Viatge quaresmal i pregària

0. INTRODUCCIÓ Per petits grups, triem un dels 9 elements d’espeleologia. Al final oferim una petita pregària com a posada en comú.

element grup

frontal

motxilla

fogons

queviures

aigua

brúixola

xiulet

walkie-talkie

cartografia

Si preparéssim una exploració subterrània a alguna cova profunda segurament utilitzaríem els elements que tens a continuació: corda, brúixola, frontal, queviures... I segurament els podries comprar o adquirir en algun lloc: no hi hauria cap inconscient que marxés sense la motxilla a punt! Hi ha gent que veu la vida com un viatge. Nosaltres emprenem un viatge simbòlic quaresmal a l’interior. Però els elements necessaris per a què aquest viatge sigui un èxit no es venen al Decathlon. Hi ha hagut mestres espirituals que han donat pistes per emprendre aquest viatge, un viatge tan o més apassionant que la cova més profunda que puguis imaginar.

1. CONTE: AMAGAR LA FELICITAT

2. ELEMENTS PER AL VIATGE

3. PREGÀRIA

1. RELAT AMAGAR LA FELICITAT

Al principi dels temps, es van reunir uns quant dimonis per fer una entremaliadura. Un d’ells va dir:

-Hauríem de treure alguna cosa als homes, però, què els podem treure?

Després de pensar-s’ho molt, un altre va dir: -Ja ho tinc! Traguem-los la felicitat. Clar que el problema serà on la podem amagar perquè no la hi trobin.

Llavors, va proposar el primer: -Amaguem-la al cim de la muntanya més alta del món.

Però, de seguida, va respondre un altre: -No, recorda’t que tenen força, alguna vegada pujaran i la trobaran. I si n’hi ha un que la troba, tothom sabrà on és.

Més tard, un altre va proposar: -Llavors, amaguem-la al fons del mar.

I un altre va replicar: -No, recorda que tenen molta curiositat. Alguna vegada algú construirà un aparell per poder submergir-se i llavors la trobarà.

Un altre va dir: -Amaguem-la en un planeta allunyat de la Terra.

I li digueren: -No, recorda que tenen intel·ligència, i algun dia algú construirà una nau on puguin viatjar a altres planetes i llavors la descobrirà. Aleshores tothom tindria felicitat.

Finalment, un dimoniet que havia romàs tota l’estona escoltant atentament i analitzant les diferents propostes dels altres, va trencar el seu silenci i va dir: -Crec que ja sé on podem posar-la perquè mai no la trobin.

Tots li van clavar una mirada de dimoni i li preguntaren, al mateix temps: -On?

Ell va respondre: -L’amagarem dintre d’ells mateixos. Estaran tan ocupats cercant-la a fora, que mai no la trobaran.

Tothom va estar d’acord. I des d’aleshores, l’home es passa la vida cercant la felicitat, sense saber que la porta dintre d’ell mateix.

2. ELEMENTS PER AL VIATGE Com dèiem, viatjar a l’interior no és fàcil, i la prova és que la felicitat costa de trobar. Jesús, a l’Evangeli, ens proposa uns elements per fer aquest viatge. Fixa’t en un element dels que vénen a continuació i reflexiona a partir del guió següent. Ho haureu d’exposar a la pregària.

1. En una expedició real, com qualificaries el teu element: imprescindible, important o útil? Hi esteu tots d’acord?

2. Quina relació trobes entre l’element d’espeleologia i l’evangeli proposat?

Pensa que no hi ha només una resposta correcta, n’hi ha moltes de vàlides. Algú que prengui nota.

3. Quin valor trobes en aquest evangeli que sigui imprescindible, important

o útil pel viatge al centre del cor? 4. Algú que prengui nota.

5. A part de l’element que heu comentat, fixeu-vos en la corda. La veieu

imprescindible, important o útil pel viatge?

6. Si teniu temps, llegiu Jn 15, 1-7 (pàgina següent). És l’evangeli que llegirem a la pregària.

7. Algú que faci de portaveu del que heu dit (sobretot en els punts 2 i 3) i

algú que pinti la imatge de l’element d’espeleologia.

(S’ha de donar aquest guió i l’element propi a cada grup)

CORDA

»Jo sóc el cep veritable i el meu Pare és el vinyater. Les sarments que no donen fruit, el Pare les talla, però les que donen fruit, les neteja perquè encara en donin més. Vosaltres ja sou nets gràcies al missatge que us he anunciat. Estigueu en mi, i jo estaré en vosaltres. Així com les sarments, si no estan unides al cep, no poden donar fruit, tampoc vosaltres no en podeu donar si no esteu units a mi. Jo sóc el cep i vosaltres les sarments. Aquell qui està unit a mi i jo a ell, dóna molt de fruit, perquè sense mi no podeu fer res. Si algú se separa de mi, és llençat fora i s'asseca com les sarments. Les sarments, un cop seques, les recullen i les tiren al foc, i cremen. Si esteu units a mi i les meves paraules resten en vosaltres, podreu demanar tot el que voldreu, i ho tindreu.

Jn 15, 1-7

FRONTAL

»Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal perd el gust, amb què la tornaran salada? Ja no és bona per a res, sinó per a llençar-la fora i que la gent la trepitgi.

»Vosaltres sou la llum del món. No es pot amagar un poble posat dalt d'una muntanya, i ningú no encén una llàntia per posar-la sota una mesura, sinó en el portallànties, perquè faci llum a tots els qui són a la casa. Que brilli igualment la vostra llum davant la gent; així veuran les vostres bones obres i glorificaran el vostre Pare del cel.

Mt 5, 13-16

MOTXILLA

Un fariseu va invitar Jesús a menjar amb ell. Jesús entrà a casa del fariseu i es posà a taula. Hi havia al poble una dona que era una pecadora. Quan va saber que Jesús era a taula a casa del fariseu, hi anà amb una ampolleta d'alabastre plena de perfum i es quedà plorant als peus de Jesús, darrere d'ell. Li mullava els peus amb les llàgrimes, els hi eixugava amb els cabells, els hi besava i els hi ungia amb perfum. El fariseu que havia convidat Jesús, en veure això, pensà: «Si aquest fos profeta, sabria qui és aquesta dona que el toca i quina mena de vida porta: és una pecadora.» Jesús li digué:

--Simó, t'haig de dir una cosa. Ell li respongué: --Digues, mestre. --Dos homes devien diners a un prestador:

l'un li devia cinc-cents denaris, i l'altre, cinquanta. Com que no tenien res per a pagar, els va perdonar el deute a tots dos. Quin d'ells et sembla que l'estimarà més?

Simó li contestà: --Suposo que aquell a qui ha perdonat el

deute més gran. Jesús li diu: --Has respost correctament. Llavors es girà cap a la dona i digué a Simó: --Veus aquesta dona? Quan he entrat a casa

teva, tu no m'has donat aigua per a rentar-me els peus; ella, en canvi, me'ls ha rentat amb les llàgrimes i me'ls ha eixugat amb els cabells. Tu no m'has rebut amb un bes; ella, en canvi, d'ençà que he entrat, no ha parat de besar-me els peus. Tu no m'has ungit el cap amb oli; ella, en canvi, m'ha ungit els peus amb perfum. Així, doncs, t'asseguro que els seus molts pecats li han estat perdonats: per això ella estima molt. Aquell a qui poc és perdonat, estima poc.

Després digué a la dona: --Els teus pecats et són perdonats. Els qui eren a taula amb ell començaren a

pensar: «Qui és aquest que fins i tot perdona pecats?»

Jesús digué encara a la dona: --La teva fe t'ha salvat. Vés-te'n en pau.

Lc 7, 36-50

FOGONS

»He vingut a calar foc a la terra, i com voldria que ja estigués encesa! Haig de rebre un baptisme, i com desitjo que això es compleixi! ¿Us penseu que he vingut a portar la pau a la terra? Us asseguro que no. He vingut a portar-hi divisió. D'ara endavant els cinc membres d'una família estaran dividits entre ells: tres contra dos i dos contra tres. Es dividiran el pare contra el fill, i el fill contra el pare; la mare contra la filla, i la filla contra la mare; la sogra contra la nora, i la nora contra la sogra.

Lc 12, 49-53

QUEVIURES

»Per això us dic: No us preocupeu per la vostra vida, pensant què menjareu o què beureu, ni pel vostre cos, pensant com us vestireu. ¿No val més la vida que el menjar, i el cos més que el vestit? Mireu els ocells del cel: no sembren, ni seguen, ni recullen en graners, i el vostre Pare celestial els alimenta. ¿No valeu més vosaltres que no pas ells?¿Qui de vosaltres, per més que s'hi esforci, pot allargar d'un sol instant la seva vida? I del vestit, per què us en preocupeu? Fixeu-vos com creixen les flors del camp: no treballen ni filen, però us asseguro que ni Salomó, amb tota la seva magnificència, no anava vestit com cap d'elles. I si l'herba del camp, que avui és i demà la tiren al foc, Déu la vesteix així, ¿no farà més per vosaltres, gent de poca fe? Per tant, no us preocupeu, pensant què menjareu, o què beureu, o com us vestireu. Tot això, els pagans ho busquen amb neguit, però el vostre Pare celestial ja sap prou que en teniu necessitat. Vosaltres, busqueu primer el Regne de Déu i fer el que ell vol, i tot això us ho donarà de més a més. No us preocupeu, doncs, pel demà, que el demà ja s'ocuparà d'ell mateix. Cada dia en té prou amb els seus maldecaps.

Mt 6, 25-34

AIGUA

Jesús havia de travessar Samaria. Arribà, doncs, en una població samaritana que es deia Sicar, no gaire lluny de la propietat que Jacob havia donat al seu fill Josep; allà hi havia el pou de Jacob. Jesús, cansat de caminar, s'assegué allí a la vora del pou. Era cap al migdia. Una dona de Samaria es presentà a pouar aigua. Jesús li diu:

--Dóna'm aigua. Els seus deixebles se n'havien anat

al poble a comprar menjar. Però la dona samaritana preguntà a

Jesús: --Com és que tu, que ets jueu, em

demanes aigua a mi, que sóc samaritana?

Cal recordar que els jueus no es fan amb els samaritans.

Jesús li respongué: --Si sabessis quin és el do de Déu i

qui és el qui et diu: "Dóna'm aigua", ets tu qui li n'hauries demanada, i ell t'hauria donat aigua viva.

La dona li diu: --Senyor, no tens res per a pouar i

aquest pou és fondo. D'on la trauràs, l'aigua viva? El nostre pare Jacob ens va donar aquest pou, i en bevia tant ell com els seus fills i el seu bestiar. ¿Que potser ets més gran que no pas ell?

Jesús li respongué: --Tots els qui beuen aigua d'aquesta

tornen a tenir set. Però el qui begui de l'aigua que jo li donaré, mai més no tindrà set: l'aigua que jo li donaré es convertirà dintre d'ell en una font d'on brollarà vida eterna.

Li diu la dona: --Senyor, dóna'm aigua d'aquesta!

Així no tindré més set ni hauré de venir aquí a pouar.

Jn 4, 4-15

BRÚIXOLA

I els digué encara: --Si algú de vosaltres té un amic, i aquest el va a trobar a mitjanit i li diu: "Amic, deixa'm

tres pans, que un amic meu ha arribat de viatge, se m'ha presentat a casa i no tinc res per a donar-li", segur que no li respondrà de dins estant: "No m'amoïnis, la porta ja és tancada i tant jo com els meus fills ja som al llit; no em puc aixecar a donar-te'ls." Us asseguro que, si no s'aixeca a donar-los-hi per fer un favor a l'amic, la impertinència d'aquest l'obligarà a aixecar-se per donar-li tot el que necessita.

»I jo us dic: Demaneu, i Déu us donarà; cerqueu, i trobareu; truqueu, i Déu us obrirà, perquè el qui demana, rep; el qui cerca, troba; i a qui truca, li obren. Quin pare d'entre vosaltres, si el seu fill li demana un peix, en comptes del peix li donarà una serp? I si li demana un ou, ¿li donarà potser un escorpí? Així, doncs, si vosaltres, que sou dolents, sabeu donar coses bones als vostres fills, molt més el Pare del cel donarà l'Esperit Sant als qui l'hi demanen.

Llc 11, 5-13

XIULET

Un dia Jesús va pujar en una barca amb els seus deixebles i els digué:

--Passem a l'altra riba del llac. I s'allunyaren de terra. Mentre navegaven, Jesús s'adormí.

Llavors caigué sobre el llac un temporal, i els entrava tanta aigua que es trobaven en perill. Ells van anar a despertar-lo i li deien:

--Mestre, mestre, ens enfonsem! Així que ell es despertà, va increpar el vent i les onades; a

l'instant es van calmar, i seguí la bonança. Jesús els digué: --On és la vostra fe? Ells, plens alhora de temor i admiració, es deien l'un a l'altre: --Qui és aquest, que fins i tot dóna ordres als vents i a l'aigua

i l'obeeixen?

Lc 8, 22-25

WALKIE-TALKIE

Estigueu alerta, vetlleu, perquè no sabeu quan serà el moment. Passa com amb un home que se'n va a terres llunyanes. Deixa casa seva, després de donar facultats als seus servents i confiar a cada un la seva tasca; i al porter li mana que vetlli. Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quan vindrà l'amo de la casa: al vespre, a mitjanit, al cant del gall o a la matinada; no fos cas que arribés sobtadament i us trobés dormint. El que us dic a vosaltres, ho dic a tothom: Vetlleu!

Mc 13, 33-37

CARTOGRAFIA CONEGUDA

»Entreu per la porta estreta, perquè és ampla la porta i espaiós el camí que condueix a la perdició, i són molts els qui hi entren. Però és estreta la porta i dur el camí que condueix a la vida, i són pocs els qui el troben.

Mt 7, 13-14

3. PREGÀRIA

Idea-clau Jesús ens acompanya en el nostre viatge a l’interior: “Jo sóc el cep i vosaltres les sarments. Aquell qui està unit a mi i jo a ell, dóna molt de fruit”.

Esquema

Música suau.

Cançó inicial.

Text:

Un dia, en Ricard estava a la platja i va tenir aquest somni. Va veure tota la seva vida, per dir-ho d'alguna manera, amb diapositives. Cada diapositiva representava un moment important de la seva vida. Al seu costat sempre hi veia les petjades a la sorra, les seves i les del Senyor. Però el cas curiós era que quan es trobava en grans dificultats, en moments de crisi interior, quan veia les coses més fosques, en lloc de quatre petjades només en veia dues.

Quan es va acabar la representació de la seva vida, aquell cristià va dir al Senyor. Com és que en els moments més difícils de la meva vida em deixaves sol? Ell Senyor li va respondre. T' equivoques, bon amic meu. En els moments difícils de la teva vida, aquelles petjades no eren teves sinó meves, ja que jo et portava en els meus braços.

Posada en comú del treball en grup: cada grup presenta el seu element i el que ha reflexionat.

Evangeli (Jn 15, 1-7) : “Jo sóc el cep i vosaltres les sarments. Aquell qui està unit a mi i jo a ell, dóna molt de fruit”.

Música suau i imatges acompanyades de paraules.

Parenostre.

Cançó final.