Z/d Z/^ W > W> d ZZ/dKZ/ > W Z / > > W E · mestres per a encarar la planifi-cació d’aquest...
Transcript of Z/d Z/^ W > W> d ZZ/dKZ/ > W Z / > > W E · mestres per a encarar la planifi-cació d’aquest...
Pla
Ter
rito
rial P
arci
al d
el P
ened
èsA
vanç
de
prop
osta
mar
ç 20
20
Pla territorial parcial del Pene-dès. Avanç de propostes
Aquest Document d’avanç de propostes planteja les línies mestres per a encarar la planifi-cació d’aquest àmbit territorial amb la redacció de l’Avantpro-jecte del Pla tal i com es preveu en l’article 13 de la Llei 23/1983.
Aquestes línies mestres es fona-menten en la nova cultura del territori que considera el sòl com un bé escàs, en l'escenari del canvi climàtic que requereix ac-cions d'abast territorial i en l'A-vantprojecte de Llei del territori que estableix la contenció del consum de sòl.
Així les coses, aquest avanç del Pla territorial parcial del Pene-dès proposa estratègies per a reforçar les relacions entre les ciutats i viles del propi àmbit i amb els àmbits territorials veïns, compactar i densificar el sòl ja classificat però, també, millorar els serveis de la infraestructura verda dels entorns rururbans i urbans.
Pla
Ter
rito
rial P
arci
al d
el P
ened
èsA
vanç
de
prop
osta
mar
ç 20
20
Estratègies pels espais oberts
Contenir el consum del sòl espe-cialment en les àrees periurbanes
Donar continuïtat a la xarxa d’es-pais oberts
Preservar els espais oberts, sobre-tot el sòl agrari
Promoure la cooperació supramu-nicipal en la regulació del sòl
E1. PRESERVAR els valors naturals, productius i socials
Risc de pèrdua de biodiversitat i de funcionalitat dels serveis ecosistèmics per l’antropització.
Risc d’incendi per l’embosqui-nament i risc d’inundabilitat de les lleres dels rius
Reducció de sòl agrícola per la implantació d’usos urbans i d’acti-vitat econòmica generalment a les planes
Degradació i fragmentació per dispersió d’assentaments i pas d’infraestructures
Banalització dels elements estruc-turadors de la modelació agrària
Manca de regulació homogènia dels espais oberts
CRITERIS
Pla
Ter
rito
rial
Par
cial
del
Pen
edès
. A
vanç
de
prop
osta
mar
ç 20
20
ANÀLISI DIAGNOSI REPTES ESTRATÈGIES
La vegetació natural es concentra a les serres i al massís del Garraf, en un àmbit on amb un 56% de sòl forestal
Tendència a l'embosquinament dels espais oberts amb l’apropiació d’antics conreus
Quart àmbit en superfície de sòl agrícola de secà, el 29% de l’àmbit). Cereal a la Conca d’Òdena i vinya a la Plana penedesenca. Aquest sòl té un alt valor com a embornal de car-boni i per mitigar el canvi climàtic Els sòls amb més protecció repre-senten un 79% de l’àmbit, on el 24,5% es correspon a PEIN i Xarxa Natura 2000, i el 34,5% es correspon a sòls de protecció especial
El valor econòmic dels serveis ecosistèmic és del 5,2% del PIB de l’àmbit
A. Evitar la urbanit-zació dels espais
oberts
B. Potenciar la infra-estructura verda, asse-gurant la connectivitat ecològica i hidrogràfica
C. Garantir la continuïtat de l’activitat agrària
D. Proporcionar pau-tes per la implantació d'edificacions en SNU
OBJECTIUS ESPAIS OBERTS
DIVERSITAT TERRITORIAL
SOSTENIBILITAT CANVI CLIMÀTIC
PAISATGE TRANSVERSAL
PROACTIVITAT ESPAI OBERT
XARXA NODAL
MODERACIÓ CONSUM SÒL
MODEL COMPACTE
GOVERNANÇA SUPRAMUNICIP
GARANTIA DE ACCESSIBILITAT
MOBILITAT DE PROXIMITAT
E2. POTENCIAR els connectors
E3. PROTEGIR els espais d’oportunitat
Estratègies pels espais oberts
Pla
Terr
ito
rial P
arc
ial d
el P
en
ed
ès.
Avanç d
e p
roposta
març
2020
E1. Estratègia per a PRESERVAR els valors naturals, productius i socials dels espais oberts identificant-los per esbrinar la vocació de cada peça del territori per a l’exclusió o restricció de la transformació urbanística i la im-plantació d’usos i activitats.
E1.1 Espais de protecció especial. Espais que pels seus valors o localit-zació configuren una xarxa permanent i continua.
PEIN XN2000. Els protegits per la normativa sectorial
Valor natural. Els identificats pel Plans Territorials vigents
Alt interès agrícola. El Pla ha incrementat del 41% al 61% els
sòls amb reconeixement d’alt interès agrícola
E1.2 Espais de protecció territorial. Espais que tot i no tenir la condició de protecció especial tenen restringida la seva transformació.
Interès agrícola mitjà. Representa el 35% del sòl agrícola de l’àmbit
Estratègic. Paper estratègic d’estructuració territorial
Risc i vulnerabilitat. Riscos naturals o tecnològics
Mosaic. A protegir pel paper complementari en la matriu territorial
E2. Estratègia per a POTENCIAR els àmbits amb funcionalitat connectora tant ecològica, amb el relligat dels corredors que donen continuïtat als es-pais de màxima protecció, com hidrogràfica amb resseguit de la infraestruc-tura blava, mantenint la condició d’espai no urbanitzat.
Connector ambient agro-forestal
Connector ambient fluvial
Separador urbà
E3. Estratègia per a PROTEGIR els espais d’oportunitat, frenant l’ocupació dels àmbits periurbans po-sant en valor sobretot la modelació agrària existent com a actiu social i econòmic. Alhora impulsar la reconversió d’àmbits concrets de potencial interès amb usos obsolets.
Espai periurbà d’oportunitat, espai obert periurbà de relació de les morfologies urbanes
Espai de potencial interès, a millorar o reconvertir amb un fort impacte d’usos obsolets
Elements amb valor, síntesi dels elements amb valor de paisatge a escala territorial
E1. PRESERVAR
E2. POTENCIAR
E3. PROTEGIR
Pla territorial parcial del PenedèsAvanç de proposta
ETRS 89Escala 1:60.000
1. Estratègies d'espais oberts Tipus d'estratègies
0 21
km
Punt crític
Risc i vulnerabilitat
Interès agricola mitjà
Estratègic
Mosaic
Espai periurbà
Generalitat de CatalunyaDepartament de Territori i SostenibilitatSecretaria de l'Agenda Urbana i TerritoriSubdirecció General d'Acció Territorial
Estratègies espais oberts
PEIN XN2000
E.1 Preservar
Sòl de protecció especial
Alt interès agrícola
Interès natural
Sòl de protecció territorial
E.2 Potenciar
Separador urbà
Connector agro-forestal
Connector fluvial
E.3 Protegir
Estratègies assentaments urbans
A.1 Estrategia territorial2
Espai de potencial interès
Element amb valor
Fita de referència cim
Mirador (prominencia espai públic)
Fons escènic
Geomorfologia singular
Arbre monumental
Construcció amb valor reconegut
Àmbit de reforçament nodal
I.2 Atenuar l'efecte barrera
Tipus de teixitSUC SNC SUD SND SNU
Petit nucli
Celler
Construccióaïllada
Nucli i extensions
Activitat econòmica
Urbanització
Àrea d'úsespecialitzat
3
1
2
Informació de base
Xarxa ferroviària
Autopista / autovia
Xarxa carreteraprincipal
Xarxa de carreterasecundària
Riera
Límit AFT
Xarxa ferroviàriaproposta
SV en urbanització
.
.
.
PDU en estudi
Estratègies d'infraestructures de mobilitat
març 2020
Leyenda
.
Estratègies pels assentaments urbans
Pla
Ter
rito
rial
Par
cial
del
Pen
edès
. A
vanç d
e p
roposta
març
2020
A1. TERRITORIALS, reforçar el pa-per territorial del Penedès
A3. LOCALS, específiques dels diversos teixits amb caràcter local
L’àmbit és una baula del Corredor mediterrani
Capacitat d’acollida suficient dels sectors per donar compli-ment a les projeccions demo-gràfiques
Fort consum del sòl, poca verte-bració i falta d’estructura de la xar-xa nodal, agreujat a les urbanitzaci-ons amb manca d’estructura, d’equi-paments i de transport públic
Alt percentatge d’habitatge secun-dari, amb tendència a transformar-se en principal
Relació descompensada entre llocs de treball i població ocupada
Dispersió de l’activitat econòmica, manca de parcel·les de dimensió mitjana per absorbir l’actual demanda
Segon àmbit de Catalunya amb un percentatge major de sòl clas-sificat, 12% (20.295 ha), on el 36% de l’àmbit (7.397 ha) es corresponen a urbanitzacions de baixa densitat
El sistema d’assentaments es basa en una xarxa nodal jerarquitzada, conformada per diversos tipus de teixits
El sector econòmic principal és el de serveis concentrat a la costa, desprès la indústria localitzada a les capitals de comarca i als eixos de comunicació
Es constata el continu urbà al front marítim i la proliferació de façanes- aparador
CRITERIS
A. Potenciar les polaritats urbanes que vertebren el
territori de Catalunya
B. Equilibrar la relació entre llocs de treball i població ocu-
pada per reduir la mobilitat
C. Potenciar l’ús eficient de les àrees urbanes per dismi-
nuir l’extensió
D. Facilitar la cohesió social
OBJECTIUS ASENTAMANETS URBANS
DIVERSITAT TERRITORIAL
SOSTENIBILITAT CANVI CLIMÀTIC
PAISATGE TRANSVERSAL
PROACTIVITAT ESPAI OBERT
MODERACIÓ CONSUM SÒL
XARXA NODAL
MODEL COMPACTE
GOVERNANÇA SUPRAMUNICIP
GARANTIA DE ACCESSIBILITAT
MOBILITAT DE PROXIMITAT
ANÀLISI DIAGNOSI REPTES ESTRATÈGIES
A2. SUPRAMUNICIPALS, amb influència mes enllà dels límits municipals
Potenciar les polaritats urbanes que vertebren el territori, aprofitant els sòls classificats, per equilibrar les necessitats futures dels siste-mes urbans
Contenir el consum de sòl dels espais oberts, prioritzar la regene-ració i transformació dels teixits existents enfront l’extensió.
Vincular les urbanitzacions (teixits de baixa densitat) per a crear noves morfologies urbanes amb coherència estructural, serveis i equipaments
Integrar la relació dels assenta-ments amb l’espai obert
Reduir l’ocupació del sòl en àrees poc o gens consolidades, amb valor i/o deslligades dels nuclis
Estratègies pels assentaments urbans
Pla
Ter
rito
rial
Par
cial
del
Pen
edès
. A
vanç
de
prop
osta
mar
ç 20
20
A1. Estratègia TERRITORIAL situa l’àmbit del Penedès en el marc de Catalunya.
Àmbits de reforçament nodal ARN. Reforç del model territorial
A1. TERRITORIAL
A3. LOCAL
A2. Estratègia SUPRAMUNICIPAL, per donar resposta als sistemes urbans, a l’estructura
nodal jerarquitzada i a les agrupacions principals d’activitats econòmiques.
A2.1 Nova centralitat. Àmbits amb potencials condicions A2.2 Morfologia urbana. Constel·lació de teixits relacionats A2.3 Àrea funcional principal. Agrupacions d’activitat econòmica
A2. SUPRAMUNICIPAL
A3. Estratègia LOCAL, actuacions encaminades a resoldre especificitats dels diversos teixits amb caràcter específic.
A3.1 COMPLETAR els teixits dels assentaments optant per una gestió continguda del sòl
Compleció. Completar l’espai de vora del teixit existent Adequació dels perímetres. Millorar entrades i façanes aparador. Esponjar fronts marítims. Cosir teixits Manteniment del caràcter rural. No creixement, manteniment de l’estructura interna
A3.2 REFORMAR amb actuacions de reciclatge, transformar els teixits per trobar-se en processos de regressió en àmbits adequats
Intensificació. Augmentar densitat Diversificació. Noves tipologies Transformació d’usos Dotació d’equipaments
A3.3 REDUIR la ocupació del sòl en àrees poc o gens consolida-des, amb valor reconegut, o deslligades dels nuclis amb la finalitat de restituir el sòl al sistema d’espais oberts
Reducció Extinció o desclassificació Serveis bàsics
Pla territorial parcial del PenedèsAvanç de proposta
ETRS 89Escala 1:60.000
2. Estratègies d'assentaments Tipus d'estratègies
0 21
km
Estratègies d'espais oberts
Separador urbà
Subdirecció General d'Acció TerritorialSecretaria de l'Agenda Urbana i TerritoriDepartament de Territori i SostenibilitatGeneralitat de Catalunya
A.3 Locals
C Compleció
Completar
A Adequació
M Manteniment caràcter rural
I Intensificació
Reformar
D Diversificació noves tipologies
T Transformació d'usos
E Equipar
Reduir
R Reducció
D Desclassificació
S Serveis bàsics EO
Estratègies assentaments
Zona de reforçament nodal2
A.1 Territorials
A.2 Supramunicipals
Zona de nova centralitat
Estació ferroviària existent
Estació ferroviària prevista
Àmbit morfologia urbana
Àmbit àrea funcional principal d'activitat econòmica
Nova centralitat
Morfologia urbana
Àrea funcional principal d'activitat econòmica
Àmbit a reciclar
E.2 Potenciar
Informació de base
Xarxa ferroviària
Autopista / autovia
Xarxa carreteraprincipal
Xarxa de carreterasecundària
Riera
Límit AFT
Xarxa ferroviàriaproposta
SV en urbanització
Tipus de teixitSUC SNC SUD SND SNU
Petit nucli
Celler
Construccióaïllada
Nucli i extensions
Activitat econòmica
Urbanització
Àrea d'úsespecialitzat
3
1
2
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
PDU en estudimarç 2020
Sector amb capacitat d'acollida adeqüada A potenciar PDU en estudi
Àmbit a potenciar
.
.
Informació de baseLímit AFT
Límit municipal
Estratègies per les Infraestructures de mobilitat
Pla
Ter
rito
rial
Par
cial
del
Pen
edès
. A
vanç d
e p
roposta
març
2020
I1. VERTEBRAR el territori
Potenciar la xarxa ferroviària tant al corredor com en l’enllaç interior-Barcelona del LTF Vertebrar el territori i garantir l’accessibilitat de manera sostenible Crear noves xarxes de trans-port ferroviari que completin la xarxa actual. Ubicar noves estaci-ons i aparcaments dissuasius que potenciïn el transport públic
Millorar la mobilitat local i supra-municipal i permetre la pacificació del trànsit en els trams urbans. Ajustar els traçats de les infra-estructures atenent als elements estructurants del lloc Emfatitzar els intervals visuals, identificar els itineraris amb valor
Importància del corredor medi-terrani. Feblesa de connexió entre l’Anoia i la resta de l’àmbit
Xarxa viària. Sobrecàrrega de vies de pas. Fort impacte econò-mic de peatges. Manca d'enlla-ços amb l’AP-7 Xarxa ferroviària: Manca xarxa interna. Xarxa de mercaderies insuficient. Estacions allunya-des dels nous creixements. Manca d’intercanviadors Limitada contextualització de les infraestructures de mobilitat cosa que genera un efecte bar-rera i una forta intrusió visual Poca consideració visual dels trams de mobilitat com a mira-dor lineal, i dels itineraris pai-satgístics que permeten descobrir el caràcter del lloc
Catalunya és la porta d’entrada del Sud d’Europa, l’àmbit del Penedès n’és una peça clau
Situat sobre el corredor del Medi-terrani està molt ben connectat amb Europa i la Península Lloc de pas i de cruïlles estruc-turat amb tres corredors viaris i ferroviaris, amb una elevada den-sitat d’infraestructures L’àmbit compta amb el tercer port més important de Catalu-nya; el port de Vilanova, a mes de 5 ports esportius i 1 industrial. L'aeròdrom d’Igualada és una instal·lació de referència per a l’aviació de la zona
DIVERSITAT TERRITORIAL
SOSTENIBILITAT CANVI CLIMÀTIC
PAISATGE TRANSVERSAL
PROACTIVITAT ESPAI OBERT
MODERACIÓ CONSUM SÒL
XARXA NODAL
MODEL COMPACTE
GOVERNANÇA SUPRAMUNICIP
GARANTIA DE ACCESSIBILITAT
MOBILITAT DE PROXIMITAT
A. Assegurar la connectivitat estructurant els assentaments
urbans i vinculant els usos del sòl
B. Ajustar el traçat a les condicions de la matriu
biofísica
C. Establir les priorites i convenir
opcions
D. Estalviar infraestructures amb modes de transport
eficients i viables
ANÀLISI DIAGNOSI REPTES ESTRATÈGIES
I2. INTEGRAR el conjunt de les
actuacions
I3. RECONÈIXER els itineraris
paisatgístics
CRITERIS
OBJECTIUS INFRAESTRUCTURES DE MOBILITAT
Estratègies per les Infraestructures de mobilitat
Pla
Ter
rito
rial
Par
cial
del
Pen
edès
. A
vanç d
e p
roposta
març
2020
I1. Estratègia de VERTEBRAR el territori per a potenciar l'accessibilitat vià-
ria i ferroviària de pas a través i interna però, també, la periurbana.
I2. INTEGRAR
I3. RECONEIXER
Condicionament i noves actuacions a la xarxa viària
Condicionament i noves línies de mercaderies i
de passatgers a la xarxa ferroviària
Valorització de la xarxa de camins periurbans
I1 VERTEBRAR
I2. Estratègia d’INTEGRAR cadascuna de les actuacions
en la xarxa viària i ferroviària als condicionants paisatgístics.
Encaix dels traçats als valors del paisatge de cada lloc
Atenuació de l'efecte barrera per la concentració de vies
en determinats punts crítics
I3. Estratègia de RECONÈIXER la funció de la xarxa
viària i ferroviària com a miradors lineals del paisatge.
Dinamització de la xarxa d'itineraris paisatgístics
motoritzats
Dinamització de la xarxa d'itineraris paisatgístics no
motoritzats
4
5
1
2
36
Pla territorial parcial del PenedèsAvanç de proposta
ETRS 89Escala 1:60.000
3. Estratègies d'infraestructures de mobilitat
Generalitat de CatalunyaDepartament de territori i SostenibilitatSecretaria d'Hàbitat Urbà i Territori
0 21
km
Informació base
Línia d'altes prestacions
Xarxa viària
Línia convencional
Xarxa ferroviària
Tram soterrat o en túnel
Estació
Autopista o autovia
Via estructurant primària
Via estructurant secundària
Via integrada
Via local
Camins
Estratègia d'infraestructura de mobilitat i transport
I.1 Vertebrar
Previsió per a la xarxa viària
Condicionament d'autopista i autovia
Condicionament via estructurant primària
Condicionament de tram en estudi
Nova actuació d'autopista i autovia
Nova d'actuació de viaprimària, secundària, interurbana i integrada
Nou tram en estudi
Connexió en estudi
Nou enllaç autopista
Previsió per a la xarxa ferroviària
Condicionament de la línea de mercaderies
Condicionament de la línea convencional de passatgers
Nova línea convencional de passatgers
Nova estació internodal
Nova estació lineal convencional
Nova terminal de mercaderies
Nova connexió
Garantir la mobilitat periurbana
Valorització de la xarxa de camins
Encaixar la xarxa d'infraestructura
Encaix de l'obra de manteniment de la xarxa viària
Encaix del nou tram en estudi de la xarxa viària
Encaix de l'obra de manteniment ila nova línea de la xarxa ferroviària
Esmorteir la fragmentació de l'espai oberten els punt crítics
I.2 Integrar
Atenuar l'efecte barrera
Valoritzar la xarxa d'itinerari paisatgístic
Dinamitzar la xarxa d'itinerari motoritzat
Dinamitzar la xarxa d'itinerari no motoritzats
I.3 Reconèixer
març 2020
Pla territorial parcial del Penedès
Avanç de proposta
Director del Pla Josep Armengol Tatjé (Sub-director General d’Acció Territorial)
Coordinadora del Pla Pilar Paricio Garcia (Doctora Arquitecta)
Equip redactor Josep M Bosch Casadevall (Doctor en Història) Victòria Carbonell Martínez (Geògrafa) Adrià Fisas Masferrer (Arquitecte) Núria Font Casaseca (Arquitecta i Doctora en Geografia) Fina Royo Abelló (Arquitecta) Elisabet Sau Raventós (Geògrafa) Albert Vaca Agustí (Biòleg)
Delineació Joan Carles Domínguez Berrio (Delineant) Toni Prats Llavari (Geògraf)
Maquetació Salvador Pont Gómez (Delineant)
Col·laboradors com a estudiants en pràctiques de l’UAB Esteban Brian Delgado Arias Roger Callao Martínez Adelaida Corbera González-Tablas Marina Serrano
Agraïments per les seves aportacions a:
Departament Territori i Sostenibilitat Esther Agell Mas Gabriel Borràs Calvo Sílvia Cañelles Bolta Genís Carbó Boatell Marc Darder Solé Gemma Fernàndez Miras Susana Ferraz Comín Berenguer Gangolells Alseda Francesc Gonzalez Centeno Assumpta Jané Renau Marc Ibañez Llop Josep Martí i Bosch Jordi Martinez Granell Gabriel Palacio Vilacampa Santi Ribas Domingo Salvador Samitier Martí Carles Serra Roses Josep Maria Torrents Abad Núria Velasco Torné
Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca I Alimentació Antonio Gàzquez
Departament d’Empresa i Coneixement Jordi Carbonell
Institut Català d’Energia Albert Casanova Joan Esteve Marc Rotllan
Diputació Barcelona Ferran Barba Boada Lorena Perona Martí Samtandreu
Universitat Poltècnica de Catalunya Marina Cervera Francesc Magrinyà Josep Mercadé
Universitat Autònoma de Barcelona Xavier Irigoyen Francesc Muñoz
Fundació Món Rural Marc Costa Eduard Trepat
Fundació Agroterritori Cristina Tous David Vivet
Anthesis Lavola Nacho Guilera Eulàlia Miralles
Gabinet d’Estudis Econòmics Àngels Garcia Àlvar Garola
i també a totes les persones que han format part durant aquests anys del grup de treball del Pla territorial del Penedès.