Web oficial de l'Ajuntament de Santa Coloma de …...SÍNTESI DE RESULTATS DE LA SESSIÓ DE DEBAT DE...

PROCÉS PARTICIPATIU EN EL MARC DE LA

REVISIÓ DEL POUM DE

SANTA COLOMA DE FARNERS JORNADA CIUTADANA DE DEBAT DE L’AVANÇ DEL PLA

Informe de resultats

31 de Juliol de 2009

Espai d’Anàlisi Social 2

CRÈDITS

Realitzat per:

Direcció del taller i elaboració de l’ informe:

Manel Gil López

Dinamització dels grups de treball i tractament de resultats:

Lidia Daza Pérez

Gal·la Santiago Salvat

Amb el suport de:


INDEX

CRÈDITS ........................................................................................................................................2

INDEX ...........................................................................................................................................3

1. INTRODUCCIÓ ........................................................................................................................4

2. ASPECTES METODOLÒGICS DE LA JORNADA CIUTADANA .................................................4

3. PROGRAMA DE LA SESSIÓ......................................................................................................7

4. SÍNTESI DE RESULTATS DE LA SESSIÓ DE DEBAT DE L’AVANÇ DEL PLA..................................8

5. AVALUACIÓ DEL TALLER .......................................................................................................19

5.1. RESULTATS DEL QÜESTIONARI D’AVALUACIÓ.....................................................................19

ANNEX........................................................................................................................................22


1. INTRODUCCIÓ

El present document recull els resultats de la primera sessió de debat ciutadà del

procés participatiu en el marc dels treballs de revisió del Pla d’Ordenació Urbanística

Municipal (POUM) del municipi de Santa Coloma de Farners. El treball d’informació i

debat d’aquesta sessió de participació ciutadana s’ha centrat en el resultat dels

treballs de definició de l’Avanç del Pla d’ordenació urbanística del municipi. Aquest és

el document que defineix els criteris bàsics i proposa els objectius i solucions generals

de planejament que han de guiar els treballs de redacció del Pla per a la seva

posterior aprovació inicial municipal, informació pública i les aprovacions provisional i

definitiva, segons el que estableix la legislació urbanística vigent.

El present document incorpora diferents apartats, començant per un d’inicial dedicat

a fer esment dels aspectes metodològics de la jornada. Seguidament s’incorpora el

programa previst per a la sessió de treball. A continuació s’incorpora una síntesi dels

resultats obtinguts en els grups de treball, en la qual es destaquen les principals idees

debatudes en els mateixos, agrupades per temes. El cinquè apartat està dedicat a

l’avaluació de la sessió des de la perspectiva dels participants. En darrer terme en un

annex s’incorpora el buidament de tota la informació recollida en cada un dels grups

de treball.

2. ASPECTES METODOLÒGICS DE LA JORNADA CIUTADANA

Objectius

L’objectiu de la sessió de treball amb la ciutadania ha estat copsar el posicionament

de la ciutadania envers l’estratègia general plantejada en cada un dels àmbits

recollits en l’Avanç del Pla. Prèviament, la mateixa ha estat comunicada a la població

mitjançant la realització de diverses actuacions comunicatives, entre les quals destaca

principalment la celebració d’una sessió informativa a la ciutadania. També s’ha

organitzat una exposició pública dels principals plànols inclosos en el document

d’avanç de planejament, i els documents de l’Avanç del Pla s’han posat a disposició

de consulta dels ciutadans, tant a l’Ajuntament com a la pàgina web municipal.


Així doncs, el treball s’ha centrat en debatre les estratègies concretes i/o solucions que

es plantegen en cada àmbit, recollint les esmenes i suggeriments que s’han manifestat.

Els àmbits i temes sobre els quals s’ha establert el debat han estat:

- AMBIT 1: Mobilitat i accessibilitat i infraestructures viàries i de serveis:

En aquest àmbit s’han tractat els escenaris i alternatives del model de mobilitat

municipal, principalment en relació als següents temes:

o Mobilitat de vianants

o Mobilitat de bicicletes: proposta ubicació traçat carril-bici

o Mobilitat trànsit rodat: Anella interior de caràcter perimetral (alternatives); nova

proposta de distribució del trànsit intern; variant externa i accessos al nucli i a

urbanitzacions; aparcament

o Traçat eix ferroviari (nova estació, usos desitjables per a espais contigus)

o Transport públic: ubicació parada d’autobusos

o Alternatives per al traçat de la MAT : proposta Ajuntament i proposta

Generalitat.

- AMBIT 2: Alternatives i estratègies de desenvolupament: Model de ciutat

En aquest àmbit s’ha debatut al voltant dels escenaris i alternatives dels diferents

usos del sòl, així com les oportunitats de desenvolupament:

o Escenaris de població i habitatge (previsió de creixement i ubicació nou

habitatge)

o Usos comercials i de serveis

o Usos industrials

o Equipaments i serveis públics

- AMBIT 3: Medi ambient, paisatge i patrimoni

En aquest àmbit s’ha treballat al voltant dels escenaris i alternatives en relació a:

o Propostes per a la preservació d’espais naturals: Rieres, riu i Parc Sant Salvador

o Espais verds i espais lliures

o Patrimoni arquitectònic urbà

o Patrimoni arquitectònic rural


Convocatòria i assistència registrada

La convocatòria a la sessió de treball ha estat oberta a tota la població del municipi, i

s’ha realitzat mitjançant diversos mitjans:

- Una presentació pública dels treballs de l’Avanç del Pla i de la jornada de

debat;

- carta informativa adreçada a les entitats del municipi;

- notificacions a la pàgina web del municipi,

- cartells distribuïts per diferents espais i carrers del municipi.

La confirmació prèvia d’assistència a la sessió era recomanada per tal de facilitar la

previsió per a l’organització de la jornada, i aquesta podia fer-se tant presencialment

com mitjançant telèfon.

S’ha registrat l’assistència de 26 veïns i veïnes del municipi en els grups de treball. S’ha

comptat amb el suport de l’arquitecte i de l’arquitecte tècnic municipals com a suport

per la resolució de dubtes de caràcter tècnic en els grups.

Metodologia:

El treball s’ha desenvolupat mitjançant el debat en grups heterogenis (perfils barrejats).

Els participants han estat distribuïts de manera aleatòria en 3 grups de treball,

cadascun dels quals ha estat conduït per un tècnic/a de l’equip d’EDAS.

Per al desenvolupament del treball en els grups s’ha comptat amb el suport de plànols

temàtics del municipi, en els quals es recollien els principals aspectes del document

d’avanç del planejament.

Dinàmica de treball als grups:

El contingut a treballar en tots els grups de debat era la totalitat d’eixos temàtics i

propostes d’actuació apuntades per l’equip redactor com a possibles.

Per a iniciar el treball, dins de cada eix temàtic, el/la dinamitzador/a ha exposat cada

proposta d’actuació per a continuació el parer dels participants sobre la solució

apuntada per l’equip redactor, recollint el possible acord amb la mateixa, així com les

possibles esmenes i/o alternatives que el grup hagi considerat adient realitzar. En

aquells temes en que era possible escollir diferents opcions d’actuació, s’ha intentat

copsar el posicionament dels participants envers les mateixes.

Per finalitzar la sessió de treball un portaveu de cada un dels grups ha realitzat una

presentació al plenari de les principals conclusions.


3. PROGRAMA DE LA SESSIÓ

La sessió participativa ha tingut lloc el dia 18 de Juliol de 2009 al Cercle Jove,

equipament del municipi. L’ordre del dia previst ha estat el següent:

10:00h (10’) Recepció assistents (EDAS)

10:10h (10’) Presentació institucional

10:20h (10’) Presentació de la dinàmica de treball i distribució del públic assistent en

grups de treball (EDAS)

10:30h (150’) Treball en grups (Conducció: EDAS. Assessorament tècnic: arquitecte

municipal)

13:00h (15’) Pausa

13:15h (45´) Presentació de les principals conclusions dels grups en plenari (portaveus

dels grups)

14:00h (5’) Cloenda de la Jornada


4. SÍNTESI DE RESULTATS DE LA SESSIÓ DE DEBAT DE L’AVANÇ DEL PLA

En aquest apartat es realitza un recull sintètic i relacionat de les aportacions realitzades

en els quatre grups de treball, agrupades en àmbits temàtics.

ÀMBIT 1. Escenaris i alternatives en relació a la mobilitat,

accessibilitat, infraestructures viàries i de serveis

Les principals qüestions tractades durant la sessió participativa en els tres grups de

treball en relació a aquest àmbit temàtic han estat les següents:

1. 1. Model de mobilitat interna municipal (anella viària)

El posicionament dels participants a la sessió de debat sobre les alternatives per definir

el model de mobilitat del municipi ha estat en bona part coincident, tot i que no

plenament consensuat.

Els participants en dos dels grups (Blau i Verd) han manifestat majoritàriament el seu

recolzament al desenvolupament d’una anella viària com a infraestructura que ha de

millorar l’ordenació de la vialitat al nucli de Santa Coloma de Farners.

En canvi, els participants del grup Vermell han refusat la idea general de creació

d’aquesta anella viària com a element estructurador de la mobilitat, donat que es

considera innecessària per al volum de trànsit existent al municipi. Tot i així, si que han

considerat positivament algunes de les propostes concretes incloses, encara que

discrepen de la idea de generar-les totes com a vies estructuradores de la mobilitat,

donat que consideren que això implícitament significa un augment del trànsit per

aquestes vies. En aquest sentit, per exemple, manifesten el seu rebuig a desenvolupar

el traçat que afecta la part de la riera i el Parc de Sant Salvador, que correspon a la

prolongació de l’eix Salvador Espriu- Carretera dels Banys, per tal de preservar la zona.

Al mateix temps, però, es recull el recolzament a desenvolupar aquesta via com a via

urbana local, el que hauria de suposar un menor volum de trànsit. En canvi, veuen

amb bons ulls la connexió de la Carretera d’Anglès amb el Pont de Manyà i que es

pugui convertir en una via estructurant del nucli.


Tot i el recolzament recollit en relació a la proposta de reordenació del trànsit intern del

nucli, amb el desenvolupament de nous vials, també s’han trobat elements a

considerar i tenir en compte:

- En relació al traçat de l’anella a la zona industrial, en un dels grups s’ha considerat innecessari que el seu traçat passi per la part sud del terreny previst per a ús industrial, sinó que es creu més adient que aquesta voltegi just la zona que actualment ja és industrial (més propera al nucli).

- Respecte el tancament de l’anella per l’extrem nord-oest no es recull un posicionament coincident en relació a la necessitat de dur-lo a terme. El que sí és coincident en els grups és l’opció a desenvolupar en cas que es realitzés. En aquest cas, es considera que la millor opció per tal de dur-lo a terme, seria fer-lo passar per darrera del geriàtric (Opció 1- 1.6).

- La futura nova via de la Ronda Nord (1.3) ha estat valorada positivament per a la major part dels participants en tots els grups. En el grup Verd s’ha recollit la necessitat que en la seva urbanització es tingués en compte la ubicació de barreres acústiques naturals que protegeixin els residents del soroll que podria provocar el trànsit que passi per aquesta via.

- En relació a l’obertura de l’Avinguda Joan Maragall, i al desviament del trànsit intern cap a la carretera d’Anglès per aquesta via, descongestionant els carrers, Francesc Camprodon i Sant Sebastià, es recullen algunes opinions diferenciades. Per una banda es copsa un discurs més aviat minoritari, que defensa el manteniment de la situació actual, sobretot perquè afectaria als veïns un augment de trànsit, en una zona que fins ara ha estat residencial. Per altra banda, es manifesta l’acord de la major part de participants, respecte al fet d’obrir aquesta via i connectar-la amb la carretera d’Anglès, potenciant-la com a via estructuradora del trànsit rodat.

- Connexió del C/Garrotxa amb la carretera de Sils. Aquest punt tant sols ha estat tractat en dos dels grups de treball i amb resultats diferents. En el grup Blau no s’ha arribat a un consens respecte a què fer en aquest punt, i fins i tot s’ha plantejat fins a quin punt seria necessari realitzar algun tipus d’intervenció. En el


grup Verd, per altra banda s’ha assolit un consens majoritari en recolzar l’opció 2 (1.5’). EN relació a aquest punt s’ha considerat prioritària la projecció d’una rotonda en la confluència de la carretera de Sils amb el vial paral·lel a la Riera de Castanyet.

1. 2. La variant de la carretera d’Anglès

Un dels elements debatuts en relació a la vialitat ha estat el determinar quina de les

propostes alternatives presentades (1.4 o 1.4’) es considerava més adient per al

territori. El resultat obtingut al respecte indica una total coincidència en els

posicionaments copsats en tots tres grups de treball, en el sentit que l’opció 2 (1.4’) ha

estat considerada la millor per al municipi, per diferents motius, entre els quals destaca:

a) cobreix millor les necessitats actuals de mobilitat, i en aquest sentit és prioritària la

seva construcció,

b) té un menor impacte en el territori,

c) es millora l’entrada al municipi, donat que la rotonda possibilita distribuir millor el

trànsit d’entrada (cap al nucli o la zona industrial).

En el grup Verd, però, s’ha demanat la possibilitat de tornar a considerar el traçat en la

seva primera part, fins a la futura nova estació del tren, per un d’alternatiu que encara

fos menys agressiu amb el territori i que no fes passar la carretera més d’una vegada

per sobre del riu.


Un altre aspecte tractat ha estat la necessitat de realitzar el tram nord de la variant,

que volteja el nucli. En dos dels grups s’ha qüestionat la seva necessitat, donat que es

considera que hi ha alternatives suficients de connexió amb la carretera d’Anglès. En

tots els grups es considera aquesta segona part de la variant com a quelcom

secundari i que caldria desenvolupar abans altres vies tant internes (nou traçat de la

Ronda Nord), com externes al nucli (millora de la connexió amb l’eix transversal a

través del pas per Santa Coloma Residencial.

1.3. Aparcament

En relació a l’aparcament es planteja la necessitat d’ampliar la previsió d’espai a

dedicar-hi, sobretot per millorar la mobilitat en el nucli del municipi. En aquest sentit,

s’ha considerat una estratègia que prioritzaria la provisió de noves places en llocs

propers al centre, per facilitar l’accés a peu, però no en el mateix centre. En aquest

sentit s’han recollit diferents propostes de llocs en els quals seria possible crear noves

places d’aparcament:

ampliació de l’aparcament existent a prop de la riera, per sota de l’Avinguda

Salvador Espriu,

aparcament a la zona dels dipòsits,

aparcament a la zona de l’escorxador.

Poliesportiu: Es proposa fer una reordenació de la zona del Pavelló Esportiu i construir-hi una zona d’aparcament. La construcció d’aquesta zona d’aparcament no hauria de comportar, en cap cas, la pèrdua del pati de l’escola o d’altres serveis que actualment utilitzi. Es pensa en una possible nova ubicació per al Pavelló Esportiu La Nòria cap a la zona de les piscines, però caldria estudiar-ho.


Plaça Firal: En un dels grups de debat ha estat considerada la millor opció per a fer nou aparcament si econòmicament és viable. Es planteja la possibilitat de fer-lo privat.

1.4. Mobilitat per a vianants

Aquest tema tant sols ha estat treballat en un dels grups. En relació a la millora de la

mobilitat dels vianants es proposa:

- Millora del camí del Balneari a Can Miquel. Els participants comenten que hi ha un camí que va del Balneari a Can Miquel que caldria tenir en compte per tal de millorar-lo i netejar-lo.

En aquest sentit es proposa permetre la mobilitat dels vianants o dels cotxes en

funció de dos sectors diferenciats:

Sector 1: Balneari – Gorga d’en Vilar (camí reservat només per a vianants). Sector 2: Gorga d’en Vilar – Sant Miquel (camí per vianants amb possibilitat de vehicle privat amb un trànsit regulat i controlat).

- Recuperació de camins històrics. En concret el grup assenyala que existeix un camí que desemboca a Can Camps (sender de Can Caselles) que es podria netejar i recuperar per a que s’hi pogués circular a peu, sense cotxes.

- Possibilitar l’accés a peu al Pont de Martinet. Tenint en compte que es vol construir l’eix cívic, es comenta que l’accés al Pont de Martinet no és possible fer-lo a peu, i s’hauria de connectar per donar continuïtat al carrer (es podria connectar també amb un carril bici que anés cap a Anglès).


1.5. Mobilitat en bicicleta

Tots els participants han considerat de manera positiva la proposta de carrils bici de

l’avanç de planejament. Tot i així, majoritàriament es recull a tots els grups la voluntat

que la xarxa de carrils bici sigui encara més àmplia. En aquest sentit es recull la

necessitat de senyalitzar camins que actualment són utilitzats per ciclistes. En tot cas es

recull la demanda de diferenciar-los clarament i de protegir-los de la resta de modes

de mobilitat. També es recull la voluntat de crear una xarxa de carrils bici que permeti

interconnectar tots els centres educatius, de manera que la bicicleta pugui arribar a

ser un sistema de transport viable, sobretot per als joves.

1.6. Altres qüestions

- Vies d’accés al municipi: En relació a la vialitat i específicament pel que fa a les vies

que donen accés al municipi, en un dels grups s’ha mostrat preocupació perquè es

considera que l’entrada al nucli de Santa Coloma des de Sils, no ofereix als visitants la

seva millor cara. En el grup es considera important la primera impressió que els visitants

poden tenir del nucli i per aquesta raó s’ha proposat variar el sentit d’alguns carrers,

fent que el carrer Francesc Camprodon sigui de sortida, i que el carrer Francesc

Moragues sigui d’entrada al nucli urbà.

- MAT: En un dels grups ha estat possible debatre en relació als traçats alternatius

d’aquesta infraestructura. En el grup s’ha recollit un posicionament unànime de rebuig

de l’alternativa de traçat presentada per la Generalitat de Catalunya. En canvi la

proposta alternativa presentada pel Consell d’iniciatives per al Medi Ambient de les

comarques de Girona ha estat ben valorada, posant èmfasi en que el traçat hauria

d’anar soterrat el màxim de tram que fos possible. Es considera que aquest segon

traçat, que segueix el traçat de l’Eix Transversal, té un impacte sobre el territori molt

inferior al traçat proposat originalment.


ÀMBIT 2. Alternatives i estratègies de desenvolupament: Model de ciutat

Els principals temes discutits en relació a aquest eix temàtic han estat:

2.1. Model de ciutat

La proposta de l’avanç de planejament d’establir una distribució diferenciada dels

usos del sòl en el municipi en tres franges a cada una de les quals hi hauria predomini

d’un ús particular (residencial, terciari i productiu) ha estat ben acollida en dos dels

grups. Tot i així, en aquests grups s’han qüestionat majoritàriament aspectes com la

ubicació dedicada al sòl industrial a desenvolupar, així com l’extensió de territori

prevista a reservar al mateix, o la necessitat de combinar usos residencials amb els de

caràcter terciari a la zona intermèdia.

En canvi, un tercer grup ha manifestat el seu rebuig a desenvolupar les zones

proposades com a àrees d’oportunitat per a un creixement predominantment terciari-

productiu i productiu. En canvi, es proposa donar-li un ús majoritàriament residencial

(habitatges i equipaments), d’acord amb les zones verdes properes (balneari, riera)

- Usos industrials del sòl

En tots els grups s’han recollit discursos de cautela respecte a la necessitat d’ampliar

les àrees de creixement industrial, i en alguns casos fins i tot de rebuig a les previsions

que es dibuixen al document d’Avanç del Pla.

En el grup Vermell es manifesta unanimitat respecte a no fer créixer el polígon industrial.

El model de ciutat en el que pensen, segons l’expressat, no necessita una zona

industrial de les dimensions que es proposa reservar a l’Avanç del Pla.

Els participants en el Grup Blau han considerat que no és necessari ampliar l’àrea de

creixement industrial. En aquest sentit creuen que si creixés la indústria del municipi

s’hauria de començar densificant i aprofitant al màxim l’espai ja reservat per aquest ús.

En tot cas, si calgués ampliar-la, s’hauria de fer cap a la banda nord-est (darrera de

Can Cuca, direcció Santa Coloma Residencial). Es considera millor opció el desplaçar

la reserva de sòl per a ús industrial cap a la zona de Sant Marçal (sempre excloent el

propi Sant Marçal i voltants), entès també com a manera de connectar Santa Coloma

poble amb Santa Coloma Residencial. La zona prevista inicialment a la proposta del

POUM es proposa reservar-la per a fer-ne un ús residencial. En relació al possible

desenvolupament com a sòl residencial, es pensa en una zona de baixa densitat i amb

poques edificacions.


Els participants en el Grup Verd també s’han manifestat contraris a destinar l’extensió

d’espai prevista en l’avanç de planejament a usos industrials, i són sobretot contraris a

reservar per aquest ús la zona més propera a la riera fins a l’extensió de l’actual carrer

Francesc Moragas. En relació a l’ús que caldria donar a la zona no desenvolupada en

aquest sector, el grup no arriba a un acord, existint dos posicionaments. Per una banda,

es manifesta un posicionament minoritari en el grup, que considera que caldria

mantenir aquesta zona com a sòl no urbanitzable. Per altra banda, la major part dels

participants en el grup consideren que aquesta zona caldria destinar-la a zona de

serveis, equipaments i zona verda.

Si que s’està manifesta acord en el fet que la zona industrial hauria de quedar ben

diferenciada amb una zona verda que la limités.

Respecte al sòl industrial els participants en el Grup Verd han considerat que caldria

endreçar el municipi traslladant els espais industrials existents i previstos al nucli urbà a

la zona industrial. En aquest sentit, el grup considera que la possibilitat de

desenvolupament del Sector Y com a zona industrial no s’adequa amb la idea

d’endreçar el territori diferenciant els possibles usos del sòl que defensa l’Avanç del Pla.

Per tant, es consideraria adient torbar una solució que permetés no desenvolupar com

a sòl industrial aquest sector. Per altra banda, els participants en el Grup Vermell també

han manifestat la seva oposició a desenvolupar el Sector Y com a industrial, i en canvi

veurien positivament que es destinés a usos residencials i d’equipaments. En el Grup

Blau també s’ha considerat que caldria modificar la classificació del Sector Y. Es

considera adient potenciar la zona sud (entre la carretera dels Banys/Av. Salvador

Espriu i la Riera) com un espai verd lúdic, de serveis i de passeig. Es vol mantenir

aquesta zona lliure d’indústria, i en aquest sentit el grup es posiciona en contra el


sector Y. Es vol oferir un espai per on poder passejar i fer una oferta d’equipaments i

serveis públics, dedicada al lleure.

- Usos residencials del sòl

Al Grup Blau s’ha recollit acord explícit respecte a la proposta de l’Avanç del Pla que

preveu la concentració de la construcció de nou habitatge a la façana Nord del

municipi (a partir de les urbanitzacions ja existents fins el traçat que dibuixa l’anella). El

grup es mostra d’acord en seguir el creixement residencial per aquesta zona i ubicar-hi

cases i/o pisos de poca alçada.

En altre sentit, el Grup Vermell ha manifestat el seu rebuig a la possibilitat de promoure

nou habitatge al sector ubicat entre l’avinguda Sant Salvador Espriu, el passeig de Sant

Salvador i la riera (zona de la piscina i IES). Es considera que espot dedicar a fer més

equipaments, però sense construir més habitatges, i concretament edificis.

- Usos terciaris (serveis i equipaments) del sòl

Com s’avançava anteriorment no tots els grups consideren que s’hagués de

desenvolupar aquesta zona tal i com s’ha plantejat. Tot i així dos dels grups manifesten

el seu acord amb la mateixa. En relació a aquest aspecte s’ha recollit la demanda

què el desenvolupament d’aquesta zona hauria de preveure també la construcció

d’habitatges.

En relació a la proposta de nous equipaments per al municipi en un dels grups s’han

recollit les següents demandes:

• Es proposa la construcció d’una guarderia a Santa Coloma Residencial.

• Fer un camp de futbol nou. Es proposa fer una intervenció global a l’àrea del camp

de futbol actual, on es pogués construir una zona de pàrquing. Això seria possible

reubicant el camp de futbol al costat de la piscina, sense que això suposés deixar

sense pati a l’escola Sant Salvador.

• Un dels participants es fa ressò del fet que recentment s’ha creat una associació

per a reivindicar la construcció d’una pista d’atletisme aprofitant el camp de futbol

de terra (a la zona del Pavelló Esportiu La Nòria). Es connecta aquesta demanda

amb la proposta de fer una reordenació de la zona, contemplant també

l’aparcament i respectant el pati de l’escola.

• A la banda sud de l’anella viaria es proposa fer equipaments, entenent tota

aquesta zona com un espai lúdic, de passeig, on poder gaudir d’una zona verda, i

alhora disposar de serveis i equipaments per als ciutadans i ciutadanes.


ÀMBIT 3. Escenaris i alternatives en relació al medi ambient, paisatge i patrimoni

Les principals qüestions tractades en els diferents grups en relació a aquest eix temàtic

han estat:

3.1. Espais verds i espais lliures (eix cívic, parcs, passejos,...)

A tots els grups es recull la necessitat d’ampliar les zones verdes del nucli urbà del

municipi. La proposta recollida per l’Avanç del Pla de creació de nous eixos cívics ha

estat molt ben acollida per tots els participants. En aquest sentit, s’ha valorat

positivament que les noves vies proposades per a l’anella viària contemplin el seu

desenvolupament amb aquestes caràcter cívic, amable per als vianants, en els que

s’hauria de prioritzar la creació d’espais verds i que convidin al passeig i a la utilització

de la via pública per part dels ciutadans i ciutadanes.

Fins i tot en el Grup Verd es demana la creació de més eixos cívics que els proposats,

sobretot a vies ja existents al nucli. En aquest sentit, i en consonància amb la

proposta de distribuir el trànsit intern cap a l’Avinguda Joan Maragall, es proposa de

transformar en eix cívic el Carrer Sant Sebastià i el Carrer Francesc Camprodón,

enllaçant amb els que proposa l’Avanç del Pla en la zona del Carrer Llobregat i

Carrer Mestral. També es considera necessari que l’Avinguda Joan Maragall, encara

que absorbeixi major trànsit intern, pugui ser considerada com a eix cívic. També es

proposa de convertir en eix cívic l’Avinguda Salvador Espriu, el Carrer Joan Riera i la

Carretera dels Banys, enllaçant amb un nou front de protecció natural que limitaria

el nucli amb la riera fins el Magma.


En el Grup Verd s’ha considerat totalment necessària la creació d’una zona de

protecció natural que constitueixi el límit del nucli amb la riera, coincidint amb les

noves zones a desenvolupar. Aquest espai es podria desenvolupar com a zona verda

i/o passeig per a vianants i bicicletes.

En relació a la creació de nous espais verds, en el Grup Blau s’ha considerat insuficient

la zona verda a dins del municipi, i en aquest sentit es reclama potenciar-ne la seva

construcció. Per ampliar les zones verdes al municipi es proposa enjardinar les places ja

existents, i conservar i protegir els jardins interiors de les edificacions del poble.

També s’ha considerat adient potenciar la zona sud (entre la carretera dels Banys/Av.

Salvador Espriu i la Riera) com un espai verd lúdic, de serveis i de passeig.

En el Grup Vermell s’ha recollit una proposta consensuada per tots els participants

segons la qual caldria obrir un passeig des de Can Malladó a la Font Picant.

3.2. Preservació d’espais naturals

En relació a aquesta qüestió en dos dels grups s’ha recollit la voluntat d’augmentar el

màxim possible els marges de les rieres per tal de contribuir a la preservació de les

mateixes, i així contribuir també a augmentar els espais verds en el nucli.

En el Grup Vermell s’ha considerat necessari connectar el Parc de Sant Salvador amb

la part del balneari. Consideren que s’ha d’ampliar al màxim els voltants del riu al parc

de Sant Salvador i donar-li continuïtat. També s’ha recollit en aquest grup la necessitat

de preservar el màxim d’espai de la zona de Sant Marçal.


5. AVALUACIÓ DEL TALLER

Tot mecanisme participatiu és un procés on els agents implicats han d’aprendre noves

maneres de treballar i relacionar-se per tal de construir conjuntament. Aquesta vessant

educativa del procés suposa també, entre d’altres aspectes, un aprenentatge continu

sobre la manera d’organitzar i conduir el procés per assolir els objectius marcats

prèviament. Per aquesta raó copsar la percepció dels participants mitjançant

mecanismes d’avaluació del procés és un dels elements que cal tenir en compte per

recollir indicadors de la seva qualitat i per implementar millores en el mateix. L’objectiu

de l’avaluació és doncs, identificar aspectes de millora en les dinàmiques

desenvolupades. Amb aquesta intenció s’ha dissenyat un qüestionari que,

complimentat voluntàriament pels participants a l’acabament del taller ciutadà, ens

permet avaluar diferents aspectes del procés.

5.1. RESULTATS DEL QÜESTIONARI D’AVALUACIÓ

S’han recollit les valoracions d’un total de 26 participants. El 64,0% de les valoracions

pertanyen a homes i el 36,0% a dones.

Pel que fa a l’edat dels participants que han donat resposta al qüestionari d’avaluació,

un 4,9% es tractava de persones de com a màxim 30 anys. Un 78,3% es tractava de

persones d’entre 31 i 60 anys. En darrer terme, un 17,4% eren persones de més de 60

anys.

En relació a l’adscripció a entitats i associacions del municipi, un 75,0% dels participants

que han donat resposta al qüestionari pertanyen a algun tipus d’associació de la vila.

La següent taula recull les valoracions mitjanes assolides per cada un dels aspectes

avaluats pels participants en una escala compresa entre 0 i 10 punts:


Informació

tècnica facilitada

Claredat objectius del taller de debat

Dinàmica de grups

Durada sessió

Possibilitat de

manifestar lliurement les idees pròpies

Actuació equip de

participació ciutadana

Grau de satisfacció

global

Número de

respostes 16 24 25 25 25 25 24

Valoració mitjana 6,20 7,33 7,44 4,96 8,64 8,16 7,50

En general les valoracions recollides mostren puntuacions elevades, per sobre dels sis

punts. Tant sols la valoració del temps dedicat al debat ha estat considerat insuficient i

no arriba a superar una valoració de cinc punts sobre un total de deu.

A continuació es presenten les valoracions assolides per a cada ítem avaluat,

agrupades en els següents intervals:

- de 0 punts a 4 punts, nota insuficient,

- 5 punts, nota ni suficient ni insuficient,

- entre 6 i 10 punts, nota suficient.

Possibilitat de manifestar idees lliurament. L’aspecte de la jornada valorat més

positivament, amb una mitjana de 8,64 punts sobre 10, ha estat el fet que la

dinàmica de la jornada ha permès als participants la manifestació lliure de les seves

idees. Un 92,0% dels participants estan d’acord amb aquest fet.

D'acord92,0%

Ni acord ni

desacord4,0%

En desacord

4,0%


Valoració de l’actuació de l’equip de dinamització. La valoració de l’equip

encarregat de dinamitzar la sessió ha obtingut una mitjana de 8,16 punts sobre 10

punts possibles, sent un 88,0% el percentatge de participants que l’han valorat amb

sis o més punts.

Bé88,0%

Regular12,0%

Valoració de la dinàmica de grups. La dinàmica de treball ha assolit una nota

mitjana de 7,44 punts, havent estat valorada positivament per més de 8 de cada 10

enquestats.

Gens adient4,0%

Ni poc ni molt

adient12,0%

Adient84,0%


Durada de la sessió de treball. L’aspecte amb una menor valoració ha estat el

temps dedicat al debat del contingut de la sessió, amb una nota mitjana de 4,96

punts. Tot i així, més de la meitat dels participants l’han considerat suficient.

Suficient52,0%

Insuficient36,0%

Ni suficient ni insuficient

12,0%

Valoració de la informació tècnica aportada. Aspecte valorat de mitjana amb 6,2

punts, ha estat considerada com a suficient per un 68,8% dels enquestats.

Ni suficient ni insuficient

12,5%

Insuficient18,8%

Suficient68,8%


Grau de satisfacció global dels participants. El grau de satisfacció global amb la

participació en la jornada ha assolit una nota mitjana de 7,5 punts sobre 10 possibles.

Un 83,3% dels enquestats han valorat aquest element amb notes compreses entre

els 6 i els 10 punts.

Ni satisfet ni insatisfet

12,5%

Insatisfet4,2%

Satisfet83,3%

Entre les demandes recollides per tal de millorar futures sessions de debat destaquen les

següents:

- Facilitar amb anterioritat a la sessió l’ordre del dia i els materials a treballar

(documentació i plànols) per preparar millor les intervencions.

- Demanda de major disponibilitat de temps per al debat.

- Possibilitat de debatre tots els grups en conjunt.

- Presència dels tècnics de l’equip redactor per comentar les propostes i ajudar a

valorar viabilitat tècnica d’alternatives.

- Plànols més clars, superposables entre sí, i amb d’altres del planejament vigent.

Utilització de noves tecnologies (Google Earth, transparències...)

- Equilibrar els torns de paraules i centrar el debat en algunes ocasions.


ANNEX


L’annex recull el total d’aportacions realitzades pels participants en cada un dels

grups de treball organitzats en el taller ciutadà.

PARTICIPANTS

El taller va comptar amb l’assistència d’un total de 27 persones.

Agustí Corominas Ubach Albert García Albà

Albert Puig Cantalozella Alexandra Masó Llorente

Anna Camps Assumpció Cantalozella Mas

Concepció Oriol Conxita Canós

Dolors Riera Anglada Enric Tolosa Serrat

Jaume Pera Jesús Mercader

Joan Rosa Joaquim Casadellà Joaquim Trias i Mas Joaquim Trias Tolosa José Medinilla López

Josep Maria Puig i Vendrell Josep Ruiz Garcia

Laura Viñolas Montse Oriols Juanux Pere Parera Hidalgo

Ramón Cantal Sureda Ramón Vilahur Fornes

Ruth Sánchez-Garrido Montejo Santi Ramos

Susagna Riera Anglada


GRUP DE TREBALL VERD

Format per 8 participants:

Alexandra Masó Llorente

Anna Camps

Dolors Riera Anglada

Joaquim Trias i Mas

Josep Maria Puig i Vendrell

Pere Parera Hidalgo

Ramón Cantal Sureda

Santi Ramos

Moderat per: Manel Gil

DEBAT AL GRUP VERD:

El debat en el grup verd ha estat intens al voltant dels àmbits temàtics que han estructurat la sessió,

amb una participació elevada de la major part dels integrants del grup.

El debat en el grup ha començat per l’àmbit 2, el dedicat a aspectes relacionats amb el model de

ciutat desitjable per a Santa Coloma de Farners i a les alternatives i estratègies de desenvolupament.

Seguidament es va treballar l’àmbit temàtic dedicat al paisatge i les zones verdes del nucli urbà, per

finalitzar breument amb el tractament de qüestions relatives a la mobilitat i infraestructures viàries.


ÀMBIT 1. Escenaris i alternatives en relació a la mobilitat,

accessibilitat, infraestructures viàries i de serveis

Mobilitat de

bicicletes

En relació a aquest tema els integrants del grup consideren que la proposta que

realitza l’Avanç del Pla es podria ampliar. En aquest sentit s’han mostrat d’acord en

augmentar la xarxa de carrils bici al nucli, enllaçant entre sí les escoles i els

instituts de manera que sigui un sistema viable de transport per als escolars.

En relació als carrils bici s’ha especificat que haurien d’estar protegits i marcats de

manera que fossin clarament diferenciables de la resta de vials.

En relació al trànsit rodat s’han tractat els següents temes:

• La variant de la carretera d’Anglès. - En relació a la proposta d’alternativa a l’actual carretera d’Anglès, el grup ha

optat per l’opció 2 (1.4’.) que passa més a prop de la zona industrial i que permet

tancar l’anella viaria en aquest sector.

Es proposa, però, modificar el traçat entre el carrer Francesc Moragas i la rotonda

on s’ubicarà la nova estació, per tal d’evitar passar més d’una vegada per sobre

del riu, com ho fa el traçat proposat.

Un altre aspecte debatut ha estat la necessitat de fer el tram nord de la variant,

que volteja el nucli,i es considera que hi ha alternatives com l’Eix transversal que


Mobilitat

trànsit rodat

ja donen sortida al trànsit que va en direcció a Anglès. En aquest sentit el grup es

posiciona en contra de desenvolupar aquest tram de la variant, en cas que no

sigui necessari. Si finalment no es fes aquesta part de la variant, caldria limitar el

pas de vehicles pesants al nucli, desviant-lo per altres vies.

• Vies de distribució al casc urbà (anella viària) En termes generals el grup es posiciona a favor del desenvolupament d’aquesta

anella viària com a infraestructura que ha d’ajudar en l’estructuració de la

vialitat al municipi.

El grup assenyala alguns aspectes a tenir en compte:

- La futura nova via de la Ronda Nord (1.3) caldria que fos urbanitzada amb

proteccions (naturals i artificials) que actuessin com a barrera acústica davant el

soroll que podria provocar el trànsit que passi per aquesta via.

- En relació al tancament de l’anella viària per l’extrem Nord-Oest, el grup creu

més convenient apostar per l’opció 1 (1.6).


- En la connexió del C/Garrotxa amb la carretera de Sils el grup ha manifestat el seu suport a mantenir l’opció existent actualment (opció 1.5.) que permet comunicar el vial amb el Parc de Sant Salvador. En aquest punt s’ha fet especial èmfasi en la necessitat de projectar una rotonda en la confluència de la carretera de Sils amb el vial paral·lel a la Riera de Castanyet.

• L’avinguda de Joan Maragall En relació a l’obertura d’aquesta via i la seva transformació en un vial principal per

a la distribució del trànsit intern, el grup manifesta majoritàriament el seu acord,

donat que permetrà una millor fluïdesa. De tota manera es destaca que fins ara

aquest ha estat un carrer amb poc trànsit i que el veïnatge podria manifestar cert

desacord.

Aparcament

En relació a l’aparcament el grup considera que cal ampliar-ne la previsió

d’espai a destinar-hi, i destaca els possibles espais:

- ampliació de l’aparcament existent a prop de la riera, per sota de

l’Avinguda Salvador Espriu,

- aparcament a la zona dels dipòsits,

- aparcament a la zona de l’escorxador.



Model de

ciutat

El grup manifesta el seu acord amb la proposta de l’Avanç del Pla d’establir una

distribució diferenciada dels usos del sòl en el municipi, diferenciant tres franges

en les quals es preveu que predominin diferents usos: una en la qual predominaria

l’ús residencial, una segona de transició en la que hi hauria predomini dels usos de

serveis i una tercera de caràcter predominantment industrial. Tot i així es

considera que en la zona de serveis també caldria preveure la possibilitat de

permetre alguns espais per a usos residencials. Existeixen, però aspectes en els

quals es discrepa, sobretot en relació a l’ocupació dels espais més propers a la

riera:

• Espai destinat a usos industrials - En relació a la previsió de sòl industrial, el grup considera que no és necessari

destinar tant d’espai com es proposa a l’Avanç del Pla. En aquest sentit es creu convenient limitar la zona industrial fins al límit que suposaria la prolongació del Carrer Francesc Moragas, i fins i tot no en tota la seva extensió. La zona industrial hauria de quedar ben diferenciada de la zona contigua amb el desenvolupament d’una zona verda a mode de límit.

- En relació a l’ús que caldria donar a la zona no desenvolupada en aquest sector el grup no arriba a un acord, existint dos posicionaments. Per una banda, es manifesta un posicionament minoritari en el grup, que considera que caldria mantenir aquesta zona com a sòl no urbanitzable. Per altra banda, la major part dels participants en el grup consideren que aquesta zona caldria destinar-la a zona de serveis, equipaments i zona verda.

- En relació als espais industrials existents al nucli es considera que caldria endreçar el municipi, portant aquestes industries a la zona industrial.

- El grup considera que la possibilitat de desenvolupament del Sector Y com a zona industrial no s’adequa amb la idea d’endreçar el territori diferenciant els possibles usos del sòl que defensa l’Avanç del Pla. En aquest sentit es consideraria adient torbar una solució que permetés no desenvolupar com a sòl industrial aquest sector.



Espais verds i

espais lliures

(eix cívic,

parcs, ...)

• Eixos cívics En línies generals tot el grup es manifesta d’acord amb la proposta de

l’Avanç del Pla de crear eixos cívics com a espais amables per als vianants,

en els quals potenciar la creació d’espais verds i que convidin al passeig i la

utilització de la via pública.

Fins i tot proposen la creació de més eixos cívics que els que es proposen a

l’Avanç del Pla, sobretot a vies ja existents al nucli. En aquest sentit, i en

consonància amb la proposta de distribuir el trànsit intern cap a l’Avinguda

Joan Maragall, es proposa de transformar en eix cívic el Carrer Sant Sebastià

i el Carrer Francesc Camprodón, enllaçant amb els que proposa l’Avanç del

Pla en la zona del Carrer Llobregat i Carrer Mestral.

També es considera necessari que l’Avinguda Joan Maragall, encara que

absorbeixi major trànsit intern, pugui ser considerada com a eix cívic.

També es proposa de convertir en eix cívic l’Avinguda Salvador Espriu, el

Carrer Joan Riera i la Carretera dels Banys, enllaçant amb un nou front de

protecció natural que limitaria el nucli amb la riera fins el Magma.


• Zona de protecció de la riera respecte del nucli

El grup considera que és totalment necessari crear una zona de protecció natural

que sigui límit del nucli amb la riera, en les noves zones a desenvolupar . En

aquesta zona seria possible fer zona verda i/o un passeig per a vianants i amb

carril bici.

En general es constata la voluntat que s’augmenti els marges de totes les rieres

per tal de contribuir a la seva preservació, i augmentar els espais verds en el nucli.


GRUP DE TREBALL BLAU


Albert García Albà

Albert Puig Cantalozella – Revista Ressò

Assumpció Cantalozella Mas

Jaume Pera – Sopa de Pedres (ERC)

Jesús Mercader – Sopa de Pedres (ERC)

Josep Ruiz Garcia

Ramón Vilahur Fornes

Ruth Sánchez-Garrido Montejo

Moderat per: Gal·la Santiago

DEBAT AL GRUP BLAU:

Els participants en el grup de debat Blau eren ciutadans i ciutadanes amb residència diferents parts

del municipi de Santa Coloma de Farners: el centre, Pl. Farners, carrer St. Pere, Can Camps o voltants

de l’institut.

El debat en el grup va començar per l’àmbit 1, dedicant-ne més de la meitat del temps disponible al

debat dels temes relacionats amb la mobilitat, l’accessibilitat i les infraestructures viàries.

Seguidament es va treballar l’àmbit temàtic dedicat al model de ciutat i els possibles usos del sòl, per

finalitzar breument amb el tractament de qüestions relatives al medi ambient, el paisatge i el

patrimoni.

Durant el debat s’ha recollit en el grup certa preocupació per l’existència diferents normatives,

planejaments i projectes d’intervenció sobre el territori els quals haurien de seguir una mateixa

direcció en relació al territori, de manera que no puguin ser contraposats ni contradictoris entre sí.


ÀMBIT 1. Escenaris i alternatives en relació a la mobilitat, accessibilitat, infraestructures viàries i de serveis

Mobilitat de

vianants

En relació a la millora de la mobilitat dels vianants es proposa:

Millora del camí del Balneari a Can Miquel. Els participants comenten que hi ha un camí que va del Balneari a Can Miquel que caldria tenir en compte per tal de millorar-lo i netejar-lo.

En aquest sentit es proposa permetre la mobilitat dels vianants o dels cotxes

en funció de dos sectors diferenciats:

- Sector 1: Balneari – Gorga d’en Vilar (camí reservat només per a vianants).

- Sector 2: Gorga d’en Vilar – Sant Miquel (camí per vianants amb possibilitat de vehicle privat amb un trànsit regulat i controlat).

Recuperació de camins històrics. En concret el grup assenyala que existeix un camí que desemboca a Can Camps (sender de Can Caselles) que es podria netejar i recuperar per a que s’hi pogués circular a peu, sense cotxes.

Possibilitar l’accés a peu al Pont de Martinet. Tenint en compte que es vol construir l’eix cívic, es comenta que l’accés al Pont de Martinet no és possible fer-lo a peu, i s’hauria de connectar per donar continuïtat al carrer (es podria connectar també amb un carril bici que anés cap a Anglès).

Mobilitat de

bicicletes

Tot el grup ha considerada adient la proposta de carril bici al voltant de l’anella viària prevista.


Mobilitat

trànsit rodat

En relació al trànsit rodat s’han tractat els següents temes:

La variant de la carretera d’Anglès. - Com a resultat del debat el grup ha conclòs de manera consensuada el

refusar la opció 1 de la proposta d’alternativa a l’actual carretera d’Anglès (1.4). En canvi, els participants han decidit mostrar-se d’acord amb la opció 2 (1.4’.) El grup ha debatut llargament els pros i contres de les dues opcions de variant proposades (la 1.4. i la 1.4’). Finalment s’aconsegueix un consens en contra de la proposta 1.4. (la que es dibuixa més enllà de Sant Marçal, més allunyada del municipi), i a favor de la 1.4’. Es considera que aquesta segona opció:

a) cobreix millor les necessitats actuals de mobilitat, i en aquest sentit és

prioritària la seva construcció,

b) té un menor impacte en el territori (no l’esgarra tant),

c) es millora l’entrada al municipi, ja que la rotonda possibilita distribuir

millor el trànsit d’entrada (cap al nucli o la zona industrial).

- En relació amb aquest tema, el grup també considera necessari desenvolupar el primer tram de la variant (fins a la futura nova estació) abans que desenvolupar la segona part que passaria pel Nord. En aquest sentit es considera que la connexió amb la carretera d’Anglès és suficient, i no és necessari construir la segona part de la variant (a partir de l’alçada de l’estació de tren). Per tant, s’hauria de prioritzar la construcció del primer tram de la variant (1.4’). A més, es creu que la connexió amb la carretera d’Anglès de moment és suficient, mentre que s’haurien de potenciar altres connexions exteriors possibles com per exemple la connexió amb l’eix a través del pas per Santa Coloma residencial. Es considera exagerada la inversió en la variant, no es considera necessari, ja que les necessitats del poble es poden cobrir millorant la connexió amb l’eix (el pas per Santa coloma residencial suposa poca diferència de temps respecte la variant), i obrint l’Av. Joan Maragall. Així, no es considera necessària la construcció de la variant en quan a infraestructura que connecta amb la carretera d’Anglès; tot i així, no es descarta per a possibles necessitats futures, però no és prioritària.

Vies de distribució al casc urbà (anella viària) En termes generals el grup es posiciona a favor del desenvolupament d’aquesta

anella viària com a infraestructura que ha d’ajudar en l’estructuració de la

vialitat al municipi. Es considera molt necessari desviar i repartir el trànsit


d’entrada al municipi a d’altres vies que no traspassin el nucli i així

descongestionar el trànsit actual.

El grup assenyala 3 punts en els quals especifiquen que caldria tenir en compte

les següents qüestions:

- El traçat de l’anella a la zona industrial hauria de creuar-la, no voltejar-la pel sud: No es considera necessari fer passar l’anella per la part sud del terreny previst per a ús industrial, sinó que es creu més adient que aquesta voltegi just la zona que actualment ja és industrial (més propera al nucli).

- El tancament de l’anella per la punta nord-oest s’ha de fer per darrera el Geriàtric: El grup es posiciona en contra del traçat per sobre del C/Puig Fortí (passant per davant del Geriàtric), ja que el veuen com un desdoblament del mateix carrer Puig Fortí. El grup exposa que és millor desviar el trànsit cap a la zona nord de l’anella i no construir aquest vial; en l’única situació que es veu positiu fer aquest nou vial és amb la condició que es plantegés com una via verda, de passeig, sense trànsit rodat. De totes maneres, es posicionen en contra i creuen que el trànsit d’aquesta zona nord ha d’anar per l’anella, i amb la construcció d’aquesta, el carrer Puig Fortí podria passar a ser d’una sola direcció.


- Connexió del C/Garrotxa amb la carretera de Sils. No s’arriba a un consens respecte a donar continuïtat al C/Garrotxa per connectar-lo amb la carretera de Sils. S’hauria de valorar el que comportaria fer aquesta connexió, i si realment és necessària en la mobilitat del municipi; ja que algunes veus defensen que la connexió actual del municipi amb la carretera és suficient. No s’acaba de veure clar fer aquesta connexió, i sobretot pels costos mediambientals que comportaria. Malgrat el grup està dividit i hi ha opinions en contra i a favor d’aquesta actuació, tots els membres destaquen que si finalment es portés a terme, hauria de ser una actuació emmarcada en una intervenció de caràcter global a tot el territori, que no es limités al traçat de la carretera i prou.

Avinguda Joan Maragall. Tot el grup es posiciona a favor d’obrir l’avinguda Joan Maragall i connectar-la

amb la carretera d’Anglès.

També es recull positivament la proposta de potenciar aquesta avinguda com a

via estructuradora del trànsit rodat del municipi, sobretot pensant en els

vehicles que volen connectar amb la carretera d’Anglès o anar fins el centre del

municipi, amb l’objectiu d’alliberar trànsit del carrer Francesc Camprodon.

L’accés al municipi. Es percep un descontentament general en el grup pel que fa a la visió que

ofereix actualment el municipi quan s’hi accedeix a través de la carretera de

Sils. Es proposa variar el sentit dels carrers i fer el carrer Francesc Camprodon

de sortida, i el carrer Francesc Moragues d’entrada per tal de millorar la primera

visió del municipi.


Aparcament

En relació a l’aparcament el grup considera que cal ampliar-ne la previsió

d’espai a destinar-hi, sobretot per millorar la mobilitat en el nucli del

municipi. En aquest sentit, pensen que s’ha d’ampliar la zona d’aparcament

als voltants del municipi, creant aparcaments de dissuasió.

Ampliar les zones d’aparcament (a prop, però no al mateix nucli). Es considera que cal ampliar l’aparcament en zones pròximes al nucli, pensant

en la gent que es desplaça al municipi en cotxe i vol anar al centre. Es prefereix

ubicar les noves zones d’aparcament en espais no molt allunyats del centre

però no en el mateix, per tal d’evitar el pas dels vehicles pel nucli del municipi.

El grup proposa 4 possibles zones d’aparcament en el següent ordre de

prioritat:

1. Poliesportiu: Es proposa fer una reordenació de la zona del Pavelló Esportiu i construir-hi una zona d’aparcament. La construcció d’aquesta zona d’aparcament no hauria de comportar, en cap cas, la pèrdua del pati de l’escola o d’altres serveis que actualment utilitzi. Es pensa en una possible nova ubicació per al Pavelló Esportiu La Nòria cap a la zona de les piscines, però caldria estudiar-ho.

2. Plaça Firal: Si econòmicament és possible, es considera la millor opció. Es planteja la possibilitat de fer-lo privat.

3. Al costat de l’escorxador. 4. Als dipòsits: Accedint per la carretera d’Anglès, al carrer Lluís Mont,

buidar a l’alçada dels dipòsits, i crear una espècie de pàrquing cobert. Estudiar si el cost d’aquesta construcció supera en molt el cost de la construcció a la Plaça del Firal, i sospesar les dues opcions.



Escenaris de

població i

habitatge

S’assenyala la zona on està prevista la construcció de nou habitatge contemplada a la façana Nord del municipi (a partir de les urbanitzacions ja existents fins el traçat que dibuixa l’anella). El grup es mostra d’acord en seguir el creixement residencial per aquesta zona i ubicar-hi cases i/o pisos de poca alçada.

Usos terciaris

S’observa la zona de serveis prevista a Santa Coloma Residencial, i malgrat cap dels participants és d’aquesta zona, es considera positiu dotar-la de serveis.

Usos

industrials

El grup considera que no és necessari ampliar l’àrea de creixement industrial. En aquest sentit creuen que si creixés la indústria del municipi s’hauria de començar densificant i aprofitant al màxim l’espai ja reservat per aquest ús. En tot cas, si calgués ampliar-la, s’hauria de fer cap a la banda nord-est (darrera de Can Cuca, direcció Santa Coloma Residencial). Es considera millor opció el desplaçar la reserva de sòl per a ús industrial cap a la zona de Sant Marçal (sempre excloent el propi Sant Marçal i voltants), entès també com a manera de connectar Santa Coloma poble amb Santa Coloma Residencial. La zona prevista inicialment a la proposta del POUM es proposa reservar-la per a fer-ne un ús residencial (es pensa en una zona de baixa densitat i amb poques edificacions).

Equipaments

En relació a la proposta de nous equipaments:

Es proposa la construcció d’una guarderia a Santa Coloma Residencial.

Fer un camp de futbol nou. Es proposa fer una intervenció global a l’àrea del camp de futbol actual, on es pogués construir una zona de pàrquing. Això seria possible reubicant el camp de futbol al costat de la piscina, sense que això suposés deixar sense pati a l’escola Sant Salvador.

Un dels participants es fa ressò del fet que recentment s’ha creat una associació per a reivindicar la construcció d’una pista d’atletisme aprofitant el camp de futbol de terra (a la zona del Pavelló Esportiu La Nòria). Es connecta aquesta demanda amb la proposta de fer una reordenació de la zona, contemplant també l’aparcament i respectant el pati de l’escola.

A la banda sud de l’anella viaria es proposa fer equipaments, entenent tota aquesta zona com un espai lúdic, de passeig, on poder gaudir d’una zona verda, i alhora disposar de serveis i equipaments per als ciutadans i ciutadanes.



Espais verds i

espais lliures

(eix cívic,

parcs, ...)

En línies generals tot el grup creu que cal ampliar les zones verdes, sobretot

al nucli del municipi. En aquest àmbit s’assenyalen els següents punts:

Potenciar l’anella “verda” (anella viaria) com a zona enjardinada i de passeig. Sobretot la banda sud, es pensa com una zona amb voreres amples i dos fileres d’arbres (de fulla caduca), per on poder passejar.

En la mateixa línia que la proposta anterior, es manifesta la necessitat de modificar la classificació del sector Y. En aquest sentit es considera adient potenciar la zona sud (entre la carretera dels Banys/Av. Salvador Espriu i la Riera) com un espai verd lúdic, de serveis i de passeig. Es vol mantenir aquesta zona lliure d’indústria, i en aquest sentit el grup es posiciona en contra el sector Y. Es vol oferir un espai per on poder passejar i fer una oferta d’equipaments i serveis públics, dedicada al lleure:

- Fer un canvi d’usos a la fàbrica Blanquera i deixar-la lliure d’indústria per a fer-ne un ús com a equipament públic (voltejat de zona verda).

Es considera que és insuficient la zona verda a dins del municipi, i en aquest sentit es reclama potenciar-ne la seva construcció. Per ampliar les zones verdes al municipi es proposa enjardinar les places ja existents, i conservar i protegir els jardins interiors de les edificacions del poble.


GRUP DE TREBALL VERMELL


Agustí Coromines Ubach

Concepció Oriol

Montse Oriols Juanux

Enric Tolosa Serrat

Joan Rosa

Joaquim Casadellà

Joaquim Trias i Mas

José Medinilla López

Laura Viñolas

Susanna Riera Anglada

Moderat per: Lidia Daza

DEBAT AL GRUP VERMELL

El grup vermell ha mantingut un debat intens al voltant dels àmbits en què s’ha organitzat la sessió,

amb una participació elevada per part de gairebé tots els participants.

El debat en el grup no s’ha enregistrat donat que una persona ha mostrat reticències en expressar les

seves opinions si eren enregistrades. Això ha implicat que les propostes realitzades i els diferents

matisos de les discussions mantingudes únicament s’han recollit manualment.

El debat en el grup s’ha iniciat per l’àmbit 1, dedicat a la mobilitat, i en el qual s’ha allargat la

discussió durant més de la meitat de la sessió de treball. Aquest aspecte ha dificultat que es

poguessin tractar amb profunditat la resta de temes i àmbits. Per aquest motiu s’ha fet la petició, per

part d’alguns membres del grup, de trobar-se al setembre, les mateixes persones que composen el

grup, per poder continuar el treball de discussió i poder aprofundir més en alguns temes, en el cas

que sigui necessari.

D’altra banda, i en relació al debat a desenvolupar-se al setembre, es recullen dues peticions per part

de dues persones del grup:

• Que al setembre es disposi d’un mapa on es vegin les propostes del POUM anterior i les del POUM actual, per tal de poder comparar les modificacions i si ha canviat gaire o no.

• Ampliar l’horari d’exposició dels mapes; en comptes de fins les 20 els dies laborables, fins les 21; i també obrir el dissabte al matí.


ÀMBIT 1. Escenaris i alternatives en relació a la mobilitat, accessibilitat, infraestructures viàries i de serveis

Mobilitat de

bicicletes

En relació al carril bici, els participants al grup no han analitzat en detall les propostes de traçat, però consideren que, com a consideració general, caldria fer-ne encara més. En aquest sentit manifesten que cal aprofitar la xarxa de camins ja existent perquè siguin utilitzats com a carril bici, i també de vianants. Actualment aquests camions ja tenen aquest ús però cal senyalitzar-los.

Mobilitat

trànsit rodat

La variant de la carretera d’Anglès.

El grup qüestiona si poden ser compatibles, però essent que s’hagi de construir

una de les dues propostes de la variant, el grup arriba a concloure que es

mostren partidaris de la proposta 1.4’ (opció 2), més propera al nucli.

En relació al traçat de la variant i el seu itinerari pel nord com a via

estructurant, el grup no manifesta la seva disconformitat, tot i que considera

que abans que la variant, caldria prioritzar la via local que passa per sota i que

es proposa a l’Avanç del Pla com a nou traçat de la Ronda del Nord (1.3).

Vies de distribució al casc urbà (anella viària)

Els membres del grup manifesten de manera consensuada la seva oposició a la

idea d’anella viària proposada per l’Avanç del POUM, com a forma d’ordenació

del trànsit rodat al municipi. L’oposició és però, parcial, donat que si que es

consideren adients algunes de les noves vies que es proposen, mentre que

d’altres no. En concret, es manifesten contraris al traçat que afecta la part de la

riera i el Parc de Sant Salvador, per tal de preservar la zona; el que es

correspon a la prolongació de l’eix Salvador Espriu- Carretera dels Banys (1.2).

Especialment no creuen convenient augmentar el trànsit per aquesta zona

degut als equipaments que s’ubiquen i al trànsit de persones i joves que

existeix actualment.


Tot i així, en parlar del transport públic, i en relació al possible futur recorregut

de la línia d’autobús interna, el grup ha considerat que està encertat fer-la

passar per l’institut i per l’Escola Forestal. En aquest sentit es manifesten

d’acord amb obrir una nova via, però no com a via estructurant del municipi

que ordeni el trànsit, amb el que això pot suposar en augment del trànsit, sinó

com a via urbana local.

Tot i considerar que l’anella viaria no és necessària pel volum de trànsit que hi

ha al municipi, el grup manifesta adient mantenir la proposta de la via

estructurant del nord (1.3.).

En relació al tancament de l’anella proposada per l’Avanç del POUM per l’extrem

nord-oest, el grup no entra en discutir quina de les dues opcions proposades és

millor, però NO són partidaris de fer el tancament fent passar el trànsit rodat

per davant del geriàtric. Alguns assenyalen amb més èmfasi l’opció 1 (1.6) –

que uneix la carretera d’Anglès amb la de Castanyet- tot i que no és concreta

com a proposta consensuada. Però en tot cas estan d’acord en connectar la

Carretera d’Anglès amb el Pont del Manyà i que sigui una via estructurant.


L’avinguda de Joan Maragall. Respecte a aquesta qüestió, s’expressen opinions diferenciades. No s’arriba a

cap acord en relació a l’obertura o no del carrer.

Una primera proposta que es manifesta és obrir el carrer, responent a la lògica

natural de la via que queda tallada per uns metres. No obstant, s’expressen

veus contràries a l’obertura, especialment hi ha persones que viuen en aquest

carrer que opinen que la part final del carrer es va construir com una

urbanització i zona residencial. I per tant, connectar-la amb la resta de

l’avinguda dóna peu a que es converteixi en una via ràpida, perdent la

tranquil·litat de la zona.

En conseqüència, es recullen finalment dues propostes respecte als plans de

viabilitat d’aquest carrer:

- Obrir-lo i connectar els dos trams que queden ara tallats per tal que sigui un eix vial estructurant. Davant la discussió mantinguda, i als contraris d’aquesta opció, els partidaris d’obrir aquest carrer afegeixen que s’obri però amb totes les limitacions i elements dissuasoris perquè no sigui una via ràpida.

- Mantenir-ho tancat i que no sigui un eix estructurador, perquè malgrat els elements dissuasoris que puguin introduir-se, creuen que donarà lloc a un major volum de trànsit. I especialment, consideren que si la via de la Ronda del Nord es fa efectiva, no cal obrir l’avinguda, perquè tot el trànsit rodat i el més pesat ja tindrà per on passar.

Prolongació de la carretera del Bon Preu i connexió amb la Carretera dels Banys

En general sí estan d’acord en el caràcter d’urgència i la necessitat de connectar

aquesta via amb la Carretera dels Banys per tal de facilitar-hi l’accessibilitat

viària.

Traçat eix

ferroviari

La nova estació de tren i el traçat de la via de passatgers El plantejament d’aquest tema porta a una discussió amb diferents reflexions

molt vinculades als apartats següents:

a) cap a on ha de produir-se el creixement del poble segons previsions (ja que si s’ha de lligar el nucli amb Santa Coloma Residencial com plantegen alguns integrants del grup, hi ha uns eixos d’infrastructures que divideixen el poble),

b) si realment es produirà aquest creixement i si és el que es vol, c) si es vol un polígon industrial gran, d) el nivell d’impacte ambiental que té en el territori el fet de fer una variant

de la via del tren. Hi ha alguns membres del grup que veuen la via de tren com una barrera i

altres que no, ja que consideren que pot suposar, a la llarga, avantatges per al

poble.


En general, tothom considera que la proposta recollida a l’Avanç del Pla sobre la

ubicació de l’estació de tren implica haver d’utilitzar el cotxe, tant pels residents

al nucli com pels residents a Santa Coloma Residencial.

A partir d’aquí la discussió es centra en qüestionar si realment és beneficiós i

necessari desdoblar l’eix ferroviari. Crea una polèmica important. Finalment, el

grup es divideix en dues opinions diferenciades respecte al traçat de l’eix i la

ubicació de l’estació:

- Eliminar la variant i fer passar els passatgers per l’eix comercial, i ubicar l’estació de tren al nord (Carretera d’Anglès i eix transversal) amb un bon aparcament. S’utilitza també el cotxe, però no s’afecta tant el territori.

- Tres persones són partidàries de mantenir l’opció proposada perquè queda més a prop de poble.

MAT

Existeix unanimitat en la negativa a la proposta del traçat de la MAT realitzada per

la Generalitat. Afirmen de forma contundent que són contraris a qualsevol que

sigui la proposta de la Generalitat.

Hi ha consens en acceptar la 2a opció, posant l’èmfasi en soterrar el màxim tram

que es pugui. Consideren que aquest traçat, en fer-se coincidir amb l’eix

transversal, té un impacte ambiental en el territori molt inferior al de la proposta

de la Generalitat.



Usos

industrials

Hi ha unanimitat en el grup en no fer créixer el polígon industrial. El model de ciutat en el que pensen, segons l’expressat, no necessita una zona industrial de les dimensions que es podria preveure a partir dels sòl que es proposa reservar a la proposta d’Avanç del Pla. Són totalment contraris a desenvolupar ambdues zones proposades com a àrees d’oportunitat per a un creixement predominantment terciari-productiu i productiu. Proposen donar-li un ús residencial (habitatges i equipaments), d’acord amb les zones verdes properes (balneari, riera)

Es manifesta l’oposició a desenvolupar el Sector Y com a industrial. En canvi es veuria positivament que es destinés a fer equipaments i habitatges.

ÀMBIT 3. Escenaris i alternatives en relació al media ambient, paisatge i patrimoni

Preservació

d’espais

naturals:

rieres, riu i

Parc Sant

Salvador

Es considera que caldria preservar el màxim de metres al voltant de la riera.

Connectar Sant Salvador amb la part del balneari. Consideren que s’ha d’ampliar al màxim els voltants del riu al parc de Sant Salvador i donar-li continuïtat.

Espais verds i

espais lliures

(eix cívics,

parcs...)

En relació als espais verds i espais lliures es destaca:

Preservar la zona de Sant Marçal, fent verds el màxim de metres quadrats possibles

Es fa una proposta que acull el vist-i-plau de tots els components del grup, que consisteix en obrir un passeig des de Can Malladó a la Font Picant.

Es manifesta acord en NO edificar més en el sector ubicat entre l’avinguda Sant Salvador Espriu, el passeig de Sant Salvador i la riera (zona de la piscina i IES). Es pot dedicar a fer més equipaments, però sense construir més habitatges, i concretament edificis.

Respecte els eixos cívics proposats, que corresponen amb algunes de les vies estructuradores del trànsit rodat amb què estan d’acord que funcionin com a tals, es mostren favorables a que tinguin aquest caràcter cívic, verd i agradable. I molt especialment que la de Can Mas Serra (nou traçat Ronda Nord) sigui una via d’aquestes característiques.

Web oficial de l'Ajuntament de Santa Coloma de …...SÍNTESI DE RESULTATS DE LA SESSIÓ DE DEBAT DE...

Documents

Transcript of Web oficial de l'Ajuntament de Santa Coloma de …...SÍNTESI DE RESULTATS DE LA SESSIÓ DE DEBAT DE...