DAW M1 UF2 A1 Sistemes de fitxers i gestió de la informació del sistema (2ª part = equip)

Conèixer les tecnologies NAS, ZFS, RAID, JBOD (distribuïts)

NASÉs una tecnologia d’emmagatzematge dedicada a compartir la seva capacitat a un servidor amb ordinadors personals o servidors clients a través d’una xarxa TCP/IP, fent la utilització del sistema operatiu optimitzat per donar l’accés als protocols:o CIFS: més bé Samba, és una implementació en free-software del

protocol de xarxa SMB/CIFS de Windows. Funciona en la majoria de sistemes UNIX, les variants BSD i també MAC OS X. Samba també pot compartir directoris d'UNIX per xarxa (incloent tots els subdirectoris).

o NFS: és un protocol de sistema de fitxers en xarxa desenvolupat per l’empresa Sun Microsystems. Permet a un ordinador client accedir fitxers a través de la xarxa, de manera que estiguessin connectats al ordinador i funciona amb el protocol RPC (tecnologia que permet a un programa d'ordinador fer que una subrutina o procediment s'executi en un altre espai d'adreces sense que el programador hagi de programar explícitament els detalls d'aquesta interacció remota.)

o FTP: és un software estandarditzat per enviar fitxers entre ordinadors amb qualsevol sistema operatiu. Pot gestionar qualsevol tipus de fitxer sense processar-los, però es tracta d'un protocol amb un llarg temps de latència.

o TFTP: és un protocol de transferència molt simple similar a una versió bàsica d'FTP. s'utilitza per a transferir petits arxius entre ordinadors en una xarxa.

Avantatges

- Emmagatzematge de gran capacitat.- Opció d'ampliar capacitat, gràcies a la seva connexió USB.- Accés des de qualsevol lloc, tant a la xarxa local com des d'internet.- Control absolut de les teves dades.- El teu núvol personal sense quotes. La relació euro / gigabyte és molt

més rendible.- Còpies de seguretat en local més ràpides que fer-les en línia.- Integració amb els núvols d'altres serveis.

Desavantatges

- L'accés des d'internet està condicionat per la velocitat de la teva connexió.

- Si no hi ha connexió a casa, no podràs accedir remotament.- Les possibles còpies de seguretat d'aquestes dades depenen de tu,

llevat que tinguis un NAS amb opcions RAID.

ZFSÉs un sistema de fitxers lliure desenvolupat per l’empresa Sun Microsystems.Destaca la seva capacitat de 128 bits, la integració dels conceptes de sistema de fitxers i la administració de volums, una nova estructura sobre el disc, sistemes d’arxius lleugers i la administració d’espais d’emmagatzematge senzilla.Els límits de ZFS estan dissenyats per a ser tan grans que no es troben mai en la pràctica. Alguns límits teòrics de ZFS són:

o 248: Nombre de snapshots (format de fitxers per emmagatzemar vistes d’un informe creat en el sistema de bases de dades Access) en qualsevol sistema de fitxers.

o 16 exabytes (unitat d'informació o emmagatzematge igual a un quintilió de bytes): Mida màxima d'un sistema de fitxers.

o 3 × 1023 petabytes (unitat d'emmagatzematge d'informació que equival a 1015 bytes): Mida màxima d'un zpool (un altre sistema de fitxers).

o 256: Nombre d'atributs d'un fitxer [realment limitat a 248 que és el nombre de fitxers que pot contindre un sistema de fitxers ZFS].

o 264: Nombre de sistemes de fitxers a un zpool.Les capacitats addicionals que proporciona ZFS són:

o Prioritat explicita amb deadline scheduling (programador d’E/S (mètode que utilitzen els sistemes operatius per decidir en quin ordre s'enviaran les operacions d' E/S de bloqueig als volums d'emmagatzematge) pel kernel de Linux que va escriure Jens Axboe a l’any 2002).

o Ordenació i agregació globalment òptima.

o Múltiples fluxes de prefetacs independents amb longitud automàtica i detecció de ratxa.

o Operacions de directori paral·leles i constants.

RAIDÉs un conjunt d’unitats físiques de discs durs que actuen com una sola unitat lògica. S’utilitza per emmagatzemar una gran quantitat de dades, tenir tolerància als errors i millorar el rendiment.Els diferents tipus basats en RAID són:o Basada en programari: es apropiada quan el factor de decisió és el

cost inicial però és una solució més cara a mitjà termini. Té l'inconvenient que alenteix el rendiment del sistema.

o Basada en maquinari: Basada en host: utilitza controladors RAID que connecten a una

ranura PCI del host. Ofereix avantatges importants en relació a RAID basada en programari.

RAID extern: solucions independents del sistema operatiu que s'executen en el servidor. Permeten major flexibilitat i crear sistemes d'emmagatzemament de gran capacitat per servidors de gamma alta.

Hi ha set configuracions o nivells de RAID estàndards i són els següents:o RAID0: segmenta la informació d'entrada repartint-la amb entrellaçat a

nivell de tira sense introduir-ne redundància. Les dades es desglossen en petits fragments i es distribueixen entre els discs. Aquest RAID millora el rendiment però no ofereix tolerància a fallades ni cap protecció a les dades.

o RAID1: utilitza la tècnica de mirroring, que consisteix a usar discs addicionals sobre els quals realitza una còpia exacta de les dades. D’aquesta manera té les dades duplicades i s’assegura la integritat i disponibilitat d’aquestes.

o RAID2: distribueix les dades entrellaçades a nivell de bit. El codi d’error s’intercala a través de diversos discs també a nivell de bit, el codi d’error es calcula amb el codi de Hamming.

o RAID3: accés síncron amb disc dedicat a paritat: proporciona segmentació a nivell de byte amb un disc dedicat exclusivament a informació de paritat.

o RAID4: accés independent amb un disc dedicat a paritat: segmentació a nivell de tira. Pot accedir als discs de forma individual. Basa la tolerància a la fallada en la utilització d’un disc dedicat a guardar informació de paritat calculada a partir de les dades guardades en altres discs.

o RAID5: accés independent amb paritat distribuïda: proporciona segmentació a nivell de tira. Els blocs de paritat estan distribuïts entre tots els discs.

o RAID6: accés independent amb doble paritat: proporciona segmentació a nivell de tira amb informació de paritat al llarg de tots els discs. Semblant al RAID5, però ofereix un segon esquema de redundància pels diferents discs. Ofereix una alta tolerància a les fallades però comporta un cost superior d’implementació.

Avantatges

- Més fiabilitat- Major velocitat de transferència- Major capacitat d'emmagatzematge- Major seguretat

Desavantatges

- No es facilita la recuperació de dades- No s'assegura la protecció de dades

JBODÉs una tecnologia que consisteix que cada unitat es consideri un dispositiu independent, de forma similar a les unitats del disc dur independent. Un gran avantatge de JBOD és l'ús de la capacitat completa de les dues unitats. Així mateix, en cas de fallada d'una de les unitats, no es perden els fitxers emmagatzemats a la unitat correcta. No obstant això, aquesta configuració no proporciona cap dels avantatges de RAID 0 ni RAID1.La capacitat total d'una matriu JBOD és la suma de capacitats de cadascun dels seus discos. Per exemple, en una matriu JBOD amb quatre unitats de

1000 GB de capacitat cadascuna, la capacitat total de la matriu seria de 4000 GB: C = (4 * 1000).

Decidir com usar els discos: crear volums JBOD i/o RAID

Crear volums RAID (RAID per software de nivell 0 i nivell 1)RAID nivell 0Pas 1: Per fer un RAID per software de nivell 0, tenim que anar a l’administració d’equips (panell de control, eines administratives), i després a l’administració de discos. Un cop dins, ens demostrarà una pantalla de inicialitzar discos; llavors per agafar l’estil de partició, agafem el MBR (registre de arranc mestre) [per defecte] i cliquem “Acceptar”.

Pas 2: Un cop fet, cliquem un dels dos discos amb el botó dret i apareixerà tipus de volums; per aquest cas, agafarem el volum “seleccionat”.

Pas 3: Un cop fet, apareixerà l’assistent del volum seleccionat; per la primera etapa cliquem “Següent”, a la segona agafem el segon disc perquè el primer ja està seleccionat per defecte, i cliquem “Següent”.

Pas 4: La tercera etapa apareixerà la lletra o la ruta d’accés, en aquest cas deixarem la lletra per defecte i cliquem “Següent”.

Pas 5: En la quarta etapa, hi ha dos opcions de configuració: no formatar el volum o formatar el volum amb la configuració següent, agafem la segona (per defecte) i canviarem el nom per “RAID-0” i cliquem “Següent”.

Pas 6: En la cinquena i ultima etapa, ens mostrarà la configuració personalitzada del volum i cliquem “Finalitzar”.

Pas 7: I ja tenim el volum de “RAID-0”.

RAID nivell 1Pas 1: Cliquem un dels altres dos discos amb el botó dret i seleccionem el volum “reflectit”.

Pas 2: Un cop fet, ens apareixerà l’assistent del volum reflectit, per la primera etapa cliquem “Següent” i per la segona agafem als dos discos i cliquem “Següent”.

Pas 3: En la tercera etapa, agafem la lletra per defecte i cliquem “Següent”.

Pas 4: En la quarta etapa, agafem formatar volum (per defecte), canviem el nom per “RAID-1” i cliquem “Següent”.

Pas 5: En la cinquena i ultima etapa ens mostra la configuració personalitzada i cliquem “Finalitzar”.

Pas 6: I ja tenim el volum de “RAID-1”.

Projecte grup FreeNAS

DAW