Yo conozo mi herencia 2014

26
“YO CONOZCO MI HERENCIA, ¿Y TÚ? CURSO 2013/2014 CLITEMNESTRA: La mujer que toma el papel que la sociedad otorga tradicionalmente al varón. · Esquilo, Orestíada. 458 a.C.: trilogía que trata la concatenación de asesinatos producida en la familia de los Atridas. También trataron la historia de los Atridas Sófocles y Eurípides en tragedias que hemos conservado hasta nuestros días. · Esposa de Agamenón y madre de Electra, Orestes e Ifigenia. Asesina a Agamenón y, por venganza, Orestes le da muerte. · Paradigma de la mujer que toma el papel que la sociedad otorga tradicionalmente al varón: reivindicación del lugar de la mujer en la sociedad. 1. ESQUILO, Agamenón, (Texto griego: Eschilo, Orestea (intr. V. Di Benedetto, trad.ed. not.: E. Medda, l. Batezzato, Maria Pia Pattoni, Milan, 1997; Traducción: B. Perea Morales, 2000) · vv. 859-865; 887-894: Κλ. […] μαθοῦσ᾽, μαυτῆς δύσφορον λέξω βίον τοσόνδ᾽ ὅσον περ οὗτος ἦν ὑπ᾽ Ἰλίῳ. 860 τὸ μὲν γυναῖκα πρῶτον ἄρσενος δίχα ἧσθαι δόμοις ἔρημον ἔκπαγλον κακόν, πολλὰς κλύουσαν κληδόνας παλιγκότους: καὶ τὸν μὲν ἥκειν, τὸν δ᾽ ἐπεσφέρειν κακοῦ κάκιον ἄλλο πῆμα, λάσκοντας δόμοις. 865 […] μοιγε μὲν δὴ κλαυμάτων ἐπίσσυτοι πηγαὶ κατεσβήκασιν, οὐδ᾽ ἔνι σταγών. ἐν ὀψικοίτοις δ᾽ μμασιν βλάβας ἔχω τὰς μφί σοι κλαίουσα λαμπτηρουχίας 890 ἀτημελήτους αἰέν. ἐν δ᾽ ὀνείρασιν λεπταῖς ὑπαὶ κώνωπος ἐξηγειρόμην ῥιπαῖσι θωύσσοντος, μφί σοι πάθη ὁρῶσα πλείω τοῦ ξυνεύδοντος χρόνου. Profa.: Núria Llagüerri 1 IES MOIXENT/IES ARABISTA RIBERA (Carcaixent)

description

Antología de textos para trabajar en el aula la Recepción de la Tragedia Griega: Tragediógrafos atenieneses, Ovidio, Séneca, Salvador Espriu, Marguerite Yourcenar, Biel Mesquida

Transcript of Yo conozo mi herencia 2014

Page 1: Yo conozo mi herencia 2014

“YO CONOZCO MI HERENCIA, ¿Y TÚ? CURSO 2013/2014

!CLITEMNESTRA: La mujer que toma el papel que la sociedad otorga tradicionalmente al

varón.

· Esquilo, Orestíada. 458 a.C.: trilogía que trata la concatenación de asesinatos producida en la

familia de los Atridas. También trataron la historia de los Atridas Sófocles y Eurípides en tragedias

que hemos conservado hasta nuestros días.

· Esposa de Agamenón y madre de Electra, Orestes e Ifigenia. Asesina a Agamenón y, por

venganza, Orestes le da muerte.

· Paradigma de la mujer que toma el papel que la sociedad otorga tradicionalmente al varón:

reivindicación del lugar de la mujer en la sociedad.

!1. ESQUILO, Agamenón, (Texto griego: Eschilo, Orestea (intr. V. Di Benedetto, trad.ed. not.:

E. Medda, l. Batezzato, Maria Pia Pattoni, Milan, 1997; Traducción: B. Perea Morales, 2000)

!· vv. 859-865; 887-894:

Κλ. […] µαθοῦσ᾽, ἐµαυτῆς δύσφορον λέξω βίον

τοσόνδ᾽ ὅσον περ οὗτος ἦν ὑπ᾽ Ἰλίῳ. 860

τὸ µὲν γυναῖκα πρῶτον ἄρσενος δίχα

ἧσθαι δόµοις ἔρηµον ἔκπαγλον κακόν,

πολλὰς κλύουσαν κληδόνας παλιγκότους:

καὶ τὸν µὲν ἥκειν, τὸν δ᾽ ἐπεσφέρειν κακοῦ

κάκιον ἄλλο πῆµα, λάσκοντας δόµοις. 865

[…]

ἔµοιγε µὲν δὴ κλαυµάτων ἐπίσσυτοι

πηγαὶ κατεσβήκασιν, οὐδ᾽ ἔνι σταγών.

ἐν ὀψικοίτοις δ᾽ ὄµµασιν βλάβας ἔχω

τὰς ἀµφί σοι κλαίουσα λαµπτηρουχίας 890

ἀτηµελήτους αἰέν. ἐν δ᾽ ὀνείρασιν

λεπταῖς ὑπαὶ κώνωπος ἐξηγειρόµην

ῥιπαῖσι θωύσσοντος, ἀµφί σοι πάθη

ὁρῶσα πλείω τοῦ ξυνεύδοντος χρόνου.

!!

Profa.: Núria Llagüerri �1IES MOIXENT/IES ARABISTA RIBERA (Carcaixent)

Page 2: Yo conozo mi herencia 2014

“YO CONOZCO MI HERENCIA, ¿Y TÚ? CURSO 2013/2014

!CLITEMNESTRA: No voy a contarte algo aprendido de otras personas, sino las penas de mi

propia vida, mientras él estaba al pie de Ilión.

En primer lugar, que una mujer se quede en su casa, lejos de su hombre, es una terrible desgracia.

Oye continuamente rumores malignos: apenas ha llegado uno cuando otro trae un sufrimiento más

grave que el anterior, todos diciendo a gritos desgracias para su casa. […]

Las fuentes del llanto que otrora manaban como torrentes, se me han secado. Ya no me queda ni

una sola gota. Tengo enfermos mis ojos de acostarme al amanecer, por pasarme la noche llorando

el que la antorcha que me había de anunciar tu regreso jamás encendiera. De mis sueños me

despertaba con el leve vuelo de un ruboroso mosquito, mientras veía en mis pesadillas en torno a ti

un mayor número de sufrimientos de los que cabía en el tiempo que estaba dormida.

!· vv. 1372-1407:

Κλ. πολλῶν πάροιθεν καιρίως εἰρηµένων

τἀναντί᾽ εἰπεῖν οὐκ ἐπαισχυνθήσοµαι.

πῶς γάρ τις ἐχθροῖς ἐχθρὰ πορσύνων, φίλοις

δοκοῦσιν εἶναι, πηµονῆς ἀρκύστατ᾽ ἂν 1375

φράξειεν, ὕψος κρεῖσσον ἐκπηδήµατος;

ἐµοὶ δ᾽ ἀγὼν ὅδ᾽ οὐκ ἀφρόντιστος πάλαι

νείκης παλαιᾶς ἦλθε, σὺν χρόνῳ γε µήν:

ἕστηκα δ᾽ ἔνθ᾽ ἔπαισ᾽ ἐπ᾽ ἐξειργασµένοις.

οὕτω δ᾽ ἔπραξα, καὶ τάδ᾽ οὐκ ἀρνήσοµαι: 1380

ὡς µήτε φεύγειν µήτ᾽ ἀµύνεσθαι µόρον,

ἄπειρον ἀµφίβληστρον, ὥσπερ ἰχθύων,

περιστιχίζω, πλοῦτον εἵµατος κακόν.

παίω δέ νιν δίς: κἀν δυοῖν οἰµωγµάτοιν

µεθῆκεν αὑτοῦ κῶλα: καὶ πεπτωκότι 1385

τρίτην ἐπενδίδωµι, τοῦ κατὰ χθονὸς

Διὸς νεκρῶν σωτῆρος εὐκταίαν χάριν.

οὕτω τὸν αὑτοῦ θυµὸν ὁρµαίνει πεσών:

κἀκφυσιῶν ὀξεῖαν αἵµατος σφαγὴν

βάλλει µ᾽ ἐρεµνῇ ψακάδι φοινίας δρόσου, 1390

χαίρουσαν οὐδὲν ἧσσον ἢ διοσδότῳ Profa.: Núria Llagüerri �2IES MOIXENT/IES ARABISTA RIBERA (Carcaixent)

Page 3: Yo conozo mi herencia 2014

“YO CONOZCO MI HERENCIA, ¿Y TÚ? CURSO 2013/2014

!γάνει σπορητὸς κάλυκος ἐν λοχεύµασιν.

ὡς ὧδ᾽ ἐχόντων, πρέσβος Ἀργείων τόδε,

χαίροιτ᾽ ἄν, εἰ χαίροιτ᾽, ἐγὼ δ᾽ ἐπεύχοµαι.

εἰ δ᾽ ἦν πρεπόντων ὥστ᾽ ἐπισπένδειν νεκρῷ, 1395

τῷδ᾽ ἂν δικαίως ἦν, ὑπερδίκως µὲν οὖν.

τοσῶνδε κρατῆρ᾽ ἐν δόµοις κακῶν ὅδε

πλήσας ἀραίων αὐτὸς ἐκπίνει µολών.

Χορ. θαυµάζοµέν σου γλῶσσαν, ὡς θρασύστοµος,

ἥτις τοιόνδ᾽ ἐπ᾽ ἀνδρὶ κοµπάζεις λόγον. 1400

Κλ. πειρᾶσθέ µου γυναικὸς ὡς ἀφράσµονος:

ἐγὼ δ᾽ ἀτρέστῳ καρδίᾳ πρὸς εἰδότας

λέγω: σὺ δ᾽ αἰνεῖν εἴτε µε ψέγειν θέλεις

ὅµοιον. οὗτός ἐστιν Ἀγαµέµνων, ἐµὸς

πόσις, νεκρὸς δέ, τῆσδε δεξιᾶς χερὸς 1405

ἔργον, δικαίας τέκτονος. τάδ᾽ ὧδ᾽ ἔχει.

CLITEMNESTRA: No sentiré vergüenza de decir lo contrario de lo que he dicho antes según era

oportuno, pues, al andar tramando acciones hostiles contra unos enemigos que tienen apariencia

de ser amigos, ¿cómo se les podría tender una trampa con mayor altura que la medida de su salto?

Sí. Con el tiempo acabó por llegarme este combate que yo tenía meditado desde antiguo, debido a

una vieja querella.

Aquí estoy en pie, donde yo he herido, junto a lo que ya está realizado. Lo hice de modo - no voy a

negarlo - que no pudiera evitar la muerte sin defenderse. Lo envolví en una red inextricable, como

para peces: un suntuoso manto pérfido. Dos veces lo herí, y con dos gemidos dobló sus rodillas.

Una vez caído, le di el tercer golpe, como ofrenda de gracias al Zeus subterráneo salvador de los

muertos. De esta manera, una vez caído, fue perdiendo el calor de su corazón y exhalando en su

aliento con ímpetu la sangre al brotar del degüello. Me salpicaron las negras gotas del sangriento

rocío, y no me puse menos alegre que la sementera de trigo cuando empieza a brotar con la lluvia

que Zeus concede.

Así están las cosas, venerable asamblea de argivos aquí presente. Podéis alegrados, si esto os

causa alegría, que yo me glorío. Si estuviera bien y se pudieran hacer libaciones por un cadáver,

aquí sería justo, más que justo, en verdad. ¡Tan graves son los malditos crímenes de que éste en

casa llenó la cráter que él personalmente ha apurado al volver! Profa.: Núria Llagüerri �3IES MOIXENT/IES ARABISTA RIBERA (Carcaixent)

Page 4: Yo conozo mi herencia 2014

“YO CONOZCO MI HERENCIA, ¿Y TÚ? CURSO 2013/2014

!CORIFEO: ¡Nos asombra tu lengua! ¡Cuán audaz al jactarte con ese lenguaje junto al cadáver de

tu marido!

CLITEMNESTRA: Intentáis sorprenderme, como si yo fuera una mujer irreflexiva. Pero yo os

hablo con intrépido corazón - lo sabéis muy bien -, me da igual que quieras elogiarme o

censurarme. Éste es Agamenón, mi esposo, per cadáver. Obra es ello de esta diestra mano, un justo

artífice. Esto es así.

!· vv. 1412-1425; 1431-1435:

Κλ. νῦν µὲν δικάζεις ἐκ πόλεως φυγὴν ἐµοὶ

καὶ µῖσος ἀστῶν δηµόθρους τ᾽ ἔχειν ἀράς,

οὐδὲν τότ᾽ ἀνδρὶ τῷδ᾽ ἐναντίον φέρων:

ὃς οὐ προτιµῶν, ὡσπερεὶ βοτοῦ µόρον, 1415

µήλων φλεόντων εὐπόκοις νοµεύµασιν,

ἔθυσεν αὑτοῦ παῖδα, φιλτάτην ἐµοὶ

ὠδῖν᾽, ἐπῳδὸν Θρῃκίων ἀηµάτων.

οὐ τοῦτον ἐκ γῆς τῆσδε χρῆν σ᾽ ἀνδρηλατεῖν,

µιασµάτων ἄποιν᾽; ἐπήκοος δ᾽ ἐµῶν 1420

ἔργων δικαστὴς τραχὺς εἶ. λέγω δέ σοι

τοιαῦτ᾽ ἀπειλεῖν, ὡς παρεσκευασµένης

ἐκ τῶν ὁµοίων χειρὶ νικήσαντ᾽ ἐµοῦ

ἄρχειν: ἐὰν δὲ τοὔµπαλιν κραίνῃ θεός,

γνώσῃ διδαχθεὶς ὀψὲ γοῦν τὸ σωφρονεῖν. 1425

[…]

καὶ τήνδ᾽ ἀκούεις ὁρκίων ἐµῶν θέµιν:

µὰ τὴν τέλειον τῆς ἐµῆς παιδὸς Δίκην,

Ἄτην Ἐρινύν θ᾽, αἷσι τόνδ᾽ ἔσφαξ᾽ ἐγώ,

οὔ µοι φόβου µέλαθρον ἐλπὶς ἐµπατεῖ,

CLITEMNESTRA: Dictas ahora como sentencia mi destierro de la ciudad, el odio de los

ciudadanos y maldiciones a gritos del pueblo; pero no te enfrentaste antaño a este hombre que, sin

darle importancia, como si se tratara de matar una res entre los rebaños de hermoso vellón,

cuando superabundan las ovejas, sacrificó a su propia hija, mi parto más querido, como remedio

!Profa.: Núria Llagüerri �4IES MOIXENT/IES ARABISTA RIBERA (Carcaixent)

Page 5: Yo conozo mi herencia 2014

“YO CONOZCO MI HERENCIA, ¿Y TÚ? CURSO 2013/2014

!contra los vientos de Tracia. ¿No hubieras debido desterrar a ése de este país en expiación de su

crimen?

En cambio, al oír mis acciones, eres un juez severo. Pero te digo que así me amenaces, porque de

igual modo estoy preparada para que impongas sobre mí tu poder, si llegas a vencer con tu brazo.

Pero si la deidad decide lo contrario, vas a aprender, aunque tarde, a ser prudente, porque voy a

enseñártelo.

[…]

También vas a oír el veredicto de mi juramento: ¡Por Justicia - la vengadora de mi hija - por Ate y

Erinis, en cuyo honor degollé a ése, no abrigues la esperanza de que el miedo vaya a poner su pie

en mi palacio […]

!2. SÉNECA, Agamenón (Texto latín: L. Annaeus Seneca, Tragoediae (ed. R. Peiper, G.

Richter), Teubner, 1921; Traducción: J. Luque Moreno, 2000)

!· vv. 131-144:

Clyt. Maiora cruciant quam ut moras possim pati;

flammae medullas et cor exurunt meum,

mixtus dolori subdidit stimulos timor,

invidia pulsat pectus; hinc animum iugo

premit cupido turpis et vinci vetat: 135

et inter istas mentis obsessae faces,

fessus quidem et devinctus et pessumdatus,

pudor rebellat. fluctibus variis agor,

ut cum hinc profundum ventus, hinc aestus rapit,

incerta dubitat unda cui cedat malo. 140

proinde omisi regimen e manibus meis:

quocumque me ira, qua dolor, quo spes feret,

hoc ire pergam; fluctibus dedimus ratem:

ubi animus errat, optimum est casum sequi.

CLITEMNESTRA: Demasiado grandes son mis tormentos como para que yo pueda soportar una

demora: las llamas me inflaman las entrañas y el corazón. Mezclado a mi dolor, me aguijonea el

temor. Los celos dan golpes a mi pecho. Profa.: Núria Llagüerri �5IES MOIXENT/IES ARABISTA RIBERA (Carcaixent)

Page 6: Yo conozo mi herencia 2014

“YO CONOZCO MI HERENCIA, ¿Y TÚ? CURSO 2013/2014

!De un lado, una vergonzosa pasión abruma mi alma con su yugo y no se deja vencer…y, en medio

de esas llamas que asedian mi espíritu, extenuado ciertamente y derrotado y abatido, mi pudor se

rebela.

Soy empujada por olas contrarias, lo mismo que, cuando al profundo mar intentan arrastrarlo de

un lado el viento, de otro, la marea, vacila la ola sin saber ante qué calamidad ceder.

Por eso he soltado de mis manos el timón: a donde quiera llevarme la ira, a donde el rencor, a

donde la esperanza, allí estoy dispuesta a ir. A las olas he encomendado mi barca: cuando el alma

se ha extraviado, lo mejor es dejarse guiar por el azar.

!· vv. 155-159:

Nvtr. At te reflectat coniugi nomen sacrum. 155

Clyt. Decem per annos vidua respiciam virum?

Nvtr. Meminisse debes sobolis ex illo tuae.

Clyt. Equidem et iugales filiae memini faces

et generum Achillem: praestitit matri fidem.

NODRIZA: Pero a ti debe volverte atrás el sagrado nombre del matrimonio.

CLITEMNESTRA: Después de diez años sola, ¿voy a tener consideración con mi hombre?

NODRIZA: Debes acordarte de la descendencia que tienes con él.

CLITEMNESTRA: Desde luego, y también me acuerdo de las antorchas nupciales de mi hija

(Ifigenia) y de mi yerno Aquiles.

!3. MARGUERITE YOURCENAR (1903-1987), Fuegos, 1957 (Traducción española: Emma

Calatayud, Madrid, 2002)

· “Clitemnestra o el crimen”, pp. 103-111.

!Sólo yo estuve con él en su época de dios. Era muy dulce para mí llevarle, en una bandeja grande de

cobre, el vaso de agua que derramaría en él sus reservas de frescor; era dulce para mí, en la ardiente

cocina, prepararle los platos que colmarían su hambre y alimentarían su sangre. Era mu dulce para

mí, entorpecida por el peso de la simiente humana, poner las manos sobre mi vientre hinchado

donde fermentaban mis hijos. Por la noche, cuando volvía de la caza, yo me arrojaba con alegría

sobre su pecho de oro. Pero los hombres no están hechos para pasar la vida calentándose las manos

al fuego del mismo hogar: partió hacia nuevas conquistas y me dejó allí, abandonada como una casa Profa.: Núria Llagüerri �6IES MOIXENT/IES ARABISTA RIBERA (Carcaixent)

Page 7: Yo conozo mi herencia 2014

“YO CONOZCO MI HERENCIA, ¿Y TÚ? CURSO 2013/2014

!enorme y vacía que oye latir un inútil reloj. El tiempo pasado lejos de él se perdía, gota a gota o a

chorros, como sangre desperdiciada, dejándome más pobre de porvenir cada día. […] Yo vigilaba en

lugar del mío los trabajos del campo y los caminos del mar; recogía las cosechas; mandaba clavar la

cabeza de los bandidos en el poste del mercado; utilizaba un fusil para dispararle a las cornejas;

azotaba los flancos de su yegua de caza azotaba los flancos de su yegua de caza con mis polainas de

tela parda. Poco a poco, yo iba ocupando el lugar del hombre que me faltaba y que me invadía.[…]

Una noche, el horizonte del Este empezó a arder tres horas antes de llegar la aurora. Troya ardía

[…] Al pasar por delante del espejo, me detuve a sonreír; de repente, me vi y al verme me di cuenta

de que tenía el pelo gris. […] En lugar de una mujer joven, el rey encontraría en la puerta a una

especie de cocinera obesa; la felicitaría por el buen estado de los corrales y bodegas; la felicitaría

por el buen estado de los corrales y bodegas: sólo podía esperar unos cuantos besos fríos. Si hubiera

tenido valor, me hubiese matado antes de que él llegara, para no leer en su rostro la decepción al

encontrarme ajada. Pero quería, al menos, verlo antes de morir. […] A su lado llevaba a la hechicera

que él había escogido como parte del botín, aun estando algo estropeada por los juegos de los

soldados. Era casi una niña; unos hermosos ojos oscuros le llenaban el rostro amarillento y tatuado

de cardenales. Él le acariciaba el brazo para que no llorase. […] Él también había cambiado.

Resoplaba al andar y su cuello enorme y colorado desbordaba del cuello de la camisa; su barba

teñida de rojo se perdía por entre los pliegues de su pecho. Era hermosos, sin embargo, pero

hermoso como un toro en lugar de serlo como un dios.[…] Él tenía por costumbre tomar un baño

caliente antes de irse a acostar. Subí a preparárselo: el ruido del agua que salía del grifo me permitía

llorar en voz alta. Calentábamos con leña el agua del baño; el hacha que utilizábamos para cortar los

troncos se hallaba tirada en el suelo; no sé por qué la escondí en el toallero. Durante un instante,

pensé en disponerlo todo para simular un accidente que no dejara huellas, de suerte que la lámpara

de petróleo cargara con las culpas. Pero yo quería obligarlo a mirarme de frente por lo menos al

morir: por eso lo iba a matar, para que se diera cuenta de que yo no era una cosa sin importancia

que se puede dejar o ceder al primero que llega. […] Entonces fue cuando le di el segundo golpe

que le cortó la frente en dos. Pero creo que ya estaba muerto: no era más que un pingajo blando y

caliente. Se habló de rojas oleadas: en realidad, sangró muy poco. Yo sangraba más cuando si a luz

a mis hijos.

!!!

Profa.: Núria Llagüerri �7IES MOIXENT/IES ARABISTA RIBERA (Carcaixent)

Page 8: Yo conozo mi herencia 2014

“YO CONOZCO MI HERENCIA, ¿Y TÚ? CURSO 2013/2014

!4. BIEL MESQUIDA (Castelló, 1946) , Els missatgers no arriben mai, Pollença, 2012, pp.

37-46: “Clitemnestra parla tota sola”:

!Si contés que m’enviares un missatger per entregar-te la nostra filla més bella, Ifigènia, perquè es

casés amb Aquil·les, i en lloc d’aixó la sacrificares a la deesa Àrtemis perquè et donés el vent

necessari per inflar les veles de les naus que et durien a Troia per salvar la bella Helena de les mans

de Paris, mentre jo em moria de dolor de mare traïda, també hi hauria gent que mormolaria que em

deixava dur per la invenció.

Si confessés l’existència d’una dona que porta deu anys esperant el retorn d’un home cruel i

aprofitat que creu que l’ambició i la guerra estan per damunt de l’amor, una dona que no s’atura de

fer voltes com una boja parlant, plorant i xisclant d’esma, dins aquest casalot dels Àtrides, desert i

luxós, amb les sales plenes de la teva absència, una obscuritat dura que se’m fica per tots els forats

del cos i no em deixa lloc per a cap lucidesa, també dirin que no dic la veritat.

[…]

Estic farta de fer voltes i voltes dins aquest palauot micènic, vell i polsós, que cau a trossos, entre

cortinatges arnats i salons buits, sense trobar ni un oratge de consol, ni una paraula de consol, ni una

paraula de compassió.

¡Ha! ¡Ha! ¡Ha! ¡Ha!

Sort que no he perdut el coratge que m’ensenyà la mare per poder enfrontar-me cada dia a tanta

maledicència i abjecció com envolten aquest palau mig enfonsat, on tothom ha perdut l’alegria.

[…]

Com no s’atura d’aparèixer el teu nom, Agamèmnon, en cada pas que faig, en cada pensament que

tinc, en cada instant que respiro.

Des que et vagi veure per mi no hi ha hagut més home que tu en tot l’univers.

[…]

¿Per que vares haver de partir amb tots els grec a la recerca d’Helena per més cosina teva que fos, si

tothom sabia que era una puta que enganyava al seu marit, el teu germà Menelau, amb qualsevol

que si le posés al davant?

[…]

¿O et deixares dur pel gust de la batalla, pel furor del combat, per sentir la pudor de la sang vessada

de l’enemic, per l’esplendor de la victòria?

Sí, no t’importava més que la victòria. Profa.: Núria Llagüerri �8IES MOIXENT/IES ARABISTA RIBERA (Carcaixent)

Page 9: Yo conozo mi herencia 2014

“YO CONOZCO MI HERENCIA, ¿Y TÚ? CURSO 2013/2014

!Vas ser capaç de sacrificar-hi la nostra filla gran, Ifigènia, per una absurda superstició.

¿Qué vols que en pensi?

Aquí va ser quan ja no et vaig sentir més com un céu, Agamèmnon, com aquell céu que vaig

descobrir després de l’horror, la fúria i la sang de la mort del meu primer marit que no estimava,

quan esdevingueres l’home de tots els meus desitjos.

[…]

I feres fermentar en el meu cos la vida dels fills: Ifigènia, Electra i Crisòtemis i Orestes.

I ara aquest dolor pastat de solitud, de temps, de llàgrimes, de rebolcar-me dins el mal que m’has fet

amb l’espasa de la mentida, de l’abandó i la falsedat.

Aquest dolor d’oblit que és la condició de la meva supervivència, ¿què més podria fer?

[…]

No dormia quan vaig sentir els crits dels sentinelles que anunciaven que Troia cremava iq eu un

vent fort portava cap a nosaltres les cendres d’aquell gran incendi.

Això volia dis que cada segon que passava, més t’acostaves, Agamèmnon, cap a Micenes, cap a la

teva llar, cap a mi.

Corria nerviosa, esbojarrada donant ordres a tort i a dret a criats, a dames, a cortesans, i de cop,

enmig d’aquell desori, vaig aturar-me davant el gran mirall de la sala vermella, em vaig veure i vaig

quedar paralitzada.

Aquells deu anys m’havien convertit en una dona lletja, vella, escorxada, rabiosa, malalta de

solitud.

[…]

Quan baixares del cotxe vaig comprovar, Agamèmnon, que tu tampoc eres el mateix: aquell greix al

coll, aquella panxa prominent, aquella esquena encorbada, aquella barba blanca, aquells cabells

esclarissats, aquell ofec quan pujaves els darrers esglaons no eren els d’un déu: ¡eres un vell!

I duies al teu costat, agafada del braç com a parella, la jove Cassandra de grans ulls negres, cabells

vermells i cos de nina.

Em besares amb fredor, em presentares la maleïda bruixa com si fos una noia òrfena que havies

recollit per caritat, saludares els teus fills de passada i te n’anares a descansar.

[…]

Vaig presidir els funerals com una reina, talment una estàtua de sal.

!!

Profa.: Núria Llagüerri �9IES MOIXENT/IES ARABISTA RIBERA (Carcaixent)

Page 10: Yo conozo mi herencia 2014

“YO CONOZCO MI HERENCIA, ¿Y TÚ? CURSO 2013/2014

!ANTÍGONA: La personificación del heroísmo femenino.

· Sófocles, ca. 442 a.C.

· Hija de Edipo y Yocasta. Hermana de Eteocles, Polinices e Ismene.

· Leyes no escritas vs. Leyes escritas.

!TEXTOS:

1. SÓFOCLES, Antígona (Texto griego: Sophoclis, Fabulae (ed. A.C. Pearson), Oxford, 1975;

Traducción: Assela Alamillo, 2000)

!· vv. 445-471:

Κρ. […] σὺ δ᾽ εἰπέ µοι µὴ µῆκος, ἀλλὰ συντόµως,

ᾔδησθα κηρυχθέντα µὴ πράσσειν τάδε;

Ἀν. ᾔδη: τί δ᾽ οὐκ ἔµελλον; ἐµφανῆ γὰρ ἦν.

Κρ. καὶ δῆτ᾽ ἐτόλµας τούσδ᾽ ὑπερβαίνειν νόµους;

Ἀν. οὐ γάρ τί µοι Ζεὺς ἦν ὁ κηρύξας τάδε, 450

οὐδ᾽ ἡ ξύνοικος τῶν κάτω θεῶν Δίκη

τοιούσδ᾽ ἐν ἀνθρώποισιν ὥρισεν νόµους.

οὐδὲ σθένειν τοσοῦτον ᾠόµην τὰ σὰ

κηρύγµαθ᾽, ὥστ᾽ ἄγραπτα κἀσφαλῆ θεῶν

νόµιµα δύνασθαι θνητὸν ὄνθ᾽ ὑπερδραµεῖν. 455

οὐ γάρ τι νῦν γε κἀχθές, ἀλλ᾽ ἀεί ποτε

ζῇ ταῦτα, κοὐδεὶς οἶδεν ἐξ ὅτου 'φάνη.

τούτων ἐγὼ οὐκ ἔµελλον, ἀνδρὸς οὐδενὸς

φρόνηµα δείσασ᾽, ἐν θεοῖσι τὴν δίκην

δώσειν: θανουµένη γὰρ ἐξῄδη, τί δ᾽ οὔ; 460

κεἰ µὴ σὺ προὐκήρυξας. εἰ δὲ τοῦ χρόνου

πρόσθεν θανοῦµαι, κέρδος αὔτ᾽ ἐγὼ λέγω.

ὅστις γὰρ ἐν πολλοῖσιν ὡς ἐγὼ κακοῖς

ζῇ, πῶς ὅδ᾽ Οὐχὶ κατθανὼν κέρδος φέρει;

οὕτως ἔµοιγε τοῦδε τοῦ µόρου τυχεῖν 465

παρ᾽ οὐδὲν ἄλγος: ἀλλ᾽ ἄν, εἰ τὸν ἐξ ἐµῆς

µητρὸς θανόντ᾽ ἄθαπτον ἠνσχόµην νέκυν, Profa.: Núria Llagüerri �10IES MOIXENT/IES ARABISTA RIBERA (Carcaixent)

Page 11: Yo conozo mi herencia 2014

“YO CONOZCO MI HERENCIA, ¿Y TÚ? CURSO 2013/2014

!κείνοις ἂν ἤλγουν: τοῖσδε δ᾽ οὐκ ἀλγύνοµαι.

σοὶ δ᾽ εἰ δοκῶ νῦν µῶρα δρῶσα τυγχάνειν,

σχεδόν τι µώρῳ µωρίαν ὀφλισκάνω. 470

CREONTE:[…] Y tú dime sin extenderte, sino brevemente, ¿sabías que había sido decretado por

un edicto que no se podía hacer eso?

ANTÍGONA: Lo sabía. ¿Cómo no iba a saberlo? Era manifiesto.

CREONTE: ¿Y, a pesar de ello, te atreviste a transgredir estos decretos?

ANTÍGONA: No fue Zeus el que los ha mandado publicar, ni la Justicia que vive con los dioses de

abajo la que fijó tales leyes para los hombres. No pensaba que tus proclamas tuvieran tanto poder

como para que un mortal pudiera transgredir las leyes no escritas e inquebrantables de los dioses.

Éstas no son de hoy ni de ayer, sino de siempre, y nadie sabe de dónde surgieron. No iba yo a

obtener castigo por ellas de parte de los dioses por miedo a la intención de hombre alguno.

Sabía que iba a morir, ¿cómo no?, aun cuando tú no lo hubieras hecho pregonar. Y si muero antes

de tiempo, yo lo llamo ganancia. Porque quien, como yo, viva entre desgracias sin cuento, ¿cómo

no va a obtener provecho al morir? Así, a mí no me supone pesar alcanzar este destino. Por el

contrario, si hubiera consentido que el cadáver del que ha nacido de mi madre estuviera insepulto,

entonces sí sentiría pesar. Ahora, en cambio, no me aflijo. Y si te parezco estar haciendo locuras,

puede ser que ante un loco me vez culpable de locura.

!· vv. 705-711; 718-723:

Αἵ. µή νυν ἓν ἦθος µοῦνον ἐν σαυτῷ φόρει, 705

ὡς φὴς σύ, κοὐδὲν ἄλλο, τοῦτ᾽ ὀρθῶς ἔχειν.

ὅστις γὰρ αὐτὸς ἢ φρονεῖν µόνος δοκεῖ,

ἢ γλῶσσαν, ἣν οὐκ ἄλλος, ἢ ψυχὴν ἔχειν,

οὗτοι διαπτυχθέντες ὤφθησαν κενοί.

ἀλλ᾽ ἄνδρα, κεἴ τις ᾖ σοφός, τὸ µανθάνειν 710

πόλλ᾽, αἰσχρὸν οὐδὲν καὶ τὸ µὴ τείνειν ἄγαν.

[…]

ἀλλ᾽ εἶκε καὶ θυµῷ µετάστασιν δίδου.

γνώµη γὰρ εἴ τις κἀπ᾽ ἐµοῦ νεωτέρου

πρόσεστι, φήµ᾽ ἔγωγε πρεσβεύειν πολὺ 720

φῦναι τὸν ἄνδρα πάντ᾽ ἐπιστήµης πλέων: Profa.: Núria Llagüerri �11IES MOIXENT/IES ARABISTA RIBERA (Carcaixent)

Page 12: Yo conozo mi herencia 2014

“YO CONOZCO MI HERENCIA, ¿Y TÚ? CURSO 2013/2014

!εἰ δ᾽ οὖν, φιλεῖ γὰρ τοῦτο µὴ ταύτῃ ῥέπειν,

καὶ τῶν λεγόντων εὖ καλὸν τὸ µανθάνειν.

HEMÓN […] No mantengas en ti mismo sólo un punto de vista: el de que lo que tú dices y nada

más es lo que está bien. Pues los que creen que únicamente ellos son sensatos o que poseen una

lengua o una inteligencia cual ningún otro, éstos, cuando quedan al descubierto se muestran

vacíos.

Pero nada tiene de vergonzoso que un hombre, aunque sea sabio, aprenda mucho y no se obstine en

demasía.

[…]

Así que haz ceder tu cólera y consiente en cambiar. Y si tengo algo de razón - aunque sea más joven

-, afirmo que es preferible con mucho que el hombre esté por naturaleza completamente lleno de

sabiduría. Pero si no lo está - pues no suele inclinarse la balanza a este lado -, es bueno también

que aprenda de los que hablan con moderación.

!· vv. 734-739:

Κρ. πόλις γὰρ ἡµῖν ἁµὲ χρὴ τάσσειν ἐρεῖ;

Αἵ. ὁρᾷς τόδ᾽ ὡς εἴρηκας ὡς ἄγαν νέος; 735

Κρ. ἄλλῳ γὰρ ἢ 'µοὶ χρή µε τῆσδ᾽ ἄρχειν χθονός;

Αἵ. πόλις γὰρ οὐκ ἔσθ᾽ ἥτις ἀνδρός ἐσθ᾽ ἑνός.

Κρ. οὐ τοῦ κρατοῦντος ἡ πόλις νοµίζεται;

Αἵ. καλῶς γ᾽ ἐρήµης ἂν σὺ γῆς ἄρχοις µόνος.

CREONTE: ¿Y la ciudad va a decirme lo que debo hacer?

HEMÓN: ¿Te das cuenta de que has hablado como si fueras un joven?

CREONTE: ¿Según el criterio de otro, o según el mío, debo yo regir esta tierra?

HEMÓN: No existe ciudad que sea de un solo hombre.

CREONTE: ¿No se considera que la ciudad es de quien la gobierna?

HEMÓN: Tú gobernarías bien, en solitario, un país desierto.

!· vv. 1025-1030:

ἐπεὶ δ᾽ ἁµάρτῃ, κεῖνος οὐκέτ᾽ ἔστ᾽ ἀνὴρ 1025

ἄβουλος οὐδ᾽ ἄνολβος, ὅστις ἐς κακὸν

πεσὼν ἀκῆται µηδ᾽ ἀκίνητος πέλῃ. Profa.: Núria Llagüerri �12IES MOIXENT/IES ARABISTA RIBERA (Carcaixent)

Page 13: Yo conozo mi herencia 2014

“YO CONOZCO MI HERENCIA, ¿Y TÚ? CURSO 2013/2014

αὐθαδία τοι σκαιότητ᾽ ὀφλισκάνει.

ἀλλ᾽ εἶκε τῷ θανόντι µηδ᾽ ὀλωλότα

κέντει: τίς ἀλκὴ τὸν θανόντ᾽ ἐπικτανεῖν; 1030

TIRESIAS: […] Recapacita, pues, hijo, ya que el equivocarse es común para todos los hombres,

pero, después que ha sucedido, no es hombre irreflexivo ni desdichado aquel que, caído en el mal,

pone remedio y no se muestra inflexible. La obstinación, ciertamente, incurre en insensatez.

!2. SALVADOR ESPRIU, Antígona, publicada en 1955. (S. Espriu, Antígona. Fedra. Un altra

Fedra si us plau, Barcelona, 2008)

!Antígona condemnada a morir pel nou tirà, no era difícil de percebre que representava d’alguna

manera a Catalunya i el projecte cultural del Noucentisme, liquidar pele vencedors.

A cavall entre 1963 i 1964 Espriu va reescriure la seva Antígona de 1939, per tal d’arrodonir-la

dramàticament i en funció d’un context històric que, essent el mateix, de fet havia canviat des del

final de la guerra- i es volia creure llavors que aviat conviaria defeinitivament. Mentre la reescrivia,

Ricard Salvat en dirigia la representació al Teatre Romea de Barcelona; Espriu treballava atent a

l’experiència d’aquella representació escènica, i en sintonia amb les noves expectatives polítiques

que semblava que es perfilaven per dessota de l’autocelebració pel règim dictatorial dels vint-i-cinc

anys de “pau”, que en deien.

!TEXTOS:

· P. 30:

EURIGANEIA: Aquesta ciutat de discòrdies! Dos germans es disputaven la corona, germans de

pare i mare. I tots els nostres varen morir, a causa dels qui es disputaven la corona de la ciutat.

ETEOCLES: Aquesta veu em fa estremir.

ANTÍGONA: Té raó, si no ordeneu la pau. Què volies?

!· Pp. 43-44:

CREONT: Euridice, estimades filles, som lliures per l’esforç d’Eteocles, ploreu el rei. No

lamenteu, en canvi, la mort del maleït enemic de la ciutat, odiós als seus divins protectors. Vet aquí

el poder a les meves mans, que es deuen al benestar del poble. Ara cal preparar els funerals del rei,

uns funerals dignes d’ell i de la nostra raça. I mano também que l’altre cos sigui exposat nu als

ocells i a la nit. Profa.: Núria Llagüerri �13IES MOIXENT/IES ARABISTA RIBERA (Carcaixent)

Page 14: Yo conozo mi herencia 2014

“YO CONOZCO MI HERENCIA, ¿Y TÚ? CURSO 2013/2014

ANTÍGONA: Oh, això no!

ISMENE: No, t’ho prego, això no!

CREONT: Per què no, Ismene? Per qué no, Antígona? Han de dormir en un mateix somni el

promotor de baralles i el príncep de l’autèncita glòra? He parlat, i ara la meva paraula és llei.

L’enemic serà ofert a la fam dels gossos i dels voltors, i qui intenti enterrar-lo serà privat del sol i

morirà lentament en una cova. I ara, vells i poble de la nostra ciutat, honoreu amb mi el nom del rei

caigut.

!· P. 55:

TIRÈSIAS: No respectaràs la llei?

ANTÍGONA: Tots ens devem primerament a les lleis eternes.

!· P. 61-62:

(Interior del palau del reis de Tebes. Parlen Creont i els seus consellers)

CREONT: La meva sang, la voluntat d’Eteòcles i els vostres vots em varen elevar amb una triple

majestat a aquesta magistratura. Ara m’ajudareu a governar amb el vostre consell.

UN LÚCID CONSELLER: (A part, amb una discreta desimboltura, a u altre conseller assegut al

seu costat.) Creont, sempre malfiat i cautelós, no arrisca gairebé mai als evidents perills de

l’eloqüència, però aquestes paraules, que ha dit amb no massa èmfasi, escauen, no m’ho pots negar,

a la solemne ocasió d’avui.

CREONT: Les complexes funcions que ara em corresponen són plenes, ho sabeu prou, de

dificultats i perills. Espero debó que m’ajudareu amb el vostre consell.

CONSELLER PRIMER: No cal a la teva prudència.

CONSELLER SEGON: Intentes aviat de fer-te amic de les orelles reials.

CONSELLER PRIMER: M’atribueixes els teus designis. No aconseguiràs d’humiliar-me davant

el príncep.

CREONT: Pau, l’hora de la lluita és passada. Desterraré el culpable de fomentar divergències

contràries a la unió i al resorgiment de la ciutat.

EL LÚCID CONSELLER: (Al seu amic.) Si es limita a desterrar, encara bo. Temo que li agradarà

de seguida, com a tothom que mana, de veure com roda de tant en tant algun cap.

!!!

Profa.: Núria Llagüerri �14IES MOIXENT/IES ARABISTA RIBERA (Carcaixent)

Page 15: Yo conozo mi herencia 2014

“YO CONOZCO MI HERENCIA, ¿Y TÚ? CURSO 2013/2014

!· Pp. 71-72:

ANTÍGONA: (Amb dignitat suprema) Tan sols gosaries acusar-me d’aquest crim, del qual no

ignores que sóc ben inocent. La meva sang m’ordenava d’arrencar aquell cos de la profanació, però

no pertorbaré la pau de Tebes, tan necessària. (A Tirèsias.) Que les teves prediccions no

s’acompleixin. (Als consellers, en general.) Calmeu el poble que torni a les cases, que cadascú torni

a casa. No sé si moro justament, però sento que moro amb alegria. Privada de la llum, una lenta

espera, recordaré fin al darrer moment la ciutat. Recordaré els carrers, la font, els camps, el riu,

aquest cel, Que la maledicció s’acabi amb mi i que el poble, oblidant el que el divideix, pugui

treballar. Que pugui treballar, i tant de bo que tu, rei, i tots vosaltres el vulgueu i el sapigueu servir.

!3. MARGUERITE YOURCENAR (1903-1987), Fuegos, 1957 (Traducción española: Emma

Calatayud, Madrid, 2002)

· “Antígona o la elección” (pp. 53-57):

!Los corazones estás tan secos como los campos; el corazón del nuevo rey está tan seco como la

roca. Tanta sequedad llama a la sangre. El odio infecta las almas; las radiografías del sol roen las

conciencias sin reducir su cáncer. Edipo se ha quedado ciego de tanto manipular esos rayos oscuros.

Sólo Antígona soporta las flechas que dispara la lámpara de arco de Apolo como si el dolor le

sirviera de gafas oscuras. Abandona aquella ciudad de arcilla cocida al fuego, donde los rostros

endurecidos se hallan modelados con la tierra de las tumbas. Acompaña a Edipo fuera de la ciudad

cuyas puertas, abiertas de par en par, parecen vomitarlo. Guía por los caminos del exilio al padre

que es, al mismo tiempo, su trágico hermano mayor […] Despeinada, sudorosa, objeto de irrisión

para los locos y de escándalo para los cuerdos, sigue a campo traviesa la pista de los ejércitos

sembrada de botellas vacías, de zapatos usados, de enfermos abandonados que los pájaros de presa

toman ya por cadáveres. Se dirige hacia Tebas […] Se desliza por las calles vacías a causa de la

peste del odio […]. No elige a sus hermanos enemigos […]. Aun estando vivo, el cadáver oficial de

Eteocles, ya frío por sus actos, se halla momificado en la mentira de la gloria. Aun estando muerto,

Polinices existe igual que el dolor. Ya no acabará ciego como Edipo, ni vencerá como Eteocles, ni

reinará como Creonte; no puede inmovilizarse; sólo pudrirse. Vencido, despojado, muerto, ha

alcanzado el fondo de la miseria humana; nada se interpone entre ellos, ni siquiera una virtud, ni

siquiera un minúsculo honor. […] Ella se inclina sobre él como el cielo sobre la tierra, volviendo a

formar así en su integridad el universo de Antígona: un oscuro instinto de posesión la inclina hacia Profa.: Núria Llagüerri �15IES MOIXENT/IES ARABISTA RIBERA (Carcaixent)

Page 16: Yo conozo mi herencia 2014

“YO CONOZCO MI HERENCIA, ¿Y TÚ? CURSO 2013/2014

!ese culpable que nadie va a disputarle. Aquel muerto es la urna vacía donde echar, de una sola vez,

todo el vino de un gran amor. Sus delgados brazos levantan trabajosamente el cuerpo que le

disputan los buitres: lleva a su crucificado como quien lleva una cruz. Desde lo alto de las murallas,

Creonte ve llegar a aquel muerto sostenido por su alma inmortal. […] Avanza en la noche fusilada

por los faros: sus cabellos de loca, sus harapos de mendiga, sus uñas de ladrona muestran hasta

dónde puede llegar la caridad de una hermana. […] Nadie puede matar a la luz; sólo pueden

sofocarla. Corren un velo sobre la agonía de Antígona. Creonte la expulsa a las alcantarillas, a las

catacumbas. Ella regresa al país de las fuentes, de los tesoros, de las semillas. Rechaza a Ismene,

que no es más que una hermana en la carne; al apartar a Hemón evita la horrible posibilidad de parir

vencedores. Parte de la búsqueda de su estrella situada en las antípodas de la razón humana, y no la

puede alcanzar a no ser pasando por la tumba. […] Creonte, acostado en el lecho de Edipo,

descansa sobre la dura almohada de la razón de Estado. […] Bruscamente, en el silencio estúpido de

la ciudad que duerme su crimen como una borrachera, se precisa un latido que proviene de debajo

de la tierra, crece, se impone al insomnio de Creonte, se convierte en su pesadilla. […] El péndulo

del mundo es el corazón de Antígona.

!4. BIEL MESQUIDA (Castelló, 1946) , Els missatgers no arriben mai, Pollença, 2012, pp.

49-57: “El prisat escau a Ismene”:

Sempre m’ha agradat recordar les coses a la meva manera i no necessito saber com succeïren. Ho

penso des que tinc ús de raó. Crec que això és el que no entengueren mai ni la meva mare Jocasta,

ni el meu pare, Èdip, ni els meus germans Antígona, Polinices i Eteòcles. A casa érem gent

d’alcúrina, i tots s’ho creiem molt. tots volien ser herois i heroïnes i no podien consentir que jo, la

petita ismene, els trenqués tots els motlles i no volgués entrar en aquell joc, que fos tan planera i

casolana.[…]

He recordat unes paraules d’Antígona que la defineixen bé: Cal que les coses fereixin per sentir-les.

Hi havia alguna cosa molt esfereïdora en aquestes declaraciones. Ella em confessà que aquella

cúpula estilada no li deia res, que la natura i el paisaje siempre l’havien avorrida profundament.

I després pontificà: Jo sento amb la raó i tu raones amb la sensibilitat, no ens podem entendre mai.

He pensat molt en aquestes paraules…i m’ha costat una vida - ¡mentida! La vida d’Antígona i

d’aquells dos caparruts d’Eteòcles i Polinices - arribar a entendre-les.

Antígona malvivia entre mots gegantins, mots que pronunciava amb majúscules - HONOR,

PÀTRIA, LLIBERTAT, IMMORTALITAT, JUSTÍCIA, ETERNITAT -, que l’embriagaven, Profa.: Núria Llagüerri �16IES MOIXENT/IES ARABISTA RIBERA (Carcaixent)

Page 17: Yo conozo mi herencia 2014

“YO CONOZCO MI HERENCIA, ¿Y TÚ? CURSO 2013/2014

l’encegaven, l’ofegaven, la tapaven i al final la deixaven com anestesiada, com desmaiada, com

morta.

[…]

Les persones ens diuen com són però ho ignorem, perquè volem que siguin com ens agradaria que

fossin.

[…]

Vaig aprendre una altra cosa que m’hauria agradat poder ensenyar a Antígona, però que ella no va

volee entendre mai: en aquest eón, per molt rae que sembli, la felicitar és possible.

[…]

Antígona tenia la idea fixa de morir.

Em deia: Tu has escollit viure, jo morir. Cobra valor, Ismene, a tu et toca viure; jo tinc l’ànima

morta des de fa molt de temps i ja només puc ser útil als morts.

!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Profa.: Núria Llagüerri �17IES MOIXENT/IES ARABISTA RIBERA (Carcaixent)

Page 18: Yo conozo mi herencia 2014

“YO CONOZCO MI HERENCIA, ¿Y TÚ? CURSO 2013/2014

!FEDRA: La liberación femenina.

· Eurípides, Hipólito, 428 a.C.:

· Hermana de Ariadna, esposa de Teseo, madrastra de Hipólito.

· Paradigma de la liberación sexual femenina: primera mujer que aparece en la escena refiriendo sus

deseos amorosos.

!TEXTOS:

1. EURÍPIDES, Hipólito, (Texto griego, Euripidis, Fabulae (ed. J. Diggle), Oxford, 1984;

Traducción: Núria Llagüerri Pubill)

!· vv. 198-231:

Φα. αἴρετέ µου δέµας, ὀρθοῦτε κάρα:

λέλυµαι µελέων σύνδεσµα φίλων.

λάβετ᾽ εὐπήχεις χεῖρας, πρόπολοι. 200

βαρύ µοι κεφαλῆς ἐπίκρανον ἔχειν:

ἄφελ᾽, ἀµπέτασον βόστρυχον ὤµοις.

Τρ. θάρσει, τέκνον, καὶ µὴ χαλεπῶς

µετάβαλλε δέµας:

ῥᾷον δὲ νόσον µετά θ᾽ ἡσυχίας 205

καὶ γενναίου λήµατος οἴσεις.

µοχθεῖν δὲ βροτοῖσιν ἀνάγκη.

Φα. αἰαῖ:

πῶς ἂν δροσερᾶς ἀπὸ κρηνῖδος

καθαρῶν ὑδάτων πῶµ᾽ ἀρυσαίµαν,

ὑπό τ᾽ αἰγείροις ἔν τε κοµήτῃ 210

λειµῶνι κλιθεῖσ᾽ ἀναπαυσαίµαν;

Τρ. ὦ παῖ, τί θροεῖς;

οὐ µὴ παρ᾽ ὄχλῳ τάδε γηρύσῃ

µανίας ἔποχον ῥίπτουσα λόγον;

Φα. πέµπετέ µ᾽ εἰς ὄρος: εἶµι πρὸς ὕλαν 215

καὶ παρὰ πεύκας, ἵνα θηροφόνοι

στείβουσι κύνες Profa.: Núria Llagüerri �18IES MOIXENT/IES ARABISTA RIBERA (Carcaixent)

Page 19: Yo conozo mi herencia 2014

“YO CONOZCO MI HERENCIA, ¿Y TÚ? CURSO 2013/2014

!βαλιαῖς ἐλάφοις ἐγχριµπτόµεναι.

πρὸς θεῶν, ἔραµαι κυσὶ θωύξαι

καὶ παρὰ χαίταν ξανθὰν ῥῖψαι 220

Θεσσαλὸν ὅρπακ᾽, ἐπίλογχον ἔχουσ᾽

ἐν χειρὶ βέλος.

Τρ. τί ποτ᾽, ὦ τέκνον, τάδε κηραίνεις;

τί κυνηγεσίων καί σοι µελέτη;

τί δὲ κρηναίων νασµῶν ἔρασαι; 225

πάρα γὰρ δροσερὰ πύργοις συνεχὴς

κλειτύς, ὅθεν σοι πῶµα γένοιτ᾽ ἄν.

Φα. δέσποιν᾽ ἁλίας Ἄρτεµι Λίµνας

καὶ γυµνασίων τῶν ἱπποκρότων,

εἴθε γενοίµαν ἐν σοῖς δαπέδοις, 230

πώλους Ἐνέτας δαµαλιζοµένα.

FEDRA: ¡Levantad mi cuerpo, mantened recta mi cabeza! Se ha soltado la ligadura de mis

miembros. ¡Tomad mis hermosas manos, criadas! Me pesa el velo que cubre mi cabeza.

¡Quitádmelo! ¡Que mis rizos se esparzan por mis hombros!

NODRIZA: Ten paciencia, hija y no atormentes tu cuerpo, pues es más fácil sobrellevar la

enfermedad con tranquilidad y con el ánimo propio del noble. Sufrir es necesario para los

mortales.

F.: ¡Ay, ay! ¿Cómo podría obtener una bebida de aguas puras de una fuente de rocío y, bajo los

álamos negros, recostada en un prado frondoso, descansar?

N.: ¡Oh, hija! ¿Qué estás gritando? No dejes oír esto delante de la gente, arrojando palabras

inspiradas en la locura.

F.: ¡Llevadme al monte! Me voy al bosque y entre los pinos, donde los perros, asesinos de fieras,

corren persiguiendo ciervas moteadas. ¡Por los dioses! Deseo llamar a gritos a los perros y lanzar,

después de situarla junto a mi rubia caballera, la jabalina tesalia mientras sostengo en mi mano el

puntiagudo dardo.

N.: Hija, ¿por qué te inquieta esto¿ ¿Por qué te preocupa la caza? ¿Por qué ese deseo del agua de

las fuentes? Junto a las murallas hay una colina rica en agua donde podrás obtener tu bebida.

F.: ¡Ártemis! ¡Señora del mar y de los estadios que resuenan con los cascos de caballos! ¡Ojalá

pudiera estar en tierras domando potros vénetos! Profa.: Núria Llagüerri �19IES MOIXENT/IES ARABISTA RIBERA (Carcaixent)

Page 20: Yo conozo mi herencia 2014

“YO CONOZCO MI HERENCIA, ¿Y TÚ? CURSO 2013/2014

!· vv. 433- 476:

Τρ. δέσποιν᾽, ἐµοί τοι συµφορὰ µὲν ἀρτίως

ἡ σὴ παρέσχε δεινὸν ἐξαίφνης φόβον:

νῦν δ᾽ ἐννοοῦµαι φαῦλος οὖσα, κἀν βροτοῖς 435

αἱ δεύτεραί πως φροντίδες σοφώτεραι.

οὐ γὰρ περισσὸν οὐδὲν οὐδ᾽ ἔξω λόγου

πέπονθας, ὀργαὶ δ᾽ ἐς σ᾽ ἀπέσκηψαν θεᾶς.

ἐρᾷς: τί τοῦτο θαῦµα; σὺν πολλοῖς βροτῶν.

κἄπειτ᾽ ἔρωτος οὕνεκα ψυχὴν ὀλεῖς; 440

οὔ τἄρα λύει τοῖς ἐρῶσι τῶν πέλας,

ὅσοι τε µέλλουσ᾽, εἰ θανεῖν αὐτοὺς χρεών.

Κύπρις γὰρ οὐ φορητὸν ἢν πολλὴ ῥυῇ,

ἣ τὸν µὲν εἴκονθ᾽ ἡσυχῇ µετέρχεται,

ὃν δ᾽ ἂν περισσὸν καὶ φρονοῦνθ᾽ εὕρῃ µέγα, 445

τοῦτον λαβοῦσα πῶς δοκεῖς καθύβρισεν.

φοιτᾷ δ᾽ ἀν᾽ αἰθέρ᾽, ἔστι δ᾽ ἐν θαλασσίῳ

κλύδωνι Κύπρις, πάντα δ᾽ ἐκ ταύτης ἔφυ:

ἥδ᾽ ἐστὶν ἡ σπείρουσα καὶ διδοῦσ᾽ ἔρον,

οὗ πάντες ἐσµὲν οἱ κατὰ χθόν᾽ ἔκγονοι. 450

ὅσοι µὲν οὖν γραφάς τε τῶν παλαιτέρων

ἔχουσιν αὐτοί τ᾽ εἰσὶν ἐν µούσαις ἀεὶ

ἴσασι µὲν Ζεὺς ὥς ποτ᾽ ἠράσθη γάµων

Σεµέλης, ἴσασι δ᾽ ὡς ἀνήρπασέν ποτε

ἡ καλλιφεγγὴς Κέφαλον ἐς θεοὺς Ἕως 455

ἔρωτος οὕνεκ᾽: ἀλλ᾽ ὅµως ἐν οὐρανῷ

ναίουσι κοὐ φεύγουσιν ἐκποδὼν θεούς,

στέργουσι δ᾽, οἶµαι, ξυµφορᾷ νικώµενοι.

σὺ δ᾽ οὐκ ἀνέξῃ; χρῆν σ᾽ ἐπὶ ῥητοῖς ἄρα

πατέρα φυτεύειν, ἢ 'πὶ δεσπόταις θεοῖς 460

ἄλλοισιν, εἰ µὴ τούσδε γε στέρξεις νόµους.

πόσους δοκεῖς δὴ κάρτ᾽ ἔχοντας εὖ φρενῶν

νοσοῦνθ᾽ ὁρῶντας λέκτρα µὴ δοκεῖν ὁρᾶν; Profa.: Núria Llagüerri �20IES MOIXENT/IES ARABISTA RIBERA (Carcaixent)

Page 21: Yo conozo mi herencia 2014

“YO CONOZCO MI HERENCIA, ¿Y TÚ? CURSO 2013/2014

πόσους δὲ παισὶ πατέρας ἡµαρτηκόσι

συνεκκοµίζειν Κύπριν; ἐν σοφοῖσι γὰρ 465

τάδ᾽ ἐστὶ θνητῶν, λανθάνειν τὰ µὴ καλά.

οὐδ᾽ ἐκπονεῖν τοι χρὴ βίον λίαν βροτούς:

οὐδὲ στέγην γὰρ ᾗ κατηρεφεῖς δόµοι

καλῶς ἀκριβώσαις ἄν: ἐς δὲ τὴν τύχην

πεσοῦσ᾽ ὅσην σύ, πῶς ἂν ἐκνεῦσαι δοκεῖς; 470

ἀλλ᾽ εἰ τὰ πλείω χρηστὰ τῶν κακῶν ἔχεις,

ἄνθρωπος οὖσα κάρτα γ᾽ εὖ πράξειας ἄν.

ἀλλ᾽, ὦ φίλη παῖ, λῆγε µὲν κακῶν φρενῶν,

λῆξον δ᾽ ὑβρίζουσ᾽: οὐ γὰρ ἄλλο πλὴν ὕβρις

τάδ᾽ ἐστί, κρείσσω δαιµόνων εἶναι θέλειν, 475

τόλµα δ᾽ ἐρῶσα: θεὸς ἐβουλήθη τάδε.

NODRIZA: Señora, tu desgracia repentinamente me produjo un terrible terror conveniente, pero

ahora me he dado cuenta de que es algo sin importancia y, entre los mortales, ¡cuán más sabia son

las segundas reflexiones! Así pues, no hay nada extraordinario en lo que estás padeciendo, sino que

la cólera de un dios se ha abalanzado sobre ti. Estás enamorada (¿qué maravilla hay en eso?),

ocurre a muchos mortales. ¿A causa del amor vas a destruir tu alma? Menudo beneficio para los

enamorados de ahora, todos aquellos que se preocupan, si morir es lo mejor para ellos. Cipris no

es muy soportable cuando acomete, ésta hace partícipe de la tranquilidad al que cede, en cambio,

al extraordinario y que piensa grandes cosas para sí, a éste (¿qué te parece?), lo maltrata hasta

matarlo. Cipris va caminando por el Éter y está en las olas del mar, todo se origina de ella. Es la

que siembra y reparte el amor del que provenimos todos los que estamos en la tierra. Ciertamente,

todos los que tienen los escritos de los antiguos y ellos mismos simple están en compañía de las

Musas, conocen que Zeus una vez ardió en deseos de unirse a Semele, y conocen que la Aurora de

hermoso resplandor raptó a Céfalo a la morada de los dioses a causa del amor. Y, sin embargo, en

los cielos habitan y no huyen fuera del ámbito de los dioses, sino que, creo, se contentan con ser

vencidos por esta desgracia. Y, ¿tú no vas a aceptarla? Es necesario que tu padre te hubiera

engendrado bajo otras condiciones o bajo el dominio de otros dioses, si no te contentas con estas

leyes. ¿Cuántos crees que, teniendo buen juicio, viendo su lecho mancillado, hacen que no lo ven?

¿Cuántos padres colaboran con sus hijos en los asuntos de Cipris? Pues, entre los sabios de los

mortales existe este dicho: ocultar lo que no es hermoso. No es necesario castigar en exceso la vida

de los mortales, pues no son capaces de ajustar con exactitud el techo con se cubre una casa. Y tú, Profa.: Núria Llagüerri �21IES MOIXENT/IES ARABISTA RIBERA (Carcaixent)

Page 22: Yo conozo mi herencia 2014

“YO CONOZCO MI HERENCIA, ¿Y TÚ? CURSO 2013/2014

que has caído en una desgracia similar, ¿crees que vas a esquivarla? Pues, si tienes más bienes que

males, aun siendo humana, de cierto eres enteramente afortunada. Venga, mi querida niña, deja de

pensar en el mal, deja de comportarte insolentemente, pues no otra cosa que insolencia es eso:

querer ser mejor que las divinidades. Atrévete a amar: una divinidad lo ha querido.

!· vv. 490-506; 509-515.

Τρ. τί σεµνοµυθεῖς; οὐ λόγων εὐσχηµόνων 490

δεῖ σ᾽, ἀλλὰ τἀνδρός. ὡς τάχος διιστέον,

τὸν εὐθὺν ἐξειπόντας ἀµφὶ σοῦ λόγον.

εἰ µὲν γὰρ ἦν σοι µὴ 'πὶ συµφοραῖς βίος

τοιαῖσδε, σώφρων δ᾽ οὖσ᾽ ἐτύγχανες γυνή,

οὐκ ἄν ποτ᾽ εὐνῆς οὕνεχ᾽ ἡδονῆς τε σῆς 495

προῆγον ἄν σε δεῦρο: νῦν δ᾽ ἀγὼν µέγας

σῶσαι βίον σόν, κοὐκ ἐπίφθονον τόδε.

Φα. ὦ δεινὰ λέξασ᾽, οὐχὶ συγκλῄσεις στόµα

καὶ µὴ µεθήσεις αὖθις αἰσχίστους λόγους;

Τρ. αἴσχρ᾽, ἀλλ᾽ ἀµείνω τῶν καλῶν τάδ᾽ ἐστί σοι: 500

κρεῖσσον δὲ τοὔργον, εἴπερ ἐκσώσει γέ σε,

ἢ τοὔνοµ᾽, ᾧ σὺ κατθανῇ γαυρουµένη.

Φα. ἆ µή σε πρὸς θεῶν — εὖ λέγεις γάρ, αἰσχρὰ δέ —

πέρα προβῇς τῶνδ᾽: ὡς ὑπείργασµαι µὲν εὖ

ψυχὴν ἔρωτι, τᾀσχρὰ δ᾽ ἢν λέγῃς καλῶς, 505

ἐς τοῦθ᾽ ὃ φεύγω νῦν ἀναλωθήσοµαι.

[…]

ἔστιν κατ᾽ οἴκους φίλτρα µοι θελκτήρια

ἔρωτος, ἦλθε δ᾽ ἄρτι µοι γνώµης ἔσω, 510

ἅ σ᾽ οὔτ᾽ ἐπ᾽ αἰσχροῖς οὔτ᾽ ἐπὶ βλάβῃ φρενῶν

παύσει νόσου τῆσδ᾽, ἢν σὺ µὴ γένῃ κακή.

δεῖ δ᾽ ἐξ ἐκείνου δή τι τοῦ ποθουµένου

σηµεῖον, ἢ πλόκον τιν᾽ ἢ πέπλων ἄπο,

λαβεῖν, συνάψαι τ᾽ ἐκ δυοῖν µίαν χάριν. 515

!!

Profa.: Núria Llagüerri �22IES MOIXENT/IES ARABISTA RIBERA (Carcaixent)

Page 23: Yo conozo mi herencia 2014

“YO CONOZCO MI HERENCIA, ¿Y TÚ? CURSO 2013/2014

!NODRIZA: ¿Por qué hablas tan pomposamente? No estás necesitada de palabras decorosas, sino

de este hombre. Hay que decírselo lo más rápido posible, diciéndoselo sin palabras ambiguas,

pues, si tu vida no estuviera en estas desgracias y fueras una mujer sensata, nunca te conduciría

allí al lecho por causa de tu placer. Pero, ahora, hay un gran combate para salvar tu vida y no se

puede rehusar.

FEDRA: ¡Oh! Estás diciendo algo horrible, ¿no cerrarás la boca y no ofrecerás palabras palabras

llenas de vergüenza?

N.: Vergonzosas, pero para ti mejores que bellas. Es mucho mejor la acción, si te salva, que el

nombre que te va a matar llena de orgullo.

F.: ¡No! Te lo suplico por los dioses (pues dices bien, pero es horrible), no sigas adelante. Mi alma

ha sido labrada profundamente por el amor, si hablas hermosamente de lo que es horrible, ahora

me consumirá aquello de lo que huyo.

N.: […] Precisamente me acaba de venir a la mente: en mi casa hay filtros y remedios para el amor

que no te llevarán ni a lo horrible ni perjudicarán tu mente: te curarán esta enfermedad y no

tengas miedo. Pero se precisa una prenda del amado, o tomar algún mechón de su cabello o un

fragmento de su vestido y de los dos hacer un solo objeto de amor.

!2. OVIDIO, Heroidas, (Texto latín: Intratext Digital Library; Traducción: Ana Pérez Vega,

2000)

!· IV, 9-21:

ter tecum conata loqui, ter inutilis haesit

lingua, ter in primo destitit ore sonus.

qua licet et sequitur, pudor est miscendus amori;

dicere quae puduit, scribere iussit amor.

quidquid Amor iussit, non est contemnere tutum;

regnat et in dominos ius habet ille deos.

ille mihi primo dubitanti scribere dixit:

«scribe! dabit victas ferreus ille manus.»

adsit et, ut nostras avido fovet igne medullas,

figat sic animos in mea vota tuos.

non ego nequitia socialia foedera rumpam; Profa.: Núria Llagüerri �23IES MOIXENT/IES ARABISTA RIBERA (Carcaixent)

Page 24: Yo conozo mi herencia 2014

“YO CONOZCO MI HERENCIA, ¿Y TÚ? CURSO 2013/2014

fama -- velim quaeras -- crimine nostra vacat.

venit amor gravius quo serior. urimur intus,

urimur, et caecum pectora vulnus habent;

Tres veces he intentado hablar contigo, y las tres veces se me trabó incapaz la lengua, tres veces

huyó de mí la voz, a flor de labios. Hasta donde se puede y resulta, el amor debe combinarse con el

pudor; ahora Amor me manda decir y escribir lo que no se debe. Lo que Amor ha mandado no es

cosa segura despreciarle; él gobierna y tiene poder sobre los dioses soberanos. Él me ha dicho,

cuando al principio dudaba si escribirte: “¡Escribe! Ese duro corazón rendirá sus manos

sometidas”. Que él me asista, y que igual que a mi fuego devorador me recalienta las entrañas, así

te clave a ti sus flechas en el corazón que yo deseo. No romperé yo por liviandades el pacto de los

esposos; mi reputación, pregunta por ahí, está libre de mancha. El amor me ha llegado tanto más

recio cuanto más tardío. Me quemo por dentro, me quemo y en el pecho guardo una herida sin boca

[…]

!· IV, 67-75:

tempore quo nobis inita est Cerealis Eleusin

-- Gnosia me vellem detinuisset humus --

tunc mihi praecipue (nec non tamen ante) placebas;

acer in extremis ossibus haesit amor.

candida vestis erat, praecincti flore capilli,

flava verecundus tinxerat ora rubor;

quemque vocant aliae vultum rigidumque trucemque,

pro rigido Phaedra iudice fortis erat.

En el tiempo en el que entré en la Eleusis de Ceres - ojalá la tierra de Cnosos no me hubiera dejado

salir -, entonces me empezaste a gustar de forma especial (aunque ya me gustabas antes); un amor

desesperado se me hundió hasta la médula de los huesos. Ibas vestido de blanco, una guirnalda te

adornaba el pelo, y un pudoroso rubor teñía tu cara morena; el rostro que otras dicen que es severo

y violento, a juicio de Fedra no era severo, sino viril.

!· IV. 148-151; 153-157:

qui mihi nunc saevit, sic tibi parcat amor!

non ego dedignor supplex humilisque precari.

heu! ubi nunc fastus altaque verba? iacent! […] Profa.: Núria Llagüerri �24IES MOIXENT/IES ARABISTA RIBERA (Carcaixent)

Page 25: Yo conozo mi herencia 2014

“YO CONOZCO MI HERENCIA, ¿Y TÚ? CURSO 2013/2014

victa precor genibusque tuis regalia tendo

bracchia. quid deceat non videt ullus amans.

depuduit profugusque pudor sua signa reliquit.

Da veniam fasse duraque corda doma!

Ese Amor, que está siendo tan cruel conmigo, ojalá se apiade de ti a cambio. No me avergüenzo de

pedírtelo de rodillas, como una suplicante. ¡Oh! ¿Dónde está mi orgullo y las palabras altaneras?

Han muerto.[…] Ahora derrotada te suplico y tiendo hacia tus rodillas mis brazos de reina. El que

ama no sabe lo que es la vergüenza. He perdido el pudor: ha desertado, abandonando sus

estandartes. Perdona a esta rea confesa y domeña tu duro corazón.

!3. MARGUERITE YOURCENAR (1903-1987), Fuegos, 1957 (Traducción española: Emma

Calatayud, Madrid, 2002)

· “Fedra o la desesperación”, pp. 27-30:

!Su estupor al ver a Hipólito es como el de una viajera que ha desandado camino sin saberlo: el

perfil de aquel niño le recuerda a Knossos y el hacha de dos filos. Ella lo odia, ella lo cría; él crece

contra ella, rechazado su odio, habituado desde siempre a desconfiar de las mujeres, […]. Crea a

Hipólito a cada instante. Su amor es un incesto. No puede matar al muchacho sin cometer una

especia de infanticidio. […] Entre las sábanas humedecidas con el sudor de la fiebre, se consuela

mediante susurros de confesiones, como aquellas confidencias de su infancia que balbuceaba

abrazada al cuello de su nodriza. Mama su desgracia; se convierte, por fin, en la miserable sirvienta

de Fedra. Ante la frialdad de Hipólito, imita al sol cuando choca con un cristal: se transforma en

espectro. […] No lo ha vuelto a ver, desde la gran escena del tercer acto; ella ha muerto por su

causa; a causa de ella él no ha vivido. Él sólo le debe la muerte, mientras que ella le debe los

espasmos de una inextinguible agonía. Tiene derecho a hacerle responsable de su crimen, de su

inmortalidad sospechosa en labios de poetas, que la utilizarán para expresar sus aspiraciones […].

!4. BIEL MESQUIDA, Els missatgers no arriben mai, Pollença, 2012, pp. 15-24: “Enona diu

allò que sent”:

Sóc aquesta dona valenta i coratjosa, Enona, que ara mateix, Fedra, necessites més que mai quan

per mor d’aquest destí funest, has caigut dins el parany d’un enamorament culpable: el teu fillastre

Hipòlit s’ha ficat dins la teva sang com un verí i per molt que vulguis no hi ha manera de treure’l,

Profa.: Núria Llagüerri �25IES MOIXENT/IES ARABISTA RIBERA (Carcaixent)

Page 26: Yo conozo mi herencia 2014

“YO CONOZCO MI HERENCIA, ¿Y TÚ? CURSO 2013/2014

de guarir-te, i agonitzes en la meva companyia que només et pot cercar calmants poderosos per a un

mal fondo que no té cura. […]

Jo sabia que no li convenia gens aquella solellada a una Fedra malalta i que des de feia nits no podia

dormir i delirava continuament.

Estimada Enona, ensumo aquesta flaire divina, no ¿diuen que la flor de tarongers cura tots els mals?

Necessito un remei fort que em desfermi aquests nervits nuats que tinc a la boca del cor i que em

pugen a poc a poc cap a la gola i em lleven l’alè com unes mans d’assassí: ¿no trobes, Enona, que

les pastilles pels nervis no m’han fet res i aquell tremolor que m’ha pegat abans de dinar no s’atura

de sacsejar-me de dalt a baix?

Vull que em preparos una d’aquelles tisanes teves, enona, que em deixen mig estabornida, incapaç

de pensar en res, de sentir res.

[…]

¿I Hipòlit? Enona estimada, ¿on és Hipòlit que no m’ha dit res des d’ahir vespre i avui ni tan sols no

ha comparegut a dinar?

[…]

Vaig partir depressa cap a la cuina per preparar un brevatge amb valeriana, cabellet i flor d’espí que

sempre li anava de primera per calmar aquells fogots i, alhora, fer un conjur de fulles d’ortiga, oli

de dragó i cabeces d’all amb aquella oració que ma mare m’havia deixat al llit de mort.

[…]

Podria pintar como si fos ara el moment en què Hipòlit va arribar d’imprevist a can Solana: Fedra i

jo sortíem per anar a cal joier i just quan començàvem a davallar per l’escalinata, ell va aparèixer al

centre del pati: semblava un Teseu jove, bell, poderóa, i un calfred de terror em travessà l’esquena.

Puc donar testimoni de la torbació de Fedra per aquell jove tan plantós que pujava cap a ella atret

com un imant.

Hipòlit li va besar la mà i Fedra quedà enlluernada per aquell fillaastre alt i bru que feia vint anys

que no havia vist, i decidí que ja no sortiríem.

Vaig passar una penada quan vaig veure com Fedra se’l menjava de viu en viu amb la mirada

mentre brindaven a la sala groga i ella desitjava saber fil per randa la seva vida.

!

Profa.: Núria Llagüerri �26IES MOIXENT/IES ARABISTA RIBERA (Carcaixent)