12/03/2014
IES Terrassa Hanane Grija
UF3: ADMINISTRACIONS
PÚBLIQUES TEMA 3: L’ADMINISTRACIÓ LOCAL
1
L’Administració local .................................................................................................... 2
El municipi....................................................................................................................... 2
Municipis de regim comú ............................................................................................. 3
Municipis de regim comú II ....................................................................................... 3
Municipis de regim comú III ..................................................................................... 3
Municipis de regim comú IV ....................................................................................... 4
Municipis de gran població I ...................................................................................... 4
Municipis de gran població II .................................................................................... 5
Competències dels municipis ...................................................................................... 5
Règim municipal especial: El consell obert .............................................................. 6
La província .................................................................................................................... 6
Òrgans de govern necessaris ..................................................................................... 6
Òrgans complementaris i competències .................................................................. 7
Règims provincials especials ...................................................................................... 7
Exercicis i activitats finals.........................................................................................8
2
L’organització i el funcionament dels municipis.
La província.
Organització del govern local a Catalunya.
L’Administració local
Article 147 de la constitució: “l’Estat s’organitza territorialment en
municipis, en províncies (...)”
L’Autonomia local és administrativa, no política, perquè no té potestat
legislativa, només reglamentària.
Hi ha entitats locals que poden ser creades per les CC.AA.
Tipus d’ens locals
Entitats locals necessàries
Entitats locals possibles
Municipis
Províncies
Illes
Mancomunitats de municipis
Àrees metropolitanes
Comarques
Ens locals menors: veïnats,
parròquies, barris, pedanies
El municipi
El govern i administració o dels municipis correspon als ajuntaments,
integrats pels alcaldes i els regidors.
Els regidors són elegits pels veïns del municipi mitjançant el sufragi
universal.
Els alcaldes són elegits per regidors (o pels veïns).
Hi ha dos règims d’organització municipal:
3
- Municipis de regim comú.
- Municipi de gran població.
Municipis de regim comú
Batlle o alcalde
Son candidats tots els regidors que encapçalen les llistes del seu partit.
És proclamat batlle el candidat que obté la majoria absoluta dels vots dels
regidors.
Si ningú aconsegueix la majoria absoluta, serà el que hagi obtingut més vots.
En cas d’empat es resol per sorteig.
L’alcalde pot ser destituït mitjançant una moció de censura o qüestió de confiança.
Municipis de regim comú II
Atribucions de l’alcalde:
Dirigir el govern i l’administració municipal.
Representar l’ajuntament
Nomenar i cessar els tinents d’alcalde i els membres de la junta de govern
local.
Convocar i presidir les sessions del Ple i de la Junta de Govern local.
Dictar bans, fer complir les ordenances i els reglaments municipals.
Dirigir la política municipal.
Ser el cap superior del personal de la corporació.
Aprovar l’oferta de treball públic.
Decidir empats amb el vot de qualitat.
Municipis de regim comú III
Ple municipal
Integrat per tots els regidors i presidir per l’alcalde. El nombre de regidors depèn
de la població de cada terme municipal.
Atribucions:
Elegir i destituir l’alcalde.
Controlar i fiscalitzar els òrgans municipals de govern.
Aprovar el reglament orgànic i les ordenances municipals.
Crear entitats locals menors.
4
Aprovar la plantilla de personal.
Aprovar i modificar els pressupostos.
Aprovar els plans urbanístics.
Votar la moció de censura i la qüestió de confiança.
Municipis de regim comú IV
Tinents d’alcalde: son els regidors que haurien de substituir l’alcalde si es
necessari. Son nomenats i separats per l’alcalde.
Junta de Govern local: formada per l’alcalde i un nombre de regidors no superior a
1/3 del total. Nomes existeix en municipis de mes de 5000 habitants (amb
exempcions). Son nomenats i separats per l’alcalde.
Comissió Especial de Comptes: li correspon l’examen, l’estudi i l’informe dels
comptes aprovats en el Ple. Participen tots els grups polítics del Ple de forma
proporcional.
Comissió Especial de Suggeriments i Reclamacions: es crea per la defensa dels
drets dels veïns davant de l’Administració municipal.
Hi pot haver òrgans complementaris establerts pels municipis o les CC.AA. Per
exemple: regidors delegats, comissions informatives, consells sectorials, juntes
municipals de districte o representants personals.
Municipis de gran població I
Aplicable a:
Municipis de mes de 250.000 habitants
Municipis capitals de província, capitals autonòmiques o seus d’institucions
autonòmiques.
Municipis amb una població superior a 75.000 habitants amb circumstancies
especials.
Cabildos insulars canaris amb una població superior a 175.000 habitants, i
en alguns casos superiors a 75.000.
Òrgans necessaris en els ajuntaments: el Ple, les comissions del Ple, l’alcale,
els tinents d0alcalde i la junta de govern local, els districtes, l’assessoria
jurídica, el consell social de la ciutat i la comissió especial se suggeriments i
reclamacions.
5
Municipis de gran població II
En el Ple es debaten les polítiques locals. No té les funcions executives i
administratives del municipis de regim comú.
Les comissions del Ple estan formades pels membres dels grups polítics en
proporció als regidors que tenen en el Ple. Els correspon l’estudi l’informe o la
consulta del assumptes que es tracten al Ple.
L’alcalde té menys atribucions executives que en els municipis de regim comú, ja
que la Junta de Govern local té unes funcions executives més amplies. Poden
formar part de la junta de govern local persones que no siguin regidors, sempre
que no superin 1/3 dels membres del Ple.
Els districtes són divisions territorials dotades d’òrgans de gestió per impulsar la
participació ciutadana. La creació i regulació dels districtes correspon al Ple i la
presidència a un regidor.
El Consell Social de la ciutat està format per representants de les organitzacions
de econòmiques, socials i professionals de veïns més representatives. Haurà
d’emetre informes i estudis en matèria de desenvolupament econòmic social,
planificació estratègica i grans projectes urbans.
La Comissió Especial de Suggeriments i Reclamacions té les mateixes funcions
que en els municipis que es regeixen pel regim comú.
L’assessoria jurídica és responsable de l’assistència jurídica a l’alcalde i a la Junta
de Govern local. El titular el nomena la Junta de Govern local entre els funcionaris
de qualsevol Administració pública llicenciat en Dret.
Competències dels municipis
El municipi, per a la gestió dels seus interessos i en l’àmbit de les seves
competències, pot promoure tota classe d’activitats i prestar tots els serveis
públics que contribueixen a satisfer les necessitats i les aspiracions dels veïns. E
tot cas, com a mínim ha de prestar, per si sol o associat amb altres, els serveis
següents:
- En tots els municipis: enllumenat públic, cementeri, recollida
d’escombraries, neteja viària, abastiment domiciliar d’aigua potable,
6
clavegueram, accés als nuclis de població, pavimentació de les vies
públiques i control d’aliments i begudes.
- En municipis amb mes de 5.000 habitants també: parc públic,
biblioteca pública, mercat i tractament de residus.
- En municipis amb més de 20.000 habitants també: protecció civil,
prestació de serveis socials, prevenció i extinció d’incendis i
instal·lacions esportives d’ús públic.
- En municipis amb més de 50.000 habitants també: transport
col·lectiu de viatgers i protecció del medi ambient.
Règim municipal especial: El consell obert
- Els municipis amb menys de 100 habitants i els que tradicionalment
comptin amb aquest singular règim de govern i administració.
- Els municipis en què ho faci aconsellable la seva localització geogràfica,
la millor gestió dels interessos municipals o altres circumstàncies.
En aquest tipus de règim municipal, el govern i l’administració del municipi
correspon a un alcalde i una assemblea veïnal, de la qual formen part tots els
electors. Ajusten el seu funcionament als usos, costums i tradicions locals i, en el
seu defecte, a l’establert a les Lleis estatals i autonòmiques sobre règim local.
La província
La província és una entitat local amb personalitat jurídica pròpia, determinada per
l'agrupació de municipis i una divisió territorial per al compliment de les
activitats de l'Estat.
El territori espanyol està dividit el 50 províncies, els límits de les quals
només es poden modificar per llei orgànica.
El govern i administració de les províncies són responsabilitat de les
diputacions.
Les diputacions estan integrades per uns òrgans necessaris i altres
complementaris.
Òrgans de govern necessaris
7
El president de la Diputació és un òrgan unipersonal encarregat de representar la
Diputació i dirigir el Govern i l’Administració provincials. És escollit pel Ple de la
Diputació.
El Ple de la Diputació està integrat pels diputats provincials, elegits cada quatre
anys entre els regidors dels ajuntaments que conformen la província.
Entre les seves funcions destaquen: elegir i destituir el president, controlar els
òrgans de govern provincials, aprovar el reglament orgànic i les ordenances,
aprovar els plans generals de carreteres, el projecte d’obres i la seva contractació.
Els vicepresidents nomenats pel president entre els membres de la Junta de
Govern. Substitueixen el president en cas que sigui necessari.
La Junta de Govern està formada pel president i un nombre de diputats no
superior a 1/3 del total de diputats provincials.
Assisteix el president en l’exercici de les seves funcions i les competències que li
siguin delegades.
Òrgans complementaris i competències
Òrgans de govern complementaris:
- Diputats delegats, Consells sectorials i altres òrgans. Són similars als
òrgans municipals.
Competències de l’Administració provincial:
- Coordinació dels serveis municipals.
- Assistència i cooperació jurídica, econòmica i tècnica a tots els municipis.
- Prestació de serveis públics de caràcter supramunicipal.
- Foment i administració dels interessos particulars de la província.
Règims provincials especials
Comunitat uniprovincials
- Astúries, Cantàbria, Madrid, Múrcia i La Rioja
Les CC.AA. assumeixen les funcions de les diputacions provincials.
8
Navarra és l’única comunitat uniprovincial que compta amb un Diputació Foral i un
Parlament Foral.
Comunitats insulars
Illes Balears: té 3 Consells insulars que equivalen a les diputacions.
Els tres consells formen el Consell General Inter insular.
Canàries: cada illa compta amb un Cabildo, que equival a una diputació. Els cabildos
insulars formen dues comunitats provincials Inter insulars.
País Basc
Cada província basca compta amb una Diputació Foral i unes juntes generals.
EXERCICIS
1. Busca quin es l’alcalde de terrassa i els seus regidors?
L’alcalde
Jordi Ballart i Pastor. Alcalde de Terrassa (PSC), investit el 10 de desembre de 2012.
Nascut a Terrassa el 8 de febrer del 1980. Llicenciat en Ciències Polítiques (UAB).
Actualment és Primer Secretari del PSC a Terrassa i membre del Consell Nacional. A
l’Ajuntament de Terrassa, del qual n’és regidor des del 2005, ha estat Tinent d’Alcalde de
Planificació Urbanística i Territori (Urbanisme, Obres Públiques, Mobilitat, Via Pública i
Seguretat Ciutadana) i regidor de Presidència, de Relacions Institucionals, d’Imatge i
Comunicació, de Participació Ciutadana, de Solidaritat i Cooperació i de Joventut.
Regidors delegats
L'Alcalde pot delegar l'exercici d'algunes de les seves atribucions en els membres de la
Junta de Govern, i també pot conferir delegacions especials per a encàrrecs específics, a
favor de qualsevol regidor o regidora.
Els regidors-delegats tenen les atribucions que s’especifiquen a la respectiva resolució de
delegació, i les exerceixen d’acord amb el que en ella s’estableix, en el marc de les normes
del capítol III del títol tercer del Reglament Orgànic de l’Ajuntament de Terrassa.
L'acord de delegació ha de determinar els assumptes que aquesta comprèn, les potestats
que es deleguen i les condicions concretes del seu exercici.
Àrea de Presidència:
Juan A. Gallardo
Presidència, Relacions Internacionals, Premsa i Comunicació
9
Observatori Econòmic i Social (OEST)
Lluïsa Melgares
Participació Ciutadana, Districte i Equipaments Cívics
Teresa Casals
Solidaritat i Cooperació Internacional
Almudena Almagro
Polítiques de Gènere i Usos del Temps
Àrea de Planificació Urbanística i Territori
Carme Labòria
Urbanisme, Habitatge, Obres Públiques, Via Pública, Policia Local i Mobilitat,
Trànsit i Transport Públic
Habitatge Terrassa
Egarvia
Pedro Domínguez
Manteniment Urbà, Parcs Urbans, Neteja Viària i Recollida i Tractament de
Residus
Eco-Equip
Eva Herrero
Medi ambient, sostenibilitat i salubritat, Protecció Civil, Manteniment de
Camins, Protecció del Medi i Enllumenat Públic
Josefina Soler
Pla de Baris de la Maurina
Àrea d'Hisenda i Serveis Generals
Alfredo Vega
10
Hisenda, Organització i Recursos Humans, Serveis Jurídics, Patrimoni,
Contractació, Tecnologia, Logística i Qualitat i Sistemes d'Informació i Atenció
Ciutadana
Vapor Universitari de Terrassa
Àrea de Serveis a les Persones, Cohesió i Benestar Social
Manuel Pérez
Educació
Alfredo Vega
Esports
Amadeu Aguado
Cultura i Normalització Lingüística
Antoni Salvadó
Serveis Socials, Joventut i Lleure
Lluïsa Melgares
Ciutadania, Drets Civils i Polítiques Socials d'Habitatge
Josefina Soler
Salut i Promoció de la Gent Gran
Àrea de Promoció Econòmica i Innovació
Amadeu Aguado
Promoció Econòmica i Innovació, Promoció de Sòl Industrial, Comerç, Mercats i
Fires
Orbital 40
Parc Audiovisual
Prointesa
ACTE
Juan A. Gallardo
Societat del Coneixement i Universitat
11
Teresa Casals
Turisme
José Manuel Jiménez
Ocupació i Consum
2. Busca el significat del terme municipal i població d’un municipi?
Terme municipal: Un terme municipal (T.M.), en Espanya, es el territori, perfectament
delimitat, d’un municipi; el territori al que s’extreu l’acció administrativa d’un ajuntament.
http://es.wikipedia.org/wiki/T%C3%A9rmino_municipal
Població d’un municipi: El conjunt de persones inscrites en el padró municipal constituïen la
població del municipi. Los inscrits en el padró municipal son els veïns del municipi
http://www.seguridadpublica.es/2008/04/el-municipio-concepto-y-elementos-del-
municipio-poblacion-territorio-y-organizacion/
Activitats finals:
MP10 UF3
Unitat 4: L'Administració Local
ACTIVITATS FINALS
1. Especifica quants municipis existeixen a l'Estat Espanyol i quina proporció a
Catalunya.
El nombre de municipis que hi ha a Espanya és de 8.119 municipis i a
Catalunya hi ha 947 municipis que es un 11.6 % del total.
2. Quantes províncies hi ha a l'Estat Espanyol? Quina és la Comunitat
Autònoma amb més províncies i quina amb menys?
A l’estat espanyol hi han 50 províncies. La comunitat amb mes províncies es
Castella i lleó i les que tenen menys son varies (son illes balears, Cantabria,
Madrid, Murcia, la Rioja...)
3. Què significa entitat local?.
Es una administració local que gestiona àmbits d’actuació d’un municipi dels
ajuntament i mes d’un municipi de la diputació.
Les entitats locals constitueixen l’Administració local, la més propera als
ciutadans, que formen fonamentalment les províncies, els municipis i les illes
12
(entitats locals territorials, l’existència de les quals és necessària o
imperativa).
4. Quines potestats tenen atribuïdes les entitats locals?
Tenen atribuïdes les potestats Parlamentaries, Administratives i
Executives dins de les competències pròpies les competències atribuïdes.
5. Quins tipus d'entitats locals coneixes?
Entitats locals necessàries:
- Municipis
- Províncies
- Illes
Entitats locals possibles:
- Mancomunitats de municipis
- Àrees metropolitanes
- Comarques
- Ens, locals menors: veïnats, parròquies, barris, pedanies.
6. Quins són els règims d'organització municipal que hem estudiat?
- Municipis de règim comú.
- Municipis de gran població.
- Consell obert
7. Què és el padró municipal?
És un registre administratiu on consten els veïns d'un municipi.
8. Quins òrgans municipals han d'existir obligatòriament en tots els
ajuntaments?
- L’alcalde
- Tinents de l’alcalde
- El Ple
- Junta de govern local
- Comissió especial de comptes
- Comissió especial de suggeriments i Reclamacions
9. Recorda que vol dir terme municipal. Fes constar la definició.
Un terme municipal (T.M.), en Espanya, es el territori, perfectament
delimitat, d’un municipi; el territori al que s’extreu l’acció administrativa
d’un ajuntament.
10. Com és escollit l'alcalde d'un municipi? Explica el procés de forma breu.
L’alcalde es escollit mitjançant sufragi universal cada 4 anys i s’escull en
funció del partits i el vots, els 24 regidors del ple amb majoria absoluta
s’escull el primer de la llista d’algun partit polític.
11. Quines són les atribucions del batlle?
Dirigir el Govern i l'Administració municipal.
13
Representar l'ajuntament
Nomenar i cessar els tinents d'alcalde i els membres de la junta de
Govern local.
Convocar i presidir les sessions del Ple i de la Junta de Govern local.
Dictar bans, fer complir les ordenances i els reglaments municipals.
Dirigir la policia municipal.
Ser el cap superior del personal de la corporació.
Aprovar l'oferta de treball públic.
Decidir empats amb el vot de qualitat.
12. Què és el ple municipal i quines atribucions té?
El Ple municipal esta integrat per tots els regidors i presidit per l'alcalde. El
nombre de regidors depèn de la població de cada terme municipal.
Atribucions: • Elegir i destituir l'alcalde.
• Controlar i fiscalitzar els òrgans municipals de govern.
• Aprovar el reglament orgànic i les ordenances municipals.
• Crear entitats locals menors.
• Aprovar la plantilla de personal.
• Aprovar i modificar els pressupostos.
• Aprovar els plans urbanístics.
• Votar la moció de censura i la qüestió de confiança.
13. Què és la Junta de Govern Local? .
La Junta de Govern Local és un òrgan col·legiat necessari del govern municipal
que, sota la presidència de l’alcalde, està integrat per un nombre de regidors
no superior al terç del nombre legal dels membres corporatius, nomenats i
separats lliurement per aquell, donant-ne compte, posteriorment, al Ple.
14. En un Ajuntament format per 12 regidors, quants podran formar part de la
Junta de Govern Local?
Podran formar part de la junta de govern local com a màxim 4 regidors
perquè, es un terç dels regidors totals.
15. Quines són les competències dels Ajuntaments?
Coordinar dels serveis municipals
Assistència i cooperació jurídica, econòmica i tècnica a tots els
municipis
Prestació de serveis públics de caràcter supramunicipal
Foment i administració dels interessos particulars de la província.
16. Quan es considera un municipi de gran població? Quins són els seus òrgans
necessaris?
Municipis de més de 250.000 habitants
14
Municipis capitals de província, capitals autonòmiques o seus
d'institucions autonòmiques.
Municipis amb una població superior a 75.000 habitants amb
circumstàncies especials.
Cabildos insulars canaris amb una població superior a 175.000 habitants,
i en alguns casos superior a 75.000.
Els seus òrgans necessaris en els ajuntaments: el Ple, les comissions del Ple,
l'alcalde, els tinents d'alcalde i la Junta de Govern local, els districtes,
l'assessoria jurídica, el Consell Social de la ciutat i la Comissió Especial de
Suggeriments i Reclamacions.
17. Quines atribucions té l'alcalde en un municipi de gran població?
L'alcalde té menys atribucions executives que en els municipis de règim
comú, ja que la Junta de Govern local té unes funcions executives más
àmplies.
18. Què són els districtes en l'organització municipal?
Els districtes són divisions territorials dotades d'òrgans de gestió per
impulsar la participació ciutadana. La creació i regulació dels districtes
correspon al Ple i la presidència a un regidor.
19. Defineix Província. Com s'anomena l'òrgan encarregat del seu govern i
administració?
La província és una entitat local amb personalitat jurídica pròpia,
determinada per l'agrupació de municipis i una divisió territorial per al
compliment de les activitats de l'Estat. Son les diputacions.
20. Quins són els òrgans necessaris de l'organització provincial? I els
complementaris?
Els necessaris son:
President de la diputació
Ple de la diputació
Vicepresidents
Junta de govern
Els complementaris son:
Òrgans de govern complementaris
Competències de l’administració provincial
21. Quines són les competències de l'Administració Provincial?
Coordinació dels serveis municipals.
Assistència i cooperació jurídica, econòmica i tècnica a tots els
municipis.
15
Prestació de serveis públics de caràcter supramunicipal.
Foment i administració dels interessos particulars de la província.
22. Explica quins són els règims d'Administració Provincial Especial.
Comunitats uniprovincials
Astúries, Cantàbria, Madrid, Múrcia i La Rioja
Les CC.AA. assumeixen les funcions de les diputacions
provincials.
Navarra és l’única comunitat uniprovincial que compta amb una
Diputació Foral i un Parlament Foral.
Comunitats insulars
Illes Balears: té 3 Consells insulars que equivalen a les diputacions.
Els tres consells formen el Consell General Inter insular.
Canàries: cada illa compta amb un Cabildo, que equival a una
diputació. Els cabildos insulars formen dues comunitats
provincials Inter insulars.
País Basc
Cada província basca compta amb una Diputació Foral i unes juntes
generals.
23. En un municipi que compta amb una població inferior a 100 habitants, quin
règim especial seria el més adequat per dur a terme la millor gestió dels
interessos municipals?
El consell obert que conte alcalde i assemblea.
24. Què són les comarques? Especifica quines són a Catalunya?
Es una divisió territorial que compren diversos municipis. Son 41 comarques
a Catalunya.
25. Defineix vegueries?
És el territori sobre el qual tenia potestat un veguer, autoritat delegada del
comte o vescomte, i posteriorment del rei, amb jurisdicció subsidiària en
territoris de l'Església o baronies.
16
Top Related