Vida de joan collell
42
JOAN COLLELL CUATRECASAS
Transcript of Vida de joan collell
JOAN COLLELL CUATRECASAS
ViC
Al carrer Sant Hipòlit 27hi viu la família
Collell Cuatrecasas.
El 20 de gener de 1864rep el Baptisme a la catedral de Vic.
En Joan creixia com tots els nens. Era inquiet, juganer,
intel·ligent i estudiós.
Prat de la riera, on anava a jugar.
Cada matí anava, ben d´hora, a la capella de les Davallades, al convent de les monges de clausura, per ajudar al seu tiet fent-li d´escolà. Ja sentia a Déu dins el seu petit cor.
La mare d´en Joan, veient la sensibilitat del seu fill per les coses de Déu, li va demanar al seu
germà capellà, Vicens Cuatrecasas, que comencés l´acompanyament espiritual del seu
nebot.
A la tardor de 1873 comença els seus estudis al Seminari de Sant Just, a dues passes de casa seva.
Antic Seminari de Vic
“Sí,Bon Jesús,
sívull
seguir-vos…Vull
servir-voson Vós
volgueu!”Joan Collell
Antiga entrada al Seminari.
El joveseminarista experimenta:
Rep les ordres menors i el
subdiaconat a la capella del
Palau Episcopal.
El 19 de març Mons.
Morgades l´ordena diaca.
Capella del Palau Episcopal
Mireu que sóc pobre i em fa falta,però confio en que Vós m´ajuda-reu a aconseguir-la... Jo, per la meva part, correspon-dré a la vostra inspiració.”
“Oh Senyor! ja que m´heu escollit com a ministre vostre, doneu-me la santedat que es necessita.
El 18 de desembre
de 1886 és ordenat
sacerdot pel bisbe
Morgades.
“ El sacerdot ha de ser sal de la terra,
llum posada sobre el candeler, ciutat
construïda dalt d´una muntanya; és a dir, el
sacerdot ha de ser exemple en el que es
pugui mirar tot el poble.”
Joan Collell.
Quina realitat va viure i va veure Joan Collell i el va interpel·lar?
La revolució industrial va suposar la progressiva substitució del treball animal pel de les màquines.
Èxode de població del camp…
a la ciutat.
A finals del segle XIX i principis del
XX hi havia a Espanya més d´un
mil·lió d´obrers treballant a les
fàbriques. El 67% treballava al
sector tèxtil tan característic de
Catalunya.
Homes, dones i nens
treballaven de 12 a 14 hores diàries en llocs
insalubres; sense cap tipus de seguretat en els contractes, i
on les reivindicacions
eren molt difícils de dur a
terme.
A mitjans del segle XIX més del 40% de la població obrera de Barcelona eren dones. La majoria filadores i teixidores.
El 1905, la indústria textil de Barcelona ocupava a 30.000 dones i 12.000 homes. Però els salaris de les dones eren més baixos que els
dels homes i les seves feines menys valorades.
No es difícil imaginar els seus problemes i perills en un ambient dominat pels homes, la mala alimentació i la falta d´higiene.
Els nens i les nenes també eren contractats, des de molt petits, a les fàbriques per a realitzar les feines que els grans no podien fer, però els
seus sous eren encara més baixos que els de les dones.
Per altra banda, molts nens i nenes que treballaven no
rebien cap retribució econòmica; a canvi del seu
treball se’ls donava aixopluc i menjar.
La revista “La Plana de Vic” parlava de nenes que començaven a treballar a la fàbrica amb deu o dotze anys i havien de treballar entre
dotze i catorze hores diàries.
Els nens i les nenes passaven gran part del seu
temps a les màquines amb molt poc temps per a sortir
a l´aire lliure o
jugar. Fins i tot, part del dissabte el passaven
netejant les màquines.
Patien seriosos accidents. Molts resultaven ferits quan els seus cabells s´embolicaven amb la màquina o aquesta els enganxava els dits. Alguns nens morien quan, vençuts per la son, queien dins la màquina.
Joan Collell va viure i va veure aquesta realitat i, com Jesús, se li commovien les entranyes i es preguntava: i jo, què puc fer davant de tant patiment?
I li deia a Déu: “Parleu que el vostre servent us escolta! Vull fer la vostra voluntat!”
Quina va ser la resposta que l´Esperit va suscitar a en Joan davant d´aquesta realitat?
El dia 2 de febrer de l’any de la Nativitat del Senyor
de 1891,...al rebedor del seminari
ens reunim Mn. Josep Clará,
la Sra. Roseta Sobrerriba i el que escriu aquestes línees...
per tractar d’obrir una casa i fundar una congregacióamb la finalitat de crear uns tallers cristians, on les joves
obreres, alhora que el pa material, hi trobessin el pa de l’ànima…”
Van començar llogant un pis al Carrer Nou i
allà, les primeresGermanes: Pia Criach
i Carme Soler, van començar recollint als
fills de les noies treballadores i donant aixopluc a aquestes
quanno podien tornar a casa després de la
feina.
M. Pia Criach, primera Serventa del Sagrat Cor i cofundadora.
Tot va començar amb molta pobresa i amb dificultats. La ciutat sencera se’n reia de la Petita Obra del Sagrat Cor, però la plena confiança en Déu d’en Joan i la Pia i el seu amor per a les noies obreresvan superar els obstacles.
Amb l’ajut del bisbe deVic es va poder comprar una casa més gran: la casa del Llorito.
I la Congregació anava creixenti donant testimoni de l’Amor del Cor de Jesúsper a les noies obreres i els pobres en general.
Per ajudar les noies treballadores en Joan i les germanes van obrir un taller de corbates.
Una cuina econòmica a Manresa i cases perquè les noies hi poguessin anar a menjar i a dormir si no tenien temps de tornar a casa des de la fàbrica.
Guarderies pels seus fillets.
escoles I escoles.
I, a poc a poc, el que semblava un somni irrealitzable es va anar convertint en realitat.
I AVUI NOSALTRES SOM AQUÍ!
GRÀCIES
Presentació realitzada per Trinidad GonzálezNúria Monteis
Mínima Congregació de Serventes del Sagrat Cor de JesúsVic
