2.
3. A Aristtil se l va conixer durant molts segles com el filsof , sobretot a l edat mitjana que, amb Toms d Aquino va adquirir preeminncia absoluta damunt els altres filsofs coneguts. 4.
5. El seu pare era el metge del rei de Macednia. 6. Als 17 anys va a Atenes per estudiar a l'Acadmia platnica on hi romandr 20 anys -fins a la mort de Plat (347 aC). 7. Aristtil ser el preceptor d'Alexandre el Gran. 8. Fundar la seva prpia escola a Atenes: el Liceu. 9. Ha de fugir d'Atenes i morir a Calcdia. 10.
11. Realitza investigacions empriques sobre la naturalesa, els animals, les plantes... donant rellevncia a la informaci que entra pels sentits. 12. Rep influncies de Plat, per tamb dels presocrtics i de la cincia natural que practicava. 13. Al Liceu s'hi feien les classes passejant, per aix, els anomenaven elsperipattics . 14. Va escriure dilegs com Plat, per la majoria s'han perdut. Es conserven, per, tots els escrits que preparava per a les seves classes, tradicionalment anomenats tractats. 15.
16. Fsica (filosofia natural) 17. De anima (psicologia) 18. Histria dels animals (biologia) 19. De caelo (astronomia) 20. Metafsica 21. tica nicomaquea 22. Gran moral 23. Poltica 24. Retrica 25. Potica(inacabada) 26.
27. Per Aristtil lessncia de les coses s en les coses mateixes: hem de fer cincia daquestes essncies, dall que s universal i necessari en cada cosa. 28.
29. La naturalesa s la totalitat dels objectes que sn materials i que tenen moviment, tant els terrestres com els de lespai. 30. Tamb s el principi i causa del moviment o reps de les coses naturals: la naturalesa dex . 31. Per Aristtil Tot el que es mou s mogut per una altra cosa , s a dir, tot t una causa del seu moviment. 32. Segons Aristtil La naturalesa no fa res en va ,s teleolgica, tendeix cap a un fi: tot el que passa t una causa i un objectiu. Cada element de la natura t tendncia a arribar a la seva mxima perfecci que li correspon per tal de ser aquest element (ssers naturals). 33. Estableix una diferncia entre les coses naturals i les coses artificials. Les primeres sn per altres causes. 34.
35. Aristtil propugna dues maneres de no-ser:
37.
38. El que s quelcom per pot arribar a ser una altra cosa es troba enPOTNCIA : pot ser una altra cosa. 39. Passar de potncia a acte s canviar, i canviar s moviment.El canvi s el cam que fa all que est en potncia a passar a ser en acte. 40. La matria s en potncia, la forma s lacte, actualitza la matria.
41.
42. Canviaccidental : dividit en:
44. moviment local: translaci
45. Subjecte, forma i privaci: en tot canvi queda un subjecte que passa de la privaci a la possessi duna forma. 46.
47.
48. No s possible trobar-les separades, tota matria t una forma i tota forma una matria. 49. s ms important la forma; preexisteix a lindividu, que s finit. 50. Noms sobre lessncia, la forma, es pot fer cincia.
51.
52. Les essncies (les idees de Plat) no sn separades de les coses;la substncia segona s lessncia , i est dins cada individu. Per tant, aquest s el mn real i el moviment i el canvi sn reals (soluci a Parmnides i Plat).
53.
54.
55.
57. Causaeficient(la font del moviment) 58. Causafinal(lobjectiu o finalitat)
59. A la recerca de causes finals s necessari que existeixi unPrimer Motor Immbilque sigui loriginador de tot el moviment, s a dir, que sigui lacausa final, la causa incausadade tot (teleologia). 60.
61. Una pomas , una taulas , una pedras , la llunas qu podem dir de tot all questenint en compte noms que s, sense importar-nos si s una poma, una taula, una pedra o la lluna?
62.
63. En els ssers podem distingir lasubstnciadelsaccidents : substncia s all que si canvia deixa de ser el mateix sser, accident noms s una forma de ser que no canvia la substncia.
64.
65. Aquestes maneres de presentar-se lsser Aristtil els anomenacategories . 66. Per aquestes categories necessiten, pressuposen, una unitat, una sola determinaci, la substncia, que s la categoria necessria. 67. De les substncies ha de conixer el filsof els seus principis i les seves causes.
68. Quantitat (dos, tres mesures) 69. Qualitat (blanc, fort) 70. Relaci (doble, mig) 71. Lloc (a on) 72. Temps (ahir, dem) 73. Posici o situaci o postura (dret, assegut) 74. Estat o condici (armat, vestit) 75. Acci (parla, talla, crema) 76. Passi (estimat, tallat, cremat) 77.
78. Primers principis de lsser:
80. Principi del tercer excls (A v A)
81.
82. Mn supralunar: perfecte, moviment circular, esfera de lo etern. 83. Concepci de lunivers com a esferes concntriques, cada una mou lanterior, per hi ha un final, el primer motor immbil, que no s una esfera en si mateix i s la causa del moviment de tot lunivers. Les coses es mouen per atracci cap a aquest motor. s leterna font del moviment etern. No s un du creador. 84. El primer motor sacte pur , no t mescla de potncia. s immaterial 85.
86.
87.
88. El cos s la matria i lnima s la forma .El cos s en potncia i lnima s la forma daquest cos . Lnima actualitza el cos. No es poden trobar per separat. 89. s elprincipi de vida . Lnima no s immortal, sin que pereix amb el cos. 90. Lnima s indivisible, s a dir, unitria, per li trobam tres funcions:
91.
92.
93. Lasensaci : els sentits ens permeten conixer les coses individuals. Els sentits sn en potncia que sactualitza en presncia dalgun cos; ens apropiam dell per sense la seva matria (Scrates). 94. Laimaginaci :crea imatges de les coses individuals que lenteniment podr fer servir. 95. L enteniment : l enteniment pensa all universal, les formes de les substncies concretes; per cal comenar per la percepci d elles, per la sensaci; a base d acumular experincies individuals arribaremper induccia l essncia universal comuna (home), a les formes. 96.
97.
98.
100.
101. Per Aristtil el fi de la vida humana s el b, i el b suprem s la felicitat, per tant, el fi suprem de lhome s la felicitat(tica eudemonista). 102. La felicitat sobt si es du una vida virtuosa i sobretot si es realitza all que s propi dels homes, la vida contemplativa, el pensar. 103. La virtut s una disposici de lnima de comportar-se duna determinada manera. Com? Seguint unterme mig , el que s just enmig dels excessos i els defectes. 104. Existeixen dos tipus de virtuts:
106.
107.
108.
109. Hi ha dues espcies de justcia:
111.
112. Aristtil diu que la prudncia no pertany ni a la cincia ni a l art. 113. L home prudent s, en general, el que sap deliberar b. 114. Resta, doncs, que la prudncia sigui una facultat que, descobrint all vertader, obri amb l ajuda de la ra en totes les coses que siguin bones o dolentes per a l home [] 115. s necessari reconixer que la prudncia s aquesta qualitat que, guiada per la veritat i la ra, determina la nostra conducta respecte de les coses que puguin ser bones per a l home. En l art pot haver-hi graus de virtut, per no n hi ha a la prudncia. 116. La prudncia no es perd ni s oblida mai. 117. ( tica nicomaquea, L. VI, IV ) 118.
119. Si la felicitat noms consisteix en lacte que s conforme amb la virtut, s natural que aquest acte sigui conforme amb la virtut ms elevada, s a dir, la virtut de la millor part del nostre sser. I ja sigui aquesta lenteniment o alguna altre part, que segons les lleis de la naturalesa sembli feta per manar i dirigir i per tenir coneixement de les coses veritablement belles i divines; o ja sigui quelcom div que hi ha en nosaltres, o com a mnim el que hi hagi de ms div en tot el que existeix en linterior de lhome, sempre resulta que lacte daquesta part conforme a la seva virtut prpia ha de ser la felicitat perfecta, i ja hem dit que aquest acte s el del pensament i el de la contemplaci. 120. El ms propi de lhome s la vida de lenteniment, donat que lenteniment s vertaderament tot lhome ;i, per tant, la vida de lenteniment s tamb la vida ms feli a la que lhome pot aspirar. ( tica nicomaquea, L. X, VII ) 121.
122. Lhome, per Aristtil, s unzoon politikn,un animal comunitari/social .L home ha de viure en comunitat necessriament, li s consubstancial. Les raons sn perqu l home est dotat de paraula i de moral, i com que la naturalesa no fa res en va, l sser hum t aquests trets per viure en ciutats/comunitats. 123. LEstat (la polis) s anterior a lindividu i a la famlia, i no es pot arribar a la felicitat sin s en un Estat. Per aix, tica i poltica van juntes per Aristtil. 124. Hi ha tres formes de govern: la monarquia, laristocrcia i la repblica. Degeneren en tirania, oligarquia i democrcia. 125. Aristtil, encara que accepta les tres formes de govern, aplicant la teoria del terme mig, es decantava per una repblica de les classes mitjanes.
Top Related