PALLARS 2016

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

1

PALLARS 2016

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

2

PALLARS 2016

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

3

PALLARS 2016

Fes un dibuix per la portada

Nom: Pallars 2016

CICLE SUPERIOR Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

4

PALLARS 2016

ÍNDEX Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

5

PALLARS 2016

1. SITUACIÓ

2. L’ESTANY D’IVARS I VILA-SANA Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

6

PALLARS 2016

3. ESCRIU UN POEMA

4. EL RÀFTING

5. VISITA A GERRI DE LA SAL, CASA DE LA SAL, SALINS

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

7

PALLARS 2016

6. MONESTIR DE SANTA MARIA DE GERRI

7. PARC NACIONAL D’AIGÜESTORTES I LLAC DE SANT MAURICI

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

8

PALLARS 2016

8. CENTRAL HIDROELÈCTRICA DE TAVASCAN

9. HÍPICA

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

9

PALLARS 2016

INTRODUCCIÓEls Pallars és un territori històric de Catalunya, que en la divisió comarcal de 1936 quedà subdividit en les comarques del Pallars Sobirà, amb capital a Sort, i el Pallars Jussà, amb capital a Tremp.

El Pallars Sobirà és una comarca pirinenca que limita (en sentit horari i començant per l'est) amb Andorra, l'Alt Urgell, el Pallars Jussà, l'Alta Ribagorça i Occitània. A l'edat mitjana el comtat de Pallars Sobirà incloïa també la Vall Fosca, que actualment forma

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

10

PALLARS 2016

Els Pallars és un territori històric de Catalunya, que en la divisió comarcal de 1936 quedà subdividit en les comarques del Pallars Sobirà, amb capital a Sort, i el Pallars Jussà, amb capital a Tremp.

El Pallars Sobirà és una comarca pirinenca que limita (en sentit horari i començant per l'est) amb Andorra, l'Alt Urgell, el Pallars Jussà, l'Alta Ribagorça i Occitània. A l'edat mitjana el comtat de Pallars Sobirà incloïa també la Vall Fosca, que actualment forma

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

11

PALLARS 2016

1.SITUACIÓ Situa la Comarca del Pallars Sobirà en el mapa de comarques. Pinta i anomena les diferents

comarques per on hauràs de passar per arribar al nostre destí (Itinerari).

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

12

PALLARS 2016

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

13

PALLARS 2016

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

14

PALLARS 2016

Quina és la capital del Pallars Sobirà ? i la del Pallars Jussà?

Situa en el plànol els següents pobles:

Alt Àneu, Esterri d'Àneu, La Guingueta, Espot, LLavorsí, Tírvia, Vall de Cardós, Esterri de Cardós, Lladorre, Alins, Farrera, Rialp, Sort, Soriguera, Baix Pallars 

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

15

PALLARS 2016

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

16

PALLARS 2016

2. L’ESTANY D’IVARS I VILA-SANAL'estany d'Ivars i Vila-sana és un espai natural protegit. L'estany està situat a la comarca del Pla d'Urgell, entre les poblacions d'Ivars d'Urgell (2 km a l'oest), Vila-sana (2 km al nord-est) i Vallverd (a 1 km al sud). La capital comarcal és Mollerussa.Durant la nostra visita, farem un recorregut on hi trobarem miradors de diversos tipus situats en punts estratègics amb panoràmiques privilegiades sobre l'estany, aguaits o casetes d'observació d'ocells, passarel·les de fusta per accedir arran d'aigua a altres equipaments i travessar zones de

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

17

PALLARS 2016

canyissar, zones de descans amb taules de fusta i bancs i plafons informatius i interpretatius sobre l'espai, la fauna i la flora.

Busca informació i completa:L'estany d'Ivars i Vila-sana és una llacuna d'aigua ______ i té una superfície d'aigua de _______ ha. L'aigua d'entrada, arran del projecte de recuperació que s'hi ha executat, prové del canal d'Urgell i correspon a la mateixa quantitat que s'utilitzava per al reg de les finques existents abans de la recu -peració. El desguàs de l'estany drena vers un afluent del riu Corb.

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

18

PALLARS 2016

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

19

PALLARS 2016

Es tracta de l'estany interior de Catalunya més gran quant a dimensions i acull una important diver -sitat biològica.

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

20

PALLARS 2016

Al llarg del __________, la profunditat és molt baixa (menys d'1 metre), de manera que proliferen les comunitats lacustres. I la profunditat màxima no arriba als ______ metres.

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

21

PALLARS 2016

Al llarg de l'estany s'hi han recreat illes amb diferents formes, pendents, alçades i emplaçaments que afavoreixen la fauna, especialment els ocells, amb punts de descans, alimentació i reproducció.

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

22

PALLARS 2016

La fauna de l'espai és un dels seus patrimonis principals amb espècies de gran interès, sobretot pel que fa als ocells. Els diferents estudis de seguiment ecològic han constatat la presència a l'espai de 241 espècies de vertebrats, 29 de les quals corresponen a mamífers, 201 a cells, 6 a rèptils, 5 a amfibis i 5 a peixos. Pel que fa als invertebrats, existeixen algunes espècies interessants de libèl· -lules i odonats.

Observeu, anomeneu i adjunteu fotografies de la fauna observada.

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

23

PALLARS 2016

Escriu els apunts ordenadament de tota l’explicació durant la visita a l’estany.

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

24

PALLARS 2016

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

25

PALLARS 2016

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

26

PALLARS 2016

3.ESCRIU UN POEMA SOBRE L’ESTANY. Descripció del paisatge i dels sentiments que et desperta (llibertat, pau, tranquil·litat...)

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

27

PALLARS 2016

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

28

PALLARS 2016

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

29

PALLARS 2016

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

30

PALLARS 2016

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

31

PALLARS 2016

4.EL RÀFTING. En què consisteix ?

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

32

PALLARS 2016

Cal portar: un vestit de neoprè perque l’aigua del riu està freda, un casc (per protegir el cap), una jaqueta salvavides i un rem (ens ho facilitaran els monitors).

Explica les normes bàsiques del ràfting.

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

33

PALLARS 2016

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

34

PALLARS 2016

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

35

PALLARS 2016

5. VISITA A GERRI DE LA SAL, CASA DE LA SAL, SALINS.

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

36

PALLARS 2016

La vila de Gerri de la Sal es troba situada a la part meridional del Pallars Sobirà, a 600m d’altitud i en una estreta vall banyada pel riu Noguera Pallaresa.La primera visita és a les Salines i al magatzem de la sal o Alfolí, coneixerem el procés de producció, tranformació, emmagatzematge i comercialització de la sal. Els salins sempre han donat una fisonomía característica al poble de Gerri, i l’explotació de la Font d’aigua salada pel sistema d’evaporació ha esdevingut el principal motor econòmic de la vila durant molts anys. Desde 1995 és bé cultural d’Interès nacional.

Actualment l’extracció de la sal a les salines de Gerri només queda com a residu en un petit sector sota mateix de l’origen de la font d’aigua salada, com a conseqüència de les destrosses de la

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

37

PALLARS 2016

riuada del novembre del 1982, però antigament va ser una explotació molt lucrativa . Primer com a concessió dels abats, senyors del lloc, i des del segle XVIII amb la intervenció reial hi havia una comunitat de propietaris de la sal que es repartia l'aigua de la font salada, que naixia a l'extrem nord de la població i amb canals de fusta l'aigua era conduïda a les basses o eres d'evaporació.

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

38

PALLARS 2016

Aquestes eres es repartien per tot el pla de la marge dreta del riu en tres sectors, el principal

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

39

PALLARS 2016

enfront del monestir (ara del tot abandonat), un altre davant del brollador anomenat zona del Roser i un de més lluny a Morreres (aquest abandonat fa anys).

L'evaporació es feia, i en part es fa encara, entre el quinze de juny i el quinze de setembre i la sal que s'obtenia per l'evaporació, es dipositava inicialment a les casetes distribuïdes pel Salí i durant els mesos d’hivern es transportava a la Casa de la Sal, un gran edifici rectangular, refet al segle XVIII amb els baixos distribuïts en tres naus per grans arcades, que és a la part alta del poble, sobre la

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

40

PALLARS 2016

carretera. Aquesta casa, que té escrit sobre el portal Real Alfolí de Gerri, es destina ara a dipòsit municipal.

En el temps de plena producció, sobretot, si els estius eren secs, s'havien arribat a recollir més de 1500 tones anuals, d'una sal granada i apreciada al mercat.L’elaboració de sal no ha variat gaire des dels seus orígens medievals. El procés s'inicia en brollar d'una font subterrània aigua salada. Amb una bomba hidràulica es bombeja l'aigua cap a la

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

41

PALLARS 2016

superfície i es distribueix per uns canals de fusta L'aigua arriba així a una bassa anomenada toll, amb la finalitat d'emmagatzemar.Al toll es comença a evaporar l'aigua i agafa més grau de salinitat, al mateix temps que sedimenta les impureses que pot tenir. Quan comenci la temporada aquesta aigua anirà a parar a les arcabotes.Un cop a l’escabota s’efectuarà un sedimentació prèvia i l’aigua anirà guanyant grau a mesura que estigui exposada al sol i al vent. Al mateix temps, en produir-se un augment de la temperatura la calç que donaria mal gust a la sal es va precipitant.

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

42

PALLARS 2016

De l’escabota l’aigua , despullada de residus i amb un grau elevat de densitat, passarà a l’era, lloc on es produirà la cristal·lització definitiva. La sal quedarà a la superfície en forma sòlida i a punt per a la seva recol·lecció un cop s’hagi produït l’evaporació corresponent.Un cop apilada al mig de l’era i escorreguda, la sal s’entrarà a la caseta, edifici de pedra amb la funció de petit dipòsit, a mesura que es va elaborant durant la temporada d’estiu perquè en cas de pluja s’eviti la seva dissolució.

Quines diferències trobes entre les dues fotos de Gerri?

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

43

PALLARS 2016

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

44

PALLARS 2016

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

45

PALLARS 2016

Pinta segons les ordres:

toll era arcabota caseta

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

46

PALLARS 2016

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

47

PALLARS 2016

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

48

PALLARS 2016

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

49

PALLARS 2016

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

50

PALLARS 2016

Pinta les salines en el plànol de Gerri

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

51

PALLARS 2016

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

52

PALLARS 2016

Pinta el toll i explica la seva funció

Pinta l’era i l’arcabota i explica les seves funcions

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

53

PALLARS 2016

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

54

PALLARS 2016

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

55

PALLARS 2016

Dibuixa la caseta. Quina és la seva funció?

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

56

PALLARS 2016

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

57

PALLARS 2016

Escriu el nom de les eines que es fan servir en les salines:

Evitar esquerdes en la massa fangosa que recobreix

Picar l’empedrat per que s’estengui la pasta i es tapi el

Posar un quadre d’empedrat nou

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

58

PALLARS 2016

l’element forat

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

59

PALLARS 2016

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

60

PALLARS 2016

Obrir els canalots tapats amb un pegot d’argila

Escombrar la sal solidificada Llençar la sal al mig de l’era i formar un munter C

on

vis

’16

. C

ICL

E S

UP

ER

IOR

61

PALLARS 2016

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

62

PALLARS 2016

Cavar la sal que ha quedat endurida a la caseta

Amuntegar la sal a la caseta

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

63

PALLARS 2016

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

64

PALLARS 2016

Transporta la sal de sobre la pila a la caseta

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

65

PALLARS 2016

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

66

PALLARS 2016

Porta la sal més molla a la caseta. Té uns forats per on es cola l’aigua

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

67

PALLARS 2016

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

68

PALLARS 2016

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

69

PALLARS 2016

Explica quins elements de la salina es poden apreciar en la foto

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

70

PALLARS 2016

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

71

PALLARS 2016

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

72

PALLARS 2016

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

73

PALLARS 2016

6. MONESTIR DE SANTA MARIA DE GERRISituació

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

74

PALLARS 2016

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

75

PALLARS 2016

Al marge dret del riu Noguera Pallaresa riu que separa el poble de les salines, del monestir.

OrigenL'església es va consagrar el 25 de setembre de 1149 per l'arquebisbe de Tarragona i el bisbe d'Urgell acompanyats dels comtes de Pallars i els bisbes de Barcelona, Vic, Girona, Lleida i Saragossa.

L'esglésiaÉs un espaiós edifici romànic de tres naus i altres absis.

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

76

PALLARS 2016

La nau central és la més enlairada i coberta amb una volta de mig punt que descansa sobre impostes, mentre que les laterals cobertes amb volta de canó carreguen sobre suports de la nau central per reforçar-la.La divisió de les naus es fa per pilars de 2,5 m. de basament en forma de creu, amb columnes adossades per a sostenir els arcs torals de la nau central.La nau central sense absis té 23,20m x 6,80m. i les laterals 3,60m. d'amplada, que sumades a les dels pilars dóna una amplada total de 19m.L'absis central té, en el seu interior, tres finestrals dins altres fornícules decorats amb columnes i arquivolta; i a l'exterior, arcuacions cegues sobre mènsules separades per mitges columnes sota un fris de dents de serra.

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

77

PALLARS 2016

Davant la primitiva façana hi ha un atri de tres cossos adaptats a l'amplària i a l'alçada de les naus, cobert amb voltes d'aresta.La imatge romànica de la Mare de Déu ha estat molt venerada des de molt antic. Hi ha una llegenda explica el miracle del comte de Pallars salvat per la Mare de Déu de Gerri d'enfonsar-se en el llac gelat de Montcortés quan anava de cacera.

Modificacions posteriorsLa resta del monestir és avui un munt de runes; no se'n conserva res més.A l'església, s'hi feren modificacions que no li han fet perdre la gràcia original:- S'hi afegirem els darrers pisos del campanar (li donen esveltesa)

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

78

PALLARS 2016

- Aixecament de la teulada sobre una sèrie d'arc buidats.- Cambril i sala capitular, afegits el segle XVIII al final de l'església, que si bé es matusser, li dóna profunditat. Acaba amb un petit llanternó de coberta piramidal.

HistòriaEl monestir neix l'any 807 sota l'advocació de Sant Vicenç, que serà canviada el segle següent per a de Santa Maria. No s'extingí la vida monàstica fins l'exclaustració de l'any 1835.L'any 966 el papa Joan XIII li concedeix l'exempció episcopal.Els comtes de Pallars afilien el 1096 el monestir al cenobi de Sant Víctor de Marsella. Això li dóna vitalitat.

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

79

PALLARS 2016

Al finals del segle XII comencen les calamitats. Els comtes li arrabassaren dominis i possessions; seguí el despoblament de Gerri i uns abats comendataris preocupats més per les rendes que per la vida monàstica.El 1592 el papa Climent VIII normalitza les rendes del monestir. El 1631 entra a formar part de la Congregació Claustral Tarraconense de la qual havia estat al marge. Tots aquests fets revitalitzaren la vida del monestir.Però en el últims segles, Gerri s'anà esllanguint amb les guerres dels país fins que els pocs monjos que quedaren foren exclaustrats el 1.835.Actualment, del monestir i totes les seves dependències en resta només l'església.

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

80

PALLARS 2016

En quina data exacta es féu la consagració de l'església del monestir?

Quina imatge presideix l'altar de l'església ? Dibuixa-la.

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

81

PALLARS 2016

Sabries dir a quin estil arquitectònic pertany el monestir?

Regla de Sant Benet

TEXT. FRAGMENTS DE LA REGLA DE SANT BENET.

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

82

PALLARS 2016

"Raó per la qual considerem que s'ha d'ordenar tots dos temps segons aquest pla: des de Pasqua fins el 14 de setembre, al matí, sortint de prima, treballaran en allò que calgui fins prop de l'hora quarta. Mes de l'hora quarta fins a la sexta, en acabat de dinar, descansaran als seus llits amb molt de silenci, i si potser algú vol llegir, que llegeixi per a si mateix, de manera que no molesti l'altre. Que e la nona es digui més d'hora, dins l'hora vuitena, i que torni a treballar fins a vespres en allò que calgui. Però si les condicions del lloc o la pobresa exigeixen que s'ocupin en la recol·lecció de les messes, que no s'entristeixin, ja que aleshores són en veritat monjos, quan viuen de la feina de les seves mans.

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

83

PALLARS 2016

Creiem que per a la refecció quotidiana, tant a sexta com a nona, basten a totes les taules dues menges cuites, tenint en comptes les diferents necessitats; a fi que el qui potser no pugui prendre'n de l'una, en mengi de l'altra.N'hi ha prou amb una llira llarga de pa per sia, tant si només hi ha una refecció, com si hi ha dinar i sopar.Per a l'agençament dels llits, n'hi ha prou amb un llençol , in cobrellit, una manta i un coixí. Aquests llits han de ser inspeccionats sovint per l'abat, perquè no hi hagi cap objecte en propietat.I si algú se li troba alguna cosa que no hagi rebut de l'abat, que se'l sotmeti a un càstig molt sever. I per tallar de soca-rel aquest vici de la propietat, que l'abat doni tot el que calgui, això és, cogulla,

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

84

PALLARS 2016

túnica, escarpins, calçat, cenyidor, ganivet, estilet, agulla, mocador i tauletes, per tal d'eliminar tot pretext de necessitat".

Aclariments:- L'horari d'oracions i àpats d'un monestir benedictí era l'esquelet de la vida diària dels monjos. Els monjos resaven i menjaven tots junts abans o després de fer el treball encomanat a cadascú. - Les hores de rés eren:

Matines: cap a les 3 h de la matinada.

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

85

PALLARS 2016

Laudes: cap a les 6 h del matí (acabaven a trenc d'alba)Prima: cap a 2/4 de 8.Terça: cap a les 9h.Sexta: migdia (l'hora de dinar a l'hivern)Nona: cap a les 3 h de la tarda.Vespres: cap a 2/4 de 5 h (a sol ponent)Completes: cap a les 6 h (anaven a dormir poc després)

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

86

PALLARS 2016

Vocabulari:- Refecció: aliment i àpat.- cogulla: hàbit monacal amb caputxa- túnica: petit llarg i poc folgat, amb mànegues- escarpí: sabata lleugera de cuir amb una sola.

La regla benedictina era el conjunt de normes escrites per Sant Benet, que regulava tota la vida dels monjos al monestir a fi que actuessin d'acord amb l'evangeli i complissin els vots que havien professat (fet) de pobresa, castedat, i obediència als seus superiors. Es monjos feien una vida

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

87

PALLARS 2016

dedicada a l'oració i al treball i tenien un horari molt rígid que havien de seguir tots els dies de l'any. D'aquí el seu lema "ora et labora"

Llegeix els fragments de la regla (normes) de Sant Benet i digues què necessitaven per arranjar els llits.

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

88

PALLARS 2016

Què passava als monjos que tenien un objecte en propietat que no els havia estat donat per l´ abat? C

on

vis

’16

. C

ICL

E S

UP

ER

IOR

89

PALLARS 2016

Observa l'horari d'oracions dels monjos i els fragments de la regla de Sant Benet. Pots dir quantes hores dormien els monjos? Quantes vegades es reunien diàriament per resar? Menjaven molt?

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

90

PALLARS 2016

Què et sembla que pot indicar el lema benedictí "ora et labora"?. Exposa les raons que justifiquin l'ús d'aquest lema.

Explica la vida dels monjos observant cadascuna de les vinyetes.

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

91

PALLARS 2016

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

92

PALLARS 2016

DependènciesAmb aquesta il·lustració ens podem fer una idea força clara de quines eren les dependències principals d'un monestir medieval.

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

93

PALLARS 2016

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

94

PALLARS 2016

Del monestir de Gerri només en resta l'església, però a l'època de la seva fundació deuria ser molt diferent. Segurament era molt semblant al dibuix que tens al davant un monestir típicament benedictí.

El monestirs tenien terres que eren treballades pels monjos, un claustre que unia les dependències del monestir, comunicava la sala capitular( lloc de reunió del monjos), l'església, el

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

95

PALLARS 2016

refectori (menjador), el dormitori o cel·les( cambres individuals petites), els punts de treball o estudi, la infermeria, el noviciat (residència dels neòfits en la vista monàstica). L'abat tenia unes dependències pròpies, separades de la resta. Així mateix hi havia a un lloc reservat a l'almoiner ( monjo encarregat de fer almoines al necessitats) i una hosteria per hostatjar els visitants. Ultra això, el monestir tenia possessions fora de les estrictes del monestir, i els abats actuaren a partir del segle XI com a veritables senyors feudals, per això hi havia els pabordies, és a dir, l'administració o gestió dels béns del monestir, els quals se separaven per lots tot prenent el nom del sector o propietat principal.

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

96

PALLARS 2016

Fes una llista de les diferents dependències d'un monestir.

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

97

PALLARS 2016

Quines dependències de l'antic monestir resten actualment?

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

98

PALLARS 2016

Localitza les dependències al dibuix del començament.

Característiques arquitectòniques:

Quin tipus d'art trobes a la portalada de l'església?

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

99

PALLARS 2016

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

100

PALLARS 2016

De mig punt Apuntat

La portalada té un arc de _______________________________

L'església és el lloc destinat a l'oració comunitària. Els monjos hi anaven vuit vegades al dia.

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

101

PALLARS 2016

Té 3 naus longitudinals que acaben en un absis cadascuna d'elles.

La nau central, més enlairada, és coberta amb una volta de mig punt (o de canó), mentre les laterals, són cobertes amb volta de quart de cercle.

I un atri adossat a la façana principal coberta amb volta de creueria.

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

102

PALLARS 2016

Relaciona cada número amb el nom que li correspon:

nau central

nau lateral

nau lateral

absis

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

103

PALLARS 2016

atri

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

104

PALLARS 2016

Fes una descripció de la imatge de la Mare de Déu.

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

105

PALLARS 2016

Dibuixa el monestir

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

106

PALLARS 2016

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

107

PALLARS 2016

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

108

PALLARS 2016

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

109

PALLARS 2016

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

110

PALLARS 2016

7.PARC NACIONAL D’AIGÜESTORTES I LLAC SANT MAURICIEl Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici és un espai natural protegit de l'Alt Pirineu. És un dels catorze parcs d'Espanya amb la categoria de Parc Nacional i l'únic que hi ha

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

111

PALLARS 2016

a Catalunya. Està situat a la part central de la Serralada Pirinenca entre les comarques de l' Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, la Vall d'Aran i el Pallars Jussà. El nucli central del parc està en els termes municipals de la Vall de Boí i Espot.

La geografia del Parc és d'alta muntanya perquè gran part del territori s'alça més amunt dels 1.000 m amb pics que superen els 3.000 m d'altitud. Hi ha gran abundància de llacs d'origen glacial quaternari. Hi destaquen dues valls, a l'oest la vall del riu Sant Nicolau amb els característics prats i meandres d'on ve el nom d'Aigüestortes. I a l'est la vall del riu Escrita amb l'Estany de Sant Maurici.

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

112

PALLARS 2016

El Parc té un gran valor biològic. Els grans desnivells que presenta fan que hi hagi diferents ecosistemes: prats, conreus i boscos caducifolis a les cotes més baixes, boscos de fulla perenne a les cotes mitjanes, i prats i rocalls d'alta muntanya a les cotes més altes. El fet que faci molts anys que està protegit així com la seva inaccessibilitat natural ha preservat la flora i la fauna en un estat força salvatge. Malgrat tot, l'empremta de l'home és inevitable, el Parc encara és explotat per la ramaderia, el turisme i les centrals hidroelèctriques.

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

113

PALLARS 2016

SenderismeDurant l'estiu el parc s'omple de senderistes que recorren tots els camins. Hi ha moltes possibilitats però cal tenir en compte que molts dels petits senders que de vegades es poden veure als mapes són difícils de trobar o exigeixen una bona forma física. Cal ser prudent a l'hora de planificar la visita i informar-se prèviament de la dificultat de l'opció escollida.

La vegetació

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

114

PALLARS 2016

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

115

PALLARS 2016

La faunaLa fauna del Parc, encara que és molt interessant, es comporta discretament i no és gens fàcil d'observar. Cal molta paciència i una mica de sort per poder observar a les espècies més emblemàtiques que hi viuen. De les aproximadament 200 espècies de vertebrats que tenen el seu hàbitat en el parc, n'hi ha gairebé dues terceres parts que són aus.

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

116

PALLARS 2016

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

117

PALLARS 2016

GeologiaL'interior del parc ofereix una magnífica representació de la geologia dels Pirineus. Les roques predominants, granits i pissarres, són molt antigues i es van formar durant l'Era Primària. Aquests materials tan antics van aixecar-se del fons del mar durant l'orogènia alpina, a l'Era Terciària, donant lloc als Pirineus actuals.

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

118

PALLARS 2016

Però sense cap mena de dubte qui imprimeix el caràcter geològic del Pirineu central són les successives glaciacions del Quaternari que van cobrir aquestes muntanyes d'extenses glaceres que davallaven desenes de quilòmetres avall. Els estanys, les cascades, els pics esmolats i les crestes vertiginoses, així com la forma en U de les valls són el record de l'acció erosiva d'aquestes antigues glaceres, de les quals avui en dia només en resten uns petits exemples en el Pirineu aragonès.

En l'actualitat l'aigua és la principal protagonista, tant pels característics meandres d'alta muntanya, com per la gran concentració de llacs, riuets i cascades. Aquest parc conté la zona lacustre més important dels Pirineus.

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

119

PALLARS 2016

La temperatura mitjana en el Parc oscil·la entre zero i cinc graus. L'hivern d'alta muntanya és molt fred, a les parts altes durant més de quatre mesos les temperatures no pugen de 0 graus.

Les precipitacions anuals estan entre 900 mm i 1.300 mm, repartides en uns 150 dies de precipitacions. D'aquests 150 dies com a mínim 100 la precipitació és en forma de neu.

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

120

PALLARS 2016

8. CENTRAL HIDROELÈCTRICA DE TAVASCANUna central hidroelèctrica és una instal·lació dissenyada per a generar electricitat gràcies a l'aprofitament de l'energia potencial de l'aigua emmagatzemada en una presa situada a un nivell més alt que la central. L'aigua és conduïda mitjançant una canonada de descàrrega des de l'embassament fins a la sala de màquines de la central, on gràcies a una o diverses turbines hidràuliques es produeix la generació d'energia en alternadors.

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

121

PALLARS 2016

http://tavascan.wix.com/tavascan#!multimedia/c1qw7

Escriu els apunts ordenadament de tota l’explicació durant la visita al Parc hidroelèctric. Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

122

PALLARS 2016

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

123

PALLARS 2016

Quina relació hi ha entre el que hem vist i escoltat i el nostre projecte de classe?

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

124

PALLARS 2016

9.HÍPICALa història de l'hipisme es remunta a la prehistòria (neolític), amb la domesticació del cavall. (No se sap ben bé en l'etapa inicial quina era la seva utilitat, encara que hom suposa que l'utilitzaven com a peça de caça, o per alimentar-se). Posteriorment l'hipisme va tenir una forta presència en determinats pobles o èpoques, lligat a la importància que ha tingut el cavall.

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

125

PALLARS 2016

Més endavant, l'home va utilitzar el cavall per treballar, ja que va considerar-lo com a un animal amb gran força i velocitat. A l'edat del bronze, el cavall va començar a formar part dels exèrcits. Així els perses i grecs també utilitzaven l'animal per combatre.

La llarga història de l'equitació va parella amb els esports relacionats amb el cavall. Va ser l'objecte principal de les festes de l'Antiga Grècia i cantades pels seus poetes. La faula dels centaures sembla provar que certs pobles d'aquest país, particularment els tessalis, havien adquirit des de molt aviat una gran habilitat en l'art de l'equitació. Diversos passatges d'Homer, de Píndar i de Sòfocles,

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

126

PALLARS 2016

testimonien que les carreres de cavalls estaven ja molt de moda quan van ser introduïdes en els jocs olímpics, cap a l'olimpíada 85.

De la Grècia va passar el gust d'aquests exercicis als romans qui els van fer entrar en les seves festes públics. La cursa consistia a donar set vegades la volta al circ, els cavalls anaven lligats a carros lleugers i trobaven en certa paratge del trànsit límits col·locats de tal manera, que sense una destresa infinita de part del conductor, el carro podia fer-se trossos. Moltes vegades s'immolava al déu Mart el cavall guanyador, i el seu propietari rebia en canvi altres cavalls, corones d'or, de plata, vestits, etc.

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

127

PALLARS 2016

Les brillants lluites a l'hipòdrom de Roma, van ser traslladades a les ribes del Bòsfor però la importància que alguns emperadors van donar amb freqüència a aquesta institució, va ser potser una de les causes que van contribuir a la caiguda de l'imperi romà.

Durant l'edat mitjana, les carreres de cavalls van caure en un profund oblit, no van reaparèixer en part, fins a l'època dels tornejos i de les festes cavalleresques, de les que tant de temps es va mostrar tan pròdiga l'Europa medieval.

A partir del Renaixement, l'hípica moderna anirà prenent forma. Primerament, des de l'escola napolitana de Pignatelli. La primera escola d'equitació es va fundar a Itàlia (Ferrara)

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

128

PALLARS 2016

l'any1539. Més endavant es van crear les escoles de la Brouve i La Baume, a França, i més tard “L'Escola Espanyola d'Equitació de Viena", creada el 1572. I és a partir d'aquí que es va començar a parlar de l'equitació, no només com un esport sinó també com un art. Acabant amb la creació a França del Cadre noir de Saumur.

Als segles següents l'evolució continua a Anglaterra amb la construcció dels primers hipòdroms, fins que el Jockey Club codificarà al segle XVIII el primer reglament.

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

129

PALLARS 2016

Als nostres dies se'ls deu als anglesos la resurrecció de les carreres, però sota un punt de vista diferent al de les antigues. En els jocs antics eren tan sols un mitjà de desenvolupar el valor, la força, la destresa, i l'agilitat dels lluitadors i dels guerrers, per als moderns es considera com un mitjà de millorar l'espècie dels cavalls, així com un mitjà d'esbarjo

Completa:

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

130

PALLARS 2016

A partir de 1900 l'hipisme va començar a practicar-se als Jocs Olímpics. Actualment es realitzen tres disciplines:

_____________: tracta de realitzar una sèrie de represes (moviments preestablerts amb el cavall) en els tres aires diferents: pas, trot i galop.

Concurs de salts __________: consisteix que el binomi ha de superar un circuit amb diferents tipus d'obstacles en un ordre donat en el menor temps possible. Derrocar els obstacles, la cai-guda del genet o el cavall, la desobediència de l'animal o l'excés de temps són motius de penali-tzació.

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

131

PALLARS 2016

Concurs complet d'equitació: inclou una prova de salt d'obstacles, una de doma clàssica i una prova de fons, que té més valor. Es disputen en dies diferents, amb un únic cavall per a cada concursant.

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

132

PALLARS 2016

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

133

PALLARS 2016

Co

nv

is’1

6.

CIC

LE

SU

PE

RIO

R

134