VISITA A LA LÍNEA DEFENSIVA DE LA GUERRA CIVIL - LA VALLESA

1 DISSABTE 25 D’ABRIL

El proper dissabte 25 d’Abril, “quan el mal d’Almansa a tots alcança”, el departament de

Geografia-Història organitza una visita a la línea defensiva de València de la guerra civil. Es

farà un recorregut de 2:30 hores, aproximadament, per la zona boscosa de la Vallesa, que

pertanyen a l’entorn protegit del riu Túria, amb l’explicació i guía del profesor del departament

José Durbán, especialista en la matèria i amb publicació recent d’un estudi sobre les línees

defensives.

2 HORARIS I TRANSPORT

La millor forma d’arribar a la Vallesa es amb la línea de metro número 1, des de València fins el

baixador de la Vallesa, després de l’estació de la Canyada. El metro arriba un poc abans de

les 10 hores i a eixa hora ens reunirem i començarem la visita a peu. Teniu a continuació un

enllaç per a veure el vostre horari de metrovalència.

http://www.metrovalencia.es/horarios.php?page=143 BAIXADOR DE LA VALLESA

Si preferiu agafar el cotxe particular, ací teniu un enllaç a Google Maps on trobareu la ruta.

Per descomptat vos recomanem l’us de calçat adequat i esmorzar si en voleu.

Si voleu anar amb el cotxe propi, al baixador es pot deixar.

3 ASSISTÈNCIA

Per a saber més o menys els interessats en aquesta activitat, ompli el formulari que tens a

continuació:

https://docs.google.com/a/ceedcv.es/forms/d/1offL2qOLSd_GV9kyUNpP0pL1JiUZ6WxA

8QzLXjCKi6M/viewform?usp=send_form

4 BREU INTRODUCCIÓ HISTÒRICA

Després de l'arribada al mar a Vinaròs, el mes d'abril de 1938, de les tropes del general

Franco i la posterior conquista de Castelló, la Instrucció del Quarter General del

Generalíssim, datada el 27 de juny de 1938, dóna per fet que en les tropes republicanes

concentrades en els fronts de Terol i Llevant,”hi ha Unitats de recent organització, poc

instruïdes i desproveïdes d'elements motoritzats”, el que aconsella, reforçar les tropes que

operen en el sector de Terol de manera que es puga avançar embolicant a l'enemic,

combinant esta acció amb què s'efectua per la costa al sud de Castelló, amb la missió de

“ocupar València” i “apoderar-se de la seua horta.”

L'objectiu final d'estes operacions es fixa en:

“tallar les comunicacions de la plaça de València i de la seua horta amb l'Espanya Roja”

destruint “la major part de l'Exèrcit republicà del Centre d'Espanya, concentrat en

Llevant”.

Els comandaments republicans havien decidit organitzar tres grans sistemes defensius que

permetien la defensa de València, davant de l'avanç de les tropes del general Franco.

La línia XYZ partía de la costa tallant la carretera de Sagunt a Castelló entre Almenara i la

Llosa. Seguint per la serra d'Espadà, tallava la carretera de Sagunt a Terol per Viver i

Jérica, continuava pel sud de Begís buscant la serra de Javalambre en direcció a Arcs de

les Salinas i d'ací a Santa Creu de Moyá.

Línia Immediata a València – Puig

Carasols-: últim i immediat bastió

destinat a defendre València,

s'iniciava en el Puig aprofitant

fins al quilòmetre 11 de la

carretera de València a Llíria les

xicotetes altituds del terreny,

continuava per la Canal creuant el

riu Túria i la carretera de

Manises, buscant el suport dels

Alts dels Carasols.

Les tropes de Franco en el seu avanç per la costa aconseguixen ocupar Nules el 8 de juliol,

el següent pas són les defenses de la Serra

d'Espadà, que s'inicia amb l'ocupació del

vèrtex Puntal i l'arribada a l'ermita dels

Sants de Pedra, el dia 10 de juliol, després

d'estes conquistes s'inicien repetits intents

d'apoderar-se del Castell de Castro, sense

aconseguir-ho, l'avanç en el sector

occidental d'Espadà i la costa quedara

definitivament detingut, en el sector

delimitat per la Casa de Carabiners en la

platja de Nules, l'ermita dels Sants de Pedra

en la Vall D`Uixò i el Castell de Castro a

Alfondeguilla.

BUNKER DE NULES

En el sector oriental de l'Espadà les tropes de Franco avancen fins a aconseguir Aín que no

aconseguixen ocupar, centrant els seus esforços a ocupar les cotes al sud-est de Jinquer,

les denominades ”Mamelles”, després d'aferrissats combats i una numantina resistència per

part de les tropes republicanes, aconseguiren ocupar la primera cota, però el seu avanç

serà definitivament detingut en la segona cota, sense aconseguir ocupar els cims principals

del massís, La Ràpita i Espadà, la XYZ i els seus defensors comencen a perfilar la seua

llegenda, la línia defensiva i els combatents republicans resisteixen i impediran

definitivament l'avanç de les tropes franquistes.

Al sud de Terol, “A l'alba del 13 de juliol, un huracà de foc es va abatre sobres les

posicions republicanes desde Mora de Rubielos a Sarrión i altures que dominaven el nus de

Pomera salvatge”, les forces del CTV italià, a pesar de la resistència numantina que oferix

la 127 Brigada Mixta de la 28 Divisió republicana trenquen les defenses establides en

Sarrión i progressen per la línia definida per la carretera de Teruel-Sagunto arribant el 16

de juliol al pla de Barraques ocupant Pina, Albentosa i Alcotas. El C.E. del Túria, força la

resistència de la 39 Divisió republicana, ocupa Pomera Salvatge i contínua el seu avanç cap

al vèrtex Salada, l'objectiu final és València.

Els dies següents l'avanç pareix imparable, les tropes republicanes de Mora de Rubielos,

inicien el replegament cap a les posicions defensives establides en la línia defensiva XYZ,

davant del risc de ser

assetjades.Del 17 al 20 de

Julio les tropes del Cos

d'Exèrcit del Túria i el C.T.V.

italià aconseguixen ocupar

l'Alt del Ragudo, la Masia del

Sord, Caudiel i el vèrtex

Salada, prenent contacte amb

la línia defensiva XYZ en el

seu sector central que a pesar

dels seus insistents atacs no

aconsegueixen sobrepassar.

Del 20 al 24 de juliol els

combats aconseguiren el seu

punt culminant intentant

trencar les defenses de la

XYZ, en els nuclis de

resistència establits entorn

del vèrtex BUNKER DEL

PUIG

Salada, Bejís, Viver i Caudiel.

La nit del 25 de Julio, les tropes republicanes creuaven l'Ebre, recuperant la iniciativa, la

qual cosa obligava el general Franco a suspendre l'ofensiva sobre València.

La línia defensiva XYZ no va poder ser sobrepassada en cap punt del seu traçat, cedint

únicament alguns destacaments avançats com els de la Llobera a Caudiel i el Vèrtex Salada.

La gran ofensiva sobre València havia fracassat al no poder aconseguir els seus objectius

principales:ocupar València i la seua horta. La missió encomanada a les tropes del Ejército

Popular, encarregades de la defensa de la Línia XYZ s'havia aconseguit amb total èxit.

Testimonis dels intensos combats i de l'esforç fortificador efectuat pels exèrcits, són els

múltiples vestigis que han sobreviscut fins als nostres dies.

Dos línies defensives van ser protagonistes en la defensa de la capital Valenciana, la XYZ

on van ser detingudes les tropes franquistes i la Línia de Defensa Immediata a València

també denominada Puig-Carasoles, que encara que no arribe a entrar en combat, si que

centra un immens treball fortificador al ser l'ùltim baluard en la defensa de València.

LINEA DE LA VALLESA

5 ARTICLE PUBLICAT LEVANTE-EMV DE 6 DE GENER DE 2015

Lastrincherasrepublicanas sedeterioranysiguen sin proteccióndel Consell sieteañosdespués El Consell Valencia de Cultura y la Universitat propusieron que fuera BIC pero el

proceso lleva paralizado desde el año 2009 LAURA SENA PATERNA

•”La red defensiva «Inmediata» desde elPuiga los Carasoles -entre Manises y Riba-roja-, que construyó el Ejército republicano entrelos año 1938y 1939 para proteger la ciudad de la penetración de las tropas rebeldes franquistas durante la Guerra Civil, se deteriora sin que, siete años después de anunciarse, se haya hecho efectiva su protección como Bien de Interés Cultural (BIC) por parte de la Generalitat Valenciana.

A pesar de que en aquel momento se realizaron de forma altruista diversos trabajos, a cargo de grupos ecologistas, de recuperación de la memoria y de investigadores locales, que lograron localizar más de cien elementos defensivos, el conjunto sigue olvidado y sufre el deterioro del tiempo o la destrucción por el paso de nuevas infraestructuras. La línea atravesaba nueve términos municipales desde el Puig hasta los Carasoles, aunque la parte que concentra algunos de los elementos de mayor interés es el bosque de la Vallesa, que desde 2007 forma parte del parque natural del Túria.

En la Vallesa, búnqueres, trincheras, nidos de ametralladoras y abrigos están cubiertos de basuras y son apenas reconocibles por los senderistas, a pesar de estar muchos de ellos en puntos accesibles y junto a los caminos. Los más próximos a la zona urbana de la Canyada se han convertido en vertederos incontrolados de escombros, cristales, muebles e incluso placas y depósitos de fibrocemento que contienen amianto, con el peligro que supone. En alguno de los puntos incluso se detectan restos de cigarrillos y algún mechero reciente, con el consiguiente riesgo de incendio en una zona de pinadas y sotobosque.

La línea Puig-Carasoles es conocida en terminología militar como la «Inmediata» porque fue la que se construyó más cercana a la ciudad de Valencia, dentro de toda la red defensiva XYZ.

La campaña para reclamar su protección la inició en el año 2006 la Coordinadora en Defensa delos Bosques del Túria, que desarrolló el primer estudio de campo. Fue precisamente este grupo el que pidió que fuera declarada BIC.

En septiembre de 20081 a propuesta de este colectivo ecologista, la Universitat de València

emitió un informe favorable a su declaración de BIC, que firmaba el profesor Albert Girona, en el que se recomendaba la «puesta en valor patrimonial». Ese mismo año, el Consell Valencià de

Cultura (CVC) también aconsejó la protección como BIC, como conjunto histórico o como Lugar Histórico. Por entonces, la entonces directora general de Patrimonio, Paz Olmos, ya había anunciado que la red se protegería .

La mayor difusión que ha tenido la línea por parte de las administraciones públicas fue en mayo de 2009 cuando Valencia acogió el congreso europeo Paisajes de Guerra, que organizó tanto el CVC como la Federación Valenciana de Municipios y Provincias. En aquellasjornadas, la red de trincheras, junto a otro patrimonio, recibieron el elogio de expertos europeos. Las ponencias, no obstante, nunca se han publicado.

Finalmente, en diciembre de ese año, la dirección general de Patrimonio presentó un estudio inicial previo a su declaración como BIC. Desde entonces, todo el expediente está paralizado.

El Grupo de Recuperación de la Memoria Histórica, que lidera el socialista Matías Alonso, lamenta que aquel trabajo no se haya materializado en la protección. «Es una muestra más de la falta de interés por este patrimonio por parte de sectores de la derecha valenciana porque todo lo que suene a republicano, o carece de valor o denota hostilidad en ellos». Alonso ve «triste» esa «falta devisión integradora» que «es la misma que se manifiesta en el trato que la derecha da a las víctimas» y considera una falta de respeto que «ni siquiera la conselleria proporcione información a los que participamos entonces sobre si se ha protegido algo».