w e r n e r j e k e r

b i o g r a f i a

Werner Jeker, dissenyador gràfic, cofundador dels “Ateliers du Nord” a Lausanne i membre de l’Alliance Graphique Internationale (AGI). Va néixer a Mumliswil (Suïssa) l’any 1944.No tant sols ha treballat com a dissenyador gràfic, també com il.lustrador i professor. Molts són els premis que ha guanyat, un d’ells el premi “Infinity Award” Disseny Gràfic per l’International Center of Photography de Nova York el 1988 o el premi per a les primeres idees de bitllets donat pel Banc Nacional de Suïssa. Ha realitzat molts treballs per a museus com ara el Musée des Arts Décoratifs Lausanne o el Musée de l’Elysée Lausanne. Alguns els veurem en aquest article sobre Werner Jeker.

“Werner Jeker, born 1944, is one of the great figures of classic swiss poster design. “Classic” means that he has been in the game for many years, and “swiss” in this context means that his posters are technically perfect, the typography meticulous, the composition balanced, the concept clear, the layout clean and orderly, and, I’m sure, his posters are economically efficient and effective. In spite of all of these traditional, old fashioned values, Jeker’s posters have a fresh look and a mysterious poetry” —Anònim

“Werner works in the printed form, primarily posters and books with a focus on typography and strong B/W photography. He really has that special “Je Ne Se Qua” that really captivates the viewer. It is striking work. Werner has taken his Swiss roots and made them his own” —Anònim

M u s é e d e s A r t s D é c o r a t i f sL a u s a n n e

M u s é e d e s A r t s D é c o r a t i f sL a u s a n n e

V o g u eJ e u n e P h o t o r a p h i e Z u r i c h o i sN o i r B l a c k S c h w a r z N e r oJ a p o n

Pòster vintage dissenyat l’any 1984 per a una exposició de Vogue on s’hi presenten totes les fotografies de la revista des de 1920 fins al 1980. Disseny realitzat amb la col.laboració del fotògraf Erwin Blumenfeld.Usa la fotografia i tipografia com a elements per a crear aquest cartell. Fotografia com a element principal de la composició establerta com a fons del cartell. Obté així la major importància. La tipografia “Vogue”col.locada a mig aire del cartell maquetada en 3 línies bases diferents aportant així moviment al cartell. En contraposició trobem l’informació sobre l’exposició, tractada amb Helvetica Regiular i Bold la qual segueix la cuiadosa línia de Werner Jeker, col·locada a l’extrem inferior dret.

v o g u e

j e u n e p h o t o r a p h i ez u r i c h o i s

Pòster dissenyat l’any 1980 per a una exposició al museu des Arts Décoratives de Lausanne sobre fotografies realitzades per joves de Zurich. Usa una fotografia i tipografia, en aquest cas dues molt diferents expressant així conceptes molt diferents. La fotografia tornar a adoptar la major importància en el cartell creant el fons. Tractada en blanc i negre, un dels seus trets més carcterístics.D’altre banda trobem una tipografia cal·ligràfica, a la part superior esquerre de la composició, que aporta aquesta essència de joventut que ens remet als artistes. En aquest cas usa l’Helvetica Condensed Bold en caixa alta i amb un kerning molt ajustat, un aspecte que no podia faltar en un treball de Jeker. Així la trobem jugant amb el groc i el negre, fet que destaca respecte a la resta del cartell. Es tracta d’un treball que a simple vista s’allunya del seu estil net però observant bé el treball ens adonem de la gran pulcritud amb la qual ha estat dissenyat, com cuida la tipografia en relació amb la fotografia.

Pòster dissenyat l’any 1999 per al museu Decorative Arts de Lausanne.Es tracta d’un cartell amb una composició que no deixa indiferent, tampoc ho fa el tractament de la tipografia ni la imatge.Trobem una fotografia en blanc i negre d’una albergínia com a imatge de fons del cartell. Pel que fa al títol del cartell el trobem tractat amb una Helvetica Bold caixa alta i baixa en un cos elevat sobreposada a la imatge amb un to blau fosc quasi negre, un recurs molt usat avui en dia. Usa uns requadres sobreposats l’un sobre l’altre seguint la mateixa línia de sobreposició tipografia sobre imatge. Pel que fa a l’informació del cartell la trobem al marge exteior dret en vertical, adoptant una importància mínima pel que fa a la taca de gris però la verticalitat li dóna protagonisme a la vegada. El títol del museu el trobem en caixa alta amb un kerning augmentat. Destacar que Jeker mai usa els logotips dels museus per als quals treballa, sinò que els hi dóna el tracte que dóna a la resta de la tipografia. D’altre banda la informació de l’exposició la trobem en caixa baixa. Aquestes dos composicions de text compensen la taca negre que crea la imatge i el títol del cartell.

N o i rB l a c kS c h w a r zN e r o

Pòster dissenyat l’any 1987 per al museu Decorative Arts de Lausanne on s’hi feia una exposició d’escultures i kimonos contemporanis japonesos.En aquest cas tant sols usa tipografia i element primàris. Amb el negre el blanc i elvermell crea una preciosa composició cuidadosament dissenyada però ala vegada molt arriscada. Usa l’Helvetica tant en caixa alta com en caixa baixa. En cap moment trobem una línia horitzontal fet que dóna molt moviment al cartell. Tant sols en el cas del títol veiem que el kerning està augmentat. La caixa vermella col·locada de manera que crea una vertical vermella ens estabilitza i a la vegada ens transporta al món Japonés. Tot i tractar-se d’un cartell composat per línies descol.locades a simple vista si ens fixem una mica podem apreciar que es tracta d’un disseny meticulós i molt net, quelcom díficil d’aconseguir mitjançant línies diagonals però molt característic d’ell.

J a p o n

M u s é e d el ’ E l y s é eL a u s a n n e

M a n R a yC o r p s C é l e s t e s

Pòster dissenyat l’any 1997. Exposat a l’exposició de fotografia de Pieree Radisic al museu Elysée de Lausanne.Tornem a trobar la imatge com a eix central de la composició, una imatge amb els colors invertits. A la part inferior esquerre trobem l’aportació ti`pogràfica. En aquest cas Jeker va optar per usar l’Helvetica amb bandera esquerre. El kerning el trobem augmentat de manera que amb 8 files de paraules, els caràcters creen 7 columnes. Una composició doncs molt característica de Werner Jeker ja que es tracta d’una composició molt neta però que no deixa indiferent.

C o r p s C é l e s t e s

Pòster dissenyat l’any 1990 per una exposició de Man Ray.En aquest cas, com no podia ser diferent Jeker usa el recurs de la fotografia com a fons per al seu treball. Tractada en blanc i negre i molt expressiva dóna molta força al seu treball. Jeker, mitjançant l’Helvetica en Bold i Regular crea un cartell tipogràficament molt interessant, amb moviment però ordenat.Trobem el títol amb un kerning exageradament augmentat, fet que dóna protagonisme al títol, tot i tractar-se de dos paraules amb molt pocs caràcters. El text, en vertical, crea tensió i moviment al cartell.

M a n R a y

Aquest exemple, també per una exposició de fotos del mateix fotògraf, veiem com mitjançant la tipografia (als marges esquerre i dret) aconsegueix donar tota la importància a la imatge.

V i d y - L

L e s 8 1 m i n u t e s d e m a d e m o i s e l l e A .I d i o t

I d i o t

Pòster dissenyat l’any 1995 per una obra de teatre escrita pel rus Fedor Dostoïevski.Com en la majoria dels seus treballs Jeker usa la gran expresivitat de la

fotografia per crear cartells impactant. Fotografia que capta la mirada de qualsevol.Werner usa l’Helvetica Bold amb el kerning augmentat en el cas del títol de la obra. Pel que fa a tota la informació opta per col·locar-la als marges dret i esquerre. Aquest cas tracta les diferents línies en diagonal, fet que encara aporta més tensió al cartell. És per aquest motiu que tracta la tipografia amb un cos molt baix, per a que no es sobreposin els recursos gràfics.Pel que fa la nom del teatre el trobem a la part inferior dreta tractat de manera totalment Jekeriana.

Pòster dissenyat l’any 1997. Es tracta d’un pòster per una obra de teatre “Les 81 minutes of mademoiselle A.”, text de Lothar Trolle.Un altre vegada, trobem una fotografia en blanc i negre, aquest cas de Mario Del Curto. Una imatge composada per dues, una amb un camp molt obert i l’altre quasi de detall. D’aquesta manera s’aconsegueix mostrar però a la vegada no, el que la imatge és exactament. Helvetica Bold tractada tant en caixa alta com caixa baixa. Destacar la composició del títol de la obra, tractat amb una justificació completa de manera que trobem un gran espai blanc entre “de” i “mademoiselle”, fet que desconcerta bastant i alhora deixa més protagonisme a la imatge, igual que la resta de text també maquetat als marges del cartell.

l e s 8 1 m i n u t e s d e m a d e m o i s e l l e A .

s e n s ep e r d r em a il ’ e s s è n c i a

Werner Jeker, un dissenyador gràfic suís amb treballs realment molt ben tractats. La claretat, llegibilitat i objectivitat hi són presents però a la vegada ha sapigut aportar misteri i poesia a tots el seus treballs.D’aquesta manera valoro la capacitat de no perdre el estil net típic del dissenys Suïsos però aportar, de manera sutil i elegant, un toc personal que fa de tots els seus treballs obres tipogràficament i fotogràficament molt interessants.Usant sempre una fotografia expresiva i impactant i la tipografia Helvetica és capaç de transmetre diferents conceptes amb totalitat comoditat i sent sempre elegant i net.Destacar per exemple l’aire fresc que va aportar dissenyant el pòster per a Vogue que va saber deslligar-se de l’estil de Vogue dels anys 80 aportant el seu toc personal sense perdre però l’essència de Vogue. També ho aconsegueix amb el treball “jeune photoraphie zurichois” en el qual és capaç d’integrar la joventut amb la tipografia cal·ligràfica.A grans trets doncs, destacar l’habilitat de saber-se transformar sense perdre mai el seu estil meticulós, treballat, clar i net.

W e r n e rJ e k e r

Des de el meu punt de vista crec que Werner Jeker va saber deslligar-se del disseny suís pur i entre els anys 1960-1990 va fer treballs realment innovadors i que que podien deixar estupefactes a la persona que admirava la seva obra.Avui en dia però, moltes són les “còpies” que s’han dissenyat seguint aquesta mateixa línia. Tot i així Werner Jeker contínua sent una gra icona del disseny gràfic suís fet que justifica la seva gran tècnica. Destacar que tot i que sempre usa els mateixos recursos, fotografia expresiva i l’Helvetica, sempre sap trobar un què que fa de cadascun dels seus treballs un projecte únic.

Estil tipogràfic internacional http://ca.wikipedia.org/wiki/Estil_tipogràfic_internacional 26 ago 2012Vidy-L. A L’AFFICHE. http://www.vidy.ch/ 2010Werner Jeker http://www.werner-jeker.ch/Elysée Lausanne http://www.elysee.ch/ 2011Mudac http://www.mudac.ch/Les Ateliers du Nord http://www.adn-design.ch/