Xarxes Socials, funcions d’intel·ligència i

direccions d’infermeria

Pilar González Gálvez

25 de novembre 2013

1

2

Presa decisions

Obtenció informació rellevant

Anàlisi i interpretació informació

Difusió als decisors

Actualització situació i gestió del

coneixement

Funcions

intel·ligència

Direccions

infermeria

Xarxes socials

3

Analitzar en quina mesura les

xarxes socials constitueixen un

instrument de suport a les funcions

d’intel·ligència competitiva de les

directores d’infermeria dels

hospitals de la XHUP

OBJECTIU

4

1- Identificar funcions d’intel·ligència i definir necessitats d’informació

2- Definir els paràmetres d’anàlisi de les xarxes socials

3- Conèixer les xarxes socials de les directores d’infermeria

4- Analitzar les diferències entre xarxes internes i externes

5- Determinar la informació útil que prové d’aquestes xarxes socials

6- Analitzar els vincles més propicis a la obtenció d’informació

7- Comparar la tipologia de la informació que prové de les xarxes amb

la que prové d’altres fonts

8- Valorar l’efectivitat de la informació provinent de les xarxes socials

9- Elaborar un índex sintètic que aporti informació sobre el rendiment

de la pròpia xarxa social 5

6

organitzacions

neixen

creixen

relacionen

nodreixen

7

Estar connectats mitjançant xarxes

Nodrir els punts d’informació

Tractar la informació per minimitzar el soroll documental

Ser interactius

8

Orientació estratègica

Projectes d’innovació

Generació conceptes nous: detecció d’oportunitats de mercat i

competitives

Redefinició de processos productius: precisen estudis comparatius

de la competència

9

Canvis

socials i

econòmics

Noves

necessitats

CLIENT

AL

CENTRE

Nous

sistemes

de valors

Nous

espais

d’actuació

Nous

paradigmes

de gestió

S’amplien les

competències

directives

Augment

necessitats

d’informació

10

Lideratge

Gestió financera

Coneixement disciplinar

Comunicació

Flexibilitat

Reconèixer potencials

Capacitat relacional

Treball en equip

Coneixement entorn

Competitivitat

Formació continuada

Capacitat informacional

Fiabilitat

Estratègia

Negociació

Empreneduria

Respecte als altres

Creativitat

Autocontrol

11

QUANTITATIVA

Qüestionari

Xarxa social

Recurs informació

Funcions d’intel·ligència

Dades demogràfiques

QUALITATIVA

Entrevistes a experts

Àmbit xarxes socials

Àmbit intel·ligència

Àmbit comunicació

Grup de discussió

Necessitat informació

12

Fitxa tècnica del qüestionari

Població objecte d’estudi

Els/les directores/es d’infermeria dels

hospitals de la XHUP. Es tracta de 61

individus (68 centres).

Unitat d’anàlisi L’individu.

Mètode de recollida de la informació

Qüestionaris administrats via

electrònica, amb una carta de

presentació de l’estudi.

Durada del treball de camp Abril – Juliol 2010

Grandària de la mostra 48 qüestionaris rebuts. 13 qüestionaris

no rebuts.

Taxa de resposta efectiva 78,69%

Tractament de la informació Rebost de dades v.4.0 i SPSS v.18.0

13

Revisió bibliogràfica

Qüestionari

Entrevistes

Grup de discussió

IFIC 14

Per què un índex sintètic?

Malgrat que la xarxa social dels directius està reconeguda

tàcitament com una valuosa via d’obtenció d’informació, les

organitzacions no la contemplen formalment com a tal i per tant no

es planifiquen accions estratègiques en aquest sentit, ni es

contemplen plans de millora (Cross i Prusak)

Disposar de valors numèrics permet considerar accions de millora

L’índex sintètic facilita la interpretació de la informació i permet

avaluar de manera senzilla un fenomen multidimensional

15

IFIC L’IFIC és la mesura sintètica de l’ús que els directius estudiats

fan de les seves xarxes socials, de cara a obtenir la informació

més adient per donar suport a les seves funcions

d’intel·ligència competitiva.

16

Indicador

compost IFIC

Dimensions XARXA INFORMACIÓ

Indicadors

simples

estructu

ra

morfo

logia

interacció

intel·lig

ència

tipolo

gia

qualitat

Atributs

A1-cen

tralitat

A2-b

etween

ness

A3-co

hesió

A4-ran

g

A5-d

urad

a

A6-d

ireccionalitat

A7-freq

üèn

cia

A8-v

aloració

efectivitat

A9-ren

dib

ilitat

A10-tip

us in

form

ació

A11-tip

us fo

nts

A12-fiab

ilitat

A13-rellev

ància

A14-su

ficiència

A1

5-actu

alització

17

Suma dels valors que pren cada un dels

atributs

Pes equitatiu per a cada un dels atributs

analitzats

Per a cada atribut s’ha pres un recorregut

de 0 a 1 determinat de manera

proporcional segons la quantitat de

respostes possibles

El valor de l’IFIC sintetitza el valor de

cada un dels 15 atributs seleccionats

S’ha normalitzat el valor de l’IFIC per

facilitar la interpretació dels resultats

18

19

20

21

22

QUADRANT A: dimensió Xarxa baixa - dimensió Informació alta

Directius que utilitzen poc la seva xarxa i malgrat tot obtenen una xifra

elevada d’informació de la mateixa.

Pocs casos: 4 casos (8%)

El baix nivell de la dimensió xarxa es deu sobretot a la morfologia, ja

que l’atribut cohesió presenta un valor nul.

L’alt nivell de la dimensió informació es deu en la majoria dels casos a

l’efectivitat de la informació i al seu nivell màxim d’actualització. També

s’observa una puntuació baixa pel que fa al tipus d’informació i a la

tipologia de les fonts consultades.

23

QUADRANT B: dimensió Xarxa alta - dimensió Informació alta

Directius que utilitzen la seva xarxa social de manera òptima i

n’obtenen una bona informació.

Poc nombrós: 9 casos (19%)

El nivell elevat de la dimensió xarxa es deu en la majoria dels casos a

la seva estructura (centralitats elevades i alts nivells de betweenness) i

també a la seva morfologia (cohesió i rang elevats).

L’alt nivell de la dimensió informació s’explica per l’ús intel·ligent de la

mateixa (efectivitat i rendibilitat màximes) i alts nivells dels indicadors de

qualitat (fiabilitat, rellevància, suficiència i actualització).

24

QUADRANT C: dimensió Xarxa baixa - dimensió Informació baixa

Directius que menys utilitzen la seva xarxa social i que obtenen poca

informació o de baixa qualitat.

Nombrós: 12 casos (25%)

El baix nivell de la dimensió xarxa s’explica sobretot per la seva

morfologia (cohesió nul·la i rang baix) i la resta d’indicadors tampoc

presenten bones puntuacions.

En la dimensió informació s’observen les pitjors puntuacions respecte

al tipus d’informació i la tipologia de les fonts consultades. La resta

d’indicadors també presenten puntuacions molt baixes.

25

QUADRANT D: dimensió Xarxa alta - dimensió Informació baixa

Directius que malgrat tenir una bona xifra a la dimensió xarxa, no

obtenen una informació òptima per a donar suport a la seva presa de

decisions.

El quadrant més nombrós: 23 casos (48%)

L’alt nivell de la dimensió xarxa correspon a una bona estructura,

morfologia i interacció. Es destaquen alts nivells de betweenness,

cohesió i durada de les relacions.

En la dimensió informació s’observen puntuacions baixes sobretot en el

tipus d’informació i la tipologia de les fonts.

26

El fet d’ocupar una millor posició en la xarxa, no

sempre suposa tenir la millor informació

La posició és un factor important però no suficient

CONCLUSIONS

27

Capacitats

relacionals

Necessitats i

objectius

Cultura

corporativa Pròpia xarxa

28

Les xarxes socials són estructures que aporten

informació de valor

Les directores amb posicions centrals, obtenen millor

informació

Les necessitats d’informació són molt plurals

Les fonts utilitzades no compleixen aquestes

característiques de diversitat i això és negatiu

29

30

Gràcies per l’atenció