Els tràfics de grans estructures industrials o pro-ject cargo s’està convertint en un dels sectors defutur al Port de Tarragona. En el que portem d’any,ja s’han mogut més de 4.000 tones d’aquesta tipolo-gia de càrregues. Comptar dins les instal·lacionsportuàries amb un operador de primer nivell mun-dial com Schwartz Hautmont és un factor clau per-què aquest tràfic sigui cada cop més important. Enels propers mesos, des del Port sortiran cap a Anversdiversos mòduls d’una refineria que s’està cons-truint a aquesta ciutat belga. Pàg. 11

Una mala salud de hierro. La CostaDaurada puede presumir de haber obte-nido resultados envidiables en lo que elsector turístico coincide en catalogarcomo un mal año. La ocupación llegó al88% en julio y al 93% en agosto, pero lohizo gracias a las ofertas y la rebaja de pre-cios que se vieron obligados a aplicar loshoteleros para salvar la temporada alta. Elimpacto de esta política todavía no sepuede cuantificar con exactitud, pero seestima que rondará el 10%. El principalfactor que ha obligado a adoptarla es lacaída del turismo ruso, que se ha contraí-do entre un 15 y un 20% respecto del añopasado, volviendo a niveles del 2012 yrompiendo la contínua tendencia al alzaacumulada en los últimos años. Para com-pensarlo, se esperaba un repunte delturismo nacional, animado por la relativamejora de las perspectivas econòmicas enEspaña. Pero la recuperación ha sido muytímida. El mal tiempo no ha contribuidotampoco a animar este mercado, propen-so a esperar hasta el último momentopara asegurar el tiro en sus escapadasvacacionales. Págs. 2-3

SETEMBRE 2014Núm. 175 Any 13 - II Etapa PRIMER DIARI ECONÒMIC DE LES COMARQUES DE TARRAGONAwww.indicadordeeconomia.com

Tarragona convoca la segona edició dels premis

Empresa Smart City per impulsar l’emprenedoria

Pàg. 6

TURISMOReserva de la TierraDobla facturació i plantilla gràcies acomprar la marca de vi ‘Elegido’

Aposta guanyadora. Reservade la Tierra, empresa vinícolade les Borges del Camp, estàrecollint els fruits d’haver jugatfort per quedar-se amb el vi detaula Elegido, líder a Espanya alsector de litre en vidre senseDO. Gràcies a aquest ambiciósmoviment empresarial, Reservade la Tierra ha pogut crèixer entemps de crisi, duplicant factu-ració i plantilla. Pàg. 5

L’A-27 estarà llesta el 2017 gràcies a un acordentre Estat, Generalitat i Abertis

Abertis farà l’A-27 entre Valls i Montblanc.L’autovia entre Tarragona i Lleida requerirà desolucions privades després d’anys encalladaper la lentitud del ministeri de Foment, primer,i la falta de recursos, després.Abertis invertirà136 milions d’euros en la construcció d’aquesttram, que segons la Generalitat estaria acabatl’any 2017.A partir de Montblanc, la solució és

l’autopista AP-2, amb bonificacions per acamions i turismes. D’altra banda, el trànsit decamions per l’N-240 es prohibirà, un punt en elque no estan d’acord els transportistes.Abertis compensarà la seva inversió amb lainducció de trànsit cap a l’AP-2 que això pro-vocarà i el possible allargament de la conces-sió, que expira el 2021. Pàg. 9

El ‘project cargo’ guanyaprotagonisme al Port de Tarragona

INFRAESTRUCTURES

La Costa Daurada mantiene ocupaciónpero factura menos por la caída de precios

Las ofertas y promociones han

sido el recurso para salvar la

ocupación, que rondó el 90%

Los hoteleros estiman en

un 10% la reducción de las

cifras de negocio

Parés i Aubia,Assessors d’Em-presa, celebraran la seva con-venció anual el proper 3 d’oc-tubre a l’hotel Mas Passa-maner de la Selva del Camp.En aquesta ocasió, l’esdeveni-ment tractarà la proposta devalor -al món del vi- i la gestióde la productivitat. Pàg. 13

Parés i Aubia prepara laseva convenció anual

Grupo BundescomAlquila espacios para el automante-nimiento del vehículo

El Grupo Bundescom pre-senta en Tarragona una nuevamodalidad de taller de auto-moción, dirigido a los manitasdel automóvil. Se trata de alqui-lar un espacio equipado contoda la tecnología del automó-vil para que el propietario conconocimientos avanzados demecánica lleve a cabo el man-tenimiento de su vehículo, unmodelo que triunfa en paísescomo Alemania. Pàg. 12

ESDEVENIMENTS

Els premis ReusEmpresa creenenguany un nou guardó perreconèixer el millor projecte d’em-prenedoria d’un alumne deFormació Professional. Aquesta ésla principal novetat de l’edició2014 d’aquests premis, que torna-ran a distingir, amb premis econò-mics d’entre 3.000 i 1.000 euros, els3 millors projectes empresarialsnascuts durant aquest any al terri-tori. Pàg. 13

Els ReusEmpres esfixen en l’FP

Bajón del turismo ruso, que

vuelve a niveles de 2012, y

mínimo repunte del nacional

"En los primeros días del mesde agosto, del 1 al 5, la ocupa-ción fue más floja que en lassemanas posteriores, del 5 al25; a final de mes de nuevobajó un poco, por lo que algu-nos establecimientos, conse-cuentemente, lanzaron ofertasa precios más reducidos",explican fuentes de laAsociación que aglutina loshoteles de Salou, Cambrils y LaPineda. A falta de dos mesespara finalizar la temporada, suportavoz, Xavier Roig, todavíano se atreve a realizar un balan-ce, ya que han constatado quehay notables diferencias entrelos hoteles grandes y los queofrecen un volumen menor dehabitaciones. Este año tambiénse debe valorar el aumento deunas 3.000 plazas en la oferta.

"Independientemente deque hayamos bajado variospuntos en julio (del 91% de

2012 y 90% de 2013 al 88%), lorealmente preocupante es labajada del precio medio deventa de la habitación", argu-menta Roig, que cifra la men-gua de ingresos en julio en másde un 10%. Según el gerentedel Patronato de Turismo de laDiputación, Octavi Bono, elarranque de la temporada hasido "un poco más difícil de

activar" que en temporadasanteriores, lo que ha reclama-do "un esfuerzo añadido a losgestores ante la dificultad paraalcanzar los niveles de otrastemporadas".

En números absolutos losvalores sólo han oscilado lige-ramente en la Costa Dauradacentral: mayo (más 2%), junio(menos 4%), julio (menos 1%)y agosto (menos 1%). La diná-mica se cumple tanto en ocu-pación como en pernoctacio-nes, aunque en agosto se regis-tró un ligero descenso, de 5,2días a 4,8. En las Terres del'Ebre los registros han oscila-do más. Respecto a 2013, un5% menos en mayo, 2% menosen junio, 6% más en agosto yun aumento notable del 14%en agosto. "El buen comporta-miento en Terres de l'Ebre -

analiza Octavi Bono- se entien-de por el peso de los cámpings,que suponen prácticamente lamitad de la oferta (6.500 plazassobre un total de 14.240), y porla elevada cuota internacionalde esas instalaciones, alrede-dor de un 46% frente al 28%de los hoteles de la zona".

Mínimo repunte del mercado nacional

Aunque la recuperación delmercado español no se ha pro-ducido en los términos desea-dos, la nota positiva, al menos,es el cambio de tendencia res-pecto a los últimos años (vergráfico adjunto). En 2014crece suavemente la demandainterna con respecto al turismoextranjero. En este sentido, eldel año pasado fue uno de lospeores julios que se recuerdan,

con sólo un 25% por ciento deespañoles frente al 75% deextranjeros. En agosto de 2013la relación se equilibró ligera-mente con un 30-70%. Esteaño la proporción es algomejor: el 29% del mercado esnacional y el 71% foráneo enjulio, mientras que en agostollega a 33-67%.

Pese a esta ligera mejoría, lasituación dista mucho de losaños de esplendor del merca-do nacional. Según la serieestadística del Observatorio deEstudios Turísticos de la CostaDaurada, ofrecida a través de laAsociación Hotelera Salou-Cambrils-La Pineda, en 2010

prácticamente uno de cada dosturistas en temporada alta eraespañol. Por el contrario, elturismo extranjero registró enese año los datos de ocupaciónmás bajos (54% en julio y 50%en agosto, diez puntos pordebajo que, por ejemplo, en2006).

Como en años anteriores, ypese a que no se han cumplidolas expectativas, el turismoruso ha liderado el ránking devisitantes internacionales conuna cuota de mercado en losdos últimos meses del 25,5%,lejos del 31% del pasado año.El mercado británico se hamantenido estable (20%) y elfrancés ha experimentado unbuen comportamiento conuna ligera tendencia al alza(8,5%, con una punta del 11%en agosto).

El Patronato de Turismo de

Setembre02 2014

INFORME

Turismo

Las ofertas permiten que la temporada alta se cierre en torno al 90%, pero la estrategia forzada lastrará los resultados econòmicos del sector hotelero

Aunque a grandes rasgos losniveles de ocupación turísticaen la Costa Daurada centraldurante los mmeses de julio(88%) y agosto (92%) se hanmantenido en 2014, la sensa-ción del sector no es tan optti-mista como en años anterioresdebido a la caída de la cuentade resultados. Durante julio y laprimera semana de agosto, loshoteleros se han visto obliga-dos a bajar el precio medio deventa y poor tanto el porcentajede beneficios. El descenso delturismo ruso -frente al incre-mento esperado- y la ausenciade recuperación del mercadonacional han marcado hastaahora las fechas estelares de llatemporada alta.

Un año de estrés para mantenerla ocupación turística

ROBERTO VILLARREAL / TARRAGONA

El mercado

español se

recupera tímidamente,

rompiendo la tendencia

a la baja de los

últimos años

Los hoteleros

estiman la mengua

de ingresos provocada

por las ofertas en un

10% sólo en el

mes de julio

Según Ernest Juncosa, presi-dente de la Unió de Botiguersde Reus, "con carácter general,los rusos que han llegado no esque tengan una capacidadmenor de gasto respecto al queconocíamos, sino infinitamentemenor, lo que ha dado lugar amuchas quejas sobre todo en elsector de la restauración". "Encasos extremos, se sentabancinco, pedían dos y el resto con-sumían comida comprada pre-viamente; eso no lo habíamosvisto aquí desde hace muchosaños".

La situación vivida ese año hallevado a los empresarios a refle-xionar sobre el impacto delturismo low cost, "que sirve paracumplir con los porcentajes,pero no es beneficioso paranadie; no vale llenar a precios dederribo", estima Juncosa, queentiende que hay que revisar afondo el modelo de sol y playa:"Si el que llega a nuestro territo-rio sólo se queda en la playa esque estamos vendiendo muy

mal, como si no tuviéramosnada, porque existe una riquezaimpresionante de clima, cultura,gastronomía, tradiciones, seguri-dad… vender sólo sol y playa escomo vender sólo el postre enun restaurante que sirve unamagnífica variedad de platos".

En el seno del ParqueCientífico y Tecnológico (PCT)de Turismo y Ocio de Vila-secaprecisamente se dedican, entreotras líneas de investigación, a labúsqueda de la excelencia turís-tica, la diversificación de merca-dos (origen y tipología) y fór-mulas para desestacionalizaruna temporada en la que los

negocios todavía cierran variosmeses al año. El responsable deTransferencia y Desarrollo delPCT, Jordi Calabuig, consideraimprescindible conseguir que lamarca Costa Daurada aglutineelementos no ligados a la playa:"En un destino maduro comoéste, afrontar el futuro congarantías significa, no rejuvene-cer, pero sí dar color a la marca".

Calabuig considera que unode los próximos retos es impul-sar los segmentos específicos deinterior a partir del trabajo enred de las empresas turísticas yAdministraciones del litoral.Tanto los mercados emergentes-países del Este, Asia, Israel…-como los más tradicionalesnecesitan "nuevos elementos demotivación (turismo activo, cul-tural, shopping…) con empre-sas que, desde la costa, sepanvalorar e integrar esos activossituados a escasa distancia delmar". "Me consta que ya se hace,pero hay que optimizar esfuer-zos y ganar en eficacia", consta-ta.

Con sede en el PCT, laAsociación de EstacionesNáuticas españolas -que junto aFrancia, también ha creado unlobby en Bruselas- lleva años tra-bajando en el enriquecimientodel modelo de sol y playa a par-tir del turismo activo en el mar.Este mes de septiembre ha ini-ciado dos proyectos inscritos enun ambicioso programa de for-mación: Náutica 2000, patroci-nado por la FundaciónBiodiversidad, impulsa nuevosproyectos turísticos que inte-gren patrimonio natural y soste-nibilidad ambiental "en clavede calidad y diferenciación"."Hemos comenzado con itine-rarios de esnórquel y avista-miento de cetáceos", comentael gerente, Rafael Moreno. Elsegundo, Natouralistas.net, for-mará los guías para estas activi-dades "desde una óptica deespecial sensibilidad hacia elcuidado de los valores natura-les, que es el recurso esencialpara los clientes del turismonáutico".

Los resultados del verano reabren el debate de ofrecer más valor añadido

Por encima de las estadísticas deocupación, las sensaciones delsector turístico y comercial no hannsido positivas desde el punto devista de la tipología del turismoruso. En 2014 han llegado menosyy con la capacidad de gasto muymenguada, lo que ha reabierto eldebate entre los empresariossobre llas fórmulas de acceso a unmodelo de mayor valor añadido.Suenan en boca de los especialis-tas facttores tan dispares como lasostenibilidad, la exploración denuevos mercados, el mimo al turis-mo faamiliar de segunda residenciao el esfuerzo por captar el turismocatalán de proximidad.

El sector busca superarel low cost de sol y playa

ROBERTO VILLARREAL / TARRAGONA

El turismo de interior,

la cultura y la náutica

las mejores opciones

de la destinación para

complementar

su oferta

Turismo

La oferta de sol y playa no es incompatible con otros modelos que aporten más valor a la destinación.

la Diputación de Tarragonareconoce que los empresariosse han visto obligados a reali-zar ofertas de choque en sema-nas puntuales, "aunque no esun modelo homogéneo"."Como siempre, la situaciónmás confortable correspondea quienes han diversificado;aquellos que habían concen-trado sus esfuerzos en el mer-cado ruso se han enfrentado auna situación más difícil".

La contracción del turismo ruso

El crecimiento imparabledel turismo ruso en la CostaDaurada durante la últimadécada se ha frenado en 2014con un regreso a los niveles de2012, lo que supone situarseen torno al 25% del total de lasvisitas. Desde 2004, y salvoalgún descenso coyuntural, elnúmero de turistas llegados delos países del Este no había

dejado de crecer exponencial-mente hasta marcar récordscomo el de julio de 2013(35%).

Los expertos consideranque la divisa (en torno a 50rublos por un euro, frente alos 39 del pasado año) haresultado un factor determi-nante, más allá de las tensio-nes diplomáticas en las relacio-nes con la Unión Europea porla crisis de Ucrania. "Ya enfebrero y marzo se detectabacierta debilidad y se preveíauna tendencia a la baja por elimpacto de la moneda, y hayque tener en cuenta que laafectación es mayor porque laCosta Daurada es líder en estemercado en Cataluña y enEspaña".

La situación, a juicio deOctavi Bono, no debe generaralarma si se observa la evolu-ción desde la perspectiva quedan los 20 años transcurridosdesde las primeras incursionesen el mercado ruso: "El cami-no siempre ha estado rodeadode dificultades por la volatili-dad de la moneda, y en 2014 seha añadido un elemento, el dela inestabilidad política, quehace más compleja la recupe-ración de la senda del creci-miento".

El Patronato

de Turismo pide

perspectiva

histórica para

relativizar la caída

del mercado ruso

de este verano

Como suele decirse, nunca llueve a gusto de todos. Si un climainestable siembra el terror entre los hoteleros, sucede justamentelo contrario entre los comerciantes, encantados de que los turis-tas levanten la toalla de la arena. En Tarragona, tanto laAsociación de Botiguers como la Vía T se muestran razonable-mente satisfechos tras la campaña de verano, a pesar de que lapresencia de turistas rusos ha bajado en relación años anteriores.Por el contrario se han dejado notar más los franceses, alemanese ingleses. Del mismo modo, en el sector de la hostelería se haevidenciado ese cambio de perfil, según confirma la Asociación debares y restaurantes de la Plaça de la Font. En los dos grandescentros comerciales de Tarragona ciudad, Parc Central y El CorteInglés, se respira cierto optimismo, no tanto por el impacto de losrusos, -que pese al retroceso de este año continúan dejándosemuchos euros-, sino por la recuperación del cliente nacional, conmayor confianza y capacidad de gasto, especialmente de las pro-vincias del corredor del Ebro y País Vasco.

Por lo que respecta a la Unió de Botiguers de Reus, su presi-dente, Ernest Juncosa, realiza un balance moderadamente satis-factorio pese a que no se han cumplido las previsiones con res-pecto al mercado ruso, que había salvado las campañas veranie-gas anteriores. Los comerciantes han realizado un importanteesfuerzo -aprendizaje del idioma, contratación de personal nativo,cartelería en caracteres cirílicos…- que no se ha compensado entodos los casos, si bien lo consideran una inversión de futuro paracuando la coyuntura internacional sea más favorable. La nota máspositiva es la ligera recuperación del cliente familiar español. "Lacaída de ventas del turista ruso -confirma Juncosa- está entre el 30y el 50%, más de lo segundo que de lo primero. Ningún comer-ciante de calzado, ropa o complementos ha subido… sólo pun-tualmente alguna marca que se ha dejado de comercializar en elGran Palas; la campaña la ha salvado el cliente nacional, que vacogiendo confianza después de siete años en caída libre, y el euro-peo, que se ha mantenido en la misma línea".

Las nubes impulsan el shopping

INFORME

Setembre 032014

Divendres passat el conseller de Territori iSostenibilitat, Santi Vila, ens sorprenia anunciantun principi d'acord amb l'Estat i l'empresaAbertis per desencallar l'ansiada autovia A-27entre Tarragona i Lleida. Al final, però, la mancade voluntat política de l'Estat amb l'A-27 ha obli-gat a recórrer a la fórmula de sempre: unaempresa privada que hi buscarà el seu (legítim)

benefici. I dic manca de voluntat política perquèhi haurà qui dirà que en el context actual els pres-supostos públics no poden resistir la construccióde grans infraestructures com l'A-27 i que, peraixò, cal ser pràctics i buscar solucions privades.Però quan un projecte com aquest porta més detres dècades encallat, que no ens facin combre-gar amb rodes de molí: no hi ha hagut voluntatpolítica.

No fa massa un transportista tarragoní, el Lluís,que ja s'acosta a la jubilació, m'explicava que enels últims anys ha assistit a transformacions moltpositives a la xarxa viària de l'Estat. Però que cadaautovia poc transitada que descobria arreu de lapell de toro li recordava, dolorosament, que undels corredors amb més flux de persones i mer-caderies, el Tarragona - Lleida, continuava espe-rant. "He vist autovies allà on no hi ha camionsmentre la meva no me la feien quan hi haviadiners i l'aturaven quan ja se'ls havien gastat tots",em va dir amargament el meu amic.

L'anunci del desbloqueig de l'A-27 és una bonanotícia. Sobretot perquè, si no hi ha més sorpre-

ses, deixar-la en mans d'Abertis fa pensar que,aquest cop si, es compliran els terminis i en 2 o 3anys arribarà a Montblanc. El temps és or a l'em-presa privada. I si la factura de la inversiód'Abertis s'ha de pagar amb un tràfic induït, enca-ra més.

Però siguem positius. La combinació entre l'au-tovia i l'autopista bonificada fins a Lleida serà un

punt d'inflexió en la competiti-vitat dels sectors econòmics dela demarcació, que millorarannotablement l'accés a un delsseus mercats naturals. L'A-27exercirà també de pol d'atrac-

ció cap al Port de Tarragona de les mercaderiesque venen d'Orient, que hi veuran una via moltmés atractiva d'arribar fins a Lleida, Aragó, LaRioja, el País Basc i altres zones de l'interior de lapenínsula. I no oblido els impactes positius delcamí invers, com l'accés del turisme d'aqueststerritoris a la Costa Daurada o la sortida alMediterrani del potent sector agroalimentari llei-datà. No puc deixar de pensar, però, en el Lluís,al que van prometre una autovia gratuïta fa moltsanys, quan co-mençava en elnegoci, i que esjubilarà pagantpeatges obligatò-riament perquè liprohibiran circu-lar per l'N-240.

L'escenari que es dibuixa aCatalunya aquesta tardor és ple d'es-deveniments, o almenys ple de possi-bilitats. Si en altres ocasions podia sermés o menys previsible, aquests pro-pers mesos sembla que cristal·litzenmolt canvis a Catalunya, iniciats famesos o anys.

Aquest escenari propici a les incer-teses -com si això no fos la norma-genera les naturals inquietuds. Elfutur sempre és incert, ens inquieta nosaber què passarà, i ens tranquil·litzaquan les coses ja s'endevinen segures ien la direcció que voldríem.

L'escenari plantejat a Catalunyaamb la consulta i amb la voluntat delGovern -recollint l'amplia majoria dela societat catalana- de fer que sigui elpoble de Catalunya qui decideixisobre el seu futur ha causat tambéinquietuds, especialment al móneconòmic, que demana seguretat. Enaquest sentit, però, caldria tenir encompte que cap dels escenaris -con-sulta sí, consulta no; qualsevol resultatde la consulta- suposa una certesa. Noconfonguem els instruments amb quèproposem encarar el futur amb aquestfutur mateix. Això seria com aquellareacció infantil, que quan tanca elsulls, les coses desapareixen. Negar larealitat no ens servirà de res, i la reali-tat és que l'actual relació Catalunya -Espanya resulta altament insatisfactò-ria, i que la majoria del poble català

creu que la decisió ha d'estar a lesseves mans. Negar el problema, noafrontar-lo, és el que realment genera-ria incertesa i un escenari negatiu.

Als moments més àlgids de la crisi -no fa pas tant- es deia, des de posicionsacadèmiques i professionals del mónde l'empresa, que la crisi és una opor-tunitat, reprenent el concepte de ladestrucció creativa d'Schumpeter.Crec que caldria anar en la mateixadirecció, i considerar que els canvisque es proposen són també una opor-tunitat, amb risc, com és inherent elrisc en tota empresa, i com s'entén l'es-perit emprenedor, que és el que arris-ca, el que assumeix el risc perquè sapque el resultat possible val la pena.

Preguntem-nos, doncs, si els canvisque ens pot portar el futur són posi-tius, busquem la manera d'aprofitar-los, preparem-nos per al futur i treba-llem per a fer-lo millor, que és moltmés positiu que témer i negar aquestfutur.

Quim Nin BorredàDelegat del Govern a Tarragona

Editora: ROSA JUSTE PARRILLADirector: DANI REVENGARedacció: ORIOL MARGALEF, ROBERTO VILLAREAL, XAVISOLÉ, ACNFotografia: XAVI JURÍODisseny i Maquetació: David JiménezCorrecció: BONAIMATGE

Fundat per José Pedro Rueda Gallisà

‘IE’ ÉS UNA PUBLICACIÓ INDEPENDENT.LA SEVA OPINIÓ NOMÉS CONSTA A L’EDITORIAL.

EDITA:

D’acord amb el que s’estableix a la Llei Orgánica 15/1999, de 13 dedesembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal, li comuniquem queles dades, que ha tingut l’amabilitat de facilitar-nos, han estat incorporadesi seran tractades en un fitxer automatitzat «Subscriptors», per tal de gestio-nar adequadament la relació existent. Les dades són confidencials i d’úsexclusiu pel Responsable del Fitxer, Bonaimatge SL, amb domicili al carrerIlles Medes 6-10, 43206 Reus. Alhora, el fem sabedor del dret d’accés, rec-tificació, cancel·lació i oposició respecte de les dades que consten enaquest fitxer en els termes establerts per la legislació vigent.

NOTA

www.indicadordeeconomia.com

Editorial En veu alta

Quan un projecte com l’A-27 ha hagut d’estar més de 3dècades esperant el seu torn, la conclusió només pot ser una: no hi ha hagut voluntat política.

En nom del Lluís, transportista Guanyem el futur

milions d’euros són els que posarà Abertisper fer realitat el tram de l’autovia A-27entre Valls i Montblanc. Uns diners que

l’empresa recuperarà via peatges de l’AP-2, ja sigui per l’in-crement de trànsit que s’espera o allargant la concessió.

La dada

Dani RevengaDirector

Setembre04 2014

OPINIÓ

drevenga@indicadordeeconomia.com

C/Illes Medes 6-10 / 43206 REUS

Tel. 977 12 72 17 Fax: 977 12 70 30

Director General: FELIP GUSPI BORIGerent: DAVID ARIAS GIMÉNEZ

Redacció i Dissenycontinguts@indicadordeeconomia.commaquetacio@indicadordeeconomia.comTel. 977 12 75 92 - Fax 977 12 70 30

Comercial i Administració:comercial@indicadordeeconomia.comTel. 977 12 72 17 - Fax 977 12 70 30

Carrer Illes Medes, 6-10 / 43206 REUS (Tarragona)

IMPRIMEIX: INDUGRAF OFFSET S.A - D.L.: G-1183/2000

136

En plena a crisi, el vi 'Elegido' hadeixat de produir-se d'un any perl'altre en un celler de la Rioja perelaborar-se a les Borges del Camp,amb majoria d'ull de llebre de lazona més pròxima, sense que elconsumidor, que paga al voltantd'1,6 euros per l'ampolla, haginotat cap minva de qualitat. Al con-trari, el nou propietari de la marca,Reserva de la Tierra, ha dut aterme una important inversió els

últims dos anys que ha permès,entre altres aspectes, millorar laqualitat del vi i la seva presentació.El resultat ha estat que la marca,líder des de fa 35 anys en el seu seg-ment, ha ampliat encara més el seudomini amb un augment, en unsol any, d'un 35% de les vendes,segons explica Felipe Giménez,director general de l'empresa. Ladada destaca en un context en quèel consum de vins sense DO, coml'Elegido, ha baixat a Espanya.

Reserva de la Tierra elabora uns

nou milions de litres de 'Elegido'en les seves varietats negre, rosat iblanc, un vi de taula popular, ambun molt bon equilibri en la relacióentre la qualitat i el preu, i queocupa un lloc destacat als prestat-ges de grans centres de consumcom Alcampo, Carrefour oMercadona. En total, l'empresaposa al mercat un total de 20milions d'ampolles entre 'Elegido' ialtres productes des de les Borges, iuns 12 milions d'ampolles mésamb acord amb diferents elabora-dors de vi situats a altres zones pro-ductives de Catalunya i Espanya.

Per ampliar la capacitat produc-tiva i assumir més protagonisme enla comercialització, l'empresa haampliat el capital societari, hainvertit 6,5 milions d'euros en dosanys en noves línies productives iha dut a terme canvis en profundi-

tat en l'estructura del negoci."Hem passat de fer productes a

mida per a grans cadenes europeesa haver-nos de posicionar també almercat pròxim amb marques prò-pies, assumint la promoció delsproductes. Posicionar una marcaen propietat és força més compli-cat del que pot semblar", afirmaGiménez.

Creat fa quinze anys, el grupReserva de la Tierra va néixer de launió de diversos cellers en un pro-jecte comú amb projecció neta-ment internacional. Fins a la com-pra de 'Elegido', mesos enrere,l'empresa s'havia centrat de formaexclusiva a elaborar vins de qualitatmitjana i alta sota el paraigua i mar-ques de grans distribuïdors inter-nacionals, una línia que manté i volexpansionar. L'empresa disposa de12 agents comercials a tot el món iven a 37 països, principalment al'àmbit europeu (70%), si bé el seuobjectiu és millorar la seva presèn-cia en mercats com els Estats Units,Mèxic, Canadà, i sobretot a la Xina,el Japó i Corea del Sud, un grup depaïsos on espera créixer els pro-pers anys fins que representin unterç de les vendes.

El volum de negoci a l'exporta-ció, de fet, també està augmentantde forma espectacular. Reserva de

la Tierra va passar de facturar 14,3milions en vendes a l'estranger el2011 a 23 milions el 2012, i va man-tenir el mateix ritme de creixe-ment l'any passat. "El nostre puntfort és la maniobrabilitat, la capaci-tat per adaptar-nos de forma contí-nua al mercat i oferir productesfets a mida. Les nostres propostes adistribuïdors inclouen des de la

presentació del producte fins alpreu de venda i els marges", expli-ca Giménez.

Actualment, Reserva de la Tierraocupa el número 12 en el ràn-quing de facturació al sector viní-cola espanyol. Fa dos anys, les ven-des a Espanya eren un 15% deltotal. Amb l'adquisició i la poten-ciació de les noves marques, sesitua sobre un 40%. L'empresacontrola la producció d'unes 2.000

hectàrees de vinyes, té tres cellerspropis i participa en tres més a laRioja, Ribera del Duero, Rueda,Priorat, Terra Alta (Batea) iTarragona. Disposa de més de50.000 botes i un stock de criançade 9 milions d'ampolles, 20 milionsde litres en capacitat d'enmagatze-matge i línies d'envasat amb capa-citat per produir cada any 60milions d'ampolles.

A més del catàleg 'Elegido' i'Emparrado', l'empresa comercia-litza altres marques pròpies ambDOQ Rioja (Conde de Jauregui,Baron de Escal, Golf HandicapCero), DOQ Priorat (GolfAlbatros, Mestral), DO Terra Alta(Cata Regia Gran Reserva) i DOCatalunya (Solsticio).

052014

TEMPS D’OPORTUNITATS

Cas d’èxit

Setembre

L'Elegido és de les BorgesReserva de la Tierra compra a Pernod-Ricard lapopular marca de vins de taula i dobla factura-ció i plantilla en només dos anys

Estar en permanentadaptació al mercat per oferir productes

fets a mida

El secret de l’èxit

Expandir el negociinternacional amb

nous productes queencara no es venen a

l'exterior

El repte

L'adquisició de lamarca 'Elegido'

(2013), amb una fortapenetració a Espanya

El salt

Reserva de la Tierra, empresa dedicada a l'elaboració i comercialitzacióde vins a les Borges del Cammp, es troba immersa en un procés de crei-xement que l'ha portat a doblar les vendes en només dos exxercicis (44milions d'euros el 2013) i ampliar la plantilla amb 22 nous treballadors,fins arribar aals 45 empleats fixes. L'empresa, creada el 1999 per sub-ministrar vi espanyol sota marca de grans ddistribuïdors europeus, ha duta terme una important ampliació de capacitat a la planta de les Borgessper poder assumir des de l'any passat la producció de vi "Elegido", unamarca adquirida a Pernod-Riicard, present als lineals de totes les granscadenes de supermercats espanyoles, i que és líder al ssector de litre envidre sense DO.

ORIOL MARGALEF / LES BORGES DEL CAMP

Nom: Reserva de la Tierra Treballadors: 45Producció: 32 milionsd'ampolles de viFacturació: 44 milionsd'eurosAny de fundació: 1999

FICHA TÉCNICA

"El camí es fa caminant". Amb pas ferm, Felipe Giménez, director general de Reserva de la Tierra,ha situat aquesta empresa dedicada a l'elaboració i comercialització de vins de les Borges delCamp, orientada des de la seva creació (1999) a l'exportació a través de productes fets a mida delsdistribuidors, ara també com un referent del gran consum a Espanya, després d'adquirir l'any pas-sat les marques 'Elegido' i 'Emparrado' a la multinacional Pernod-Ricard.

PERFIL PROPI Foto: Xavi Jurío

Els Premis Empresa TarragonaSmart City són una actualitzaciódel certamen Tarraco EmpresaJove, que l'Ajuntament va convo-car entre els anys 2000 i 2011, ijuntament amb els premis

Emprèn Dipta i els ReusEmprèn,liderats per la Diputació,l'Ajuntament de Reus i la Cambrade Comerç, respectivament, con-tribueixen a aflorar i finançar elllançament de nous negocis dife-renciats a la demarcació. Els qua-tre àmbits a concurs dels PremisEmpresa Tarragona Smart Citysón: esport, la salut i el benestar;innovació social; eficiènciaenergètica, sostenibilitat i tecnolo-gia; i cultura, turisme i petitcomerç.

Els guanyadors en cadascunad'aquestes categories rebrà unpremi de 5.000 euros, i 1.500euros el finalista. En la primeraedició renovada del certamen,l'any passat, només tenien dotació

econòmica els primers premis. Enaquesta, l'organització ha estès lacompensació en diners tots elssegons classificats, amb la qualcosa el pressupost en premis delcertamen creix dels 18.000 eurosl'any passat als 27.500 en l'ediciódel 2014. A més, també opten aun premi addicional de 1.500euros projectes i programes edu-catius d'Instituts que aposten performar els alumnes en emprene-doria.

Les empreses o projectesempresarials aspirants tenen finsal 6 d'octubre per inscriure's alconcurs portant un primer blocde documentació que està dispo-nible a la web de TarragonaImpulsa. Els escollits sabran quepassen a una segona fase el 13d'octubre, en la que hauran depresentar un pla d'empresa, entre

altres documents. Des de llavorsfins a principis de novembre,Tarragona Impulsa assessorarà els

concursants que ho desitgin a pre-parar la documentació, entre laqual hi ha un pla financer. Aldesembre se celebrarà una gala enquè els concursants presentaranels seus projectes i coneixeran elsresultats.

Poden presentar-se a concursempreses legalment constituïdesl'últim any a Tarragona amb unmàxim de 50 treballadors, o pro-jectes empresarials que es registrinabans d'acabar el 2014. L'any pas-sat es va presentar a concurs 24empreses, i tres dels quatre pro-jectes guanyadors mantenen l'acti-vitat. L'organització espera que enla segona edició hi hagi més aspi-rants, perquè les bases de la con-vocatòria -que no demanen alsaspirants que siguin projectes inè-dits, entre altres- són més conegu-des. A més dels premis Smart City,l'Ajuntament de Tarragona tambécol·labora amb el certamen Yuzz,específic per a joves amb idees denegocis tecnològics.

Setembre06 2014

ACTUALITAT

Llums a l'emprenedoriaTarragona Impulsa convoca la segona edició dels premis Empresa Smart City

per incentivar i donar visibilitat a nous negocis amb valor afegit

L'Ajuntament de Tarragona haconvocat la segona edició delsPremis Empresa TarragonaSmart City amb l'objectiu dedonar visibilitat a negocis ambvalor afegit i el servei d'assesso-rament municipal qque prestaTarragona Impulsa. En el marcde l'organització dels JocsMediterranis 2017, del Plaestrratègic Tarragona 2022 i l'a-

posta que ha fet el Consistoriperquè la ciutat sigui una smartcity, uun referent en el desenvolu-pament de negocis de novageneració, els premis volenincentivar l'empreenedoria vincu-lada a la innovació en quatre sec-tors que l'Ajuntament ha identifi-cat com a estratègics, i que escorresponen amb les quatrecategories del certamen.

ORIOL MARGALEF / TARRAGONA

Emprenedoria

El 4 d'octubre se celebrarà aTarragona el I Fòrum Jove de laTarragona Smart MediterraneanCity, sota el lema "(re)pensemTarragona". Es tracta d'una jor-nada en la qual participaranjoves que elaboraran propostesper millorar la ciutat de a partirdel concepte de ciutat intel·li-

gent. Les inscripcions per parti-cipar del fòrum ja són obertesal web www.repensemtarrago-na.org, on podran registrar-s'hipersones d'entre 20 i 40 anys.Aquest fòrum està organitzatper la Jove CambraInternacional de Tarragona i laFundació Tarragona Smart

Mediterranean City, que bus-quen amb aquesta activitatinvolucrar en el debat sobre laciutat a joves actius i creatius,estudiants universitaris, jovesamb habilitats en les TIC i per-sones emprenedores i ambinterès per l'impacte social dela innovació.

Fòrum d’emprenedors sobre ‘smarts cities’

Tots els aspirants alsPremis Empresa Smart Cityque convoca l'Ajuntament deTarragona han d'elaborar unvídeo de no més de 60 segonsen què defensen el seu pro-jecte empresarial. TarragonaImpulsa penjarà els muntat-ges en un canal propi aYouTube, i els promotorstenen una setmana per mobi-litzar la seva audiència a lesxarxes socials i aconseguir elmàxim de vots favorables. Apartir de la comptabilitzaciódels vots obtinguts, les basesdel concurs preveuen una pun-tuació màxima de 10 puntssobre 100 totals en la sumade les diferents categories:viabilitat tècnico-econòmica(35), innovació i originalitat(20), equip emprenedor (25) ipotencial de creació de llocsde treball (10).

Negocis en vídeo

El lliurament dels premis l’any passat.

Els premis, que dotaran els vencedorsde les quatre catego-ries amb 5.000 euros,van dirigits a empre-ses constituïdes aTarragona l'últim any

També opten a unxec de 1.500 euroscentres educatiusamb programes quepromoguin l'esperitemprenedor entre elsalumnes

tarragonaimpulsa.tarragona.cat

Les bases delconcurs són

consultables a

Setembre 072014

PUBLICITAT

Setembre08 2014

PUBLICITAT

La proposta té, de moment, elrang de principi d'acord amb elministeri de Foment i l'empresaAbertis. Però el conseller deTerritori i Sostenibilitat, SantiVila, confia en què la solució esrubriqui "abans de finals d'any"."Només raons polítiquespodrien demorar el calendarid'aquest acord, la qual cosa seriainjustificable", va dir Vila, enreferència a la tensió entre Estati Generalitat generada arran delprocés sobiranista i la consultadel 9 de novembre.

Segons aquest principi d'a-cord, Abertis assumiria la cons-trucció de l'esmentat tram del'autovia A-27 entre Valls iMontblanc. Una inversió priva-da de 136 milions d'euros queposaria punt i final als constantsajornaments de Foment, que téplanificada la via ràpida entre

Tarragona i Lleida des de fadècades però de la que noméss'han inaugurat -l'estiu de 2013-els 7 quilòmetres entreTarragona i El Morell. Ambaquest acord, es descarta cons-truir el tram de l'autovia gratuï-ta A-27 entre Montblanc i Lleidai s'aprofita la ja existent autopis-ta AP-2, gestionada per Abertis.

El mateix acord contemplabonificacions en els peatges alsusuaris d'aquesta via. Elscamions, que es veurien obligatsa circular-hi per la prohibició

d'utilitzar l'N-240 que contem-pla la proposta, tindrien des-comptes d'un 35% en el trànsitde pas i d'un 50% el trànsitintern. Pel que fa als turismes,portaveus del departament deTerritori i Sostenibilitat expli-quen que encara no estan fixa-des però que podrien superar el70%.

L'acord preveu també queAbertis construeixi un nou tramd'autovia gratuïta de 25 quilò-metres entre Les BorgesBlanques i Lleida, amb un pres-supost de 100 milions d'euros.

Les compensacions d'Abertis

La compensació de la inversiód'Abertis per construir el tram

d'autovia gratuïta entre Valls iMontblanc quedaria pendentper a més endavant. Sobre lataula hi ha tres opcions: lainducció de trànsit cap a l'AP-2que generaran la prohibició al'N-240 i les bonificacions, queel govern espanyol retorni partde la inversió avançada perAbertis quan millori l'estat de

les arques públiques i, fins i tot,es podria plantejar un allarga-ment de la concessió de l'explo-tació de l'AP-2 a Abertis, queexpira el 2021, un allargamentque no aniria més enllà "d'un odos anys", segons les mateixesfonts de Territori iSostenibilitat. Santi Vila conside-ra que "és possible que la solu-ció final acabi passant per unacombinació de totes tresopcions, però estem convençutsque la major inducció de trànsitper l'autopista resoldrà part dela factura".

Des de la Conselleria deTerritori i Sostenibilitat de laGeneralitat creuen que, un copés rubriqui aquest principi d'a-cord, les obres d'aquest trampodrien començar al llarg del'any que ve i es podrien acabaren un termini d'entre 24 i 30mesos. Pel que fa a les bonifica-cions en l'ús de l'AP-2 i la prohi-bició dels camions de circularper l'N-240 es podriencomençar a aplicar un copcomencessin les obres.

Reaccions favorables

Els diversos sectors econòmicsde les comarques tarragonineshan valorat molt favorablementl'anunci de la Generalitat. Totsporten anys denunciant que lamanca d'una via ràpida des deTarragona cap a l'interior reper-cuteix molt negativament en laseva competitivitat, ja que lescomarques de Lleida i l'interiorde la península són mercatsnaturals per a les seves mercade-ries. Des del sector químic tarra-goní, per exemple, la seva direc-tora general Teresa Pallarèscreu que "és una boníssima notí-cia pel territori i incrementa l'a-tractiu del nostre clúster en lanostra recerca per noves inver-sions que ens facin més forts enel futur". La satisfacció per l'a-nunci, però, té matisos. El de laCambra de Comerç deTarragona, que recorda que eltúnel que s'ha de fer entre Vallsi Montblanc permeti el trans-port de mercaderies perilloses,una opció que segons Territori iSostenibilitat ja està contempla-da, o el de la patronal Cepta,que fa costat els transportistes irebutja la prohibició que elscamions continuin circulant perla carretera nacional 240.

El principi d'acord entre laGeneralitat, Foment i Abertis pre-veu la prohibició que els camionsde mercaderies utilitzin l'N-240, lacarretera nacional que transcorreen paral·lel a la nova via ràpidaque unirà Tarragona i Lleida. Estracta d'una mesura que, segonsel govern, s'adopta per qüestionsde seguretat i per afavorir la mobi-litat a la zona, en consonànciaamb les directrius europees, quemarquen que el trànsit pesant hade deixar progressivament de cir-cular per vies convencionals perpassar a fer-ho per les vies ràpi-des. La prohibició té a Catalunyael precedent de l'N-II a la demar-cació de Girona, on el sistema esva implantar l'abril de 2013 des-viant el trànsit de camions a l'au-topista AP-7. La prohibició a l'N-IIha tingut com a conseqüència ladràstica reducció dels accidentsde trànsit a una carretera quearrossegava una elevadíssimasinistralitat.

Els transportistes, però, no hoveuen amb bons ulls. Els primersen posar el crit al cel han estat laFederació Empresarial d'AutoTransport de Tarragona, la FEAT,que rebutja "de ple" una mesura

que, segons ells, els obliga a uti-litzar una via de pagament sensetenir cap alternativa. La FEATrecorda que l'autovia gratuïta queestava planificada entreMontblanc i Lleida era l'A-27, "quehauria d'estar construïda des deja fa molts anys" i que ara sesubstitueix per la ja construïdaautopista AP-2. Tot i que els peat-ges es bonifiquin, des de FEATconsideren que una mesura "tanexcepcional" com la prohibiciónomés s'hauria d'aplicar si hi

hagués una alternativa. La patronal dels transportistes

tarragonins avisa que si aquestprincipi d'acord es confirma enaquests termes valoraran "la res-posta que mereix la prohibició"amb els transportistes de Lleida ila resta d'afectats. Pel que fa a laconstrucció del tram de l'A-27entre Valls i Montblanc, l'ens hovalora com "una bona notícia sem-pre i quan les contrapartidessiguin proporcionals i transpa-rents".

Els transportistes rebutgenla prohibició de circular per l'N-240

La Generalitat esperaque les obres comencin el 2015 is’executin en un termini d’entre 24 i 30 mesos

Els transportistes reclament una autovia gratuïta fins a Lleida.

Generalitat i Estat desencallen l'A-27Principi d'acord entre els dues administracions perquè Abertis construeixi

el tram entre Valls i Montblanc que enllaçarà amb l'AP-2

Una autovia gratuïta entreTarragona i Montblanc i conti-nuar trajecte fins a Lleida perl'autopistta de pagament AP-2amb peatges bonificats tant pera camions com per a turismes.Aquesta és la proposta de laGeneralitat per desbloquejar laflagrant absència d'una via ràpi-da que connecti Tarragonna iLleida, dues demarcacions limí-trofs que des de fa dècades rei-vindiquen una solució a aquestddèficit viari que dificulta la mobi-litat de persones i la competitivi-tat dels seus sectors econò-mics.

DANI REVENGA / TARRAGONA

Abertis agafarà el relleu en les obres de l’esperada A-27.

ACTUALITAT

Setembre 092014

Infraestructures

La solució és, demoment, només un principi d’acord que s’haurà de ratificar en els propers mesos

ACTUALITAT

Setembre10 2014

Si comparem els resultatsdels darrers anys (gràfic 1) nos'observen grans canvis, fins itot sembla que s'estigui pro-duint cert estancament en l'úsd'Internet. L'increment enl'ús d'internet es va produirmajoritàriament entre 2004 i2011.

Tanmateix la penetraciód'Internet no és homogèniaen el conjunt de la població,sinó que presenta unesdiferències importants entrecol·lectius, fenomen que ésconeix com escletxa digital.

L' Escletxa Digital Des de la socialització de les

noves tecnologies s'ha detectatque l'ús no és homogeni, i elfenomen, tret de resoldre'ss'ha mantingut polaritzat, i amesura que les noves tecnolo-gies suposen eines de compe-titivitat, relació,... la problemà-tica lligada a les persones quees mantenen fora de la xarxaés fa més gran. En els diferentsestudis que Ceres ha dut aterme en relació amb aquestfenomen, les variables icol·lectius es repeteixen. Lamenor penetració d'internetes troba entre les dones (vshomes), entre la gent més

gran, entre aquells que tenenun nivell d'estudis baix itambé entre els residents amunicipis de menys de 2.000habitants.

Com es veu a la gràfica l'es-cletxa digital només es pro-dueix a partir del tram dels 54anys. Homes i dones més joves

presenten penetracionsd'Internet molt pròximes al100%. Però a partir dels 54anys, mentre que els homespresenten percentatges mésalts d'ús, entre les dones la cai-guda és molt forta. Les donesde 55 a 69 anys l'utilitzen enun 50% dels casos i les de més69 anys només en un 16%.

Connectivitat mòbil i usos d'Internet

Si bé en aquests darrers any-sel percentatge d'usuarisd'Internet s'ha mantingutmolt constant, el que sí quehacanviat és la manera de con-nectar-se i d'utilitzar inter-net.L'usuari és connecta perdiferents dispositius. Per pri-mera vegada en els resultatsde l'Observatori d'Internet dela Diputació de Tarragona, jahi ha més persones que esconnecten a Internet utilit-zant el telèfon mòbil que nopas els que ho fan a través deportàtils o ordinadors desobretaula. El 55% de lapoblació és connecta aInternet pel mòbil. Aquest fetestà molt relacionat ambl'aug-ment de la disponibilitat desmartphones, que arriba al66% de les llars i que handoblat la seva presència ennomés dos anys.

L'ús generalitzat d'internetmòbil ha fet que informar-sede la predicció meteorològicaamb una aplicació mòbil, con-sultar la cartellera del cinemaal telèfon durant un dinar,penjar fotos a la xarxes socialsde la última escapada fami-liar...,siguin escenes cadavegada més freqüents, arri-bant-se a parlar d'una connec-tivitat permanent o del"Comunicador digital perma-nent", tal i com es bateja alfenomen a l'estudi sobre lasocietat de la informació deTelefónica.

Les dades a Tarragona, sónmolt consistents amb les dadesd'estudis a nivell nacional, aixídoncs, els serveis utilitzatsprincipalment són la navega-ció per a cercar informació, elcorreu electrònic i les XarxesSocials.Com la connexió viamòbil ha esdevingut mésimportant, aquest any s'hapreguntat sobre el tipusd'apps que més s'utilitzen i esdestaca les de comunicació,on s'inclouen l'omnipresentwhatsapp, el line, skype,...

seguit d'apps de xarxes socials,de correu electrònic, de jocs ifotos.

L'estudi apunta, però no hiaprofundeix en un altre feno-men que hom pot observarallà on vagi que és la propaga-ció del whatsapp i altres einesde missatgeria instantània i elseu ús indiscriminat i persobre d'altres coses que espodrien considerar priorità-ries, com parlar cara a caraamb les altres persones, estarpresent en una reunió, a clas-se, a la feina,... Valdrà la penaaprofundir en aquest aspectede la comunicació social.

Les xarxes socialsEs parla per tant d'un

entorn d'interrelacions digi-tals, on les Xarxes Socialsestan guanyant cada vegadamés espai en el dia a dia delsinternautes. Tal com passavaen la penetració d'Internet,l'augment d'usuaris de xarxessocials es produeix entre 2010i 2012, en què es passa del48% al 67% i es manté al 69%

aquest any. Tampoc augmen-ta a nivell poblacional el nom-bre de xarxes que s'utilitzen(1.5 en mitjana). El 58% delapoblació (de 15 anys o més)és usuària de Facebook, seguitmolt de lluny per un 13% queho són de twitter. Destaca elcreixement de Instagram enrelació al 2013, ja que passa de1% al 7%. La resta de xarxessocials tenen una penetracióencara més reduïda. Des de laperspectiva d'una interpreta-ció més enllà de les dades, calfer evident una realitat de laqual moltes vegades es fuig:les xarxes socials són impor-tants, ho és la comunicació ales xarxes socials, etc, però calser molt realista quan gairebéla meitat de la població no hiés present i quan els que hisón, es limiten de forma prin-cipal a Facebook.

Quant a l'ús que se'n fa deles mateixes el 48% d'usuarisde les xarxes socials es consi-deren poc actius, doncs indi-quen que només consulten el

seu perfil i gairebé no l'actua-litzen ni generen continguts.

Les dades sí que mostrencom els usuaris d'Internet itambé els de les xarxes socialsen són molt d'usuaris. El 31%dels usuaris d'Internet nave-guen més de 10 hores a la set-mana, ús que ha anat aug-mentant en els darrers 10anys. D'altra banda, el 72%dels usuaris de les xarxessocials s'hi connecten un omés cops al dia (5 de mitjana).

En resum, l'Observatori dela Diputació mostra una granrobustesa en els principalsresultats que es mantenenestables. En canvi, altres indi-cadors fan visibles les darrerestendències: la importància delmòbil i l'efecte multipantalla,un major ús en temps d'inter-net i les xarxes socials, el crei-xement molt importantd'Instagram i la missatgeriainstantània.

L’anàlisi

Com utilitzen Interneti les xarxes socials els tarragonins

Si alguna cosa ha canviat lesnostres vides en els darrers anysés l'aparició i generalitzaciód'Intternet i les noves tecnolo-gies. Des de 2001, la Diputacióde Tarragona analitza i fa unseguiment dde la implantació i úsde les noves tecnologies,d'Internet i les xarxes socialsentre la societat taarragonina.

L’ús d’internet aTarragona s’ha esta-bilitzat, després delbom que es va viureentre 2004 i 2011

Principals conclusions de l’Observatori de la Diputació de Tarragona

Els resultats del’Observatori de laDiputació demostrenestabilitat i adaptacióa les novestendències

L'empresa estibadoraEuroports Ibérica TPS, queopera al Port de Tarragona, vadur a terme a mitjans d'agost lacàrrega de 108 tones d'una cal-dera de grans dimensions cons-truïda per l'empresa SchwartzHautmont amb destinacióItàlia. L'operativa va tenir llocal moll de Castella Sur del Portde Tarragona. El vaixellElbetor, que navega sota ban-dera d'Antigua i Barbuda,també és consignat perEuroports Ibérica TPS i comp-ta amb una eslora de 87metres, un calat de 5,07 metresi una màniga de 13 metres.L'Elbetor té una capacitat decàrrega de 2.351 tones.

És un exemple més de l'apos-ta del Port pel project cargo(càrrega general d'estructures

de grans dimensions, normal-ment destinades a projectesrelacionats amb la indústria).En el que portem d'any, jas'han gestionat des deTarragona 4.100 tones d'a-

quest tipus de càrrega. Aquestaxifra posa de manifest el poten-cial d'aquest tipus de tràfic. I ésque el Port de Tarragona ofe-reix infraestructures especialit-zades per a aquest tipus decàrrega com ara les àmpliesàrees operacionals als molls,les rampes ro-ro i l'excel·lentaccessibilitat via terrestre iferroviària; tanmateix Port deTarragona posa a disposiciódel client serveis eficients coml'estiba altament qualificada il'eficiència en el procés d'esti-ba i desestibada.

Amb l'objectiu de consolidar-se com un dels ports referènciaal Mediterrani en aquest tipus

de càrregues especials, aquest2014 el Port de Tarragona hatingut presència en les firesprofessionals més importantsde project cargo i Break Bulk, itambé sumant esforços amb lesempreses estibadores especia-

litzades en aquest tipus de trà-fic al Port de Tarragona.Actualment, el Port deTarragona ha duplicat lasuperfície per a l'operativa d'a-quest tràfic i ja s'opera en qua-tre molls del Port: molld'Aragó i Lleida, moll deCastella i moll de Cantabria.

Bones previsions de Schwartz Hautmont

A més d'aquesta càrrega de108 tones d'una caldera degrans dimensions, des de fa jaalguns mesos l'empresaSchwartz Hautmont estàimmersa en un gran projectede construcció d'una estructu-ra d'enormes dimensions desti-nada a l'ús industrial, i en elque hi treballen unes 500 per-sones de diferents disciplines iempreses. Aquesta estructuraestà dividida en 28 mòduls is'exportarà des de la infraes-tructura portuària tarragoninaamb destinació la refineriaTOTAL d'Anvers (Bèlgica).Per tal d'exportar aquesta granestructura metàl·lica des delPort de Tarragona finsAmberes l'operativa es dispo-sarà en quatre embarcamentsamb diferents mòduls en vai-xells especialitzats de càrregalo-lo i ro-ro. Les previsionsindiquen que els carregamentses duran a terme l'últim tri-mestre d'aquest 2014.

Setembre 112014

PORT

Tràfics

Des del mes de juliol,Tarragona compta amb un serveide transport marítim de conteni-dors que la connecta amb l'ÀfricaOccidental. El viatge inaugural elva fer el vaixell de la navilieraARKAS Gisele A, construït l'any2004, des de la terminal de DPWorld. El servei s'ofereix demanera conjunta amb Marguisa-line. El Gisele A té, una eslora de208 metres i un calat de 7,5. Enaquest viatge inaugural, el direc-tor de desenvolupament corpora-tiu del Port de Tarragona, Joan

Basora, va entregar una mètopa alcapità del Gisele A, en un acteque va comptar amb la presènciade Joan Cantarell, director de ladelegació Arkas Spain; JulioRoldós, responsable d'operacionsArkas Spain; José Luis Romeroresponsable d'operacions deDPWorld; Eric Loizou, director

general de Canarship; i VictorAlcaine responsable d'operacionsCanarship.

Aquest nou servei respon a l'a-posta d'Arkas Line per estendre elseu servei a l'Àfrica Occidentalincloent en el seu trajecte el Portde Tarragona i València, i afegintun sisè vaixell en aquest servei. Elrecorregut és: Tarragona -Valencia - Tànger - Algeciras -Dakar - Lagos (Apapa) - Bata -Malabo - Tema - Abidjan -Tarragona. Amb vaixells d'entre2.000 i 2.700 TEUs de capacitat iamb freqüència setmanal, aquestnou servei regular de contenidorsconnecta Tarragona directament

amb els ports d'Àfrica Occidental.Amb aquesta reestructuració i afe-gint l'escala al Port de Tarragona,Arkas pretén cobrir les demandesdels seus clients localitzats al sudde Catalunya. Arkas ha introduïtel portacontenidors Gülbeniz A,de 2.500 TEUs, un dels portacon-tenidors de major capacitat de lanaviliera turca després del KemalA, de 2.755 TEUs, que ha estatentregat recentment i que tambés'inclou en la rotació del serveiWest Africa.

Arkas Line ofereix serveis de

línia regular entre ports en el MarNegre i la Mediterrània, amb unaflota de 50 vaixells portaconteni-dors, la majoria d'ells amb bande-ra turca. Actualment ofereix ser-veis de línia regulars amb unaflota de contenidors d'aproxima-dament 83.600 TEUs, incloentequips especials, com ara la partsuperior oberta, high cube, flatrack, a nivell de paletes i conteni-dors refrigerats per satisfer lesnecessitats d'importació i exporta-ció d'un mercat en expansió idesenvolupament.

El Port de Tarragona inicia un nou servei regular de contenidors

amb Àfrica Occidental

REDACCIÓ / TARRAGONA Acte de benvinguda al vaixell que va fer el viatge inaugural de la línia.

La nova línia ampliales opcions que elPort ofereix a la sevacomunitat

El Port de Tarragona potencia el 'project cargo'En el que portem d'any ja s'han mogut més de 4.000 tones de grans estructures

industrials gràcies sobretot a l’empresa Schwartz-Hautmont, amb seu al Port

El Port de Tarragona s'està con-solidant com un dels ports dereferència al Mediterrani en elsectoor project cargo, pecesindustrials de grans dimen-sions. Gràcies a la presència ales instal·lacions portuàriestarragonines de Schwartz-Hautmont, una empresa dereferència en el sector, l'apostaper aquesta línia de negocicomença a donar fruits i sesitua com una de les de méspotencial de futur a Tarragona.

REDACCIÓ / TARRAGONA

El ‘project cargo’ ésun dels sectorsestratègics de creixement del Porten els propers anys

La caldera de 108 tones construida per Schwartz Hautmont que es va carregar a mitjans d’agost.

En els propersmesos hi haurà undegoteig de granspeces cap a unanova refineria ques’està fent a Anvers

La línia té una periodicitat setmanal i l'exploten vaixells d'entre 2.000 i 2.700 TEUs de la naviliera turca Arkas

REDACCIÓ / BARCELONA

CaixaBank invertirà 500milions d'euros en el desplega-ment d'una nova generació decaixers automàtics, projecte quedesenvoluparà juntament ambFujitsu. L'entitat financera haacordat amb Fujitsu la fabricacióde 8.500 nous terminals, dotats deles últimes tecnologies. Permetenoferir els serveis desenvolupatsper CaixaBank per al seu noumodel de caixer Punt Groc, com

la lectura contactless de targetes,mòbils i dispositius wearable com-patibles, el reconeixementautomàtic de bitllets o l'ús d'uni-tats recicladores de bitllets, quefaciliten la disponibilitat d'efectiuen els caixers i simplifiquen elsprocessos de càrrega manual.

Actualment, CaixaBank disposade la xarxa de caixers més exten-sa d'Espanya i la tercera major delsistema financer europeu.

Igualment, CaixaBank i Fujitsuhan signat un acord pel qualim-pulsaran la innovació aplicada alcanal de caixers, incorporant les

últimes tecnologies disponibles anivell global. Això suposa que,durant els propers anys,CaixaBank potenciarà, amb lacol·laboració de Fujitsu, la creacióde nous serveis per a caixers que,gràcies a la capacitat tècnica delsnous terminals, es podran esten-

dre immediatament a la xarxa.CaixaBank iniciarà aquest mateixany 2014 la instal·lació dels pri-mers terminals de nova generació. El procés es desenvoluparàdurant els propers deu anys, finsal 2024. Fujitsu ja ha començat lafabricació dels nous terminals deCaixaBank en la seva fàbrica deMàlaga. L'acord de CaixaBank iFujitsu inclou també els serveisassociats per garantir la màximadisponibilitat de la xarxa i lamajor qualitat de servei.

12 2014

EMPRESES

Automoció

Setembre

"Hay mucha gente a la que legusta todo lo relacionado con elbricolaje del motor, y se me ocu-rrió crear un espacio para poner asu disposición los medios másmodernos de que dispone untaller oficial, hasta el último deta-lle, y poder hace todo tipo de tra-bajos en coches y motos", explicaJuan Carlos González, director deIB Bundescom y responsable delprimer garaje de la marca, ubica-do en el polígono Francolí, muycerca del parque de bomberos,justo en el acceso al área industrialen dirección Tarragona desde lanueva rotonda de la UniversidadLaboral.

Ordenadores de diagnóstico ytodo tipo de instrumentaciónpara acceder a la complejísimaelectrónica de los coches actualesconviven con los elevadores yherramientas más convenciona-les, "todo de primera calidad", rei-tera Juan Carlos. La nave disponede 13 boxes individuales con todoel equipamiento y una zona conmesas para ocho motos. Todosdisponen de su propio carro deherramientas y servicios para reali-zar pre-ITVs, mecánica en gene-

ral, tunning y customización, ins-talación de sonido y multimedia,neumáticos e incluso chapa y pin-tura.

Como lo más habitual es que elusuario no tenga los conocimien-tos necesarios para una repara-ción o revisión en profundidad, IBBundescom pone a su disposiciónvarios técnicos para que puedanasesorar y ayudar en las operacio-nes más delicadas. "La idea esalquilar los boxes por horas contodo, todavía estamos terminandode fijar los precios, pero será muyasequible y vamos a comenzar con

una política agresiva de descuen-tos", explica Juan Carlos, que espe-ra abrir las puertas de los talleresen la última semana de este mes, a

su regreso de la FeriaAutomechanika de Franckfurt(16 al 20 de septiembre), la másimportante del mundo en su clasecon cerca de 7.000 expositores.

La idea en este viaje a Alemaniaes terminar de cerrar las conversa-ciones con más de una decena decontactos interesados en abrirfranquicias en distintos puntos deEspaña y Europa: "La idea -revelaJuan Carlos- ha tenido una buenaacogida y he recibido una grancantidad de llamadas de gente dis-puesta a abrir su propio taller,aunque la inversión necesaria

para una instalación como ésta eselevada". IB Bundescom ha inver-tido más de un millón y medio deeuros en los equipos y en la ade-cuación de la nave, que ha reque-rido profundas reparaciones paraconseguir la imagen "de tecnolo-gía y limpieza" que Juan Carlosdeseaba.

El nuevo taller "autogestiona-ble" desarrollado en Tarragonatambién prevé dar servicio a mecá-nicos profesionales que han cerra-do sus propios talleres por la crisisy que "siguen recibiendo encargosde amigos y familiares, o queincluso puedan ofrecer un servi-cio en este espacio compartidocon otros usuarios; entiendo quehaya gente en el sector a la que nole va a gustar la competencia, perotodo es perfectamente legal y yodebo mirar por la rentabilidad deeste negocio, que supone unarevolución en el modo de hacerlas cosas, como ha sucedido en laprestación de servicios de tantosotros segmentos". También se hapreparado un taller móvil paraservicios "a domicilio" y una naveanexa para reparaciones exprés alestilo más convencional.

Una de las cuestiones más espi-nosas es el control del material,para evitar hurtos de herramien-tas de gran valor económico queestán a disposición de los clientes.Todos los boxes disponen de ser-vicio de vídeovigilancia con graba-ción incorporada y otros elemen-tos de seguridad que Juan CarlosGonzález prefiere no desvelarpara evitar las tentaciones."Asumimos -reconoce- que puedeexistir picaresca, pero tambiénnos hemos preparado para ello".

El Grupo Bundescom ha llega-do ya a acuerdos con grandescolectivos como la InternationalPolice Association (IPA) para ofre-cer condiciones preferenciales, yha iniciado los contactos con losMossos d'Esquadra y varias policí-as locales. A lo largo del mes deoctubre está previsto ofrecer jor-nadas de puertas abiertas para quelos clientes puedan conocer in situlas instalaciones. "Yo he vividovarios años en Alemania y este tipode talleres funcionan muy bien,así que espero que esta nuevalínea de servicio sea un éxito tam-bién aquí, en la Costa Daurada".

Un taller profesional para los 'bricomanitas' del motor

Abre en Tarragona un taller que alquila espacios para los que saben cuidar de su coche

ROBERTO VILLAREAL/ TARRAGONA

Juan Carlos González, en las instalaciones de IB Bundescom en el polígono Francolí.

Si usted, querido lector, es un pocomanitas y le gusta el mundo delmotor y la mecánica en generaleestá de enhorabuena. Seguro queen más de una ocasión se le habrápasado por la cabeza efectuar porsu cuenta el mantenimiento de suvehículo y realizar pequeñas repara-ciones. La dificultad, habitualmmen-te, reside en la falta de instalacio-nes y herramientas adecuadas enel entorno doméstico. Bajoo esa pre-misa, el Grupo Bundescom ha cre-ado en Tarragona el primer tallerprofesional 'autogestioonable'donde cualquier persona con unosconocimientos mínimos encontrarátodo el material necesario para aba-ratar ostensiblemente el presu-puesto anual en reparaciones.

Sus usuarios puedenusar unos equiposprofesionales para elmatenimiento de losvehículos

CaixaBank inverteix 500 milions d’eurosen una nova generació de caixers

La convenció de Parés i Aubia secelebrarà el proper 3 d'octubre ales cinc de la tarda a l'hotel MasPassamaner de La Selva del Camp.El primer acte serà una explicaciósobre el 'canvas', el mètode d'anà-lisi de model de negoci que aplicaParés i Aubia amb els seus clients.Tot seguit, tindrà lloc una taularodona sobre el món del vi i elcava, amb la proposta de valorcom estratègia de futur com atema de fons. Hi prendran partrepresentants de la Vinícola deNulles, les Caves Recaredo, elCeller de Capçanes, el Celler Mas

Martinet i el Celler Carles Andreu.Els participants compartiran ambel públic les diverses vies per fer-seun lloc diferenciat en un entornempresarial tan competitiu com eldel vi i el cava.

Després de la taula rodona,Parés i Aubia presentarà al públicel programa de gestió Suasor, unanova eina de gestió que ja hanimplantat a l'empresa i que reco-manen als seus clients. També seràel moment de presentar la terceraedició del PdGE, el Programa deGestió Empresarial que impulsaaquesta consultora i que ja arriba ala seva tercera edició. Aquest pro-

grama de formació, que sintetitzadiversos camp relacionats ambl'empresa com el màrqueting, elsaspectes laborals i jurídics, la direc-ció comercial i els recursoshumans, se celebrarà en diversessessions entre els mesos d'octubrei novembre.

La convenció 2014 de Parés iAubia es tancarà amb una con-ferència de l'expert en productivi-tat Berto Pena, escriptor i forma-dor i un referent en aquest camp.Aquesta conferència tindrà la sevaversió llarga en un taller de 6 horessobre el mateix tema que se cele-brarà el 20 de novembre.

Setembre 132014

EMPRESES

Esdeveniments

La proposta de valor i la productivitat,protagonistes a la convenció de Parés i Aubia

Una taula rodona sobre el món del vi i una conferència de Berto Pena, plats forts de la jornada

Parés i Aubia, Assessorsd'Empresa, celebrarà el proper 3d'octubre la seva convenció anual.Una troobada dels sectors empresa-rials del Camp de Tarragona oncada any s'aprofundeix en qües-tions d'innterès del món de l'empre-sa. En aquest cas, seran la neces-sitat de fer una proposta de valorconccreta i diferenciada i la importàn-cia que té la gestió de la productivi-tat personal.

DANI REVENGA / VALLS

Els Premis ReusEmpresa, espresenten enguany amb lacreació d'una nova línia deguardons -el Premi Reus FPEmpresa-, amb l'objectiu dereconèixer i premiar el millorprojecte de caire emprene-dor dels alumnes deFormació Professional queestudien a Reus. Els premissón el resultat de la col·labo-ració entre l’Ajuntament deReus i la Cambra de Comerç.Els projectes que optin alsPremis Reus FP Empresa hau-ran d'haver estat realitzats enel marc dels cicles formatiusde grau mitjà i grau superiorde la ciutat i hauran de plan-tejar idees innovadores sobreun nou producte o servei o laseva millora, en una perspec-tiva d'iniciativa de negociempresarial.

S'estableix una sola catego-ria de premis, que es concre-tarà en un guardó econòmic

de 600 euros pel projecteguanyador, guardons comme-moratius per als membres delprojecte premiat; un ordina-dor portàtil aportat per l'em-presa Ticnova SA al centreeducatiu; i la possibilitat departicipar gratuïtament en unprograma formatiu de laCambra de Comerç de Reus.

Pel que fa als premisReusEmpresa per a emprene-dors, hi poden optar projec-tes que s’hagin iniciat la sevaactivitat empresarial durantl'any en curs a la demarcacióde Tarragona. Es premiaranels tres millors projectes. Ladotació econòmica serà de3.000 euros per al primerpremi, 2.000 euros per alsegon premi i 1.000 euros peral tercer premi. Els guanya-dors també tindran una boni-fiació al lloguer durant elsprimers 5 anys, amb unabonificació del 50% durant elprimer any, el 40% el segon,30% el tercer, 20% el quart i10% el cinquè any.

Els premis ReusEmpresareconeixeran projectesd’emprenedoria d’FP

REDACCIÓ / REUS

- Un dels seus reptes de govern ésatreure inversió empresarial a Mórad'Ebre. Amb quins actius comp-ten? Tenim sol industrial, amb dospolígons amb capacitat de creixe-ment, que ens permet dir queestem preparats per acollir inver-sions. Des del punt de vista delsincentius, la situació d'endeuta-ment ens impedeix oferir granssubvencions. No podem donardiners, però si deixar de cobrar-ne. Tenim una ordenança queestableix, per exemple, que totesles inversions al casc antic en sec-tors que generin dinamisme turís-tic (comerç, restauració, hostale-ria) tenen directament el 50% debonificació amb els impostos itaxes. Ho fem perquè el turismeés un dels eixos de desenvolupa-ment futur del municipi i ente-nem que les inversions privadesen aquest sector seran bones per atothom, particularment en el sec-

tor hoteler, on tenim poca oferta.Però per sobre d'això tenim unintangible important: des de l'e-quip de govern estem predispo-sats a escoltar, a buscar solucions aqualsevol plantejament, estemcompromesos a facilitar la implan-tació de les inversions interessadesen el municipi.

- A nivell territorial, l'entorn ésatractiu? Penso que si, que hi ha factorsobjectius per afirmar-ho. Estem auna cruïlla de camins i exercim unrol de capitalitat intercomarcaloferint molts serveis a la Ribera

d'Ebre, la Terra Alta i el Priorat.Un altre factor interessant és l'o-ferta d'habitatge. Vam patir elboom immobiliari especialment itenim un parc de vivendes impor-tant, llest per donar resposta a unhipotètic creixement demogràfic.Si hi hagués una inversió impor-tant, l'endemà mateix hi hauriaopcions perquè els treballadorspoguessin viure a Mora. Estempreparats per créixer. - Socialment, la recerca d'inver-sions té com a objectiu rebaixarl'atur...Si, perquè el tenim elevat. Peròhem de ser conscients que ambun parell d'inversions importantses reduiria dràsticament. Els nos-tres volums d'aturats en xifresabsolutes a són petits i fàcilmentabsorbibles si captem algunainversió d'una certa envergadura.La situació és complicada, peròmés fàcil de resoldre que a altresllocs. - Quins sectors consideren priorita-ris?

El que volem es crear ocupació,per això no fem fàstics a res. Estemoberts a estudiar-ho tot. Parlant lagent s'entén. Qualsevol cosa quees posi sobre la taula estem obli-gats a considerar-la per solucionarla necessitat imperiosa que tenimde crear ocupació. - L'altra via per combatre l'atur ésimpulsar l'emprenedoria. Què fanen aquest àmbit? El que intentem es posar a l'abastdels emprenedors tota l'oferta delocals i terrenys per iniciar l'activi-tat. També els esmentats incentiusen forma de descomptes alsimpostos. I els portem de la mà alConsell Comarcal o a instànciessuperiors per fer el pla d'empresa,perquè rebin tota l'orientació.Però no tenim recursos per teniruna oficina pròpia d'assessora-ment. - Quin pols té l'emprenedoria aMóra d'Ebre en una comarca quetendeix a la cultura de la nòmina agrans empreses?Mora d'Ebre sempre ha tingutuna tradició emprenedora, pel rolde capital de serveis que juguem ala nostra àrea. Però venim d'unsanys amb una psicosi de crisi queha fet que aquesta empenta escongelés una mica. Però ara escomença a respirar un ambientdiferent. Molt tímidament, peròveiem que hi ha gent amb idees,amb projectes. Tot i que les cir-cumstàncies són complicades,crec que estem recuperant elbatec de l'emprenedoria. - Pel que fa als sectors, Mórad'Ebre és un municipi diversificat,sobretot al voltant dels serveis...Efectivament. El comerç i els ser-veis són la base de la nostra eco-nomia. Representen el gruix mésimportant de la població activa.

L'hospital comarcal també és unpol d'activitat econòmica, que pro-paga dinamisme al seu entorn. Laindústria, com a tot el país, ha anata menys. També teníem moltaactivitat auxiliar al voltant de laconstrucció, que també ha anat amenys. L'agricultura també conti-nua tenint embranzida. La coope-rativa agrària està fent apostesimportants en l'àmbit de l'oli, ambnoves vies d'exportació a Rússia i aDubai. - Quina relació té l'Ajuntament ambl'empresariat local?Cuidar-la és una de les nostresprioritats. Tenim clar que el pri-mer que hem de fer és recolzar elsempresaris que ja tenim, perquèsón els que fan moure el dia a diadel poble. Una cosa que hem fetés que el 95% dels contractes queoferim com a ajuntament són aproveïdors de Mora d'Ebre. I hemaconseguit que cobrin a 30 dies.No estem sanejats, però ho femgràcies al rigor, encarregantnomés el que podem pagar. Per auna empresa, això és vital perpagar nòmines, etc... - Un sector amb molt pes específica la comarca és l'energètic. Mórad'Ebre està a la MADE, la Mesad'Alcaldes de l'Energia. Com veu elfutur d'aquest sector?La comarca té futur com a territo-ri productor d'energia i hem decontinuar insistint en que aixòsigui reconegut arreu. I queaquest reconeixement es concretien avantatges i discriminacionspositives com un preu de l'electri-citat més barat que fomenti laimplantació de noves inversions.Però no hem de perdre el món devista. La Ribera d'Ebre ha de sermolt més que energia. Tenimmolts actius que no podem deixarde banda. Durant molts anys, elssous del sector energètic ens hanmal acostumat, i això ha perjudi-cat el desenvolupament agrari iturístic. I també fa que el comerçsigui menys competitiu, ja quealguns comerciants s'acomoden atenir un client habitual ambpoder adquisitiu i que no pot anarun altre lloc. Però això ha canviati cal espavilar-se. Hem de ser sufi-

14 2014

ESPECIAL MORA D’EBRE

Entrevista

Setembre

"Estem preparats per créixer"

Joan PiñolAlcalde de Mora d’Ebre

DANI REVENGA / MÓRA D’EBRE

Móra d’Ebre és un municipiamb tradició emprenedora.Fidel a aquesta realitat, el seuAjuntament esttà immers enuna campanya de captació denoves inversions per revitalit-zar l’economia local i reduiir l’a-tur que pateix el municipi. Elseu alcalde, Joan Piñol, desta-ca els atractius del municipipper acollir activitats econòmi-ques: la ubicació, la mentalitatemprenedora dels seu teixiteconòmicc, la disponibilitat desol industrial i l’esperit decol·laboració d’un ajuntamentque té clares less prioritats.

Joan Piñol aposta per facilitar la inversió empresarial a Móra d’Ebre.

‘Estem predisposatsa escoltar, a buscarsolucions i a facilitarles inversions que espuguin plantejar’

cientment intel·ligents per treba-llar tots aquests sectors amb unavisió de comarca. - Com?Ens hem d'especialitzar. No totspodem tenir de tot. Cadascú hade jugar el seu rol. La zona nordté una tradició industrial i energè-tica molt potent. Miravet,Ginestar, Benissanet... tenen lafruita dolça. Nosaltres liderem elcomerç i els serveis. Si ho fem així,a la Ribera d'Ebre tenim bonesoportunitats de futur. - Una de les apostes de futur és elturisme. Quina és l'estratègia?El riu ha de ser el centre. Tenimun patrimoni interessant, peròl'eix vertebrador ha de ser el riu.El trajecte fins a Miravet és espec-tacular i desconegut dins l'imagi-nari català, perquè nosaltresmateixos hem viscut molts anysd'esquena al riu. Ara, ens hi hemde dedicar. Estem dissenyant unaestratègia per millorar la façanafluvial. Hem de definir què volemfer, amb consens polític i social,perquè siguin accions que tinguin

continuïtat en el temps, i no can-viïn quan hi hagi canvis de govern.L'objectiu és consolidar i comple-mentar l'oferta de navegació flu-vial. Tenim un Idece que s'ocupaque tinguem els marges nets d'al-gues, però si puges en barca i arri-bes a Mora d'Ebre, què fas? No

pots posar benzina perquè no entens a peu de riu, no hi ha un res-taurant al costat oferint productestípics del territori... Ens fan faltenun seguit d'actius al voltant del riuque complementin la visita i lafacin més agradable. I promocio-nar-ho tot plegat. A més, el ventens bufa de cara, perquè està de

moda el turisme d'experiències.El sol i platja és el turisme de mas-ses, però experiències com la denavegar un riu estan de moda. - A nivell de gestió municipal, quinssón els projectes clau de la presentlegislatura i com els tenen? Vam fer un programa electoralrealista, sabent el que ens trobarí-em, i per això les nostres expecta-tives de compliment del progra-ma estan al 90%. La prioritat erasanejar els comptes i, en aquestsentit, estem en el bon camí. Vamentrar amb un endeutament de8'5 milions d'euros i esperem aca-bar la legislatura per sota dels 6.Hem mantingut serveis i no hemreduït plantilla. N'hem milloratalgun com la recollida d'escom-braries canviant d'empresa, ireduint-ne el cost. També hemmillorat la neteja de carrers grà-cies a la compra d'una novamàquina. I s'està instal·lant fibraòptica al municipi. També hemfet actuacions urbanes per millo-rar voreres, i farem un asfaltat ipintat per millorar l'aspecte delscarrers. Hem renovat tot l'enllu-menat públic amb solucions d'efi-ciència energètica. Hem apostatmolt fort pel cos de Policia Local,dotant-lo de més recursos, ambuna comissaria nova, i de més per-sonal. També farem unes obresurgents per estabilitzar els talussosdel castell, perquè a sota hi havivendes i aquests talussos es des-granen i cauen a sobre dels veïns.El projecte té un pressupost de950.000 euros, que es paguen amitges entre la llei de barris i unajut específic del Govern, icomençarà després de festes. Unaaltra inversió que volem fer és laremodelació de les piscines d'es-tiu. També hem aconseguit laremodelació del Col·legi Públic,que feia temps que la reivindicà-vem. - Fent política ficció i posant lamirada en la propera dècada, quènecessita el municipi?La prioritat ésna inversió impor-tant a la façana fluvial, per estimu-lar el turisme. Aquí hi ha de jugarla Generalitat i, sobretot, l'Estat,almenys mentre no canvien lescoses. Al costat del nàutic tenimuna fàbrica de tomàquets on hi haprevist un projecte de centre d'in-terpretació del riu amb dotació de900.000 euros als PressupostosGenerals de l'Etat de 2012, 2013 i2014. I no s'ha executat. Cal posar-se les piles amb això. Un altretema és l'actuació pendent a l'es-tació d'autobusos, que té sortidadirecció Falset però no amb direc-ció Gandesa. Fa 13 anys que estàaprovada i dotada econòmica-ment. També seria hora de recu-perar l'antiga caserna de laGuàrdia Civil. Els terrenys, queeren municipals, es van cedir per-què s'usés com a caserna i al con-veni quedava clar que quan deixésde fer-ho tornaria al municipi perubicar-hi alguna cosa més útil. Laresta, dependrà del batec de l'eco-nomia.

Els 1.500 exemplars de la tira-da inicial de la guia es distri-buiran per totes les oficinesd'informació turística de lademarcació de Tarragona i adiversos punts del municipi,com l'Ajuntament, el castell ol'oficina de turisme. El consis-tori vol que aquesta nova einasigui "dinàmica", per anarafegint els nous elementsd'interès turístic que el muni-cipi posi en valor. En aquesta primera edició, laguia ofereix amb un estildirecte i planer les dades clauperquè els turistes puguinvalorar els diversos actiusturístics. El Castell, el Pont de

les Arcades, la Vila Històrica,les ermites de Sant Jeroni iSanta Madrona, els escultors iartistes locals, el Convent deles Mínimes i l'Església delSagrat Cor, el circuit o elKàrting Móra, les fires i festesi l'oferta de restauració acom-panyen en aquest fulletó alriu i la seva oferta d'activitats,identificades com el principalreclam turístic del municipi ila joia de la corona de la sevaestratègia de promoció turís-tica. Segons l'alcalde, Joan Piñol,"es tractava de concentrarinformació que fins ara tení-em dispersa per crear unaeina que ens ha de ser moltútil en el desenvolupamentdel nostre turisme". Dins d'a-questa estratègia, Piñol vaidentificar la necessitat decomptar amb una ofertahotelera "per aconseguir queels turistes que puguematreure amb aquests ele-ments d'interès pernocten almunicipi incrementant aixíl'impacte econòmic de l'esta-da".

152014

ESPECIAL MORA D’EBRE

Entrevista

Setembre

Móra edita unfulletó de promoció

turísticaLa guia concentra tota la

informació sobre els punts d'interèsturístic del municipi

D.R. / MÓRA D’EBRE

Móra d'Ebre aposta pel turis-me com un dels sectors clauen el desenvolupament econò-mic del municcipi en els pro-pers anys. Per aixòl'Ajuntament ha editat un fulle-tó de promoció turística quereecull tota la informació sobreels atractius turístics de lacapital de la Ribera d'Ebre.

Castell, circuits i riu, tres dels elements d’interès del municipi.

‘El sector energèticha de contiuar sentimportant a la zona,però la Riberad’Ebre és molt més’

FÈLIX LLOVELL /TORROJA DEL PRIORAT

Cal Compte va ser edificat el1801 sobre antigues estructuresdel segle XVI i XVII, en unsmoments en què el Priorat expe-rimentava un fort creixement i esva especialitzar en el cultiu de lavinya. Els Compte es van conver-tir en una de les famílies méspoderoses i influents de la zona.La família va aprofitar les succes-sives desamortitzacions de bénseclesiàstics i comunals perampliar el seu patrimoni i fer

grans negocis durant la segonameitat del segle XIX. Però la crisidel sector vitivinícola de 1887 il'arribada de la filoxera al Priorata partir del 1894 van ser el prin-cipi d'una llarga decadència.

A pesar que Enric Compte el1927 va impulsar la creació de laDenominació d'Origen Prioratno es va aconseguir superar lacrisi. Amb els xivarris de laGuerra Civil va ser executat, lacasa colectivitzada i va passar aser el cafè del poble. Joaquín iAnna, de forma casual, vanentrar a formar part de la histò-ria d'aquesta increïble casa l'any2000, quan la van comprar.Després de moltes reflexions imil i un dubtes van decidir con-vertir-la en hotel el setembre de2007.

Respectant el passat, van voler

deixar la petjada del segle XXIcreant uns espais contemporanisen harmonia amb l'ambientrural. D'aquesta forma, aquestemblemàtic edifici històric delsegle XVIII es va acondicionar

com a allotjament rural. Té duesgrans terrasses amb vista a les vin-yes i, al fons, al coll de Poboledai al Montsant. Disposa en total de5 habitacions i 3 suites, totes ellesmodernes i confortables, ambmaterials de la màxima qualitat.Tenen aire condicionat, asseca-dor de pèl, servei d'habitacionsles 24 hores, i en les suites, televi-sió i minibar. Hi ha wifi a tot l'ho-tel. La seva directora, AnnaFigueras, té com filosofia oferirallò que a ella i al seu marit,

Joaquín, els agrada trobar i trac-tar com els agrada ser tractats.Estan orgullosos d'haver conver-tit Cal Compte en un lloc espe-cial on el luxe recau en la simpli-citat, l'autenticitat, la cultura i,sobretot, el vi.

El restaurant, sota reserva prè-via, és exclusiu per a les personesallotjades i ofereix un menú a 25euros més vins, amb productesde proximitat i qualitat. En defi-nitiva, un encantador allotja-ment rural de tracte molt fami-

liar, situat en un petit poble molttranquil en el cor del Priorat.

Setembre16 2014

ESTIL DE VIDA

Cal Compte, encís rural al cor del Priorat

Carrer major 4. (43737).Torroja del Priorat.

Telèfon: 619 023 779. Correu electrònic:

info@calcompte.com Web:

www.calcompte.com

RESTAURANT

Al voltant del món del vi, elPriorat amaga una gran ofertad'establiments d'encant rural.Cal Comptee és un d'aquestshotels, ubicat en un edifici depassat il·lustre.

Hostaleria i restauració

L’edifici de Cal Compte té els seus orígens al segle XVI.

L’hotel harmonitza el

tarannà històric de

l’edifici amb uns

espais moderns i

comfortables

FÈLIX LLOVELL / TARRAGONA

El restaurant Xaloc, delSerrallo, està dirigit des de fa 7anys pel matrimoni XavierVeciana i Carme Lucas, supe-rant els prejudicis que l'establi-ment tenia en temps passat. Ellsmantenen el nom, però resmés, ja que la qualitat dels pro-ductes i de les elaboracions noté res a veure amb el d'abans.De mica en mica, el nou Xaloc

ha anat guanyant prestigi,situant-lo avui en dia, entre elsmillors restaurants del Serralloper gaudir del bon peix imarisc.

En Xavier és pescador. Desdels 13 anys ja anava a la mar icom a bon mariner coneix molt

bé tots els secrets de la cuina deles barques. La duresa de la pro-fessió fa que finalment decidei-xi, juntament amb la seva dona,obrir un restaurant. El local elvan redecorar al seu gust -elsdarrers retocs són de fa nomésuns mesos. És respira l'esperitmariner i les fotografies delmateix Xavier obren la gana aqualsevol: gambes, escamarlans,llagostins, crancs…

La base de la cuina són elsplats mariners, com és fan a lesbarques. L'estrella de la casa ésel romesco tradicional deTarragona. I cal deixar-se acon-sellar per la Carme, que explicaels suggeriments del dia, segonsles compres fetes al peixater delSerrallo que els hi subministrala matèria primera de la mar.

Els arrossos també són impor-tants a la carta: caldós, negre,de popets de Tarragona, de rapi calamar, que porta per nomarròs Xaloc... La gamba verme-lla de Tarragona també és unade les grans opcions per gaudirde la cuina del Xaloc, com elspopets de Tarragona, els mus-clos a la planxa i, per a qui liagradi el toc oriental, no himanca a l'oferta culinària del

restaurant plats com el sushi, latonyina vermella i els tàrtars,com el de tonyina i salmó. Lacarta de vins té unes 50 referèn-cies i el vi de la casa és elCrinell.

Xaloc,bon peix al Serrallo

Carrer Gravina, 65. 43004 Serrallo,

Tarragona. Tel. 977 242 195 i

647 458 140

RESTAURANT

Els arrossos, una de les especialitats.

Els plats d’aquest

establiment estan

basats en les receptes

dels pescadors

DANI REVENGA / SALOU

Els clients de LeSommelierpoden anar-hi senzillament acomprar alguna de les més de2.000 referències de vi amb les

que compta l'establiment otambé degustar al seu espaidiàfan de 750 metres quadratsl'ampolla que acaben d'aquirirmaridant-la amb alguna de lesopcions gastronòmiques gour-met que ofereix la seva carta.És el que anomenen'LeSommelier experience'. Latria del que es degustarà es potfer sota els consells d'una enò-loga-sommelier, que assessoratant a l'hora de triar el vi comd'associar-lo amb alguna opciógastronòmica. Per assegurarque la degustació del vi es fa enles millors condicions,LeSommelier ofereix el seurefredador instantani, quedeixa el vi en la seva tempera-tura ideal en només 10 minuts.La degustació de vins també es

pot fer 'a copes' amb una selec-ció que canvia setmanalment.

Pel que fa a la carta,LeSommelier ofereix tapes dequalitat, amb productes dediversos nivells d'elaboració.Un dels àmbits estrella són elsembotits ibèrics, amb un granassortiment de xoriços, format-

ges, pernil i altres productesque són l'acompanyamentideal pels vins que es podenadquirir a LeSommelier.L'oferta d'aquest nou localinclou també una àmpliagamma de licors, cerveses, olisi caves.

Una altra de les possibilitatsque ofereix l'establiment és elservei de cockteleria. Cada nit,un cockteler professional pre-para combinats personalitzats,que van més enllà dels clàssicsmojitos o caipirinhas i tenenen compte els gustos del client,adaptant-se a les seves pre-ferències.

En l'àmbit gastronòmic,LeSommelier ofereix tambémenús de 12 euros entre set-mana i de 15 els caps de setma-na, sempre al migdia, tot i quetambé es pot menjar triant elsplats de la carta. Des que vanobrir portes el passat mes dejuny ja han comptat amb unaafluència notable de públic.LeSommelier ha tingut una

gran acollida entre els resi-dents a Salou i a altres munici-pis i ciutats del Camp deTarragona.

Setembre 172014

ESTIL DE VIDA

Gastronomia

LeSommelier, vins i maridatges‘gourmet’ a Salou

El Camp de Tarragona comptades del passat mes de junyamb un nou establiment oncomprar o degustar vins i pro-ductes gourmet. Es tracta deLeSommelier, un espai càlid,modern i sofisticat que té unaadoble dimensió de vinoteca,amb una gran oferta de vins,licors, cervesees, olis i vina-gres tant nacionals com inter-nacionals, i de gastrobar, quecompta una selecta llista d'op-cions gastronòmiiques.

A LeSommelier es

poden comprar vins,

i també degustar-los

associant-los

a la seva selecta

oferta gastronòmica

Dentro del grupo de compe-tencias directivas, existe unafundamental: el autoconoci-miento. Incluso, algunos auto-res no dudan en calificarlacomo la más importante y elpunto de partida básico para eldesarrollo de todas las demás.Definimos el autoconocimien-to como la capacidad de iden-tificar las propias fortalezas ydebilidades, de ser conscientedel propio estado de ánimo yde los efectos que éste tiene ennuestra conducta y sobre nues-tro entorno.

Se trata de una aptitud necesa-ria para desarrollar la capaci-dad de autocontrol, la empatíapara establecer relacionesinterpersonales efectivas y,consecuentemente, una buenacomprensión de las situacio-nes. Todo lo cual resultaimprescindible en el entornolaboral, sea cual sea nuestraposición jerárquica, y queadquiere más importancia, sicabe, cuando hablamos deposiciones directivas.El autoconocimiento, o autoe-valuación, nos capacita para

armonizar nuestras decisiones,actitudes y relaciones laboralescon el entorno laboral real ycon nuestros valores. Para ello,debemos trabajar para desarro-llar la capacidad de identificarcon precisión nuestras propiasemociones, aquello que lasprovoca, examinar nuestrasopiniones y valoraciones,conectar con la informaciónemocional que recibimos yemitimos, observar activamen-te nuestras acciones y reaccio-nes, y determinar nuestrasmotivaciones profundas.

El coaching es una herramien-ta extraordinaria, en este senti-do, para trabajar las dimensio-nes fundamentales que noscondicionan en el entornolaboral, como son nuestrosvalores, nuestro estilo cogniti-vo, las necesidades interperso-nales, nuestra actitud frente alcambio, la gestión del conflic-to, nuestro estilo predominan-te de liderazgo, nuestra capaci-dad analítica y resolutiva, nues-tra actitud en la gestión deequipos o nuestra competenciapara motivarnos y motivar aotros.El autoconocimiento es unproceso, un camino, que norequiere más que el deseo deser recorrido para andarlo. Elcoach es un acompañante eneste trayecto, para que nadapase desapercibido y no perderde vista los objetivos de esteproceso. Estos son, entre otros: -Conocer las propias emocio-nes y qué las causa-Identificar la relación entrenuestras emociones, pensa-mientos, acciones y palabras, yvalorar los efectos que éstasinterrelaciones tienen en nues-tro rendimiento-Reconocer las propias metas y

valores, y usarlos como guía-Conocer (y reconocer) nues-tras fortalezas y nuestras debili-dades-Aprender de las experiencias-Adquirir una mayor capacidadde reflexión -Abrirnos a la crítica constructi-va, a lo nuevo y disponernospara al aprendizaje continuo

Y también, ser capaces de desa-rrollar una perspectiva adecua-da con nosotros mismos,donde pueda aflorar el humory la serenidad. Porque no hayque olvidar que el autoconoci-miento es una competencianecesaria para una gestión efi-caz del entorno profesional,pero también para ser más feli-ces!!!

Ya tenemos en marcha la tra-mitación parlamentaria de lamodificación de la LeyGeneral de la Seguridad Socialen relación con el régimenjurídico de las Mutuas deAccidentes de Trabajo yEnfermedades Profesionalesde la Seguridad Social.El tan esperado proyecto deley, que deriva del mandatoincluido en la DisposiciónAdicional 14ª de la Ley27/2011 de 1 de agosto, sobreactualización, adecuación ymodernización del sistema dela Seguridad Social que se haalargado más allá de los seismeses que dicha norma preve-ía para que se presentara esteProyecto.Sin duda alguna el régimenjurídico de las Mutuas variará

substancialmente con la redac-ción propuesta por elGobierno de su regulación enla Ley General de la SeguridadSocial. Veamos, algunos deestos aspectos:1.- Su denominación pasa a serMutuas Colaboradoras de laSeguridad Social, más cohe-rente con su objeto social queabarca más allá de las contin-gencias profesionales. Quedanincorporadas expresamentedentro del Sector Públicoadministrativo sin perjuicio desu naturaleza jurídica privada.2.- Su estructura institucionalsufre cambios significativospor cuanto en la JuntaDirectiva deberán estar pre-sentes (un tercio) las empresasasociadas a la Mutua con mástrabajadores en plantilla.

Asimismo, el Presidente cuen-ta con una regulación específi-ca y deberá estar informadodel funcionamiento de laEntidad, contando con lacapacidad emitir las indicacio-nes que estime convenientes,pasando a contar con un régi-men compensatorio específicoa determinar reglamentaria-mente.3.- Se reconoce el derecho departicipación de los trabajado-res autónomos o adheridos, deforma que se incorporan pormedio de un representante enla Comisión de Control ySeguimiento y en la Comisiónde Prestaciones Especiales.4.- Las responsabilidades porel incumplimiento del ordena-miento jurídico no sólo afec-tan a la Junta Directiva y al

Director-Gerente, alcanzarántambién al personal ejecutivode la Entidad.5.- La responsabilidad manco-munada de los empresariosasociadas se extiende a actossingulares, no sólo a la existen-cia de déficit de gestión alcerrar un ejercicio.6.- Los convenios de asocia-ción y los documentos deadhesión (y las opciones quellevan aparejados) tendránuna duración de un año, supe-rándose la opción que parecíaimponerse hasta el últimomomento por la que estosdocumentos tendrían unaduración mínima de tres años.7.- Las relaciones laborales (enespecial las retribuciones delos trabajadores al servicio delas Mutuas) quedan sometidasa las normas reglamentarias adictar (caso de los contratos dealta dirección) o bien de la Leyde Presupuestos Generales delEstado de cada ejercicio parael resto de personal.8.- Se reforma el sistema dereservas, de forma que seprevé unos nuevos topes máxi-mos para su cuantía, por estemotivo, las mutuas procederána traspasar a la SeguridadSocial, una vez aprobada laLey, los actuales excesos sobrelas futuros límites máximos delas reservas, lo que para ACTI-VA MUTUA 2008 supondrátraspasar aproximadamente 60millones de Euros.9.- Se crea (o se recuperasegún como se mire) la reservacomplementaria (antes volun-taria) que podrá ser utilizada

para cubrir excesos en los gas-tos de administración, de gas-tos procesales que no tenganobjeto prestaciones de laSeguridad Social o de sancio-nes administrativas. Por estemotivo, si una Mutua quiererecurrir contra una resolucióndel Instituto Nacional de laSeguridad Social que reconoceuna prestación, deberá costeardicho recurso con fondos desu Patrimonio Histórico. Enningún caso esta reserva com-plementaria podrá aplicarsepara compensar gastos indebi-dos o indemnizaciones delpersonal de la Mutua.10.- Se reforma la prestaciónde cese de actividad de los tra-bajadores autónomos paraintentar superar la actual situa-

ción de inaplicación prácticapor la rigidez de la normativaque la regula.11.- En coherencia con el RealDecreto 625/2014 de 18 dejulio de este año se modifica laLey General de la SeguridadSocial en relación con la ges-tión de la incapacidad tempo-ral derivada de contingenciacomún.

Miquel Benabarre explica las principales novedadesque introduce el proyecto de ley de reforma del régi-men jurídico de las mutuas de accidentes de trabajo,un cambio de marco para la labora de estas organi-

zaciones. Después de más de seis meses de elabo-ración, ya ha arrancado el trámite parlamentario deltexto presentado por el Gobierno, que cambiaráalgunos importantes aspectos que se resumen aquí.

Proyecto de ley de reforma delrégimen jurídico de las mutuas

de accidentes de trabajo

MUTUAS

TRIBUNA

Setembre18 2014

El autoconocimiento noscapacita para armonizarnuestras decisiones, actitudes y relacionescon el entorno y tambiéncon nuestros valores

Ximena Martínez resalta la importancia del auto-conocimiento, la capacidad de identificar laspropias fortalezas y debilidades, entre las habili-dades directivas. Martínez defiende la necesidad de

evaluar nuestras características personales a la horade desarrollarnos laboralmente para sacarles elmáximo partido. Un proceso de introspección en elque no será de gran ayuda un coach.

El autoconocimiento: imprescindible para el directivo

ORGNITZACIÓ I PERSONES

El régimen de las mutuasvariará substancialmentecon la propuesta delGobierno de regulaciónde la Ley General de laSeguridad Social

Las 14:00 en la sala de espera deconsultas externas de un hospi-tal. Las visitas llevan más de doshoras de retraso, lo que haceque automáticamente se dispa-re un filtro atencional que per-mite a la mente detectar comoun radar, los frutos de la deca-dencia e ineficiencia del sistemasanitario: rostros demacradoscon signos de agobio y hartazgopara en los administrativos, pri-mera línea receptora de las que-jas de los usuarios ante el malfuncionamiento del sistema;expresiones no muy distintas enlos rostros de los usuarios queesperan. Tres batas blancassalen a fumarse un cigarrillo,con un propósito distinto en lasformas pero similar en sus efec-tos al de hacer un debriefing,para descomprimir la tensiónacumulada de horas de trabajoen unas condiciones que distande las proclamadas por la minis-tra Ana Mato. Las agujas delreloj recorren 30 minutosmás… es el tercer cigarrillo,claro que… su contrato laboraltampoco justifica un mayorcompromiso afectivo con laorganización en términos deMeyer y Allen (1991), aquel quehace que genuinamente teidentifiques con los valores yobjetivos de la organización.Tampoco lo hacen la falta dedescansos y vacaciones debido ala precariedad de sus contratos,ni la incertidumbre que generael especular si se les va a renovaro no, ni sus nóminas a final deme. Así que expían su tensiónaspirando humo, que siemprees mejor que pagar su burnouty desmotivación con el usuario. Mi turno, al fin. Después demeses de espera la consulta delespecialista, tres R2 se disponena examinarme tras la miradapaternalista y controladora deladjunto. Sonríen nerviosos ymiran en busca de aprobaciónel guiño cómplice de su men-tor. Están a punto de firmar un

pacto con el diablo, de entregarsu alma a la vocación médica,para la que no hay vuelta atrás,una vocación eterna, unos votosperpetuos. ¿Son dichos votoslos que explican que se tolere lo

inimaginable en términos decondiciones laborales bajo elyugo del compromiso de conti-nuidad? Lazo que les compro-mete con su profesión porquehan dedicado tal cantidad deexpectativas, ilusiones, años desacrificio y esfuerzo que no venotro rol posible o su coste deoportunidad sería excesivo.¿Qué otros motivos sino podrí-an explicar la actual pasividadde las batas blancas ante la des-carada privatización del sistemasanitario catalán? Quizá tam-bién el aderezo de dosis altas dede motivación intrínseca queles mantiene atrapados en el sis-

tema, en ese Matrix que les mal-trata y que les ha proletarizadocomo inteligente paso previo ala privatización de los hospitalesen las organizaciones en las queejercen. Divide y vencerás oroba el conocimiento clínicocomo fuente de autoridad, sonarmas muy antiguas del arte dela guerra, según Sun Tzu, si laguerra es un arte…o si a la pri-vatización del sistema sanitariose le puede denominar comotal. Habrá quienes piensen quesí, naturalmente. Sobretodo, sila hazaña consiste en lograrhacerlo sin que la ciudadanía olos profesionales se percaten. Las agujas del reloj han recorri-do ocho minutos más. Fin de lavisita. Una profesionalidad yatención al usuario exquisitasen tiempo límite que se erigedilemática, como un oasis en eldesierto de la decadencia delsistema. Ante tal contraste vuel-ven a surgir las mismas pregun-tas ¿Quién se ha llevado el espí-ritu de lucha del colectivo médi-co en contra de su ya inminen-te proletarización? ¿Quién se hallevado el poder basado en elconocimiento clínico que ateso-raban en la base de la pirámidede las burocracias profesionalesque habitan, descritas hace yaalgún tiempo por Mintzberg?

La motivación intrínseca y losvotos apasionados hacia la pro-fesión parecen quedarse cortospara explicar tanto conformis-mo e inacción. Por ello, recurrira factores externos puede resul-tar útil para explicar la "inde-fensión aprendida" de los pro-fesionales, término acuñado ini-cialmente por Seligman (1975)muy útil para referirnos a laactitud pasiva con la que losprofesionales sanitarios pare-cen contemplar lo que aconte-ce sin aparentemente hacernada por cambiarlo. Al menosen Cataluña, donde Marea

Blanca, el movimiento ciudada-no y profesional a favor de lasanidad pública y universal, aúnno ha despertado. La estrategia sutil iniciada haceya algunos años en el ReinoUnido bajo el gobierno de

Margaret Thatcher bajo el acró-nimo de NPM (New PublicManagement) e importadahacia aquí en los 90 para trans-ferir el poder de la base de lasorganizaciones sanitarias a lacúpula directiva, o más allá, a lanueva clase social que nosgobierna, la caquistocracia lide-rada por el consejero Boi Ruiz,podría contribuir a explicar laactual postura de inacción delas batas blancas. El secreto estáen hacer las cosas sin que senoten, por ejemplo privatizartácitamente el Institut Català dela Salut bajo la excusa de queéste es ingobernable. Pero nosólo está en la sutilidad o en eltempo del proceso. También enel punto dónde aplicar la fuer-za. En este caso, en los profesio-nales médicos al ir erosionandolentamente su autoridad, alimbuirles de un notable senti-miento de ineptitud e incapaci-dad para gestionar sus serviciosy más aún para dirigir hospita-les. A pesar de que siempre lohan hecho. Y a pesar, de quesegún muestran los resultadosdel estudio de Amanda Goodallpublicado en 2011 en la presti-giosa revista Social Science &Medicine, no lo hacen tan mal,a juzgar por la correlación posi-tiva entre el buen desempeñode un hospital y el bagaje clíni-co de su gerente.Ante este escenario desoladorque pretende privatizar laSanidad Pública proletarizandoa sus profesionales como pasoprevio, Marea Blanca parece serun canto de esperanza. Pero susolas aún no han llegado confuerza a la costa de Cataluña. Suenergía se disipa chocandofuertemente en la eterna rocapor la independencia.Mientras, quiénes acechanlograrán con su sutil ardid con-vertir en un arte la privatizaciónde la sanidad, pues sorprenden-temente, nadie parece darsecuenta.

Rosalia Gascón advierte de los riesgos del proceso deproletarización de los profesionales de la sanidadpública, que según la articulista es un paso previo a laprivatización del sistema. Gascón describe un esce-

nario profesional regido por la pérdida de valores pro-fesionales, con el consecuente impacto sobre la cali-dad de servicio al usuario. Una situación que requierede una respuesta de la sociedad.

La proletarizaciónde las batas blancas

GESTIÓ SANITÀRIA

TRIBUNA

Setembre 192014

La realitat és tossuda i juga ambel temps al seu favor. És pacienti no té pressa en imposar lesseves raons. I si no ens espavilemi som constants, ens acaba arros-segant amb les seves inèrcies,

que són poderoses i venen delluny. A l'empresa familiaraquesta força és especialmentirresistible, ja que s'hi barregeningredients econòmics, emocio-nals, financers, personals, de

negoci i de sang que destil·lenun còctel amb elevat risc d'indi-gestió.El moment del relleu, o millordit, el procés de relleu, perquèno és mai un "moment", posa a

prova els millors sommeliers. Lacata és complexa per diversa enmatisos i els diferents enòlegsmiren de seduir amb els seuscupatges. Reserves, criances ijoves es reivindiquen amb força.La resultant podria arribar a seruna babel de models de negocique conflueixen en una menad'aiguabarreig, a mig camí de totarreu direcció enlloc. La continuïtat de la família en lagestió del negoci pot ser un actiuimportantíssim, però no sem-pre, ni mai n'és garantia segura.El relleu generacional no potbasar-se en el supòsit que, perosmosi, els fills i nets sabran ges-tionar l'empresa perquè ho han"mamat" des de petits. El vinclefamiliar pot ser un carta guanya-dora, però també una trampaenganyosa. Depèn de molts fac-tors i circumstàncies, i de com

s'ha fet el traspàs, que requereixun acte de voluntat i valentia tandel que ho cedeix com del queho emprèn. El plus familiar ha de ser unvalor afegit, no un peatge addi-cional. La relació personal unrecurs que sumi, no un llast queresti, perquè si no és el cas,haurà arribat l'hora de dividir,per poder multiplicar de nou igarantir la rendibilitat i perdura-bilitat del negoci més enllà delscicles efímers dels seus gestors.Entenent que "dividir" no vol dirnecessàriament "repartir", sinómés aviat "ordenar". En aquestsentit, podem fer veure que nopassa res o mirar-nos al ulls i ferque passin coses, ja que en lamajoria del casos no prendredecisions acostuma a ser la pitjordecisió, però això ja forma partd'un altre article...

Xavier Plana descriu la complexitat d'escenarisque s'obren a les empreses familiars quan arribael moment del relleu generacional. Un punt d'in-flexió en el que les relacions personals poden pas-

sar de ser un plus a un llast, un peatge. Planaaconsella fer un exercici d'autodiagnosi per detec-tar en quins casos passa això per prendre deci-sions al respecte.

Quan la suma resta, és moment de dividir

MANAGEMENT

¿Quién se ha llevado el espíritu de lucha del colectivo médico en contra de su ya inminente proletarización?

El movimiento ciudadano y profesional a favor de la sanidadpública y universal aúnno ha despertado enCataluña

- Què és emprendre?És una actitud de vida. En els últimsanys s'ha assimilat l'emprenedor alsnegocis de base tecnològica. Però unemprenedor pot innovar en qualsevolàmbit. Fins i tot sense liderar un nego-ci. Pots ser un emprenedor en cadamoment de la teva vida. Molts dels nos-tres estudiants no tenen estudis univer-sitaris i molts d'ells tampoc acabarantenint una empresa. Els nostres alum-nes venen perquè veuen de maneradiferent el que ens envolta, volen dei-xar-hi la seva empremta millorant lescoses. Si estimulem aquests perfils, lesorganitzacions tenen més esperit crític isón millors. - El tòpic diu que als Estats Units elnombre d'emprenedors per metre qua-drat és molt superior a l'europeu. Perquè? Crec que el principal motiu és que lahistòria dels Estats Units es basa en unaonada contínua d’immigració, en canvia Europa la població és més estable. ElsEstats Units els creen persones queeren infelices a Europa i que van buscarla seva oportunitat allí. Això és un granmotor pel desenvolupament econòmic.I aquest principi continua modulant elsistema. L'última onada d'immigrants,que venen de Bangladesh, Viet Nam iCambodja, estan deixant el seu gra desorra amb els seus negocis. - El flux de l'emprenedoria ha de serbottom up doncs?No sempre, però si que és importantuna economia de base moguda pelprincipi de la necessitat, en mans decomunitats que lluiten per la seva

supervivència. Això crea nous negocisque impulsen l'economia. Aquest efec-te tractor no és tan important a Europa,on els immigrants estan més ben for-mats però no tenen aquesta empentaemprenedora. - Una altra diferència és la percepciódel fracàs, massa estigmatitzadora aEuropa...Als Estats Units, en general tenim moltclar que la clau es intentar-ho. A la restadel planeta el fracàs és quelcom moltdolent: estigmatitzai pots anar a lapresó o perdre totel teu patrimoni sifas fallida. El siste-ma judicial alsEstats Units és moltmés tolerant amb elfracàs i l'entorn no dramatitza quan unnegoci s'ensorra. Tancar una empresano és bo, però totes les pèrdues espoden recuperar. Cal garantir les sego-nes oportunitats, que fracassar no siguiun llast per a tota la vida. - Com ho podem canviar?La primera clau es troba en l'educació.Els estudiants europeus se sentencòmodes en negocis massa planificats, iaixò no els prepara pel món real. Calaprendre el llenguatge dels esdeveni-ments inesperats. S'ha d'acceptar que,en qualsevol negoci, les coses no anirancom les hagis planificat. Cal adaptar-seal que va passant mentre avances en elcamí. Nosaltres focalitzem el nostreensenyament en la semàntica: els fetsinesperats no són fracàs, ni amenaces.Allò no planificat no és una amenaça,

és una oportunitat d'aprendre i avançarcap a l'èxit. El missatge que transmetemés que els primers passos només sónimportants perquè són els que acabengenerant els següents, els que enspoden donar l'èxit. - Emprendre és una aventura per avalents, però molts cops sobreviuen elsmés prudents. On és l'equilibri?Un emprenedor veu els seus projectescom una cursa de fons, mentre que l'a-venturer vol resultats immediats.

L'emprenedor sap que si cau s'ha detornar a aixecar. L'altra diferència ésque és més metòdic a l'hora de conver-tir la idea en negoci. És fonamental laprospecció comercial: no es pot expli-car una idea d'un negoci sense tenirclar les possibilitats de venda. Un bonemprenedor minimitza riscos perquèper molt enamorat que estigui de laseva idea, té clar que hi ha mercat pelseu producte. - Barcelona i Catalunya han registraten els últims temps bons índexs en lacaptació d'inversions. Com veu l'am-bient dels negocis a la ciutat? He vist molt dinamisme. No hi ha capraó perquè no pugui ser una SilliconValley d'Europa. De fet, té coses encomú. El factor clau de Sillicon Valleyés que era un lloc bonic on la gent volia

viure. Això és un factor d'atracció detalent. I a Barcelona teniu això, teniu elclima, l'estil de vida i altres ingredientscom les institucions educatives, l'esperitemprenedor. Però cal detectar lesbarreres que ho impedeixen i eliminar-les. - Tenim bons índexs en emprenedoriaper càpita, però les estadístiquestambé ens diuen que ens falta ambicióper fer el salt global. Per què creu quepassa? No ho se, no conec a fons el vostre país,però segurament el bon clima, la quali-tat de vida, la població sense arrels aaltres parts del món influeixen. Però lesempreses que es mengen el món no sóntantes. Un teixit empresarial fort a unterritori no té perquè ser necessària-ment dolent. - Un dels principals entrebancs al nos-tre entorn és l'aixeta tancada del crè-dit. Es pot superar buscant diners a lafamosa triple F dels EUA (family,friends & fools)?Quan els bancs no donen diners, elsemprenedors han de saber trobar alter-natives. La més aconsellable és la xarxade business angels. Nosaltres posemmolt l'accent en això, perquè aquestavia enforteix el negoci, i no nomésfinancerament. Els business angelsaporten una experiència que fa méscompacte el projecte. Tot això un bancno ho fa. Tot això un banc no ho fa,només posen dades a un programa i etdiuen si o no. Cal més seguiment i mésmonitoratge. El finançament està alfinal del camí, primer cal polir lesidees.

“El que no està planificat no és unaamenaça, és una oportunitat d'aprendre”

Assaig-error i necessitat. Són els dos eixos principals en laconstrucció del camí d'un emprenedor, segons aquest gurúd'origen pakistanès, afincat als Estats Units. Per això elsnegocis dels immigrannts que lluiten per la seva integració alpaís d'acollida actuen de força tractora d'un sistema econòò-

mic. Ansari defensa que cal aprofitar aquest dinamisme ideixar marge a l'impuls i la creativitat dels nouvinguts. Unplantejament que de facto s'ha acceptat als Estats Units ique ha estat un dels motors que ha impulsat la seva histò-ria econòmica.

Text: Dani Revenga / BarcelonaFoto: ACC10

Redacció i publicitat: C/ Illes Medes 6-10 43203 Reus · continguts@indicadordeeconomia.com · comercial@indicadordeeconomia.com · Tel. 977 12 75 92 · Fax 977 12 70 30

"No vaig fracassar. Només vaig trobar 999 mane-res de no fer una bombeta". La frase és de ThomasAlva Edison, inventor del fanal incandescent, precur-sor de l'electrònica i artífex d'un miler d'invents enels àmbits de les telecomunicacions i el cinema.Aquest és l'esperit dels valors de Babsol Global,entitat acadèmica de Boston especialitzada enemprenedoria, referència mundial en aquest camp.El seu director, Sahid Ansari, defensa que "calensenyar a fracassar". Això és: no a fracassarmenys, si no a fracassar millor. És a dir, més vega-des, però per tornar a provar-ho. I sobretot, a enten-dre que cada fracàs ens apropa més a l'èxit. L'altrerepte és ensenyar-ho a la societat perquè no drama-titzi els fracassos, un enfocament que als EstatsUnits tenen bastant més coll avall que a Europa.Shahid Ansari va predicar aquests valors com aponent estrella del I Congrés Catalunya Emprèn, queel passat mes de juliol es va celebrar a Barcelona,davant d'una audiència de joves emprenedors.Ansari creu que l'elevada mortalitat de negocis queha provocat l'emprenedoria d'emergència que l'aturjuvenil ha precipitat a Espanya no és un problema siaquests joves tornen a intentar-ho un cop i un altre.Al final, els resultats arriben.

Pedagogia del fracàs

Shahid Ansari, director de Babsol Global i gurú de l'emprenedoria

“La força de l’empenedoria als EUA prové de la seva contínua onada migratòria,

que és el motor de la seva història”

www.babson.edu