Maquinaria de laboreig primariArada, subsolador, Fressadora
Idex
Components de l'arada Sistemes de regulaci Sistemes de seguretat Components del subsolador Sistemes de regulaci Sistemes de seguretat Components Fressadora Sistemes de regulaci Sistemes de seguretat
Objectius del conreu laboreo:
Aconseguir la densitat ptima Controlar l'aigua del sol Controlar la temperatura del sol Lluitar contra els parsits Enterrar restes vegetals Enterrar adobs Aplicar productes fitosanitaris Aplicar esmenes
Tipus de laboreig
Primari: Objectiu s l'acondicionament del sl a gran profunditat preparant-la per la seva exploraci per les arrels Secundries : Tamb anmenades feines superficials . Complementen les accions secundries, clasificant adecuadament els agregats del sl, i preparant la terra per la sembra
Complementaries o Bines: Sn usades per mantenir el sl lliure de males herbes, enterrant els adobs, evitar l'evaporaci i millorar la infiltraci.
Ormetjos per laboreig primari
Subsolador Arada abocadora Arada de disc Fressadora
SUBSOLADOR
Aquest ormeig serveix principalment per rompre soles de labor i terrenys horizontals molt compactats.
Aquest ormeigs sn molt sencills i robusts. I consten de les segents parts. Un bastidor al que s'uneixen per una part els elements d'uni. I uns braos de labor ( de 3 a 5 braos habitualment .Em l'extrem final tenen unes peces recambiables anomenades reixes.
Tipus espcials de subsoldors
Subsoladors vibratoris : Accionats per la PDF, pot oscillar vertical u horizonatalment per desfer millor el terreny i obrirse pas en millor facilitat. Subsoladors amb ales o fullets horizontals en la reixa. Cada vagada sn ms freqents, per qu faciliten rompre el sl, ms all de la zona per la que passa el bra. Exigeixen ms potncia de tir Subsoladors amb braos inclinats: Aseguren la desfeta de la zona entre dos braos al elevarse lleugerament el sl .El seu efecte s similar al de subsoladors amb ales.
Subsolador vibratori
Per passar el subsolador, quedi esponjs el terreny ha d'estar ben sec. Si est massa humit, l'efecte de la labor no passa l'espesor del bra.
Arada abocadora
Voltetja i esponja, el terreny i el desf, enterra els restes vegetals i els mescla amb la terra.
Components de larada abocadoraBraos
Reixa Abocadora Reixa
Vista de darreraAbocadora Dental
Resguardador
Tal
Abocadora Reixa Resguardador Dental Elements de substentaci
La abocadora
Les abocadores sn les peces que eleven, pulveritzen amb mes o menys intensitat i voltetgen el prisma de terra, que previament a sigut tallat per la reixa. Hi ha diferents tipus d'abocadores
Clindrica Universal Alabeada
Reixa
s la pea que hi ha davant l'abocadora, ecarregada de tallar el prisma de terra, donant lloc a la solera del solc Hi ha diversos tipus de reixa :
Reixa normal Bec d'anec Angular Fromn
Resguardador
Es una pletina que llisca sobre la pared del solc, tenguent com a missi repartir sobre aquest un aquest l'empessa que sofer el cos de l'arada per mitj de la component transversal de la fora.
Dental
Es la pea que uneix la reixa, l'abocadora i el resguardador. Altres element complementaris.
La fulleta Raedera
Elements de substentaci i tipus d'arada abocadora
Bra : s la pea que uneix l'arada amb el bastidor Bastidor : Constitueix el cos de l'arada, el que van units tots els altres elements. Segons el nombre de cosos : Podem tenir arades:
monosolc Bisolc
Mecanisme de voltetjar
El volteig d'aquest ormeig es per intercanviar els cosos sinttics de l'arada una vegada acabada la retxa a fir de voltetjar la terra. Accionament:
Manual : Palanca d'accionament Hidraulic: Sistema hidrulic Autmatic : No ms aixecant l'arada voltetja ella tota sola.
Regulacions de l'arada
Els ms importants elements sn els segents. Amplada La profunditat Tranversal o aplom Longitut
Amplada
La operaci previa consisteix en col.locar el primer cos respecte del pneumtic del tractor, que circula per la solera del solc Aquesta regulaci previa ve donada per l'amplada de via del tractor.
Profunditat
Consisteix en variar l'altura del bastidor en relaci al punt de substentaci de davant de l'arada.
Correcci de la verticalitat transversal
Aquesta regulaci s efectua quan el pla que inclou el costat de la pared del solc s vertical. Es regula per la palnaca regulable
Correcta regulaci de l aplom
Correcci de la verticalitat o talonat
Al comenar la feina es precis inclinar lleugerament l'arada sobre la punta de la reixa per facilitar la penetraci d'aquest, despres s'ha de regular la horizontalitat.
Picat
Talonat
Arada de disc
Es tracta d'una arada formada per discs en forma de casquet esfric que giren al voltant d'un eix. Aquests eixos formen un angle amb la direcci de l'avanament, aix es troben inclinat en el planol horizontal. La terra tallada per el disc, fa una pressi i d'aquesta manera gira el disc i voltetja la terra.
Aquesta arada esta espcialment indicada per:
Terrenys pesant i adherents Terrenys durs i secs Terrenys amb gran quantitat de pedres i arrels Terrenys molt abrasius.
Elements de treball
Disc Bra porta disc Rasqueta Roda posterior Bastidor
Disc
Constitueix el element fonamental en aquestes arades, ja que s qui realitza la feina. Es tracta d'un casquet esfric que pot girar. Els disc poden esser de diferent tamanys i tenen diametres i radis de curvatura diversos segons les distintes feines.
Els discs
Tipus de discs :
Costat llis amb biselat exterior Costat llis amb biselat interior Costat escotat
Rasqueta : s una reixa en l'interior del disc, que la seva missi es ajudar al voltetjer la terra i netejar el disc de la terra.
Roda posterior : Situada en la part posterior, aquesta roda t com a missi, guiar l'arada segon la direcci de la marxa. Aquesta pea te una certa inclinaci sobre el fons del solc.
Bastidor : Es de forma similar als d'arada abocadora.
Regulacions
Angle de tall: Es el angle que formen la linea d'avanament i la direcci de marxa junt amb el diametre horizontal del disc. Els valors ms corrent sn de 40 a 45.
Angle d'inclinaci : L'angle que forma la vertical del pla del disc. Aquest angle varia de 10 a 20. A l'augmentar es millora la penetraci del disc en sols adherents i pesants Quan ms petit sigui l'angle d'inclinaci ( discos ms empinats), ms gran s la pressi del sl, resultant un major velocitat de gir del disc, major pulveritzaci del sl, millor tall i enterrat de herbes.
Regulaci de la profunditat
La inclinaci de l'arada pot esser modificat tant en altura com en inclinaci horizontal en relaci a les rodes de soport, en el cas d'arades de disc arrosegades. Sistema hidraulic en el cas d'arades suspeses.
Fressadores
Les fressadores anomendes rotocultors, treballen per mitj d'unes fulletes giratories accionades per la TDF.
Aplicacions
En una sola pasada airetgen, desfan en particules de diversos tamanys i ho mesclen d'una forma intensa. Funcions principals:
Airetjar el sl Desfer terrossos Inconvenients l'us excessiu pot provocar una sola de compactaci.
Elements de la fressadoraTripuntal
TDF
Cadena de transmissi Tapadora
Tren d aixades
Patins
Regulacions i sistemes de feina
TDF Velocitat del tractor Tapadora Patins
Pulveritzaci fina : TDF rpida, altes revolucions + tapadora baixada + velocitat de tractor lenta Pulveritzaci grollera : TDF lenta (baixes revolucions) + tapadora aixecada + velocitat del tractor rpida
Feina Fina
Feina grollera
Top Related