XAMANS I ESPERITS - Govern.cat...2018/03/28 · 3 XAMANS I ESPERITS TRESORS DEL MUSEO DEL JADE DE...

1

X A M A N S IE S P E R I T S

T R E S O R S D E L M U S E O D E L J A D E D E C O S T A R I C A



2



E X P O S I C I Ó

D E L 2 8 D E M A R Ç A L ’ 1 D E J U L I O L D E 2 0 1 8

M U S E U D ’ A R Q U E O L O G I A D E C A T A L U N Y A

3



PRESENTACIÓ

L’exposició està composta per 188 peces arqueològiques i 5 objectes etnogràfics de la col·lecció del Museo del Jade y de la Cultura Precolombina, que s’exhibiran al Museu d’Arqueologia de Catalunya del 28 de març al 30 de juny de 2018.

Comissària de l’exposició: Virginia Novoa E., arqueòloga

Les peces elaborades en argila, pedra, jade, or i petxina donen suport a dos grans eixos temàtics en què es destaquen els processos socials i tecnològics i les creences que tenien les societats precolombines de Costa Rica. Un tercer tema descriu la societat actual costa-riquenya a partir d’objectes etnogràfics i fotografies.

L’exposició ha estat declarada d’Interès Cultural. El projecte d’intercanvi expositiu entre el Museo del Jade i el Museu d’Arqueologia de Catalunya va obtenir, per acord executiu de la Presidència de la República de Costa Rica i el Ministeri de Cultura i Joventut de l’Estat espanyol, la Declaració d’Interès Cultural. Tots dos projectes pretenen acostar als diferents públics el coneixement històric, patrimonial i arqueològic de tots dos països, amb l’objectiu final de promoure la cultura des d’una perspectiva històrica i arqueològica, i de donar visibilitat culturalment al país centreamericà a Europa.

En el primer àmbit l’exposició presenta l’escenari on aquests grups humans es van desenvolupar, que inclou àrees geo-gràfiques amb diversitat d’ecosistemes tropicals, les semblances i diferències culturals de les quals divideixen Costa Rica en tres regions arqueològiques. En aquestes regions es reafirma la presència de pobles dinàmics amb líders polítics i espirituals i artesans especialistes que van establir relacions locals i interregionals amb altres cultures d’Amèrica a partir d’una cosmovisió animista. També es posa èmfasi en els processos de manufactura dels objectes de jade, pedra i ceràmica.

El segon àmbit narra l’origen de les persones, els animals i els xamans, líders religiosos que feien d’intermediari entre el poble i el món espiritual que els envoltava.

La memòria ancestral centra el tercer àmbit expositiu, que aborda com els coneixements i les creences de les societats del passat s’han mantingut en les comunitats indígenes actuals.Tanca l’exposició una mostra fotogràfica que reflecteix el rostre humà de l’actual Costa Rica, un país multicultural i multièt-nic resultat de la fusió entre les cultures indígenes, espanyola, africana i d’altres parts del món.

Museo del Jade

El Museo del Jade y de la Cultura Precolombina, adscrit a l’Instituto Nacional de Seguros, està integrat en el conjunt museístic i cultural de San José, comparteix, juntament amb els museus veïns, un objectiu comú, fer conèixer l’herència precolombina de Costa Rica a turistes nacionals i estrangers.

4



CONTINGUTS DE L’EXPOSICIÓ

PRIMER NIVEL DE TEXTOS

ZONA 0. INTRODUCTÒRIA

Panell 0“Xamans i esperits” Tresors del Museu del Jade de Costa Rica

Aquesta exposició presenta una mostra de la col·lecció arqueològica del Museo del Jade y de la Cultura Precolombina que destaca els processos històrics, socials, tecnològics i les creences que les societats precolombines van desenvolupar per tal d’elaborar objectes d’ús quotidià i cerimonial. Les peces fabricades en argila, pedra, jade i or reafirmen la presència de pobles dinàmics amb líders polítics, espirituals i artesans especialitzats que van establir relacions locals i interregionals amb altres cultures d’Amèrica a partir d’una cosmovisió animista.L’àrea geogràfica i la diversitat d’ecosistemes tropicals on aquests grups es van desenvolupar, van afavorir la creació de mites sobre l’origen de les persones, dels animals o dels xamans, líders religiosos que havien d’exercir de mitjancers entre el poble i el món espiritual que els envoltava.La iniciativa de realitzar aquesta exposició conjuntament entre el Museu d’Arqueologia de Catalunya i el Museo del Jade sorgeix amb la intenció de fer conèixer a Barcelona els canvis socials i culturals que van experimentar les societats cos-ta-riquenyes antigues. El patrimoni precolombí i etnogràfic que s’exposa reflexa una memòria ancestral que dóna identitat i serveix de marc de referència de la multiculturalitat, característica de la societat costa-riquenya actual.

ZONA 1. ESCENARI

Panell 1L’espai social i cultural

Tot considerant els estudis genètics i lingüístics, Costa Rica forma part de l’Àrea Intermèdia que es localitza entre les àrees culturals de Mesomèrica i Sud-Amèrica, amb les quals van establir-se rutes d’intercanvi de matèries primeres i de coneixe-ments tecnològics.

5



L’ocupació d’aquesta zona d’Amèrica per part de les societats humanes va tenir un origen comú però el desenvolupament local fou diferenciat: així doncs, es va passar de petits grups de caçadors-recol·lectors a grups igualitaris, fins arribar a un sistema complex en la seva organització social, agricultura intensiva, augment poblacional i especialització tecnològica fins al moment del contacte amb Europa.- Ubicació de Costa Rica.- Àrea Cultural Intermèdia.- Regions Arqueològiques.

Panell 2La ocupació humana del paisatge

La diversitat cultural de Costa Rica present en els boscos tropicals, manglars, rius i costes, va servir de base per l’assen-tament i posterior desenvolupament social i econòmic dels diferents grups ètnics que la van poblar durant l’època preco-lombina.El fet que les societats es desenvolupessin en aquests ambients i es relacionessin estretament amb la seva flora i fauna, va fomentar en aquests pobles l’aparició de les creences màgico-religioses animistes o xamàniques creant mites i rituals relacionats amb esperits protectors que viuen a la natura.L’arqueologia costa-riquenya ha plantejat, segons les diferències i similituds que presenten els objectes i els patrons fune-raris –entre d’altres elements culturals-, l’existència de tres regions arqueològiques: Gran Nicoya, Central i Gran Chiriquí i les seves respectives subregions.

Panell 3L’intercanvi cultural

Alguns grups olmeques, maies i de tradició sud-americana van estar en contacte a través d’aliances polítiques locals i regionals amb pobles precolombins de Costa Rica, la qual cosa va promoure l’intercanvi de béns materials i immaterials (coneixements sobre aspectes culturals, creences o tradicions tecnològiques i artístiques).Les societats precolombines van comerciar amb plomes, cargols, tintes, tèxtils, sal, fusta i productes agrícoles, a canvi d’artefactes o materials que a l’àrea eren escassos o no existien, com és el cas del jade, matèria prima que només s’obtenia de la vall del riu Motagua a Guatemala.Per a l’intercanvi de béns, es recorrien llargues distàncies a través de rutes terrestres, fluvials i marítimes. Els mercaders de Mesomèrica preparaven blocs de jade que distribuïen en centres de recollida a Hondures i El Salvador, a fi de transpor-tar-los més tard a tallers de Costa Rica.

Panell 3Tecnologia precolombina

Els especialistes van perfeccionar les tècniques per elaborar objectes domèstics i rituals en pedra, os, ceràmica, fusta, or i coure. També treballaven amb materials peribles com ara teixits, cistelleria o fusta, incloent els destinats a la construcció d’habitatges, sempre recursos de l’entorn.Les tècniques i els dissenys aplicats pels artesans van ser el resultat d’un procés d’experimentació que perfeccionaren per tal d’elaborar objectes que havien de respondre a les necessitats del seu dia a dia i dels seus rituals.

ZONA 2. XAMANISME

Panell 1Líders espirituals

El xaman era el líder espiritual i mitjancer entre la societat i el món dels esperits, i qui, segons les creences de les socie-tats precolombines, tenia el poder de transformar-se en animal mitjançant un estat d’èxtasi que aconseguia amb un cant sagrat, un ball o el consum de substàncies al·lucinògenes.Aquest líder s’encarregava de realitzar els rituals de caça, naixement, funeraris i de curació, proporcionant un tracte ritual al cos dels malalts o dels difunts. S’acompanyava dels esperits auxiliars d’aquest món, representats en els objectes fets de diferents materials.El xaman (home o dona) va sorgir com un personatge important a les societats precolombines i era escollit per aquesta funció des del seu naixement. Durant la seva iniciació, es retirava a una cova per dejunar i efectuar cerimònies.

6



Panell 2Esperits protectors

A cada persona se li assignava un esperit protector al néixer. Aquests esperits es representaven en els objectes i en molts casos eren aus o mamífers propis de l’entorn natural: aus com l’àguila i l’aligot, simbolitzaven la fertilitat o l’esperit que conduïa a les ànimes al món dels morts.Els esperits podien prendre la forma d’animals i habitar en coves o els cims de les muntanyes; en altres ocasions, eren invisibles i tan sols se li manifestaven al xaman a través de la indumentària ritual que utilitzava, com el seu bastó, maces cerimonials, penjolls de jade i altres pedres màgiques.El líder espiritual podia transformar-se en jaguar, llangardaix, serp, tots ells animals temuts per la seva ferocitat, habilitats extraordinàries, aspecte o comportament poc usual. Algunes vegades, a les peces es representaven aquests esperits amb un cap doble, la qual cosa remet al concepte de dualitat segons el qual una mateixa figura pot representar a la vegada dos extrems oposats.

ZONA 3. MEMÒRIA ANCESTRAL

Panell 1Pobles indígenes de Costa Rica

Amb l’arribada dels europeus, va interrompre’s el procés de desenvolupament social i cultural a què els pobles precolom-bins havien arribat fins aquell moment, ja que els diversos territoris controlats per cacics van ser sotmesos.Alguns indígenes van oferir resistència davant aquesta conquesta i van conformar una societat que encara avui conserva costums trameses de generació en generació: entre aquests pobles trobem els Cabécars, Bribris, Borucas, Térrabas, Ma-lekus, Huetares i Ngäbes (Guaymíes), distribuïts tots ells en “territoris”.La majoria dels pobles indígenes actuals cultiva la terra, obté recursos del medi, treballa la artesania i conserva les se-

ves tradicions, com ara les cerimònies religioses i curatives, a càrrec de líders espirituals anomenats awapa, i disposa d’un cap o cacic que resol els problemes comunals. Alguns grups, com els Cabécars i els Bribris, encara parlen la seva llengua original i compten amb un ranxo de forma cònica o ovalada fet amb fusta i fulles de palmera.

Costa Rica multicultural (infograma)

COSTA RICA- Ubicada al sud de l’istme centreamericà que uneix Amèrica del Nord amb Amèrica del Sud.- Limita amb les repúbliques de Nicaragua al nord i Panamà al sud, amb el mar Carib a l’est i l’oceà Pacífic a l’oest.- Té una extensió continental de 51.100 km2 i 589.000 km2 de mar territorial.- Compta amb un clima tropical i un Sistema Muntanyós Cen-tral; 120 cons volcànics, alguns extingits i d’altres actius, que contribueixen a la conformació d’una diversitat de microcli-mes.- Biodiversitat amb més de 500 mil espècies (6% del total de les espècies estimades a nivell mundial).- Població: 5.003.393 habitants (dada de projecció al 2018, se-gons l’Instituto Nacional de Estadística y Censo – INEC).

Costa Rica multicultural i multiètnicaCosta Rica és un país multicultural i multiètnic com a resultat de la fusió entre les cultures indígena, espanyola, africana i de l’arribada de ciutadans asiàtics, italians, alemanys, llati-noamericans, nord-americans i de moltes altres nacionali-tats que han aportat els elements culturals que conformen la identitats costa-riquenya.

7



SEGON NIVELL DE TEXTOS

ZONA 1. ESCENARI

TEMA: l’ocupació humana del paisatge

Cartel·la aEls recursos del bosc

Els grups humans precolombins van ocupar tot el territori del que avui és Costa Rica, tot adaptant-se als diferents ecosis-temes on sembraven i dels que n’obtenien els recursos necessaris per subsistir.La dieta es basava en una producció intensiva de cultius com el gra, tubercles, fruits, hortalisses, complementat amb l’ex-tracció de sal, achiote i l’obtenció de carn d’animals terrestres i marins.

Cartel·la bRepresentacions d’animals

Els artesans elaboraven objectes amb argila, pedra, jade i or, entre altres materials, per a diferents usos quotidians o ceri-monials; en ells representaven motius propis del seu univers religiós com ara animals que caçaven o domesticaven a mode de símbols religiosos (aus, mamífers, rèptils, peixos i amfibis).

Cartel·la cMetates quotidians i cerimonials

A les societats agrícoles precolombines es va generalitzar l’ús de pedres tallades en forma de taula anomenades metates, on es molien els grans de blat amb “mans” de pedra fins formar una massa. En alguns casos, aquests objectes quotidians servien també com seients.Els metates cerimonials mostren dissenys geomètrics complexes, figures d’éssers humans, caps, aus i rèptils tallats a partir d’un sol bloc de roca volcànica.Els tres suports es col·locaven en els llocs funeraris juntament amb d’altres ofrenes, posant de manifest la seva importàn-cia en les creences religioses de les societats precolombines.Regions arqueològiques de Costa Rica

Cartel·la dRegió arqueològica Gran Nicoya

La regió arqueològica Gran Nicoya (Pacífic sud de Nicaragua i nord de Costa Rica) presenta una estació seca conformada per boscos tropicals secs i desembocadures de rius, costes i serralades volcàniques.Alguns objectes de ceràmica de la subregió arqueològica de Guanacaste mostren policromia, dissenys i figures que desta-quen la influència cultural dels grups que migraren de Mesomèrica vora el 800 d.C. i es van establir a Costa Rica.En aquesta regió hi havia tallers especialitzats en l’elaboració d’objectes de jade, closques i pedra, com ara els metates cerimonials tallats amb motius geomètrics i humans a la part inferior del plat.

Cartel·la eRegió arqueològica Central

A la regió Central s’hi localitzen diversos ecosistemes amb ambients costaners, planures al·luvials, zones volcàniques i selves tropicals.D’aquesta zona, destaca especialment la talla escultòrica en pedra de figures humanes i metates cerimonials amb taules de panell penjat i figures a la part inferior del plat.Els objectes ceràmics de la regió presenten decoració en relleu amb aplicacions d’argila i figures modelades. Així mateix, la zona va ser un dels centres de manufactura de jade del 500 a.C. fins el 800 d.C. i aquí s’hi fabricaven també objectes d’or.

Cartel·la fRegió arqueològica Gran Chiriquí

La vida dels grups de la regió arqueològica Gran Chiriquí es va desenvolupar a les valls al·luvials, els manglars, les costes, el bosc tropical humit i les muntanyes altes.

8



La subregió Diquís presenta influència de les cultures de Sud-Amèrica, amb un marcat desenvolupament estilístic local, tant en la talla de pedra com en les esferes, els barrils, l’estatuària i en els objectes d’or, que s’elaboraven perquè en aques-ta regió hi havia grans jaciments d’or.

Cartel·la gEscultura de base d’espiga

Figures de pedra amb representacions masculines o femenines, associades a elements de poder. Disposen de base rectan-gular o arrodonida i porten cinturons i màscares de llangardaix, felins o altres animals. Aquestes espigues van incrustar-se verticalment a la terra o van inserir-se en una estructura de fusta i van col·locar-se en espais visibles i d’accés públic.

Cartel·la hLes esferes de pedra

Les esferes de pedra, elaborades en roques ígnies i sedimentàries, són objectes la manufactura i presencia dels quals es concentra a la planícia al·luvial de la subregió Diquís. Aquestes esferes van utilitzar-se com a marcadors d’àrees públiques i com a símbols d’estatus social. La seva mesura varia entre 15 cm i 2,5 mts de diàmetre.Al juny de 2014, quatre assentaments precolombins amb esferes de pedra del Diquís van declarar-se Patrimoni Mundial per la UNESCO com a reconeixement a la destresa de les societats de cacics que les elaboraven entre el 300 dC. i el 1500 dC. i a l’esforç de Costa Rica i les seves comunitats indígenes actuals en la protecció del seu patrimoni cultural tangible.

TEMA: l’intercanvi cultural

Jades olmeques i maies

El contacte i influència de les cultures de Mesomèrica i Sud-Amèrica va permetre als artesans de Costa Rica l’intercanvi de tècniques especialitzades per la manufactura del jade. A Mesomèrica, els olmeques i maies van convertir-se en experts en tallar i polir jades.

9



Tot i que els olmeques arribessin a Costa Rica per comerciar i buscar jade de color blau, investigacions recents han de-terminat que aquell material únicament s’ubica a la vall del riu Motagua a Guatemala. Com a producte d’aquest contacte, a diversos jaciments arqueològics costa-riquenys s’han trobat culleres, figures de personatges i màscares olmeques, així com també plaques, discs i figures d’origen maia.

TEMA: tecnologia precolombina

Els artesans del jade

Els artesans de Costa Rica, amb un ampli coneixement del treball de la pedra, es van interessar en el procés tècnic de tallar blocs de jade un cop accediren a aquesta matèria prima gràcies als contactes comercials amb mercaders olmeques i maies. L’ús d’objectes de jade va produir-se entre el 500 aC. i el 800 dC., moment en què la societat va decidir elaborar ornaments en or.Les formes, motius i acabats d’aquests objectes, així com també la cosmovisió i creences dels artesans que els fabricaven, els diferencia d’objectes elaborats amb la mateixa matèria prima en altre regions d’Amèrica.

Tecnologia del jade

Amb el terme “jade” es coneixen les roques d’origen metamòrfic, és a dir que procedeixen de la transformació d’altres ro-ques. Aquest tipus de pedra està composta per minerals de jadeïta o de nefrita, i es caracteritza per la seva duresa, el seu color, la seva brillantor i per ser translúcida. Sobre jade van tallar-se símbols propis de creences precolombines.

Peus d’imatge- Tècniques per tallar jade.- Ús del trepant amb punta de jade.- Serratge amb cordill.

La ceràmica precolombina

Els terrissers no usaven el torn per a l’elaboració de peces, sinó que el seu treball era manual. Per a la manufactura feien servir tècniques com el modelatge i aplicaven rotlles, motlles i tauletes.Dels gerros en destaca l’acabament de la superfície, la policromia, les figures femenines o masculines modelades rea-litzant activitats quotidianes o les representacions fàl·liques de connotació simbòlica, usades en cerimònies o festivitats religioses com ofrenes, per intercanvis o com a urnes funeràries.

Peus d’imatge- Manufactura de ceràmica1· Modelatge2· Ús de rotlles3· A motlle4· Allisat5· Procés de pintura

La tecnologia de la pedra

La talla de la pedra va ser el resultat d’un procés d’experimentació, tot combinant la pràctica, el coneixement de la matèria prima i el disseny amb formes tridimensionals.Per donar forma a un objecte, es desbastava un bloc de pedra per percussió, cisellat o amartellat i, per tal d’eliminar-ne les rugositats, es desgastava i polia amb algun element abrasiu.En general, els objectes de pedra s’elaboraven a la vora dels rius, on els artesans obtenien la matèria prima.

Gravats sobre la roca: els petròglifs

A totes les regions culturals de Costa Rica hi ha gravats amb dissenys abstractes i figuratius sobre roques i parets rocoses, anomenats petròglifs.Quan a les societats precolombines de l’Àrea Intermèdia encara no s’havia desenvolupat cap sistema d’escriptura, les imatges plasmades a la roca van servir com a llenguatge visual sagrat i simbòlic que sorgia de la visió del món espiritual que els regia.Els dissenys van ser gravats amb eines de pedra, marcant línies profundes sobre roques de diferents dimensions: en uns

10



casos, sobre roques petites i transportables; en d’altres, sobre grans blocs, així com també en parets rocoses exposades per el procés erosiu dels rius. En algunes circumstàncies, els gravats cobrien àrees de fins a 50 mts de llarg per 30 mts d’alt.

Peus d’imatge- Ús del cordill amb abrasius per provocar talls.- Producció d’ascles.- Desbastament del bloc.

Orfebreria precolombina

La tecnologia de l’or va ser adoptada per les societats precolombines arrel de l’intercanvi amb altres cultures sud-america-nes. En la majoria de casos, les figures van elaborar-se a part d’un aliatge d’or i coure que van anomenar guanín o tumbaga, ideal per fer baixar la temperatura de fosa. Els objectes d’or eren utilitzats per personatges que ostentaven el poder.En or s’elaboraven també pectorals, cascavells i objectes per penjar amb representacions realistes de rèptils, granotes, aus i figures humanes, entre d’altres.

Peus d’imatge· Tècniques es manufactura dels objectes d’orFosa de la cera perduda.1· Motlle2· Buidatge- Amartellat de les làmines, a partir d’una palleta d’or.- Tècniques decoratives- Filigrana

11



TERCER I QUART NIVELL DE TEXTOS

Zona 1. ESCENARI

TEMA: la ocupació humana del paisatge

Representacions de fruits i vegetals

Cartel·la de grup d’objectesLes representacions de flora a les societats precolombines de Costa Rica es limiten, principalment, a fruits utilitzats a la dieta com ara ayotes, carabasses, cacau i d’altres com ara les jícaras, usades per elaborar recipients i contenidors de líquids.

Cartel·la de grup d’objectesEls animals de l’entorn natural on es desenvoluparen els grups humans, van ser representats esculpits en materials com l’argila, la pedra, la resina, el jade i l’or, entre d’altres.Gran part de la fauna recreada prové de la observació dels atributs de cada animal durant les incursions grupals en els diferents ecosistemes per tal d’obtenir els recursos necessaris o durant els desplaçaments entre pobles.

Cartel·la de grup d’objectes-Placa de nefrita calada amb quatre micos menjant fruits.

Representacions de fruits i vegetals

Cartel·la de grup d’objectes- Metate elaborat en roca volcànica amb suports calats i cap de felí.

Cartel·la de grup d’objectes- Metate amb panell penjant elaborat en roca volcànica. Als suports hi ha aus amb bec llarg. El panell correspon a una figura d’au estilitzada.

Cartel·la de grup d’objectes- Metate elaborat en roca volcànica amb representació d’un guacamai de bec llarg. La textura al voltant dels ulls recrea la seva pell i plomes.

Representacions d’aus

Cartela- Au aquàtica delineada a la part interna del vas.

Cartel·la de grup d’objectes- Dibuix lineal de garses i una sèrie de mòduls en repetició alterna amb figuretes antropomorfes a la base.

Cartel·la de grup d’objectes- Penjoll de nefrita en forma d’au de bec llarg. Destaca per la seva elaboració mitjançant tècniques de perforació longitudi-nal amb trepant i serratge per cordill.

Cartel·la de grup d’objectes- Penjoll-destral de jade que representa un quetzal. La cresta de l’au està molt detallada. Regió arqueològica Central, Carib. Període 500 a.C. – 800 d.C.

Representacions de mamífers

Cartel·la de grup d’objectes- Vas-efígie d’un cadell de jaguar. Es mostren detalladament les seves taques a la pell, les orelles i els ulls vivaços.

Cartel·la de grup d’objectes- Penjoll de jade en forma de felí. El cap girat mostra les dents i la cua aixecada.

12



Cartel·la de grup d’objectes- Penjoll de jade. Aquest és un exemple de la simbiosi entre el jaguar i l’ésser humà en el marc de les creences animistes de transformació xamànica.

Cartel·la de grup d’objectes- Conta tubular de jade on hi ha representada una escena mítica relacionada amb el pal ritual o arbre sagrat.

Pal ritual de pedraMostra una escena mítica on el xaman, assegut sobre l’arbre sagrat i mentre exerceix de mitjancer entre el poble i el món espiritual, descendeix transformat en un jaguar. Regió arqueològica Central, Carib. Període 300 d.C. – 700 d.C. 3932. Col·lecció Museo del Jade. INS.

Regió arqueològica Gran Nicoya

Cartel·la de grup d’objectes- A partir del 800 d.C., l’arribada a la regió arqueològica Gran Nicoya de grups humans procedents del sud de Mèxic va coin-cidir amb l’auge de l’elaboració de vasos ceràmics policroms amb motius mesomèrics com ara la figura humana asseguda, la creu kan o la representació de la serp emplomada, entre d’altres símbols.

Cartel·la de grup d’objectes.- La regió arqueològica Gran Nicoya es considera com una àrea-taller per a la manufactura de jade a Costa Rica.

13



Metates cerimonials del Gran Nicoya

Cartel·la de grup d’objectes- Metate elaborat amb roca volcànica que representa un guacamai amb figures geomètriques tallades a la part inferior del plat.

Cartel·la de grup d’objectes- Metate de roca andesita tallat, per la cara inferior del plat, amb una sèrie de mòduls repetits que formen la figura d’un llangardaix. El suport central representa el cap alçat del rèptil.

Regió Central

Cartel·la de grup d’objectesImplementacions agrícoles:a) Mà de roca volcànica, empleada per matxucar escorces d’arbre.b) Destral de doble fulla als dos costats i estretor central, utilitzada en les labors agrícoles de neteja dels boscos. - Període: 100 a.C. – 500 d.C.

Cartel·la de grup d’objectes- Figures humanes de roca volcànica.- Període 1000 d.C. – 1150 d.C.

Cartel·la de grup d’objectes- Tassa amb suports mamiformes decorats amb línies esgrafiades.

Cartel·la de grup d’objectes- Vas decorat amb pintura en negatiu, figures modelades i pedestals de peus humans entrellaçats, aconseguits gràcies a l’ús de la tècnica del pastillatge.

Cartel·la de grup d’objectes- Metate amb figura de felí fabricat en roca volcànica.- Període: 1000 a.C. – 1550 d.C.

Cartel·la de grup d’objectes- La regió Central és considerada com un dels tallers principals en l’elaboració de peces de jade.

Regió Gran Chiriquí

Cartel·la de grup d’objectes- Aquesta ceràmica es caracteritza per tenir parets de 2 mm de gruix, i és un dels elements culturals que a Amèrica només va elaborar-se a la regió arqueològica Gran Chiriquí i que va servir com a bé d’intercanvi amb altres regions.

Cartel·la de grup d’objectes- Metate de plat ovalat decorat amb formes de cap; quatre figures femenines conformen els suports. En els extrems del plat hi ha dues figures humanes estirades amb els cabells solts.- Regió arqueològica Gran Chiriquí. Període 1000 d.C. – 1500 d.C.

Cartel·la de grup d’objectes- Arrel de les investigacions arqueològiques, s’han trobat objectes d’or a les tres regions culturals tot i que el treball de la metal·lúrgia va desenvolupar-se de manera més forta a la subregió Diquís a partir del 800 d.C. L’orfebreria d’aquesta zona presenta estils locals diferenciats i va usar-se per demostrar poder, per els intercanvis o com a ofrena funerària.

Pinça d’or- Objecte amb múltiples funcions utilitzat com a pinça depilatòria, com ornament corporal de les elits i els xamans, com a símbol de poder i com a ofrena funerària.

Cartel·la de grup d’objectes- Figura humana amb base d’espiga. Té les mans en posició cerimonial sobre l’abdomen i els peus sobre la base.

14



TEMA: l’intercanvi cultural

Plaques d’origen maiaPlaques d’origen maia trobades a jaciments arqueològics de Costa Rica. La majoria estan tallades per la meitat i únicament mostren parcialment inscripcions o glifs, així com també mandataris maies amb els seus vestits característics.La majoria d’aquestes plaques provenen de les terres baixes maies i van ser elaborades durant el període Preclàssic tardà (300 a.C. – 200 d.C.).En un d’aquests penjolls de jade s’hi detallen inscripcions o glifs i la part posterior d’un personatge, la vestimenta del qual recorda al personatge representat a la “placa de Leyden”.

Placa de LeydenPlaca de jade elaborada durant el Període Clàssic Previ (250 dC. – 600 dC.), a El Petén a Guatemala. En una de les cares hi ha tallat un sobirà maia que porta un vestit molt elaborat i que sotmet un esclau; a l’anvers, mostra glifs que assenyalen l’any 320 d.C., moment en què aquest líder de Tikal va asseure’s al tron.

Cartel·la de grup d’objectesPenjoll d’origen olmeca en forma de cap humà. Va reutilitzar-se per fer-hi un gravat amb motius animistes per part dels artesans precolombins de Costa Rica.

Cartel·la de grup d’objectesEn alguns jaciments arqueològics de Costa Rica s’han recuperat denes maies que són fragments de plaques més grans; les estries i rostres recorden els dissenys de les esteles maies.

15



Cartel·la de grup d’objectesDisc de pissarra i estucA sobre s’hi van adherir fragments de pirita (òxid de ferro) formant un mosaic que brillava després de polir-se i es convertia en una espècie de mirall; també té gravats setze glifs maies. Va trobar-se a Costa Rica, però havia estat fabricat a Me-somèrica durant el Període Clàssic Previ (200 d.C. – 900 d.C.).Aquests setze glifs maies narren el següent text:- “El disc és un obsequi d’en Jaguar Cara-de-sol, Senyor de Wak[a’], per el naixement del fill d’en Puma Tortuga”.

Cartel·la de grup d’objectes- Penjoll de jade amb forma de mà-urpa-ala d’origen olmeca. Trobat a Costa Rica però importat de Mesomèrica.- Període Formatiu Mitjà (900 a.C. – 500 a.C.)

Cullera olmeca-Objecte de jade còncau en un dels extrems i anomenat “cullera”. Fabricat per grups olmeques durant el Període Preclàsic tardà (300 a.C. – 200 d.C.).

TEMA: tecnologia precolombinaZona 1 – TECNOLOGIA

Tècniques lapidàries5982· Decoració amb alt relleu i calat.6334· Els jades s’elaboraven a partir d’una forma bàsica de destral. Es tallava per la meitat amb la tècnica de serratge amb cordill; al quedar desprès de les parts, el producte era una placa anomenada septum. 6427· Serratge amb cordill.6878· Ús del trepant.6902· Serratge amb cordill.

Jade socialGràcies a la gran abundància de materials a Costa Rica, els artesans van poder usar diferents roques i minerals com ara serpentines, lutites, calcedònies, obsidianes, pedra sorrenca i quars per elaborar objectes amb les mateixes formes i mo-tius que els de les peces de jade. En arqueologia, a aquests objectes se’ls denomina “pedres verdes” o “jade social”.

TEMA: líders espirituals

Zona 2 – (xamanisme)

Els lídersLa freqüència amb què van representar-se personatges en diferents actituds i materials suggereix la importància i diferen-ciació social que algunes persones van tenir dins de les seves comunitats.

Dones xamanFigura femenina de ceràmica representada amb pintura corporal que imita la pell del jaguar i la de rèptil. El pentinat, les orelleres, el tanga i la posició de les mans s’associen a un personatge de l’elit o una autoritat.

Implementacions ritualsEls morters, pistils, paelles, pipes o inhaladors nasals van ser utilitzats per homes i dones xamans per processar, mesclar o transportar substàncies que extreien de les llavors, flors, fongs, tabac, fulles de coca i cacau usades durant les seves meditacions i per la curació dels malalts.Entre la indumentària cerimonial usada per el xaman, destaquen els instruments sonors, les maces o bastons i les agulles per els rituals d’autosacrifici.

Vestimenta cerimonialLa vestimenta cerimonial està representada a les figuretes que van equipades amb barrets i màscares, reflex de la vesti-menta i ornaments utilitzats en rituals i festivitats. Per decorar els cossos s’utilitzaven orelleres, collarets i pintura aplicada amb segells plans i giratoris.

16



Representacions mítiquesGrup de jades amb representacions rituals: recreen figures exercint de mitjanceres entre allò natural i allò sobrenatural, éssers humans-mítics que porten màscares o tocats d’animals relacionats amb el món espiritual, així com personatges amb les mans col·locades en posicions cerimonials i objectes seccionats intencionalment durant els rituals funeraris.

Rituals de fertilitatEls rituals d’iniciació a la vida sexual eren activitats importants a la comunitat: els pares o els ancians ensenyaven als joves les normes que el seu clan permetia sobre sexualitat, les danses de festeig i els ensenyaven els seus nous rols com adults.Els objectes usats en rituals de fertilitat o iniciació, amb escenes de parelles abraçades, tocant-se, realitzant l’acte sexual, dones parint i vasos amb formes de fal·lus, estan lligades a la reproducció del grup i a rituals agrícoles.

Transformació xamànicaDins del món de creences animistes, el xaman tenia el poder de transformar-se en un felí o una serp. Aquest grup d’objec-tes mostra aquesta qualitat.

ZONA 2.

Esperits protectors

Els esperits protectors eren assignats a cada persona des del moment del seu naixement i podien ser aus com ara l’àguila o el zopilot, o mamífers com el jaguar. Aquests esperits representaven la fertilitat o l’ens que conduïa les ànimes al món dels morts.

Culte als caps-trofeu

A la tradició cultural de Costa Rica hi ha una àmplia presencia de “caps-trofeu” que formen part de rituals de guerra, del culte als avantpassats i de la creença en el més enllà, on el difunt era transportat penjat del bec d’una au o agafat a les urpes d’éssers mítics.

Els penjolls alats

Les “plaques alades” semblen imitar el vol d’un ratpenat amb les seves ales esteses. Aquest tipus de penjolls van elabo-rar-se principalment al Carib de Costa Rica, Panamà, Colòmbia, Veneçuela i les Antilles Menors. Els objectes alats cos-ta-riquenys emfatitzen la transformació simbòlica de les ales del ratpenat en altres animals com llangardaixos i peixos.

17



ZONA 3. TEMA: Pobles indígenes de Costa Rica

Memòria ancestral

La memòria ancestral dels pobles precolombins i la seva cosmogonia animista es conserva en els grups indígenes actuals de Costa Rica: l’awá (xaman) destaca com a líder encarregat de realitzar cerimònies i rituals sagrats; de la mateixa manera que en el passat, aquest xaman es recolza en esperits auxiliars que adopten formes d’animals. El poder de l’awá recau en els instruments que usa per a la comunicació amb el món espiritual.· Objectes etnogràfics:

- Bastó de comandament (clec-clic).- Seient de fusta (tortuga).- Tambor (sabak) de fusta de “cedre amarg” de pedaç amb pell d’iguana. S’usa en festivitats de les comunitats i en ce-rimònies d’enterrament.- Maraca (tön) elaborada amb el fruit del Jícaro. - Xiulet doble de càrritx (dru nöra).

ZONA 3. TEMA. Costa Rica multicultural i multiètnica.

Una finestra cap a l’ànima – Costa Rica indígena

(Fotografies de Melanie L. Wells-Alvarado)El grup de retrats de persones cabécar forma part del projecte fotogràfic “Una finestra cap a l’ànima - Costa Rica indígena”, iniciat per Melanie L. Wells-Alvarado el 1996.El projecte vol aportar visibilitat social i cultural a les comunitats indígenes de Costa Rica, la qual cosa és un tema d’extre-ma importància a nivell local per construir les bases d’un intercanvi cultural i a nivell internacional com a exemple de les múltiples comunitats d’arreu del món que viuen al marge de la societat.La visibilitat és una de les claus de l’acceptació i comprensió de la dignitat humana i la seva prosperitat. Els que romanen invisibles, es queden endarrere i els seus drets humans bàsics queden compromesos. En el cas de les fotografies de l’Oliver i l’Otto, aquestes formen part de la carpeta personal de la fotògrafa Melanie Wells que mostra l’essència multicultural costa-riquenya.

LA SENYORA OLGADe Kokötei, a la zona de Chirripó-Talamaca (Costa Rica). Mare de 6 fills. Viu a les muntanyes subsistint gràcies a les provi-sions de la natura.

HOME CABÉCARViu a Tsimarí, una zona aïllada a les muntanyes, a la que s’accedeix caminant durant 10 hores a través de senderes estretes.

DONA CABÉCAR AMB CÀRREGAFotografia presa mentre caminava amb la seva família entre pobles aïllats.

OLIVER, JOVE DE 12 ANYSJove de nacionalitat costa-riquenya i nord-americana, de pares provinents de famílies amb moltes mescles originàries.

OTTOHome d’origen alemany, cubà i anglès, exemple de la multiculturalitat dels habitants de Costa Rica.Tots som Costa Rica

(Fotografies de Lucas Iturriza)Fotografies que formen part d’un projecte creat el 2010 i que pretén promoure la diversitat cultural, la inclusió i la convivèn-cia pacífica a Costa Rica amb el fi d’enfortir els Drets Humans i la eliminació de tota classe de discriminació.Lucas iturriza, un argentí arrelat a Costa Rica, utilitza la fotografia com un instrument de reflexió, apoderament i informació a fi de sensibilitzar l’opinió pública fent èmfasi en el respecte a altri, sense que importi la seva ètnia, procedència, gènere, creença, classe social, discapacitat, orientació sexual o aspecte físic.

KARLA(Fotografia feta amb llum natural)De Barrio Cuba, a San José. Dona d’herència alemanya i africo-caribenya que produeix una línia de productes naturals.

18



LILLIANA(Fotografia feta amb llum natural)Nouvinguda a Costa Rica durant la dècada dels anys cinquanta, forma part d’aquells “italians originals” que van arribar per poblar la zona de San Vito, a Puntarenas.

FRANK(Fotografia feta amb llum natural)És de la tercera generació xinesa, assentada a la província de Limón. El seu besavi partí del seu país d’origen cap a Jamaica el 1935, després de la guerra. Des d’allà va migrar posteriorment cap a Costa Rica.

GÉNESIS(Fotografia feta amb llum natural)Nativa de Palmares, Alajuela. Activista del col·lectiu LGTBQ, va tenir els primers problemes ja a l’escola per festejar amb una altra noia.

JUPPY(Fotografia feta amb llum natural)Forma part de la població Indo-Llimonesa de Costa Rica, més coneguts com a Culíes. Juppy, a més de la seva herència índia, també té sang d’ascendència africana i indígena Bribrí de Costa Rica.

19



VISITES GUIADES

“Xamans i esperits. Tresors del Museo del Jade de Costa Rica”Diumenges de l’1 d’abril a l’1 de juliol, a les 12.30 hActivitat inclosa en el preu de l’entrada.

ACTIVITATS FAMILIARS

Blúi, l’esperit animalDiumenges 13 i 27 de maig, 3 de juny, 17 de juny i 1 de juliol, a les 11 hSegons la cultura tradicional de Costa Rica tot està connectat i tot té ànima: les roques, els rius, plantes i animals. Aquests esperits son poderosos, poden volar, saltar ben amunt o veure-hi de nit com els animals que habiten. Qui no ha desitjat poder fer alguna d’aquestes coses? Els xamans, amb la seva saviesa, poden connectar amb aquest món d’esperits i fins i tot viatjar-hi transformats en animals. S’encarrega de trobar, d’entre els esperits animals, l’altre jo de cada persona, el seu tòtem que l’acompanyarà sempre donant-li les seves habilitats i que en serà el protector en la seva vida quotidiana. En aquesta activitat parlarem de com aquesta concepció del món es representava en objectes quotidians antics, crearem el nostre propi esperit animal i ens l’endurem estampat en una bossa per tal de què ens acompanyi allà on nosaltres vulguem.Activitat gratuïta inclosa en el preu de l’entrada.

CONFERÈNCIES

Dimarts 27 de marçXamans i esperits, a càrrec de Virgina Novoa (Museo del Jade y de la Cultura Precolombina del Instituto Nacional de Segu-ros)

Cultura, creences i natura a Costa Rica

Dijous 12 d’abrilCosta Rica: medi ambient i història antiga del territori, a càrrec de la Dra. Meritxell Tous (UB)Costa Rica, situada entre dos mars i dos continents, es caracteritza per una diversitat ambiental que alhora es tradueix en una heterogeneïtat cultural que s’inicià cap el 10.000 aC. i es va veure seriosament alterada amb l’arribada del europeus cap el 1550. En aquesta conferència s’analitzen les tres regions culturals que formen Costa Rica (Guanacaste – Nicoya, Terres Altes Centrals – Vessant Atlàntic i Diquís) i les cultures que en elles s’hi desenvoluparen així com la cultura material resultant, especialment després del 500 aC.Activitat gratuïta

Dijous 26 d’abrilAnimals mítics d’Ameríndia, a càrrec de la Dra. Victoria Solanilla (UAB)A l’antiga Amèrica (Ameríndia) quan estudiem les seves creences, trobem tota una sèrie d’animals que consideren mítics. Son aquells que representen els tres nivells de les seves cosmogonies: cel, terra e inframón. Per tant, parlarem del jaguar, la serp i l’ ocell rapinyaire principalment. I veurem els seus atributs, característiques i particularitats com a essers mítics. I també com els representaven en el seu dia a dia.Activitat gratuïta

Dijous 10 de maigLa transformació de l’educació a Costa Rica: Josep Figueres Ferrer, a càrrec del Dr. Josep Maria Figueres (UAB)Costa Rica és conegut internacionalment per la política de protecció a la natura amb els parcs naturals, la seguretat pel visitat i el nivell de vida dels seus habitants. Res d’aquests fets són gratuïts. Els antecedents són una tradició de legalisme i estabilitat però sobretot els canvis en l’educació que es produïren amb la revolució del 1948 i la decidida participació de Josep Figueres, president dos cops del país i fill de mestres. Figueres enamorat de la capacitat de l’educació per a millorar l’individu i la societat s’esmerça en fer-ho. La conferència exposa una síntesi de la seva biografia humana i política i les claus del seu pensament i actuació per a mostrar com una política, decidida i amb recursos, pot modificar un país. Activitat gratuïta

Totes les conferències són a les 19 h.

20



CONCERT

Concert de música prehispànicaDijous 31 de maig, a les 20 hEl món sonor de la música prehispànica compta amb una gran quantitat d’instruments que reproduïen el so dels animals o els elements de la naturalesa. Esculpits de diverses formes artístiques en materials com l’argila i la fusta, entre altres, van ser utilitzats en rituals de música i dansa. De la mà dels músics Rosa Sánchez i Octavio Beltrán.Activitat gratuïta inclosa en el preu de l’entrada.

CINEMA

CinefòrumDijous 17 de maig a les 19 h al Museu Etnològic de Barcelona

Per a totes les activitats i conferènciesEs recomana reserva prèvia a [email protected] o al 934232149.A càrrec de Jordi Solà. Es projectarà la pel·lícula Viaje.Més informació del programa a www.mac.cat

21



XAMANS I ESPERITS - Govern.cat...2018/03/28 · 3 XAMANS I ESPERITS TRESORS DEL MUSEO DEL JADE DE...

Documents

Transcript of XAMANS I ESPERITS - Govern.cat...2018/03/28 · 3 XAMANS I ESPERITS TRESORS DEL MUSEO DEL JADE DE...