NO EM

TIRIS,

PASSA’M!

Nº 5 - FEBRER 2011

LLOC DE CONEIXEMENT A JORNADA REDUÏDA

editorial01

LLOC DE CONEIXEMENT A JORNADA REDUÏDA

Com a associació juvenil, a Xítxeros amb Empenta hem mirat sempre de centrar-nos amb aquelles problemàtiques del nostre entorn que ens afectaven com a joves. Ara, que just han passat els últims dies de gener i entram al febrer, molts universitaris passen les hores de sol del dia (i algunes de nocturnes) a les biblioteques. Els exàmens són aquí i la biblioteca, per a molts de nosaltres, es converteix en casa nostra.

A Manacor, però, ens trobam amb uns horaris molt restringits: Durant hivern, de 10 a 14h i de 16 a 20h. El dissabte, de 10 a 13.30h. Durant l’estiu, de dilluns a divendres de 8.30 a 14h. En primera instància creiem que com a lloc del coneixement, la biblioteca hauria d’estar oberta els set dies de la setmana. En segon lloc, creiem que s’haurien d’ampliar els horaris.

Es poden esgrimir diversos arguments a favor de l’ampliació d’horaris, i són molt senzills. Alguns fan referència a les característiques econòmiques dels estudiants, ja que alguns de nosaltres ens veiem obligats a compaginar estudis amb feina, de manera que quan més temps lliure hi ha (en caps de setmana o en acabar la jornada laboral) la biblioteca ja resta tancada. Altres fan referència a qüestions demogràfiques: Estudiants que no són de Manacor i vénen per estudiar i fer-hi consultes (no oblidem que no tots els pobles tenen una biblioteca com la nostra) no els paga la pena si només és per unes horetes. Finalment, en època d’exàmens, el volum de feina dels estudiants s’incrementa i les hores que han de pas-sar estudiant no són suficients si s’ajusten a l’horari de la biblioteca. No parlem ja de l’estiu, quan toca estudiar per exàmens de setembre.

Per tot això, demanam una ampliació d’horaris. No es tracta de carregar amb més feina als treballadors que ja hi ha, que ja fan el seu jornal. Tampoc, si se’ns contesta en aquest sentit, de contractar més treballadors. Nosaltres proposam habilitar sales d’estudi amb servei Wi-fi (més regular i de més bona qualitat, això sí) a fi que els estudiants tenguin un lloc tranquil on poder anar a estudiar i que no estigui restringit pels horaris de la Biblioteca de Manacor. Siguem conscients que el foment de l’educació també passa per aquí.

pensant en la diversitat:manacor lliure de barreres d’accessibilitat

voltants del centre, amb voreres que oscil·len entre 0,60 i 0,89 metres i això implica que només hi pot circular una per-sona a peu, sense entrar a debatre sobre la seva qualitat i seguretat.

Per a nosaltres, les millores dutes a terme no són gens menyspreables però ens so-bren auditoris i altres despeses inneces-sàries si primer de tot, tots i totes no tenim cobert allò més bàsic.

No ens serveixen ja les excuses de les mi-nories, ja que ningú no pot escapolir-se de sofrir, circumstancialment, reduccions en la seva mobilitat: principalment les derivades de malalties o la vellesa, i no oblidant el transport d’infants petits en cotxets. Es fa necessari l’existència efectiva no només de reglaments com el Decret 20/2003, de 28 de febrer, pel qual s’aprova el reglament de supressió de barreres arquitectòniques, sinó una aposta ferma i duta a la pràctica. A totes i tots ens beneficia, i així ho recla-mam: el carrer ha de seguir sent també un espai de relació i les vores estretes no ho permeten.

Desplaçar-se amb facilitat pels carrers, es-tabliments i demés espais públics de Mana-cor pot resultar tot una odissea quan tenim, per motius diversos, una mobilitat reduïda, dificultats sensorials, visuals o auditives.

No acabaríem mai d’esmentar totes les ba-rreres d’accessibilitat amb les que es pot trobar una persona major amb cadira de rodes, una al·lota amb crosses o simplement un pare amb fills quan porta a terme de forma autònoma les gestions més simples de la vida quotidiana. Però si només ens centram amb les voreres del nucli urbà de Manacor i les comparam amb dades del Ministeri de Foment veurem ja mancances. El Ministeri estipula que l’amplària mínima per les voreres ha de ser de 0,90 metres per a possibilitar el creuament de dues persones i l’accés amb cadira de rodes; l’amplària mínima per a poder passejar dues persones en paral·lel ha de ser de 1,10 metres. Així doncs, ens trobam que te-nim, només en aquest aspecte, molta feina per fer.

Seguint aquestes recomanacions ens tro-bam que a Manacor disposam d’un 23% dels nostres carrers, la majoria d’ells als

02

mots d’abans

societat

agotzonar-seAcotar-se sostenint el pes del cos damunt les puntes dels

peus, sense tocar amb les anques en terra;Etimologia: format damunt gotzó

Fonètica: əɣoʣonəɾsə́, əɣoʣonəʦə́ (Manacor)

03 medi ambient

va de dites...

ets més caparrut/da que una trutja sorda

la trapa,una finca per a tothom

“La Trapa, atrapa” és el primer que em van dir mentre parlàvem de la primera acampada que faria amb el GOB. Fa un any que sóc monitor del grup excursionista juvenil i com més temps passa i més visi-tes hi faig, mes convençut estic de que és veritat.

Situada en un entorn privilegiat a una vall de l’extrem sud-oest de la Serra de Tra-muntana, just davant l’illa de Sa Drago-nera és un paratge de vistes meravelloses que són una gran mostra de l’antiga Ma-llorca rural on l’arquitectura i la natura no s’enfronten sinó que es compenetren.

A començaments del segle XIX la finca va ser lliurada a uns monjos francesos exiliats que van ser els qui li van donar el nom (eren monjos trapencs) i l’aspecte que l’ha definit amb nombroses terrasses de cultiu, dues fonts de mina, un petit monestir, la casa del forner i el molí de sang. Anys més tard quan els monjos ja feia temps que ha-vien abandonat la finca el seu propietari

va rebre una oferta per fer una urbanit-zació, però enamorat del paisatge, va fer una oferta alternativa per salvar-la que el GOB no va poder rebutjar. L’any següent i amb les aportacions de la gent de Mallor-ca i d’arreu del món (com l’associació na-turalista de Frankfurt o l’artista Joan Miró), van recaptar els diners necessaris per ad-quirir-la. Era l’any 1980 i des de llavors ha estat oberta a tothom que vulgui gaudir de la natura amb consciència i responsabilitat.

04

catosfera

cultu-opinió

repopblica.comRepopblica és una xarxa social encatalà que et permet conèixer lesúltimes novetats musicals i culturalsdel teu entorn.

manacor,una ciutat d’arbres fruiters

Potser no volen arbres que produeixin frui-ta per la brutor d’aquestes quan cauen dels arbres, però tots els arbres que per-den les fulles a la tardor també embruten i ningú es queixa. No els volen perquè neces-siten molta d’aigua? Perquè poden atreure plagues? Doncs així que sembrin arbres de plàstic que no gasten gens. El pitjor que pot passar és que les fruites no surtin bones!

Al nostre municipi es sembren arbres, evi-dentment. Hi ha qui dirà que en bon nom-bre i qui dirà que insuficients, aquest no és el tema, sinó el tipus d’arbres. A Manacor hi ha una gran quantitat de palmeres, un gènere exòtic que envaeix els nostres pai-satges i es veu atacat pel becut vermell i a la zona de Porto Cristo hi ha molts de pins, atacats per cuques al gener i febrer. I aquests són només dos casos d’arbres que no són aprofitables i tenen problemàtiques!

Esperem que d’aquí a uns anys puguem agafar un berenar d’un arbre al mateix centre de Manacor com ho podem fer als nostres foraviles. I mostrar-los als nostres fills la bellesa de compartir.

L’altre dia mentre passejava per la Bassa em va venir gana, però no portava diners. En aquell moment vaig pensar que si alguns dels arbres que sembra l’Ajuntament fossin fruiters productius, hauria pogut disfrutar d’una poma, taronja, pera, etc. i haver-me passat la gana.

Els nostres pobles tenen una visió negativa de sembrar arbres fruiters productius al seu interior, per què? Des de Xítxeros amb Em-penta volem promoure la sembra d’arbres fruiters per el gaudi de tota la població.

sant antoni,una glosa que ens va marcar

De manera que quedi hermós

No sé com ho he de dir,

i és que estic ben orgullós

de ser un bon manacorí

Han estat un èxit ses festes

i ara es moment de dir-hó

llegonises i bones llesques

i tercer amb el fogueró

30 anys ha complit l’esplai

de crist rei anomanat

el club no morirà mai

està ben imortalitzat

Les cançons de Sant Antoni

amb dos pals he anat sonant

m’ha robat sa veu el dimoni

no li agrada així com cant

Moltes gràcies els dimonis

Sant Antoni i sonadors

baciner i glosadors

per ses festes i serimonis

Es xitxerós estan arruats

com gran part de sa verdura

podem estar ben animats

amb joves que estimen sa cultura

Només em queda un llant

per poder-me despedir

365 dies hivernant

falta un any per tornar-hi

seguirem tots esperant

que arribi ja! Sant Antoni

ho celebrerem tots cantant

i ballant amb el dimoni.

Me sent ben manacorí

venerant a n’aquest Sant

partesc tot d’una a dormir

que ja estic desvariejant.

Volem donar les gràcies a en Sebastià Riera Pocoví, gran amic nostre i millor persona, per aquesta glosa que va escriure poc abans de les festes de Sant Antoni i que amb gran orgull hem volgut exposar:

digues la teva!

cultura05

Entra a la nostra web i opina!

que trobes de la gestió horària de la biblioteca?

creus necessàries les manifes-tacions estudiantils?Si...No...No m’importa massa el tema

73%9%

18%

agenda cultural 06

concerts

cinema/documentals/teatre/dansa/monòlegs

conferències/presentacions/col·loquis/lectures

exposicions

101617181920202124262728

22.0019.0022.0021.0020.0019.0019.3020.3022.0018.0019.0020.00

MON.CINEMAMON.TEATRETEATRETEATREDOC.TEATREMON.TEATRETEATRETEATRE

10 MONÒLEGS (VERÓNICA) ENTREVINSIV CICLE DE CINEMA I EDUCACIÓ: “IN TREATHMENT: OLIVER” TEATRE DE MANACORXAVI ENTREVINSINVISIBLES (INDECOP TEATRE) TEATRE DE MANACORINVISIBLES (INDECOP TEATRE) TEATRE DE MANACORINVISIBLES (INDECOP TEATRE) TEATRE DE MANACORQUIMIO TEATRE DE MANACORINVISIBLES (INDECOP TEATRE) TEATRE DE MANACORFOOL CABARET ENTREVINSMALLORCLOWN TEATRE DE MANACORSTOP AL MATRIMONI (IMAS TEATRE) TEATRE DE MANACORSTOP AL MATRIMONI (IMAS TEATRE) TEATRE DE MANACOR

23 20.00 CONF. PONS PONÇ MÓN DE LLIBRES

091216192326

21.0020.3021.0020.3021.0020.30

DUO PIRATES PIRATS ENTREVINSSIAU QUI SOU! RAPSÒDIA MUSICAL DE GUILLEM D’EFAK TEATRE DE MANACORLA VEREDA ENTREVINSCARLES GRIMALT: CAMALEON EMOCIONAL TEATRE DE MANACORNACHO (VERSIÓ POP ANGLÈS) ENTREVINSBATÀ AMB L’ESPECTALCLE: CANÇONS DE BUTXACA TEATRE DE MANACOR

05 20.00 OBRA PÚBLICA: IMATGE I PARAULA CENTRE DE CULTURA DE PORTO CRISTO

Publicació editada per

Xítxeros amb EmpentaAmb el suport de

Obra Cultural Balear

VOLEM SER LA TEVA

VEU!

SI TENS ESPERIT CRÍTIC, UNA

OPINIÓ DEL MÓN QUE T’ENVOLTA I/O UNA BONA

IDEA, AQUESTA ÉS LA TEVA REVISTA! CREA

EL TEU ARTICLE I ENVIA’NS-EL!

INFILTRATS!