DIMECRES6DENOVEMBREDEL2013

594 EscripturesLes dents del llopAmb la ciutat de Floridacom a escenari,TomWolfe construeixa ‘Bloody Miami’una història de sexe,ambició, luxei arribismePàgina 6

DocumentalVenezia, VeneziaAlfredo Jaar reflexionasobre la seva instal·lacióa la Biennal, un elogi a laresistència de la culturaitaliana i una crítica a unordre obsolet de l’artPàgina 16

Art i teràpiaMuseusi centresculturalsestableixenmètodes derelació entrepersonesambpatologiesdiversesPàgines 2 a 5

En directeRiba & ComeladeEls dos músics hantreballat en un discconjunt, ‘Mosquesde colors’, amb altrescòmplices com Albert Plao Isaki LacuestaPàgina 26

C E

R C

- D I B

A

EVA MARXENL’artteràpia és una tècnica amb laqual l’usuari es pot comunicar –a partdel llenguatge verbal– amb diversosmaterials artístics. Es practica ambpersones de totes les edats, amb pato-logies i contextos diferents: hospitals,presons, escoles, centres de salutmen-tal, geriàtrics, educació especial, cen-tres cívics, etcètera. Es pot dur a ter-me en sessions individuals i en grupstancats o oberts, així com en tallers.L’artteràpia està especialment in-

dicadaper a aquelles persones que, envirtut de la malaltia o disfunció quetinguin per la raó que sigui (neurolò-gica, psicològica, lingüística, cultu-ral...), tenen dificultats per articularels seus conflictes verbalment. Laimatgeria artística permet explorar ireelaborar els sentiments, fantasies,experiències i records. Òbviament, espot arribar a un procés de comuni-cació verbal a partir de la creació perassociar-hi l’expressió plàstica i apro-fundir en els seus continguts, sempreque l’usuari vulgui i pugui fer-ho.Tan-

mateix, l’essència del missatge estransmetmitjançant imatges.D’aques-ta manera, l’avantatge de l’artteràpiaconsisteix en el fet que es pot parlardel conflicte sense fer-ho direc-tament, i respectar, doncs, les defen-ses de les persones. El llenguatge deles imatges és més indirecte i, preci-sament per aquesta raó, pot propor-cionarmés seguretat. Aquestapossibi-litat que ofereix l’art per a l’expressió

indirecta en un context terapèutics’ha anomenat, en artteràpia i en totesles teràpies creatives (ball, drama,mu-sicoteràpia), distanciament estètic.El paper de l’artterapeuta con-

sisteix a ajudar a estimular el procéscreatiu de la persona, acompanyar-laen la creació, oferir per a aquesta fei-na unmarc favorable, segur i continu,que creï una relació empàtica trian-

gular: terapeuta-obra-usuari. Per po-der crear, les persones han de sentir-se segures i reconfortades. Aquí éspertinent el concepte de l’espai poten-cial de Winnicott (potential space).Per facilitar aquest espai, és essencialque l’artterapeuta aculli les producci-ons graficoplàstiques sense jutjar-lessegons els criteris estètics de l’Aca-dèmia i que s’abstingui d’immiscir-seen el procés creatiu de l’usuari i eviti

imposar les seves pròpies pre-ferències estètiques. És en aquestescondicions que s’aconsegueix sostenirla capacitat de simbolització i, assu-mint el paper de creador, l’individu tél’oportunitat de fer créixer la con-fiança en si mateix.L’artterapeuta observa tant les

obres com –sobretot– el procés crea-tiu. Es treballa sota el principi de la

confidencialitat, per això no s’ha d’in-tentar portar les obres creades en unmarc artterapèutic a l’esfera pública,en forma d’exposicions o de vídeos.Entrar enunadinàmicad’exposicionis-me pervertiria l’objectiu, ja que unaexposició no permetmai veure el pro-cés creatiu terapèutic ni tot el que hasorgit al voltant de l’obra.Més aviat espossibiliten “formes d’apropiació sub-jectiva de mètodes artístics” que va-gin “més enllà del règimde visibilitat”(Ribalta, 2004) i es desmarquin de lasobrefuncionalitat o, fins i tot, ins-trumentalització del projecte artísticsuposadament valorat en el momentexpositiu.Pel que fa a l’orientació teòrica, la

perspectiva psicodinàmica és la mésutilitzada, principalment les teories deMelanie Klein i DonaldW.Winnicott,que predominen en el món arttera-pèutic anglosaxó, bressol històricd’aquesta disciplina. Però també hi haaltres vessants, tant les de les altres es-coles psicoanalítiques com d’altres o-rientacions psicològiques i psicotera-

Eva Marxen és artterapeuta i antropòloga,professora en diverses institucions, programes,postgraus i màsters sobre salut mental iimmigració i sobre artteràpia. Ha publicat el llibre‘Diálogos entre arte y terapia’ (Gedisa, 2011) A la dreta, imatge de la instal·lació de pomes realitzada durant el taller al Mercat de Santa Teresa

de Lleida (2009), a càrrec de Jordi Canudas i Isabel Banal

En l’àmbit terapèutic, el llenguatge de les imatgespermet parlar dels conflictes sense fer-ho directament,cosa que proporciona més seguretat

3Cultura|sLa

Vanguardia

Dimecres,6novembre2013

TEMA

pèutiques (vegeu-ne les varietats al lli-bre de Judy Rubin, Approaches to arttherapy, 2001).AEspanya, aquesta disciplina enca-

ra és relativament nova; no obstantaixò, als països anglosaxons, als escan-dinaus, a Israel i altres indrets, els art-terapeutes participen en els equipsprofessionals multidisciplinaris de lesinstitucions públiques i privades.Com a disciplina acadèmica, es vacomençar a desenvolupar als EstatsUnits a partir dels anys quaranta delsegle passat. En aquest país, igual coma la Gran Bretanya, Israel i el Canadà,hi ha unes lleis i requisits estrictesque controlen la pràctica professio-nal, amb acreditacions diferenciadesentre acabats de graduar, professio-nals i supervisors. Es participa eninvestigacions acadèmiques sobre lesteràpies creatives, i entre les publica-cions destaca la revista científica ame-ricana The arts in psychotherapy.Malgrat que a Espanya aquesta

professió encara és relativamentnova, el terme artteràpia, així com el

conceptequehi ha al darrere, ja ha es-tat banalitzat. Això es deu, d’una ban-da, als que s’autoanomenen arttera-peutesmalgrat que no tenen formacióen aquesta disciplina i, d’altra banda,amolts programesde formació poc se-riosos i mancats de rigor acadèmic icientífic.L’artteràpia és un camp d’estudi ri-

gorós i exigent que requereix una for-

mació seriosa i intensa durantmolt detemps. Els coneixements bàsics hande comprendre la psicologia evoluti-va, un ampli estudi de les psicopatolo-gies, estudis d’història, de teoria del’art i d’estètica. A part de la formacióteòrica, també cal un aprenentatge in-corporat (embodied), que és el mateixprocés analític, en formade la psicote-ràpia mateix o de la psicoanàlisi, aixícom centenars d’hores de pràctiques

revisades en supervisions dignes d’a-quest terme, realitzades per professio-nals amb el rigor, la formació i l’expe-riència necessàries; i a més, el mateixprocés creatiu amb els usos demateri-als artístics, sense confondre aquestsconeixements amb la pretensió de serun artista professional.Ara bé, moltes obres de l’art con-

temporani sí que ajuden els arttera-

peutes, i en general els professionalsdel món psi, a reflexionar sobre la se-va pràctica, tal com ho vam plantejaramb la psicoanalista Montse Rodrí-guez al seminari Supuestos opuestos:de lo público, lo artístico y lo clínico(una crítica dels dispositius analític iartterapèutic implementats al Macbades del 2002: www.macba.cat/es/su-puestos-opuestos).Amés de tot el que hem exposat, es

fa imprescindible l’exercici continud’anàlisi crítica al voltant dels termesteràpia, artteràpia, art i les pràctiquespsi. Per no participar en unes dinàmi-ques normalitzadores i en la produc-ció de subjectivitats dominants, les lec-tures habituals de les ciències socialscomGoffman,Becker, Foucault, Bour-dieuoButler, entred’altres, són essen-cials. Les pròpies conceptualitzacionss’haurien de reflectir en publicacionsi en la participació activa en fòrums idebats internacionals sobre la qüestióde la professió.Lluny de ser una pràctica esotèrica,

es tracta d’una disciplina seriosa quevamoltmésenllà d’afirmacionsbanalscom “l’art cura”. Si la base epistemolò-gica ésprou sòlida i en contínuaexten-sió, el professional sap enfrontar les vi-cissituds del procés i la seva pràcticaes desmarca de l’ocupacional així comde les teràpies que s’orienten en pau-tes predeterminades o receptes. Lla-vors és una professió profundamentgratificantde laqual famésd’unadèca-da que gaudeixo. |

Art, experiènciai teràpia

XAVIER ANTICHJahova dir Plató.Discutint sobre el po-der i els límits de l’escriptura, al Fedre,va posar en boca de Sòcrates aquestesparaules: “És impressionant, Fedre, elque passa amb l’escriptura, i per aixòs’assembla de debò a la pintura. Perquètambé aquesta presenta els seus pro-ductes com a éssers vius, però, si li pre-guntes alguna cosa, aleshores callamoltaltivament”. Amb la pintura, pensavaPlató, passa com amb l’escriptura: sem-bla que diuen coses, però, si preguntema les paraules o a les imatges pròpia-ment, no diuen res fins que algú, en elseu interior, no les converteix enparau-les i imatges amb sentit.Però no serà fins a John Dewey que

en prendrem consciència explícita. Enel llibre L’art com a experiència (1934),Dewey plantejava que, quan s’identifi-ca l’obra d’art només amb l’existènciamaterial d’un objecte, es fa que l’art es-devingui un regne separat, encerclatper unmur d’opacitat que el converteixen impenetrable. Dewey, al contrari,

proposava “restaurar la continuïtat en-tre les formes refinades i intenses del’experiència que són les obres d’art,d’una banda, i, de l’altra, els esdeveni-ments, fets i sofriments diaris que esreconeixenuniversalment coma consti-tutius de l’experiència”. I deixava unaafirmació contundent: l’obra d’art “no-més té un rang estètic quan arriba a serl’experiència d’un ésser humà”.Basant-se en aquesta convicció, l’art-

teràpia ha desenvolupat, en les darre-res dècades, una multitud molt diver-sificada d’estratègies que han intentatexplorarnoves formesd’experiència lli-gades a la pràctica de l’art. En realitat,el que avui coneixem com a artteràpiaés una pràctica terapèutica a través dela qual els pacients poden comunicar-se o expressar-se amb materials artís-tics, ja sigui per contribuir al seu desen-volupament o bé per superar dificultatsespecífiques.Ja a finals del segleXIX, diverses dis-

ciplines vinculades a les ciències de lasalut van interessar-se per les activitats

artístiques fetes, en principi, per ma-lalts mentals. Alguns, espontàniament,es van dedicar a col·leccionar i estudiaraquestes obres, comel doctor enPsiqui-atria Hans Pritzhorn, que va publicarl’any 1922 el llibre Creacions de malaltsmentals, una fita de referència de laqual es va poder conèixer l’abast ambl’exposició que el Macba li va dedicarl’any 2001.Però no serà fins a la segona meitat

del segle XX, a partir dels treballsd’Edith Kramer i de Margaret Naum-burg, quan s’articula com a disciplinal’art therapy. Totes dues, per vies i ambobjectius i metodologies diferents, vanmostrar que l’art podia tenir, sobre elspacients que el practicaven, efectesterapèutics en la seva salut. Al seudesenvolupament en les dues darreresdècades, s’hi afegeix l’ampliació delcamp de treball, més enllà dels malaltsmentals –que n’eren l’objectiu en unprincipi– als pacients en general i,també, en els àmbits de l’adolescència ide la immigració.

Suely Rolnik, una de les especialistesque més a fons ha reflexionat sobreaquestes qüestions, va formular en unconegut text (L’art guareix?) algunes re-flexions que poden servir com a intro-ducció al tema.Rolnikdeia: “Lapregun-ta involucra qüestions fonamentals alvoltant de què vol dir viure bé, què éscrear i què és transformar, i quina és larelació que es pot establir entre aqueststres verbs si és que, de fet, hi existeixalguna relació”. Rolnik suggeria inter-pretar el guariment, en la línia del quehavia fet D.W. Winnicott, no tant comel suposat restabliment d’una “salut psí-quica” (quenomés seria avaluable en re-lació amb la fidelitat a un codi), sinó,més aviat, com a “afirmació de la vidacom a força creadora, amb la seva po-tència d’expansió, cosa que depènd’una forma estètica d’aprehensió delmón.Té a veure, doncs, amb l’experièn-cia de participar en la construcció del’existència, cosa que dóna sentit al fetde viure i promou el sentiment que lavida val la pena de ser viscuda”. |

Els coneixements bàsics d’artteràpia han decomprendre la psicologia evolutiva, les psicopatologies,estudis d’història, teoria de l’art i estètica

4Cultura|sLa

Vanguardia

Dimecres,6novembre2013

TEMA

Glòria Picazo, directora del Centre d'Art la Panera de Lleida

GLÒRIA PICAZOActualment el paper d’un centre d’artcontemporani va molt més enllà delque han estat les seves funcions tradi-cionalment. Sempre se’n sol analitzar ivalorar la importància en funció de l’ac-tivitat expositiva, de la rellevància iacceptació pública que mereixen lesexposicions que presenta, i també dar-rerament segons la tasca educativa queofereix, ara que s’ha popularitzat tantentre les escoles el fet de visitar mu-seus i centres d’art i d’aprofitar pelsseus currículums les propostes educati-ves a partir de les col·leccions i de lesexposicions temporals. A part d’aques-tes tasques, que són les habituals i lesmínimes imprescindibles pel bon funci-onament d’un centre d’art, un equipa-ment públic el que ha de proposar és,d’una banda, donar suport als artistescontemporanis i fer difusió de les sevespropostes artístiques, i, de l’altra, esta-blir vincles amb el públic receptor.Aleshores el centre d’art esdevindrà unservei que permetrà a tota mena decol·lectius,mitjançant la creativitat i al-gunes de les pautes, eines i coneixe-ments que fa servir l’art contemporani,participar en projectes col·laboratiusque contribuiran a formar-los com a

ciutadans creatius, crítics i participa-tius davant de molts dels interrogantsque ens presenta avui la societat, peròtambéenfront depossibles problemàti-ques personals. Per aquest motiu, mésque parlar d’artteràpia, que és una tèc-nica terapèutica que promou dinàmi-quesde treball emprant undetonant ar-tístic que pot ser una obra d’art o bé elfet de practicar una determinada tècni-ca artística perquè el pacient aconse-gueixi alleujar enpart la sevaproblemà-

tica, ens referirem a projectes col·labo-ratius en què les estratègies creativeses posen al servei de diferents col·lec-tius, en aquest cas concret els que estanvinculats a l’àmbit hospitalari.Tot partint d’aquests principis bà-

sics, l’any 2010 des del Centre d’Art laPanera de Lleida vam començar a defi-nir un programa d’actuació en l’àmbithospitalari. Experiències prèvies en elcamp de l’educació especial, treballantamb associacions, centres ocupacio-nals i centres de dia, ens havien portat

a impulsar un projecte formatiu ambdues vies paral·leles d’actuació: d’unabanda, les visites continuades a les ex-posicions del centre d’art, adaptant-lesals nivells cognitius dels diferentsgrups d’usuaris especials i aconseguintque el centre fos un lloc públic habitualper a ells, una manera d’inclusió socialgràcies a l’art contemporani; de l’altra,també va ser interès del centre d’art elfet de sortir a fora i dissenyar projectesen què el fet inclusiu passés també per

l’espai públic. Així doncs, l’any 2008vam col·laborar amb el centre ocupa-cional L’Espígol de Cervera, que s’en-carrega de persones amb discapacitatpsíquica, per ferunprojecte d’interven-ció a la CasaDalmases d’aquesta locali-tat. Conduït pels artistes Isabel Banal iJordi Canudas, el grup va fer una nete-ja d’aquest magnífic edifici per poder-lo obrir novament a la ciutat i, alhora,fer una sèrie de propostes creatives,tant individuals com col·lectives, a par-tir dels espais i dels nombrosos objec-

tesque la casahavia anat acumulantdu-rant les seves diferents etapes. Com acontinuació d’aquest taller, i col·labo-rant amb elsmateixos artistes, l’any se-güent vam organitzar un altre taller al’anticMercat de Santa Teresa de Llei-da, ara en desús. Aquesta vegada vambuscar la diversitat d’usuaris, i peraquest motiu vam tornar a col·laborarambL’Espígol, però s’hi van afegir usu-aris del centre assistencial Sant Joande Déu d’Almacelles i de la FundacióAspros de Lleida. El resultat va ser tanto més inclusiu que el taller anterior, jaque els participants van visitar el Mer-cat de Fleming i els paradistes, i vanconcloure amb unamagnífica instal·la-ció de pomes de varietats diverses alMercat de Santa Teresa, que també vaestar obert al públic durant dos diesper donar a conèixer els resultats deltaller.Aquestes dues experiències ens por-

taren a dissenyar un nou programa enl’àmbit hospitalari, però també desprésde conèixer el programa que desen-volupen els ministeris de Cultura i deSanitat francesos per promoure pro-jectes d’intervenció en l’espai hospita-lari, així com algunes experiències ques’estaven portant a terme a l’Estat es-panyol. El nou programa va començardes de la prudència i mirant d’asse-gurar-nos uns resultats positius. Peraquesta raó la primera intervenció delCentre d’Art la Panera dins de l’hospi-tal ArnaudeVilanova de Lleida el 2010va ser desenvolupant el taller Adopta iimagina un dibuix, a l’aula hospitalària,conduït per l’artista Javier Peñafiel, elsdibuixos del qual, junt amb els dels

Amb l’hospital

Enfocar amb la càmera dins de l’hospital obliga a mirard’una altra manera i descobreix matisos d’una realitatque per quotidiana no deixem que ens sorprengui

A la dreta, imatge del taller Casa Dalmases(2008), a càrrec de Jordi Canudas i IsabelBanal, realitzat en col·laboració entreLa Panera i el Centre Ocupacional L’Espígol

“Quan veia aquestes rajoles, sempreem preguntava qui guanyaria la partida:el Joan i jo, o la malaltia” (Fuen).Del taller ‘Art a l’hospital’ (2012)

“Kilómetros de cuidados” (Valle).Del taller ‘Art a l’hospital’ (2012) a càrrec deJordi V. Pou, a l’Hospital Universitari Arnaude Vilanova

Imatge del taller ‘Adoptar i imaginar undibuix’ (2010), a càrrec de Javier Peñafiel,realitzat a l’Hospital Universitari Arnau deVilanova de Lleida

5Cultura|sLa

Vanguardia

Dimecres,6novembre2013

TEMA

nens internats, van acabar exposats a laporta principal de vidre de l’hospital,cosa que donava visibilitat al que elsnens havien treballat ajudats per l’ar-tista. La segona iniciativa que es va por-tar a terme aquell mateix any es va feramb la Unitat d’Hospitalització en Psi-quiatria Infantil de l’hospital SantaMariadeLleida. El tallerCorte deman-

ga va ser dirigit per l’artista FrancescRuiz, i els participants van haver d’es-collir un personatge, crear-li diversessituacions i diàlegs ficticis, en un llen-guatge proper al còmic i per tant moltproper als usuaris per raons d’edat. Fi-nalment es va editar Un cómic raro,una publicació que de manera veladaens mostra algunes de les problemà-

tiques que han passat els participants.Finalment, el projecte més complex

desenvolupat pel Centre d’Art la Pane-ra en col·laboració amb l’hospital Ar-nau deVilanova de Lleida ha estatArt ihospital, l’any 2012, mitjançant un ajutde l’Euroregió compartit amb Es Balu-ard de Palma i el centre Le BBB deTolosa. El conductor d’aquest taller va

ser el fotògraf Jordi V. Pou, que va po-der disposar de deu smartphones per-què els fessin servir les persones quevolguessin col·laborar en el projecte ique d’una manera o altra participen dela vida diària de l’hospital: malalts, fa-miliars,metges, infermeres, administra-tius i estudiants de medicina. Les foto-grafies que van fer, així comels peus defoto afegits, configurenunmosaic de to-tamenad’experiències vitals i professi-onals que es poden veure a la webwww.artihospital.org , des de la prime-ra foto d’una estudiant de medecinaque veu el passadís de connexió entrel’edifici docent i l’hospital comun “por-tal a una experiència mèdica de la vidareal” fins al malalt que reuneix imatges

dels espais hospitalaris per onha trans-corregut la seva experiència privadaamb la malaltia, o qui posa punt final ala seva narració amb la frase següent:“El dia 5 de febrer vam sortir separats”,acompanyant la fotografia de la portaprincipal de l’hospital.El projecte va tenir una gran comple-

xitat emocional, tot un repte per a totesles persones que hi van participar. Unade les doctores que va donar suport alprojecte,MariaNabal, descriu l’experi-ència en aquests termes: “Enfocar a tra-vés d’una càmera de fotos, dins d’unhospital, obliga a mirar d’una altra ma-nera i permet descobrir matisos i de-talls d’una realitat que per quotidianano deixem que ens sorprengui”; i valo-ra el projecte com a “mirades, emoci-ons i trajectòries de vida emmarcadesen un centre hospitalari, que amagamolt més que ciència i tecnologia”. |

Les estratègies creativeses posen al servei deprojectes col·laboratiusque contribueixena formar ciutadans

Entrada gratuïta. Capacitat limitada

Dilluns4, 11, 18 i 25

Dimarts

Dimecres

Dijous

Divendres

Dissabte2, 9, 16, 23 i 30

19.00 h. Continua l’11è Taller de Literatura “De la paraula al text”. Amb l’ajuda de la tutora Mercedes Abad.El termini d’inscripció va finalitzar al setembre.

5 19.00 h. Presentació del llibre “La llamada de las voces”, de Jorge Acedo Casals.12 19.00 h. Conferència “Encantat de conèixer-me”, de Borja Vilaseca.19 19.00 h. Presentació del llibre “Conquista tu sueño”, de Jesús Alcoba.26 19.00 h. Presentació del llibre “Barcelona, ciutat de cafès”, del periodista i escriptor Paco Villar.

6 19.00 h. Conferència “Calci i vitamina D per ajudar a mantenir la salut òssia”, a càrrec de les dietistes de Danone,Laia Gómez i Marina Martí.

13 19.00 h. Presentació del llibre “Lo que NO te cuentan los libros de ventas”, de Mónica Mendozaa càrrec de Jaume Gurt, director general d’Infojobs.

20 09.30 h. Inici de l’exposició fotogràfica “Històries de treball infantil”, de l’ONG Global Humanitaria.Es podrà visitar fins a l’11 de desembre.19.00 h. Presentació del llibre “Amor al segon intent”, del psicòleg Antoni Bolinches.

27 19.00 h. Presentació del llibre “Menjar per córrer”, de la doctora i nutricionista Mariona Gummà.

7 19.00 h. Presentació del llibre “Gracias, Finlandia” de Xavier Melgarejo.14 19.00 h. Cafè Filosòfic i Fil·lomania “El plaer”, moderat per Humbert Ruiz, filòsof de l’AFPC,

Associació de Filosofia Pràctica de Catalunya.21 19.00 h. Presentació del llibre “I tanmateix, se sent”, de Froilà Alexandre Galindo, a càrrec del professor

d’Història de Filosofia Antiga a la Universitat de Barcelona, Miguel Candel Sanmartín.28 19.00 h. Presentació del llibre “Palabras que consuelan”, de Mercè Castro a càrrec de la doctora

MªCarmen Martínez Tomás.

8 19.00 h. Taller “Reenginyeria de l’èxit”, de Joaquim Valls.15 19.00 h. Taller “El mètode Picó per parlar en públic”, a càrrec del periodista Alfred Picó.22 19.00 h. Master Class “Cointreau pour Elles”, a càrrec de la Brand Ambassador Caroline Valliamee

(Només per a dones. Inscripcions prèvies a ambitculturalbcn@elcorteingles.es).29 18.00 h. Presentació del llibre “Muchas vidas, muchos milagros”, d’Angel Gordon, a càrrec d’Eduardo Sánchez,

filòsof i delegat de Secreto.

12.30 h. Continua la 15a temporada dels “Dissabtes de conte” d’El Corte Inglés. El primer dissabte del mes,dia 2, us oferim Històries de nit per escoltar de dia, amb Helena Cuesta. El dia 9, Contes de l’Anna ens faràgaudir amb Mares de conte. El dia 16, Mercè Alemany y compañía, Contes musicats. El 23 una activitat de l’ONGGlobal Humanitaria que ens porta Paula Hernández, Yaku. I el darrer dissabte del mes, el 30, la Sra. Piruletai Un rato de ratas. Com en la resta d’activitats de la sala, l’entrada és gratuïta i la capacitat de la sala, limitada.

novembre