L’evolució demogràfica
La transició demogràfica
Davallada de la taxa de mortalitat (1877: 30,5%o; 1830: 21,3%o)
Per: millora alimentació
Millores en serveis públics de neteja
Control potabilitat aigua
Augment esperança de vida (1900 34,8; 1930 50)
No hi ha descens natalitat fins 1950 augment població.
Els moviments migratoris
Migracions interiors: campciutat. Madrid i Barcelona, seguida per Bilbao i Sevilla
• Catalunya: l’arribada d’immigrants va ser molt intensa
• A ultramar: sobretot durant la Primera Guerra Mundial. Amèrica Llatina
Urbanització
• Sobretot durant Primera Guerra Mundial i crisi 1929
• A centres industrials o miners. Catalunya: Barcelona, Badalona, Sabadell i Terrassa.
• Barcelona: va viure la gran transformació:
• Decret 1897: annexió Gràcia, Sant Gervasi, Sant Martí, Sant Andreu, Sants, Les Corts
• Via Laietana (1907)
• Remodelació Montjuïc 1929
El camp espanyol primer terç XX
Gran desigualtat en l’estructura de la propietat
Zones latifundistes: Andalusia i Extremadura
Minifundis a Galícia
Governs: van impulsar regadius (1902). Impuls de
confederacions hidrogràfiques
Principal problema: pagesos sense terres.
Llei 1907 i 1917: repartiment petites propietats entre colons
No es va poder iniciar la Reforma Agrària fins a la
Segona República
Principals conreus
Cereral, principal a Espanya. Poc
dinàmic
Vinya, cítrics, olivera. Més dinàmics. Per
exportació
Rendiment escàs en determinats sectors preus alts obstacle
per al creixement industrial
Agricultura catalana, el
mateixa dinàmica.
La indústria el primer terç del s. XX
Canvi energètic Electricitat i petroli
• Invenció del transformador (per transportar electricitat)
• Xarxa elèctrica:
• 1880-1914. Enllumenat públic
• 1914-1930. Ús industrial
• Catalunya: hidroelectricitat (centrals elèctriques Pirineu)
• Innovació transport: automòbil
• Comunicacions
• 1860: telègraf
• 1920: telèfon
Creixement industrial
• Augment producte industrial espanyol. Catalunya: indústria fabril molt alta. Sobretot el tèxtil
Preponderància d’indústria de béns de consum sobre els d’equip
Sectors industrials
Siderúrgica: Altos Hornos de Vizcaya, Altos Hornos del
Mediterráneo (Sagunt, 1923)
Elèctrica: A partir 1914. La Canadiense (1911)
Metal·lúrgica: aùtomòbils: Hispano Suiza.
Electrodomèstics
Petrolíferes: Distribució. Lligat a l’automòbil Campsa
(1927)
Difusió: Catalunya, País Basc i Madrid. Galícia conservera
(alimentària). València, joguina. Desequilibris en la
distribució de la renda.
L’Evolució de l’economia
• Perjudicades
• les exportacions del tèxtil català
• Les farines castellanes
• Altres
• Inflació baixa, reducció deute públic
• Repatriació de capitals
• Renovació estructura propductiva:
• Creixement producció industrial
• Canvi energètic
Conseqüències del 98: Pèrdua dels mercats colonials
• Espanya subministra països en guerra: increment demanda exterior
• Balança de pagaments positiva.
• Procés inflacionari
• Expansió especultativa
• Onada de vagues i reivindicacions obreres
Primera Guerra Mundial: expansió econòmica
• Forta crisi (1929-1923). Desocupació
Fi de la guerra
• En els sectors més dinàmics, amb comerç exterior: vi, cítrics, oli; i minerals
• Deprecicació de la pesseta millora en el comerç exterior.
Crisi de 1929 (crac Borsa de Nova York)
Els canvis socials
El món rural
• Grans propietaris. Influència política.
• Antiga oligarquia
• Va augmentar el patrimoni comprant terres
• Regions: La Manxa, Andalusia, Extremadura
• Nova burgesia agrària
• Industrials, empresaris que van comprar terres.
• Pagesos. Segons la tinença de la terra:
• Propietaris mitjans i petits (Catalunya)
• Creació de cooperatives agràries
• Arrendataris i subarrendataris (Galícia)
• Jornalers (Andalusia)
• Societat de masses i estratificació social per barris
• Burgesia financera i industrial: classes altes (es fusionarien amb l’aristocràcia)
• Classes mitjanes: obrers «de coll blanc», comerciants i professionals. Important a Catalunya.
• Obrers industrials: concentració a Catalunya, País Basc, Astúries i Madrid. Millors condicions que els jornalers, però llargues jornades, vivendes insalubres, sous molt baixos. Conflictivitat laboral
La societat urbana
• Noves formes de vida
• Transport públic
• Metro
• Tramvia
• Mitjans de comunicació de masses (premsa, ràdio)
Societat de masses
• Alfabetització:
• 1877, 33%
• 1900, 45%
• 1930, 70%
• Demanda d’oci cultural
• Novel·la breu
• Premsa escritaMillora de la qualificació educativa
• Plataforma de reunió
• Casinos i Cercles (classes benestants)
• Ateneus populars
• Lleure:
• Excursionisme (CEC)
• Esports (també futbol)
Nou associacionisme cívic
Top Related