D E Escola
pregaria
Secretariat Interdiocesà de Joventut de Catalunya i Balears
« »L’any de la fe és una oportunitat per anar més a fons en la
nostra manera de creure. L’escola de pregària d’aquest curs,
se centrarà en la professió de fe dels cristians, el Credo.
Per a comprendre la importància que el Credo ha de tenir en
nosaltres ens pot servir la imatge dels seguidors enfervorits
d’un equip de futbol, que, plens de joia i d’entusiasme, can-
ten l’himne del seu club, dins del camp, enmig d’un partit. Se
senten units en el cant, en el sentiment, en el que signifiquen
els seus colors, en el compromís pel seu equip, que ocupa les
seves converses, que els obliga de vegades a grans desplaça-
ments i que els omple de joia quan guanyen i de tristor quan
perden.
Partint de l’exemple anterior fem-ne una reflexió més profun-
da. Projectem una altra imatge, la imatge dels creients reu-
nits en l’eucaristia del diumenge, recitant tots junts el Credo,
la professió de fe. Ho sabem de memòria, perquè així ho hem
aprés. És el nostre signe, el nostre distintiu, que ens fa reco-
nèixer-nos quan ens trobem. És el nostre compromís, el nos-
tre pacte amb Déu, realitzat com a expressió del nostre
Baptisme. És aquest resum de la fe, el símbol, el que explica-
rem al llarg de tot el curs. Les paraules del Credo, són certa-
ment breus però contenen tots els misteris.
Ah! I recorda sempre que, quan recites el Credo amb fe, en-
tres en comunió amb Déu, Pare, Fill i Esperit Sant, i entres
també en comunió amb tota l’Església que ens ha transmès
la fe i a l’interior de la qual creiem.
Delegació de Pastoral de Joventut de Tortosa - www.elpoudesicar.com
La contemplació de la natura –de la
Creació- ens porta cap a Déu, origen i
principi de tota la realitat. I aquest
Déu és un. Aquesta ha estat la gran
experiència del poble d’Israel, el pri-
mer poble que ha recorregut un únic
Déu personal. Aquesta és la pregària
de tot bon israelita: «Escolta, Israel: el Senyor és el nostre
Déu, el Senyor és l’únic. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot
el cor, amb tota l’ànima i amb tota la força» (Dt 6 ,4-5). I si
Déu és únic, és el Déu de tothom, fins i tot dels qui no creuen.
De vegades la paraula «Déu» pot semblar buida de tan utilit-
zada, o sense sentit de tan deformada. Per això hi ha a la Bí-
blia aquella pàgina tan preciosa que representa a Moisès con-
templant una bardissa que cremava i no es consumia. Alesho-
res Moisès li diu a Déu: «Si em pregunten, quin és el seu nom?
Què els he de respondre?» (Ex 3, 13) ¿Quina és la realitat que
expressem amb la paraula «Déu»? La resposta és ben senzilla i
profunda: Déu és Aquell que està sempre al costat del seu
poble per a salvar-lo. Déu és aquell que sempre hi és, aquell
que no falla mai, aquell que no abandona, aquell que és sem-
pre fidel. No és d’estranyar que Déu li digui a Moisès que no
s’acosti de qualsevol manera, que es descalci, perquè està
trepitjant lloc sagrat.
El nom de Déu es realitat
sagrada, perquè és la font
amorosa de tota la realitat i
de cadascú de nosaltres. La
seva llum il·lumina el que és
la persona humana, de tal
manera que quan mirem
« »
Secretariat Interdiocesà de Joventut de Catalunya i Balears - www.jovesij.com
cap a Déu, sabem que tots som criatures seves, sabem que no
estem sols, que Ell sempre ens estima, amb amor fidel.
Així quan ens posem en actitud de pregària la nostra ànima no
es troba mai igual perquè cada dia és diferent. Per això, com
Moisès, necessitem trobar sempre el mateix Déu que es mani-
festa, sense consumir-se, de formes diverses: unes vegades el
trobem acollidor, amorós i receptiu, d’altres el necessitem mi-
sericordiós i compassiu però sempre, sense deixar de ser el
mateix Déu.
La fe cristiana no és un pura llista de veritats que cal creure. Però de vegades ocorre que, quan professem el resum d'aquest fe, el Credo, tenim la sensa-ció d'estar recitant una sèrie de frases sense ànima. I no és així. El que afirmem quan professem la fe, és una realitat viva, que no toca molt endins, que no afecta personal i comunitàriament, que ens pot donar la felicitat.
Senyor,
sobirà nostre, que n'és, de gloriós,
el vostre nom per tota la terra!
La majestat que teniu dalt del cel,
els infants més petits ja la canten:
«Heu fet del firmament un baluard
que detura el rebel i l'enemic.»
Quan miro el cel que han creat les
mans vostres, la lluna i els estels
que hi heu posat, jo dic:«¿Què és
l'home, perquè us en recordeu,
què és un mortal perquè li doneu
autoritat?
Gairebé l'heu igualat als àngels,
l'heu coronat de glòria i de prestigi,
l'heu fet rei de les coses que heu
creat, tot ho heu posat sota els
seus peus:
ramades de vedells i d'ovelles,
fins i tot els animals de la selva,
l'ocell que vola i els peixos del mar,
i tot el que segueix els camins dels
oceans.»
Senyor, sobirà nostre, que n'és, de
gloriós, el vostre nom per tota la
terra!
Nada te turbe, nada te espante Quien a Dios tiene, nada le falta. Nada te turbe, nada te espante, Sólo Dios basta.
També vosaltres sereu testimonis (Jn 15, 27)
Aquesta primera escola de pregària sobre el Credo pot ser un bon moment per a escoltar i treballar la versió de l’himne en català. Us el podeu descarregar la lletra i la música del web jovesij.com
1– D’ara en endavant posa més atenció al recitar el Credo
a l’Eucaristia dels propers diumenges. 2– Durant aquesta setmana repeteix al llarg del dia: «Crec en un sol Déu, Pare Totpoderós.»
...
Quan veig les muntanyes, la neu,
el mar i les estrelles,
sé que hi ets, al darrere de tot.
Tanta bellesa, tanta harmonia,
Tanta diversitat, no és possible,
Si no és com a reflex d’una Saviesa,
d’un Amor, d’una Bondat infinita.
No som fruits de l’atzar ni de l’error.
Senyor, crec. Crec en Tu.
Però ajuda’m a creure més cada dia.
Amén.
Crec, Senyor,
Crec en Tu.
Poso la meva confiança en el teu amor
I en la teva misericòrdia.
Mira la meva fe: ben petita.
Petita i feble fins al punt de fallar.
De vegades no tinc clar si hi ets
quan penso en tu,
Però, Déu meu, si hi ets,
manifesta’t al meu cor.
Que els ulls del meu interior
Et puguin contemplar.
(Es pot resar de manera conjunta i pausadament)
Top Related