Gisela Punsola Aranyes de somni
Gisela Punsola Aranyes de somni
- 2 -
ARANYES DE SOMNIARANYES DE SOMNIARANYES DE SOMNIARANYES DE SOMNI
Gisela Punsola
Il�lustracions de Verónica García
Abril de 2010
Gisela Punsola Aranyes de somni
- 4 -
ireu que una vegada hi havia una família que
vivia feliçment en una gran casa d’un poble
anomenat Vila Alegre. Era un poble molt tranquil
situat als Pirineus. No hi tenia gairebé res d’especial però
era ideal per a la gent que li agradava la naturalesa. A la
casa hi vivien quatre membres: el pare, la mare la
germana gran i l’Andrea, una nena d’uns 8 anys,
d’estatura mitjana i molt responsable i bona amb tothom
que serà la protagonista de la nostra història.
Eren tres quarts de 10 de la nit i acabaven de sopar. A
taula, encara estaven els quatre i començaven a recollir
els plats buits amb restes d’espinacs i raspes de peix.
L’Andrea es va aixecar de la taula, va badallar i va dir:
-Tinc molta son... Me’n vaig a dormir. Oi que
pujareu després?
En Manel, el pare, un home d’uns 40 anys, una mica
grassonet, d’estatura mitjana, mecànic de professió i
d’aspecte, va respondre amablement a la seva filla:
M
Gisela Punsola Aranyes de somni
- 5 -
- Sí...Sempre ho fem. Pujarem a donar-te el petó
de bona nit. Apa!, puja a fer nones.
L’Andrea va pujar les escales i va fer tot el ritual: rentar-
se les dents, fer pipi, posar-se el pijama, obrir el llit,
agafar el seu osset de peluix i esperar el pare i la mare.
Pocs minuts després l’Andrea va sentir que algú pujava
per les escales i mig adormida va notar els petons que li
donaven els seus pares. Llavors, abraçada al seu osset, va
endinsar-se en una son profunda.
De sobte, la petita es va despertar en un túnel subterrani
llarg i amb penombra. Vestia el pijama i tenia a la mà el
seu osset de peluix. Morta de por va dir amb veu
tremolosa:
-Mama?!, papa?!...Hi ha algú?
L’Andrea es va fer la forta i va començar a caminar. Pel
camí va trobar el que més por li feia en tot el món:
aranyes. Avançava tremolant i amb ganes de plorar, cada
vegada eren més i més, fins que totes van marxar per un
forat que hi havia a la paret. Ella va continuar caminant:
-Aaaaaah!!! –va xisclar
Gisela Punsola Aranyes de somni
- 6 -
Ara el que veia eren teranyines plenes de preses
embolicades amb la tela fina i viscosa de les aranyes. I
ella es va imaginar que acabaria igual. Va agafar fort el
seu peluix i per desgràcia va continuar avançant. Al final
del túnel li esperava el pitjor: una aranya gegant amb el
cap i el cos de color negre i les potes de color vermell.
Els seus quelícers eren grans i afilats i tenia tota la
intenció de fer-la presa i col�locar-la en aquelles
teranyines gegants. Quan l’aranya estava a punt d’escopir
el verí per les seves mandíbules l’Andrea va entendre que
ningú no la podia ajudar i que si no es feia la valenta
moriria. Llavors es va concentrar. Va agafar el peluix amb
força, va apuntar entre els quelícers i el va llençar contra
l’aranya amb tota la seva ànima aconseguint fer un tap i
així tenir el temps suficient per fugir d’allà per una
escletxa que hi havia a la paret i que donava a unes
escales de cargol on hi va pujar amb acceleració fins que
va arribar a l’últim graó. Va aixecar el cap i va veure una
porta vella i gastada amb el pom mig trencat.
Gisela Punsola Aranyes de somni
- 7 -
La va obrir molt lentament mentre grinyolava i quan anava
a entrar...Era tot un somni, la pobra nena es trobava en
el llit d’un hospital ingressada amb una mossegada
d’aranya i amb un tub per on li injectaven un líquid
transparent. La nena es va espantar i va començar a
cridar:
- Ai! Quin mal...... Què?, on estic? Què passa? On
sóc?
De sobte, va entrar una infermera amb una bata blanca,
uns guants de color blanc i una xeringa amb una etiqueta
que posava: SÈRUM D’ARANYA. La infermera li va
injectar el sèrum a la ferida en un tres i no res mentre
l’Andrea es queixava pel mal.
-Ai!...Em fa molt de mal. Potser em quedo sense braç
després de tot això!
La mare, una dona, una mica baixeta, molt ben vestida i
una mica estirada, va entrar per la porta de l’habitació i
va dir:
- No, no, tranqui�la filla que no et quedaràs sense
braç.
Gisela Punsola Aranyes de somni
- 8 -
-Mama! – va dir la nena molt contenta , tant com si
no l’hagués vist en 3 mesos.- -On sóc mama, què m’ha
passat?
La mare, abans de respondre la pregunta de la seva filla,
la va abraçar ben fort i va seure en una cadira que hi
havia al costat del llit.
- Doncs mira, a mitja nit quan tots estàvem
dormint, et vas despertar i vas començar a plorar i a
cridar com una boja. Llavors em vaig aixecar del llit i vaig
anar a la teva habitació. Vaig veure que tenies una
mossegada d’aranya i que se t’havia inflat el braç. Vaig
avisar ràpidament el teu pare i la teva germana i et vam
portar amb cotxe a l’hospital. Després et van ingressar i et
van curar la ferida.
- Però si em va picar una aranya, per què em posen
una xeringa amb sèrum d’aranya? – va preguntar la nena
una mica estranyada.
- Doncs perquè aquests animals, a part de
mossegar-te, també serveixen per altres coses, com per
exemple per salvar vides humanes. Ja saps que sóc
veterinària i que d’això en sé prou. Les aranyes no són
dolentes.
Gisela Punsola Aranyes de somni
- 9 -
A més, elles tenen més por de nosaltres que nosaltres d’
elles. – va respondre la mare.
- A sí? Això no ho sabia jo. Ara ho entenc, les
aranyes són animals innocents i no les haig de tenir por. –
va dir la nena molt feliç.
Al cap d’uns dies l’Andrea va sortir de l’hospital perquè ja
es trobava bé, va anar-se’n a casa seva amb la seva
família i va continuar la seva vida sense tenir més por a
les aranyes. I, qui sap, pot ser, sobre el seu llit, alguna de
ben petita la segueix vigilant...
I conte contat, ja s’ha acabat.
Escola Ramon Macip – Dolors Granés.
Grup lila del 6è de Primària 2009/10. Cardedeu.
Cardedeu.
Top Related