Vora la mar és nada

Vora la mar és nada l'estimada, 10A

i és olorosa de ruisim marí; 10B

té els canvis de la mar en la mirada 10A

i lliure es gronxa per un blau camí. 10B

Compta les veles a la matinada, 10A

veu a la tarda el cuejant botí, 10B

d'un so de mar és a la nit bressada; 10A

i el meu plany no li vaga de sentir. 10B

Amor, ensenya'm una veu novella 10C

de pro virtut: no pas cantarella 10C

de l'aigua al vent o damnejant esculls: 10D

que la bon recer de l'oblidada quilla 10E

em valgui el so difós de la conquilla 10E

quan serem sols i aclucarem els ulls. 10D

Vora la mar es nada junt amb altres poemes van ser publicats a l'any 1914 al llibre "La

paraula en el vent".

va ser escrit durant el moviment noucentista, principis del segle XX que va acabar al

1923 amb el cop d'estat de primo de rivera. Aquest llibre va ser escrit després d'un

desengany amorós que va viure en els anys que va ser escrit. En aquest poemari hi ha

un rerefons biogràfic. El desengany amorós que va patir, ell estava "enamorat" d'Anna

Domènech i Ballester, filla de l'arquitecte Eduard Domènech i Muntaner. El poema del

que parlo és en un dels pocs en el que es mostren senyals de aquesta història amorosa

de Carner. L'objectiu d'aquest poema si el comprenem bé no es que ens pensem que

ens parla del mar, ja que el mar és com una excusa per parlar de la dona de la que

s'havia enamorat, perquè Anna havia nascut a Canet o sigui molt a prop del

mar, d'aquí el títol de l'obra, és un joc literari, el que Carner fa és poetitzar un mar

irreal, tranquil i controlat, element que respon a l'esperit noucentista. És un poema

amorós, fa un cant a un amor sensible i íntim.

El poema es divideix en dos quartets i dos tercets tots quatre decasíl·labs amb una

rima consonant que presenta el següent esquema:

ABAB ABAB CCD EED

El tema del poema és l‟amor; en la primera estrofa l‟autor ens explica com la seva

estima es indestriable per aquest motiu en cada vers de la primera estrofa aporta

alguna caracterització de l‟estimada, però la descriu basant-se en a comparació del

mar.(marcat en verd), en el segon quartet la comparació entre el mar i l‟estimada i es

produeix en qualsevol moment del dia;pel mati veu les veles dels vaixells que marxen i

per la tarda veu com pesquen els pescadors i a la nit es deixa portar pel soroll del mar;

l‟autor utilitza tres dels cinc sentits per aportar una major sensualitat, en el primer

tercet parla de que vol un amor més seré i íntim i per acabar el segon tercet remarca

que estava molt bé amb la seva estimada.

En aquest poema Carner el que volia expressa no era l‟amor com a essència o

descriure a la seva estimada sinó el que ell pretenia era convertir aquest amor en

poesia ja que la poesia pot ser escoltada.

Per aquest motiu utilitza en els tercets l‟amor de manera vocativa. En els quartets

poetitza sobre l‟amor i en els tercets fa un pas més enllà i reflexiona sobre això.

Cançoneta incerta

Aquest camí tan fi, tan fi, 8 a ¿qui sap on mena? 4b

¿És a la vila o és al pi 8b de la carena? 4b

Un lliri blau, color de cel, 8c diu: -Vine, vine-. 4a

Però: -No passis! -diu un vel 8c de teranyina. 4a

¿Serà drecera del gosat, 8 e rossola ingrata, 4 f

o bé un camí d‟enamorat,8e colgat de mata?4f

¿És un recer per a adormir8a qui passi pena?4f

Aquest camí tan fi, tan fi,8a qui sap on mena?4f

¿Qui sap si trist o somrient 8g acull son hoste? 4h

¿Qui sap si mor sobtadament, 8g sota la brosta? 4h

¿Qui sabrà mai aquest matí 8a a què em convida? 4i

I és camí incert cada camí, 8a n‟és cada vida. 4i

Aquest poema fou escrit en una època on els poetes tenien gran pes, a l‟època

que fou escrit aquest poema Carner va marxar cap Gènova degut a la crisi del

noucentisme i la desconfiança del programa cultural de la Lliga Nacionalista.

Va ser el primer poemari escrit de l‟estranger que és el Cor quiet que és en el

llibre que es troba aquest poema.

El poema comença parlant de que ens porta la vida i si aquesta la coneixerem

amb gent (vila) o sols(el pi), Carner ens planteja diversos camins i dubtes que

ens acabarà plantejant la vida.

A la tercera estrofa planteja un dubte de la vida que és com seran els camins

de la nostra vida bonics o aquells que ens portaran a la mort.

A la quarta i ultima estrofa diu que mai sabrem quin camí em de triat fins que

no l‟haguem triat però que no ens em de preocupa ja que cada camí és una

vida nova.

Al llarg del poema Carner proposa unes preguntes retòriques(marcat en rosa) ;

també trobem polisíndetons( marcat en blau) aquests dos són els recursos

retòrics més utilitzats per l‟autor.

Per acabar l‟anàlisi mètric seria com el següent:

Aquest poema està format per tres estrofes de vull versos amb

combinació de versos octosíl·labs i tetrasíl·labs per tant la combinació de

versos d‟art major i d‟art menor.

La seva rima és consonant on rima la primera amb la tercera i la segona

amb la quarta, els versos octosíl·labs rimen amb els octosíl·labs i els

tetrasíl·labs amb els tetrasíl·labs següent el següent esquema:

ABABCDCD EFEFADAD GHGHAIAI

El Beat Supervivent

La meva pipa jau, i no perilla, 10 A

en un racó de la boca. És mitja nit.10B

Enllà dorm el meu fill, ençà ma filla10 A

i dolça alena missenyora al llit.10B

—Què fa, tot sol? Dotze hores són tocades—10

diuen, veient la ratlla de claror 10

sota la porta, negres, ensonyades 10

les cambres del voltant del menjador. 10

Què faig? Em plau eixa sobirania 10

d'una clapa de llum entre foscors; 10

encara visc mentre ma gent somia, 10

com un supervivent misteriós. 10

Em distreu aquell pom de violetes, 10

aquell rellotge o el meu foc encès; 10

ja del llibre les tímides lletretes, 10

desentrenat com só, no em diuen res. 10

Fuig tot afany d'avui, tota cabòria 10

cavalcant de ma pipa el torterol; 10

i de mon fadrinatge la memòria 10

de puntetes, suau, torna a mon volt. 10

Oh fadrinatge! Espera d'un viatge, 10

prop la fressa dels altres que rellú; 10

o abocament dels ulls a cada imatge, 10

o tremolor davant un colze nu; 10

anar tot sol a respirar les roses 10

d'abril, quan plou, per un carrer oblidat; 10

debatre amb els amics d'estranyes coses 10

en un lloc tot encès, tot entelat, 10

i, no volent cap llei, tenir les flaques 10

que són com borda, subreptícia llei: 10

aquell ficar les mans a les butxaques 10

i arronsar-se d'espatlles com un rei, 10

tancar-se amb una porta que no tanca, 10

mesclar música i pols, taques i flors, 10

i no poder trobar la roba blanca 10

sinó quan d'un calaix ne penja un tros. 10

Sentir pel maig que el cel se'ns encomana, 10

parar-nos tot sovint a mig camí, 10

i anar a jeure tan sols, de mala gana, 10

quan el fanal és roig de tant servir; 10

llevar-se tard, llegir i abandonar-se, 10

dinar quiet al menjador tot buit 10

i fer el descobriment, en aixecar-se, 10

que el sol, cansat, encara besa un fruit. 10

Joventut, fadrinatge! Us allunyeu, 10

no pas massa remots de ma diada,10

com gent que ja ha tombat per la collada 10

però que encar se'n sent alguna veu.10

No em deixàreu, talment, sense riquesa,10

sense desigs i companyons gentils,10

ara que creix ma cella desatesa 10

i els primers cabells blancs lluen subtils. 10

Oh cambres de mos fills, plenes de fades! 10

Oh seny de ma muller, ple de destí! 10

Oh, a mon voltant, mirades confiades 10

que en mi reposen com si fos diví! 10

Qui un temps va ésser l'indolent donzell 10

de sa naixent solemnitat s'espalma 10

i estic empallegat amb un reialme 10

i somric jo mateix de mon mantell. 10

Dotze hores són tocades, tot ho esmenta, 10

la llum amiga es torna indiferenta;10

obro la porta; a la foscor d'enllà 10

camino lent, amb por de profanar, 10

perquè la nit és, com la mort, viventa. 10

Aquest poema esta format per 3 estrofes de20,24 i 12 versos respectivament

endecasíl·labs cadascun d „ells amb rima consonant amb el següent esquema,

rimen els versos imparells amb els imparells i els pars amb els par l‟esquema de

la primera estrofa ser exemple seria:

ABAB

El text parla sobre el pas del temps l‟enyorança del jo poètic a la seva joventut,

trobem el topic del tempus fugit.

En la primera estrofa l‟autor es troba davant de la seva dona i dels seus fills ells

esta despert mentre tothom dorm es distreu amb la porta un llibre.. té una pipa

a la boca i recorda la seva joventut.

En la segona estrofa recorda actes de la seva joventut com per exemple quan

es passava les tardes amb els amics, parla dels horaris, el desordre, les ganes

d‟estar sol tancat a l‟habitació amb una porta que no tancava, el rebuig a les

normes... tot això li porta una melancolia a l‟autor.

En la tercera estrofa diu que ell ja és gran la joventut la té lluny, que ja ha

madurat té una família, li comencen a sortir els cabells blancs, tot li queda molt

llunya els moments, la gent.. però sempre recordarà tot allò amb gran estima i

ara viu la seva maduresa amb la seva família.

Tot queda més a prop de la mort.

El dia revolt

Fes batre de nou el cor que s‟enuja; per cel, terra i mar emporta‟t en folla escomesa la vida planyent,

Oh dia revolt de cel i de pluja

Oh dia esquinçat de sol i de pluja i de vent!

¿qui sap si seran amargues o pies tes deixes? Hi ha ocells que t‟afronten i d‟altres que fugen als nius.

Les frondes, el cel , la boira, la gorga, les bruixes mateixes no sabes si plores o rius.

Potent, en la nau abats de cordatge, regires la vela rompuda; trontolles els arbres del cim a la rel, i menes quadriga que va a la batuda

dels núvols de flama que munten a l‟era del cel.

escampes llavors, polsegueres, auguri de mort i de vida; t‟emportes les fulles cantant a l‟atzar;

i clapes de llum la terra atuïda,

i voltes de rares les escumes els pàl·lids miralls de la mar.

Regolfa ta veu per dins de la serra i sonen les balmes d‟aquesta clamor:

- Desvetlla‟t, oh cor de la terra!,

que viuen i juguen encara, cadells de Cibeles, la Ira i l‟Amor-

Trasbalses la pau en ta via; l‟esclat de ta febre val tot un seguit de centúries; ¿què hi fa si, de cop les

consum? I fins de les fosses aixeques follia

i esborres l‟antiga rodera del seny i el costum.

¿Qui ha vist com avui dansar la tempesta i aquest diamants en flors tremoloses d‟esglai,

i aquesta claror, com una desfeta ginesta,

que alegra i endola l‟espai?

Oh dia revolt de sol i de pluja daurada, oh dia esquinçat de sol i de pluja i de vent,

Mudança amb un els de colors menyspreant cada inútil durada,

desig renovant, desig rebatent!

Salut a la tendre donzella que vela son pit, adés borronat;

a cada semença que romp la tavella,

a qui ja bategui, frisant d‟ésser nat.

Salut a la vida, del fons de la força infinita, Jamai destriada pel savi ni dita en cançó;

i a la visió, en signes volubles escrita, sospirant al lluny en dispersió.

¿serà que l‟acuit, que els aires trasmuda, cridi la Victòria, a so de trompetes, de cants i de renills?

Salut a la Pàtria, en saba de segles crescuda; salut a la Pàtria, no encara nascuda

com l‟hem somiada sos fills.

De Bella terra, bella gent (1918)

El dia Revolt és un poema d‟11 estrofes amb 4 versos cadascuna de rima

consonant amb una irregularitat mètrica ja que totes les estrofes tenen un

nombre de síl·labes que oscil·len entre les 8 i les 25 síl·labes per tant combina

l‟art menor i l‟art major.

El tema del poema és el temps, en la primera estrofa parla del temps que pot

fer un dia la pluja, el sol en la segona estrofa parla del com serà el temps si bo

o dolent parla de la pluja i el bon temps amb la metafora “Les bruixes mateixes

no saben si plores o rius” en la tercera estrofa parla dels nuvols i del vent en la

quarta estrofa continua parlant del temps en la cinquena estrofa parla sobre el

temps i diferents sentiments que es poden relacionar amb el temps en la sisena

estrofa parla de com el temps afecta a les persones i els seus estats d‟ànim, la

setena estrofa parla d‟una tempesta i ens descriu com queden les gotes d‟aigua

als pètals de les flors, en la vuitena estrofa torna a parla del bon i mal temps i

ens fa referència a l‟arc de Sant Martí “ elm de colors” en la novena estrofa

parla d‟una dona que mira al temps amb el seu fill i en les dues ultimes estrofes

parla d‟una pàtria idealitzada per ell que l‟autor sap que no veurà però que li

agradaria que els seus fills poguessin veure.