7/28/2019 000LECTURA-Drames Rurals 1
1/39
Alejandro Gmez BlascoCatal
1
Drames Rurals
En Met de les Conques
ESTRUCTURA ARGUMENTAL
Podem parlar de tres parts:
Plantejament Ens expliquen els orgens del protagonista, en Met, durant aquesta pocasadona qui s ell i del rebuig que la gent t envers ell. Al plantejament en Met descobreix en la
religi alguna cosa que fa que la seva vida prengui sentit. El plantejament es produiria des del
comenament del conte fins poc temps abans de la process
NusDurant el nus es quan es produeix la gran majoria dels esdeveniments. En Met que erarebutjat per tot el poble ja que la seva famlia era considerada de bruixes va trobar el consol a
la religi. Va venir un predicador al poble a fer els sermons de Quaresma i va ser grcies a ell
que en Met es veis atret per la religi ja que tot el que deia als seus sermons, en Met pensava
que anava dirigit cap a ell. Quan van acabar els sermons de Quaresma van comenar les
funcions de Setmana Santa, durant aquests dies en Met era gaireb a totes hores a lesglsia i
va tenir una srie de disputes amb sa mare ja que no apareixia ni per menjar. En Met va anar a
una process, va anar dhora per trobar un lloc que li agrads per va trigar tant que els
carrers ja shavien omplert. Durant aquesta process el narrador ens dna detalls de com el
rebutjaven i de com de malament ho passava en Met. Quan aquesta setmana va acabar, en
Met estava trist ja que li faltava alguna cosa. Va anar a lesglsia i es va adonar que si no era el
predicador no era el mateix, lesglsia semblava una altra. Cada dia en Met anava a lesglsia,
seia a terra i meditava. Una nit mentre dormia va escoltar uns gemecs, era la seva mare
queixant-se perqu havia menjat uns bolets al vespre i shavia intoxicat. En Met va anar abuscar al metge per no va voler anar al moment sin que va anar-hi a lendem quan la mare
ja havia mort. A la mare no la van ficar a una capsa per enterrar-la sin que amb els mateixos
llenols del llit la van ficar a la fossa. Els dies per en Met eren molt tristos per un dia se li va
aparixer Jess dient-li que pugs a una muntanya a fer penitncia. Ell es va emocionar molt i
va decidir fer-ho al moment, degut que estava plovent va decidir primer anar a casa assecar la
seva roba per trigava molt de manera que va decidir continuar amb la roba mullada tot i que
les calces li oprimissin les cames. Va comenar a pujar la muntanya per les seves cames ja no
aguantaven, ell estava molt cansat. Quan hi era molt amunt va relliscar i va caure sobre el fang,
7/28/2019 000LECTURA-Drames Rurals 1
2/39
Alejandro Gmez BlascoCatal
2
al principi no podia moures per va poder continuar. Desprs de caminar molt sense menjar
gaireb res va anar per una rampa on va caure dins duna cova. El nus comenaria a la
Quaresma aproximadament fins el moment que cau a la cova.
DesenllaUn cop all dins van caure pedres a sobre dell, sentia molt dolor i li van veniruna srie de records a la ment, com ara una baralla entre la seva mare i la seva via, o una
escena on apareixia un cavall llaurant el terra, una dona i un home, on aquest ltim
maltractava a la dona i al cavall. Mentre que ell estava a la cova Jess tamb hi era, i moments
abans de la seva mort va veure com dos angelets sen portaven a Jess de la m, i per ms que
ell crids no hi havia res ms a fer. Poc desprs de la seva mort uns caadors es van refugiar
duna pluja en la mateixa cova on en Met va morir i van trobar les restes dels ssos del pobre
noi. Els caadors van fugir de la cova com van poder i no van dir res del descobriment, per por
a ser cridats per a futures declaracions. El desenlla inclouria el patiment den Met dins la
cova, la seva mort i el moment en qu els caadors troben les seves restes.
CARACTERSTIQUES
La bellesa paisatgstica i humana que busquen alguns autors Vctor Catal les aboleix i dna la
visi de la realitat ms lletja. Tots els personatges que utilitza sn personatges marginats.
Noms hi ha un personatge i desprs tota la massa que funciona com un bloc, tret del
predicador. De manera que el podem anomenar com persona ms bona tot i aix ell no actua
de cap manera bona cap a ell. La massa de la gent, la societat, loprimeix a tots els nivells.
Sembla que el b el reencarni el Met de les Conques i la gent (en bloc) reencarnen el mal. El
fet que la resta formi un bloc fa que el Met sobresurti sobre la resta per aix no es cert ja que
quan acabem de llegir el drama ens adonem que en Met est buit intellectualment. El
dualisme en la construcci dels personatges est molt present, es creen anttesis
Molts dels seus drames segueixen lestructura de la tragdia
La idea del maligne s presentada ben al principi amb la idea de lncubus en Met s vist per la
gent com el resultat de la relaci dun dimoni amb la conca. ncubusviolaci de la dona pel
diable
Vctor Catal vol deshumanitzar els personatges, sn insensibles. Tenen una dimensi oculta
que fa que sembli gaireb animals. Lsser deixa de ser un sser, amb aix ens diu que de
vegades actuen com a animals. El fet que es situ en un ambient rural fa que sigui ms fcil
comparar-lo amb un animal.
7/28/2019 000LECTURA-Drames Rurals 1
3/39
Alejandro Gmez BlascoCatal
3
La imatge de la infantesa fins ara havia estat idllica, era una etapa feli i per a recordar, en
canvi Vctor Catal dna una visi contraria: el Met s una persona solitria, rebutjada per
tothom i amb una infantesa de patiment. Els trets fsics de cadascuns dels personatges estan
molt detallats i per tant aquests detalls sallunyen dels quadres costumistes. La ma nca de coix
emotiu construeix un sser allat i amb una fesomia revinguda: tots els seus trets fsics sn una
negaci de la vida.
A partir de larribada del predicador es pot considerar que comena la segona part. Amb
aquesta arribada el Met es centra en lesglsia i el narrador es concentra en les paraules del
predicador.
En Met opera un procs didentificaci amb la figura de Jess i descobreix el mn de
lemocionalitat que li mancava per esdevenir un individu complet. Aquest descobriment el
diferencia de la resta de la gent i, encerta mesura, lhumanitza.
La buidor de la figura paterna s omplerta per en Met en la imatgeria de Jess i de les escenes
del viacrucis. La process s la imatge certa del smbol de la penitncia del protagonista,
parallela a la de Crist.
El viatge existencial vers lesperit universal contrasta amb la manca dintelligncia den Met.
Hi ha un flashback amb dues visions:
Una visi duna dona amb un cavall que sn maltractats per un home La seva mare i la seva via barallant.
Ell no s gaire conscient del que passava, aquests somnis que t es produeixen perqu totes
les situacions que ha viscut a la seva vida han estat dramtiques.
Finalment la mort simposa excepte en les narracions Ombres i Enveja.
LLENGUATGE
T un llenguatge molt complex. Tot i no tenir res a veure amb el llenguatge culte, t moltes
paraules locals que ha sentit lautora i les ha emprat.
s duna gran riquesa expressiva
NARRADOR
El narrador daquest conte s en tercera persona, narrador omniscient.
7/28/2019 000LECTURA-Drames Rurals 1
4/39
Alejandro Gmez BlascoCatal
4
Tcniques descriptives Sutilitzen descripcions llargues i abundants en retrica amb pocs
dilegs, fet caracterstic del realisme. Tamb sutilitza el paisatge per descriure lestat dnim
dels personatges tal i com es fa en el naturalisme.
TEMPS I ESPAI
Es desenvolupa a la cova, a la zona rural on viu i tamb a lesglsia
PERSONATGES
Personatges principals
Met En Met s el personatge principal del conte, s el protagonista, per tamb la vctimadel drama. s un noi introvertit, callat, pacient i observador, per malament vist per la gent.
Un marginat social i rebutjat per la resta, fet que provoca la cristianitzaci, que la veu com un
recolzament per continuar endavant fins la seva mort.
Mare i via den Met Representen el mal cam, sn tractades com a bruixes i
menyspreades, en Met, al contrari, representa el b i la fe.
Capellsimbolitza lespiritualisme, el b i la guia cap a la seguretat per a en Met.
Personatges secundaris
La resta de la gent del poble actuen com a un nic bloc i tenen una visi completament
negativa cap a en Met i la seva famlia, des de petit li fan la vida impossible a en Meti diuen
que la seva mare i la seva difunta via eren bruixes.
7/28/2019 000LECTURA-Drames Rurals 1
5/39
Alejandro Gmez BlascoCatal
5
Idilli xorc
ESTRUCTURA ARGUMENTAL
En la introduccisens presenta un gran grup de captaires baixant per la carretera que porta
al poble al qual van a demanar almoina. Aquesta massa de pidolaires est formada per vells
malaltissos. En aquest introducci sens fa una descripci daquest grup, la qual ens permet
fer-nos una idea de tots ells. Desprs de la descripci daquests, el grup de captaires interromp
la seva marxa cap al poble perqu veuen en Tit i la Laia, que tamb sn captaires, que estan
parlant sols. Aleshores el grup de captaires fan greca i burla den Tit i la Laia.
El nusde la histria sens presenta a la conversa que en Tit i la Laia tenen, conversa que va
sser tallada per les burles dels captaires. Aquesta conversa es dna perqu ambds van sortir
dhora per captar pel poble i es varen trobar. En la conversa sexpliquen les penes de cadasc:
la situaci de les seves vides, la situaci a casa, les seves malalties,... Aleshores van arribar a la
conclusi que si es casaven es podrien complementar entre ells i aix els seus problemes els
podrien solucionar junts. Aleshores, amb tota la naturalitat del mn van decidir casar-se.
Finalment, el nus de la histria es comena a convertir en un final idllic, com de pellcula.
Ambds estan disposats a estalviar per a casar-se, per com que fan fora de casa a en Tit, la
Laia decideix que shan de casar ja si el vol acollir a la seva casa. Aleshores, el casament tant
esperat es produeix, tot i que primerament el capell no els volia casar, per per estalviar-se
un escndol pblic, va accedir-hi. All noms hi estaven presents el rector, en Tit i la Laia i els
dos testimonis, el cec del poble i el campaner, que varen estar disposats a ajudar-los perqu es
poguessin casar, ja que sense cap testimoni no ho haguessin pogut fer. Aleshores, un cop
casats, varen sortir de l esglsia, per una pluja de pedres va obligar a tothom que tornessin a
entrar-hi. Aleshores, quan tots els van preguntar entre ells si estaven b es van adonar que en
Tit no hi era, que shavia quedat fora. El van veure ests al terra enmig de la plaa, envoltat per
un enorme bassal de sang. El poble havia mort en Tit.
CARACTERSTIQUES
- s de dialectalismes i vulgarismes, catal rural.- Crtica clara a la violncia de les tradicions.
7/28/2019 000LECTURA-Drames Rurals 1
6/39
Alejandro Gmez BlascoCatal
6
- La mort es relaciona amb un espai tancat ( una plaa) i lamor en un espai obert ( elsbancs, la llibertat).
- La mort apareix al costat de lesglsia, encara que aquesta no tingui un paperimportant en lobra com ho va fer En Met de les Conques.
- Hi ha una collisi clara de contraris, lesglsia (el b) i la mort al costat (el mal). - Lantagonisme a lobra apareix com un personatge collectiu, els captaires i el poble
acaben amb la vida den Tit.
- No li dna importncia al temps.- La pobresa s constantment relacionada amb la brutcia i la pudor.- Crtica als protagonistes, la Laia no hi s tota i en Tit s ben lleig.- Falta de la figura familiar, la Laia no en t, la den Tit el maltracta.- Retrocs i avan en el temps.- Davant daquesta isolaci que afronten els protagonistes, troben lajuda de Du ( a
travs del rector ) que els ajuda, com tamb ho fa el cec.
- La figura del cec que s el que realment ms hi veu.NARRADOR
La histria est en 3a persona, escrit narrativament i descriptivament. El narrador s
omniscient i amb una focalitzaci externa.
TEMPS I ESPAI
Els fets se situen a la rampa de la carretera on es troben conversant el Tit i la Laia, a la Plaa
del poble i, finalment, a l'Esglsia.
No sens concreta el temps en qu es desenvolupa lacci, tanmateix, sabem que la histria
sinicia durant la matinada, moment en qu els dos protagonistes es coneixen.De lnic quesens informa s que den que decideixen casar-se fins que la Laia parla amb el rector
transcorre un dia, per com que aquest en un principi no els vol casar, fins que la Laia ho
aconsegueix nhan passats varis, per no ens els diu amb exactitud.
7/28/2019 000LECTURA-Drames Rurals 1
7/39
Alejandro Gmez BlascoCatal
7
VOCABULARI
- Veu gargaixosa: Que fa soroll de mucositat.-
Jaquiu-los estar: Deixeu-los estar.
- Absolta: Versets i oracions que hom canta o diu per als difunts desprs de la missa defuneral
- Lluert: Llangardaix.- Bossoga: Bony- Garbinada: Vent fort de garb- Borrango: boig, pertorbat.- Escamot: Petit conjunt de persones que van plegades, especialment de soldats,
policies, etc.
- Flastomies: blasfmia.- Rastelleres: Conjunt de coses posades en fila l'una al costat de l'altra- Femsa: femta, excrement.- Pellofes: Nom donat a la pela de certes fruites i a la tavella dels llegums.- Pellingotes : parrac, tros de roba mig separat per un esrip de la resta duna pea de
vestit;peda mal cosit.
- Quera: Guixots, polseguera i altres fragments petits d'un edifici aterrat- Basarda: Feredat, sentiment de depressi que s'empara d'alg en presncia de
quelcom que fa pensar en possibles perills contra els quals se sent indefens, que evoca
idees de perills, damnatges, mals, etc.
- Carcanyol: Zona compresa entre l'extrads d'un arc i l'horitzontal tangent al seu puntms alt, especialment en els arcs que formen els revoltons.
- Gec: Pea de vestir que cobreix el tronc, amb mnigues i sense faldons.
7/28/2019 000LECTURA-Drames Rurals 1
8/39
Alejandro Gmez BlascoCatal
8
- Gip: Pea de vestir que cobreix el tronc des dels muscles fins a la cintura, cenyida iajustada al cos, amb mnigues.
- Escurons: Nom donat a qualsevol rptil ofidi de la famlia dels viprids , i en especialals dels gneres Bitis, Causus, Cerastes.
- Gatzara:Cridria, brogit, amb qu una colla de gent manifesta la seva alegria.- Bergant: Fusta proveda de pues a l'un costat i a l'altre fixada transversalment al cap
d'un mnec, que serveix per a separar la palla del gra assolat a l'era.
- Boixet: Pal petit tornejat, de fusta de boix, emprat per a fer puntes al coix- Xicra: Tassa petita, emprada especialment per a prendre xocolata desfeta.- Bardisses: cap o vorada desbarzers, aros i altres plantes incultes, especialment
espinoses.
PERSONATGES
Personatges principals
Tit o Josep t seixanta anys. Era petit, rabassut, amb un cap grosss, amb la pelussera mal
llevada amb dos ullets grisos amagats sota la garba de les celles, un nas boterut, vermell, ple
de pls testos com les punxes dun eri i un morro fluix i penjant que regalimava sempre.
Amb prou feines podia caminar, ajudant-se amb dos bastons, ja que de petit li havia passat pel
cim un carro ple de grava que lhavia aixafat tot.
Grcies a ls de comparatius que ha utilitzat lautora a ms a ms de la detallada descripci
fsica, ens podem crear una perfecte imatge de com podria ser en Tit. Tamb podem dir dell
que s un personatge que viu sota lombra de la misria social i econmica, essent aix un
personatge marginat socialment el qual ha estat maltractat. En Tit tenia com a ofici guardar els
garrins de tot en poble en un clos com.
Laiat cinquanta tres anys. s alta i primeta, tota enrampada, semblava que tingus rovell ales frontisses: els tumors freds, arrapats a sa persona com sties a roca, se la menjaven viva.
De joveneta tenia la cara escaienta, i algun beneit va fer-li entendre: daleshores li venia
lentonament i lafany de presumir. Tots els dinerots que arreplegava els esmerava en
mocadors de pita i en virolats que es lligava al coll.
7/28/2019 000LECTURA-Drames Rurals 1
9/39
Alejandro Gmez BlascoCatal
9
Ella, igual que en Tit, vivia de captar pel poble per a ms a ms criava conills a casa seva. La
Laia, per tant, tamb s un personatge que vivia sota lombra de la misria social i econmica.
Personatges secundaris
Captaires La Xica Llosca sempre anava rondinant entre les dents i sempre tirant del seucistells de canya, al que anava arrapat En Quel. Ell tenia vint-i-cinc anys, era barbamec, com
una noia. El Nen del Becera un homenasss de nou pams dossamenta amb sos vuitanta anys.
Era fort com un roure i dret com un pi. El ceguet Pla de Juli era poca cosa i denerit com una
palla. Llcia i Conilla eren dues velletes remenudes i bufones i molt treballadores.
Aquests personatges sn un grup de captaires que tamb viuen en la misria i, per tant,
grcies a la caritat del poble poden seguir endavant.
Pobleel campaner (testimoni del casament) , el cec del poble (testimoni del casament) i elcapell (qui casa la Laia i en Tit, i qui trobar el cos sense vida daquest. Maleir tot el poble pel
que han fet).
7/28/2019 000LECTURA-Drames Rurals 1
10/39
Alejandro Gmez BlascoCatal
10
Parricidi
ESTRUCTURA ARGUMENTAL
PlantejamentEn Felet marxa al bar i quan sest acomiadant del seu fill, en Titet, la Lena
sent limpuls de dir-li que es quedi, que no la deixi sola, per finalment marxa.
Per tal de relaxar-se, la Lena comena a recollir casa seva i porta el seu fill al bressol. El infant
porta un ganivet lligat amb una veta i el passeja per la casa, i a lhora danar a dormir, sel
porta al seu llit, que est just al costat del de la seva mare, i sense voler, deixa caure el ganivet
sota el llit gran.
Nus Passada una estona, arriba un dels amants de la Lena, en Pau. Mentre la besa, li
pregunta sobre un altre amant que ell havia vist sortir de casa seva el dia anterior, per ella,
espantada, no respon. Aix fa que en Pau perdi els nervis i acabi ofegant-la amb les seves
mans, i tot seguit, per por a que es recupers, agafi el ganivet que havia portat en Titet i li
clavi.
Quan el marit arriba ebri a casa, el Pau ja ha marxat, i sestira al llit al costat del cos de la seva
dona. Al mat segent, el petit de la parella surt a fora quan la seva mare no li contesta. Una
dona que el coneix el recull i arriba a casa per a trobar-se a la Lena morta i al seu marit sobre
ella dormint.
Desenlla Rpidament lhabitaci somple de gent. La dona que havia recollit al petit delcarrer el deixa al terra, i aquest comena a dibuixar amb la sang de la seva mare. Un cop han
despertat a en Felet i ell assumeix la situaci, sintenta abraar al cos immbil de la seva dona,
per alg el ret. Quan el fan fora de casa, sense donar-li opci a que es defensi, una dona
recull al petit del terra que tenia una pea de roba de lassass de la seva mare.
En menys de vint-i-quatre hores, en Felet s arrestat i portat davant la justcia, i com que havia
begut la nit anterior i no recorda res, acaba per creure que en realitat s que la va matar.
Finalment, el Titet crida al seu pare, per uns gurdies se lemporten abans que pugui dir res.
CARACTERSTIQUES
- Ritme rpid- Progressiu increment de la intensitat narrativa
7/28/2019 000LECTURA-Drames Rurals 1
11/39
Alejandro Gmez BlascoCatal
11
- Enumeraci de fets- Descripcions abundants- Narracions- Dilegs- Titet (nen petit)- Ganivet- Parla textual del nen: Vull upeta...- Aband den Titet- Justcia i evidncia
NARRADOR
La obra est escrita en 3a persona amb un narrador omniscient encara que apareixen alguns
dilegs.
TEMPS I ESPAI
Tot succeeix en menys de 48 hores.
Lescenari principal de la histria s la casa de la Lena i en Felet, per tamb sesmenta la part
davantera de la casa quan en Titet surt de casa i el recull una dona.
VOCABULARI
Espinguet: So o crit molt agut. Esbullar: Destriar, escampar, especialment els cabells. Masegar: Sotmetre alguna cosa a pressions, cops, fregaments, etc, que la malmeten. Abim: Abisme. Petge: En els mobles i altres objectes que en llur part inferior acaben en tres o ms
barres amb qu recolzen al soler, barra daquestes.
Consirs: Absorbit per un pensament que preocupa. Bleix: Respiraci cansada.
7/28/2019 000LECTURA-Drames Rurals 1
12/39
Alejandro Gmez BlascoCatal
12
PERSONATGES
Personatges principals
Lenas una dona adltera i frgil que acaba sent assassinada pel seu amant just abans queel seu marit arribi a casa.
Segons la breu descripci fsica feta per lautora, tenia el cabell ris, tot afluixat, els llavis
encesos, el coll blanc i gras, i lample pit inflant-se sota el llen de la camisa; fresca, atractvola,
en plena joventut...
Paus lamant de la Lena. s un home violent i gels que, en un atac de ira acaba amb la
vida de la seva amant de forma violenta.
En Pau s una persona forta i impulsiva, que lestimava com un boig i que la matava a fora
destimar-la.Lautora noms ens diu una caracterstica fsica, els ulls verds.
Felets un home que viu una vida humil i despreocupat. s un alcohlic que acostuma anar
al bar i passar-se llargues hores embriagant-se, deixant a la seva dona i el seu fill a casa. Quan
la Lena s assassinada ell s al bar, i arriba a casa seva just quan en Pau escapa per la finestra.
Per la reacci que t al descobrir el cos de la seva dona, podem deduir que veritablement
lestimava.
TitetRepresenta la innocncia. s el fill de la Lena i en Felet, i tamb s el que provoca queles dones pugin a veure perqu la seva mare no es lleva. Tot i que no es fa una descripci fsica
detallada del personatge, podem deduir pels pocs detalls que proporciona lautora i la seva
manera infantvola de parlar, que s un nen grassonet que ronda els tres anys. Finalment s
jutjat i portat davant de la justcia sense cap prova veritable de la seva culpabilitat.
Personatges secundaris
Hortelana Troba a en Titet donant voltes en camisola i quan el porta a casa seva, troba elcadver de la Lena.
Metge s qui diu que de les 14 ganivetades que va rebre la Lena, 9 van ser mortals.
El poble Al moment en que sassabenten de lassassinat, una multitud es congrega alescena del crim, nicament per jutjar al presumpte assass. Condemnen a en Felet sense cap
prova i es neguen a escoltar el que vulgui dir.
7/28/2019 000LECTURA-Drames Rurals 1
13/39
Alejandro Gmez BlascoCatal
13
Daltabaix
ESTRUCTURA ARGUMENTAL
Plantejament descripci paisatgstica detallada del poble (Barri de Baix i Barri de Dalt) i delTorrent. Presentaci de la famlia Palau i casament de la Doloretes i el Ver.
Nus descripci de la vida de la famlia Palau, degeneraci de la Doloretes i naixement d'enLlombric. Inici del conflicte: el Ver es compra una mula que resulta ser un frau i, desprs de
posar-la a prova, la maltracta durament i pren foc sota d'ella. La mula comena a crrer boja
de dolor arrossegant al Ver.
Desenlla la mula, que corre sense orientaci, atropella al Llombric (que mor a l'instant) i al'avi Palau (que morir als 20 dies). El Ver tamb mor. En Quim fa fora a la Doloretes, que perd
la ra i viu de la caritat.
CARACTERSTIQUES
Descripci abundant Narraci Dileg poc abundant Enumeraci de fets JUSTIFICACI DEL TTOL:
o Un daltabaix s un esdeveniment calamits que capgira totalment l'ordre deles coses, que produeix la runa d'una fortuna, d'un afer, d'un establiment.
o T relaci amb l'espai on transcorre el relat (Barri de Baix i Barri de Dalt). OBJECTIU:
o Crtica de la situaci femenina davant l'explotaci masculina i el dominiesclavista (violncia de gnere).
LLENGUATGE
Dialectielismes, vulgarismes, colloquialismes Figures retriques
NARRADOR
Narrador en tercera persona omniscient
7/28/2019 000LECTURA-Drames Rurals 1
14/39
Alejandro Gmez BlascoCatal
14
TEMPS I ESPAI
El relat transcorre aproximadament en 4 anys.
s de retrospeccions: - Pobreta! Ha de fer la mateixa fi que l'altra mrtira (volia dir la donadel vell), que ella mateixa se va escopir les sangs per anar-se'n ms aviat del mn!(pg 153).
s d'anticipacions: Ai, infeli! No saps pas on t'has ficat...Que n'hi trobars poques, d'alegries,
en aquesta casa...! D'aqu un any, qui t'haur vist i et vegi...!
L'espai en qu se situa el relat s un poble dividit en el Barri de Dalt i el Barri de Baix, barris
separats per un riu (el Torrent no s el locus amoenus romntic sin una claveguera que
amuntega deixalles).
Ms concretament, els fets transcorren als carrers o a les cases del poble (que no segueixen un
ordre, estan tirades a grapats).
Hi ha una descripci molt minuciosa dels paisatges que pretenen caracteritzar als habitants de
cada barri.
VOCABULARI
Gatinada: conjunt de gats Corregada: barranc Esvoranc: Forat, buit, produt en alguna cosa a causa d'haver-se'n desprs un tros. Goja: Figura mtica femenina de la tradici popular de la Catalunya Vella, sobretot a la
zona pirinenca. s anomenada tamb aloja, dona d'aigua i, alguns cops, fada.
Llenca: Roca plana i llargaruda Vianda: Nom genric de tot all que hom menja.
PERSONATGES
Personatges principals
Avi palaus el pare d'en Quim i del Ver. s presentat com un personatge mandrs,panxut i vell. T un carcter introvertit i no sent compassi per ning, controla a
tothom. Es passa els dies assegut al pedrs llegint Les faules d'Isop i fumant rap.
7/28/2019 000LECTURA-Drames Rurals 1
15/39
Alejandro Gmez BlascoCatal
15
Ver s un dels fills de l'avi Palau (el futur hereu). T 22 anys i s presentat com unpersonatge violent, agressiu i intractable. Es casar amb la Doloretes i acabar sent
responsable de la mort de l'avi Palau i del seu fill.
Doloretes s una forastera que, en un principi, s presentada com una noia prima,simptica i de posat vergonys. A mesura que avana el relat, es redefinir com una
dona amb la cara xuclada, els ulls mstics i gest adolorit.
Personatges secundaris
Quim s un dels fills de l'avi Palau i, posteriorment, cunyat de la Doloretes. T 18anys i un carcter molt similar al del seu pare i germ gran.
via pastora s vena de la famlia Palau. Es converteix en un personatge moltinteressant ja que ens avana els fets que succeiran al relat amb les seves profecies
com, per exemple, - Ai, infeli! No saps pas on t'has ficat...Que n'hi trobars poques,
d'alegries, en aquesta casa...! D'aqu un any, qui t'haur vist i et vegi...!(pg 151).
Llombric s el fill de la Doloretes i el Ver. La Doloretes l'estimar amb bogeria perser menyspreat per l'avi Palau i els dos germans. Llombric s sinnim de cuc, repaquest nom pel fstic que els tres homes senten.
Pobleapareixen alguns personatges que formen part del poble com la Samaruga ola de can Perdiu: *+ i veg la Samaruga, dalt de son terrat, donant una cassolada de
trits als pollets, que corrien d'ac d'all, escotorits, com embulls de seda groga; i a la de
can Perdiu, muntant a rossegons, per l'estreta escala que donava al pati, feixassos de
llenya per a encendre el forn *+(pg 156).
7/28/2019 000LECTURA-Drames Rurals 1
16/39
Alejandro Gmez BlascoCatal
16
El pastor
ESTRUCTURA ARGUMENTAL
IntroducciDurant la introducci Victor Catal ens fa una introducci al concepte de pastorempordans i fa tamb una descripci del personatge den Ton, de la seva famlia, de lestil de
vida den Ton i dels seus camps, que resulten ser la seva vida. El lector sadona de lobsessi
per al conreu den Ton grcies a fets com la petici al capell del poble denterrar la seva dona,
quan estava a punt de morir de tifus, sota un pruner per tal que les prunes fossin ms frtils.
(...) En Ton, se narrib a cal senyor rector per a fer-li una consulta. (...)
NusDurant el nus del relat lautor ens presenta un altre personatge, un pastor anomenat
Nasi. En Nasi irromp i destrossa el tros de terra ms preuat per en Ton, el Camp de les Saules.
Com a venjana en Ton prepara uns hams ocults dins dunes figues seques per tal que les
ovelles den Nasi se les mengin i sels hi enganxin a les parets de la gola fins que es morin. En
aquest mateix fragment sintrodueix un altre personatge, el de la Torrentera. s el pastor ms
dolent de tota la zona i est enfrontat amb en Nasi, que sabent que no hi t res a fer amb el de
la Torrentera cau en la negligncia i deixa que laltre en faci mofa.
Son pas era ms viu que de costum: entre dents barbotejava alguna paraula fosca, i, a
ms del parpre i la galta, comenava a tremolar-li el llavi.
Desenlla Desprs de la trobada den Nasi amb el de la Torrentera, en Nasi enfurismatnecessitava desfogar la seva ira amb alg altre ms dbil, aprofitant la venjana den Ton en
Nasi es disposa a anar a trobar-lo al Camp de les Saules on en Ton comprova si les ove lles shan
menjat les figues seques o no. Un cop es troben i es barallen en Nasi li clava un ganivet entre
les costelles a en Ton i el mata. A ms a ms arrossega el seu cos fins al riu i finalment all el
llena fent desaparixer tot rastre den Ton.
(...) son un reec! Aspre, rellu un llampec en laire, i lample fulla del ganivet sendins
tota sota les costelles den Ton. Un gemec, una contorsi i una gran batzegada i... En Ton ja no
breg ms; tot plegat havia sigut cosa dun segon.
7/28/2019 000LECTURA-Drames Rurals 1
17/39
Alejandro Gmez BlascoCatal
17
PERSONATGES
Personatges principals
TonNo encaixa amb la definici de pastor empordans, tot i que s molt tossut i t mal genino es defineix com una mala persona. T un carcter peculiar aix com unes preferncies
extravagants que posen la seva feina per damunt de la seva famlia. s un personatge solitari
que tot i viure amb la seva dona i la seva neboda no s comunicatiu i viu al marge de la vida
familiar i sabst dexplicar la veritat a la seva famlia.
Victor Catal ens el defineix com un personatge grass ,alt i actiu tot i ser un home de
mitjana edat i fatigat per la feina.
(...) En Ton era alt i gros, per estava esclafat del treball i tenia anys i anava a sota. (...)
Nasi En Nasi encaixa amb el perfil de pastor empordans, capa de tot i dolent de raa.
Lautor el defineix com una persona rabiosa i emmurriada constantment, com un personatge
fcil dalterar i de fer enfadar, impulsiu com una bstia.
Fsicament s un pastor jove, alt i prim.
(...) En laltre (en Nasi) hi havia poca pea, per era jove, anava al cim i tenia males
manyes. (...)
Personatges secundaris
El de la Torrenteras el pastor ms dolent de la zona. A ms a ms s el ms fort i simposa sobre els altres
pastors, que se senten intimidats per ell. Viu amb la seva dona , suposadament a la Torrentera
i Victor Catal el defineix com un pastor reboig.
JepetPastor empresonat per haver tingut disputa amb el de la Torrentera
Rosas la dona den Ton. Va estar a punt de morir de tifus per finalment va aco nseguir
sobreviure, fruit de la seva malaltia, en Ton es va disputar amb el capell del poble i des
daleshores no ha tornat mai a lesglsia.
7/28/2019 000LECTURA-Drames Rurals 1
18/39
Alejandro Gmez BlascoCatal
18
La Rosa normalment es queda a casa amb la seva neboda cosint, jugant a cartes o b
es llevava dhora per anar afer la bugada. En el relat tamb sesmenta que la Rosa cull psols
del Camp de les Saules.
NebodaNo sen sap res della a part que viu amb la Rosa i en Ton i ajuda a la Rosa a fer feines.
El Moros el gos den Nasi i t el mateix carcter que lamo, s dolent per alhora se sent
subjugat per un gos ms fort, la gossa del de la Torreta, exactament igual que en Nasi.
Ferriol carreterSuposadament s un comprador de faves.
PobleNo apareix el poble com a un conjunt de personatges influents en el relat per si ms
no influeixen i aporten significat a la definici de pastor empordans
ESPAI
LEmpord com a espai global.Poble desconegut -> On se situa lesglsia del poble aix com la casa den Ton.
Camp de les saules -> camp de conreu del Ton i escena del crim on en Nasi mata en Ton
Torre-roja -> Casa den Nasi.
Camps i camins -> Espai on es troben en Nasi i el de la Torreta mentre passejaven les ovelles i
on es disputen els gossos.
Rius -> on saprofita laigua per al reg i on Nasi llena el cos den Ton.
TEMPS
Victor Catal utilitza un temps indefinit per tal de descriure la rutina den Ton, per
lacci principal del relat; s a dir, la baralla den Nasi i en Ton que acaba amb lassassinat den
Ton transcrre amb menys de quaranta-vuit hores des que en Ton descobreix que han entratal Camp de les Saules fins que en Nasi el mata.
7/28/2019 000LECTURA-Drames Rurals 1
19/39
Alejandro Gmez BlascoCatal
19
VOCABULARI
Heretgia: Dins del llenguatge eclesistic s una acci que disconforme amb les lleis
eclesistiques.
Vessana: Tros de terra de conreu, tamb una mesura agrria.
Farratge: Verd que es dna com a aliment al bestiar.
Punt de dall: a punt de recollectar/tallar lherba.
Catxassudament: ajupit i inclinat cap a terra.
Lloctinent: LUll dret dun cap que pot ocupar el seu lloc en cas dabsncia.
Xardors: Sinnim de calors
Manyaga: Carcia
Prur: Causar picors o b ganes vehements de fer alguna cosa. Causar pruja.
Mesell: insensible al dolor i als cops.
Basarda: por o sentiment de depressi envers als possibles perills que comporten una situaci
determinada.
Nadiu: Lloc de naixena duna persona
7/28/2019 000LECTURA-Drames Rurals 1
20/39
Alejandro Gmez BlascoCatal
20
La vella
ESTRUCTURA ARGUMENTAL
Plantejament A linici del conte, Vctor Catal descriu la situaci actual de la vella, laprotagonista daquesta histria, la padrina de Cal Manyo. Lautora explica breument com, a
poc a poc, tota la famlia amb qui viu va marxant deixant-la sola, com cada dia, immbil al
porxo. s en aquest fragment en el qual Vctor Catal presenta la major pena de la
protagonista: la seva paraplegia. A partir daquesta presentaci, tornem cinc anys enrere en el
temps per a descobrir quin va ser laccident de la vella. Aquesta caminava cap al poble per a
visitar un predicador quan va caure enmig del carrer. Un home que condua un carro va topar
amb ella i desprs de reconixer-la com a humana, la va portar al poble. A partir daquell
moment, la vella es converteix en una crrega per a la famlia.
NusA partir de laccident, es planteja la nova vida de la pobra vella. En aquest fragment es
mostra la seva veritable misria i solitud. La jove la treu la porxo cada dia,per a no tenir-la al llit
i deixar que faci malb la mrfega, i la nena gran sen fa crrec, fins que sen cansa i la deixa
sola tot el dia, immbil i mirant el paisatge davant els seus ulls.
DesenllaFinalment, un dia, un foc sinicia a causa de la palla seca en la part del darrere de
la casa. La vella intenta cridar i demanar ajuda per no aconsegueix res. Els animals comencen
a posar-se nerviosos encomanant-li la por del moment. Tot i la seva immobilitat, la vella
saixeca sobre les dues cames sense aguantar lequilibri i caient a terra. La pobra vella mor
trgicament cremada. En arribar el Manyo, tothom lacompanya en el dol de la prdua dels
animals i les seves pertinences de la casa, sense mencionar la vella morta
PERSONATGES
La vellaVa tenir un accident i va quedar hemiplgica. Tan sols es descriuen la seva vellesa iels seus ulls grisos impressionats pel paisatge: immbil i muda, de cara a lhoritz, amb el cap
ert i els ullets grisos. La vella s menyspreada i oblidada per la seva famlia, considerada com
una nosa: llavors la jove record que encara mailhavia feta orinar.
La jove dona de lhereu, dona de la casa.
Lhereu treballador
La mossa gran
La nena que vigila lvia
El bordegassot
7/28/2019 000LECTURA-Drames Rurals 1
21/39
Alejandro Gmez BlascoCatal
21
Baldiri: pags que troba la vella i la porta al
poble.
La dona del poble: dona del poble que
troba el Baldiri amb la vella i sent pena
pensant que estaria millor morta.
ESPAI
Lacci transcorre en una poblaci rural de forma que lautora generalitza lespai per a poder
transmetre la idea que pretn donar: la crua situaci de les persones davanada edat a les
zones rurals en aquella poca. El fragment de laccident de la vella es dna a un cam de les
afores del poble i la major part de la histria, on es troba la vella, es dna a Cal Manyo.
TEMPS
La histria succeeix en un perode de temps indefinit. En el conte sindica que en el mes de
juliol la nena la vigilava tot el dia fins el dia en qu sen cansa, indicant el procs
dabandonament i finalment el fet que aquest permet que ocorri el incendi. A ms a ms, a
linici, lautora explica la causa de la paraplegia de la protagonista remuntant -se a cinc anys
enrere.
ELEMENTS SIMBLICS
Dins la histria trobem molts elements simblics. El primer i ms evident s el que forma part
de la idea que vol transmetre lautora a partir daquest conte: el tracte que reben les persones
grans a les zones rurals en aquella poca, que respon a la visi amarga del mn rural que
acompanya lautora durant gaireb tota la seva carrera literria.
Com a altres elements del ruralisme trobem la importncia dels animals, el paisatge i lambient
que envolta la vella en les seves llargues estones al porxo.
GLOSSARI
Batuda: treball de camp, feina del pags de
fer tot el procs per a separar el gra de la
palla de les garbes.
Fesola: mongeta.
Balandrejar: oscillar.
Bruelar: bramular, fer el crit dels bous.
Volva: partcula petita que est en
suspensi en laire i que aquest semporta
fcilment.
Fogaina: foguera.
Alenada: cop de vent.
Xacrs: alg que pateix mals.
7/28/2019 000LECTURA-Drames Rurals 1
22/39
Alejandro Gmez BlascoCatal
22
Lempelt
s el ttol de la histria. Durant la narraci veiem que el pare del protagonista, lavi Ordis, era
empeltador, s a dir, persona dedicada a inserir plantes noves en una de ja desenvolupada per
tal de que aquestes germinin i donin fruit abans. Lempelt salimenta de la planta on sinsereix.
La paraula empelt noms surt explcitament en la conversa que mantenen en Pau i el venedor
de blat de Moro al principi de la histria:
-Tens raI que, per a ser tan bell empeltador, lavi Ordis shi va ben lluir amb aqueix empelt!
Tenia gnere de bona mena i va encastar-hi brotall de la ms bacona
Aquest fragment ens revela el veritable significat del ttol al fer referncia al fill de lavi, en
Petit, fruit duna relaci amorosa duna nit amb una dona de mal veure. En Petit ser una
vergonya i un gran error per a lavi Ordis que ser implantat a la seva vida i lacabar
consumint (com fa en el cas de lempelt la planta inserida). Per com el significat continua
desprs de la mort del pare ja que en Petit passar a ser lempelt del seu germ gran, fill de
lavi Ordis i la seva primera dona. Una crrega imposada que ser una font dinfelicitat i
problemes per a aquest.
ESTRUCTURA ARGUMENTAL Plantejament: La histria sinicia amb la conversa entre en Pau i el Noi quan en Pau
ladverteix que ha vist a alg rondant a les seves gallines per la nit. A continuaci sens
presenten els personatges principals quan el Noi va al mercat i es troba al seu germ,
descrivint els sentiments adversos que t el primer per a aquest ltim. Aquell mateix
instant tamb t lloc la conversa entre en Pau i lamo del Blat de Moro, que narren el
passat de lavi Ordis i ens situen en el context de la histria i dels esdeveniments. En
Petit li demanar al Noi si li pot prestar llenya i aquest assentir pel sentiment de
responsabilitat i crrec del seu germ.
Nus: Aquella nit, a causa de lavs den Pau, el Noi decideix anar a la caseta del pati onhi t les gallines. Tot sembla estar tranquil i normal fins que descobreix que els pestells
de la finestra han estat trets i decideix romandre amagat amb les gallines i lescopeta
a laguait del lladre.
7/28/2019 000LECTURA-Drames Rurals 1
23/39
Alejandro Gmez BlascoCatal
23
El noi est molt cansat i acluca ms dun cop els ulls, fins que acaba apareixent el
lladre. Al principi aconsegueix escapar-se per finalment el Noi el tomba trepitjant-li el
pit i apuntant-lo amb lescopeta.
Desenlla: Un cop el Noi lapunta amb lescopeta i descobreix que s el seu germ,aquest li prega que el mati i que acabi amb aix duna vegada per totes, per el Noi no
tindr suficient valor per a fer-ho, s fill del seu pare. Finalment el deixar escapar,
prolongant la seva agonia i infelicitat
PERSONATGES
El Noi dOrdis: s el fill gran de lavi Ordis i germ per part depare den Petit. La psicologia
daquest personatge ens ve descrita en els dilegs de forma molt superficial com un noi
treballador, bo, seris i intelligent tot i que lacci t lloc quan ja s un home. s el personatge
principal de la histria.
Lavi dOrdis: s el pare del Noi i den Petit. s empeltador i va quedar viudo amb quaranta
anys. Va ser aleshores quan es va embolicar amb la pitjor dona del poble, tal i com es descriu
en el llibre. La seva histria es narra al principi del llibre al ser l inici del problema actual del
Noi. s descrit com un home entenimentat, treballador, benvist i amb possibles i conscincia.
Sacaba casant amb la mare den Petit per a no caure en pecat.
En Petit: En petit s per a la seva famlia un individu indesitjat i problemtic. Un mal brot. s
descrit amb mirada felina i daire perillosa, sarcstic i malvat.
Pau: En Pau s anomenat el sereno del poble, s a dir, la persona que antigament encenia els
fanals i vigilava els carrers de nit. Lautora lutilitzar, juntament amb lamo del blat de moro
per a narrar el passat de lavi Ordis i descriure als altres personatges.
Lamo del blat de moro: s amb qui mant la conversa anteriorment esmentada amb en Pau.
Lautora li dedica unes lnies amb la segent descripci: dentasses grogues i genives de color
de vi, com un cavall quan sena.
La mare den Petit: Lautora perfila la imatge daquest personatge en el fragment on es narra
el passat de lavi Ordis:
shavia embolicat damagatotis amb la dona pitjor del poble, una mossa vella, lletja, bruta,
duna juventut ms negra i rebregada que un drap de llit de morts, i amb tal dalera per
laiguardent, que a mitja tarda sadormia dreta en qualsevol rac
7/28/2019 000LECTURA-Drames Rurals 1
24/39
Alejandro Gmez BlascoCatal
24
TEMPS:
La histria fa un salt en el temps poc desprs del seu inici per tal dexplicar la histria de lavi
Ordis i posteriorment continua en el mateix punt en que va deixar lacci . Tot i aix direm que
den que en Pau avisa a el Noi fins la nit que topa amb el lladre passa tot un dia, ja que en
Pau lavisa pel mat i la histria finalitza a altes hores de la matinada del dia segent.
ESPAI:
Aquesta narraci transcorre en dos espais principals, a casa del Noi, concretament a la caseta
del pati on hi t les gallines i al mercat, al principi de lacci.
7/28/2019 000LECTURA-Drames Rurals 1
25/39
Alejandro Gmez BlascoCatal
25
Agonia
Nov drama de Drames rurals (1902) de VctorCatal Un drama centrat en el penediment i el perd. Torna a aparixer la figura de la dona infeli i adltera El matrimoni rural es mostra com quelcom fals i interessat Les descripcions tornen a ser crues s un drama angoixant, barreja la respiraci dificultosa de la malalta amb la intriga de
la trama, provocant escenes de mxima tensi.
Es reflexa la desesperaciduna persona que ha sabut estimar i plena de bondat, alveure que aix no s suficient.
El desengany, el fet dadonar-se que la seva vida anterior no era vertadera.PERSONATGES
Personatges principals
En Minguet: marit de la Bel. s un home que estima a la seva muller com a ning, i ara,
lacompanya en els seus ltims dies de vida sense perdre lesperana. s 15 anys major que
ella i tenen 2 fills.
La Bel: s la dona den Minguet. Es troba molt malalta, a punt de morir, i decideix confessar al
seu marit el seu major secret.
Personatges secundaris
Senyor Ramon: Metge del poble. Pare del primer fill de la Bel i qui la obligar a casar-se amb
en Minguet. Apareix sempre com una ombra al fons de la sala.
Lhereu: s el fill gran de la Bel i en Minguet, en realitat fill del senyor Ramon.
En Janet: fill petit de la Bel i en Minguet. Est com menyspreat i enviat a terres llunyanes a
lluitar.
La Mort: Smbol que apareix en tot el relat personificat.
7/28/2019 000LECTURA-Drames Rurals 1
26/39
Alejandro Gmez BlascoCatal
26
ARGUMENT
La Bel, una dona malalta, es veu obligada a confessar al seu marit Minguet, a les portes de la
mort, que lhereu s fill del Sr. Ramon, el metge. Aquesta ja estava embarassada quan es va
casar amb en Minguet. El marit, demostrant la seva bondat i amor cap a la seva dona, un cop
controlada la rbia, s capa de perdonar-los.
Narrador 3a persona del singular, extern i omniscient Apareix tant descripci, com narraci, com dileg. Vol crear una sensaci dintriga i tensi contnua, pel que es tracta duna lectura
rpida.
La Bel porta una doble vida, amaga al marit que el seu primer fill no s realment seu.(igual que el marit de la Maleneta a Ombres, identitat que el poble coneix i la que la
Maleneta descubreix.)
Final obert: En Minguet perdona a en Ramon ? CARACTERSTIQUES DEL RURALISME:
s de mots colloquials propis dels pobles. Mostra de la realitat crua Personatges amb psicologies i comportaments elaborats i complexos. Personatges no poden lluitar contra el dest, la fatalitat. Tots sn vctimes.
VOCABULARI
Torb: Desordre.
Recs: Separaci, allunyament.
Amarres: Nom genric de tota mena
de caps, cadenes i cables metllics
usats per a amarrar un vaixell.
Cdols: Fragment de roca dura, de
dimensions variables, allisat i arrodonit
per l'acci de les aiges i el
rodolament.
Ranera: Respiraci fatigosa, ronca i
sorollosa que solen tenir elsmoribunds.
Alhaja: Cosa de molt valor.
Escabellats: Que no t orientaci
lgica.
Revinclant: Retrcer.
Ferstecs: Que fa por.
7/28/2019 000LECTURA-Drames Rurals 1
27/39
Alejandro Gmez BlascoCatal
27
Caliu: El que resta d'un foc quan,
apagada la flama, s una barreja de
brases incandescents i de cendra.
Estertors: Matria molt seca
disposada perqu s'encengui fcilment
amb una espurna.
Alenada: Aire que s'escapa dels
pulmons en una expiraci.
Estrafeu: Canviar quelcom d'un mateix
a fi de no sser reconegut, de semblar
una altra persona.
Esca: Matria molt seca disposada
perqu s'encengui fcilment amb una
espurna.
Amortallada: Embolicar un difunt en
un llenol per enterrar-lo.
vidament: Desig immoderat d'alguna
cosa.
7/28/2019 000LECTURA-Drames Rurals 1
28/39
Alejandro Gmez BlascoCatal
28
Ombres
Significat dombra en el diccionari: Absncia de claror. Es relaciona aquesta descripci dombra
referent a lenigma del drama. Vctor Catal ens mostra el misteri de la bogeria que adopta un
dels personatges.
ESTRUCTURA ARGUMENTAL
PrlegA linici del drama trobem el prleg. En el qual sens presenta a dalt dun tur unavaca que pasturava i una dona pagesa amb una vestimenta poc polida. Semblava alegre, no
parava de ballar, saltar i de crrer dun costat cap a un altre. Apareix la imatge dun altre
personatge que s qui ens explica el que est passant. De sobte escolt la rialla dun noi a qui
va preguntar si sabia qui era aquella dona. Aquest, li respongu que era la Maleneta i
rpidament se nan per no haver de contestar ms preguntes.
PlantejamentLa Maleneta i la Rita eren dues cosines que van crixer juntes. Es fan grans i
cadascuna es casa amb un home. La Maleneta es cas amb un hereu, en Sagrist, s per aix
que marxa de casa amb el seu marit. La Rita es cas amb un noi treballador, en Geniset, s per
aix que es queden visquen a casa de la Rita. Totes dues tenen un fill ms endavant. Entre
feines de casa i altres coses la Maleneta comen a no anar a veure a la seva cosina al poble.
Un dia la Rita li pregunt a la Maleneta que si li passava quelcom, ja que no tenia una bona
cara. Tot i aix la Maleneta va amagar la seva tristor i va respondre que no li passava res.
Va passar un mes des de lltima trobada entre les cosines. Anaven perdent el contacte. Per
un bon dia, mentre que en Geniset esmorzava, es present la Maleneta a casa seva. Es pos a
plorar i demana que lacullin, per no explica el perqu.
NusEn Geniset es qued preocupat i decideix anar a veure al seu cos, en Sagrist. A la
porta de casa seva es trob amb lvia que li pregunt on parava lhereu. An cap a lestable,
all el trob i li pregunt si havia passat alguna cosa amb la seva dona, ja que estava a casa
seva plorant. Atrafegat lhereu li digu que no havia passat res. Quan en Geniset torn a casa li
digu a la seva dona que el seu cos no li va dir res tampoc, tot i aix li va manar que la seva
dona torns a casa. La parella conven a la Maleneta perqu torni cap a casa seva. Li van dir
que el seu fill necessitaria estar al seu costat. A ms a ms, pel b de la Maleneta havia de
tornar a casa, ja que una dona fora de casa seva s malmirada per tothom. A la fi la Maleneta
va tornar.
7/28/2019 000LECTURA-Drames Rurals 1
29/39
Alejandro Gmez BlascoCatal
29
DesenllaPer no va passar molts dies ms, que la Maleneta va torn cap a les dues de la
matinada del dimecres. Aquesta vegada la Maleneta anava molt ms empitjorada, shavia
tornat boja. No deixava de dir paraules com Me locar o s un bandoler. El fill daquesta es
qued amb el pare i lvia ja que la Maleneta shi queda a viure a casa de se cosina. Al veure
que no era la mateixa, en Geniset va voler portar el metge. Aquest tot i que va dir que res era
del cert, no va negar que la Maleneta estava boja.
La decisi den Geniset i la Rita al veure que lhereu no venia a visitar-la va ser en anar a veurel
a ell. Tot i aix en Geniset no va treuren res de la visita al seu cos. Altre vegada va venir el
metge que desprs duna llarga xerrada al pati li digu que finalment la Maleneta estava boja i
que possiblement no sarribaria a curar mai. En Gens va haver danar a casa del seu cos per
emportar-se la roba de la Maleneta que es quedaria a viure a casa de la Rita.
Amb el temps la Maleneta es troba feli amb tothom ja que ensenya a cosir i pentinar a les
minyones grans, ja que sempre havia estat una dona neta i endreada que donava gust veure-
la. A ms a ms, tamb visita al seu fill regularment fins que ell perd lamor per la seva mare.
Des de aleshores la vida de la Maleneta dona un tomb, ms boja que mai decideix fugir de tant
en tant a la muntanya, on ms endavant acab amb una vaca passejant-la i anant-la a guardar.
En Sagrist cau en runa ja que lherncia de la seva mare al morir anaren a lencant i no li
deixaren res. Tant ell com el seu fill marxen cap a lArgentina.
EplegLepleg s la part final de certes obres literries en la qual t lloc la conclusi de latrama. En aquest cas la reflexi de Madame Severine. Reflexions que parlen sobre els enigmes
que hi ha en el mn.
PERSONATGES
Personatges principals
Maleneta Una noia de vint anys.Era blanca com un glop de llet, amb els ulls i cabells mateix
que mres, sagnada de cos i molt airoseta.Un dia es presenta a casa de la seva cosina molt
espantada, ning sap perqu. Acabar boja i sola.
Rita Una noia de vint anys. Cosina de la Maleneta, acabar cuidant-la. Tenia la cara de color
de forment, els ulls verdosos i els cabells rossencs, per era tan bona xicota que mai va saber lo
que fos gelosia. ... era una galant pubilleta....
7/28/2019 000LECTURA-Drames Rurals 1
30/39
Alejandro Gmez BlascoCatal
30
Personatges secundaris
Geniset: El marit de la Rita i cos de lhereu.
Era un home treballador i sense possibles.
Lhereu Sagrist : El marit de la Maleneta
i cos den Geniset.
Lvia: La mare de lhereu.
Metge, Fill de la Maleneta, Fill de la Rita
Vaca clapada: La Maleneta la troba a la
muntanya.
El poble: No t un paper important, tot i
aix tamb apareix en determinats punts
del drama, fent referncia a les minyones o
les altres dones. Tamb se li dona
importncia quan es fa referncia a la runa
de lhereu i la bogeria de la Maleneta.
ESPAI I TEMPS
Lespai en aquest drama s totalment rural. Diferenciem la casa de pags (mas) que est
envoltada de terres de conreu on van a viure la Maleneta i lhereu. Tamb trobem el poble que
s on viu la Rita i en Geniset. Durant el drama trobem dues marques de temps. La primera ens
diu que des de que tenen 20 anys les noies, es casen i passen tres anys. Desprs cinc o sis anys
ms. Per tan podrem dir que transcorre en un perode de vuit o nou anys. Vctor Catal no fa
referncia a linfantesa ja que s una etapa de la vida duna persona agradable.
CARACTERSTIQUES
PRLEG Narrador en primera persona ( s com un testimoni dall que est veient).
HISTRIA Narrador en tercera persona. EPLEG Narrador en primera persona.
VOCABULARI
Virior: Vigor
Forment: Blat blancal (Blat de gra tou,
esblanquet o rogenc)
Gasiveria: de gasiu, que va amb un compte
excessiu de les despeses.
Gip: Pea de vestir que cobreix el tronc
des dels muscles fins a la cintura, cenyida i
ajustada al cos, amb mnigues.
Crespa: Fer-ne una de molt grossa.
Basarda: Sentiment de depressi que
sempara dalg en presncia de quelcom
que el fa pensar en possibles perills contra
els quals se sent indefens.
Ventijol: vent suau.
7/28/2019 000LECTURA-Drames Rurals 1
31/39
Alejandro Gmez BlascoCatal
31
Lexplosi
CONTEXT
En LExplosi Vctor Catal deixa per uns instants el mn rural i desplaa la seva obra cap al
mn urb, cap a la Barcelona del segle XIX industrialitzada i regnada per la burgesia. Els seus
personatges, de totes maneres, continuaran sent iguals, remetent a uns mateixos esquemes
prefixats en tots els drames. Seran la classe marginal i ms desafavorida dun entorn diferent,
en aquest cas la ciutat.
Barcelona, la ciutat de les bombes, m acollidora de lobrer provinent del camp en busca de
millors condicions de vida, veu com treballadors i propietaris es distancien cada cop ms,
apareixen noves idees revolucionries en lentorn proletari, i aix doncs , reivindicacions i
manifestacions que la portaran a ser una de les ciutats ms conflictives dEuropa en el segle
XIX.
Barcelona per tant s lespai fsic, ja que aix ho indica Vctor Catal en el breu comentari que
ens deixa o tamb perqu apareixen barris com Grcia. Hem dentendre que la histria
succeeix en unes 24 hores.
PERSONATGES
Personatges principals
En Perets un home jove, orgulls i duna profunda arrogncia. Lacomiadament de la feina el
fa caure en idees anrquiques. Aquestes juntament amb la gran insensatesa del personatge
ocasionaran la mort de la seva esposa. En Peret, tot i aix, sembla tenir escletxes en el seu
pensament rgid i revolucionari, de totes formes manipulat en els mtings als quals
assisteix.
...sentia que no tenia ra i que era injust mantenir aquella actitud agressiva; per tornava a
ficar-se en aquell caf i a sentir laplecde gent esparverada que predicava lodi i la destrucci
irreflexiva.
La Quimeta s la dona den Peret, duna edat molt propera a ell, que destaca per la seva
feblesa i inseguretat en el relat. Ella desitja simplement poder mantenir les seves vides. Veu les
ideologies radicals del seu marit per sota daquesta necessitat. s per aix que anir a veure a
Don Eladi per mirar de recuperar la feina del seu marit.
7/28/2019 000LECTURA-Drames Rurals 1
32/39
Alejandro Gmez BlascoCatal
32
Personatges secundaris
Don Eladis el propietari dun taller mobiliari , per tant el personatge burgs i antagnic dels
nostres protagonistes. Sembla ser un home bo, almenys aix pensa realment en Peret en el
seu interior.
En Palmella s un personatge que apareix a la histria com el predicador didees anarquistes i
radicals de la classe treballadora. Fins i tot sembla ser un referent per a en Peret.
... Lo que s (en Palmella) ms espavilat que tots nosaltres i que no es deixar pas xuclar la
sang pels burgesos, pels enemics dels pobres treballadors.
ARGUMENT
Peret i Quimeta sn un matrimoni jove, recentment casats, que viu a la Barcelona urbana i
industrialitzada del segle XIX. En Peret ha perdut la seva feina degut bsicament a la seva
arrogncia , a la seva falta dhumilitat, per la qual cosa ell i la seva dona es veuen en un terrible
embolic. No tenen diners per subsistir i han de viure de la bona fe. Peret un cop perd la feina
al taller de Don Eladi comena a inundar la seva ment didees anrquiques promulgades per
en Palmella, un jove espavilat que vol reivindicar els drets de lobrer de forma violenta. La
Quimeta no veur amb bons ulls aquesta posici tan radical del seu marit, que el porten a
vaguejar molt sovint. Arribar un moment que les idees anrquiques den Peret senfortiran i
el portaran a pensar en latemptat per tal de lluitar per les diferncies de classes. Quimeta
veur diferent al seu marit , i arribar a pensar en la infidelitat. Tot i aix voldr restablir la seva
situaci i anir a parlar amb Don Eladi perqu tot torni a ser com abans. En Peret , vctima de
la seva insensatesa acabar amb la fbrica de Don Eladi dinamitant-la per tamb matar a la
seva dona.
ESTRUCTURA ARGUMENTAL
Lobra consta de tres parts fora ben diferenciades:
- Plantejament: Sens presenta el conflicte i els personatges de la histria, el problemaque estan patint els nostres protagonistes grcies a una discussi entre Peret i
Quimeta.
7/28/2019 000LECTURA-Drames Rurals 1
33/39
Alejandro Gmez BlascoCatal
33
- Nus: Apareixen detalls sobre la vida dels nostres protagonistes per , especialment, esvol destacar el projecte que t en ment en Peret (amb els fets de la nit dels paquets i
la capsa).
- Desenlla: En Peret acaba amb la histria fent esclatar una bomba a la porta del tallerde Don Eladi, acabant tamb amb la vida de la seva dona.
VOCABULARI
Bestreta : Diners anticipats
Ingrinyador : Provocador ,instigador.
Tempanell : Paret prima formada per maons posats de cantell i que no suporta cap pes.
Deixondida : Desperta, eixerida.
Trmul : tremols
Nochebuena
Justificaci del ttol
El ttol fa referncia a la nit en qu succeeix lacci, la nit de Nadal.
PERSONATGES
- Mxima: 79 anys. Personatge principal. Tres anys den la relaci que va tenir amben Piu, es cas amb en Miquel, amb vint-i-cinc anys dedat. Dona lleugera i bellugosa.
La Mxima mai no tingu fills i, des de la mort del seu marit sis anys enrere, vivia sola
en una caseta menuda, amb el seu gat i quatre gallines. Tenia mal geni. La seva casa
donava goig ja que era una dona molt neta i polida. Era considerada per la gent del
poble una dona bona i rica.
Tal com ens explica el narrador, cada setmana realitza la mateix rutina:
o El dilluns: Amb la muda de setmana dins del covenet, tirava cap al rec apassar-la per aigua i desprs la desava fins a laltra setmana, que tocava de
posar-la al cassi.
7/28/2019 000LECTURA-Drames Rurals 1
34/39
Alejandro Gmez BlascoCatal
34
o El dimarts: passava la farina bo i refilant canonerament, a laire del seds,follies i corrandes del temps vell.
o El dimecres:pastava, a lestiu per a vuit dies i a lhivern per a quinze.o El dijous:feia menudncies delicades ara un serrell de tovallola, ara una vora
de mocador de pita, ara un potet de confitura.
o El divendres: dissabte dels alts.o El dissabte:dissabte dels baixos.o El diumenge: santificava la festa, mudant-se de bon mat anant a missa de set,
i a la tarda jugant encegadament a cartes fins que fosquejava.
- Marcona: 81 anys. Sap comptar una mica ja que quan va estar malalta la seva cunyada,lany dels carlins, va haver de fer-se crrec de la botiga.
- Mariagneta de can Piu: s ms jove que les altres dues dones.- Piu: Esps de la Mariagneta. Va deixar la Mxima ja que era massa gran per a ell.- Pep: Home molt alegre amb ullets pipejants de color cendra, les genives nues i una
trista dent, llarga i groguenca. s conco, s a dir, fadr, i est enamorat de la Mxima.
- Pere Anton: Ve de dalt del carrer de la Mxima. s un cap roig, un gandul quemalbarata els diners de la famlia en apostes. Apareix en dos moments de lobra. A
linici del conte es troba amb la Mxima, que va cap a casa de la Marcona i que es
sobta en veurel, car habitualment a aquelles alades del vespre es dedicava a
malbaratar els diners de la famlia.
La Mxima, la Marcona i la Mariagneta eren tres ancianes que vivien al mateix carrer i eren
companyes de la jovenesa. Cada diumenge jugaven a cartes a casa la Marcona i sacostumaven
a disputar sovint. No obstant aix, com ms es barallaven ms amigues eren.
TEMPS
- Temps intern: La histria comena a mitja tarda, quan la Marcona convida la Mximaa la festa, fins que passades les dotze de la nit, torna a casa seva, lloc on s assassinada
amb brutalitat.
- Temps extern: Podrem situar la histria durant la primer meitat del segle XIX ja que esmencionen les revoltes dels carlins, quan ambdues protagonistes eren ms joves, i les
revoltes dels francesos.
ESPAI
- Intern
7/28/2019 000LECTURA-Drames Rurals 1
35/39
Alejandro Gmez BlascoCatal
35
o Casa de la Mxima. Lloc on s assassinada brutalment.o Cam cap a casa la Marcona: Lloc on es troba amb en Pere Anton.o Casa de la Marcona. Lloc on es celebra la festa de Nochebuena i on es troba
amb en Pep.
- Extern : No es concreta a quina comarca es desenvolupa el conte.ARGUMENT I ESTRUCTURA DEL CONTE
Introducci
La histria sinicia amb el dileg que mantenen la Marcona i la Mxima, que parlen de ledat de
cadascuna i comencen a fer comptes, tot sumant ledat dambdues interlocutores. Aleshores
discuteixen i, mitjanant una retrospecci, parlen dels seus anys de jovenesa, quan en Piudeix la Mxima perqu era massa gran per a ell. La Marcona intenta convncer la seva amiga
perqu vagi a jugar a cartes al vespre. La Mxima es compadeix del seu gat, que lenyorar ja
que no est acostumat a la solitud. No obstant aix, accepta la invitaci i marxa cap a casa
seva, tot allisant-se el davantal i tapant-se la boca amb el bec del mocador del cap.
El narrador realitza una descripci de la Mxima, la Marcona i la Mariagneta. Les tres venes
eren amigues des de la seva jovenesa i cada diumenge jugaven a cartes a casa la Marcona i es
disputaven amb esma. No obstant aix, les seves baralles creixien directament proporcionals a
lestima que sentien. La Mxima mai no havia tingut fills, vivia en una casa menuda amb el seu
gat i quatre gallines. Tenia mal geni a causa de la seva solitud. Aix mateix, era neta i polida. Es
passava tot el dia fregant, regant lalfbrega i la menta, plegant la roba i mai no acostumava a
sortir de la rutina. Malgrat totes les tasques que realitzava, encara tenia temps per a anar a
tots els enterraments del poble, per ajudar el venat i anar a les cases on hi havia treball. Era
coneguda com una bona dona que, fins i tot, donava pa als ancians que saturaven a la porta
de la seva casa i cinc cntims a missa.
Nus
Desprs dhaver sopat, la Mxima es vest per anar a jugar a cartes. A priori, per, atip el gat i
esper a qu sadorms dins del cabs situat a la vora del foc. Finalment, es decid i marx de
puntetes. Pos els mistos al costat del llum per a trobar-los amb facilitat quan torns a casa.
De cam, es trob amb en Pere Anton i es sorprengu: Miracle, que en tal hora com aquesta no
sigues a malmetre els diners de la famlia...
7/28/2019 000LECTURA-Drames Rurals 1
36/39
Alejandro Gmez BlascoCatal
36
En arribar a la festa, es trob amb una gran gresca ja que hi havia assistit mig barri. Els
convidats planejaren de realitzar una castanyada si pagava cadasc vint cntims. Sassegu a la
rodona, al costat den Pep, un pretendent: un conco molt alegre, amb ullets pipejants de color
de cendra, i amb les genives nues, sense ms estadant que una trista dent, llarga i groguenca.
En Pep sadre a la Mxima amb mots que desvetllaven la seva estima : Ai, prendeta del meu
cor! La vetllada la passaren menjant castanyes i bevent del porr, que lan a cercar a la
taverna el ms menut de la colla. En arribar el porr cap a en Pep, aquest feu beure un glop a
la Mxima. En acabar-se la castanyada els joves volien continuar la festa. No obstant aix, els
ms ancians protestaren i mitjanant Fins a un altre any donaren per finalitzada la vetllada.
Desenlla
Quan la Mxima torn cap a casa seva, no es veia ning pel voltant. En arribar-hi i en intentar
obrir la porta amb la clau, descobr que estava oberta. Entr a la casa, tanc i barr les
palpentes i es dirig cap a la cuina amb la finalitat dencendre el llum. El gatet, en veure la seva
mestressa, saixec del cabs i la comen a seguir per tot arreu. Abans danar a dormir, begu
una mica daigua del cntir i sort a fer una feina al pati. Desprs puj les escales de la cas a
amb el gat.
En arribar deix el llum a la cantonada de rajola a la vora del llit i, en girar-se, va veure el llit tot
desfet. La Mxima sespant pensant que li havien robat el seu sarronet amb diners per es
relax en veure que encara hi era.
Amagat darrera de la porta de la cambra hi havia en Pere Anton, test, immbil, com si fos de
fusta, i se la mirava fixament amb uns ulls que relluen verdosament en la foscor. El gat intent
defensar-se i comen a miolar amb feredat. En intentar fugir cap a la sala, en Pere Anton
tanc la porta i el gat qued encaixat entre el batent i el galze de la paret.
En Pere Anton assassin brutalment la pobre Mxima, que mor ofegada per la pana de llana.
Abans de marxar, rob el sarronet de riqueses. El llum illumin lescena fins que sacab loli.
7/28/2019 000LECTURA-Drames Rurals 1
37/39
Alejandro Gmez BlascoCatal
37
Enveja
Justificaci del ttol.
La vida idllica dels protagonistes fa brotar enveja als vens del poble, que en veure que no
poden tenir fills intenten ridiculitzar-los mitjanant el malnom de : Forros.
Narrador
Narrador omniscient que narra els fets en tercera persona. s coneixedor dels pensaments, els
anhels i les accions de cadascun dels personatges.
PERSONATGES
- Muller: Sota el gip shi endevinava el pit dret i sencer com un portent divori, mentre alentorn del rostre, blanc i masss, a tall dametlla tendra, la cabellera rossa, ros
despiga madura. Tenia el malnom de Forra ja que feia deu anys que era casada i
encara no havia tingut cap infant. Malgrat tenir dibuixat sempre un somriure al rostre,
sent melangia i tristesa en no poder sser mare.
- Marit: Sestimava moltssino tem la seva esposa i era tanta la passi que sentia que nohavia pensat mai en tenir un fill.
- Poble: Enveja els dos enamorats i, a ms a ms dobservar -los quan sabracen o esbesen, els hi posen el malnom de: Farros, a causa dsser possiblement estrils.
TEMPS
- Temps intern:o Quan el narrador realitza una retrospecci: Explica que el matrimoni va estar
deu anys casats sense tenir cap fill i, posteriorment, varen intentar sser pares
durant ms de dos anys.
o Durant el cam de tornada cap a casa, cap al vespre , sens descriu com la postadel sol reflecteix els magraners. Per tant, la histria transcorre
aproximadament en unes quantes hores.
o s primavera.-
Temps extern: No es concreta.
7/28/2019 000LECTURA-Drames Rurals 1
38/39
Alejandro Gmez BlascoCatal
38
ESPAI
- Interno Hort, lloc on lesposa ve de collir la fruita primerenca.o Camde tornada a casa. Passa per davant duns magraners.o La llar, lloc on parla amb el seu esps.
- Extern : La histria succeeix a Olot i el narrador ho desvetlla al final del conte: Sobreaquell llit dOlot, amb flors i ngels en la capalera, la dona, mig ajaguda*+.
ARGUMENT I ESTRUCTURA DEL CONTE
Introducci
La histria comena amb la descripci duna dona amb una panera al cap on hi porta primcies
de la fruita novella. La protagonista torna dun hortet de collir-hi la fruita primerenca. La noia
camina serena i desposada, sabent que li espera la pau duna agradable companyia. Tot el
paisatge est compost per una varietat de colors i se lhauria pogut confondre perfectament
amb una flor.
El narrador omniscient fa una retrospecci cap al passat: Al poble tothom lanomenava Forra ja
que feia deus anys que estava casada i encara no havia tingut cap infant. El seu esps i ella
sestimaven enormement i delejaven tant sser lun al costat de laltre que mai no havien
pensat en tenir fills. Un bon dia, aparegu lescalf dun nou desig: sser pares. No obstant aix,
van passar ms de dos anys sense aconseguir-ho. Fou aix com la illusi es convert en una
idea fixa. Els vens del poble els comenaren a anomenar Forros, insinuant la seva esterilitat.
Ell comen a impregnar-se duna immensa ira i lesposa tenia melangia i desvetllava reflexes
de tristesa. Malgrat aix, no van perdre lesperana: Mes encar lesperana persistia, puix sos
cossos sencers, gentils i joves, los hi semblaven bona prometena i la millor penyora
desperana. A mesura que passaven els mesos, varen comenar a perdre la illusi. No obstant
aix, es continuaven estimant: Son afecte profund, inalterable, era el de dos companys que
van plegats per la mateixa via i estan predestinats a una comuna sort o desventura.
Nus
El narrador torna al present, moment en el qual lesposa, coronada de fruita primerenca, va
cap a casa, delejant mostrar la fruita al seu esps. En arribar als magraners nota una frisana,
7/28/2019 000LECTURA-Drames Rurals 1
39/39
Alejandro Gmez BlascoCatal
un desfici que la va fer defallir. Compara les noves flors del magraner amb nadons: Les
magranetes noves, mateix que caparrons de reis de nines, tots amb sa coroneta retallada. Pel
cam se li ompliren els ulls de llgrimes i comen a crrer amb la panera feta de llenques dor
entreteixides.
En tornar a casa, el seu marit lespera amb el sopar fet i, quan mengen la sopa, lesposa torna
a recordar les magranes i lenyor del fill que no poden tenir. Aleshores, aparta el menjar amb
cara de fstic i fuig corrents escales amunt.
Desenlla
El seu marit la segueix i, plorant, labraa i la comenar a besar ( Den que era home
nicament havia plorat quan mor la seva mare). Comena a despullar-la amorosament, li besa
els peus descalos, i marxa escales avall : No et moguis pas, que torno de seguida.
Un quart dhora ms tard, el marit puja les escales alegrement amb magranes i lesposa
comena a menjar-se-les, verdes i cides.
Top Related