XXI FIRA DE CIRC AL CARRER - La Bisbal d'Empordàompte menjar, allotjament, eguda, ompres,… (amp...
35
ESTUDI DE L'IMPACTE ECONÒMIC DE LA XXI FIRA DE CIRC AL CARRER SETEMBRE 2016 LA BISBAL D'EMPORDÀ
Transcript of XXI FIRA DE CIRC AL CARRER - La Bisbal d'Empordàompte menjar, allotjament, eguda, ompres,… (amp...
ESTUDI DE L'IMPACTE ECONÒMIC DE LA
XXI FIRA DE CIRC AL CARRER
SETEMBRE 2016
LA BISBAL D'EMPORDÀ
ÍNDEX
Pàgina
1. Presentació de la proposta i objectius ................................................ 1
2. Metodologia de treball ....................................................................... 2
2.1. Principis metodològics .................................................................... 2
2.2. El procediment de treball ................................................................ 3
2.3. Recollida de dades .......................................................................... 3
2.4. Sistema de càlcul ............................................................................. 7
3. Anàlisi de resultats ........................................................................... 17
3.1. Resultats impacte econòmic ......................................................... 17
3.2. Resultats perfil consumidor ........................................................... 23
3.3. Resultats de satisfacció ................................................................. 28
4. Valoració .......................................................................................... 30
1
1.- OBJECTIUS
En l’actual context social i econòmic, resulta de vital importància el poder conèixer
amb el màxim de precisió possible quin és el resultat dels diferents esdeveniments que
es desenvolupen a la Bisbal d’Empordà, en aquest cas, la Fira de Circ al Carrer. Els
resultats del present estudi, són només indicatius d’aquesta primera activitat de
seguiment, i resultaran especialment rellevants si es poden comparar amb
esdeveniments realitzats al mateix municipi, o si en posteriors fires del Circ al Carrer es
pot fer una comparativa de la seva evolució.
Els objectius que es persegueixen són:
1. Un major grau de coneixement de l’esdeveniment.
2. Un major seguiment dels resultats.
3. Una eina per a la presa de decisions.
4. Optimització de recursos públics.
2
2.- METODOLOGIA DE TREBALL
2.1.-PRINCIPIS METODOLÒGICS
Un element imprescindible a determinar és quins són els principis metodològics que
s'aplicaran, per tal de poder garantir una coherència en els resultats obtinguts.
L’equip de treball de BIM Consultors utilitza una metodologia de treball per valorar els
impactes econòmics àmpliament acceptada i utilitzada en estudis elaborats per
diferents agents, tant des d’universitats com altres empreses de consultoria. En el
present estudi realitzat per la XXI Fira de Circ al Carrer, els principis d’aplicació serien
els següents:
Mètodes que estiguin estandarditzats, tot i que es puguin adaptar de manera
singular al cas concret de cada un dels esdeveniments estudiats.
Utilitzar mètodes ja anteriorment utilitzats i acceptats des de l’àmbit acadèmic
de l’economia.
Utilitzar el principi de prudència relativa, posant de manifest únicament aquells
beneficis econòmics netament aplicables.
No fixar un sol mètode de fixació d’impactes, seleccionant en cada cas a aquell
que millor s’ajusti i estigui més acceptat per l’activitat en concret realitzada des
de cada esdeveniment.
Correlació entre els esforços per a generar un anàlisi rigorós i les dimensions i
previsible impacte econòmic de l'esdeveniment a estudiar.
3
2.2.-EL PROCEDIMENT DE TREBALL
Un element important, es determinar el procediment que es seguirà en la metodologia
de treball. Per al disseny de l'enquesta com els diferents punts de recollida, aquests
han estat consensuats amb els tècnics responsables de l'Ajuntament de la Bisbal
d'Empordà.
Per la recollida d'informació directe dels assistents, s'ha realitzat mitjançant enquestes.
La recollida s'ha fet de la següent manera
Utilització de suport ofimàtic per a la recollida. S'ha utilitzat tablets o tauletes
per tal de realitzar la recollida de dades.
Utilització de software específic: per recollir la informació i evitar generar un
biaix en el sistema de recollida, BIM Consultors ha utilitzat la llicència en
software de recollida d'enquestes Quick Tap Survey.
Un cop s'ha disposat de la informació recollida mitjançant les enquestes i la informació
que es precisa sense treball de camp, s'ha procedit a analitzar-ne els diferents resultats
recollits en aquest informe.
2.3.- RECOLLIDA DE DADES
Pel que fa a la recollida de dades, s’utilitzarà dues fonts d’informació pròpies:
L’accés de persones a espectacles de pagament.
Les respostes de l’enquesta del perfil de consumidor.
Pel que fa a l'accés de persones a espectacles de pagament, s'ha realitzat el següent
recompte de persones:
Espectacle 1:680 persones.
Espectacle 2:400 persones.
Espectacle 3:800 persones.
4
El total de persones que han assistit a espectacles de pagament ha estat de 1.880
assistents.
Pel que fa a les respostes de l'enquesta del perfil del consumidor, aquesta té els
següents elements d'estratificació:
Estratificació temporal: s'ha fet una recollida d'informació en diferents
moments diferents del dia, per a no afectar a la disparitat de possibles diferents
perfils de públic
Estratificació física: s'ha fet una recollida d'informació en punts diferents de la
fira, adaptant el lloc de recollida de la informació en funció dels espectacles i
activitats programades.
El resultat ha estat el següent:
HORA LLOC NUMERO ENQUESTES
DISSABTE
11 PASSEIG C 25
12 PASSEIG D 25
18 PLAÇA AJUNTAMENT
25
19 PLAÇA MAJOR 25
20 JACINT VERDAGUER 25
22 ESPAI FIRA 35
22.30 8 DE MARÇ 25
22.30 PLAÇA DEL CASTELL 25
0 PLAÇA CARRERAS 35
1 ESPAI FIRA 35
DIUMENGE
11 PASSEIG C 35
17 VOLTES D'EN GALÍ 25
18 PASSEIG B 25
19 PLAÇA 8 DE MARÇ 30
20 ESPAI FIRA 30
20.30 PLAÇA MAJOR 30
22.30 PLAÇA DEL CASTELL 30
TOTAL 485
5
Contingut de l'enquesta
A continuació s'especifica el contingut que ha tingut l'enquesta. Es realitza una
presentació de les preguntes i exposició d'aquestes, però cal tenir present que
aquestes han estat recollides mitjançant suport ofimàtic.
Com es pot apreciar a l'apartat relatiu a les preguntes vinculades al perfil, s'incorpora
una pregunta de "valoració/recomanació". Aquesta pregunta és l'última que es
realitzarà en el qüestionari, i el valor mitjà obtingut rep el nom de Net Promotore
Score. Aquest és un indicador desenvolupat el 2003 per mesurar la lleialtat a marques i
empreses, i que en els últims estudis desenvolupats per la Universitat de Girona,
Universitat de Barcelona i Universitat de Màlaga, s'ha incorporat en anàlisi de perfils
de consumidors en esdeveniments. Per tant, és un indicador amb una metodologia
d'anàlisi pròpia.
En els dos casos l'enquesta contindrà la mateixa estructura i preguntes, a fi de poder
realitzar després comparatives amb els resultats obtinguts.
Fórmula de presentació
Sóc enquestadora de l'empresa BIM Consultors, i estic realitzant un estudi sobre
l'impacte econòmic i les característiques de la demanda de la Fira de Circ al Carrer.
Es tracta d’un estudi finançat per l'Ajuntament de la Bisbal d'Empordà, i té l’objectiu de
poder conèixer amb major detall els resultats de l'esdeveniment a fi de poder millorar
en següents edicions.
No li preguntaré ni el seu nom ni l’adreça, per tant, les respostes són totalment
anònimes. Pot, doncs, respondre tranquil·lament i amb la major sinceritat.
L’enquesta dura uns 5 minuts. Si accedeix a col·laborar li estarem molt agraïts.
Preguntes necessàries per a l'impacte econòmic de l'esdeveniment
Origen (text, transformat en 1,2,3): S'entra la població específica i s'estratifica en població
local, entorn directe i foranies
Realitza pernoctació al municipi vinculada a la Fira de Circ al Carrer.
6
Si/No
Número de nits (camp numèric)
Quina despesa realitzarà a la Bisbal de l'Empordà (despesa per persona /dia) prenent en
compte menjar, allotjament, beguda, compres,… (camp numèric)
Preguntes vinculades al perfil
Edat (camp numèric)
Com ha conegut l’esdeveniment de Fira de Circ al Carrer?
Amics
Premsa escrita
Xarxes socials
Cartells publicitaris
Anuncis (tv,radio)
Cap ( es espectacle gratuït i hi he anat a parar casualment)
Ho conec de cada any
Altres
Motius per venir
Programació d'activitats
Ambient a la Bisbal d'Empordà
Activitat social
Shopping
Altres (p.e. familiar participant, expositor...)
Amb qui més ha vingut?
Família
Parella
Amics
7
Sol
Altres
Quants sou? (camp numèric)
Quants àpats realitzarà a la Bisbal? (només prendre en consideració realitzats a restauració,
no a casa pròpia o d’amistats)
Realitzarà compres a la Bisbal?
En cas de realitzar compres, quin tipus de compres realitzarà?
Agroalimentari
Altres
Tèxtils
Ceràmica
A quants espectacles assistirà?
A quants espectacles de pagament assistirà?
Realitza compres de productes de merxandatge de la Fira?
En relació a la Fira,
Es la primera vegada que vinc.
Hi vinc cada any
Quantes vegades vindrà a la fira?
Matí
Tarda
Matí/tarda
En quina mesura (del 1-al 10, essent 1 poc 10 molt), considera que el Festival del Circ al Carrer
condiciona la seva activitat de la jornada (p.exemple: 1= es casual la meva presència en
l’esdeveniment; 10= he sortit motivat completament per l’esdeveniment)
(camp numèric)
En una escala del 1-10, i en funció de la teva experiència, recomanaries la fira a alguna amistat
o conegut? (NPS)
Molt negativament/ No recomanaria
Molt positivament /si recomanaria
1 10
8
2.4.- SISTEMA DE CÀLCUL
Com s'ha indicat en el procediment, per realitzar el càlcul de l'impacte econòmic i
obtenir indicadors, s'introduirà la informació en el software propi de treball de BIM
Consultors. Aquest software està dividit en diferents categories per entrar la
informació. En aquelles categories relatives a identificar l'impacte econòmic (les
variables de perfil de consumidor no afecten als càlculs) són les següents.
Dades de fitxa esdeveniment
El primer element a incorporar serà el realitzar una fitxa resum amb les dades
necessàries de l'esdeveniment. En aquest cas, les dades a recollir serien les següents:
I. Nom esdeveniment
II. Edició
III. Durada dies
IV. Nombre expositors (si n'hi ha)
V. Organització
VI. Àrea ajuntament relacionada
VII. Aportació ajuntament
Despesa per persona Dada v1
S’imputarà l’import resultant de la mostra. En la realització dels càlculs, també seran
eliminats els ajustos en funció de l’origen del visitant. Només prendrà rellevància el
percentatge de flux turístic que es generi directament vinculat a l'esdeveniment.
L’escalat en que es situa el percentatge d’afluència turística, es situaria en valors entre
el 100 % i el 0%, amb un increment del 10% per valor, i per tant, amb un escalat
numèric i no qualitatiu adaptat.
9
Nombre d'assistents a l'esdeveniment. Dada v2
En aquest cas una de les problemàtiques serà el fixar el nombre de persones assistents
a l'esdeveniment. En aquest cas, s'intentarà disposar de diferents aproximacions, per
no treballar amb una sola dada, i el resultat serà la mitjana de les diferents estimacions
realitzades. Les possibles diferents fonts són:
1. Mitjançant valoració del tècnic ajuntament de la Bisbal d'Empordà.
2. Mitjançant valoració dels serveis de policia local.
3. Mitjançant valoració de la organització.
4. Mitjançant valoració realitzada per BIM Consultors. En el cas de la valoració de
BIM Consultors aquesta es realitza mitjançant fotografies i un sistema de
polígons per determinació de densitats d'espais.
Degut a la diferent procedència que poden tenir les diferents dades respecte al
nombre d'assistents, es procedeix a realitzar un sistema de ponderació. Es dona l'opció
d'ajustar la fiabilitat de la informació de les dades amb un escalat amb els següents
valors:
Alt: ponderació corresponent a 2.
Mitja: ponderació corresponent a 1.
Baix: ponderació corresponent a 0,5.
Origen dels assistents. Dades v3 (v3.1; v3.2; v3.3 i v3.4)
Aquesta dada és d'especial rellevància per als càlculs. El tècnic corresponent haurà
d'entrar la següent informació de manera que s'ha d'assignar un percentatge en cada
una de les categories, on el sumatori ha de ser 100%:
Població local. v3.1
Població entorn directe (comarca i província) v3.2
Foranies v3.3
10
En aquest mateix apartat, en cas de tenir un percentatge superior a 0 % en la categoria
Foranis, hauríem d'omplir una nova escala Likert per tal d'indicar la incidència
d'aquesta categoria en la generació de pernoctacions, i per tant de flux turístic no
excursionista. S'ha de tenir present que es marcaria únicament aquella generació
d'estada altament vinculada a la celebració de l'esdeveniment.
En aquest sentit s'aplicarà el següent escalat v.3.4, en que es produeix un increment
percentual del 10 % dels valors.
També s'hauria d'indicar la durada en dies de l'esdeveniment, dada recollida en la fitxa
inicial (III) En cas de tenir percentatges superiors al valor 5, es realitzaria el següent
càlcul que sumaria l'impacte econòmic de l'esdeveniment:
En aquest cas, l'import generat com a despesa turística vindria condicionat per les tres
variables recollides en l'estudi i entrades per el tècnic i el resultat de multiplicar-ho per
la variable dt. L'origen d'aquesta dada es treballaria amb les dades oficials de
departament d'estadística de Catalunya (IDESCAT), que ens proporcionaria la
informació. (http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=572). Hem de tenir present que
es tracta d'una dada que incrementa directament l'impacte econòmic de
l'esdeveniment, independentment de la despesa realitzada per els diferents visitants.
Impacte i repercussió en mitjans v4
El següent element a tenir present per a tal de poder valorar l'impacte econòmic d'un
esdeveniment, és el relacionat amb la repercussió que té aquest en conceptes de
publicity. S'ha de remarcar que sols s'incorporen aquelles aparicions en mitjans que no
incorporin cap mena de contraprestació, i que per tant són fruit de la generació de
noticia.
Per a realitzar el càlcul de l'impacte en mitjans sense pagament, hem de tenir presents
les seves diferents categories: premsa escrita (local, nacional i estatal), mitjans
radiofònics, i mitjans audiovisuals (local, nacional i estatal). També s'incorpora una
metodologia per fixar l'impacte en xarxes socials.
11
Per poder traslladar el temps en antena a un valor o dada econòmica, s'aplicarà la
següent fórmula
Així doncs, el valor de cada un dels impactes en mitjans està relacionat, en primer lloc,
amb el cost que tindria utilitzar aquell mateix espai en criteris comercials. Per
determinar l’import del cost, en cada cas s’han buscat diferents tarifes, indicant un
valor mitjà d’aquetes; tant en relació amb el mitjà, com en la localització o franja
utilitzada. En segon lloc, s'utilitzarà un factor corrector situat en 1,2. Aquest factor
corrector es degut a que diversos estudis i situen elements lligats a la publicity en un
increment de la reputació i fiabilitat del missatge en un 20%, essent aquest un
paràmetre estàndard àmpliament acceptat. L'altre element, és el vinculat a la tipologia
d'actes o esdeveniments que es realitzen. No es tracta d'una actuació netament
comercial vinculada a producte o empresa, sinó que es tracta d'elements més lligats a
posicionament de ciutat. Aquest factor fa que l'impacte econòmic que podem
traslladar d'aquest disminueixi el seu valor, aplicant doncs el factor corrector de 0,5,
que representa el denominador de la fórmula. Entenem que es tracta d’una correcció
necessària per evitar distorsions.1
Un altre factor corrector, a introduir a criteri tècnic, és la correlació de la imatge
transmesa des de la fira amb el posicionament de ciutat. En aquest sentit, es treballarà
amb un factor corrector, en una escala likert que podrà incrementar o disminuir aquest
impacte.
Valor Modificació Valor Modificació
1 30 % 6 5%
2 25 % 7 - %
3 20 % 8 -25 %
4 15 % 9 -50 %
5 10 % 10 -75 %
1 Hi ha diferents estudis que indiquen aquesta necessitat de correcció, però no es disposa de cap factor corrector que sigui àmpliament acceptat. Per tant, s’aplica el criteri tècnic de l’equip de treball de BIM Consultors.
12
Premsa escrita (v.4.1)
Pel que fa a les diferents subcategories que podem trobar són les següents:
1. Premsa escrita local (v4.1.1): En aquest cas es realitza una mitjana del cost
d'una pàgina en diferents mitjans de premsa local. El cost estimat és de 450 € la
pàgina.
2. Premsa escrita nacional (v4.1.2): Novament s'incorpora la mitjana del cost per
pàgina en diferents mitjans de premsa escrita nacional (La Vanguardia, El
Periódico, El Punt i Ara) El cost estimat és de 5.600 € la pàgina.
3. Premsa escrita estatal: per el que fa a la premsa a nivell estatal el cost es
situaria en 15.476 €. S’ha utilitzat com a mitjans de referència (El País, ABC,
Expansión, El Mundo i La Razon).
A l’hora d’entrar la informació, es disposarà novament d’una escala en la que la
informació entrada correspon a:
Valor Modificació Valor Modificació
1 9 6 4
2 8 7 3
3 7 8 2
4 6 9 1
5 5 10 0,5
En cas de no entrar en cap subcategoria s’entendria que no es realitza cap tipus
d’aparició en aquella premsa escrita.
Mitjans radiofònics v.4.2.
En aquest cas, i degut a la dificultat que hi ha de generar un control i seguiment de les
diferents aparicions en els diferents mitjans, es considera que és oportú recórrer al
criteri de proporcionalitat. Per tant, enlloc de separar en funció de l’abast del mitjà, es
realitzarà una aproximació amb un valor mitjà. Per tant, en aquesta assignació de cost
per segon, es treballarà amb un valor de 57,5 € per segon. A criteri tècnic, es generarà
el següent escalat per tal de concretar-ne el seu impacte en mitjans radiofònics:
13
Valor Modificació Valor Modificació
1 1.000 6 500
2 900 7 400
3 800 8 300
4 700 9 200
5 600 10 100
Mitjans audiovisuals v.4.3.
Novament, i per les diferencies de tarifatge i implicacions, es considera oportú tornar a
treballar amb diferents nivells geogràfics d’abast del mitjà audiovisual. Així doncs
podríem trobar:
1. Mitjans locals (v4.3.1): En aquest cas, la mitjana del cost dels diferents impactes
promocionals es situaria en un valor en els 15 € el segon.
2. Mitjans nacionals (v.4.3.2.): Pel que fa a mitjans nacionals (en base a tarifes de
Televisió de Catalunya) i tot i l’important oscil·lació entre franges horàries, el
valor que es pren en consideració és de 135 € el segon.
3. Mitjans estatals (v.4.3.3.): Finalment, a nivell estatal, situaríem el tarifatge mitjà
de les diferents cadenes (Televisión Española, Telecinco, Antena 3, Quatro i La
Sexta) en 412 € el segon.
En relació a l’escala aplicada, novament mantindria una estructura similar a l’
anteriorment indicada. Per tant, contextualitzant als mitjans audiovisuals trobarem
que:
Valor Modificació Valor Modificació
1 7,5 6 3,75
2 6,75 7 3
3 6 8 2,25
4 5,25 9 1,5
5 4,5 10 0,75
14
Xarxes socials v.4.4.
Un element que s’ha de tenir present, és en relació a l’aparició de l’esdeveniment a les
xarxes socials. És evident que aquestes funcionen com a autèntics motors de
comunicació i generadors d’opinió, i per tant s’ha de tenir present en la valoració de la
publicity.
Per fer-ho, es pren com a referència el cost per click que té la publicitat en les
principals xarxes socials (facebook i twitter), que de mitjana es situa en els 0,27 €. Per
tant, el tècnic encarregat d’entrar la informació haurà de fer-ho en base a la intensitat
que es consideri que s’ha generat en piulades i publicacions a les xarxes socials
l’esdeveniment. Novament, es disposarà de l’escalat.
Valor Modificació Valor Modificació
1 30.000 6 15.000
2 27.000 7 12.000
3 24.000 8 9.000
4 21.000 9 6.000
5 18.000 10 3.000
Impacte pressupost v.5
En aquesta categoria trobarem els valors que corresponen al pressupost que disposa
l’esdeveniment. En aquest sentit, es detallaran els diferents subvalors.
1. Pressupost assignat v.5.1.: en aquesta categoria hi trobarem el valor relatiu al
pressupost total de l’esdeveniment.
2. Assignació en subvenció assignada des de l’Ajuntament de la Bisbal d'Empordà:
en aquest cas, ens trobarem amb un valor que correspon a l’import assignat en
concepte de subvenció (dada ja introduïda en la fitxa inicial VII). Per dimensions
de l’esdeveniment, es precisa imputació d’altres costos indirectes (reforç
guàrdia urbana, neteja, cessió d'espai públic ...)
15
3. Ingressos generats per a l’Ajuntament: v.5.2: s’hi indicarà l’import dels
ingressos que ha pogut tenir l’ajuntament en aquest concepte, i que per tant
estan vinculats a la realització de l’esdeveniment.
El resultat d’aquest impacte pressupostari serà el següent:
Un cop tinguem doncs valorat l’impacte pressupostari en el municipi, caldrà precisar
quins són els paràmetres que permeten identificar quina és la imputació d’aquest
impacte en l’economia de la ciutat. Aquest seria el valor que prendrà a la fórmula
anterior com a factor corrector. Cal indicar que per tant, ens podem trobar amb
impactes pressupostaris negatius, si no es generen ingressos i l’aportació de la
subvenció de l’ajuntament fos superior al percentatge de despesa en municipi. Així
doncs, novament a nivell de tècnic es precisarà:
Valor Modificació Valor Modificació
1 100 % 6 50 %
2 90% 7 40 %
3 80% 8 30 %
4 70% 9 20 %
5 60% 10 10 %
Quantificació dels impactes directes i indirectes o induïts.
Un cop es disposa de les següents variables, es procedeix a realitzar el càlcul del valor,
de manera que trobem aquelles dades que ens indiquen el que seria l’Impacte Directe.
Aquest pas, implica posar en un “sac comú” tots els impactes econòmics directes, per
tal de poder-ne identificar la totalitat d’aquest. Al mateix temps, aquest és el pas previ
necessari per tal de poder identificar quin és l’impacte indirecte global. En aquest cas
el valor prendrà el nom de l’Impacte econòmic directe a la producció de la indústria
generada per l’esdeveniment (IDPE).
16
En aquest punt es procedirà a identificar també el que són els impactes econòmics de
valor afegit, així com la quantitat de llocs de treball generats. Per fer-ho s’utilitzarà les
magnituds macroeconòmics recollides per l’Idescat de la següent manera:
Impacte econòmic directe respecte el valor afegit (IDVA): en aquest cas es
procedeix a utilitzar la magnitud identificada en l’activitat d’hoteleria, per
ajustar-se més a la tipologia de despesa generada. Es evident que es podria
arribar a realitzar una proposta que ajustés els percentatges de l’activitat de
comerç en funció del pes de les diferents tipologies en aquesta, però degut a
que no hi ha una proposta de percentatge àmpliament acceptada es procedeix
a recórrer a l’índex que major el pot representar.
Impacte econòmic directe en l’ocupació (IDO): en aquest cas s’utilitza
l’indicador de productivitat recollit en la categoria CCAE-93 rev.1 apartat G.
Per tal de poder identificar quins són els impactes econòmics indirectes, i en part els
efectes econòmics induïts, es procedeix a utilitzar un sistema àmpliament acceptat,
que es mitjançant la taula Input Output, TIOC-20052. Per tal de conèixer l’aportació
indirecte s’utilitza la Matriu Inversa de Leontief, que està també recollida en
l’estadístic català.
Les diferents fórmules de càlcul per cada un dels apartats són les següents3:
Impacte econòmic indirecte respecte la producció:
Impacte econòmic indirecte respecte el valor afegit:
Impacte econòmic indirecte respecte la ocupació:
2 Si al finalitzar l'estudi es disposa de les noves taules Input Output actualitzades des de Idescat es procedirà a incorporar-les en l'estudi. En cas contrari
es treballarà amb les actuals publicacions 3 Metodologia de càlcul ja present en publicacions com les de Tyrrell i Ismail (2005); Ramirez, Ordoñez i Rueda (2007) o Corral, Puigví i Ferrer (2009), al analitzar l’impacte econòmic en esdeveniments.
17
També es procedeix a introduir diferents ratios que ens ajudin a entendre la
importància dels esdeveniments analitzats a la Bisbal d'Empordà. Els diferents ratios
utilitzats són:
Llocs de treball generats per cada 10.000 € invertits per part de l’ajuntament en
concepte de subvenció.
Rendibilitat econòmica generada per inversió ajuntament en activitat
econòmica.
Impacte econòmic generat per inversió pressupostaria, per cada euro invertit.
Eficiència pressupostària.
18
3.- ANÀLISI DE RESULTATS
3.1.- RESULTATS IMPACTE ECONÒMIC
El primer element d'anàlisi dels resultats d'impacte econòmic, està contextualitzat a
l'origen dels assistents a la fira. En el gràfic mostrat a continuació es pot apreciar la
seva distribució:
Gràfic 1: distribució origen assistents
A les dades recollides gràficament, es pot apreciar com hi ha dos valors que configuren
el gruix de les persones que van assistir a la fira, com són el públic local i el que seria
l’entorn directe ( mateixa província). Les dades mostren un lleuger predomini del
públic local, que assoleix el 44 % dels valors. El que seria la part corresponent als
forans, aquests representen entorn del 18 % de les persones assistents a la fira.
Resulta també pertinent observar el nombre de persones segons orígens sense
categoritzar aquestes. S’ha de tenir en compte que s’han identificat fins a un total de
106 procedències diferents. En la taula mostrada a continuació es poden observar els
diferents orígens, recollint només aquells que s’ha trobat mes de dos unitats
d’enquestats que corresponien a aquell origen.
44%
38%
18%
Local
Entorn directe
Foràni
19
Població origen Nombre de persones identificades
La Bisbal 212 43,7%
Girona 42 8,7%
Barcelona 26 5,4%
Palafrugell 15 3,1%
Cruïlles 11 2,3%
Torroella 8 1,6%
Figueres 6 1,2%
Parlavà 6 1,2%
Celrà 5 1,0%
Corçà 4 0,8%
Fonteta 4 0,8%
Salt 4 0,8%
Banyoles 3 0,6%
Casavells 3 0,6%
Cassa De La Selva 3 0,6%
Flaçà 3 0,6%
Follarac 3 0,6%
Lleida 3 0,6%
Olot 3 0,6%
Palamós 3 0,6%
Sabadell 3 0,6%
Vulpellac 3 0,6%
Aiguaviva 2 0,4%
Badalona 2 0,4%
Begur 2 0,4%
Bordils 2 0,4%
Calonge 2 0,4%
Granollers 2 0,4%
Llofriu 2 0,4%
Mollet del Vallès 2 0,4%
Monells 2 0,4%
Montmeló 2 0,4%
Pals 2 0,4%
Sant Cugat del Vallès
2 0,4%
Sant Julia De Ramis
2 0,4%
Ullastret 2 0,4%
Verges 2 0,4%
Vic 2 0,4%
Vilabertran 2 0,4%
Vilassar De Mar 2 0,4%
Altres 76 15,7%
20
Si el primer element per fixar l'impacte econòmic està fonamentat en els orígens del
públic assistent, el segon està directament relacionat amb la seva despesa mitjana. En
el quadre mostrat a continuació es pot apreciar-ne la seva estructura:
Despesa mitjana
Mitjana 20,86 €
Desviació estàndard 15,88 €
Es visualitza clarament com la mitjana es situa en valors pròxims a una despesa per
persona de 20 €, amb una desviació estàndard que es situaria entorn dels 15 €, essent
aquest un valor no especialment elevat. Això doncs ens porta a visualitzar una despesa
amb una variabilitat elevada, tal i com es pot observar en el següent gràfic.
Gràfic2: Despesa per persona, sèrie d'enquestats
En aquest s'aprecien com hi ha forces valors situats en la franja de despesa de 20-40. El
primer quartil, el que tindria les despeses entorn a 10 €, també té un important
nombre de valors que s'hi concentren. Els valors de despesa inferiors a 10 €,
acostumen a coincidir amb els registres de població local, i els casos en que es detecta
0
20
40
60
80
100
120
140
21
una major despesa són forans, i en la major part de casos coincideix en aquelles
persones que han realitzat pernoctació vinculada a l'esdeveniment.
En la línia de les dades relatives a la pernoctació, cal assenyalar que en els casos en que
s'ha detectat, aquesta ha estat realitzada al mateix municipi, detectant 5 dels 6 casos
pernoctacions en establiments de la Bisbal, i sols un cas amb allotjament a un altre
població, en concret a Torroella. Malgrat això, l'impacte en l'allotjament es força
residual, situant-se en només un 1,3 % dels casos la generació de pernoctacions
vinculades a la Fira del Circ al Carrer.
Analitzant doncs el perfil de despesa que es realitza a la fira, cal focalitzar la mirada en
saber si es realitzen compres de productes a la Bisbal. En aquest sentit, es qüestionava
a les diferents persones enquestades al respecte, obtenint un resultat del 82% de
respostes negatives, i per tant de no realització de compres. Per tant, sols el 18% dels
enquestats manifestava que havia realitzat o realitzaria algun tipus de compra a la
població. En relació a quin tipus de compra es realitzaria, les respostes són les
recollides al següent gràfic.
Gràfic 3: Tipologia de compra realitzada a la Bisbal
Com es pot apreciar, el sector agroalimentari és el principal beneficiat de les compres
realitzades, amb prop del 36 % dels casos. Si bé la categoria altres representa també
un important valor(30%), el més destacable és el baix resultat obtingut en la categoria
36%
30%
18%
16%
Agroalimentari
Altres
Tèxtils
Ceràmica
22
de ceràmica, que malgrat ser un dels productes icònics de la Bisbal, no es converteix en
un eix de l'activitat de compres al municipi.
En relació a la despesa feta amb marxandatge de la pròpia fira, s’ha obtingut uns
percentatges lleugerament superiors a la compra de productes de la Bisbal, que es
situa en un 23 % de compra de marxandatge, i per tant 5 punts superior respecte a la
compra de producte en negocis del municipi.
El següent element lligat al comportament del consumidor i la despesa, està relacionat
amb la despesa en restauració. Els diferents enquestats eren qüestionats respecte a la
realització d’àpats fora del domicili habitual, en un bar o restaurant de la vila. La
mitjana obtinguda ha estat de 1,05 àpats, fet que ens situa amb un important nombre
de menjars relacionats amb la Fira del Circ al Carrer. Si prenem en consideració les
dades d’assistència (mostrades a continuació) obtenim que s’han realitzat prop de
30.000 serveis vinculats al festival a la Bisbal.
La següent dada necessària per a la determinació de l'impacte econòmic, és fixar quin
ha estat el nombre de persones que han assistit a la fira. Fixar donant una fiabilitat
absoluta a alguna font de fixació del nombre de persones assistents, és impossible,
doncs tots els mètodes presenten un biaix. Per aquest motiu, el nombre de persones
assistents es fixa mitjançant diferents fonts d'informació i metodologies.
Valoració guàrdia urbana: 30.000 persones.
Valoració feta per polígons i imatges: 26.200 persones.
Valoració extrapolació assistents espectacles de pagament: 4.947 persones,
extrapolació corregida fixada en 19.230 persones.
La ponderació de les diferents fonts, fan fixar l'afluència de públic a la fira en persones.
Per tant, entrant la informació al software anteriorment indicat de monitorització
d'impacte econòmic, els resultats obtinguts són els següents en relació al quadre
resum:
23
Despesa per persona 20,86 €
Nombre d'assistents 25.113 ( no condicionat )
Pressupost esdeveniment 121.700 €
Aportació econòmica ajuntament 27.786 €
Origen assistents: Població local 10.798 ( 44% ) ( no condicionat )
Origen assistents: Població entorn directe 9.543 ( 38 % ) ( no condicionat )
Origen assistents: Població foranis 4.771 ( 19% ) ( no condicionat )
Impacte en mitjans 95.508 €
Els elements lligats a l'impacte en mitjans, es fixen en base al recull de clipping de
premsa, i que per tant estan fixats en base a la presencia en comunicació no
pressupostada.
Aquests elements ens porten a fixar l'impacte econòmic que té la Fira del Circ al Carrer
de la Bisbal d'Empordà tal i com recull la següent taula.
Impacte Econòmic Directe 442.099 €
Impacte econòmic respecte valor afegit 349.258 €
Impacte en l'ocupació (llocs de treball) 8,09
Impacte econòmic indirecte 196.292 €
Impacte econòmic respecte valor afegit 156.070 €
Impacte en l'ocupació (llocs de treball) 3,59
Total impacte econòmic 638.391 €
Impacte econòmic respecte valor afegit 504.329 €
Impacte en l'ocupació (llocs de treball) 11.68
Indicadors de l'Activitat
Llocs de treball generats per cada 10.000 € invertits
ajuntament
4,2
Impacte econòmic generat per inversió municipal,
per cada euro invertit
22,9 €
Dependència aportació municipal del pressupost 38%
Eficiència pressupostària 5,25 €
24
El primer element d'anàlisi, es que estem en un impacte econòmic positiu de la fira en
la població, amb un impacte econòmic directe que ratlla els 500.000 €. Així doncs,
estem davant d’uns resultats que són clarament positius per a la població, i que tenen
una incidència econòmica clarament positiva.
Aquest impacte té un elevat component d’activitat en valor afegit, que estaria pròxim
als 400.000 €, generant 8,09 llocs de treball equivalents anual per a la població. Si
visualitzem les dades en el que seria el total d’’impacte econòmic, aquestes
ascendeixen fins a mes de 600.000 €, amb quasi 12 llocs de treball equivalents anuals
generats.
Pel que fa als indicadors, aquests són especialment positius en relació a la despesa feta
des del consistori municipal. Estem davant de bons resultats davant de la generació de
llocs de treball, amb un cost estimat per lloc inferior als 2.500 €, i un impacte econòmic
per inversió municipal que escala fins als 22,9 € d’impacte per cada euro que s’ha
invertit. En quant a l’eficiència pressupostària de l’esdeveniment, estem davant de
valors propis de festivals que tenen aquesta envergadura i generen aquest perfil
d’impacte econòmic.
25
3.2.- RESULTATS PERFIL DEL CONSUMIDOR
Un altre focus important per analitzar l'esdeveniment, és observar quin és el perfil del
consumidor i com es comporta aquest. Ressenyar que es tracta de valors que en molts
casos expliquen els resultats de l'impacte econòmic, però bàsicament el que fan es
complementar-ne el seu anàlisi.
El primer dels elements a analitzar, és en relació a l'edat del públic assistent.
Edat
Mitjana 41,1
Desviació estàndard 11,3
Com podem observar, la mitjana d'edat és la d'un públic madur, amb una edat entorn
als 40. En aquest sentit indicar que la desviació no es especialment elevada, i per tant
(visualitzat clarament en el següent gràfic), les dades estan força agrupades. Això
mostra doncs un segment en relació a l'edat molt concret i específic, on la dada més
destacable és la baixa presència de valors que estarien associats a població més jove o
inferior a 30 anys.
Gràfic 4: Edats dels enquestats
0
10
20
30
40
50
60
70
80
26
Aquest gràfic i estructuració de les edats dels assistents, guarda una estreta relació
amb la tipologia de la unitat de consum. En aquest sentit, es especialment rellevant
que trobem el valor predominant en el públic familiar, que supera el llindar de la
meitat dels assistents, situant-se en pràcticament el 53 % del públic. El segment de
grups d’amics també representa un valor especialment elevat, essent més d’una
quarta part dels valors, i representant el 26,3 % dels resultats. En perfil de públic en
parella té una presencia menor a la fira, amb sols el 16,% dels casos, i els valors de
persones que la visiten soles o en altres perfils d’unitat, són baixos i es situen entorn al
5 % conjuntament.
Gràfic 5: Perfil unitat de consum
El perfil de la unitat guarda una especial relació amb el nombre de persones que la
configuren. Aquest perfil familiar fa doncs que la mitjana es situï en 3,8 persones per
unitat, amb una variació estàndard elevada, que es situa en poc més de 2 persones.
Aquest fet està altament condicionat per el perfil de grups d'amics, que tenen una
mitjana de valors que escala fins a les 4,9 persones.
El següent element a tenir present és com s'han assabentat de la fira. En els resultats
obtinguts trobem un biaix molt important, doncs un 66% del públic ho coneix de cada
any i la gent que ho coneix fruit de la repetició. Això ens indica uns índex de
fidelització molt elevats. Aquesta dada guarda especial relació amb la pregunta feta de
52,9%
26,3%
15,6%
3,5% 1,7%
Família
Amics
Parella
Sol
Altres
27
les vegades que ha assistit al festival. Els resultats obtinguts ens situen en una mitjana
de 9,9 anys; amb una forta desviació estàndard de 7,8. Per tant, estem amb un gruix
important de fidelització de públic assistent i de repetició elevada. Per tal doncs de
poder visualitzar les dades sense tenir la distorsió d'aquell públic més de repetició i
fidelitzat, s'ha filtrat sense tenir els valors relatius a aquest públic, identificant només
aquells que assisteixen per primera o segona vegada.
Gràfic 6: Com han conegut el festival filtrat sense repetició
Observant les dades aquestes ens mostren clarament com el prescriptor és el principal
captador de nous públics, on el 54 % ho fan recomanats per un amic. També destaca
l'important paper de les xarxes socials en la captació de nous públics, amb el 15% dels
casos. En destaca en negatiu el pobre paper que tenen els mitjans de promoció
tradicionals en la captació de nous públics, on si sumem els cartells publicitaris, els
anuncis i la premsa escrita, tots junts assoleixen només el 12 % dels valors.
Aquest perfil de repetició, ens condiciona clarament els resultats de com han conegut
el festival. En el gràfic següent es pot apreciar com es reparteix, i novament,
pràcticament el 80% dels valors es situen en que ho coneixen de cada any. El segon
54%
15%
7%
5%
2%
9%
4% 3%
Amics
Xarxes socials
Cartells publicitaris
Cap (hi he anat a parar casualment)
Anuncis (premsa,radio)
Ho conec de cada any
Altres
Premsa escrita
28
valor, ja molt llunyanament, estaria en els amics com a principal font en la que s'han
assabentat del festival. Aquestes dades, poden ser interpretades de diferents maneres,
però podrien indicar certs problemes de comunicació i capacitat per atraure nou públic
cap a la fira.
Pel que fa al seu comportament a dins de la Fira de Circ al Carrer s'observa un elevat
índex de repetició en relació als dies en que hi assisteix, amb una mitjana situada en
2,01 dies, i per tant, un públic que repeteix en la mateixa proposta anual. Aquesta
repetició dins del mateix festival fa que els valors relatius a nombre d'espectacles
vistos sigui especialment elevada, tal i com recull la taula mostrada a continuació.
Nombre espectacles
Mitjana 5,4
Desviació estàndard 3,2
En aquesta podem doncs apreciar com el nombre d'espectacles supera clarament els 5
espectacles, amb una concentració relativament alta de les dades, amb 3,2 de
desviació.
Resulta també rellevant observar els valors relatius als espectacles de pagament. En
aquest cas trobem el següent quadre.
Espectacles de pagament
Mitjana 0,52
Desviació estàndard 0,73
En aquest trobem que hi ha un important nombre de persones que assisteixen a
espectacles de pagament, amb una mitjana lleugerament superior a mig espectacle
per persona. Els resultats però de la desviació estàndard ens mostren que les dades
estan relativament separades. Al treballar les dades i observar quantes persones
assisteixen a espectacles de pagament i quantes no, obtenim el resultat que un 43% de
les persones assisteixen a espectacles de pagament. Per tant, estem amb valors elevats
d'assistència a espectacles d'aquestes característiques.
29
El següent element de comportament és en relació amb els espectacles a les terrasses
que es realitzen en el marc del festival.
Gràfic 7: Assistència a espectacles de les terrasses
Com s'ha pogut apreciar, la major part del públic manifesta que no hi assisteix, situant
aquest valor en un 61 % dels casos, respecte el 39% restant que si que ha vist algun
d'aquests espectacles.
Finalment, en qüestionar en un escalat likert 1-10 com condiciona el Festival del Circ a
la seva activitat de la jornada, ens trobem amb valors elevats amb una mitjana de 8,5.
En aquest sentit senyalar que ens trobem amb un predomini de valor 10, en que el
festival és la principal motivació de la seva activitat. En canvi, ens trobem en alguns
casos de valors 0, que coincideixen amb els que manifestaven que havien anat a parar
causalment a la fira.
61%
39%
No
Si
30
3.3.- RESULTATS DE SATISFACCIÓ
En relació a la satisfacció, ja es pot intuir resultats positius, doncs estem amb un
comportament de públic altament fidelitzat, i convertit en molts casos en prescriptor
del mateix festival.
Per mesurar la satisfacció s'ha utilitzat el Net Promotore Score (NPS). Aquest indicador
pregunta per la valoració del festival i recomanació d’aquest a una tercera persona.
Estem novament amb una escala likert 1-10. El valor obtingut en aquest indicador és
de 8,56. Aquest és un valor positiu, que ens situa en un bon índex de satisfacció vers
el festival. En el gràfic mostrat a continuació, es pot apreciar els resultats obtinguts en
aquest indicador, on ja a simple vista trobem que la principal concentració de valors es
situa en l' interval 8-10.
Gràfic 12: Resultats individuals del NPS
En l’anàlisi de l’indicador, només aquells valors situats per sobre o igual de 8 són els
que es poden convertir en prescriptors de l’activitat i en faran difusió en els seus
entorns. En el cas concret, trobem que el 91% dels valors es situen en aquesta franja.
Aquest és un valor especialment important i destacable, que situa el resultat de
l'indicador en la mateixa lògica que trobem en altres preguntes com la fidelització o la
manera en com han conegut el festival. També és important la quasi absència de
0
2
4
6
8
10
12
31
prescriptors negatius (aquells amb valors inferiors a 4), on només es detecta un
subjecte que actuarà com a tal.
Per tant, les dades de NPS són molt positives a nivells de satisfacció i valoració de la
XXI Fira de Circ al Carrer.
32
4.- VALORACIÓ
Un cop visualitzats els resultats de l’impacte econòmic, del perfil del consumidor i de la
satisfacció del festival, es poden treure diferents conclusions o valoracions.
La primera i més important, i que està fora de qualsevol dubte, es que la Fira de Circ al
Carrer és un festival amb un impacte molt positiu a La Bisbal d’Empordà. Aquest doncs
és el marc genèric d’anàlisi del que ha passat, i que ens mostra doncs un resultat
extremadament positiu per a la fira.
En aquesta mateixa línia d’indicadors en positiu, considerem que cal remarcat els
següents valors:
1. Impacte econòmic directe positiu en valors molt significatius, assolint quasi un
impacte econòmic total de 650.000 €, i que per tant té una incidència evident i
positiva en el municipi.
2. Aquest impacte es trasllada a la generació de llocs de treball, on trobem un
impacte total en l'ocupació entorn als 12 llocs de treball generats.
3. L'impacte en publicity també és positiu, i es tracta d'una imatge projectada
complementària a la imatge de La Bisbal d'Empordà.
4. En relació als indicadors d'eficiència ens trobem amb resultats positius,
especialment en analitzar la rendibilitat que suposa l'esdeveniment en relació a
la inversió municipal realitzada.
5. Pel que fa al perfil del públic és destacable l'elevat grau de satisfacció visualitzat
en els valors del NPS. Aquest element positiu s'acaba traslladant en altres
indicadors com:
Coneixement del festival per repetició i important presència també
del prescriptor.
Elevades taxes de repetició al festival, generant un públic amb una
mitjana de més de 9 festivals viscuts.
33
6. Una elevada participació del públic assistent en el festival, amb una mitjana
superior als dos dies d'assistència i més de 5 espectacles vistos. També amb
una bona predisposició a realitzar espectacles de pagament.
Per tant, les dades que tenim són extremadament positives en tots els seus indicadors.
Únicament es podria parlar de dada a millorar en relació a l'origen del públic assistent i
la generació d'un major impacte de pernoctacions. Cal indicar que per les dates de
realització del festival i la situació geoestratègica de la Bisbal, es podria esperar un
major pes del públic forani, i per tant cal repensar els mecanismes de comunicació
amb aquest segment. Segment especialment atractiu per la major despesa per persona
que realitza.
