PRÀCTICA. SECTOR PRIMARI. EXAMEN DE SELECTIVITAT.

1. A partir de les dades del document 1 i sobre el mapa annexo, construeixi un mapa de coropletas amb les dades del percentatge de regadiu sobre la superfície agrícola utilitzada (SAU).

1

2. Recolzant-se en el mapa construït i en el gràfic del document 2, caracteritzi el paisatge agrari mediterrani i les seves varietats regionals atenent a la seva estructura agrària, la seva agricultura i la seva ramaderia.

3. Amb les dades de la taula present en el document 3, calculi els percentatges que les petites i grans explotacions suposen en el total espanyol en cadascun dels anys i representi'ls en una gràfica en la quadrícula annexa. Atenent als valors de la taula, assenyali els principals problemes del sector agrari espanyol.

4. Redacti un informe sobre les principals línies d'actuació que es manegen per a la dinamització i l'ordenació de l'espai rural a Espanya.

2

SOLUCIONS.

1. A partir de les dades del document 1 i sobre el mapa annexo, construeixi un mapa de coropletas amb les dades del percentatge de regadiu sobre la superfície agrícola utilitzada (SAU).

2. Recolzant-se en el mapa construït en el gràfic del document 2, caracteritzi el paisatge agrari mediterrani i les seves varietats regionals atenent a la seva estructura agrària, la seva agricultura i la seva ramaderia.

El paisatge agrari mediterrani es localitza en les comunitats de l'interior peninsular amb clima mediterrani continentalitzat, i en les comunitats del litoral mediterrani amb clima mediterrani costaner.

El paisatge agrari mediterrani de l'interior peninsular comprèn ambdues castelles i la depressió de l'Ebre. Aquestes zones posseeixen un mig físic caracteritzat per un relleu d'elevada altitud mitjana –constituït per erms alts, pujols i valls àmplies- i un clima mediterrani continentalitzat, amb escassetat de precipitacions estivals i risc de gelades en àmplies zones del nord.

L'estructura agrària es caracteritza pels següents trets:

a) La població va emigrar en els últims decennis, provocant la despoblació i l'abandó de terres en gairebé totes les províncies. El poblament és concentrat en pobles, petits a les valls del Duero i de l'Ebre, i grans i distanciats entre si en la meitat sud.

b) El sistema de propietat és contrastat. El minifundi domina a la vall del Duero –on s'ha vist atenuat per l'emigració i la concentració parcel·lària-, i en els

3

regadius de l'Ebre. Les grans propietats són pròpies de Salamanca, Burgos, Castella-la Manxa i el secà aragonès i extremeny.

Els usos del sòl són variats.

a) L'agricultura suposa el 44% de la superfície.

- En els erms dominen cultius extensius de secà. Tradicionalment, eren cereals en camps oberts, que rotaven amb lleguminoses o amb guaret i portaven associada una ramaderia ovina que pasturava en els rostolls. El resultat era una escassa rendibilitat que ocasionava alta emigració. A Castella i Lleó dominen els cereals, mentre a Castella-La Manxa, Extremadura i La Rioja cobren també importància l’olivar i el vinyer, aquest últim sobretot a La Rioja, per la seva qualitat i la seva extensió. En l'actualitat, en ambdues Castelles s'ha produït la substitució del blat per l'ordi i el gira-sol i la disminució del guaret per l'extensió del regadiu i del gira-sol com a cultiu de descans. Aquesta tendència xoca amb la reforma de la PAC que, per accedir a les ajudes, obliga a l'agricultor a deixar en guaret, a més de la superfície normal, una altra addicional.

- En les planes fèrtils a prop dels rius, els cultius de regadiu permeten un aprofitament més intensiu. Tradicionalment, l'únic espai regat eren petites extensions a la vora dels rius i prop dels pobles, que produïen verdures i hortalisses per l’ autoabastiment. Actualment, ha augmentat el regadiu per l'ús de l'aigua embassada i subterrània, i s'ha diversificat la producció (plantes industrials, farratgeres, fruiteres i hortalisses), que es destina a una important indústria conservera a la Vall de l'Ebre i La Rioja.

b) La ramaderia té importància a certes zones:

- A les àrees muntanyenques del Sistema Ibèric, del Pirineu aragonès i del Sistema Central s'ha estès una ramaderia bovina d'orientació càrnica.

- En els voltants dels nuclis urbans i regadius moderns, ha crescut un boví estabulat per a llet, especialment en Castella i León.

- En ambdues Castelles i en la Serra de la demanda, predomina el bestiar oví.

- A Extremadura, el paisatge dominant és la devesa, que s'estén cap a les províncies de Salamanca i Zamora. Es tracta d'una gran explotació agroramadera, que adquireix a les zones de serra un aprofitament més forestal (alzina i surera). Les deveses, conreades alguns anys, solen deixar-se en descans durant diversos anys, servint de pastura a ramats d'oví, porcí o boví, en règim extensiu. També s'han reconvertit espais cap a altres usos, com la caça.

c) En aquesta zona existeixen algunes àrees amb aprofitament forestal, com la terra de pinedes a la província de Sòria.

4

El paisatge agrari mediterrani comprèn el litoral mediterrani, la vall del Guadalquivir i balears. Aquestes zones posseeixen un mig físic caracteritzat per un relleu accidentat, pla prop de la costa i un poc muntanyenc cap a l'interior, i clima mediterrani amb precipitacions molt escasses en varà.

L'estructura agrària es caracteritza pels següents trets:

a) Una població nombrosa, tradicionalment dispersa, encara que cada vegada més els agricultors prefereixen fixar la seva residència en nuclis concentrats on troben més serveis, excepte en el cas de les hortes litorals.

b) La propietat de la terra està generalment molt dividida a les zones regades. En el secà, les propietats són petites i mitjanes a València i Murcia, mitjanes a Catalunya i grans a Andalusia.

Els usos del sòl són diversos.

a) L'agricultura presenta una clara diferenciació en funció de l'aigua.

- Els cultius de regadiu utilitzen aigua del subsòl o d'embassaments, que permet una agricultura intensiva, amb diverses collites a l'any. Els cultius són diferents segons les zones: arròs, flors, hortalisses i fruiteres. Els dos últims, especialment orientats a la venda al mercat urbà i a l'exportació, sofreixen la competència d'altres països mediterranis com el Marroc o Israel. En les foies mediterrànies andaluses de Màlaga i Granada, gràcies a l'excepcional suavitat dels hiverns, s'està creant un nou paisatge, basat en cultius subtropicals.

Els cultius de secà són freqüents a les zones prelitorals, més accidentades. Dominen els cereals, l'ametller, la vinya i l'olivera.

b) La ramaderia bovina i porcina és majoritària a Catalunya gràcies a la demanda urbana. L'ovina i caprina és característica dels secans, i els caps de bestiar brau, de les ribes del Guadalquivir.

3. Amb les dades de la taula present en el document 3, calculi els percentatges que les petites i grans explotacions suposen en el total espanyol en cadascun dels anys i representi'ls en una gràfica en la quadrícula annexa. Atenent als valors de la taula, assenyali els principals problemes del sector agrari espanyol.

Els principals problemes del sector agrari són :

a) Problemes demogràfics.

- La disminució i l'envelliment de la població rural com a conseqüència de l'emigració de joves a les ciutats per treballar en altres activitats.

- L'escassa qualificació de la mà d'obra fa difícil la seva reconversió cap a altres activitats productives.

5

b) Problemes econòmics.

- Existeix encara una escassa diversificació econòmica de l'espai rural, que manté una excessiva dependència de les activitats agràries. La principal conseqüència, tenint en compte que el sector requereix cada vegada menys població ocupada, és l'atur agrari. Aquest afecta especialment a les zones on han dominat tradicionalment les grans propietats agràries treballades per jornalers.

- L'activitat agrària ha d'adaptar-se als canvis operats els últims anys en la demanda alimentària (cada vegada més exigent en qualitat) i en la dieta (aliments hipocalòrics, baix en colesterol, etc.).

- La dependència del mercat i de la indústria és cada vegada major, tant en el proveïment (llavors, abonaments, insecticides, pinsos, maquinària), com en la venda dels productes a les fàbriques agroalimentàries, que marquen les característiques al fet que han d'atenir-se (per exemple el diàmetre dels tomàquets, el pes dels pollastres, etc.).

- La PAC exigeix una creixent modernització agrària per incrementar la competitivitat i els rendiments, alhora que imposa restriccions a la producció i descens dels preus.

c) Problemes d'equipament i qualitat de vida.

Molts nuclis rurals tenen problemes d'accessibilitat, manques en infraestructures i serveis elementals (recollida d'escombraries), i baixes dotacions en equipaments col·lectius de tot tipus (docent, assistencial, sanitari, esportiu, cultural, etc.). Aquesta situació s'explica en part per les baixes densitats demogràfiques i porta com a conseqüència una menor qualitat de vida. En alguns casos aquest problema s'agreuja per la llunyania respecte a nuclis urbans que puguin proporcionar aquestes dotacions.

d) Problemes mediambientals.

L'activitat agrària contribueix a la degradació del mitjà natural:

- La vegetació es degrada per la desforestació d'amplis espais, romputs o incendiats per obtenir terres agrícoles o de pastura, amb el consegüent augment de l'erosió.

- El sòl es degrada per sobreexplotació (pràctiques intensives) i contaminació (abusos de productes químics). A la llarga, els pesticides acaben fent resistents als paràsits, per la qual cosa la quantitat necessària és cada vegada major, i els abonaments químics disminueixen la qualitat nutritiva de les plantes.

- Les aigües superficials i els aqüífers sofreixen problemes de sobreexplotació i contaminació causats pels productes químics i pels abocaments directes de purins ramaders als rius.

6

4. Redacti un informe sobre les principals línies d'actuació que es manegen per a la dinamització i l'ordenació de l'espai rural a Espanya.

Actualment es considera que la resolució dels problemes agraris ha d'abordar-se globalment, mitjançant polítiques d'ordenació de l'espai rural, que al seu torn formen part de les polítiques d'ordenació del territori.

Els protagonistes de l'ordenació de l'espai rural són la Unió Europea, les comunitats autònomes i les administracions locals.

- La Unió Europea, a través de la seva política de desenvolupament rural, aporta fons estructurals a les regions agràries més desfavorides (dependents en excés d'activitats vulnerables, amb baixes rendes i tendència al despoblament). L'objectiu és mantenir en elles un nombre suficient d'agricultors per conservar els paisatges agraris i el mitjà natural, millorant les explotacions, diversificant les activitats i creant infraestructures.

- Les comunitats autònomes intervenen en l'ordenació rural a través de les seves competències en ordenació del territori.

- L'administració local ordena l'espai rural del seu terme municipal i fomenta mesures per incrementar el potencial endogen i millorar la qualitat de vida.

Les principals línies d'actuació per a l'ordenament rural són les següents:

a) El desenvolupament econòmic.

El desenvolupament econòmic és el principal objectiu, doncs la retenció de la població al món rural dependrà sobretot dels llocs de treball i de la millora de les expectatives econòmiques. A aquest efecte s'han dut a terme iniciatives dirigides a la diversificació de les activitats, la modernització i la millora de la qualitat, i el foment de les cooperatives.

- La diversificació de l'activitat econòmica s'orienta a fomentar la transformació industrial de la producció i el turisme rural.

• La transformació artesanal o industrial dels productes a les àrees rurals permet augmentar el seu valor afegit. Per a això es promouen les agroindustries destinades a l'elaboració d'aliments i altres mercaderies (fusta, mobles, cuir, tèxtils).

• El turisme rural ofereix diverses modalitats, com el agroturisme (contacte amb les activitats agràries tradicionals), el turisme infantil i juvenil (granges-escola), l'ecològic (estudi d'ecosistemes), el de salut (tranquil·litat i bones condicions ambientals), el d'aprovisionament (agrotenda de productes agraris i artesanals), el cultural (agromuseus i patrimoni rural) i els esports d'aventura.

7

El turisme rural exerceix efectes positius en incrementar les rendes generades per l'espai rural, millorar les dotacions en infraestructures i equipaments col·lectius, i fomentar la rehabilitació d'habitatges.

- La modernització i l'augment de la qualitat de la producció per donar resposta a les noves exigències de la demanda es tradueix en mesures com la introducció de les denominacions d'origen i denominacions de qualitat, que estableixen determinats nivells d'exigència en l'elaboració dels productes agraris.

- La promoció de cooperatives per a la compra, la venda i la transformació dels productes pretén evitar una excessiva dependència del mercat i de la indústria.

b) La millora de les infraestructures, els equipaments col·lectius i la qualitat de vida.

És una altra de les línies d'actuació de l’ordenació de l'espai rural. Requereix millorar l'accessibilitat, dotar als nuclis rurals d'infraestructures bàsiques (campanyes d'electrificació rural, de telefonia, etc.) i d'equipaments col·lectius (docents, sanitaris, culturals, esportius, etc.), garantint que ningú quedi massa allunyat dels serveis més elementals.

En aquestes estratègies juguen un paper molt important els petits nuclis urbans repartits per l'espai rural, que actuen com a centres de concentració de la població (absorbint les migracions rurals i reduint els moviments cap a les gran as aglomeracions urbanes), com a centre de concentració d'equipaments col·lectius i com a nuclis d'activitats industrials i terciàries, que ofereixen ocupació a l'entorn rural.

c) La preservació del medi ambient.

Tracta d'aconseguir-se amb mesures derivades de la política de desenvolupament rural de la Unió Europea i amb el foment de l'agricultura ecològica.

- La política de desenvolupament rural de la Unió Europea està finançant mesurades per a la preservació del medi ambient, com la dedicació de terres a la silvicultura, l’extensió dels cultius i el manteniment de la població i de les activitats tradicionals.

- L'agricultura ecològica solament utilitza sistemes naturals per produir, no recorre a productes químics. Els seus cultius procedeixen de sols que han estat descontaminats almenys durant dos anys, que es fertilitzen amb abonament orgànics, i que empren la rotació de cultius per evitar el desgast. El principal avantatge d'aquests productes és que són més sans i no deixen anar aigua, al no estar abonats amb productes nitrogenats que la retenen. Els inconvenients són la seva menor durada i la seva major carestia perquè la demanda és encara escassa.

- Els fraus alimentaris i el recel davant els aliments transgènics estan potenciant l'agricultura ecològica, actualment el sector agrícola de major expansió de la Unió

8

europea, amb un creixement anual del 40%. A Espanya, la seva producció s'ha multiplicat per sis des de 1991, encara que el consum interior no arriba al 1%, per la qual cosa la seva destinació principal és la exportacions.

9