ser creadores d’un producte cultural que van oferir a la societat i aquesta es va poder enriquir amb aquesta aportació.

Els centres educatius

Perspectives de futur

Sempre hi ha aspectes que a mesura que vas caminant vas evidenciant que cal millorar. Per a mi l’acompanyament del professorat en l’activitat d’aprenentatge dels projectes personals ara, després de la nostra participació en el “Treball en Xarxa per a una Educació Personalitzada”, és més regular i sistematitzat.

Valorem que ara podem fer una proposta didàctica de més qualitat. Com a centre educatiu hem vist que això s’ha de dur a terme mitjançant dos aspectes: per una banda, un coneixement més profund de l’alumnat per part del docent i, per l’altra, una autoavaluació que porti a l’alumnat a l’autoregulació dels aprenentatges.

La participació i col·laboració en propostes culturals arreu de la nostra ciutat aporta a aquestes pràctiques d’aprenentatge personalitzat un plus en la competència social i ciutadana i dona continuïtat als aprenentatges escolars fora del centre educatiu.

50

Partirem de la presentació del projecte, explicarem en què consisteix, destacarem quines són les claus de la personalització que hi despunten i veurem què ens ha ofert a l’equip docent i al centre. A més a més, intentarem albirar quines perspectives de futur té dins la nostra comunitat educativa.

Punt de partida: un grup d’alumnes sense èxit escolar

El nostre punt d’arrencada parteix de la necessitat de tirar endavant un centre petit i nou amb alumnat molt divers però amb unes característiques comunes molt marcades: pertany a un entorn socioeconòmic desafavorit i la majoria de les famílies no tenen interès en el progrés acadèmic dels seus fills.

Se’ns va proposar formar part de la xarxa de centres que treballen l’aprenentatge persona-litzat perquè coneixien algun miniprojecte o al-gunes activitats que formaven part del nostre dia a dia i també de la metodologia emprada per

fer que l’estudi, en aquests nois i noies desin-teressats, tingués un valor i donés un sentit a totes les tasques dutes a terme a l’institut. A nosaltres ens va engrescar la proposta i vam veure que s’adeia amb la nostra manera de tre-ballar: no distribuíem l’alumnat per edats (tal com es fa per tradició i habitualment) sinó que els agrupàvem per la seva actitud i la seva mo-tivació vers el procés d’aprenentatge.

Només iniciar el nostre itinerari, el curs 2012-2013, vam veure necessari adaptar totes les metodologies conegudes, el professorat, l’espai físic i l’horari a un 1r d’ESO de 25 alumnes. Comptàvem, a més a més, amb una tradició

Institut Castell dels TemplersDel jo aprenc al nosaltres aprenem

Mercè Guiu i Reig - Lleida

Aquest escrit vol donar a conèixer l’experiència de l’INS Castell dels Templers, que sorgeix a l’hora de posar en marxa un nou centre, petit i amb un alumnat amb dificultats acadèmiques.

que havíem de trencar: els nois i noies no continuaven els estudis de Secundària perquè les famílies no en veien la necessitat o perquè trobaven que l’institut al qual eren assignats era massa llunyà del seu barri.

Teníem per endavant un gran repte i, almenys, 4 cursos per veure els resultats en aquella 1a promoció.

Acte de compromís de l’alumnat que participa voluntàriament i activa en les activitats de l’Agenda 21.

51

Analitzem el grup i decidim com en traiem partit

Durant les primeres setmanes de curs, vam adonar-nos que allò que havíem programat no donaria els resultats esperats ja que no partia de la realitat de l’alumnat: bona part no tenien una actitud a l’aprenentatge i enterbolien l’ambient d’aquells que sí que volien treballar i aprendre. Per això vam proposar-nos la distribució de l’alumnat en grups petits, en què la pertinença a un d’ells venia marcada per:

a) L’actitud i els hàbits vers l’aprenentatge b) L’assistència regular a classec) La disciplina

Aquests aspectes donaven pas a un sistema de privilegis que permetien accedir a activitats i programes que els eren engrescadors i anaven marcant un currículum diferent per a cadascun. Cada alumne, sense adonar-se’n, s’anava situant en un grup de semblants, que compartia els mateixos interessos i maneres de fer similars.

El curs 2013-2014 se’ns va afegir un nou grup i va ser llavors que ja vam barrejar diferents edats escolars. Dins l’estructura fonamentada el curs anterior, vam encabir els nous alumnes i vam continuar experimentant en la personalització.

Els centres educatius

Cal afegir que els grups no eren estàtics i que els moviments es produïen de manera immediata, la qual cosa provocava que pocs alumnes, al final del dia, havien fet les mateixes matèries i activitats.

Així com van anar avançant els cursos (2014-2015 i 2015-2016) i va augmentar el nombre de professors, l’alumnat fins i tot podia triar a quina activitat accedia i, en casos d’alumnat totalment desmotivat, si volia assistir a una classe “a aprendre” o en aquell moment no es trobava en condicions per accedir-hi: cada alumne triava el seu propi menú.

Del jo aprenc al nosaltres aprenem parteix de la necessitat de dotar l’alumnat de l’INS Castell dels Templers d’un entorn acadèmic vàlid i còmode que s’adapti a la seva realitat, sovint poc engrescada en l’estudi i en l’aprenentatge. El noi o noia coneix els seus propis interessos i se situa en un entorn on es troba amb aprenents semblants que també els comparteixen.

Sortida cultural a un concert de jazz a l’auditori, que forma part del Programa de Descoberta i Cultura.

Bicicletada a La Mitjana de Lleida dins el Programa Moviment Templers d’esports i transversal amb la matèria de Ciències Naturals.

52

Tants caps, tants barrets: els alumnes se situen i decideixen el seu currículum

Durant el darrer curs (2015-2016), hem tingut un grup de 4 alumnes de 3r i 4t d’ESO que podia tirar endavant amb èxit i promocionar-se en ESO, un grup d’alumnes de 1r, 2n, 3r i 4t d’ESO que tenia bones expectatives d’èxit o bé que tenia una actitud positiva a l’escola, un grup d’alumnes que fluctuava entre les estones que volia aprendre i les que no, un altre grup resistent a l’estudi i a l’aprenentatge amb alt índex d’absentisme i un grup “patrulla” que es dedicava a tasques de manteniment de l’institut, del pati, de taller... vinculats a un sol professor durant gran part del seu horari lectiu.

Traiem l’alumnat a fora i portem l’exterior a l’institut

Els elements de la personalització en què hem posat el punt de mira i hem volgut potenciar són l’aprenentatge dins i fora de l’institut i l’ús de situacions i activitats d’aprenentatge relacionades amb la vida quotidiana. Tots dos aspectes donen més relleu a les competències bàsiques personals i les competències específiques de conviure i habitar el món, perquè ens trobem un alumnat poc avesat a sortir del seu propi entorn personal i de barri. D’aquesta manera volem obrir-los a un entorn ciutadà que pugui enriquir-los individualment i dotar-los d’iniciativa i autonomia.

Visita cultural a la Seu Vella de Lleida en ocasió de la visita que l’institut Narcís Oller de Valls ens va fer per conèixer el projecte del nostre institut.

Presentació a l’Espai d’Art Templart d’una exposició de fotogra-fies. L’institut acull exposicions culturals i les mostra al nostre alumnat.

Participació en una Jornada de Rubgi a INEFC dins el Programa Moviment Templers.

Institut Castell dels Templers

La Diada de Sant Jordi. Vivim també les tradicions catalanes com a tret de la nostra identitat.

53

quotidiana seguim amb la mateixa praxi que amb el que hem explicat anteriorment: com que els entorns personals i els de l’institut són tan diferenciats tenim l’objectiu d’aconseguir fer més lleuger el pas d’un a l’altre. L’alumnat ha d’aconseguir a través de l’autoconeixement personal una autonomia prou sòlida per poder circular fora de la vida personal i acadèmica com ho fa en el que li és més pròxim: la família i els amics. Els costa inferir que allò que aprenen a l’institut els farà servei per al dia a dia.

Els recursos que ens ajuden a aconseguir aquesta finalitat són:

• Projectes interdisciplinaris: jornades màgi-ques, Servei Comunitari...

• Aprenentatge funcional: simulacions pràcti-ques, assaig a l’institut de situacions que es trobaran fora.

• Projecte comunicació (columna vertebral del nostre Projecte Educatiu) amb què qualsevol ensenyament va encaminat a posar els nostres nois i noies en situació real fora de l’institut: usem la llengua per anar al metge, per anar a comprar, per omplir documents oficials; usem el llenguatge cientificomatemàtic per calcular dates, per calcular preus, per treure’ns el car-net de conduir; usem el llenguatge corporal per saber-nos moure pel carrer, per conèixer el nostre cos i poder-lo controlar.

Oferim a l’alumnat un augment d’estímuls externs que amplien el propi currículum i els obren a un món, per a ells fins ara, desconegut. Alguns dels nostres alumnes participen en esplais del barri, però aquests són pocs i la resta no tenen contacte amb el que la ciutat els ofereix fora de la seva zona de confort. Per això, l’institut els proporciona activitats de descoberta, culturals i esportives fora del centre: exposicions, concerts, rutes, cinema, teatre, natació, bicicleta... i dins el propi institut: exposicions a l’espai d’exposicions Templart, tallers, xerrades, agenda 21... D’aquesta manera l’alumnat es col·loca en qualitat d’aprenent també quan surt del centre educatiu i coneix dins el mateix edifici de l’institut el que es fa a fora.

La participació en aquestes activitats que formen part de l’ensenyament no formal i que el claustre de professors considera curriculars són regulades pel mateix alumnat: ells decideixen participar-hi o no a partir de la seva actitud i el comportament que té durant les hores que s’imparteixen a l’aula i dels seus propis interessos. Així cada alumne/a va perfilant i dibuixant un currículum personal que, en poques ocasions, és igual que el d’un altre company seu.

Tot el que aprenen fa els alumnes competents en el món en què viuen

Pel que fa a l’ús de situacions i activitats d’aprenentatge relacionades amb la vida

Una classe a l’aula: els nois i noies també disposen de llibres, a banda de les noves tecnologies i d’altres recursos.

Dins el programa del Servei Comunitari, l’alumnat va conèixer el món dels cavalls. Natura i societat: regalem dedicació, pretén apropar l’alumnat a l’Horta de Lleida i ajudar a mantenir els seus espais en condicions per ser gaudits pels ciutadans.

Els centres educatius

54

Es produeix una sorpresa positiva quan l’alumne s’adona de la utilitat pràctica d’allò que és acadèmic. L’escola explica el funcionament del dia a dia i ajuda a la bona marxa de la quotidianitat.

El professorat adquireix confiança en veure els progressos de l’alumnat

Progressivament anem notant que la implicació del professorat és cada cop més gran per una raó evident: la personalització produeix efectes positius en l’aprenentatge i en la maduració personal de l’alumnat. El professorat entra en la roda de qualitat sense gairebé ser-ne conscient: detecta necessitats, prepara els materials i activitats per aconseguir els objectius programats per l’equip docent, implementa aquestes activitats, les avalua i finalment fa propostes de millora per a properes actuacions. Per altra banda, l’alumnat i les seves famílies són en un primer moment una mica reticents a aquestes noves possibilitats que s’ofereixen als nois i noies ja que sembla que tinguin més confiança en allò que s’ha fet tradicionalment, perquè desconfien del desconegut. Ens cal una implantació de l’institut més sòlida al barri perquè les famílies confiïn més en les noves propostes ofertes.

Això ens porta al fet de fer entendre a les famílies del nostre alumnat que ens cal una nova mirada educativa per adaptar les necessitats de la nostra societat a un món que viu immers en una transformació continuada i constant, i que ja no aprenem continguts sinó que adquirim competències. La mirada del nostre claustre de professors ja està modificant hàbits i estem entrant en un nou ensenyament que incorpora noves tecnologies, que canvia la manera d’avaluar amb la introducció d’indicadors que valoren altres aptituds dels aprenents, que introdueix nous recursos com el treball per projectes, i que no té por de treballar en equip dins la mateixa aula per tal que els nois i noies aprenguin.

Una proposta de futur

L’Institut Castell dels Templers, en la seva curta trajectòria, ha provat maneres, ha assajat metodologies i ha introduït canvis immediats en aspectes programats per tal d’aconseguir bons aprenents i fer nois i noies aptes per a la vida en la nostra societat. Ja ha acabat la primera promoció d’aquell grup de 25 que va començar el curs 2012-2013 i hem aconseguit que pocs alumnes pleguin els seus estudis a la Secundària i una bona colla continuïn formant-se. No ens falten ganes per afrontar les

La màgia dels castells: els Castellers de Lleida ens fan un taller dins les Jornades Màgiques, projecte interdisciplinari que vol apropar les matèries curriculars a l’alumnat d’una manera diferent a l’habitual.

Institut Castell dels Templers

dificultats amb què ens anem trobant i creiem que la nostra tasca educativa, en un futur, produirà canvis significatius en les persones que formem i que un entorn que de vegades ens sembla hostil acabarà modificant els hàbits i sent sensible a l’educació que proposem. Tenim clar que hem d’avançar plegats per tal d’anar deixant empremta en un alumnat amb poques perspectives d’èxit i que no defallirem en la tasca de formar alumnes competents i aptes per enfrontar-se al dia a dia en el nostre món.

55

Institut AubençA l’Institut Aubenç atenem personalment

Glòria Farré Vidal - Oliana

Introducció

L’educació està experimentant un gran canvi en poc temps. En el món globalitzat en què estem vivint, la capacitat per aprendre és un dels béns més preuats dels quals disposem. Els centres educatius ja no han de ser llocs on tan sols es prepari l’alumnat per fer els exàmens i perquè n’extreguin un bon resultat acadèmic, sinó llocs on s’empoderi l’alumnat i visquin l’aprenentatge com un procés de gaudi.

El professorat ha d’ajudar l’alumnat a desenvolupar la seva pròpia autonomia dins del seu procés d’ensenyament - aprenentatge i educar-lo en el pensament crític, és a dir, que pugui créixer en un procés emocional i emocionat pensat per comprometre l’alumnat a través d’estímuls positius.

Inclusió dins del projecte de l’IEI

Vam conèixer el projecte de l’IEI gràcies a M. Àngels Morera (assessora LIC dels Serveis

Educatius del Segrià). La M. Àngels va ser la nostra àncora. Llavors ho vam posar en comú en reunió d’equip directiu i ho vam considerar molt enriquidor pel tipus de centre que som i ho vam fer extensiu a l’equip docent i a l’IEI.

El fet de treballar l’educació personalitzada vam creure que era bàsic en la societat en què estem vivint, ja que cada alumne és únic i irrepetible i, per tant, cal oferir una educació integral, adaptada als talents i singularitats de cada persona per tal d’obtenir el màxim i el millor d’ell/a mateix/a, sigui quin sigui el seu talent o el seu entorn de procedència i tractar de posar l’èmfasi en què els estudiants aprenguin i produir canvis positius en les seves vides.

L’equip docent de l’INS Aubenç va arribar a la conclusió que l’educació personalitzada ha de ser la base del sistema educatiu i que cal confeccionar una mena de vestit a mida per a cada alumne, que permeti fomentar la seva motivació i mantenir-la viva.

Pràctica educativa

La pràctica educativa escollida va ser el Projecte Escolta’m, que ja fa 6 cursos acadèmics que estem portant a terme al nostre centre. I es va escollir per treballar-la dins d’aquest innovador projecte perquè en l’Escolta’m es fa tutoria personalitzada i es genera una cultura de centre en què l’acció tutorial arriba de manera personalitzada a tot l’alumnat, tant per als que acostumen a ser protagonistes com per als que es mostren tan discrets que sembla a vegades que siguin invisibles a les aules i dins del centre i sistema educatiu.

El Projecte Escolta’m vol complementar el treball que s’està fent a l’institut, com el pla d’acció tutorial i la tutoria grupal. Consisteix que els tutors/es disposen en el seu horari d’un espai temporal de mitja hora setmanal per reunir-se amb l’alumnat en forma de grup reduït (3 noies/s) en un entorn agradable i proper anomenat aula petita, que propicia la

Perquè l’alumnat del nostre centre pugui gaudir d’una educació personalitzada ens vàrem endinsar dins del Projecte Escolta’m. Aquest projecte té com a finalitat acompanyar tot l’alumnat del grup classe a través de la tutoria personalitzada, amb l’objectiu de crear una vinculació que enforteixi la resiliència de l’alumnat i aconseguir una convivència millor al centre educatiu i uns resultats també millors en els aprenentatges.

Els protagonistes del Projecte Escolta’m: l’alumnat de 2n d’ESO i la seva tutora.

56

comunicació i el benestar i on poden fluir tot un ventall ampli d’emocions i de vivències.

El tutor/a i l’alumnat conversen de diferents temàtiques que interessen a l’alumnat i alhora el docent escolta les inquietuds, les pors, les preocupacions, els somnis, les opinions, els desitjos... del seu alumnat.

L’objectiu de l’Escolta’m és establir vincles, ja que la mirada que posa el tutor/a en els nois i noies és resilient, capacitadora, comprensiva i motivadora, i sempre es basa en la construcció d’una relació que aporti autoconeixement, confiança, empatia i seguretat en les capacitats de l’alumnat.

Cal legitimar les emocions dels nostres alumnes per tal de millorar la comunicació i ajudar-los a gestionar-les i regular-les.

L’alumnat surt de l’aula petita havent-se sen-tit escoltat, reconegut, estimat pel seu tutor/a i els seus companys de classe. El tutor/a és el seu pal de paller i és el seu referent, les perso-nes aprenem per imitació, no tenim un manu-al d’instruccions, sinó que aprenem contínua-ment, som models, no modèlics. Aleshores es va cap a l’aula i es deixa uns deu minuts per ela-borar un quadern de bitàcola on s’escriu en les vivències, emocions, paraules clau, imatges... de l’aula petita. El fet de posar-ho per escrit fa que l’alumnat prengui consciència del que ha dit o ha escoltat i la seva autoestima augmenti.

Elements de l’aprenentatge personalitzat

Els elements de l’aprenentatge personalitzat fonamentals són que l’estudiant s’ha d’implicar activament en el propi aprenentatge, per la qual

Institut Aubenç

cosa és fonamental aconseguir-ne la motivació. El professorat ha de proporcionar estratègies d’aprenentatge que s’adaptin al ritme de cadas-cú, respectant i aprofitant els coneixements, ex-periències, destreses i preferències dels alumnes.

Focalització

El professor ha de ser un assessor, un coach i un facilitador d’aquest aprenentatge. Ha d’estar ben format en comunicació i col·laboració, tenir el gust i l’aptitud d’aprendre i conèixer formes diversificades per dur a terme l’avaluació per-sonalitzada, que és part del procés d’aprenen-tatge. La valoració dels estudiants es basa en els seus avenços personals i en l’evidència que mostren sobre les seves activitats i que poden comunicar el seu progrés, els coneixements i allò que són capaços de fer.

Atenció personalitzada a l’Ins Aubenç. 3 alumnes de 2n d’ESO en fan la presentació. L’Escolta’m crea vincles.

57

L’alumnat de 2n d’ESO després de fer una valoració totalment positiva de l’Escolta’m.

Futur

L’ensenyament personalitzat ja és una realitat a l’INS Aubenç. I el projecte vol fer una mirada àm-plia sobre el concepte d’alumne/a. Es vol aten-dre no només l’alumne/a, sinó també la persona amb noms i cognoms, a partir de l’atenció a l’ex-pressivitat de l’adolescent, amb una mútua dis-ponibilitat interior, en un acte de confiança, amb la voluntat de comprendre sense ser esclau del missatge. L’escolta requereix una mirada aten-ta per aprendre a ser curós amb l’altre, a saber escoltar-nos, una capacitat anterior a ensenyar qualsevol altra matèria, perquè sense aquesta disposició bàsica, res no pot ser transmès. Cal valorar i posar èmfasi en el desenvolupament de les fortaleses i les capacitats, més que no pas en les debilitats i les carències del nostre alumnat i de les seves famílies. El curs acadèmic vinent s’ampliarà el projecte a les famílies.

Els centres educatius

Vivència docent

La vivència com a docent ha estat que he conegut molt millor l’alumnat, el vincle es fa més ferm, les relacions es consoliden i l’alumnat i, sobretot les famílies, defugen la idea que ensenyar es vincula només a la disciplina sense tenir en compte l’afectivitat i la confiança. La convivència a l’aula i en general al centre educatiu millora, ja que la pertinença de l’alumnat al seu grup i centre se solidifica i també es veu reflectida en el seu rendiment escolar.

L’alumnat valora positivament el Projecte Escolta’m i vol seguir duent-lo a terme en cursos superiors, ja que consideren que és el seu espai, un lloc de relax i pau interior, on no es fa tafaneria, sinó que s’accepta l’altre tal com és i es respecta i capacita per damunt de tot.

BibliografiaARANDA, I. (2016): Manual del Coach. Madrid. Ed. EOS.FAURE, P. (1981): Enseñanza personalizada y también comunitaria. Madrid. Ed. Narcea, S.A.GARDNER, H. (2005): Inteligencias múltiples. Madrid. Ed. Paidós.GEDDES, H. (2010): El apego en el aula. Barcelona. Ed. Graó.MELILLO, A. y NÉSTOR, E. (2005): Resiliencia. Descubriendo las propias fortalezas. Madrid. Ed. Paidós.TONUCCI, F. (2004): Quan els infants diuen prou!. Barcelona. Ed. Graó Biblioteca de Guix, 138.TORRALBA, F. (2006): L’art de saber escoltar. Lleida. Ed. Pagès.

Sessió d’Escolta’m a l’aula petita.Sessió d’Escolta’m. Empatia a l’aula petita.

58

Parlarem de la seqüència d’una pràctica d’educació personalitzada a 3r d’ESO en l’àmbit matemàtic i cientificotecnològic.

El darrer projecte de 3r curs és “Geometry and environment”. El seu producte final és la realització per part de l’alumnat de 3r d’una exposició de matemàtiques dirigida a l’alumnat de 1r d’ESO de la qual són els comissaris. Els interessos de l’alumnat acaben esdevenint els continguts de l’exposició. Un cop treballats, els alumnes i el professorat decideixen les activitats que cal portar a l’exposició. No tots els interessos acaben concretant-se en activitats.

Introducció

Ens plantegem la participació al seminari quan ja fa temps que es parla d’educació personalitzada com un element clau dins de la innovació educativa; per tant, acollim la proposta que arriba al centre a través del CRP del Segrià. Alhora, el treball per projectes que estem realitzant des de fa cinc anys afavoreix la inclusió metodològica de la personalització de l’aprenentatge. A poc a poc hem vist que esdevé clau per a la motivació dels i les alumnes i que els ajuda a ser millors éssers humans.

En la seqüència de treball que descrivim anem del més gran a la concreció més absoluta

passant pel paper del professorat, que esdevé clau en tot el procés. Precisament, aquest és un dels elements que destaquem amb més entusiasme. Un altre element és la conducció i el poder de les converses entre l’alumnat i el docent, en tots els sentits. Tot plegat ho anirem veient al llarg de la seqüència que comença amb una sortida motivacional a un centre comercial.

Pràctica

L’Institut Joan Oró de Lleida realitza treball per projectes. Es desenvolupen de 1r a 3r de l’ESO. Els de 3r emmarquen els continguts de física i

Institut Joan OróGeometry and Environment

Gemma Mirmi Clua - Lleida

química, biologia, tecnologia i matemàtiques. Aquesta és la primera pràctica que hem fet d’educació personalitzada i hem tingut un recorregut de tres anys per anar-la millorant any rere any. A mesura que comences a treballar amb aquesta pedagogia cada cop et fas més conscient de les teves fortaleses com a docent i d’allò que clarament necessites millorar.

Primer pas: Presentació de la pràctica i repte. Observació i escoltaExpliquem als grups de 3r que hem de muntar una exposició de matemàtiques, que ells i elles en seran els comissaris i que hauran d’explicar

Primera posada en comú del grup després de tornar del supermercat.

59

l’exposició a tot l’alumnes de 1r. Des de bon començament el professorat estarà al cas de tot el que vagi sorgint, sobretot pensant en allò que serà interessant i necessari vehicular per a l’exposició. És per aquest motiu que durant tot el projecte assenyalem l’actitud d’escolta activa com a molt important i, especialment, per a aquest tipus de treball.

L’alumnat es manifesta i explica coses des del primer moment i, a més, és una oportunitat per al professor per incidir o vehicular tots els temes. Quan l’alumne/a realitza aquest tipus de tasques sovint es genera la necessitat de compartir i explicar tota mena de vivències i inquietuds i s’ha de buscar la manera de fer-ho. És, per tant, necessari que el professorat sigui capaç de gestionar aquesta complexitat, de donar veu i de regular les intervencions de tots els alumnes.

Segon pas: Sortida motivacionalEl projecte comença amb una sortida a un centre comercial i aprofiten per fer fotografies de totes les oportunitats matemàtiques que veuen. Durant el trajecte pel carrer també en fan. Dins del centre l’alumnat és acompanyat pel professorat i esdevenen les primeres converses al voltant dels continguts matemàtics que es van fent presents a mesura que les converses, les preguntes i els debats improvisats dels nois i noies s’intensifiquen. La “visita” per dins del supermercat és lliure i el professor ara s’atansa a un grup, ara a un altre…

Busquem espais rics, estimulants, propers, domèstics… Espais que ens ajudin a obrir portes i puguin ser un motor més de l’activitat.

Un cop a l’aula comencen les primeres converses que són en gran grup i que van definint a poc

Els centres educatius

a poc per on aniran els interessos. Com que les diverses tasques que s’organitzen sovint requereixen espais diferents, es mira que aquests serveixin al propòsit pedagògic que tenim.

Tercer pas: El poder de la conversa i la presa de decisionsQuan arribem al centre educatiu tenim un banc de fotografies important que classifiquem. Les primeres converses les fem al voltant de la classificació i al voltant de situacions de la vida quotidiana que ens vinculen a les fotografies.Un cop avancen les converses, van emergint els interessos del grup. Fem una posada en escena en què els alumnes també manifesten inquietuds o preocupacions. Alhora és un moment d’entusiasme col·lectiu, ja que tot l’alumnat valora els descobriments que ha fet i els vol compartir. Durant la sessió el professor

Realització d’un Kahoot amb els nens de 1r. Taller de geometria. Taller de la geometria del taxista.

60

orienta, vehicula i coordina i es comencen a prendre decisions.

Quan queda clar quins són els interessos de l’alumnat i com es poden concretar tanquen els continguts de l’exposició. Per resoldre aquest repte l’alumnat s’organitza en grups més reduïts i s’agrupen segons els seus interessos.

Quart pas: Continguts curricularsDurant les converses surten molts continguts matemàtics i altres de diferents matèries que sovint aprofitem i comentem. El paper del professor és, per una banda, conduir i, si és possible, fer emergir continguts curriculars, aprofitar qualsevol fil d’interès que vegi o intueixi i, per una altra banda, acollir el que surt. Cal dir que sempre hi ha sorpreses i que

sovint ens quedem astorats dels interessos que apareixen i que com a docents no hauríem pensat mai que sorogirien. També cal considerar que l’alumnat a vegades no sap què és el que li pot interessar i, per tant, hem d’anar obrint portes.

A poc a poc es van definint els interessos i passem del gran grup a grups de treball que possibiliten fer la feina cooperativament.

Després de nombroses converses a diferents bandes i mitjançant la recerca anem veient en quin format i de quina manera portarem els continguts a l’exposició.

Aquests són els que van sortir el darrer curs:-Art i geometria, en forma de trencaclosques.

Institut Joan Oró

-Fractals, taller de maquetes.-Geometria del taxista, en un joc.-Transformacions geomètriques, en forma de

joc.-Jocs de taula i kahoots de geometria i de càlcul.-Seqüències famoses, en forma de gimcana al

pati.-Geometria i natura, debat al voltant de les

fotos.-Banc de fotografies ordenades i exposades

segons els diferents temes.

Canvi de rols i vivència docentEl professorat durant tot aquest procés orienta el treball dels i les estudiants mitjançant la conversa i les intervencions dirigides a un coneixement específic, intervé només quan es necessita o se sol·licita.

Taller d’art i geometria. Taller de fractals. Sessió de treball en grup segons interessos de l’alumnat.

61

El protagonisme és de l’alumnat i del seu propi aprenentatge i les decisions també són seves. El canvi de rol de l’alumnat implica llibertat amb responsabilitat.

El professor es converteix en un personatge discret que anima, orienta, condueix i gestiona la complexitat de l’aula: escolta, observa, acull, empodera i confia. Tot això en un clima de respecte i de voluntats compartides. El professorat ha de vetllar per l’escolta activa i ha d’observar de forma permanent, ha de generar confiança i establir a l’aula el respecte i l’acollida envers l’alumne/a com a puntal bàsic de la seva intervenció i de l’aprenentatge.

Totes aquestes tasques són complexes i impliquen unes competències com a docents

que no sempre tenim resoltes. Les primeres vegades que es treballa d’aquesta manera sentim una intensa frustració. Posar nom als problemes que ens van sorgint, pensar com actuar per solucionar-los i compartir amb els companys i companyes el que passa ens pot ajudar a millorar. Amb tot i com sovint passa, amb la pràctica hem anant afinant cada cop més.

FocalitzarDurant tot el procés el professorat se centra a generar confiança en l’alumnat i en les seves possibilitats i valora el que pot fer per ell mateix, valora els seus interessos, els descobriments que fa… Els nois i les noies aprenen a buscar i a saber buscar respostes, aprenen a ser conscients del seu aprenentatge i a visualitzar

Els centres educatius

on es troben i on volen arribar. Tenen clares les conseqüències dels seus actes i de les seves decisions. A vegades hi ha alumnes que no fan res o fan molt poc. En general, però, tots volen ubicar-se i trobar el seu lloc. Els temes que han acabat treballant són fruit dels debats esdevinguts a l’aula, debats als quals ells s’han sumat repetidament, són converses que van generant vincles entre tothom i també amb la feina que cal fer. Cada noi i noia té el seu propi camí, la seva motivació i el seu ritme.

Aquesta manera de fer involucra una actitud fonamental en què el primer pas és creure el que estàs fent, tant per part de l’alumnat com per part del professorat, trencar esquemes i canviar estructures tradicionals, preguntar-nos on volem arribar, què volem fer i com ho farem.

Jocs numèrics i geomètrics. Al centre comercial, embalatges i oportunitats matemàtiques. Càlcul, personatges… al centre comercial.

62

En l’alumnat crea l’hàbit de la investigació i la responsabilitat valorat-se a ells mateixos i els altres.

El procés implica temps de treball, dedicació, qualitat i entrega. Són seqüències llargues, anem des de gairebé el caos a una exposició de matemàtiques o, més ben dit, uns tallers de matemàtiques. Normalment, quan planifiquem no som prou conscients del temps que necessitem per organitzar-ho tot plegat. El projecte està pensat perquè duri entre sis i set setmanes.

FuturAquesta és la primera pràctica que vam de-senvolupar de manera conscient al voltant de l’educació personalitzada. A partir d’aquell mo-ment hem anat incorporant altres pràctiques i activitats, sobretot, en l’àmbit de projectes.

Es tracta d’una pedagogia que canvia les rutines, les formes i els hàbits de les classes, on es desenvolupa la creativitat, la paciència i l’escolta i, s’invita a millorar i créixer.

En les diferents pràctiques que hem fet fins ara hem vist que no hi ha un únic patró i que els problemes que van sorgint els hem de resoldre mitjançant la recerca pedagògica constant,

Institut Joan Oró

amb l’observació, l’acció i la reflexió de tots els problemes o dels èxits assolits.

També hem vist que l’educació personalitzada implica l’exercici de la llibertat. L’alumne/a en aquesta pràctica dona una resposta responsable i “lliure”. Podem parlar de la possibilitat de tenir elecció o de poder-se adherir a quelcom que ja ha estat gestat per algú altre; a vegades és així. El concepte de llibertat no s’entén, però, d’una manera abstracta, sinó que entenem la llibertat com a mitjà per poder arribar a un fi i en el cas que ens ocupa és la realització d’una exposició de matemàtiques. Al mateix temps està connectada al compromís de l’alumnat en general, al que poden tenir amb el professorat, amb els i les companyes o amb ells i elles mateixes.

També veiem que ens ha obert un procés de revisió de la nostra feina com a docents, del nostre rol a l’aula, de com empoderem l’alumnat, i com en qualsevol procés no es passa de blanc a negre en una passa o graó, sinó que hi ha tants graons com puguem veure.

En qualsevol cas, s’obre un filó davant nostre, una manera de fer que ens aporta, com heu vist, moltes coses bones i la idea és anar millorant dia a dia.

Bibliografia FAURE, P., Enseñanza personalizada y también comunitaria, Ediciones Narcea, Madrid, 1980.

Fanny Majó: http://siaprendrealescola.blogspot.com.es

63

Del “1 dia una foto” al “Què necessitem per ser feliços?”

L’experiència del “1 dia una foto” al “Què necessitem per ser feliços?” duta a terme durant el curs 2015/2016 amb tot l’alumnat de l’ESO de l’INS Josep Vallverdú de les Borges Blanques presenta una proposta de personalització de l’aprenentatge feta a partir de la recollida de dades mitjançant fotografies que tot l’alumnat de 1r a 4t d’ESO va anar fent durant una quinzena de la seva vida al llarg de tot el curs escolar.

Aquest article vol ser uns apunts breus que recullin la rica experiència de personalització de l’aprenentatge duta a terme durant el curs 2015/2016 a l’INS Josep Vallverdú de les Borges Blanques. L’experiència va estar integrada dins del projecte de Treball en Xarxa per a l’Educa-ció Personalitzada, coordinada pel professor Dr. Cèsar Coll, i acompanyada des de l’equip de re-cerca de l’IEI per la professora Carolina Carrillo.

Des de la proposta inicial de participació farem un recorregut per l’experiència que va abraçar tot el curs, i acabarem concretant els elements de personalització que hi hem descobert abans, durant i després de la implementació i l’aportació professional i personal que ens ha suposat participar en aquesta experiència.

Institut Josep VallverdúAssentant les bases per a una educació personalitzada

Amadeu Bonet i Boldú, Gemma Llovera i Mitjana, Maria Zapater i Fiestras - les Borges Blanques

Jugar per aprendre, jugar per ser feliços.

Les eines TIC són un element clau per a la recerca d’informació i l’elaboració dels productes finals.

64

El punt de partida

La proposta de participar amb el nostre projecte ens va arribar a finals de juny del 2015, per la coneixença que teníem amb alguns membres de l’equip de sociologia i educació de l’IEI que estaven assabentats del treball que estàvem intentant dur a terme a l’Institut Josep Vallverdú. Des d’un bon començament el tema de la personalització ens va engrescar i vam veure en el projecte “1 dia una foto” que ens plantejàvem per al curs 2015/2016, un gran potencial per personalitzar l’aprenentatge del nostre alumnat.

I… ens posem en marxa

El projecte “1 dia 1 foto: Com és la vida dels nois i noies d’ESO de les Garrigues?” va ser el punt de partida cap a la personalització de l’aprenentatge. Cada alumne va fer el recull de la seves vivències durant una quinzena, i va elaborar el seu diari de la quinzena amb una foto diària que representava allò que per a ell és més important, acompanyada d’una explicació en català, castellà i anglès. L’alumnat s’adona del que viu, del que li interessa i ho fa conscient, cosa que li permet incorporar aquesta vida als seus aprenentatges escolars i personalitzar-los.

Institut Josep Vallverdú

El professorat ens adonem de quins són els interessos i les situacions d’aprenentatge que viuen més enllà de l’àmbit escolar i pensem com podem aprofitar aquestes vivències acadèmicament.

Aquest material ens serveix per fer la cloenda de dos assajos de personalització que hem dut a terme durant el curs 2015/2016:• CODEWEEK al mes d’octubre de 2015, en què

50 alumnes de 1r d’ESO a 2n de Batxillerat interessats en la programació van dedicar 3 dies a programar amb Scratch en grups col·laboratius internivells.

• El Projecte “Què podem fer amb 1 litre d’aigua” en el qual 400 alumnes de 1r a 4t d’ESO,

Moure’ns tot ballant és una manera de caminar cap a la felicitat. El projecte “1 dia 1 foto” ha permès fer visibles els moments que contribueixen a la nostra felicitat.

Descobrir per aprendre, aprendre per ser feliços.

65

durant 3 dies van donar diferents respostes a la pregunta proposada segons els seus interessos i habilitats.

Amb aquests dos projectes vam comprovar que si l’alumnat podia connectar amb els seus interessos, si veien que els aprenentatges de fora tenien valor a l’institut, el seu aprenentatge era més significatiu per a ells. I, a més, si veien que el que es fa a l’institut té sentit de cara enfora, augmentava la seva motivació.

Això ens va dur al darrer projecte, la cloenda d’aquest itinerari de personalització engegat aquest curs: “Què necessitem per ser feliços?Partint de la idea que “La teva vida és la que

tens, i només pots ser feliç en ella” (D.Gabarró) i de la quantitat de fotos que reflecteixen la vida del jovent de les Garrigues, ens vam proposar que l’alumnat s’adonés que el que tenim i vivim és la clau per poder ser feliços.

La piràmide de Maslow ens va servir per contextualitzar les necessitats i interessos per assolir la realització personal.

A partir de les seves fotos vam extreure quins són els seus interessos per connectar-hi a l’aula, proposant-los un seguit d’activitats de treball col·laboratiu i tallers.

Els àmbits que, lligats a la piràmide de Maslow i a les seves fotos, vam treballar són: família, amics, festa, celebració, llar, alimentació, cuina, roba, mascotes, esport, música, art, creativitat, experimentació, viatges, tecnologia i comunicació.

Vam aplicar eines que afavoreixen la personalit-zació de l’aprenentatge:• Metodologia indagativa• Treball col·laboratiu amb grups d’alumnes

amb diferents competències que utilitzant les seves fotos van crear productes com ara pòsters, tríptics, documentals, línies dels temps, presentacions, per explicar els seus interessos i vivències

Els centres educatius

• Exploració dels propis interessos i habilitats• Reorganització del temps/espai• Incorporació d’eines TAC i creació de productes

digitals per a ser compartits

Al final del treball, la reflexió sobre què havém aprés, de com ho havíem fet i perquè va ser molt profitosa.

La personalització de l’aprenentatge

Els elements de l’aprenentatge personalitzat que més destaquem de la nostra pràctica són: 1. Atenció als interessos i objectius d’aprenen-

tatge de l’alumnat, a més de les seves carac-terístiques i necessitats, incloent-hi l’ajuda i l’acompanyament perquè puguin identifi-car-los, valorar-los i revisar-los.

2. Opcions reals d’elecció i control de l’alumnat pel que fa a algun, alguns o tots els aspectes del seu propi procés d’aprenentatge: objectius, continguts, activitats, seqüència, ritme, material, fonts d’informació, ajuts, recursos, nivell d’assoliment, eines TIC usades per a presentar els productes.

3. Presa en consideració de les experiències d’aprenentatge i dels aprenentatges adquirits en altres àmbits vitals i educatius fora del centre educatiu (fets conscients en la

Agrair tot el que tenim és una bona manera de situar-nos en la vida i de ser-ne conscients.

66

recollida d’informació del projecte “1 dia una foto”) i posta en relació amb les experiències d’aprenentatge i els aprenentatges escolars.

4. Ús de recursos (materials, humans, docu-mentals), instruments i oportunitats d’apre-nentatge aliens en principi al centre educatiu, però presents i accessibles directament en l’entorn comunitari, mitjançant xarxes col·la-boratives o a través d’internet.

5. Establiment de plans o recorreguts personals i grupals d’aprenentatge.

Concretant…

Com a elements claus per a la millora de la nostra pràctica docent des del punt de vista de l’aprenentatge personalitzat considerem que cal destacar el fet de partir dels interessos i necessitats de l’alumnat, i la descoberta del gran potencial motivacional d’aquest punt de partida, i la metodologia indagativa que els permeti aprofundir en aquests interessos i trobar respostes a qüestions que es plantegen en diferents àmbits de la seva vida i que el permetin emocionar-se mentre aprenen. El que ens ha aportat als i les docents ha estat un experiència molt positiva tant pel projecte en sí, el feedback tan positiu que hem obtingut de l’alumnat, per la participació en la Xarxa i pel que ha suposat d’enriquiment en la nostra pràctica, i per la descoberta de noves maneres de treballar de la resta de centres implicats en l’experiència, així com pel fet de poder escoltar la veu dels aprenents quan han estat personalitzant el seu aprenentatge.

Personalment ens ha aportat la descoberta d’un col·lectiu humà de gent molt implicada i il·lusi-onada per transformar l’educació, els quals ens han encomanat el seu entusiasme i l’energia necessària per a treballar en el nostre centre

Institut Josep Vallverdú

amb entusiasme al costat dels companys amb qui compartim l’aventura de fer possible per al nostre alumnat un aprenentatge amb sentit.

Present i futur de l’experiència

Pel que fa al present del nostre projecte, durant el curs 2016/17 hem continuat treballant amb una metodologia indagativa i partint dels interessos de l’alumnat al final de cada trimestre. La implicació en major o menor grau de tot l’alumnat de 1r a 4t de l’ESO i d’una trentena de professorat ens ha permès treballar al voltat de la solidaritat, al mes de desembre, la salut al mes de març i el patrimoni de les Garrigues al mes de juny.

Aquest projecte ha servit per clarificar les posicions del professorat respecte d’aquesta forma de treballar i malgrat no hi ha un consens ampli, com a centre s’aposta perquè de cara al curs vinent es comenci pel primer cicle de l’ESO treballant amb aquesta metodologia i amb propostes de personalització, amb la idea que durant tot el curs, i en una franja de tres hores a la setmana amb el professorat de diferents matèries que s’hi vulgui implicar es puguin anar plantejant diferents reptes des dels que, partint del que interessa l’alumnat, aquest pugui decidir què, com i quan ho aprèn.

Ens ha encantat descobrir com des de la cuina podem treballar diferents competències

67

Els centres educatius

Enllaç a l’àlbumhttps://goo.gl/photos/zEgEhbq523vkhVMx7

68

La personalització del Quadern i els Plans de l’Equip per a la realització dels projectes

Aquest article pretén descriure l’experiència viscuda i els canvis que s’han instaurat a l’escola Les Savines sobre els projectes interdisciplinaris, a partir de la participació en el seminari col·laboratiu: “Treball en xarxa per a una educació personalitzada”.

El treball s’ha realitzat durant dos cursos esco-lars i ha estat coordinat per la Secció de Socio-logia i Educació de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. Torbareu l’article organitzat cronològicament descrivint l’experiència viscuda al centre.

Comença el procés

Durant el tercer trimestre del curs 2014-2015, els Serveis Educatius de la Segarra ens varen proposar participar en un grup de treball tutelat pel Dr. Cèsar Coll anomenat “Treball en xarxa per a una educació personalitzada”.

La decisió d’implicar-nos en la proposta la vàrem prendre sobretot per dues raons: la primera, la possibilitat de treballar conjuntament amb d’altres centres el concepte de la personalització i la segona el fet que persones molt expertes en

el tema participessin en aquest seminari. La veritat és que en aquells moments teníem un coneixement molt precari i sovint confús sobre el terme “personalització de l’aprenentatge”.

La proposta del grup de treball era agafar una pràctica educativa que es dugués a terme al centre i fer-hi els canvis necessaris de manera que la pràctica esdevingués en consonància amb els principis de l’ensenyament personalitzat.

D’on partim?

A l’escola sovint s’han fet les adaptacions i s’han pres les mesures necessàries per aten-dre aquells i aquelles alumnes amb necessitats educatives especials. S’han fet pràctiques d’in-dividualització, adaptant el ritme d’ensenya-ment-aprenentatge per a aquell alumnat que necessita més o menys temps per a fer el pro-cés o bé s’ha adaptat el ritme i la metodologia.

Escola Les SavinesPersonalitzem els projectes interdisciplinaris

Imma Costa Arias i Anna Torres Capdevila - Cervera

69

La pràctica escollida va ser “El Quadern” i “Els Plans de l’Equip” utilitzats per la realització del projecte interdisciplinari.

L’escola utilitza des dels seus inicis el treball cooperatiu com a metodologia de treball habitual a les aules. Destinem una hora setmanal a cada curs, de P4 a 4t de primària, per aprendre a treballar cooperativament i els aprenentatges que es fan durant aquestes sessions s’apliquen a les diferents àrees. Una de les propostes que oferim a l’alumnat vinculada amb el treball cooperatiu és el Pla de l’Equip, un instrument didàctic que ajuda als equips que treballen cooperativament a autogestionar-se millor.

En el Quadern hi consten el nom de l’equip, els membres que el formem, les funcions de cada càrrec i les normes perquè l’equip funcioni cor-rectament. Al Quadern s’hi adjunten els Plans de l’Equip que inclouen els objectius d’aprenen-tatge, els objectius del treball en equip i uns ob-jectius personals (compromisos), i d’altra ban-da l’avaluació (coavaluació, autoavaluació) tant dels aprenentatges com del funcionament de l’equip. Els Plans de l’Equip s’utilitzen per tre-ballar alguns temes de medi i per a la realització del projecte interdisciplinari.

Pel que fa al projecte interdisciplinari, cal dir

Els centres educatius

que en realitzem un cada curs i que fins ara cada classe triava un únic objecte d’estudi decidit per l’alumnat de cada aula i escollit entre les diverses propostes realitzades.

Ja fa temps que la valoració dels projectes interdisciplinaris tant per part de l’equip docent com de l’alumnat no eren del tot positius, algunes de les valoracions fetes tenien els punts següents:• Sovint l’elecció del projecte no respon als

interessos d’aprenentatge de l’alumnat sinó al fet que la proposta sigui feta per alumnes «populars» dins el grup.

• Difícilment un únic tema d’estudi satisfarà la

majoria del grup classe.• Les propostes d’alguns alumnes, malgrat que

són interessants, rares vegades són triades .• La tria del tema és un procés força democràtic

però poc personalitzat.

Reflexions

A partir de ser conscients que la manera de dir a terme el projecte no ens satisfeia i, per altra part, les aportacions rebudes en el grup de “Treball en xarxa per a una educació personalitzada” ens vàrem començar a plantejar alguns interrogants sobre la gestió que fèiem al centre dels projectes interdisciplinaris:

Els equips mitjançant estructures cooperatives fan activitats per tal d’assolir els objectius d’aprenentatge que s’han proposat en el seu pla.

Cada equip té una carpeta per anar arxivant el Quadern i el Pla.

70

• Per a què i com fèiem el projecte interdisciplinari.

• Com donar resposta a la diversitat, no només entesa com la que generen els dèficits cognitius i socials, sinó la diversitat de què gaudim a les aules gràcies a les diferents capacitats, procedències, interessos, maneres d’aprendre...

• Com fer que l’alumnat sigui protagonista del seu aprenentatge.

• Com introduir els principis de la personalització en un projecte interdisciplinari treballat a partir d’equips cooperatius, fet que d’antuvi ens semblava contradictori.

Aquestes reflexions i la formació rebuda ens varen portar a fer un plantejament diferent a l’hora de dur a terme el projecte interdisciplinari. Les modificacions no es van fer a tota l’escola, consideràvem que calia iniciar l’experiència només en alguns grups per tal de veure quin era el resultat, i cas que fos positiu, fer-ho extensiu a la resta de l’escola.

Anem cap a la personalització

Els canvis realitzats varen ser els següents:• Deixar que els alumnes s’agrupessin en funció

dels seus interessos d’estudi, formant equips d’entre dos i quatre membres.

Un cop finalitzat l’estudi, els equips el comparteixen amb companys de l’escola interessats en el tema.

71

L’alumnat s’agrupa segons els interessos.

• Facilitar opcions d’elecció i control de l’alumnat en alguns aspectes del procés d’aprenentatge, a partir de la presa de compromisos individuals que permetessin el bon funcionament i la con-secució dels objectius de l’equip: progressar en l’aprenentatge i ajudar-se els uns als altres.

• Permetre que cada equip escollís els seus objectius d’aprenentatge.

• Elaborar per part de cada equip el seu propi Quadern i Pla de treball.

• Acompanyar cadascun dels equips en el seu procés d’autoavaluació.

• Presentar els projectes a la resta d’escola, donant l’opció que cada alumne/a triés en funció dels seus interessos el projecte que volia escoltar.

A l’aula on es van aplicar els canvis van sorgir sis projectes diferents. La valoració feta pel tutor d’aquest grup va ser positiva i va posar especial èmfasi en els següents aspectes:• L’alumnat mostrava més motivació pel fet de

triar l’objecte d’estudi i pel fet de formar equip amb infants que compartien els mateixos interessos.

• S’ha donat un increment del grau d’autonomia dels infants.

• Més implicació per part de les famílies.• Algunes dificultats per part de la mestra

a l’hora de gestionar diversos grups amb diversos interessos.

• Increment de la significativitat perquè es con-nectava amb els seus interessos i experiències.

Aquesta nova manera de proposar el projecte interdisciplinari enguany s’ha fet extensiva a quatre aules més perquè la valoració ha estat positiva en els aspectes en què ens interessava millorar la pràctica. Gràcies a la participació en el seminari, la personalització s’ha fet més present en el dia a dia de l’escola i es té en compte en altres activitats educatives.

72

Us presentem l’experiència que vam realitzar al nostre centre, l’escola Mont-roig de Balaguer, el curs 2015-2016, i que responia al títol “Elaboració d’un treball monogràfic”.

Per què ens vam decidir a participar d’aquesta experiència?

La nostra és una escola relativament jove, i des dels nostres inicis, ara fa 10 anys, hem treballat amb la idea d’oferir al nostre alumnat una educació que donés resposta als reptes que planteja la societat actual. Això implica que el conjunt del professorat ens trobem amatents a les noves oportunitats d’aprenentatge que se’ns presenten i així va ser com vam entendre la proposta que ens va arribar des de l’ICE com una autèntica vivència d’aprenentatge i de millora.

Escola Mont-roigElaboració d’un treball monogràfic

Cristina Carbonell Figuerola i Eva Llena Muixí - Balaguer

Joan Tahull de l’ICE, ens va convidar a participar en el projecte. D’entrada saber que el Dr. Cèsar Coll coordinaria l’experiència i ens acompanyaria ho veiem com una gran oportunitat. El tema de treball també ens semblava atractiu i ens va semblar que no podíem renunciar a aquest nou repte.

Desenvolupament de la pràctica

El curs escolar 14-15 vam iniciar al cicle superior, concretament a cinquè, una pràctica que, mantenint-se coherent amb la línia

En aquest article exposem la pràctica realitzada consistent a elaborar un treball monogràfic tutoritzat pel professorat. La temàtica del treball és lliure, si bé cal justificar l’elecció del tema, i respon a la necessitat d’ampliar coneixements sobre un aspecte que interessa i motiva l’alumnat. El resultat del treball haurà de ser presentat en una Jornada oberta a tot l’alumnat de primària.

Cerquem informació i prenem nota dels aspectes que volem tenir en compte

metodològica del centre -caracteritzada per donar importància a l’aprenentatge actiu, l’aprendre a aprendre, l’autonomia, la creativitat- pretenia anar una mica més enllà. Vam proposar als nens i nenes la possibilitat de fer un treball monogràfic sobre algun tema que els agradés per partir del seu interès. El producte final d’aquest treball seria un power-point amb una estructura i un guió pactats prèviament. De seguida es van engrescar i vam començar a posar fil a l’agulla. La valoració de l’experiència va ser positiva. El nivell de motivació de l’alumnat era alt i el fet d’escollir

73

el tema, poder-lo treballar al propi ritme i, per acabar, fer l’exposició a la resta de la classe va anar molt bé.

El curs següent teníem la intenció d’ampliar la realització d’aquesta tasca a tot el cicle superior de primària. Va ser aleshores quan es va oferir al Centre la possibilitat de participar en el projecte.

Per nosaltres aquesta pràctica podia suposar anar més enllà de la individualització de l’apre-nentatge, on el mestre adapta l’ensenyança al ritme d’aprenentatge dels infants i de la di-ferenciació en què l’ensenyant intenta oferir activitats i metodologies diversificades que s’adaptin als diferents processos d’aprenentat-ge de l’alumnat.

Elements d’ensenyament personalitzat:

- Partir dels interessos de l’alumnat així com de les seves característiques i necessitats. En relació a aquest aspecte podem dir que els temes escollits van ser tan diversos com nens i nenes hi havia a l’aula. Els infants van poder treballar i aprofundir sobre els dofins, la gimnàstica rítmica, els fenòmens naturals...

- Controlar de manera individualitzada el treball dut a terme per cada nen i nena, ja que quan treballàvem els monogràfics el/la mestre/a podia estar amb la meitat del grup i així apropar-se de manera més efectiva a les necessitats individuals de cada infant i oferir-los l’ajut per poder avançar en el seu propi procés d’aprenentatge.

Els centres educatius

- Prendre en consideració els coneixements que l’alumnat adquireix en altres àmbits vitals i educatius fora del centre. Per avançar en el treball d’investigació i de recull d’informació del seu monogràfic havien d’entrevistar-se, en alguns casos, amb persones expertes en el tema, havien de recórrer a entitats locals... i això els proporcionava la possibilitat d’ampliar coneixements d’una manera diferent de com podien estar acostumats i vincular-se i col·laborar amb altres agents socials i educatius de la comunitat.

- Avaluar els aprenentatges de manera més personal i ajudar els nens i nenes a establir els recorreguts personals d’aprenentatge.

D’altra banda, aquesta pràctica ens serveix

Convidem un expert en fòssils per aprendre més del tema. Fem cerca d’informació.Fem un assaig i tenim en compte els aspectes treballats a l’aula per tal de fer una bona exposició oral.

74

per treballar amb més profunditat aquelles competències transversals com ara la competència digital, l’aprendre a aprendre, i l’autonomia, la iniciativa personal i l’emprenedoria. Val a dir que amb aquest treball també preteníem que els nens i nenes milloressin l’expressió oral atès que en finalitzar el treball l’haurien d’exposar en unes jornades organitzades a l’escola a l’alumnat dels altres cicles; cosa que millora la seva capacitat de síntesi i la metacognició.

Al llarg d’aquest període vam rebre l’assessora-ment de Carolina Carrillo, que ens va fer veu-re com podíem fer que l’aprenentatge resultés encara més significatiu, centrant-nos sobretot en l’avaluació. Era important que des d’un inici compartíssim els objectius del treball a fer amb

l’alumnat i marquéssim unes bases d’orientació per tal que els nens i nenes fossin conscients de què es pretén i què han de fer per millorar el seu treball.

Així doncs, des d’un inici vam compartir amb els infants els criteris d’èxit pactats:- Calia incloure una justificació de la tria del

tema.- El treball havia d’estar ben estructurat i amb

un índex.- Calia una presentació acurada.- El treball havia de tenir una bona redacció i

expressió.- El vocabulari havia de ser adequat.- L’ortografia havia de ser correcta, no hi podien

haver faltes.- Hi havia d’haver informació suficient.

- En el treball hi havia d’haver alguna entrevista, sortida o visita.

- S’havia d’haver extret informació de diverses fonts.

- Havia d’incloure una valoració personal.

Aquestes pautes servien als infants per anar revisant el seu treball i modificant els aspectes que creguessin convenients. Es va planificar una Jornada en què s’exposarien els monogràfics i l’alumnat de la resta dels cursos de primària podria conèixer el treball realitzat pels seus companys/es de cicle superior.

Amb els infants vam establir una nova base d’orientació de com havia de ser una bona exposició oral i quins consells podien tenir en compte per fer-ho d’una manera correcta. En el

Fem un assaig previ a la Jornada. Fem una sortida per aprendre més.Establim una base d’orientació.

75

decurs de les presentacions l’alumnat posava en pràctica l’autoavaluació i la coavaluació.

Què ens ha aportat aquesta experiència?

Un dels aspectes més apreciats ha estat poder disposar d’espais de trobada en què compartir experiències. També s’ha valorat molt positivament l’assessorament rebut per part de les persones que ens acompanyaven en l’experiència i sobretot el mestratge de Cèsar Coll, que ens ha permès ressituar-nos millor davant l’experiència del treball personalitzat.

L’alumnat també ha manifestat una gran satisfacció quan hi hem dialogat sobre els aprenentatges fets, poder triar el tema d’estudi, poder utilitzar l’entorn com a font d’informació, realitzar una Jornada on compartir el treball, també ho valoren com una bona experiència d’aprenentatge i de gaudi. Finalment els va engrescar la possibilitat que es va oferir a un dels nostres alumnes d’explicar la seva vivència en la Jornada de Cloenda i poder preparar la seva intervenció amb el grup-classe.

El repte de consolidar unes millores que augmenten la qualitat educativa del centre

La participació en aquest projecte ens ha permès consolidar com a centre una pràctica molt nova i aplicar-la amb més qualitat. Convençuts que és una experiència molt potent, la procurem aplicar amb tots els recursos possibles. D’entrada aquest curs i a nivell de sisè hem partit el grup per a la sessió de monogràfic. Treballar amb 12-13 alumnes permet al professorat oferir una atenció de més qualitat i alhora treballar amb les noves tecnologies de manera més eficaç. Això no treu que també puguin avançar feina a casa, però hi ha un seguiment més proper per part del professorat.

També hem consolidat les millores introduïdes en relació amb l’avaluació, que permeten a l’alumnat avançar de manera segura en el seu camí personal d’aprenentatge, així com l’ús de fonts d’informació diverses. I finalment donem més rellevància a la tasca feta, perquè el producte final, l’exposició de la investigació realitzada, és exposat en el marc d’una Jornada que suposa l’oportunitat de compartir amb tot l’alumnat de primària l’estudi fet sobre els temes triats, uns temes que sempre són d’interès per a nens i nenes de primària.

Jornada a l’escola

Tot preparant la jornada

Treballem a l’aula de manera individual

76

77

Per concloure, pensant en el futur:

Amb aquest projecte hem après...

78

79

En aquesta conversa César Coll, Carolina Carrillo, Laura Lladós i Fanny Majó reflexionen sobre el present i futur de l’educació a partir de tota l’experiència acumulada en el projecte. S’analitza l’estat actual i els reptes de futur de l’ensenyament. Es dialoga sobre com haurien de ser els centres educatius en les societats complexes i canviants.

Enllaç Vídeo: Treball en xarxa per a una Educació Personalitzada

Títol: Diàleg Treball en Xarxa per a una Educació Personalitzada

Data: 22 d’octubre de 2016

Lloc: Aula Magna de l’IEIVI Jornades de Valors en una Societat Canviant. Pràctiques de treball en xarxa per a una educació personalitzada.

César Coll, Carolina Carrillo, Laura Lladós i Fanny Majó,acompanyants del Projecte

Moderació: Joan Tahull. Secció de Sociologia i Educació de l’Institut d’Estudis Il·lerdencs

A mode de síntesi i conclusions

80

La personalització

Està clar que personalitzar l’educació no vol dir individualitzar-la en el sentit de des-posseir-la del seu caràcter social.Personalitzar l’educació ho hem interpretat com una reacció enfront de la uniformit-zació de l’aprenentatge.

(Joan Domènech)

M’agrada parlar d’un nou escenari de “confluències educatives” per significar la identificació d’elements comuns formulats des de realitats diverses i la conveniència d’interseccionar-les i de cercar transversalitats. Una d’elles és la personalització.

(Carles Barba)

L’educació personalitzada té aspectes apassionants i no podem córrer. Un d’aquests és que l’alumnat ha passat de ser consumidor d’informació o de propostes culturals a ser-ne productor.

(Maria Francesca Martínez)

La personalització produeix efectes positius en l’aprenentatge i la maduració personal de l’alumnat.

(Mercè Guiu)

A mesura que comences a treballar amb aquesta pedagogia, cada cop et fas més conscient de les teves fortaleses com a docent i d’allò que clarament necessites millorar.

(Gemma Mirmi)

L’educació personailitzada planteja una visió qualitativa d’aquesta atenció individualit-zada a tot l’alumnat.

(Joan Domènech)

L’aprenent

En la construcció del sentit, com en la construcció del significat, l’aprenent té la darrera paraula.

(César Coll)

Vam comprovar que si l’alumnat podia connectar amb els seus interessos, si veien que els aprenentatges de fora tenien valor a l’institut, el seu aprenentatge era més significatiu per a ells.

(Amadeu Bonet, Gemma Llovera i Maria Zapater)

El protagonisme és de l’alumnat i del seu propi aprenentatge i les decisions també són seves. El canvi de rol de l’alumnat implica llibertat amb responsabilitat.

(Gemma Mirmi)

L’alumnat incrementa la significativitat dels seus aprenentatges al connectar amb els seus interessos i experiències.

(Imma Costa i Anna Torres)

Com més rellevants són les feines de pensament en la vida d’un individu, més impor-tant li és comptar amb un patrimoni personal d’informació viu i ben organitzat.

(Ferran Ruíz)

En l’alumnat crea l’hàbit de la investigació i la responsabilitat valorant-se a ells matei-xos i als altres.

(Gemma Mirmi)

Recull

Al voltant de conceptes...

81

Les pràctiques socials i educatives

Cada centre va anar fent el seu propi itinerari, un itinerari significatiu per a ell i el seu alumnat, alhora que podia compartir amb altres centres la seva experiència durant tot aquest interessant i algun cop difícil recorregut.

(Laura Lladós, Carolina Carrillo i Fanny Majó)

No hi ha una única manera, una única via, per a personalitzar l’aprenentatge. Ni molt menys una única manera “correcta” de fer-ho.

(César Coll)

Per al sistema educatiu...

L’educació obligatòria i universal té l’encàrrec de la societat de fer-nos, a la vegada i sense contradir-se, més iguals i més diferents.

(Jaume Trilla)

La diversitat no es pot anul·lar ni compensar, sinó que cal potenciar-la perquè és la base de la construcció de la identitat.

(Joan Domènech)

En tot el viatge cap a l’educació personalitzada cal portar la ferma decisió de desenvolupar el pensament crític en el nostre alumnat.

(Maria Francesca Martínez)

Oferim a l’alumnat un augment d’estímuls externs que amplien el propi currículum i els obren al món, per a ells fins ara, desconegut. (Mercè Guiu)

El fet de treballar l’educació personalitzada vam creure que era bàsic en la societat en què estem vivint, ja que cada alumne és únic i irrepetible. I, per tant, cal oferir una educació integral, adaptada als talents i singularitats de cada persona per tal d’obte-nir el màxim i millor d’ell/a mateix/a.

(Glòria Farré)

Aquesta pràctica ens permet treballar amb més profunditat les competències transversals com ara, la competència digital, l’aprendre a aprendre, l’autonomia, la iniciativa personal i l’emprenedoria.

(Cristina Carbonell i Eva Llena)

La veu de l’alumnat no és només una bella veu, és una veu que ens compromet, que col·labora a enriquir la nostra reflexió i ens exigeix uns determinats canvis.

(Jaume Cela)

Recull

Alguns consells...

82

Per a tota la comunitat educativaEducar és precisament possibilitar la connexió de l’infant i jove amb l’entorn, que és divers, per tal que el conegui, l’entengui, hi interaccioni, hi pugui créixer i el pugui millorar.

(Carles Barba)

Aquest llarg, costós i gratificant procés de personalització de l’aprenentatge volem que ens condueixi més enllà, volem aconseguir la recuperació del sentit de l’aprenen-tatge en el nostre context escolar i formal.

(Jordi Porta- Xavier Ximó i Carolina Carrillo)

Es tracta d’una pedagogia que canvia les rutines, les formes i els hàbits de les clas-ses, on es desenvolupa la creativitat, la paciència i l’escolta i invita a millorar i créixer.

(Gemma Mirmi)

Recull

Per al professorat en particular

Escoltar, estant atents a la paraula i al silenci, al gest i a la mirada. Aquesta manera d’escoltar reclama proximitat.

(Jaume Cela)

El paper del professorat esdevé clau en tot el procés. Precisament, aquest és un dels elements que destaquem amb més entusiasme. Un altre és la conducció i el poder de les converses entre l’alumnat i el docent, en tots els sentits.

El professor es transforma en un personatge discret que anima, orienta, condueix i gestiona la complexitat de l’aula.

(Gemma Mirmi)

I per cloure i concloure

Avui, recuperar aquest compromís de justícia social i d’equitat amb la societat passa per donar resposta a la identitat de cadascun dels nostres alumnes.

(Joan Domènech)

84